Issuu

Pensa amb nosaltres Classe de la Cova del Petracó - 8 anys

No som els únics éssers del Planeta amb personalitats, ments i emocions. Jane Goodall A l’exposició Ciència-fricció, coneixem la versió de les vaques sobre la relació que hi tenim els humans. La domesticació que va tenir lloc en el Neolític, ara fa deu mil anys, s’ha desequilibrat totalment. Hem descobert què representa la ramaderia intensiva pels animals i la qualitat de la seva vida, en quins estables o gàbies passen els dies i les nits, de què s’alimenten, com es procreen… I pel planeta? quina gestió fem de l’aigua, el gra necessari per engreixar-los, el repartiment equitatiu dels recursos... Quines conseqüències ecològiques comporta la producció intensiva? - Ells, els animals, no ens donen res, els ho agafem. Prendre consciència de les diferents realitats els colpeix i ens fa replantejar com volem conviure amb les espècies més properes. - Segur que hi ha una altra manera de fer les coses! Coneixem el Ramon a la granja Cal Pujolet a Marganell. Les seves ovelles viuen amb ramat, s’aparellen amb el marrà per tenir els xais de manera “natural” i mengen herba fresca del bosc mentre s’encarreguen de mantenirlo net i així evitar grans incendis. Davant el ventall de possibilitats, es mouen un seguit de sentiments i emocions que aprenem a descriure i ens posen en contradicció: malestar, satisfacció, naturalment, decepció, ceguesa, crueltat, esperança, responsabilitat. La contemplació dels gravats que retraten situacions de vida d’animals, ens ha d’interpel·lar i promoure canvis d’hàbits de consum, més justos pels animals, per les persones i pel planeta. Classe de la Cova del Petracó, 8 anys

Visita a l’exposició Ciència-

fricció al CCCB

Abans de la visita a l’exposició parlem de “Vida entre espècies companyes” Vida: - El que tenim nosaltres - I tots els éssers - Les coses que estan vives - Les pedres no, perquè no els passa la circulació de la sang - Les plantes, els arbres, els animals Espècies companyes: - Vol dir com un s’ajuda amb un altre - Per exemple, els insectes es mengen les plantes i quan estan morts i estan a la terra, es descomponen i és una mica més de tros de vida per les plantes - La natura es va ajudant diàriament i això fa que l’equilibri de la natura funcioni Hi hauria vida sense espècies companyes? - A l’ametller primer hi ha la flor i després l’ametlla i les faveres també. Si les abelles no van a les flors no hi haurà fruits Podem decidir ser companys d’una altra espècie? - M’acabo d’adonar que som una espècie companya de les plantes remeieres; tenim plantes que les cuidem i protegim dels cargols i ens donen aliment Una espècie que ens serveix, és companya? - Tens una planta i et neteja l’aire però tu no la regues, només te n’aprofites i no series company - Nosaltres agafem les remeieres, però què els donem nosaltres a elles? - Hi ha animals que són més grans i que es mengen altres de més petits i fan una cadena - És fer un vincle, fer una bona relació entre espècies

Reflexions després de la visita a Ciència-fricció Els humans ens aprofitem del planeta? - Sí que ens aprofitem. - Dels animals, de la carn i de la llet. - Ens aprofitem de les vaques i els agafem la llet i als vedells els donem hormones perquè les vaques tinguin més carn i més llet. - Ens aprofitem de les abelles agafant més mel del compte. I les abelles es queden sense mel. Però a algun país no ho fan. - Ens aprofitem de la fusta dels arbres i dels fruits. - Agafem roques i minerals per fer joies. - I roques per fer cases, com el campanar d’Esparreguera.

-No estic segura però això d’espècies amigues vol dir que som diferents i podem ser amics i tenir una bona relació. -Presidit per l’espècie humana. Vol dir que nosaltres manem. -Ho mana la natura. -Podria manar la Terra. -La Terra és la que ha començat les històries i la vida. A vegades un insecte comença una història i els cultius l’alimenten. Aquestes dues espècies, insectes i plantes, fan un lloc millor. Comparteixen. -Col.laboren -S’ajuden -Fan xarxa -Són dues espècies amigues. S’ajuden. -Que siguem els que hem fet el món més modern no vol dir que siguem els que tinguem més dret a tocarlo. El món ens ha deixat venir. Si planto un arbre no he sigut jo qui ha fet la llavor, la terra, l’aigua, el Sol. Tots i tot ha ajudat a créixer l’arbre.... -En realitat la mare Terra ens ha creat a nosaltres i no ho ha fet perquè destrossem la natura. La Terra ens dona moltes coses i no cal que ens repartim la Terra que és meva-teva.

Com ho fa la Terra per queixar-se? - Quan els llocs freds es descongelen. - Fent tempestes molt fortes. - Quan els animals s’extingeixen. - Puja la marea. - Fent l’atmosfera més dèbil. - Pujant la temperatura. - Amb el canvi climàtic. - Bufa el vent molt fort. - No plou gaire i es provoca una sequera. - Neva poc. - Plou molt en poca estona i hi ha inundacions.

Ara nosaltres serem membres d’una espècies i provarem de fer una simbiosi, tot amb el nostre cos. Un altre, representa l’humà que desequilibra la simbiosi. Què han de fer l’espècies per mantenir l’equilibri? - Concentració. - Paciència. - Força. - Equilibri. - Treballar en equip, cooperació. - Primer, s’ha de decidir la forma, si no funciona, la canviem. - Les espècies van canviant les formes per mantenir-se. - És difícil. - Ens hem d’esforçar. - Cal posar-se d’acord. - Hem barrejat idees. - Ens hem combinat i organitzat. - Ens hem hagut d’ordenar. - Perquè tot funcioni hem hagut de fer coses que no esperàvem, renunciar. - M’he sentit forta quan he sentit que manteníem l’equilibri. - Ens hem sentit fràgils quan l’humà ens venia a tocar. - Jo he patit en veure que quéiem. - Jo no volia fer mal a l’altre persona (les espècies es cuiden).

Humans i animals al Neolític Domesticar?

Com ha sigut el procés de domesticació de les vaques? - Primer és quan no es coneixien les vaques i els humans perquè les

dues espècies no s’havien trobat. - La segona fase és quan es coneixen i es porten bé. Es tracten bé, no com ara. Són amics, cooperen. Són espècies companyes. Fan la simbiosi. - S’ajuden mútuament. - I la tercera, al cap de temps va anar passant i les van anar tractant malament. Ara no estan tranquil·les… - Però ens aprofitem d’elles, perquè aquella llet és pels seus fills. - Bruscament va anar canviant la relació. - No és com una balança, que s’equilibra. - La llet a nosaltres no ens va gaire bé perquè ens fa fer mocs. - El que fem amb les vaques és com el que fan els apicultors amb les abelles. - No es treu la quantitat justa i prou. - És com les Haenyeo, que al mar només agafen el que necessiten i ho saben perquè se’ls acaba l’aire per respirar sota l’aigua o perquè la bossa pesa massa. - I com els apicultors del Marroc, que sempre deixen mel per les abelles.

Quan van passar aquestes tres fases? - Fa 10.000 anys va començar el Neolític. - És quan els humans i les vaques es van trobar. - El llop és el primer animal que van domesticar, per caçar i per companyia. - I el segon animal la cabra i la ovella. - I després ve la vaca.

Què vol dir domesticar? - Jo crec que és, per exemple, si sóc un prehistòric i veig un llop i sé que a la meva tribu hi ha persones que en tenen un i serveixen per caçar i llavors…L ’ensenyes. - Diria que domesticar és com tenir una mascota. - Com un animal de companyia que t’ajuda a fer les coses. No cal ensenyar-lo per presumir o per impressionar. - Crec que aquesta paraula vol dir que “per al teu bé i el teu poble”. Puc apropar-m’hi i entendre’l. I ell entendre’m a mi. - Si el primer animal domesticat va ser el llop, també al Neolític va començar l’agricultura.

Quan comença el Neolític? -Tots ens pensàvem que el 7000 era l’any que havia començat. No era l’any 7000 sinó que feia 7000 anys que es va fer la prehistòria. - Fa 7000 anys no és l’any 7000. - Apuntem els anys enrere i amb el color gris apuntem quants anys fa. - Ho vam comptar des de l’any 2000, perquè no costés tant de comptar. - Quan arribem al 0, pensem en els ascensors i la temperatura, que són sota 0 i es posa una ratlleta. Vam canviar de color per saber quins anys eren els sota 0. - Fa 7000 anys era l’any 5000 abans de Crist. - Vol dir abans que sortís la història de Crist, una llegenda, com la de sant Jordi…

Les informacions que hem portat de casa sobre la prehistòria, com les podem relacionar amb aquest anys que hem comptat? - Jo tinc una informació que diu que fa 5 milions d’anys que va començar la prehistòria. - Diu que arriba fins a 3000 anys a.C. - I jo que és 5000 anys enrere. - És el mateix moment! - Això serà un mapa del temps! És com anar-se’n a fa uns quants anys. - Podem fer una fletxa que comenci a l’any 3000 aC i la paraula HISTÒRIA.

- A la cova del Petracó van trobar sílex, però no se sap l’època ni qui les hi va deixar. - Hi ha una biblioteca especial… a la biblioteca d’Esparreguera es guarda a l’arxiu. - Com un arxivador? - Sí, perquè ho recull i després ho guarda. Si volem saber si a l’arxiu d’Esparreguera hi ha alguna cosa del Neolític, què hauríem de fer? - Enviar un correu, avisar i preguntar… - La Lídia ens va dir que al sòtan de la biblioteca hi ha restes… - Potser la gent que treballa a la biblioteca ho sap. - Volem consultar a l’arxiu si saben la durada del Neolític perquè estem trobant informacions diferents. - Potser al Camp d’Aprenentatge ens ho aclareixen.

- Això serà un mapa del temps! És com anar-se’n a fa uns quants anys. - Ho podem posar a la paret penjat Com els veieu els anys? Hem comptat de 100 en 100 enrere, hi ha cents molts llargs i d’altres més curts. Els anys són diferents? - Haurem de fer que siguin iguals com un regle. - Cada segle podem fer un tros així. - Cada segle 5 cm.

Estem veient que no ens va bé de la tira que fem amb els anys. Hi ha moltes coses que van passar durant el Paleolític i no ho podem posar perquè a la paret no ens hi cap.

Podem posar-ho a una altra paret. Podem fer files amb els anys i els segles. Podem fer els segles més petits, per exemple de 3 cm. Enlloc de 5 cm O 5 mil·límetres Què són mil·límetres? Són les ratlletes que hi ha dins els centímetres És com el termòmetre que hi ha les dècimes. Potser 1 cm. Però amb tanta feina! Ho esborrem? Podem deixar-ho penjat i tornar-ho a fer a sota i cada segle serà 1 centímetre.

Decidim Representar cada centímetre un segle, ara sí que hi cabrà el Neolític. Arribem a 40.000 anys a.C. Anem posant el número (amb color blau) de l’any cada 100 anys. Amb el color vermell assenyalem els anys que fa. Sempre ens surt 2000 anys més . L’any 40.000 aC. Fa 42.000 anys que va passar. Posarem unes fletxes verdes que assenyalen cap on va el temps.

Fets i esdeveniments que posem a “l’anysmòmetre” Amb llana granate posarem en quin moment es varen domesticar cada animal. Quan va néixer Jesús van dir que era el moment 0 La llegenda ens explica cada color de la llana què representa. El groc les etapes del Paleolític, el Neolític, l’edat de Metalls. Del Paleolític només hem posat una part, no ens hi caben tants anys a la classe. També hem assenyalant en quin moment es va inventar l’escriptura. A partir d’aquell moment es considera que comença la Història. Abans era la Prehistòria El segle que van néixer els del Petracó, després del 2.000

Ramaderia Impacte del consum de carn

Mirant imatges de granges…

A vegades quan vaig per la carretera veig algun camió amb animals per matarlos. Els conills els van donant menjar, els tenen en unes gàbies i s’engreixen per després matar-los. Són per molta gent. Hi ha carn que l’acabem llençant i és una pena matar-lo però si a més no ens el mengem, l’hem matat per res. Jo penso que els conills ha sigut com a les vaques, que han buscat els espermatozous d’un conill que creixi més i es faci gros més ràpid. Aquests conills només han vist la gàbia en tota la seva vida. El pipi dels porcs és tòxic, no sé perquè és, però és tòxic. Amb les caques dels porcs fan fems i els tiren pels camps.

En aquesta granja estan molt justos, no poden ni aixecar el cap.

Això és la

seva vida… -

Estan tan estrets i tenen tant menjar perquè s’engreixin molt i puguin fer més carn. Tot el dia mengen i estan quiets.

Aquests animals no els treuen a pasturar, perquè sinó no voldrien tornar a entrar a aquestes gàbies. Han estat tancats tota la seva vida i potser no sabrien caminar, o no sabrien menjar una altra cosa que pinso. Només sortiran quan siguin prou grans i els portin a l’escorxador. Les vaques tenen el cap agafat i els van traient la llet. Tenen unes coses agafades a les tetes i per un tub passa la llet a un dipòsit. Semblen presons. De la granja a l’escorxador, que és on els maten i els tallen.

- Vida miserable!

La carn que mengem, és d’animals que viuen així? - Hi ha altres possibilitats. - Jo crec que ara mateix hi ha moltes granges comercials i estrictes, però també n’hi ha unes quantes que no ho són. Aquesta manera de tenir els animals es diu “ramaderia intensiva”. - Perquè és intensa. - És molt dur! - Hi ha molta intensitat. - Hi ha molts animals. - Es pot fer d’una altra manera, cuidant-los però esperant que es morin.

Hi ha un pastor que té ovelles i cabres que pasturen per la muntanya i fa formatge, iogurt, mató… Es diu Ramon i viu a Marganell.

A dins de la rodona diu: “Impacte del consum de carn” Impacte vol dir un cop. Crec que vol dir quan matem molts animals i vol dir: -atenció! Vol dir que puja molt el consum. A la salut diu que augmenta el nombre de morts o de malalties cròniques, de menjar molta quantitat de carn. Mengem massa carn. Diu que pugen les malalties el 20%. Crec que pot ser un 20% de possibilitats. Vol dir que de 100 persones, a 20 els agafa una malaltia. Si menges el 20% de carn pots agafar aquelles malalties. De la terra diu: “Superficie terrestre destinada al ganado”. Són els animals de la ramaderia.

Jo m’he fixat en l’aigua. Estan pesant un tros de carn d’un quilo i crec que a l’altre cantó hi ha aigua, perquè hi posa litres. Per fer un quilo de carn necessitem 15.500 litres d’aigua. És molt injust. Funcionaria més bé combinant-ho i no menjant tanta carn. I crec que el resum és que mengem massa carn.

Ens mirem les infografies i descobrim la injustícia... - D’arròs en mengem 16 Kg cada persona, cada dia - I de carn 1 Kg - Potser vol dir que per tenir 1 Kg de carn, l’animal ha de menjar 16 kg. de gra.

- Hem representat amb un punt cada família. Mentre 1 té 1 kg de carn 16 mengen 1kg de gra

- De carn en tenim 1 Kg 1 dia, si mengéssim arròs en tindríem per 16 dies. - Podem posar pics, el primer dia 16 pics, el segon 16 més. - Però el 16 de cereals és molt més que 1 Kg de carn, i es fa servir el mateix, estem gastant moltes coses per poc amb la carn.

Ens mi

- Així es veu molt clar, cada dia la diferència entre carn i cereals.

- Durant tres dies, de carn en mengen tres famílies mentre que de gra en poden menjar 48 de famílies. - Al principi jo creia que tenia el mateix pes però ara veig que no. Pesa més el gra perquè és més lleuger - No és quant pesa! - Per aconseguir 1 Kg de carn, l’animal ha de menjar 16 Kg de cereals. - En canvi només en menja 1 família i de l’altra manera, amb el gra, menjarien 16 famílies. - Costa el mateix 16 Kg de gra que 1 Kg de carn.

Per aconseguir un quilo de carn es necessita la mateixa aigua que fem servir per dutxar-nos durant un any. Això és molta aigua per molt poca carn Potser no hauriem de menjar tanta carn es gasta molta més aigua a les granges que a les dutxes. hi ha llocs que mengen carn sense estar en granges, en pocs llocs. A les ciutats trobes la carn al super i només l’has de comprar Quan anem a comprar no ho pensem, si hi pensèssim potser ni compraríem tanta carn

- Quan els camions van a deixar els excrements dels animals al camps, van a parar als rius subterranis i l’aigua queda en mal estat. - Després ve cap a casa. - Una mica d’adob va bé a la terra, una petita quantitat, amb tanta quantitat el que passa és que s’embruta la terra , les aigües i es contamina. - Això passa si continuem així. si ho intentem canviar … sortirà tot més bé

Llegim una notícia on un ramader explica que li paguen la llet a 32,7 cèntims i li costa 35 cèntims. - No guanya diners, en perd. - Perquè ha de pagar la granja, el menjar, l’aigua, el veterinari... - Potser podríem fer alguna cosa perquè més gent ho sàpiga. A la classe de la Lluna vam netejar la riera i vam posar uns cartells i fer un vídeo per explicar-ho. - Nosaltres tenim també la responsabilitat de pensar què mengem - I també podem explicar el que sabem. - El meu avi li donaven pocs diners per la llet i ara només la bevem nosaltres i no la ven.

I podríem prendre alguna decisió? - Podríem no llençar el menjar com a vegades fem, i guardarlo per un altre àpat o congelar-lo. - Posar-nos les ulleres d’una altra manera i veure-ho diferent. - Cada vegada que aprens una cosa canvies les expectatives. - Se m’ha acudit que podríem no fer servir tanta carn. Podríem menjar més cereals i verdures i no tanta carn. - No deixar caducar el menjar. No comprar coses que no necessites. - Quan anem a comprar, en comptes d’agafar el més barat, mirar primer a les caixes si posa d’on ve. - La fruita si la compres d’un altre país també contamina, perquè ha de viatjar. - És un treball no per fer bonic sinó per pensar. - Hem estat pensant sobre les diferents maneres de mirar les coses. - Hem descobert el preu, d’on ve el que comprem, hem de saber si ho han pagat just, qui ha fet l’esforç, al ramader…

Gestió del bosc - El bosc que hem vist avui hi havia més humitat. - L’havien netejat traient uns pins perquè estaven molt junts, els tallen així el sol arriba al terra i creixen més plantes i les ovelles entren al bosc i mengen les herbes. - Als boscos hi ha romaní i farigola - Bolets, pins roures, cireres d’arboç, molsa heura, arítjol.

- Els ramats passen i mengen les herbes - El bosc està bé i si hi ha un incendi, el foc no corre tant de pressa. - A les ovelles també els agrada herba - Potser els agrada més sortir al bosc - A l’hivern els donen més pinso i farratge i a l’estiu i la primavera mengen herba tendra.

Gestió del ramat - Les cuiden bé però al final , alguns mascles, van a l’escorxador i fan servir la seva carn - Estan en un tancat molt gran i tenen molt espai - Quan una ovella té fills els alimenta amb la seva llet. No l’agafen per fer formatges. Els primers dies surt una llet que es diu calostre i té l’energia que necessita el xai. - Les ovelles petites les tenen en un corral amb les mares. Quan les mares han de parir els posen una mica de llum i música per acompanyar-les - Tenen uns mascles i així no han d’agafar espermatozous de laboratori i tenen fills de manera natural - Deixen que els mascles també neixin

- Treuen llana de les ovelles que hem vist. La llana, els la van a buscar i la donen a algú per vendre per fer-ne llana per bufandes o jerseis. - De les ovelles femella en treuen xais, que són els fills. Són xais fills, fins que tenen una cria (les femelles). - La majoria de xais mascles els porten a l’escorxador i alguns, els escullen ( els més sans i forts) per fer de mascle i els fan servir de marrans. Són els que faran cries amb les femelles. Trien els que seran per carn i els que es queden per les femelles. - Crien més ovelles i xais. Tenen les ovelles embarassades i als xais al cobert perquè volen que els xais continuïn reconeixent a les mares per la seva olor. Si se’n van i perden l’olor de la mare ja no els reconeix. Per aquesta raó els deixen uns dies al cobert. Aprenen a caminar molt aviat, amb mitja hora de vida.

- Treuen llet de les femelles, tenen unes màquines, posem menjar en uns llocs i hi ha unes màquines que els treuen la llet, és una màquina les muny. Mentre mengen les muneixen, sembla que no les molesten. - De la llet de les ovelles que recullen fan tot el procés per fer formatges i mató. tanc amb la llet de Cal - Porten llet d’altres granges per fer més formatge Pujolet

tancs amb llet d’altres granges.

caldera pel fer bullir la llet. fusta del bosc per fer de conbustible per la caldera

formatges i matons

obrador

Volem fer mató i llegim la recepta. Dos litres de llet, 1 ml de quall

Hem fet servir: el termòmetre. el rellotge, la xeringa, gasa, colador

La rotllana que fins ara ha estat el motor de les nostres descobertes ara és el lloc on recordem reflexionem i endrecem tot el que hem compartit i après, quines relacions hem establert, quins conceptes ens han portat a d’altres, què hem construit amb els altres i cadascú de nosaltres, les nostres creences, les decicions que anirem prenent, com ens anem construint com a grup i diutadants del món a traves del coneixement

-A l’exposició les vaques ens parlaven des del seu punt de vista. A nosaltres això que ara coneixem i sabem, ens ha fet sentir...crueltat, esperança, responsabilitat, malestar, satisfacció, ceguesa, ràbia i il.lusió. - Ens ha fet posar a la pell dels ramaders i hem vist unes altres coses - És que depèn de com t’ho miris tot. - Però el destí d’aquests animals és sempre acabar a la cassola.

Poder mirar la realitat desde diferents punts de vista ens ofereix la possibilitat de tenir una visió d’aquest món molt més àmplia: el ramader, el consumidor, nosaltres o els animals. Donar significat a la paraula crueltat, o ceguesa… ens fa pensar en el que aquest sentiment ens pot provocar. Busquem les millors paraules per definir-los, buscant sinònims, fent comparacions, utilitzant el diccionari i donant la informació d’una manera acurada i poètica.

Fent públiques i compartint les descobertes

Responsabilitat, crueltat, benestar, ràbia, …. volem fer visibles aquestes idees amb una imatge que les identifiqui de manera senzilla directa i fàcil d’entendre i directa perquè ens sacsegi i interpeli. Reflexionant sobre el nostre i els altres punts de vista. Necessitavem repetir la mateixa imatge diverses vegades i l’estampació amb gravat ens ho permet fer.

Fem la matriu i utilitzem el tòrcul per fer els diferents originals.

recollir la mel sobrant del rusc

xai alimentant-se de la llet de la seva mare

vaques a les granges tot el dia tancades i amb el cap atrapat per unes barres de ferro

conills en gàbies amb llum de dia i a la nit

ramat pasturant pel bosc menjant herba fresca

ovella prenyada

gallines que no veuen ni els ous que fant

Què passaria si cadascun d’aquests conceptes es troba amb una imatge imprevista. Ens podria fes descobrir altres perspectives, altres maneres de pensar en aquesta paraula. La instal.lació és un convit a pensar junt amb nosaltres i a prendre consciència i decisions del que fem.

Proposem fer un joc i canviar les paraules de les imatges que havíem escollit

La nostra civilització segueix actuant com si els territoris només fossin magatzems i abocadors al servei de la part privilegiada de la humanitat, com si les vaques fossin màquines que converteixen l’herba en carn, els rius canonades d’aigua i les persones mà d’obra. Mirem la natura des de dalt i des de fora, com si fos una màquina inerta i previsible que fem anar a la nostra manera Los cinco elementos Yayo Herrero