Una vida sense ossos

Una vida sense ossos La virtut més gran de l'ésser humà és l'amor que sent pels altres éssers vius.

Charles Darwin

Els nostres companys perfectes mai tenen menys de 4 potes.

Colette.

Després de contemplar el bosc al detall, tenim una nova il·lusió compartida: trobar vida al bosc. Anar en busca de rastres, caus, nius... Arrel d’aquesta cerca topem amb el món dels invertebrats; són les espècies més freqüents al bosc i aquest fet ens permetrà descobrir moltes curiositats sobre “els sense ossos de Can Roca”.

Aquest interès ens porta a fer recerca, a convidar a experts que ens acompanyen en les nostres immersions al bosc i a trobar moltíssimes dades numèriques que ens ens ajuden a entendre la realitat. A partir d’aquestes dades volem explicar la nostra experiència viscuda. Per tant, ens introduïm en el món de les gràfiques i, a partir de les dades recollides, trobem la manera d’informar des d’una vessant artística jugant amb la mida i els colors.

Per altra banda, coneixem la passió del Jaume, un dels experts que ens acompanya en aquest procés: fotografiar invertebrats. Aviat ens entusiasma la idea i sortim en busca de vida.

Classe de la Menta 9 i 10 anys

Compartim interessos...

A mi m’agradaria fer camins i fixar-nos bé en les coses.

A mi m’agradaria inspeccionar i analitzar allò que veiem.

M’agradaria trobar insectes

i papallones. Recordo que l’any passat hi

havia molta gent interessada en insectes.

M’agradaria seguir unes petjades a veure on ens porten.

Jo havia pensat fer grups i moure’ns per algun lloc.

Crec que el proper projecte haurà de ser d’animals.

Jo recordo que l’any passat la Judith i el Noé van veure un esquirol.

Jo he pensat que podríem descobrir on viu algun animal.

I ara, què fem?

Fent camí...

Cap al Turó de les Ginesteres.

Quins rastres ens hem trobat anant cap al turó de les Ginesteres?

●

Pel camí ja vam trobar moltes coses: dos escarabats del romaní i els vam posar a la lupa amb una branqueta de romaní i hi va haver un moment que semblava que s’estaven comunicant o enamorant. Hi va haver un moment que se’ns va escapar i l’altre el vam alliberar en un romaní molt gran.

●

Jo vaig veure un esquirol petit pujant pel tronc d’un arbre.

●

Al camí vam veure un excrement de guineu.

●

Ens vam trobar una serp pel camí prenent el sol. En sentir els crits es va escapar.

●

Al mateix turó hi vaig veure caques de conills i de llebre i alguna cabra. Les vam identificar amb la guia perquè ens posava la mida que eren 2cm.

●

Jo també vaig trobar una tisoreta.

●

Vam trobar un excrement que no sabem de què era però semblava de cérvol o cabirol.

●

Vam veure fongs també.

Però un fong és un animal? ●

És un ésser viu.

●

Vam veure moltes pinyes de color marró rosegades.

●

Vam trobar un tros ple de caus, una clariana de sol perquè hi troben més escalfor, eren molt petits, deuria ser d’un animal petit: esquirol, ratolí de bosc, ermini...

●

Vam veure moltes plomes d’ocell. I també molt romaní florit pel camí.

●

Abans de marxar vam trobar un cau que podria ser de conill i a dins hi havia excrements i feia pudor.

●

Ens va semblar veure una ombra i un animal passant, va deixar una petjada que vam fotografiar.

●

També pel camí d’anada vam trobar un saltamartí que li faltava una pota, crec que era una llagosta.

Què volem fer el proper dimarts al bosc? ●

Podem fer un tros del camí de Collbató. L’any passat hi vam trobar un cau.

●

Segur que hi trobem molts insectes.

●

Podríem dinar a l’esplanada de la pujada dels italians.

●

També a l’ermita del Puig perquè la trobo a faltar.

Fent camí...

Cap a Collbató.

Fent camí...

Cap a les Roques Blaves i l’ermita del Puig.

Algunes troballes d’aquestes sortides….

El bosc és ple d’invertebrats, així que decidim fer recerca d’informació.

●

Els invertebrats són ovípars, vol dir que fan ous.

●

Els invertebrats des de a llocs molt alts com a profunditats marines. N’hi ha de gegants, com el calamar gegant i de molt petits com la puça d’aigua.

●

Els insectes són animals invertebrats, molts han desenvolupat la capacitat de volar. Són molt abundants i hi ha moltes espècies diferents.

●

Reconeixem els insectes per tenir 6 potes. Han desenvolupat ales i van ser els primers que van aconseguir aquesta manera de desplaçar-se.

●

Els insectes poden viure a 3 tipus de medi: terrestre, aeri i aquàtic.

●

Com es reprodueixen els insectes? La femella produeix els ous i el mascle els fecunda on tinguin l’aliment necessari per viure.

●

Es reprodueixen mitjançant el líquid que el mascle fa i dona a les femelles perquè puguin fer els ous. Aquest líquid es diu esperma i llavors fan el procés de copulació, unió i fusió. Les cèl·lules donaran lloc a la formació de la cria.

●

Les marietes ponen els ous de color groc i després d’una setmana surten les larves. Normalment a sobre de fulles cobertes de pugons perquè es convertiran en aliment.

●

Alguns insectes hi veuen pixel·lat i les abelles hi veuen negre on hi ha el nèctar de la flor. Els insectes es comuniquen amb el tacte. La libèl·lula és dels insectes que hi veuen millor, 360º.

●

Em sembla que les antenes serveixen per captar si l’ambient és fred o calent.

●

L’escarabat té antenes i com un escut.

●

L’insecte més important de tots són les abelles perquè pol·linitzen les flors. El soroll que fan és per comunicarse entre elles. L’abella reina és la que fa les cries, si es moren les cries també es mor ella. Les abelles estan en

perill d’extinció. A l’Àfrica hi ha hipopòtams que també estan en perill d’extinció.

Apareix el concepte “risc d’extinció” i amb ell noves curiositats a les que donar resposta.

Quines espècies d’invertebrats es troben amenaçades actualment? ●

Jo he trobat un tipus de papallona, una espècie de borinot i les abelles.

●

Jo vaig buscar els que vivien per aquí: papallones, abelles, libèl·lules i escarabats.

●

Existeixen diferents graus de perill:

-

Perill Crític: hi ha 500 o menys individus.

-

Perill: Entre 1000 i 2000.

-

Vulnerables: Al voltant de 5000 individus.

I per quins motius està passant?

●

Per l’acció dels humans.

●

Per desastres naturals.

●

Per canvis de clima, sobretot, per l’escalfament global.

●

Jo he trobat 12 insectes en perill: la papallona del port del llop, el borinot de Xile, el borinot colorí gegant, el borinot de màniga del sud o borinot de bosc, l’abella, algunes libèl·lules, la formiga colla, l’escarabat platejat d’aigua, la mantell violeta, la papallona reina Alexandra, la papallona de bordó, la Mucubají i la de culata.

●

Jo he buscar artròpodes en perill: la marieta, l’abella, escarabats, libèl·lules i papallones. Això és degut a que hi ha pesticides que són esprais que llencen els pagesos per eliminar plagues perquè no es mengin els cultius.

●

També es diuen insecticides.

●

Jo també he trobar la llagosta pedra del romaní i l’escorpí cec.

●

A Catalunya hi ha 84 espècies en perill d’extinció: linx, cabres salvatges del Pirineu, àliga imperial, la foca mediterrània, l’ós bru i algunes tortugues. Catalunya ha perdut el 25% de la seva fauna salvatge en els últims 20 anys.

●

Albert Einstein va dir una cosa: “Si les abelles desapareixen, a l’home només li queden 4 anys de vida”. Perquè les abelles pol·linitzen les flors. Si es moren moltes doncs no s’escamparien les llavors. Si les abelles desapareixen hauríem de plantar nosaltres i fer la feina de les abelles.

Al treure el pol·len de les flors doncs el reparteixen i quan plou neixen plantes i flors. Elles intenten no extingir-se i ens estan fent molt servei.

●

En els últims anys milions d’abelles han desaparegut i gairebé tots els motius tenen a veure amb l’activitat humana.

●

La velocitat a la que estan desapareixent els insectes és 8 vegades més gran que els mamífers, les aus i els rèptils.

●

Tots els insectes podrien desaparèixer en un segle, fer que seria una catàstrofe.

https://tuit.cat/om1b5

Visualitzem

El món en perill

I llegim fragments del document Estat

de la natura a Catalunya

2020

A partir d’aquí interpretem algunes gràfiques, seleccionem dades importants i n’exteiem conclusions.

A nosaltres també ens agradaria fer les nostres gràfiques...

Tenim moltes dades numèriques i prenem decisions de què ens agradaria representar.

●

Pol·linitzadors en perill d’extinció.

●

Nombre d’ous en cada posta.

●

Dies de vida.

●

Quins invertebrats trobem amb més freqüència a Can Roca?

●

Mida dels invertebrats que ens trobem a can Roca.

Fem proves...

Mentrestant al bosc...

Seguim fent recerca per poder tenir dades significatives i poderles expressar en forma de gràfica i també convidem a experts a que comparteixin el seus coneixements i passió amb nosaltres.

Rebem visita del Josep Grau, de l’ADF d’Esparreguera

El Josep ens explica moltes curiositats sobre els insectes pal

Algunes de les nostres preguntes: ●

Quina ha estat la teva experiència amb els insectes pal?

●

Estan en perill d’extinció?

●

Com es reprodueixen?

●

Com els hem d’alimentar? Què mengen?

●

Quina és l’època que surten més els insectes pal?

●

Quan triguen a sortir les cries de l’ou?

●

Cada quan de temps fan la posta?

●

Quan de temps viuen?

●

Quants centímetres fan?

●

Com es diferencia si és mascle o femella?

●

Com s’aparellen?

●

Com ha de ser la gàbia?

●

Són nocturns?

●

Quin és el seu hàbitat?

●

A quina temperatura sobreviuen?

El Josep ens explica moltes curiositats sobre els insectes pal

Sortim de dubtes: ●

Viuen un any aproximadament, una mica menys.

●

Perquè puguin beure aigua hem de posar un cotó mullat.

●

Són insectes nocturns però també estan actius durant el dia.

●

Mengen fulles de rosers, herba, tot ben fresc.

●

Només fan una posta d’ous a l’any, cap al setembre/octubre.

●

Viuen entre 19 i 22º.

●

Aquí a Esparreguera on més en trobem és a Can Tobella.

●

Són una mica fràgils però es poden agafar. Si se’ls trenca una pota es moren normalment.

●

No es diferencia el mascle de la femella, només quan fan la posta.

●

No estan en perill d’extinció per la seva habilitat d’amagar-se i camuflar-se.

●

Poden arribar a mesurar 6 cm.

●

Hi ha dos colors d’insectes pal: 1 verd per camuflar-se a l’herba i un de marró per camuflar-se a les branques.

●

Si els alliberem els hem de deixar al terra i ells troben el seu territori o el seu habitat.

●

Per reproduir-se no cal aparellar-se, la femella sola posa els ous.

●

S’ha de netejar molt poc la peixera perquè fan uns excrements molt petits.

●

Tots són exactament igual, només canvia la mida, no es pot saber si són joves o grans perquè neixen al mateix moment.

Anem en busca de més vida...

… Mentre anotem tot allò que anem trobant.

Coneixem al Jaume, aficionat a fotografiar invertebrats i les seves fotos ens captiven...

Parlem amb ell perquè ens expliqui com ho fa i per convidar-lo a venir al bosc...

Juntament amb el Jaume, ens acompanyen el Fede i el Francesc, que comparteixen la mateixa afició...

I ens conviden a viure una experiència inoblidable.

Aprofitem per compartir inquietuds...

Menta: Poden conviure diferents espècies?

Jaume: Sí, de fet si ho fan vol dir que no són enemics entre ells i que tenen necessitats similars com per exemple ser herbívors o viure en llocs humits.

M: Quins invertebrats podem trobar al bosc de Can Roca?

J: Depèn de les plantes que observem. Sabem que amb la primavera surten molts invertebrats com per exemple les papallones que ara surten de la crisàlide.

M: Quants invertebrats has fotografiat al llarg dels anys?

J: Aproximadament 500 espècies. Al món hi ha aproximadament 1 milió i mig, encara em queden moltes per registrar.

M: Has sentit por alguna vegada?

J: No, de fet quan els coneixes i saps com es comporten deixes de tenir por.

M: Utilitzes algun tipus de trampa per poder-los fotografiar?

J: No, tot i que si posem mel alguns insectes com les abelles s’apropen. Jo normalment

M: Quin invertebrat t’ha impactat més?

J: Els pregadeus. Si estàs una estona amb ells i li aproper una mosca pots veure com es llencen.

M: Podem aixecar pedres per veure insectes?

J: No és gaire recomanable, de fet, és perillós. Els escorpins per exemple te’ls pots trobar sols o a la mare amb moltes cries i llavors tens més possibilitat de córrer un risc innecessari.

M: On has trobat més insectes?

J: Als llocs humits amb herba fresca.

M: Quina és l'espècie que més podem trobar?

J: Mosques i mosquits, els dípters. Són difícils de fotografiar perquè mai estan quiets, de fet, tenen uns sensors que detecten la pressió de l’aire.

M: Quan et vas aficionar a fotografiar invertebrats?

J: Doncs va ser a poc a poc. M'agrada passejar per la natura i fer descobertes.

M: On trobes el nom llatí de cada espècie?

J: Normalment a les guies però també a la web Inaturalist.

M: Per què les cigales muden la pell?

J: Tots els artròpodes muden la pell perquè no creixen, ho fan de 4 a 5 vegades. En aquell moment són vulnerables pels seus depredadors.

En Francesc Ripoll ens presenta els comptafils, una lupa especialitzada que fou ideada per a verificar el nombre de fils de la trama i de l'ordit que entraven en un petit quadrat determinat de teixit. Ens recomana que deixem entrar el sol pel forat frontal i fer l’ullet ben a prop de la lupa per veurehi millor.

El Jaume, el Fede i el Francesc ens porten invertebrats perquè els podem observar amb detall a través del compta-fils.

Seguint les recomanacions del Jaume, fem les fotografies fent servir una lupa d’augment.

Mentrestant a l’aula…

Seguim treballant els gràfics, aquesta vegada a l’aula d’informàtica

Parlem amb la Núria de com ens agradaria representar artísticament les nostres gràfiques a partir del buidatge que hem fet...

●

Vam parlar de com volíem representar els números que havíem enregistrat.

●

Sí, volem fer gràfics artístics.

●

Fer un invertebrat gran si n’hem trobat molts i fer-lo més petit si no n’hem trobat tants.

●

Volem expressar la quantitat que hem trobat.

Si no posem els números, com podríem representar les quantitats? ●

Amb els colors!

●

Si en trobem molts d’aquella espècie doncs fer-los més grans.

●

Podem posar els 10 més freqüents.

●

Jo he pensat que un color pot voler dir el número de les vegades que l’hem trobat.

Així doncs, relacionaríeu la freqüència amb el color. ●

Poquets amb un color fluix.

●

Molts amb el mateix color però fort.

Podem fer-ho amb cartró o algun material que sigui fàcil de retallar i enganxar capes amb volum i pintar els invertebrats. Si ens donés temps a fer un segon gràfic artístic, què podríem fer? ●

Comparacions entre mides.

●

Per exemple, tantes xinxes fan un escarabat, com aquells llibres que van portar la Júlia i l’Elga.