Contemplem amb calma

Contemplem amb calma La natura que ens envolta fa meravelles. Dia rere dia, hora rere hora, centenars de transformacions meravelloses ocorren just davant nostre. Però no sempre és fàcil adornar-se’n i veure-les...

Rachel Williams

Només cal esperar a que els sentits estiguin oberts amb entusiasme.

David George Haskell

Ens endinsem al bosc en busca de noves descobertes i sorpreses. Observem amb detall cada insecte, cada fong i cada planta, fins al moment, desconeguts. A partir de l’obra En un metro de bosque coneixem el testimoni en primera persona del seu autor, David George Haskell, i de com observa un mandala dins del bosc durant un any. De seguida ens sentim identificats i veiem les possibilitats que ens ofereix el bosc de Can Roca: nosaltres també volem contemplar un trosset de bosc.

Durant varies setmanes prenem consciència de la importància del pas del temps, de ser pacients, del silenci, de donar valor per cuidar i a la vegada adonar-nos dels petits canvis que hi van succeint: canvis de llum, una aranya teixint una teranyina, un fong que no hi era, noves pinyes al pi blanc, entre d’altres. El nostre trosset de bosc esdevé un lloc conegut i estimat que ens explica el que hi passa a tot l’univers.

Classe de la Menta 8-9 anys

De retorn al bosc...

David George Haskell dedica tot un any de la seva vida a observar petits canvis que esdevenen a la natura: canvis del paisatge, de llum, de flora, de fauna, de temperatura... Canvis que, per a ser percebuts, requereixen de temps, calma i paciència.

●

La nostra inspiració...

Està un any al bosc per investigar i descobrir coses.

●

Ho podríem fer nosaltres.

●

Cada setmana. Cada dimarts.

●

Hauríem de triar un trosset.

●

Ens endinsem en el bosc.

●

Podríem treballar en parelles.

●

És molt important que sempre sigui el mateix tros.

Després de conèixer l’experiència del llibre En un metro de bosque triem llocs que convidin a ser observats i que ens portin a la calma.

Prenem algunes decisions...

Abans de fer, reflexionem una mica de com ens imaginem el nostre trosset de bosc: Com ho faríeu perquè sempre sigui el mateix tros exacte? ● ● ●

● ●

El podem marcar amb una senyal.

Les fites van molt bé per marcar els camins.

Podríem fer 4 fites i fer un quadrat.

Es podria marcar i mirar allò de dins.

I posar-hi un cartell on hi posi “no destruir”.

Què creieu que necessitem doncs?

Haurem de portar cintes mètriques bastant llargues. No seria just que uns tinguessin molt de tros i d’altres menys. ● Podem buscar llocs diferents entre ells, alguns amb arbres, uns amb sol i ombra, uns amb penombra. ● El sol va canviant. ●

Prenem algunes decisions...

Què us agradaria observar? ● ● ●

● ● ● ● ● ●

Si des del nostre trosset de bosc sentim el cant dels ocells.

Com creixen les plantes. Mesurant sempre el mateix per veure si creix.

Mirar si li han caigut fulles, és a dir, per saber si l’arbre que hi ha a prop és de fulla caduca o perenne.

Mirar si hi floreixen flors.

Observar els insectes que s’apropen al nostres trosset de bosc.

Mirar el tros de sol i d’ombra.

Comprovar si la terra està seca o humida.

Saber quant de temps triga la terra en assecar-se.

Si hi creix algun bolet.

Fem proves a la classe per saber quant ocupen un i dos metres quadrats...

També sortim al parc de Cal Vives i delimitem la superfície de dos metres quadrats...

A partir de les proves al parc, ens adonem que tal com havíem plantejat el tros, ens resultava molt complicat arribar a poder fer una observació detallada al centre per tant, lseguim provant d’altres formes…

hgl

Una forma allargada ens permetrà arribar al centre amb facilitat des del costat llarg.

Què ens proposem observar al nostre trosset de bosc?...

● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ● ●

La varietat de plantes que hi ha.

Si hi trobem insectes.

Si hi ha rastres d’animals: petjades, excrements...

Prendre mesures sempre de la mateixa planta.

Si sentim el cant dels ocells.

Si han caigut glans, pinyes, fulles seques...

Si la terra està humida.

L’espai o tros de sol i d’ombra que te el nostre rectangle.

Fer sempre l’observació a la mateixa hora. (11.15h i 15:15h).

En cas que tinguem un arbre, podem mirar si té resina.

Si hi ha molsa.

Si hi creixen fongs.

Fer un dibuix per veure canvis.

●

Fer una foto cada dia des del mateix punt.

Què creiem que hi pot passar durant aquest temps?...

● ● ● ● ● ● ●

● ●

● ● ●

Que el nostre trosset de bosc estigui destrossat per algun animal.

Que hi creixin bolets.

Que algú hagi pogut trepitjar alguna planta.

Potser veiem alguna fulla mossegada.

Potser hi creix alguna planta nova o apareixen nous fruits.

Podem trobar fulles de plantes o arbres que hi hagi a prop.

Quan plogui és probable que ens trobem la terra més humida del normal.

Que ens aparegui un nou niu d’ocells a un arbre.

Potser hi ha dies que el nostre trosset de bosc fa més olor que uns altres, potser quan fa calor fa més olor que quan plou o està més humit.

Potser ens dies de tot: més ennuvolats, més sol, més fred, més vent, més calor...

Potser ens trobem plantes arrencades.

Potser ens trobem deixalles de la gent.

Elaborem els registres...

Les properes cinc setmanes farem una observació per grups del mateix trosset de bosc, per tant, elaborem registres de tot allò que volem anotar

QUÈ HA DE TENIR UN FULL DE REGISTRE? ● ● ● ● ● ● ● ● ●

Data.

Hora.

Curs.

Nom de la classe.

Nom dels membres del grup.

Preguntes de sí o no.

Les mides que hem pres.

Un apartat d’observacions.

Una foto de cada matí.

Delimitem els 5 trossets de bosc...

Que comencin les observacions...

Compartim algunes impressions després de la primera observació:

Que comencin les observacions... ●

Em vaig sentir bé, em vaig relaxar, no ens vam trobar amb cap dificultat. Ahir vam poder conèixer noms de plantes: el garric, i vam

identificar l’arítjol. També ens pensàvem que l’arbre era un roure però vam descobrir que era una alzina. ●

Em vaig sentir molt tranquil, sentia l’aire per la cara. Vam veure una planta que pujava per un pal que es diu xuclamel. Pensàvem que caurien pinyes però no en va caure ni una.

●

A nosaltres ens va caure pinassa i creiem que va ser des de dalt de tot.

●

A nosaltres ens va créixer rogeta. Vam veure que era un tros molt ric en varietat de plantes.

●

Em va sorprendre que al matí ens vam trobar un escarabat i vam observar que tenia 6 potes però no era cap dels de la guia.

●

Vam trobar una aranya i una abella que es va posar a l’estepa i després va marxar.

●

Vam fixar-nos en la resina del pi blanc que tenim al nostre tros. La resina estava molt seca. La rogeta feia 12 cm i el perímetre del troncs feia 1m 67 cm.

●

Em va sorprendre que al matí ens vam trobar un escarabat i vam observar que tenia 6 potes però no era cap dels de la guia.

●

Vam trobar una aranya i una abella que es va posar a l’estepa i després va marxar.

Que comencin les observacions...

●

Vam fixar-nos en la resina del pi blanc que tenim al nostre tros. La resina estava molt seca. La rogeta feia 12 cm i el perímetre del troncs feia 1m 67 cm.

●

Vam mesurar el romaní i va fer 30 cm i el gran 78 cm. El nostre pi té 4 pinyes perquè és un pi jove, a veure quantes en té el proper dia.

●

Vaig descobrir que les abelles també es planten a l’arítjol, jo em pensava que només es plantaven a les flors. També vam veure un borinot.

●

Quan vam fer el diari ens posàvem d’acord de què posar.

●

Per un moment vam sentir cantar els ocells, em vaig sentir molt relaxada.

●

Quan t’ordenes i t’organitzes tot va millor i vam poder observar i contemplar-ho tot.

●

Ahir a l’infok es parlava d’un espai on van fer uns picnics per uns animals i al final van parlar d’un fotògraf i em va recordar a les nostres fotos que vam fer al nostre trosset de bosc. També em vaig sentir com a casa meva, sobretot, per la tarda.

●

Al matí hi havia molt de xivarri, enlloc de sentir el cant dels ocells, se sentien el cant dels nens. Quan fèiem les fotos, ens vam trobar un tros de garric sota el romaní gegant.

Que comencin les observacions...

La Júlia porta a l’aula el llibre Amb calma...

El llegim i prenem consciència de la importància de donar temps, a ser pacients. ●

Aprendre a caminar.

●

A llegir.

●

Créixer necessita molt de temps.

●

A que arribin els germans petits.

●

A estimar-te tal i com ets i a estimar als altres.

●

A trobar vacunes.

Les coses importants de la vida necessiten temps!

LaQue importància de comencin les observacions... la contemplació...

●

A mi em sona a mirar una cosa molt interessant.

●

Observar la natura.

●

Em ve un paisatge o m’imagino a nosaltres quan estem observant el nostre trosset.

Què és per a nosaltres contemplar?

●

Mirar amb compte. Necessitem atenció, tacte, oïda...

●

Necessitem una bona estona. Quedar-nos mirant allò durant molts minuts, molt de temps.

●

Nosaltres hem d’estar tranquils, còmodes, atents i relaxats.

●

Per fixar-nos en els detalls. Si ho mirem d’un cop d’ull no veurem res.

●

Si ens apropem podem veure les seves característiques.

●

Si estem una hora pot passar alguna cosa interessant: pot passar una abella, pot venir un saltamartí, es pot trencar alguna cosa...

●

En aquella estona podem observar, podràs veure alguna cosa com està evolucionant.

Seguim les immersions al bosc amb un objectiu: no perdre cap detall del que va succeint a cada trosset de bosc. No tenir pressa ens dóna l’oportunitat d’adonar-nos de fets que passarien desapercebuts. El temps no s’atura, ens aturem nosaltres per contemplar el pas de temps.

Que comencin les observacions... ● Un verdum es va posar al nostre arbre. ● Un dia ens vam trobar una branca de pi a sobre del llentiscle i s’hi va

● ●

● ● ●

estar varies setmanes a sobre com si fos un coixí i al final va caure a la superfície.

El nostre pi té pinyes noves.

Ens creixen noves plantes, una que sembla menta, però potser és una ortiga. També veiem passar insectes: vespes, saltamartins que deuen ser molt lleuger perquè es van posar sobre l’arítjol.

Vam veure en directe com queia una branqueta.

Nosaltres vam veure com queia un aglà.

Vam veure molta resina que hi havia al tronc i havia regalimat i havia caigut al trosset de bosc.

Alguns canvis que hem pogut percebre...

Parlant del pas del Que comencin les observacions... temps...

Hi ha coses que si es veuen ràpid no s’aprecien.

Podem veure molt bé els detalls i l’evolució, tot el procés.

Si ho mirem amb càmera lenta ho podem contemplar, ens podem fixar molt bé i ens pot servir per explicar-ho bé o bé per poder-ho dibuixar. ● Són uns núvols que passen a càmera ràpida, si ho fem mirant normal doncs costa molt, moltíssim observar com es mouen.

Podem veure l’evolució, tot el recorregut, el moviment. ● Si deixem la càmera molta estona podríem veure com es fa de nit o de dia. En una ciutat com hi ha molta gent i quan es fa tard doncs hi va havent cada vegada menys gent, com s’apaguen les llums, els anuncis. ● Com estem observant el nostre trosset de bosc i volem apreciar bé els canvis que hi passen, doncs, segons el que vulguem podem utilitzar la càmera lenta o bé la ràpida per veure què hi passa. ● ● ●

Parlant del pas del En gairebé dos mesos hem pogut apreciar novetats respecte setmanes anteriors.

Que comencin les observacions...

Aquestes imatges, que juguen amb el pas del temps, ens permeten percebre més temps... còmodament, algunes de les sorpreses que ens hi hem anat trobant.

Parlant del pas Que comencin les observacions... del temps...

Parlant del pas del Que comencin les observacions... temps...

En gairebé dos mesos hem pogut apreciar novetats respecte setmanes anteriors. Aquestes imatges, que juguen amb el pas del temps, ens permeten percebre més còmodament, algunes de les sorpreses que ens hi hem anat trobant.

Ens assabentem que els alumnes del grau de mestre de la Universitat de Lleida fan un projecte amb moltes coincidències amb el nostre...

Fem una videoconferència amb la riquesa de compartir vivències entre diferents generacions entorn als nostres projectes.

Com expressem tota aquesta experiència contemplativa viscuda? ● Agafant les paraules principals i posar

una imatge. ● Amb forma de paraules boniques. ● Un poema, per exemple.

A partir de la poesia parlem del que sentim les llargues estones que, amb calma, seiem i contemplem cada trosset de bosc de Can Roca.