Petjades del temps

PETJADES DEL TEMPS

Classe del Pit-roig 6/7 anys

Descobrim, en el camí de cada divendres al bosc, el número 1903 a la porta del mur de Can Sant Joan. Les preguntes i idees s’encadenen i ens han dut a l’apassionant món de les ombres.

Unes ombres que són coetànies a la percepció dels objectes que les projecten i, de manera inconscient, van formant part de la idea del món que els infants van construint. Ens acompanyen en el camí de cada dia, de créixer, conèixer, admirar, estimar i crear.

Preguntar-se sobre aquest fenomen que, de tan habitual pot passar desapercebut, els durà a descobrir-ne el seu comportament. Com es fan?

Qui les provoca? Quan actuen?

On les trobem?

“Nosaltres som com som, són les ombres que canvien, s’allarguen o s’escurcen!”

DESCOBRINT CAN SANT JOAN

Descobrim, en el camí de cada divendres al bosc, el número 1903 a la porta del mur de Can Sant Joan.

- Segurament vol dir que van fer aquesta casa aquest any.

1903, quants anys fa que van construir la masia?

Comptem els anys que fa que van fer la masia.

-Can Sant Joan té 117 anys

Divendres , quan passem per davant de la masia truquem a la porta, estirem la cadena que fa sonar la campaneta.

Quan li expliquem a la Balbina, la mestressa de la casa, que fa 117 anys que van construir Can Sant Joan,ens dóna una informació que ens fa canviar de parer.

La Balbina ens explica que Can Sant Joan és una casa d'estiueig del segle XVII-XVIII. -Aquests números són antics.

-Potser dels avis -O dels besàvis -Jo crec que els feien els Romans -Podem mirar-ho en un llibre vell -O al google -Jo miraria en un llibre que expliqui coses dels romans.

-Em

recorda els números romans dels segles -Són números dels anys.

-Hi ha oliveres pel camí -No és una casa com la que tinc jo i nosaltres, aquella casa és molt antiga i abans eren així.

-Són de pedra les antigues.

-Posa Sol ixent..

-Per la porta a dins vam veure una premsa -A mi m’agraden les màquines.

-Potser hi ha màquines antigues.

-Com deu ser per dins? sabem que hi ha una sala amb quatre portes i cada porta una habitació.

-Com és que la van construir i van saber com fer-ho? quants anys van trigar?

-Potser un segle , 100 anys?

-Si era una casa d’estiueig com és que ara hi ha pagesos?

-Volem saber si s’hi viu bé a aquesta casa?

-Potser té records de quan la van construir o de la seva àvia?

-Si la dissenyen i la construeixen, llavors la venen i s’ha de pagar.

-Els segles i els anys estan relacionats però no són el mateix. 100 anys és 1 segle.

La premsa és d’ara o antiga i quines eines més poden tenir?

-Tenen cavalls per fer força per fer l’oli amb les olives? Com el fan, l’oli?

-Mentre la balbina treballa a la botiga,potser té uns pagesos que cuiden les oliveres? estan molt ben cuidades!

Can Sant Joan

PREPAREM LES OLIVES

Preparem les olives

Les olives que collim no són bones per menjar, són molt amargants. La Balbina ens explica com preparar-les. Ens deixa la gerra de la seva àvia per deixar-les reposar.

- Anem posant sal i remenant

- Ja està! L’ou ja sura!

Ens esperem 20 dies, el tel protegeix les olives. Quan les tastem estan molt bones i una mica salades.

TROBEM ELS NÚMEROS ROMANS ALS RELLOTGES DE SOL

Creix l’interès pels números romans i l’Agnès n’ha trobat en un rellotge de sol al carrer Ferran Puig.

-Aquest rellotge comença amb el 6 i va cap al 5,4,… 12 -Jo sé que quan hi ha un pal resta a la V, 5 -1 fan 4 -S’ha de posar a un lloc on toqui el sol perquè faci ombra. A la classe no el podrem posar -Si el rellotge està així el sol ha de passar per sobre del rellotge i l’ombra es va movent.

-El ferro no es mou, no crec que a dins tingui un mecanisme .

-Quan el sol el toca, l’ombra a vegades està aquí o allà.

-A can Sant Joan el sol toca a les 9,8,7…. del matí. A la tarda quan marxem del bosc toca des del darrera.

-Llavors el pal deu funcionar com les nostres ombres.

-Aquest rellotge estava a una paret.

-Si el sol toca per aquest costat, llavors l’ombra està a l’altra banda.

-L’ombra es va movent i toca els números de les hores

-Si el rellotge està a l’ombra llavors no fa ombra i no funciona.

-Jo no sé si toca a la mateixa hora que els altres rellotges?

-Si està de cara el Sol, no funciona, l’hem de posar de costat.

-Si el rellotge de sol posa 4 i l’altre posa les 3, és que s’ha espatllat.

Lesles ombres a la -És que el Sol no està Terra. sempre igual perquè la terra gira i girem també al voltant del sol.

-Si el sol surt pel mateix costat, hi ha la meitat de les façanes que els toca sempre.

-Jo crec que els rellotges de sol no estan al carrer, estan a la muntanya o a llocs antics -Voldria saber per on està el rellotge, si està aquí el Sol, per on toca i fa ombra.

-S’hauria de mirar per on fa ombra cada hora.

-Jo crec Jana, si han d’estar a llocs antics, què hi fa aquí el rellotge?

-Els rellotges de sol estan enganxats. Si els portem a la mà i entrem a un lloc ja no hi toca el sol…

-Nosaltres l’hauríem de posar al pati.

El gest ens ajuda a explicar el que pensem

Vam començar a parlar dels rellotges de sol pels números romans.

-Els rellotges de sol han d’estar de cara al sud perquè

sinó no funcionen , no fan ombra. M’ho va dir el meu pare.

-El Big Ben també té números romans. És una torre que té un rellotge.

-El sud i el nord són els països calents i els freds.

-I l’est i l’oest és cap aquí i cap allà.

-És per on surt el sol.

-El Ferran ho ha dit i té raó: nord, sud, est, oest.

-L’oest és per on s’amaga.

-El sol no surt, som nosaltres que girem!

-Això són les bandes de la Terra, les bandes més importants del món.

-Són les quatre bandes per on veiem el sol i la Terra.

Els mapes com a font de coneixement -Això és molt important en els mapes perquè guien a les persones.

-Per saber-ho podem mirar un mapa.

-O podem mirar una brúixola.

-Al nord i al sud és al Pol i s’està a menys 60 graus.

-No al sud fa calor.

-Aquí diu Antàrtida -Metres de profunditat -Aquí posa nord i està gelat.

-5000 metres és lila i blanc ...

MIREM I REGISTREM COM ES MOU L’OMBRA

Va creixent l’interès per descobrir el comportament de les ombres. Experimenten amb pals, ombres, registres i van prenent decisions a mesura que l’assaig-error els va sorprenent.

-Jo vull veure com es mou l’ombra -I com ho farem per saber com es mou el Sol? -Amb l’ombra , estarà al lloc contrari -Necessitem un lloc que hi toqui el Sol. -Ho podem fer a Can Roca, o al pati...

-Necessitem un pal recte i gruixut.

-Podem posar un paper molt gran i ho marquem amb una cera.

“-No és el Sol que se’n va, és la Terra que gira i es queda a les fosques” Adonar-nos del comportament de les ombres a mesura que passen les hores i els minuts... anima la conversa sobre què les origina.

Registrem l’ombra d’un gnòmon cada hora. Cal ser precís, controlar variables, constants i els canvis... i sovint sorprendre’ns de les observacions.

-Hem de posar el número de l’hora, cada hora.

-L’ombra de les 11 s’enfila a la paret i la de les 10 també.

-L’ombra de la 1 i de les 3 està a més distància perquè han passat dues hores -L’ombra de les 3 quedat tapada per l’ombra del xiprer que és molt alt i de l’edifici, es veu l’últim tros -Els núvols ens han tapat algunes ombres.

-Potser l’edifici de Secundària ens taparà el Sol. -Durant el matí i la tarda ha passat per l’altre costat.

-Avui no hi ha passat, demà mirarem si hi passa.

-A les 12 de la nit tocarà cap allà a secundària.

-No, a les 12 el sol està als països que ara és de nit -El Sol està darrera la Lluna -Si el Sol estés darrera la Lluna seria un eclipsi -Jo crec que el Sol estarà darrera l’edifici de Secundària i sortirà a l’alba -A les 7 del matí -I si venim a la nit i veiem a quina hora surt el sol?

-A les 7 no a les 5 de la nit!!!

-A les 12 de la nit.

-A les 12 de la nit ja serà demà.

-Si posem unes càmeres tota la nit, veurem si el sol passa per darrera l’edifici de Secundària

L’endemà ho tornem a fer -Hem de posat el gnòmon a un lloc on no hi hagi paret o bé agafar un pal més curt.

-Hem buscat un lloc on toqui el Sol ara a la tarda.

-Però està al mig del pas. Hem de buscar un pal que es pugui posar i treure i hem buscat la manera de fer una marca perquè sempre posem el gnòmon i el paper al mateix lloc.

Marquem l’ombra que fa el gnòmon a cada hora. Cada vegada cal mesurar les distàncies dels punts de referència que han decidit per col.locar el gnòmon. Cada vegada posem el paper on prenem el registre davant del gnòmon.

-L’ombra més llarga és la de les 9 i la de les 3.

-La de la 1 és la més curta.

-Jo penso que el Sol a la 1 està molt amunt .per això queda més curta -A les 9 i a les 3 el Sol està més baix -Demà ho podem tornar a fer.

Volem repetir l’experiència per comprovar si les ombres estan al mateix lloc a la mateixa hora. És difícil col.locar cada vegada el gnòmon, mesurant els punts de referència i, a més a més depèn com posem el paper el resultat és diferent.

A cada hora ens cal transportar, estirar, marcar, cargolar altra vegada el paper…

Cal trobar un lloc on es pugui marcar les ombres al terra directament.

-Trobem un espai bastant pla, on podem marcar les ombres del gnòmon.

-Cada dia són més llargues -Les de les 12 i la 1 són “igualades” -Potser l’any que ve les ombres començaran de nou.

Tornaran a ser petites i començaran a créixer.

-Potser el mes que ve es fan petites, serà el gener.

-La Terra va rodant cada dia, gira a ella mateixa i per això hi ha hores que no veiem el sol.

Fins on arribaran les ombres?

-Les

ombres cada dia es fan una mica més llargues -Creiem que les ombres tornaran a ser curtes més o menys, ara es van fent llargues i tornaran a començar curtes quan comenci un altre any.

-Potser l’1 de gener tornen a començar des de curtes.

-Les ombres es mouen, però ho fan amb el Sol i la Terra.

-També pot ser si nosaltres movem les ombres, o movem l’objecte que fa l’ombra.

-Si no hi hagués l’edifici de Primària podríem veure les ombres de les 4, les 5 i les 6 i a les 7 ja es pon. Veuríem com s’amaga a l’Oest - El Sol va baixant cada dia més, a les 10, a les 11 i a les 3, quan el Sol està més baix , llavors les ombres es fan més llargues. ...

-A cada hora l’ombra està més cap a la dreta perquè el Sol va cap a l’Oest.

-Les ombres de les 12 i la 1 són les més curtes perquè el Sol està pujant.

Encara que sigui més curta són més llargues que jo.

-L’ombra sempre està a l’altre costat del Sol. Quan el Sol està darrera l’ombra està davant.

-Si el Sol està a l’Est l’ombra està cap a entremig del Nord i de l’Oest.

-Si el Sol està al darrera i ens girem, l’ombra està darrera i el Sol davant.

-Potser l’1 de gener tornen a començar des de curtes.

Ha començat el 2021, estem al mes de gener i descobrim les ombres una miqueta més curtes.

-Pensàvem que serien molt curtes!

El febrer, les ombres són encara una mica més curtes

El març, les ombres són encara una mica més curtes

10 ombres del novembre ombres del desembre ombres del gener ombres del febrer ombres del març

11 12

1

3

Si unim la punta de les ombres del 21 de març formem una línia que assenyala l’est i l’oest.

L’ombra més curta de tots els mesos és la de la 1 i assenyala al nord

Representem el moviment de les ombres del gnòmon tenint en compte l’orientació i les longituds.

EL SOL, LA TERRA LA LLUM, LES OMBRES...

Les ombres a la Terra.

-Si la Terra es mou al voltant del Sol, quan aquí és fa de nit , el Sol va a un altre país.

-No és ell que se’n va, és que la Terra queda a les fosques. Ho podem provar amb una pilota.

-Hi ha mitja pilota a l’ombra.

Quina és l’ombra més gran?

-L’edifici de Primària -Un gratacels -O un drac -Els núvols -La muntanya Everest -La Lluna, quan és de nit veiem la part que li toca el Sol, l’altra part és la seva ombra -Júpiter la part que no li toca el sol -La Terra té un tros d’ombra molt gran. La

part de nit Què necessitem per què hi hagi una ombra?

-Necessitem sol -Un pal o una persona, una estructura, un tronc….

-El sol il·lumina a l’objecte o al gnòmon.

-Sempre ho fa, no sé com ho fa.

-El Sol està allà il·lumina -Són els raigs -És la llum del Sol -Jo he vist un raig de sol i són com unes pistoles que van molt ràpid cap a Terra i sempre tenen raigs semblen els colors de l’arc de Sant Martí.

La Carla ha portat un llibre que explica coses de les que volem provar.

-Si el Sol està aquí tot aquest tros és de nit i aquest de dia -A Amèrica és de nit.

-Ara a Austràlia -Si posem una pinya com si fos la Lluna, els del Canadà, que estan a la nit, veurien la Lluna plena -Quan la terra va girant els altres països es fa de dia i els que primer estaven foscos ara tindran claror.

-Si la Lluna es mou des de la Terra es veu mig il.luminada. La pinya, que representa la Lluna, queda mig fosca mig il.luminada. A l’altre costat estarà minvant.

-podem provar de fer un eclipsi -posem la Lluna davant del Sol ‘

LA PRÒPIA OMBRA

En l’observació de les pròpies ombres descobrim un munt de característiques i propietats que esdevenen objecte d’estudi. Com són?

Cap on es projecten? Com és que són tan llargues? Poden fer el que volen?

L’observació, els registres, compartir creences i descobriments ens ajuden a comprendre aquest fenomen.

Quan volem dibuixar les nostres ombres ens adonem que: -Les ombres surten dels peus.

-És difícil dibuixar la pròpia ombra.

-L’ombra a les 10 del matí ha de ser més llarga que nosaltres.

-Hi ha persones que tenen el peu aixecat i llavors l’ombra no ha de sortir del seu peu -Quan tenim l’ombra davant no podem dibuixar l’ombra davant perquè no hi ha prou full.

-Teníem el Sol darrera.

-Ens hem posat a la zona del pati assolellada.

-Jo no recordo com era l’ombra de les 10! No sé si era més llarga!

-L’hauríem de mesurar i mirar quina és més llarga o curta.

Dibuixem les nostres ombres a les 10 del matí.

-Les hem vist molt llargues -Ens surten del davant dels peus.

-Si tens un peu aixecat l’ombra no toca al peu.

-El sol el tenim al darrera, m’escalfa l’esquena .

Quan ho hem provat a les 12.

-L’ombra es va movent cap a la dreta -El sol s’està movent cap a l’Oest -I el Sol està més amunt.

-Hi ha estones que els núvols tapen el Sol i no veiem les ombres, llavors cantem la cançó i surt el sol.

-L’ombra s’ha fet més curta.

Les ombres de les 10 del matí i de les 3 de la tarda són les més llargues, al migdia les nostres ombres són més curtes però són més llargues que nosaltres.

-La meva ombra més curta és a les 12. Hi posa 253 cm.

-Ens podríem mesurar, nosaltres no som tan grans.

-A mi em mesura el meu pare.

-Jo quan vaig al metge, té com una màquina que puges i hi ha com uns números i una cosa que baixa.

-És com un regle -A mi em posen un llibre al cap i allà fan una marca a la paret i amb la cinta mètrica miren la mida.

-S’han de posar els peus amb els talons tocant a la paret.

-Amb el cos i l’esquena ben rectes.

-Ho podem fer aquí a la classe.

-Ens traiem els crocs perquè els crocs no són del nostre cos.

EXPERIMENTEM AMB LES OMBRES DELS 0BJECTES

-Amb les ombres podem fer trampes. Si és del Sol no podem canviar-ho, però si es fa llum amb una llanterna o llum sÍ. I si moc l’objecte també canvia l’ombra.

-Podem canviar de costat l’ombra o fer-la més llarga o curta.

-Com l’heu fet aquest castell tan gran?

-Hem acostat el cartró a la llum i llavors, l’ombra es veu molt més gran del que és a la realitat.

-Quan posem el castell lluny del focus l’ombra es veu petita.

Poden fer el que volen les ombres?

-Nooooo -Nosaltres les movem.

-Nosaltres fem una cosa i elles ho fan -Les ombres som nosaltres mateixos.

-Les controlem -L’ombra és com tu -Sense vida, només funcionen si hi ha Sol o una llum -Si fem un moviment les ombres estan obligades a fer el mateix.

-Si nosaltres diem una cosa elles no ho senten i no saben què vol dir.

-No poden ni escoltar , ni parlar.

-No tenen sentits, són totes negres.

-Ens poden fer tenir por perquè ens fan imaginar coses lletges o monstres

-No tenen cor ni ànima.

-Què és això?

-Està dins el teu cor, no ho notes i et fa sentir com la tristesa o l’alegria, felicitat, tranquil·litat, fàstic, por, enfadament, ràbia, mal, plaer.

-Potser és tot això però ni es veu ni es nota.

-Les ombres no fan res, només imiten el que fem -No són lliures -Són com esclaves de nosaltres i el Sol.

Les ombres de les nits.

-Són les que fan més por.

-Semblen un monstre, no saps què és.

-Si estàs dormint i a la finestra entra d’ombra d’un arbre i sembla una mà molt gran i fa una ombra a la paret.

-Vaig fer una ombra jo mateix i em va espantar.

-Em vaig espantar amb l’ombra de la meva mare quan era de nit.

-A la meva habitació tinc un rellotge de cucut i jo tinc la porta oberta i es posa l’ombra a la porta i m’espanta una mica.

-Quan l’ombra de tots sis sembla una de sola

L’observació, l’experiència, la recerca... conviuen amb la humanització, la por i la poesia d’aquest fet que ha trobat, en la nostra rotllana, un lloc.

Sota l’Acròpolis. Plató s’encamina en direcció al mar. Skia, la seva ombra, gairebé no es veu en la llum del migdia. Els grills canten embogits.

Skia:- Quin cansament, no podem descansar un instant?

Plató:- Què estàs dient? Descansar. El que camina sóc jo. La teva ridícula dansa no és sinó una imitació del meu caminar.

Skia:-Jo no camino, però tu em segueixes trepitjant!

Plató:-I això? Ets una ombra i res més. No estàs feta de carn i ossos, no pots sentir dolor. Ni tan sols sé perquè t’estic parlant.

Plató, El mite de la caverna

A la manera de Plató els infants pensen sobre la llibertat de les ombres, la possibilitat de sentir i tenir voluntat pròpia, tenir fred o calor...

poema col·lectiu

CAÇADORS D’OMBRES

-I al Bosc? també hi podem caçar ombres!

Planifiquem l’experiència de caçar les ombres que hi hem descobert.

Necessitem bastidors, tres peus, màquines de fotos, rellotge, pals i pedres, brúixoles...

I al Bosc, també hi podem caçar ombres!

Descobrim una manera de caçar les ombres, si posem el bastidors de cara al Sud l’atrapem bé. Cacem l’ombra del romaní, del llentiscle, d’un pi o l’argelaga

-Podem fer una foto i una altra i una altra, cada vegada que es mogui l’ombra.

-Podem fer les fotos cada 10 minuts! Mirem el rellotge -I quantes fotos farem?

Anem al bosc i busquem ombres, les capturem per després compartir l’experiència de veure passar el temps acompanyats del moviment del Sol i les ombres que crea.

Busquem ombres, les capturem per després compartir l’experiència de veure passar el temps acompanyats del moviment del Sol i les ombres que crea.

-A les ombres del bosc també els passa que necessiten temps per moure’s

-A les ombres del bosc també els passa que necessiten temps per moure’s

- Farem una foto cada 2 minuts!

En la primera jornada dedicada a caçar ombres sorgeixen entrebancs que ens fan replantejar el que havíem previst. Ens adonem que les màquines de fer fotografies s’apaguen quan fa 2 minuts que hem fet la foto. Cada vegada cal tornar a enfocar, apropar la imatge….

Decidim fer una foto cada dos minuts, en els càlculs descobrim que farem 30 de fotos cada hora!

caçadors d’ombres

ELS GRAVATS

Treballem amb el tòrcul Fer gravats amb el romaní o el llentiscle ens ajuda a representar i pensar sobre el pas del temps, el moviment de la Terra que va girant sense parar i l’anar i venir de les ombres que tan captivats ens tenen.

Treballar amb el tòrcul i fer gravats amb el romaní o el llentiscle ens ajuda a representar i pensar sobre el pas del temps, el moviment de la Terra que va girant sense parar i l’anar i venir de les ombres que tan captivats ens tenen.

-Em vaig sentir sorpresa d’aprendre a fer una cosa que no sabia. Una cosa molt nova.

-El tòrcul té dos ferros rodons i llargs que roden -Cada gravat és el passat del següent, ara ja és passat!

-Entremig hi passa una fusta amb les robes.

-Són felpes i diaris i la planta amb tinta.

-Una pintura pels gravats que s’escampa a un vidre i es pinta la planta.

-La forma sempre surt igual i cadascun s’imprimeix més fluix.

-La pintura es va gastant i es fa cada vegada més fluixet fins que es queda sense pintura, com difuminat però sense tocar-ho.

- El què estem fent ja és el passat.

- Cada gravat té un passat … i un futur, cada gravat és el passat del següents.

Gravat s

Què hi veiem en aquests gravats?

-Veiem com passa el temps.

-L’estona, les hores, els dies i setmanes, els mesos i els anys. L’eternitat.

-Tota una vida.

-La vida passa a poc a poc i tranquil·lament, és com es fan els gravats i les fotos al bosc.

-Una vida lenta.

Ens gravats ens fan pensar en...

-Cada vegada és una vida més lleugera -Sembla com un nen que està molt enfadat i es va calmant i calmant -O una persona que balla i cada vegada balla amb menys força.

-Una persona que es va fent dèbil.

-Una jove que es va fent vella.

-Quan et fas gran cada vegada tens més records, històries i t’ha anat passant més vida.

-Depèn com ho mires, cada vegada ets més dèbil, o de dèbil a fort.

-El temps és important.

-El què estem fent ja és el passat.

-Perquè ja ho hem vist i això ja ha passat.

-El primer gravat no té passat però si futur i l’últim no té futur però molt passat.

-Ens explica el pas del temps, el passat, el futur i el present.

-Tothom té un present -I futur i passat -El passat ja està passat i no el podem canviar.

-El present tampoc.

-El futur el podem canviar.

-Aquests gravats semblen senyals del temps.

-Rastres del temps.

-Pistes….

Les ombres també els passa. necessiten temps per moure’s.

-Les persones tenim molta vida fins que passa el temps i se li acaba i al final es mor.

-Els arbres també es fan vells.

-Les ombres també els passa. Necessiten

temps per moure’s.

-Les persones tenim molta vida fins que passa el temps i se li acaba i al final es mor.

-Els arbres també es fan vells.

El camí de la nostra recerca l’hem iniciat indagant sobre el temps de la casa d’estiueig de Can Sant Joan. Els segles, els anys, els mesos, les estacions, setmanes, dies i nits, hores i minuts van omplint-se de significat. Les evidències que anem recollint del pas del temps fan emergir la comprensió d’aquest concepte, la seva mesura, les transformacions que genera, la irreversibilitat, el valor que té en les nostres vides ...

Tempus fugit , aquesta idea del nostres avantpassats llatins , fa referència al pas de la vida d’una manera indefugible.

Però quan pensem sobre el temps, ens cal aturar-nos, aturar-nos a pensar.

Les observacions, el fer i refer, enregistrar, les reflexions, acaben formant part dels sabers, sentirs i la memòria de cadascú i la col.lectiva.