Issuu

Per què volen els ocells?

Classe de la Serra de Rubió 9 i 10 anys

Parlem sobre propostes que ens interessa investigar - M’agraden molts els animals i voldria saber sobre els ocells. - Els animals voladors, les aus.

- Em pregunto com poden volar, què tenen per dins? - Jo crec que agafen els corrents d’aire. - Si pesessin no podrien volar, i els seus ossos per dins són buits, per no pesar. - Em va agradar molt el tema de sota terra, i m’agradaria ampliar-lo, anar més a fons, sobretot l’abocador i la contaminació. Com que hi ha tantes persones al món i tots comprem tanta roba, després la llencem. - Hem de buscar temes que tinguin un procés d’investigació, que tu hagis de treballar un temps per investigar. - M’agradaria investigar el mecanisme que utilitzen els animals voladors per volar i com es poden sostenir. - Jo vull llegir sobre mitologia i éssers. - Jo voldria investigar coses del cos humà.

- Com és el cos humà per dintre, el que no es veu, i quina és l’organització que fa quan mengem, quan digerim. - Jo havia pensat descobrir més coses del cos humà, m’interessaria coses sobre el sistema circulatori. - Els ossos del cos humà, quin és l’os més dur, el més llarg…? - El tema dels ocells, mecanisme o múscul que fa que es pugui enlairar. Una vegada em vaig fer un paracaigudes.

- Investigar el cos humà, un dia la meva mare va venir i va obrir una rata per veure com és per dintre, i jo vull saber què hi ha dins el cos humà. - Les guerres entre països perquè Rússia, Ucraïna i Estats Units estan a punt de tenir una guerra.

- Les aus m’agraden perquè són tímides i no s’apropen, i les voldría conèixer. Parlem sobre quines preguntes ens agradaria investigar sobre els ocells que volen al llarg del projecte. Comencem a remenar llibres, buscar informacions a la biblioteca que ens poden ajudar a contestar la pregunta.

Jo vull saber com és el seu plomatge.

Quins ossos tenen els ocells i com són?

Com són les ales que els ajuden a volar.

Fam servir alguna altra part del seu cos per volar?

Quin sistema utilitzen els ocells per poder planejar?

Per què els ocells tenen un color concret.

Com s'orienten els ocells?

- Per què els ocells tenen plomes i no pèl? -

Com és un ocell per dins?

Investigar com poden veure on està la seva presa des del cel.

Com és la tija de la ploma? On és l'arrel?

Per què els ocells en comptes de fer excrements fan egagròpiles?

Hi ha éssers amb ales a la mitologia grega?

Com els ocells s'ho fan per volar en contra del vent?

Quina velocitat pot agafar un ocell per arribar a caçar una presa?

Com és la seva oïda i vista?

Només els ocells volen? Jo he vist que hi ha esquirols voladors.

És veritat que els ossos dels ocells estan buits per dins?

- Per què un ocell gran pot anar més ràpid que un petit? -

De què està fet el bec dels ocells?

Com estan repartides les plomes? Quina funció fan les plomes?

Observem els ocells que hi ha al bosc de Can Roca Creiem que és important conèixer els ocells que habiten els nostres boscos, així doncs ens proposem portar binocles i les guies dels ocells de Catalunya cada dimarts per poder observar-los. Els primers dies ens entrenem amb els binocles.

Mentre observem els ocells ens apuntem quines espècies hem vist i la quantitat. Les primeres anotacions sugeixen de forma espontànea a les llibretes que algunes persones porten al bosc.

La Lídia ens explica que totes les anotacions que estem fent a les llibretes tenen un gran valor científic perquè no són només un registre sinó un cens dels ocells que habiten els boscos de Can Roca. El seguiment d'ocells comuns a Catalunya permet conèixer les tendències temporals de les poblacions d'ocells comuns a Catalunya i, mitjançant aquestes dades, generar indicadors sobre la qualitat del medi. Els resultats són de gran utilitat per determinar les tendències de les diferents espècies i dels seus hàbitats. Així, gràcies al caràcter bioindicador dels ocells, les dades han permès generar indicadors que contribueixen a conèixer l'estat dels principals ecosistemes del país i els efectes del canvi climàtic.

Dissenyem un registre per observar ocells - Seria important apuntar el número de vegades d’aquell ocell. - També podríem apuntar el lloc on el veiem. - Hauríem de fer una quadrícula i apuntar cada dia quants en veiem i sumar tots els que hem trobat. - Hauríem de poder sumar quants ocells en total veiem en un dia i també sumar quants ocells d'aquella mena hem vist en total. - Podria ser un format desplegable, com les guies que tenim a la classe. - També hauríem de posar l’hora que els veiem. - També l’estació de l’any, perquè pot ser com les orenetes, que van a un altre país. - Quan ja tinguem molts registres podem fer un gràfic. - Podríem fer com un calendari i anar girant pàgina. Cada pàgina té una quadrícula. - En un full posaria la data, després l’estació i l’hora. Llavors a sota comença el registre. Posem el nom de l’ocell que trobem i comptem. Podríem tenir escrit el nom dels ocells que ja hem trobat i deixar espai buit per apuntar-ne més. - Va més bé escriure-ho horitzontal. - Hem de buscar la manera que sigui més efectiva.

Descobrim la web de l’Institut Català d’Ornitologia Els ornitòlegs de l’ICO també fan registres i decidim comparar el seu registre amb les idees que tenim nosaltres. Creiem que els seus registres són molt complexo i ens agrada la idea de “Secció”.

Signifiquen els llocs on has vist els ocells.

Per grups fem diferents dissenys -

Nosaltres hem afegit si l'ocell és femella o mascle creiem que és important. A l'apartat de vent hem posat el tipus de vent: 0 és no vent, 1 poc vent, 2 moderat, 3 bastant i 4 molt vent. Nosaltres hem dibuixat palets i quan arribes al número 4 fas una ratlla al mig que vol dir cinc. Jo prefereixo posar les espècies en vertical perquè hi ha moltes, en canvi, de seccions hi ha poques. Jo afegiria un quadrat per apuntar els ocells que són més difícils de veure. Les informacions generals les posaria a dalt. Posar Mall. en comptes de mallerenga podria ser més fàcil.

Data: Matí

Tarda

Estació de l’any:

Temperatura: Vent:

Pluja:

absència

Cel:

serè

plugim

clarianes

cobert

Ocells difícils de trobar:

Observacions:

Espècie:

Secció I:

Secció II:

Secció III:

Secció IV:

TOTAL

Decidim utilitzar els portàtils que han arribat a l’escola per elaborar un registre comú que ens ajudi a fer el cens dels ocells. Ens entrenem amb l’eina Word i la creació de taules (afegir columnes, files, combinar, eliminar…).

Aprofitem l’estona abans de dinar per completar el registre. Asseguts sobre l’herbassar i amb el sol que ens acompanya anotem les espècies que hem observat, la quantitat d’ocells, les observacions, temperatura...

Pensem què podem fer amb les dades del registres - Ara podem saber quins ocells viuen a Can Roca. - El registre també serveix per saber que un ocell normalment surt quan fa sol. - Si en un mes hi ha 80 pit-rojos i l'any que ve hi ha menys vol dir que s'estan extingint. - Jo crec que ho podem explicar amb un gràfic. - Què és un gràfic? - Un gràfic és com si fos una taula. - Però al gràfic ho hem d'explicar tot?

Dimarts 8 de febrer

- Els gràfics serveixen per dir quina quantitat d'ocells hem trobat als registres. - Jo utilitzaria un full de quadrats. - També hi ha gràfics que són formatges, com una rodona. - Per fer un gràfic hem de decidir què volem escriure. - Jo escriuria el nom de l'ocell i el número. - Jo comptaria d'un en un fins al 30 que és el número més alt d'ocells que hem vist. - Jo faria un gràfic per cada dia que hem fet el cens. - Però si fem un gràfic no s'entén perquè cada dia feia una temperatura diferent. - Jo crec que hi ha ocells que només els hem trobat al pícnic. - Jo faria 3 per cada cens que hem fet i un que resumeixi els tres. - Jo crec que aquests problemes el tenen els científics també.

Dimarts 15 de febrer

Dimarts 21 de febrer

Quins aspectes podem millorar? - Si només veiem un gràfic dels que hem fet potser penses que hi ha ocells que no viuen al bosc. - Jo crec que hauríem d’escriure el pròxim dia tots els ocells que hem trobat a Can Roca i tot i que aquell dia no el veiem, posem 0. - Jo canviaria el títol:”Ocells que hem vist a Can Roca”. - Si no ens hi cap podríem enganxar dos fulls. - Si féssim un gràfic amb les dades dels tres escriuria: Ocells que hem vist a Can Roca al mes de febrer. - Els colors van bé perquè resalten. - Pots diferenciar els ocells amb el color. - Sí però cada ocells és d’un color diferent. - Jo escriuré els ocells en ordre a cada gràfic. - Jo escriure una llegenda al costat explicant els colors. - Jo faria un degradat de colors, el blau fort seria més abundant, Quan hi hagués menys abundancia seria el blau més fluix. - Hi ha colors fred i calents. - Els freds son el verd, blau i lila. - El colors lila seria molt abundant. - Podem mirar els colors que tenim i agafar 13 colors. - No tenim 13 verds, liles i blaus. - Jo amb tres colors ja ho faria. - Podem posar-li un color a cada ocell. - Jo crec que l'abundància ja es veu amb les barres. - Jo faria que del 20 al 30 seria molt abundant, del 10 al 20 que es veurn a vegades i del 0 al 10 els que no es veuen gairebé mai. - Jo faria una linia al grafic, haurian barres per sobre i altres per sota.

Parlem d’abundància i riquesa d’espècies.

Iniciem el manteniment de les caixes niu a Can Roca L’observació dels ocells al bosc de Can Roca ens porta a preguntar-nos qui deu viure a dins El Jordi Maltrat ens ajuda a despenjar les caixes i el Fede, un apassionat de l’oronitlogia i veí d’Esparreguera, ens explica per què és important fer cada temporada el manteniment de les caixes niu i com es fa.

Parlem sobre la importància del manteniment de les caixes niu - Perquè no entri cap animal a la caixa niu, s’ha d’instal·lar a la punta de la branca si es pot, allunyada del tronc. - Però que sigui una branca forta perquè aguanti el pes de la caixa. - El forat ha de mirar cap a ponent. - S’han de buidar entre els mesos de novembre, desembre i gener.

El Fede ens regala una caixa niu de mallerenga i decidim a quin arbre posar-la. GRÀCIES

FEDE!

Parlem sobre les troballes que hi havia a dins de les caixes niu… Quins materials utilitzen? -

Excrements Plomes Herba seca Fibres de coixí Pèl d’animal Herba tendra Herba podrida Palla Molsa

Formulem hipòtesis -

El niu té diferents textures Les formigues potser es mengen les restes de pollets morts. Per això hem trobat els ossos pelats. A tres nius hem trobat pollets morts o ossos. Potser aquell pollet va néixer més tard i la mare el va abandonar. Ja és una mica gran perquè té plomissol però li està sortint ploma. Potser li va fallar el cor. Abans de sortir volant fan proves de vol.

Descobrim el peu de rei

Creiem que el forat de les caixes niu són massa petits i decidim mesurar-los al bosc. - Podríem mesurar-lo amb un regle. - Jo crec que ho podríem fer amb el peu de rei, però no sé com funciona. - S'assembla a un regle. - Els reis ens van portar un peu de rei. - El forat més petit fa 15 mm i el més gran 35 mm. - Mesurar els forats ens va ajudar a saber quins ocells podien entrar a la caixa. - Es pot mesurar la profunditat d'un forat, amb la part de sota de l'eina. - També es pot mesurar el gruix i l'amplada.

- La caixa niu ha de mirar cap a ponent, així quan les femelles incuben els ous reben més escalfor del sol. - Què vol dir ponent? - Jo he trobat que és un punt a l’horitzó on es pon el sol. - Quan estàs al mar pots veure la posta de sol, és com al final de tot. - El sol es pon per l’oest. - Ponent és un vent, jo crec que és el mateix. - És la direcció del vent. - El vent de ponent és el de l’oest. - Però els graus eren de la brúixola no? - Els graus poden ser d’escalfor o de direcció. - I la latitud que vol dir? - Jo he sentit que a vegades diuen longitud i latitud. - La longitud és la llargada. - Llavors la longitud és l’oest i l’est.

Busquem al diccionari què vol dir latitud: “Distància que hi ha des d’un punt qualsevol de la superfície de la terra a l'equador. La latitud es mesura en graus.”

- La volta que fa el sol es diu ESO (Est-Sud-Oest). - Al migdia quan el sol està al sud, si el vent bufa es diu Migjorn. - Jo he trobat que les terres de ponent estan cap a ponent. Com la Noguera i Lleida. - Jo he dibuixat una brúixola. - No es diu brúixola, es diu rosa dels vents. - Amb la rosa dels vents es representen els punts cardinals i els vents. - La rosa dels vents també serveix per navegar i orientar-nos. - Però ells diuen direccions diferents: a babor, estribord… - La rosa dels vents també està a la bola del món que tenim a la classe. - Ens serveix per orientar-nos. - El vent de ponent es força comú als països de parla catalana. - Sí, és una paraula llatina “ponente” que vol dir per on es pon.

Dimarts 21 de febrer, abans que els ocells comencin a construir els seus nius, el Fede ens proposa formar part d’una jornada d’anellament al bosc de Can Roca. Ens acompanya el Jorge de Pedro, apassionat de l’ornitologia i anellador. - A mi m’agradaria saber quins passos s’han de fer per l’anellament. - Jo he vist un vídeo i van volant, s’enreden en una xarxa, el treus i el poses ràpidament en una bossa per pesar-lo. El posen en un tub cap per avall sobre la bàscula. Els anellen. És com una polsera i s’obre pel mig, li poses a la pota i apretes per tancar. Els mesuren les ales obertes, el cos. També els bufen a la panxa per veure si estan bé de greixos, si s’alimenta bé. - Nosaltres diem molt de pensar amb tothom, però ara no estem pensant en l’ocell. Us agradaria que us ho fessin a vosaltres?

Durbec

Mallerenga cuallarga

Pit-roig

Raspinell

Mallerenga carbonera

Tallarol de casquet

Ens preguntem per què hi ha persones que es dediquen a anellar ocells… -

Per saber la població d’ocells que hi ha, per saber si aquella espècie està en perill d’extinció o no…

Amb totes les dades fan un registre, com nosaltres.

Si alguna persona ha trobat un ocell que han anellat en un lloc ferit, li donen la informació a qui l’ha anellat.

Potser ens han proposat fer l’anellament perquè coneguem altres ocells i els poguem observar.

EL Leonardo da VInci anava als mercats i comprava ocells engabiats. Els estudiava i després els portava dalt d’un turó i els alliberava.

Ens podrem fixar molt en com volen, quan els alliberem. Podríem dibuixar com volen, la trajectòria.

Per veure com mouen les ales podem gravar amb una càmera i després passar-ho a càmera lenta.

Amb el mòbil es pot gravar a càmera lenta.

A la manera de Leonardo da Vinci creiem que seria important fer un dibuix de la trajectòria que fa l'ocell quan l'alliberem després d'anellar-lo.

Trobem un esquelet d'ocell a sobre d'un niu que vam treure d'una caixa niu. Creiem que podria ser interessant estudiar els ossos dels ocells. Intentem reconstruir l'esquelet i ens fixem en cada os.

Jo crec que s'assembla a l'esquelet humà.

Els humans tenim ossos plens de calci. Tenen cartílags. Tenen carn vermella. Jo he llegit que és un os esponjós. Només tenen quilla els ocells voladors. Deu servir per volar. La quilla dels ocells és l'estèrnum dels humans. Serveix per donar-li equilibri quan vola.

Creiem que hauríem de netejar els ossos de l'esquelet de l'ocell per continuar estudiant l'esquelet i comprovar si realment estan buit per dins.

- Jo una vegada ho vaig fer amb aigua i lleixiu. Ho vaig deixar una setmana.

- Podem confirmar que els ossos dels ocells voladors són buits per dins.

Dimarts al bosc ens trobem un pinsà femella mort per un cop. Ens preguntem com deuen ser els òrgans d’un ocell. Decidim convidar a la Gemma, mare de l’Arnau i científica. Ella a la seva feina actuma aobrir cries de ratolí per investigar

- Crec que el cor el tenen al davant, al mateix lloc que nosaltres. Al mig cap a l’esquerra. Al pit. - Els pulmons. En tenim dos. - Sí, en tenim dos, però podem viure només amb un. - És amb un ronyó, no el pulmó. - Quan obrim l’ocell trobarem primer les costelles, que protegeixen els pulmons i el cor. - També tenim i tenen els ocells el fetge, cap a la dreta i a baix. - El fetge és el mateix que l’estómac però amb l’aigua. - Crec que el fetge agafa lo necessari, els nutrients. - Un altre òrgan és el ronyó i en tenim dos. A algunes persones se’ls infecta i els l’han de treure. - També tenim l’estómac i el pàncrees. - Crec que quan a la gent li falta sucre és perquè el pàncrees li falla. - És que els puja i baixa el sucre. És la diabetis. - A la bufeta s’hi guarden els líquids que ja no necessitem i després fem pipí. - Al meu avi li van treure un ronyó i no pot menjar gaire sal perquè no ho pot digerir bé. - Tenim l’intestí prim i el gruixut. - Potser els ocells no tenen tants òrgans perquè no els pesi tant el cos. - També hi ha el cervell. - L’aire fins on arriba? - Per tot el cos, fins els peus. - Fins els bessons. - Jo crec que fins els pulmons. - Ha d’anar per tot el cos per refrescar-lo. - Em sembla que l’aire passa per tots els òrgans. - Nosaltres respirem aire net i treiem aire gastat. - Crec que entra, va als pulmons i surt. - La sang surt neta del cor, va cap a tot el cos, i torna a passar pel cor i…és com un filtre, el cor. - L’aire baixa per la tràquea cap als pulmons i el treiem brut.

La Gemma és científica i treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona. Quan no fa classes als seus alumnes investiga el cervell de petits rosegadors per comparar les malalties que pateixes amb les malalties dels éssers humans. - Els ocells tenen uns músculs que també els permeten volar. - Els ocells no tenen bufeta i així no pesen tant. - El fetge ajuda a fer la digestió i genera glucosa. - Els intestins absorbeixen nutrients. - La nostra boca amb les dents ajuden a trencar el menjar. - La saliva i els àcids de l'estómac també ajuden a trencar els aliments. - Els ronyons filtren substàncies. - El cor ajuda a fer circular la sang. - La sang duu oxiden. - Els ocells tampoc tenen dents perquè així no pesen tant. - Els ocells en comptes de tenir estómac tenen el puf i el pedrer.

Formulem hipòtesis sobre com volen els ocells - Les àligues he vist que no mouen les ales sempre, planegen. Es posen inclinades i s’aguanten. - És pel vent. Els ocells poden voler travessant el vent, amb les ales desplegades, perquè van molt ràpid. - Com els cotxes que tenen aleró. - Això es diu aerodinàmic. - A dalt de tot hi ha corrents d’aire, calentes i fredes. Les fredes tiren cap a baix i les calentes cap a dalt. - L’aire xoca contra les plomes i fa que es mantingui volant, fan com de paracaigudes. Nosaltres, com que no tenim plomes, no podem volar. - Hi ha un invent que no és el paracaigudes, per caure. És com un triangle, et tires i amb la punta talles el vent. - Jo crec que els ocells s’ajuden del corrent d’aire perquè els porti cap a un altre lloc. - També té a veure amb el tipus de plomes. - Crec que podríem fer experiments, com fer avions de paper.

El dimarts al bosc ens proposem construir avions de paper per acostar-nos a la idea de planejar, tallar el vent i sostenir-se a l’aire.

Ens posem en contacte amb la Cristina, mare de l’Alexandra de la classe del Petracó, perquè el curs passat ens va donar el parapent que feia servir quan practicava aquest esport d’aventura. -

Per pujar més alt ha d'agafar les corrents tèrmiques. El sol esclafa el terra i l'aire calent puja cap al cel. L'aire té una resistència. Per girar has de tibar de les cordes de la dreta i esquerra. - Quan vols baixar has de plegar les ales. - La tela del parapent és impermeable com les ales dels ocells. Ens sorgeixen nous dubtes:

Què és volar? Planejar és volar?

Es posa en contacte amb nosaltres el Guillem Presas, exalumne de l’escola, per explicar-nos la seva experiencia amb el parapent i resoldre es dubtes que tenim sobre volar i planejar.

- Volar és sostenir-se en l'aire molta estona, una altra cosa és aletejar. - Un ocell pot sostenir-se perquè les seves ales són aerodinàmiques, tallen el vent i són corbes. - Per volar necessitem l'impuls, el pes, la sustentació i resistència. - Amb la gravetat l'ocell cauria. - Bernoulli un senyor científic va descobrir la sustentació. - Les partícules d'aire que van per dalt han de córrer més, tenen més velocitat perquè han d'arribar al mateix lloc en menys temps. - Quan hi ha velocitat una cosa que és la pressió baixa i l'ocell no cau. - Planejar és caure lentament.

Representem el principi de Bernoulli

La migració també forma part de la vida dels ocells, però amb petites diferències. Els ocells no tenen fronteres i poden volar lluny i tornar a casa seva sempre que vulguin. Ningú els hi diu: -

Per aquí no pots passar.

Aquí no pots quedar-te.

Els ocells no porten equipatge perquè saben que podran tornar i trobar aliments necessaris per

viure i una llar. En canvi, les persones marxen amb records, fotografies i menjar perquè no saben fins quan podran tornar, ni tampoc si els acolliran.

- Vaig veure a les notícies que hi ha gent que s’ofereix a agafar persones d’Ucraïna, que marxen del país. - Són migrants o refugiats? - Refugiat és que te’n vas per una guerra, per exemple, però migrant és per voluntat: si tu vols marxar per exemple del Marroc.

- Hi ha quatre tipus de migracions: ruta oriental: de Turquia a Grècia, ruta occidental: del Marroc cap a Espanya, ruta central: d’Algèria a Itàlia, ruta dels Balcans: de Síria a Sèrbia. Són migracions per mar. - Un altre motiu és per causes naturals: terratrèmols, inundacions, volcans. - ACNUR és una cosa per la pau entre els països. És una organització pels refugiats. - Moltes de les persones que migren pel mar moren d’hipotèrmia, és tenir molt fred. L’humà sempre des del Paleolític ha sigut migratori. - Si algú truca a la porta de casa teva per demanar asil, li obriries la porta? - Jo li donaria menjar. - Si tu et fiques a la seva pell, voldries que t’obrissin la porta. - Jo li preguntaria d’on ve i què necessita. - Jo no em puc arriscar a deixar entrar algú… - La meva mare i la meva àvia vivien al Brasil, no sé per què van venir aquí. - La meva àvia va migrar a França i el meu avi a Catalunya.

- No només, migren els ocells.

- Ara mateix el 3% de les persones del món són migrants. Aquesta informació ens crida especialment l’atenció i començem a parlar de percentatges. - És que de 100 persones 3 són migrants. - Si a la classe hi hagués 100 persones, 3 d'aquestes serien migrants. - 3 persones és poc. - Però de tot el món? - Jo tinc el número 281 milions de migrants. - Els habitants de Brasil són 280 milions.

- I d’Esparreguera? - Serien 3 migrans. - Dins del 23.000 hi ha molts cents. - Jo crec que hem d’anar contant de 3 en 3.

Ens apropem a la idea del 3% pensant en els habitants d'Esparreguera, 23.000 habitants aproximadament. Quin número representaria el 3% de 23.000?

- Avui he vist les primeres orenetes a Esparreguera (03/2022) A la classe tenim penjat un pòster que explica les rutes migratòries de les aus, provem de desxifrar les dades que hi té representades. - Per què hi ha línies blaves i taronges? - Segur que hi deu haver una llegenda. - La línia taronja diu que són rutes d'orient i les blaves rutes d'occidents. - L'oreneta posa que és el número 13 i arriba fins al final d'Àfrica. - Aquell país es diu Sud-àfrica. - Hauríem de comptar els centímetres amb un regle. - Si nosaltres poguéssim saber quants kilòmetres són cada centímetre del mapa ens ajudaria. - Jo faria que cada centímetre fossin 1.000 metres. - 1.000 metres són kilòmetre. - A la llegenda d'un mapa posava que cada centímetre era 100 quilòmetres. - Però aquest mapa és més petit, no serveix.

Jo buscaria quants kilòmetres hi ha des d'aquest punt fins aquest altre. Podríem fer des dels Pirineus fins a ... Això és el Delta de l'Ebre. Hi ha 2 centímetres. Podríem anar contant de 2 en 2 fins a Sud-àfrica. Hi ha 59 cm. Jo pensaria quantes 2 cm hi caben en 59 cm. També hem de saber quants quilòmetres hi ha en 2 cm. Però aquest mapa és més petit, no serveix.

Si amb un regle hi ha una distància de 59 centímetres i sabem que 2 cm equival a 324 quilòmetres, ens preguntem quants quilòmetres hi ha en total fins a Sud-àfrica.

Ens posem a la pell d'una persona que ha de migrar i escrivim en un full amb una maleta cinc objectes que posaríem a dins de la maleta. Per diferents circumstàncies hem de deixar, es perd o ens treuen alguns d'aquests elements que són tan importants per nosaltres. Parlem sobre

com ens hem sentit en quedar-nos amb un objecte només? -

És com si et traguessin un tros de cor.

Et fan viure al límit.

D'una forma molt difícil.

Viuen amb inseguretat.

M'he quedat amb els medicaments. Jo m'he sentit trista.

Jo nerviós i acorralat. Jo m'he quedat amb les tortugues.

Mohamed Hafez Unpacked

refugee baggage

Coneixem l’obra Unpacked refugee baggage de l’artista Mohamed Hafez, un noi sirià:

“Mentre la historia es repeteix no em de permetre que es repeteixen els nostres errors.”

L’artista seu amb 10 famílies de refugiats d’arreu del món amb diferents religions i cultures i dibuixa una imatge de les dificultats per les situacions que han passat. Pensem què podria haver passat mirant aquesta maleta: -

Mostra el pas del temps. És un aniversari i va esclatar una bomba. Potser van haver de marxar corrents i ho van deixar tot. Cada obra explica en 60 segons la història.

Parlem de drets i llibertats Sóc la Nadia Ghulam i quan tenia 11 anys una bomba va explotar a casa meva i vaig quedar malferida. En sortir de l’hospital vaig fer-me passar pel meu germà Zelmai, que havia mort, per tirar endavant la meva família i els meus estudis.

Els talibans no respecten els drets de les dones, les noies no podem estudiar, treballar, sortir sense un home, manifestarnos… Gràcies a una ONG vaig poder sortir de l'Afganistan i arribar

a Catalunya, i ara em dedico a explicar la manca de drets al meu país.

Parlem de conflictes i guerres Em dic Àlex. Tinc 10 anys i he hagut d’escapar del meu país, Ucraïna, perquè

les tropes

russes

han bombardejat

Mariúpol, la ciutat on vivíem la meva família. He arribat fins la frontera amb Moldàvia viatjant en una furgoneta amb la meva àvia i nou persones més. El meu pare no ha pogut sortir del país perquè s’ha de quedar a defensar-lo. Casa meva ha desaparegut. Les meves pertinences han quedat sota les runes. La vida que tenia fins ara, també. Necessito refugi i persones que m’acullin durant aquest temps que hauré de passar fora d’Ucraïna, tot esperant que aquesta maleïda guerra acabi i puguem tornar tothom al

nostre país.

Parlem del canvi climàtic Em dic Kofi Alimayu. Després de cinc anys de sequera a Etiòpia, vaig perdre el meu ramat d’ovelles i cabres. El rierol que passava pel darrere del poblat

fa anys que es va

assecar i calia fer quilòmetres i quilòmetres per trobar aigua. Va ser la fi de la meva vida de pastor. Amb la panxa buida i

la gola seca, la meva dona i jo, amb els cinc fills, vam abandonar el nostre territori buscant una nova vida. Vam arribar al Sudan i vam viure en un camp de refugiats cinc mesos, menjant amb l’ajuda de les organitzacions

humanitàries. Estava tan desesperat que un dia vaig decidir travessar Líbia i arribar a la costa per pujar a una pastera i jugar-me la vida. Vam quedar a la deriva al mig de la Mediterrània i l’Open

Arms ens va salvar d’una mort segura.

Parlem de la pobresa Sóc l’Abdoulaye de Nigèria. He vingut a treballar i no puc tornar a casa. La meva família em va donar tots els estalvis que tenien perquè jo pugués fer aquest viatge i arribés a Europa.

Un dia que feia una tempesta molt gran vaig saltar les quatre tanques de Melilla aprofitant que els guàrdies estaven refugiats a les garites. Ho vam intentar cinc persones i només ho vam aconseguir dues. Em vaig fer molt mal: vaig trencar-me el canell, la tíbia i em faig fer un trau

molt profund a la panxa. La meva família està esperant que enviï diners però ja fa més d’un any que no puc treballar perquè m’estic recuperant de les operacions. En el lloc on estem acampats, cada nit encenem un foc per escalfar-

nos i per preparar la mica de menjar que alguns voluntaris ens donen. Vaig sortir de casa amb una bossa i quatre coses, que les he anat perdent pel camí. Només he pogut conservar un collaret amb una pedra foguera lligada, que em van regalar al poblat per desitjar-me bona sort. I me’n fa falta molta, de sort!

Què és migrar? T'ho has preguntat mai? La migració forma part de la vida de moltes persones, de fet actualment hi ha un 3% de la població mundial que emigra. Aquest viatge no és voluntari perquè perilla la seva vida, necessiten marxar per sobreviure. Els immigrants busquen oportunitats, però enyoren casa seva, si poguessin tornar ho farien. Pensem que som els únics éssers racionals, però creiem que no és així perquè si utilitzéssim la nostra intel·ligència per conviure i respectar-nos, moltes d'aquestes migracions no existirien. Moltes vegades una petita acció irresponsable pot arribar a afectar a un gran nombre de persones. La migració també forma part de la vida dels ocells, però amb petites diferències. Els ocells no tenen fronteres i poden volar lluny i tornar a

casa seva sempre que vulguin. Ningú els hi diu: -

Per aquí no pots passar.

Aquí no pots quedar-te.

Els ocells no porten equipatge perquè saben que podran tornar i trobar aliments necessaris per viure i una llar. En canvi, les persones marxen amb records, fotografies i menjar perquè no saben fins quan podran tornar, ni tampoc si els acolliran. El racisme i la desconfiança sovint ens porta a posar fronteres i enganyar als altres. Tots som persones, humans, amb els mateixos drets i hauríem de posar-nos a la pell de l'altre. Valorem tenir una llar, poder anar a l'escola, poder alimentar-nos, divertint-nos jugant, gaudir de bona salut i moure'ns pel carrer sense por.

Ens dol aquesta situació. Parlem i actuem pacíficament i ens entendrem.

Text col·lectiu La Serra de Rubió