El Turó de les Ginesteres, és un petit cim al centre de l’Espai Natura dels Boscos de Can Roca i Els Blaus. Per poder explicar a altres persones els tresors d’aquest lloc cal conèixer-lo molt bé en els seus aspectes naturals, econòmics, socials o històrics. Al final del nostre projecte, mitjançant un codi QR que volem col·locar just dalt del cim , es podran compartir les informacions i descobertes que haurem fet d’aquest impressionant turó.
Treball en dues parts Des del Turó de les Ginesteres Camins amb Júlia Ribas Índex
Des del Turó de les Ginesteres Classe del Pedraforca 10-11 anys
Els passos del grup Pedraforca, ens han portat cada dilluns al Turó de les Ginesteres. Mai no havíem pensat que anar al mateix lloc ens reportés tantes informacions i en especial estima per un sol lloc. "Ves sempre al mateix lloc i asseu-te sempre sobre la mateixa pedra, una estoneta cada dia, el teu raconet d’intimitat amb la naturalesa. I ves mirant. A poc a poc aniràs veient tot el que t’envolta. Després aniràs sentint tot el que t’envolta i després aniràs estimant..“ Francesc Miralles. Sentir tot el que ens envolta i després anar estimant és el procés seguit per descobrir la màgia d’un indret ric en natura i ric en història i ple de camins traçats al llarg dels anys.
Veu del mestre
Per anar a un indret, cal localitzar-lo i orientar-se des del punt on es troba i on es troben les persones que hi volen accedir. Cal saber on som però també cal saber d’on venim, a on podem anar o on es troben els indrets de l’entorn que resulten familiars per nosaltres. El Turó de les Ginesteres ens ha deixat situar i orientar mitjançant aparells com la brúixola o el GPS però també mitjançant mètodes naturals com les ombres, el sol o els vessants de la muntanya o observant el camí aparent del Sol o la Lluna. On som?
Situem el Turó de les Ginesteres Mitjançant els mapes, GPS...
Dialogant a classe o sobre el terreny situem el Turó per mitjans digitals i analògics.
Situem el Turó respecte el nostre camí assegurant que mitjançant els punts cardinals el puguem localitzar respecte el nostre punt de partida.
Anar al bosc, possibilita observar el temps atmosfèric que a vegades condiciona el treball que volem realitzar a la natura. Identificar fenòmens atmosfèrics, que per quotidians ens passen desapercebuts, ajuda a comprendre les possibilitats de treball del dia. Aquesta observació setmana rere setmana ens ha fet pensar sobre la previsió meteorològica, sobre el temps atmosfèric sobre el terreny i sobre els condicionants del treball en el bosc que ens ha suposat. Els núvols, el vent o l’estat del cel han format part de la nostra observació i a hores d’ara no ens passen desapercebuts. Temps atmosfèric
De camí al Turó hem observat molts fenòmens meteorològics locals.
Hem fet seguiment en directe de tempestes, tipus de núvols i fenòmens com “La Vacarissana”
Hem treballat molts conceptes d’astronomia: el moviment aparent del Sol, les ombres solars, el moviment de la Lluna, el moviment de les ombres...
Una muntanya té com a tresor la vida que hi viu sigui visible o invisible als nostres ulls. Al Turó de les Ginesteres hem trobat infinitat de plantes, animals i múltiples rastres de vida. El Turó també té com a tresor l’ús que des de temps immemorials se n’ha fet. L’indret fins fa uns anys estava cultivat i el bosc que ara ocupa la major part del terreny no hi era present. Tot respira vida malgrat el pas inevitable dels dies, els mesos i les estacions de l’any.
La vida del Turó
Hem conegut a fons la comunitat vegetal del Turó de les Ginesteres.
Hem conegut els animals que viuen al Turó observant-los i seguint els seus rastres.
El Turó també el fan els seus visitants amb qui hem conversat i demanat el seu ajut.
El projecte del grup Pedraforca parteix de l’observació d’un acte incívic. El banc de fusta que estava situat al Turó de la Ginesteres havia estat trencat i s’havien escampat les peces que el composaven. Aquest banc acollia els caminants i els ajudava a refer-se de l’esforç acumulat. La reflexió sobre aquest fet va possibilitar pensar de forma crítica sobre el respecte per l’entorn, sobre el fet de tenir cura de les deixalles, sobre els camins i xaragalls i el respecte per les plantes i els animals que ens anàvem trobant entre altres aspectes a tenir en compte. Respecte per l’entorn
Imatge del banc tal com el vam trobar.
Trobar el banc del Turó trencat va activar la idea d’ajudar a reconstruir-lo.
Imatge actual del banc un cop reconstruït.
Recollir deixalles ha estat també una de les feines que hem fet cada dilluns.
Havent trobat uns bancs nous dalt del Turó col·laborem per poder-los reconstruir i tornar a fer-los útils pels visitants. El Sr Josep Grau ens respon i emprenem una col·laboració.
Camins amb Júlia Ribas Classe del Pedraforca 10-11 anys
Per arribar dalt del Turó de les Ginesteres, s’hi pot anar per molts camins. Cada camí, a part de recórrer un terreny amb característiques pròpies, té un caràcter diferent. Trepitjar-lo o transitar-lo fent atenció a l’entorn deixa percebre moltes sensacions que bé podrien relacionar-se amb la vida de cadascú. Amb l’ajut de l’artista eivissenca Júlia Ribas hem pogut realitzar una representació artística de quatre camins que van i venen del mateix indret però que són molt diferents l’un de l’altre. Els camins han fet de mirall de les nostres vides. El treball ha estat presentat també des d’aquest lloc web. https://view.genial.ly/5fc932856596940cdfa35b90/presentation-camins Camins
Els camins ens han portat a conèixer de la mà de l’artista Júlia Ribas una altra manera de mirar-los, de sentir-los, de caminar-los i fins i tot de representar-los. Ella ens explicava les raons de les seves creacions... “He emprat moltes més tonalitats de negres i ocres i amb menys llum i menys blancs que normalment, perquè han estat quadres que he pintat a casa meva durant els mesos d'hivern, al costat de la llar de foc, en un període de l'any molt menys lluminós que l'estiu o la primavera.” Júlia Ribas Els camins tenen personalitat pròpia, tenen color tal com esmenta l’artista Júlia Ribas. Tenen un caràcter que els fa especials com les seves obres. No només serveixen per enllaçar dos punts. Els camins poden ser experiències sensorials i fins i tot emocionals. Els camins il·lustrats pels nois i noies són molt a prop l’un de l’altre però són molt diferents tal com els nois i noies que els han transitat.
Veu del mestre
Camins Balcó de l'ànima desperta, paisatge dels meus dies, compartida amplitud i revelat silenci on recolzar un obscur desig de companyia. Sé que existeix el món i que és bell de vegades, i que d'altres vegades és closa fesomia. Sé que corcons i ullals l'alegria ens roseguen, com sé que pot retreure's una ànima expansiva. Sé que un mal vent esborra les arbredes i que un altre de fi les aveïna. Cal que sempre esperem, rere la negra porta, els francs camins cap a una llum tranquil.la. Torna de tant en tant l'acord dialogat amb el món navegable d'un bon dia. Marià Villangómez
Júlia.- Hola molt bon dia... Nois i noies.- Hola Júlia som els nois i noies del grup Pedraforca som alumnes de cinquè i sisè... Júlia.- Esteu junts? És una classe unitària? Nois i noies.- Sí per causa de la COVID. Ens hem ajuntat per fer grups de menys persones i això tenir cura de no contagiar-nos. Júlia.- Sou un grup més reduït? Nois i noies.- Som un dels tres grups bombolles que hi han... Mestre.- Li voleu explicar a la Júlia què hem estat fent amb les seves obres? Nois i noies.- Nosaltres vam veure les teves obres i ens van agradar molt. Sobretot quan vam veure que es titulaven “camins”. Com que nosaltres anem al bosc cada dilluns i estem investigant camins vam veure que tenien relació les teves obres d’art i el treball que hem fet nosaltres. Contactem amb l’artista eivissenca Júlia Ribas mitjançant videotrucada
Nois i noies.- La nostra Escola treballem molt a la manera artística i els nostres projectes els representem d’aquesta manera. Al veure els teus treballs que havies tingut inspiració amb els camins vam pensar que era una molt bona representant perquè ens donessis pistes per fer. Júlia.- Sí? Doncs mira ara us mostro un dels quadres.. És un díptic...És petit...És un díptic...Jo us podria explicar un poquet amb què treballo... Mestre.- Si vols ells et diran què els ha fet pensar...o què els ha suggerit... Júlia.- Doncs vinga va... Nois i noies.- El quadre és molt bonic...Hem parlat d’ell. Era com una banda solana i la part obaga que és on hi ha més ombra. Ens ha agradat molt i ens ha aportat idees... Nois i noies.-.- La part fosca seria el camí d’anar a la part fosca de la vida on ningú et reconeix. La part groga és la part per brillar perquè siguis una estrella. Sempre tens l’opció d’anar a la part fosca o a la part brillant.
Nois i noies.- Vam veure una altra de les teves obres que eren com poesies...vull dir que no sabia que eres poeta i que feies unes poesies tan “xules”. Són molt boniques i sobretot amb l’obra combina molt. Poesia amb l’art és la millor combinació que hi pot haver...Em fa pena que na vagis poder inaugurar aquella exposició perquè tenia molt bona pinta a veure si algun dia la podràs exposar a la gent i que la gent sàpiga què és ser una artista com tu. Júlia.- Moltes gracies. Ara veuràs. Just aquesta exposició la vaig poder inaugurar, va estar oberta quinze dies que ja va ser prou. Estava prevista per un mes. La vaig inaugurar el dia 1 de març. La vaig preparar per na sala que hi ha aquí a un poble que es diu Sant Josep. Me’n vaig emportar les impressions de la gent que va venir. Jo em vaig inspirar amb la poesia que vaig llegir d’un autor eivissenc. Sempre que preparo una exposició no només és el moment de pintar l’exposició també és la reflexió la lectura, buscar en altres arts coses que et connectin amb el llenguatge de pintar com per exemple la poesia. En aquest cas la poesia que està transcrita en un dels treballs és de Marià Villangómez que és el poeta per excel·lència de l’illa d’Eivissa. M’agrada molt la seva obra. En el moment de posar-me a fer una obra llegeixo, m’apropo a les paraules que em puguin inspirar, els pensaments, les reflexions i d’allí va sortir aquesta exposició . De la lectura d’aquesta poesia que es titula els camins...Espereu que la tinc apuntada en un paper...un moment...La poesia és de Marià Villangómez eivissenc i el darrer paràgraf és molt il·lustratiu. No és molt llarga voleu que us la llegeixi?
Júlia.- Mireu, aquesta poesia em va inspirar perquè en aquell moment, bé, jo estava preocupada per la meva mare perquè no es trobava bé. Havia de preparar l’exposició i tenia moltes emocions. Aquest poema parla de l’esperança. Passem moments obscurs o moments en els que igual podríem pensar que perdem l’esperança i les coses no són com voldríem però ens parla de la confiança. Ens parla de creure-hi i la necessitat de saber esperar i mantenir l’esperança. Ara fa poquet vaig llegir l’entrevista amb Miquel Barceló que és un artista mallorquí i ell deia que l’art sempre és premonitori. Al cap de poques setmanes va venir aquesta situació que tenim. Hi ha un fragment que diu... “Cal que esperem rere la negra porta els francs camins cap a una llum tranquil·la...” Aquesta porta que sembla que se’ns tanca que ho veiem tot fosc...el poeta ens demana que esperem, que confiem, que tornarà la llum. Amb totes aquestes emocions i amb l’ajut de les paraules del poeta és amb el que vaig desenvolupar totes aquestes pintures un poquet per a expressar-ho de la meva manera.
Mestre.- T’estem molt agraïts per haver acceptat la nostra proposta sense conèixer-nos. És molt d’agrair. Moltes gràcies en nom de tota l’Escola. Júlia.- L’alegria de compartir-ho és mútua. És una gran sorpresa que ens puguem trobar... El vostre nom és el Pedraforca? Nois i noies.- És una muntanya que hi ha prop dels Pirineus. Júlia.- El vostre camí és molt ric. Podríeu il·lustrar-lo amb un munt de coses, segur que podeu trobar moltes coses per exposar el vostre recorregut per fer una obra, no? Amb la terra, amb el carbó, la fullaraca dels pins, tot és vàlid. Nois i noies.- Sí! Moltes gràcies per haver estat amb nosaltres, les teves recomanacions i el teu dia adia a l’hora de pintar i moltes gràcies. Moltes gràcies de part de tota la classe. Júlia.- Moltes gràcies també a vosaltres. Si escriviu alguna reflexió estaré encantada de poder-la llegir. Seguiu els vostres camins...Ens tornarem a trobar...Seguirem en contacte. Acabem amb un aplaudiment... Observem i comentem les seves obres...
M’ha agradat perquè combina art i poesia. En plena foscor una poesia et pot il·luminar deixant-nos plens de llum i esperança. Biel El quadre recorda un lloc fosc on ens posem a pensar en el fragment del poema. Després de pensar podem canviar coses de la nostra vida per bé. Això ens fa sentir millor i també puja l’autoestima... Bruno Totes les coses dolentes porten alguna cosa bona. Sempre s’ha de mirar la part positiva. Si tens uns dies tristos ho pots intentar canviar superant-ho. Seria tal com diu el poema passar aquella porta... Júlia Les portes són lliures i mai no estan tancades del tot...Cadascú té una porta personalitzada. Pot ser bona o dolenta, predeterminades o inesperades. Hi ha portes d’emocions, sentiments que obren las tria vital... Ariadna Potser la Júlia quan va fer aquesta obra estava trista per alguna cosa per això els colors són foscos. La tristesa fa de bon recordar quan ja ha passat... Laura Per mi aquesta obra és la màgia de l’art i la poesia junts. Em fa sentir tristesa i foscor. Oriol
Els camins mai s’apaguen, sempre estan allà per si els necessites recórrer. Em fa pensar en els vessants obacs i els assolellats. Sembla quan estàs apagat o enrabiat. Sempre hi haurà camins per anar a l’alegria i la felicitat amb l’autoestima alta... Esther Em fa pensar en un sol camí que tothom té. És el camí de brillar quan sents que tothom t’aprecia i et tenen en compte i el camí contrari quan sents que ningú et reconeix i ets com un ésser invisible. Gerard El quadre representa un lloc assolellat i un altre fosc i negre. A la vida hi han obstacles tal com els trobem al bosc. Per molt que es cremi un camí el bosc , la natura i la vida segueix allà... Clàudia L’obra m’ha fet pensar en els camins de cadascú que per molt que ens passin coses sempre seran possibilitats que ens podran fer brillar i hi seguiran estant... Núria Em recorda l’incendi que hi va haver a Esparreguera l’any 1994. Hi veig la part que es va cremar la que es va salvar. La pista forestal del centre tal com la vida d’un grup de persones passa del negre al groc il·luminat a poc a poc... Mariona El quadre em recorda la tolerància. Allò que brilla et portarà a ser bona persona i a fer possible que tot et vagi bé. La part negra et porta a ser una persona que no ets agradable i a no poder arribar tan lluny. Tal com els camins sempre tens l’opció de canviar... Aina
Els poema sembla les onades d’un mar. És un mar de poemes. Allà tots els poemes que fem hi aniran. S’aniran movent perquè molta gent els pugui veure. Així tots els poemes de la gent seran compartits... Ester Veig un tsunami de poesia, de poesia de paraules... Aitor Em recorda una carta bruta amb taques de cafè. Una carta de bon dia perquè és com un missatge reflexiu de la vida. Sembla una planificació del dia... Martí En aquest quadre les lletres son camins. A la vegada són ones enmig d’una tempesta. Crida l’atenció com les lletres van prenent forma de totes aquestes maneres... Noa C. Em fa pensar en els moments en els que s’han de superar els obstacles de la vida. Aquests obstacles els hem de superar però costa. L’autora estava trista i ho ha pintat tot en blanc i negre. Suposo que volia tornar a l’alegria. Com nosaltres ho intentem però no és fàcil... Noa D. Em fa pensar en les onades del mar per la manera com està escrita. Té forma de camins que no són rectes com la vida... Dolors
Tot dialogant a classe els nois i noies acorden representar els seus camins de la mà de Júlia Ribas. La representació és en forma de cercle com el cim del Tiró de les Ginesteres i conté elements dels quatre camins que els nois i noies han caminat, pensat, sentit i imaginat. El treball formarà part de la presentació del Projecte i el podrà veure la resta de persones de l’Escola. A continuació els nois i noies escriuen les característiques dels seus camins que han representat de forma plàstica. Els nostres camins
Els nostres camins
Sender de la vida El nostre camí ens desperta molts sentiments ja que és un sender amb personalitat pròpia. Creiem que cada estació de l’any canvia. Ara a la tardor és de color marró i tons ataronjats. A l’hivern potser no varia gaire, tal vegada només canvia l’aire i les temperatures que l’envolten. Pensem que a la primavera i a l’estiu és més calorós i més viu. El nostre camí té llocs més estrets i d’altres de més amples. Té llocs amb més pujada o més baixada fet que el fa divertit i distret de caminar. Hi ha dies que s’hi escolten els ocells i d’altres no. Moltes vegades s’hi veuen rastres o petjades d’animals que deuen viure a prop. Hi han trossos del corriol que són més lluminosos i d’altres més foscos depenent dels arbres que el cobreixen. En aquesta sendera s’escolta el vent xocant amb les fulles dels arbres. Hi ha parts on es veu la pista forestal que baixa paral·lela al camí. Entre els arbres s’hi respira aire pur. Quan arribes al final vols tornar a passar-hi, perquè penses que és millor que no pas pujar per la costeruda pista forestal. El camí té pissarres que li fan de terra. Té uns grans pins que el separen de l’ampla pista. Si el puges arribes al Turó de les Ginesteres i si el baixes vas a parar a prop d’un banc molt relaxant per asseure-hi. Fent molta atenció a les dreceres encara s’hi poden veure alguns arbres cremats o caiguts i plens de fongs blancs. Pel mig dels molts xaragalls que té hi passen arrels i també s’hi troben petjades de “runners” i marques de rodes de bicicleta. El camí sembla la vida perquè a cada tram hi passen coses diverses. Hi ha obstacles com a la vida de les persones però es deixa transitar perquè és reversible. Clàudia, Esther, Núria, Noa D., Bruno
Els nostres camins
Els nostres camins
Camí de les cendres El nostre camí és assolellat i fosc a la vegada perquè els arbres han crescut desordenadament i barren el camí. Tot sovint les branques fan com una cúpula que protegeix dels rajos del sol. El camí és costerut i estret. S’ajunta amb el camí que baixa en paral·lel a la pista del Turó de les Ginesteres. Té molts arbres. Alguns estan cremats recordant incendis d’anys passats. És llarg, divertit i agradable de fer en companyia. És molt interessant caminar-hi tot l’any. Creiem que a l’hivern és més assolellat perquè als roures els hauran caigut les fulles. En canvi a l’estiu amb les fulles verdes ens protegiria del sol . A la tardor amb les fulles marronoses i vermelloses el camí s’omple de color i fa goig d’anar-hi. A la primavera el camí està ple de flors boniques que conviden a passarhi a poc a poc i contemplar la seva bellesa. El camí s’assembla a nosaltres i les nostres vides perquè som alegres com ell i perquè ens agraden les coses difícils i inexplorades. Mariona, Laura, Júlia
Els nostres camins
Els nostres camins
El camí de la Pedrana A la part assolellada del Turó de les Ginesteres, comença un camí de gres que fent giragonses arriba fins a una esplanada on al seu bell mig hi ha una servera. L’esplanada és bonica perquè té unes bones vistes cap a les roques blaves i cap a Esparreguera. Aquest pla és ideal per a descansar, però t’has de posar a l’ombra perquè fa molta calor si el dia és serè. En un dels angles hi ha una cabana ensorrada i s’hi poden veure totxos i teules fets artesanalment a Esparreguera fa molts i molts anys. Una de les parets de la cabana és una roca de l’època del Buntsandstein. Això la fa molt especial ja que qui la va construir va pensar en protegir-se del fred de l’hivern. La paret de conglomerat resguardava els seus ocupants del vent del Nord. A l’esplanada hi han oliveres cremades, i molt a prop un ametller. Quan es camina per damunt l’herba salten a cada passa moltes llagostes d’ales vermelles i d’ales blaves. Des d’allà sents el silenci de la naturalesa. Hi ha un pi que fa ombra i si t’hi acostes et pots refugiar de la calor. Aquest camí ens fa sentir alegria pels seus colors vius, per la seva llum, per les seves vistes i cada vegada que s’hi va o s’hi camina pots trobar alguna sorpresa. És un camí de descoberta i sovint costa arribar-hi i caminar-hi sense fer atenció al lloc on trepitges. Quan s’acaba de fer se sent la seguretat d’una esplanada agradable i acollidora. Sempre et queden ganes de tornar-hi.
Els nostres camins
Ester C., Gerard A. ,Aina B., Ariadna A.
Els nostres camins
Camí del Verdi El nostre camí és un camí planer, però complicat a la vegada, que surt del cim del Turó de les Ginesteres en direcció Sud-Est. Molt aviat just entrant al bosc, de tanta vegetació que hi ha t’has d’ajupir degut la xarxa de branques i fulles d’arbustos i arbres que l’envolten. El camí és molt especial perquè allà hi trobem una alzina ben coneguda per tots nosaltres que rep el nom de “Verdi”. Aquesta alzina, que tot just farà un any va ser plantada per casualitat un matí de febrer, va ser trobada per una colla d’entusiastes nois i noies. Aquest camí ens representa a la majoria de companys i companyes del grup. Tot i que és planer és difícil de transitar-hi sense relliscar o esgarrinxar-se amb alguna branca o algun arbust. El camí acaba per sorpresa i per saber-la has de fer bona recerca i arribar fins el final. El camí és ombrívol i de retorn al Turó s’entreveu una mica de sol llunyà. El camí ens porta a descobrir un dels seus habitants misteriosos. Es tracta d’un tronc cremat que ben bé té forma de conill. El sender es fa planer com els dies on tot surt bé. Quan sentim tristor el camí ens convida a alegrar-nos tot contemplant la seva verdor. Verdor dels pins i de les alzines que hi creixem molt i molt bé. El camí no s’encreua amb cap altre corriol. S’assembla a la nostra vida perquè tal com nosaltres som, el camí també és tranquil, relaxant i agradable de ser caminat. Aitor, Oriol, Dolors, Martí i Biel
Els nostres camins
Aquest és el mapa dels nostres camins explorats al Turó de les Ginesteres.
Bibliografia consultada Carrera, D.; Llobet, T.(2018). 101 arbres de Catalunya. Barcelona: Cossetània Diversos autors. (2019). Som natura. El repte de l’antropocè. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Museu de Ciències Naturals de Barcelona Druan,N.(2004). Plantes medicinals. Barcelona: Pòrtic Grau,J.; Quevedo,L..(2020).Descobrint Esparreguera. Esparreguera: Ajuntament d’Esparreguera Hernández,M.A.; Llort,J.; Navarro, E.(2003). Les plantes d’Esparreguera. Esparreguera: Ajuntament d’Esparreguera Masclans,F.(1980). Guia per a conèixer els arbres. Barcelona: Juvenil Centre Excursionista de Catalunya. Masclans,F.(1984). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Barcelona: Juvenil Centre Excursionista de Catalunya. Nadal,M.; Pujol,J.(1983). La descoberta del medi. Barcelona: Blume Santamans, J. (2019). Vida. Barcelona: Bridge Sátiro,A. (2018) Ciudadanía creativa en el jardín de Juanita. Barcelona: Octaedro Serrano, S.(1990) .Guía de las huellas y señales de los animales ibéricos. Madrid. Penthalon Sugranyes, M.(2015). Herbarius. Barcelona : mtm editors