Qui viu a Can Roca?

Qui viu a Can Roca?

Els éssers vius no es limiten a ocupar el món, sinó que l’habiten.

Desenvolupen els seus propis camins al llarg de la malla, contribueixen a l’incessant i sempre renovat tissatge del món.

Habitar no vol dir «ésser allà», sinó contribuir a teixir «el lligam social».

Això implica estar atent a les singularitats del lloc, adaptar-se als entorns, descobrir els recursos i intuir els perills.

Sobre les línies, Carles Lladó

Classe de les Llebres 4 i 5 anys

Comencen el curs interessant-se per l’animal que dóna nom a la classe, les LLEBRES. És el nom que els identifica i això els provoca molta curiositat. Tenen ganes de saber-ne coses i a la rotllana en parlem. Comparteixen algunes idees sobre aquest animal, sorgeixen preguntes i de mica en mica, van construint una primera idea de com són les llebres.

-

TENEN ULLS, NAS I BOCA TENEN LES ORELLES GROSSES I LLARGUES TENEN POTES? SÍ, PERQUÈ SINÓ NO PODRIEN CÓRRER. LES LLEBRES EN TENEN 4 LES DEL DARRERE I LES DEL DAVANT DUES I DUES FAN QUATRE

Observar com són les llebres a través de les fotografies que van portant, els permet dibuixarles tot fixant-se en els detalls.

Les llebres mengen pastanagues...

... on les troben?

Buscant respostes a aquesta pregunta, se n’adonen que no en tenen prou en veure les llebres a través de les imatges, sinó que volen anar al bosc de Can Roca a buscar-ne.

-

A TERRA, UN NEN EN MENJA, LI CAU I L’AGAFA L’ANIMAL. LES TROBEN EN UN HORT ABANDONAT HI HA UN SENYOR QUE ELS DÓNA PASTANAGUES UN NOI PORTA MOLTES CISTELLES, LES DEIXA A L’HORT I VENEN LES LLEBRES POTSER LES AGAFEN DELS CAUS DELS CONILLS UN CAU ÉS UNA RODONA EXCAVADA A UNA PARET. ÉS ON VIUEN ELS CONILLS ELS CONILLS TAMBÉ MENGEN PASTANAGUES LES LLEBRES NO HO SÉ PERQUÈ SÓN MÉS GROSSES TENEN UN MORRO MOLT PETIT TAMBÉ MENGEN FULLES

- POTSER UN DIA QUE ANEM A CAN ROCA PODREM INVESTIGAR, SENSE FER SOROLL, D’ON TREUEN LES PASTANAGUES I SI HI HA LLEBRES.

‹‹UN DIA QUE ESTIGUEM TOTS ELS D’AQUESTA CLASSE, PODEM ANAR AL BOSC A MIRAR LLEBRES››

‹‹PER ANAR AL BOSC NECESSITEM UN MAPA›› -

JO JA SÉ EL CAMÍ EL PODEM DIBUIXAR AMB UN FULL MITJÀ FEM UNA RODONA QUE VOL DIR LA PLAÇA DE LA SERRALADA I ESCRIVIM PLAÇA HEM D’ANAR CAP AMUNT, CAP A LA MUNTANYA DE MONTSERRAT HI HA UNES CASES I UN CAMP, QUE UN DIA HI HAVIA CABRES, I UN TRACTOR ES DIU CAN SANT JOAN HI VIU LA BALBINA. ÉS UNA CASA MOLT GRAN PODEM ENGANXAR UN ALTRE PAPER. VULL FER MÉS CAMÍ FINS AL BOSC HEM DE FER ARBRES, MÉS DE 0 MÉS D’UN I HI HA UNA CASA DE CAN ROCA I HI HA GALLINES I UN GALL JA EL TENIM FET!

Ara que ja tenim el mapa acabat, com ho podem fer perquè tothom en tingui un?

-

HEM DE FER UNA FOTOCÒPIA ENTRE DOS PORTAREM UN MAPA HEM DE COMPTAR QUANTS HI HA DE DOS EN DOS HEM DE POSAR ELS DITS AIXÍ I COMPTAR. 1,2,3... 9! EN NECESSITEM 9!

Què podríem fer per trobar llebres?

-

-

ESTAR AMB SILENCI, PERQUÈ SINO LES LLEBRES ENS SENTEN CRIDAR I S’AMAGUEN MOLT BÉ.

PERQUÈ ES PENSEN QUE SOM CAÇADORS I AMAGUEN LES ORELLES PERQUÈ NO LES TROBEM. SI LES BUSQUEM PER LES PLANTES SÍ QUE LES TROBEM SI CRIDEM MOLT FORT LES LLEBRES MARXARAN AIXÍ OLOREM LES PLANTES I SI FA OLOR DE LLEBRE ÉS QUE HI HA UNA LLEBRE PODEM TIRAR PASTANAGUES PEL CAMÍ I VAIG CANVIANT DE LLOC I LES VAIG TRENCANT AMB UN GANIVET PETIT TALLADES A TROSSETS I LA TIRES I AIXÍ ES PENSEN QUE LES HAN TIRAT ELS CONILLS

-

SI FEM UN CAMÍ MOLT LLARG DE PASTANAGUES VINDRAN AMB NOSALTRES

-

TANT DE BO! I NOSALTRES ESTAREM TRAIENT EL CAP UNA MICA I SABREM SI SE LES MENGEN

Representació del camí de pastanagues

Fent el camí de pastanagues El dia que anem al bosc, cadascú porta una pastanaga.

Busquen pals i pedres que els ajudin a tallar-les. Com que creuen que les llebres viuen en caus, comencen a buscar-ne pel bosc. Un cop troben el forat que més s’assembla a un cau, hi comencen a fer el camí de pastanagues.

S’amaguen de pressa amb crits de “silenci!” entre els matolls, perquè algú diu que fent tant soroll s’espantaran. I no surten. Decideixen allunyar-se i tornar al cap d’una estona, però encara no han sortit. Què deu passar? Potser fem massa soroll? Potser no viuen allà? Potser no mengen pastanagues?

Qui hi ha al cau?

“Les coses dels infants i per als infants s'aprenen només dels infants”.

Loris Malaguzzi

Tenen moltes preguntes i li demanem ajuda a la Sílvia, la mare de la Duna.

-

Ens explica que les llebres no viuen en caus, sinó entre les herbes i que mengen pastanagues silvestres, brots tendres, escorça, branques...

Diu que a la primavera és més fàcil veure-les.

Normalment les podem veure a la sortida i a la posta del sol.

A QUINA HORA MENGEN LES LLEBRES? QUAN SURTEN? A QUINA HORA DORMEN?

Com que fent el camí de pastanagues no hem aconseguit veure llebres, pensen altres idees per intentar veure-les.

- LES LLEBRES SURTEN A LA NIT A BUSCAR MENJAR - TINC UNA IDEA: PODEM DEMANAR ALS PARES QUE UN DIA ELS DIEM ADÉU I ANEM A FER UNA EXCURSIÓ DE NIT. - PODEM PORTAR UNA TENDA DE CAMPANYA I UN SAC DE DORMIR I DORMIM AL BOSC. Sembla una bona idea, però veuen que de moment encara fa massa fred per poder-ho fer. El Noé, el pare del Jan Reina, té una càmera molt especial que la podem deixar allà una nit i fa fotos.

- PRIMER POSAREM LA CÀMERA I APRETEM EL BOTÓ I MARXEM - TAMBÉ QUAN LA LLEBRE ES MOU, LA CÀMERA ES DISPARA I FA EL VÍDEO - ABANS D’ANAR A DORMIR, ENGEGUEM EL BOTÓ VERMELL I DEIXEM LA CÀMERA ENGEGADA I A LA NIT MENTRE DORMIM, GRAVARÀ.

El Noé ve un dia a la classe a ensenyarnos com funciona la càmera. Ens explica que hem de posar menjar perquè vinguin i que l’hem de lligar a un arbre a l’alçada de les llebres.

Una llebre fa 30 centímetres Necessiten saber l’alçada de la llebre per posar la càmera a un tronc d’un arbre. Amb l’ajuda d’un regle, descobreixen què volen dir aquests 30 centímetres.

Nosaltres som més alts que una llebre Saber l’alçada de la llebre, els porta a preguntarse quan mesuren ells. Amb el metro marquen a terra els 30 centímetres i després proven de fer-ho amb el seu propi cos. La Nora s’estira, fan una ratlla a terra i posen el metro al costat...

- HEM DE COMPTAR ELS NÚMEROS - 1, 2, 3, 4... 45 - ENS HEM EMBOLICAT, POSA 100!!!

Fan una marca a on arriba el 100, però encara queda un tros de la ratlla que no han pogut mesurar. El regle els hi queda curt i no saben quan fa. Posen uns números que els sembla que són els que venen després del 100, però no acaben d’estar convençuts...

- Necessitem una cinta mètrica

L’Alba porta una cinta mètrica... ...Com la podem fer servir?

- SI ENS POSEM A LA CASETA I FEM UNA RATLLA SABREM COM PESA Com pesa o com és d’alta?

- COM SÓC D’ALTA - ES FA LA TEVA MIDA - QUAN ENS POSEM DRETS, SI HO POSEM AL COSTAT SABEM COM MESUREM D’ALTS.

Posen una tira de paper a la caseta.

Fan servir un conte per posar al cap i després fan una ratlla per marcar fins on arriben. Es mesuren tots i ara ja saben quina alçada fan.

HEM AGAFAT UN PAPER MOLT GRAN I L’HEM POSAT A LA FINESTRA I HEM DIBUIXAT EL JAN REINA I HA ESCRIT EL SEU NOM. HEM DIBUIXAT TOT EL JAN EL JAN ES POSA DAVANT EL PAPER I HEM REPASSAT TOT EL JAN REINA PEL VOLTANT. HE ESCRIT EL CENT CINC ÉS QUAN MESURA EL JAN REINA HEM POSAT EL METRO. LA PART NEGRA A BAIX I LA PART DE DALT A DALT I QUAN L’HEM MESURAT FEIA UN 1 UN 0 I UN 5.

A partir d’aquesta idea, en parelles, ressegueixen les seves siluetes i les pinten del color que més els hi agrada. Amb el metro, mesuren quina és la seva alçada.

-

Una càmera molt especial Engrescats amb aquesta nova oportunitat, arriben al bosc molt ben preparats. Ara que ja saben l’alçada de la llebre, s’emporten el regle per saber on han de posar la càmera. També agafen unes tisores i un cistell per buscar brots tendres, escorça, branques...

Saben que l’aliment és una manera d’atraure els animals.

Busquen un arbre fort, calculen els 30 centímetres i hi col·loquen la càmera. Després preparen un pot d’aigua de les seves cantimplores i posen el menjar que han recollit.

Després d’una llarga nit d’espera, tornen a l’escola amb l’emoció de saber què haurà fotografiat la càmera. Hi haurà una llebre?

GOS

Truquem a secretaria per saber si el Mika, la Glòria, l’Emma o l’Alzina van a la classe dels Pit-roigs i la que hi va és la Glòria. Els hi fem una carta perquè puguin veure la fotografia.

PIT-ROIG

- NO HEM TROBAT CAP LLEBRE PERQUÈ ELS OCELLS ES CANSEN DE VOLAR I ES VAN POSAR DAVANT DE LA CÀMERA - HEM DE POSAR LA CÀMERA MÉS AMAGADA A DINTRE D’UN ARBUST PERQUÈ ÉS ON VAN LES LLEBRES - HAVIA D’HAVER-HI HERBA - I PORTAR-LI LES PASTANAGUES SILVESTRES - I L’AIGUA

HOLA, COM ESTEU CLASSE DELS PÌT-ROIGS? US FEM AQUESTA CARTA PERQUÈ VAM POSAR UNA CÀMERA EN UN ARBRE DEL BOSC PERQUÈ GRAVÉS UNA LLEBRE, PERÒ NO VA SORTIR. HI VAM POSAR MENJAR I AIGUA A DAVANT DE LA CÀMERA, AL TERRA, AMB UN POT DEL TALLER. I VAM MARXAR I EL DIA CARBASSA LA DOLORS VA TORNAR I VA AGAFAR EL POT I LA CÀMERA I VA VEURE QUE GAIREBÉ NO HI HAVIA AIGUA, I A L’ESCOLA VAM MIRAR LES FOTOS I SORTIA UN GOS I UN OCELL. I VAM MIRAR UN LLIBRE DEL ROC I L’ANIOL I L’OCELL ES DEIA PIT-ROIG. I AQUESTA FOTO LA VOLEM REGALAR A LA GLÒRIA I A TOTS ELS NENS I LES NENES DE LA CLASSE DELS PIT ROIGS. SI UN DIA TROBEU UNA LLEBRE, SI US PLAU, ENS PODREU FER UNA CARTA I UNA FOTO? ESTEM BÉ. MOLTES GRÀCIES! MOLTS PETONS I MOLTES ABRAÇADES DE LA CLASSE DE LES LLEBRES. ADÉU A TOTS I A TOTES

De moment no hem pogut veure llebres...

-

POTSER NO ESTAN EN AQUEST BOSC POTSER NO VIUEN PERQUÈ HI HA PLANTES QUE PUNXEN. MARXEN A UN ALTRE BOSC I NO LES PODEM VEURE.

Llegim la carta que ens han enviat els nens i les nenes de la classe dels pit-roig.

-

LA JENNI DIU QUE A CAN ROCA NO HI HA LLEBRES. N’HI HA A LLEIDA HAUREM D’ANAR AMB AUTOCAR ELS MEUS AVIS VAN A LLEIDA I AVUI QUAN VINGUIN ELS HI PODRIA PREGUNTAR. A CAN ROCA HI HA PUJADES I BAIXADES. NO VIUEN LES LLEBRES

Saber que a Can Roca no hi ha llebres els entristeix en un primer moment.

Però troben un altre motiu per seguir posant la càmera: descobrir quins altres animals viuen a Can Roca.

Volen provar de posar diferents aliments com el pa, aglans... A veure si així captem altres animals amb la càmera.

Quan després d’una nit mirem les fotografies s’emporten una gran sorpresa. Apareixen quatre animals que encara no havíem vist.

Coneixen l’ocell, la guineu i el porc senglar però n’hi ha un que no saben què és.

-

TÉ LA CUA GRUIXUDA NO TÉ LA CUA MOLT LLARGA TÉ LES PORTES CURTES ARROSSEGA LA CUA SEMBLA UN “MAPACHE” EL COS EL TÉ MITJÀ SEMBLA UN ESQUIROL LA CUA LA TÉ COM UNA LLUNA. LI CAU UNA MIQUETA - TÉ RATLLES A LA CUA - SÓN PÈLS Es miren la guia dels animals que viuen a Montserrat, i descobreixen que és una fagina.

La Joana Santamans dibuixa animals Mirem un llibre de la Joana Santamans i es pregunten com ho deu fer per fer aquests dibuixos...

-

I POTSER ELS VEU I LI FA UNA FOTO I S’HO GUARDA I HO DIBUIXA EN UN PAPER PER ENRECORDARSE’N O POTSER TÉ UN JARDÍ AMB ANIMALS I ELS MIRA I ELS DIBUIXA POTSER TÉ UNA CÀMERA I PORTA MENJAR DELS ANIMALS I EL POSA I EL POSA I D’AQUÍ UNA ESTONA MIRA LA CÀMERA I FA EL DIBUIX UNA CÀMERA COM LA DEL JAN REINA O MIRA LA FINESTRA I VEU UN ANIMAL I LLAVORS S’HI FIXA PERÒ SI S’ESCAPA NO S’HI POT FIXAR FA UNA FOTO MOLT RÀPID

També mirem un vídeo a la Joana quan pinta el porc senglar. El mirem molts cops per fixar-nos en els detalls.

-

PRIMER FA LA RATLLA DEL PORC SENGLAR AMB UN LLAPIS TÉ MOLTS PINZELLS I BARREJA COLORS I QUAN JA ESTÀ, HI POSA LA PINTURA TÉ UNA ENGANXINA A LA PARET DEL PORC SENGLAR I HO MIRA BÉ PENSA I ES CONCENTRA. PENSA COM HO HA DE FER PINTA AMB PINTURA I AMB BROTXES GRANS, PETITES I MITJANES. DE VEGADES POSA LA BROTXA DE COSTAT I FA RATLLES PRIMES. I DESPRÉS, AMB UN LLAPIS NEGRE I FA ELS PÈLS

Després d’observar com ho fa la Joana Santamans, ja se senten preparats per poder representar alguns dels animals que saben que viuen a Can Roca...

-VOLEM VEURE ELS OCELLS, PERQUÈ NO SABEM COM SÓN

-

La Duna porta un llibre a la classe que explica com construir una caseta d’ocells. Això els fa connectar amb l’experiència viscuda amb la càmera i la descoberta dels animals que han fet. Aquesta vegada però, volen investigar els ocells que viuen al bosc de Can Roca i ho volen descobrir tot posant una caseta on puguin viure. Així doncs, comencen a pensar com ha de ser aquesta caseta...

-

-

-

-

HEM DE FER AQUESTA CASETA DE FUSTA PELS OCELLS QUE ENTRIN I QUE TINGUIN MENJAR NOMÉS TENEN NIUS, I ELS NIUS NO TENEN SOSTRE. AQUÍ DIU QUE HEM DE BUSCAR UN ARBRE QUE S’HI PUGUI PENJAR HI POSAREM EL MENJAR SI NO SABEM QUÈ MENGEN NO VINDRAN LES CASES HEM DE PENSAR MOLT BÉ EL COLOR QUE LI AGRADA ALS OCELLS. L’HEM DE POSAR MARRÓ, PERQUÈ ÉS DEL COLOR QUE EL FAN ELS OCELLS. LA FAN AMB PINASSA MARRÓ.

LI HEM DE POSAR UN FIL DEL FORAT O UNA CORDA COM EL GRONXADOR DE L’ESPAI D’AVENTURA I LA CASA L’HEM DE FER DE LA MIDA DE L’OCELL JO UN DIA A CAN ROCA VAIG VEURE CASETES D’OCELLS. DEMÀ ENS HI PODEM FIXAR

Els dies que anem al bosc s’engresquen a buscar entre els arbres. En silenci, fem una passejada i se n’adonen que sí que hi ha casetes d’ocells i algun niu. Fins i tot descobrim ocells que viuen per allà i que s’amaguen entre les branques.

El camí ja no és només una línia d’anada i tornada, sinó que s’ha convertit en un espai d’escolta i observació d’ocells.

Hem construït una ocellera En saber que els nens i nenes de la Classe dels Esquirols estan construint una cabana, s’engresquen a buscar pals ben llargs per portar-los-hi i que així els puguin fer servir. Es fixen en com estan construint la cabana: com són els pals, les pedres que posen... I s’animen a construir-ne una.

- VAM SENTIR QUE ELS ESQUIROLS FEIEN UNA CABANA I LA VAM VOLER FER. - ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ - ENS HO VAN EXPLICAR ELS ESQUIROLS. - ELS ESQUIROLS QUAN VAN FER LA SEVA CABANA VAN POSAR PEDRES Volen que sigui un espai on poder observar els ocells, es dirà OCELLERA.

-

VAM PENJAR ELS LLIBRES DELS OCELLS PERQUÈ LA CABANA ERA PER MIRAR OCELLS ELS LLIBRES EREN PERQUÈ QUAN VEIEM UN OCELL QUE PUGUEM MIRAR QUIN ÉS.

La Dolors ens explica que té un amic que es diu Iñaki i que en sap molt d’ocells i li fem una carta.

L’Iñaki ens fa arribar unes caixes...

Aquest contacte més de prop amb les casetes, els permet tocar-les i fixar-se amb com són. Compten les parets, miren com són les teulades, les portes, els fils per penjar-les, els colors, com són per dins... I mesuren els forats; tres forats fan 3 centímetres i un fa 4 centímetres.

- ENS HI HEM DE FIXAR MOLT I PERQUÈ EL JORDI DESPRÉS FACI LA CASA

Com serà la nostra caseta d’ocells?

Observant les casetes que ens ha fet arribar l’Iñaki, comencen a imaginar com volen que sigui la que faran ells. Què ha de tenir perquè sigui una caseta? Tot conversant, entre tots van proposant idees i es van posant d’acord de com volen que sigui i fan un primer disseny amb paper.

-

UNA TEULADA AMB DUES BAIXADES HA DE TENIR 4 PARETS I LA DE BAIX 5, ÉS EL TERRA UN FILFERRO O UNA CORDA PER PENJAR-LA I UNA PORTETA PER POSAR-LI NOSALTRES EL MENJAR AMB UNA COSA AMB UNS “TORNILLOS” QUE S’OBRI. NECESSITEM UN FORAT PER ENTRAR I PER SORTIR AMB UN FORAT MOLT GRAN HI PODRIEN ENTRAR ELS DEPREDADORS I UNA LLITERA A DALT L’HEM DE FER AL MIG EL FORAT TAMBÉ NECESSITEM EL PAL PERQUÈ S’HI AGUANTARIEN ELS OCELLS I PODRAN ENTRAR MILLOR

Ara que ja tenen una idea de com fer la caseta pels ocells, li demanen al Jordi les fustes que necessiten per fer-la.

Construïm la caseta per l’espai d’aventura El Jordi porta les fustes que li hem demanat, se les miren molt bé per saber on va cada una d’elles. Les mans del Jordi, ens ajuden a anar unint les diferents parets de la caseta i anar-la construint. En acabar, li demanen si pot posar un filferro per penjar-la.

Des de la finestra de la classe, veuen que els nens i nenes de la classe dels Cargols posen menjar pels ocells a la galeria. Volen anar a demanar-ne una mica per poder-lo posar dins la caseta a l’espai d’aventura.

Ens expliquen que es diu BLAT i ens en donen una bosseta que tenen a la classe.

Posen una mica de blat a dins de la caseta. Saben que posar menjar és una manera de captar l’atenció dels animals, o almenys això els hi ha funcionat tot posant la càmera al bosc de Can Roca.

- HEM DE DEMANAR AL JORDI QUE ENS AJUDI A PENJAR-LA!

Carregat amb una escala, el Jordi ens ve a ajudar a penjar la caseta a l’arbre de l’espai d’aventura. Busquen una branca una mica alta per no molestar-los quan ells i elles juguin a l’espai d’aventura.

De les idees i la col·laboració de tots, n’ha sortit aquesta caseta que han pogut penjar a l’arbre. Ara, haurem d’esperar a veure si algun ocell se sent captivat per la nostra caseta.

La natura que ens envolta fa meravelles. Dia rere dia, hora rere hora, centenars de transformacions meravelloses ocorren just davant nostre. Però no sempre és fàcil adonar-se’n i veure-les…

Rachel Williams

Dibuixem ocells

Quan anem al bosc, troben unes branques seques que semblen les potes d’ocells. Ja comencen a conèixer molts ocells i cadascú n’escull un que li agrada. Parlen del pardal, la mallerenga emplomallada, l’abellerol, el gaig, l’oreneta, el pit-roig, el tudó, la mallerenga blava, la garsa, el picot i el gratapalles. Provem de dibuixar-los?

Hi ha algú que no sàpiga reconèixer un ocell? Sens dubte que no. Hi ha mamífers que semblen peixos, amfibis que semblen rèptils i serps que semblen cucs. Però un ocell és un ocell, això és clar, una bèstia plomada amb dues potes i un bec.

Aquesta definició la compleixen les nou mil espècies d’ocells que existeixen, de les quals unes cinc-centes, més o menys, viuen al continent europeu [...] En fi, vivim sense saber-ho en un paradís per als ocells.

Jaume Sañé

L’Adriana porta un llibre on apareix un esquelet d’ocell. Ràpidament, connecten amb el seu propi cos i comencen a buscar en quines coses ens assemblem als ocells i amb quines no. Busquem una imatge de l’esquelet humà i l’observem...

-

NO ÉS IGUAL QUE EL NOSTRE TÉ ALES I BEC I NOSALTRES NO TAMPOC TENIM CUA ELS OCELLS ESTAN AJUPITS I NOSALTRES DRETS TENEN PLOMES I NOSALTRES NO NOSALTRES TENIM PÈLS NO PLOMES, SINÓ NO ENS FARIA FALTA ROBA

-

NOSALTRES PESEM I ELS OCELLS NO PERQUÈ SÓN MÉS PETITS ELS OCELLS TENEN POTES PERÒ NOSALTRES NO TENIM POTES COM ELLS, TENEN LES UNGLES LLARGUES. ELS OCELLS NO TENEN BRAÇOS I NOSALTRES SÍ, ELLS TENEN ALES. ELS OCELLS NO TENEN DENTS I NOSALTRES SÍ EL BEC ELS OCELLS EL TENEN AJUNTAT AMB EL NAS I NOSALTRES EL TENIM SEPARAT TENIM GENOLLS. ELS OCELLS ELS HI VAN ENRERE.

-

-

-

-

Quan anem al bosc com sabem que hi ha ocells?

Escoltem els sons d’alguns ocells...

Pardal -

- A VEGADES ELS SENTIM - CANTEN PIU-PIU - TAMBÉ ELS PODEM VEURE EN BINOCLES - QUAN SENTIM PIU PIU SABEM QUE ÉS UN OCELL - NO SABEM QUIN ÉS D’OCELLS, COM CANTA - TOTS ELS OCELLS FAN EL MATEIX SO, PERÒ A VEGADES NO PERQUÈ DIUEN COSES DIFERENTS COM NOSALTRES QUE NO FEM TOTA L’ESTONA HOLA HOLA, VAN CANVIANT DE SO. - A VEGADES HO FAN AIXÍ (XIULA) - ALGUNS CANTEN, ALGUNS NO - DEPÈN ELS OCELLS HO FAN DIFERENT - IMAGINAT QUE JO SOC LA MALLERENGA CARBONERA I ELLA L’ORENETA, CADASCUNA FA UN SO DIFERENT

M’HA SEMBLAT PIU PIU VA RÀPID I SONA MOLT FORT QUAN SONA MOLT FORT VOL DIR QUE ESTÀ ENFADAT I QUAN SONA FLUIX VOL DIR QUE ESTÀ CONTENT ESTÀ RENYANT, POTSER NO DEIXA ENTRAR AL GRATAPALLES

Gratapalles -

FA COM LA RRRRRRRR ESTÀ ENFADAT QUAN FA RRRR FA PIU PIU RÀPID

Mallerenga blava -

CRIDA MOLT ÉS UN SO AGUT

Mallerenga carbonera -

ÉS AGUT FA AIXÍ PIU PIU PIU

Cucut -

DIU CUCUT

Abellerol -

SEMBLA QUE XIULEN NOSALTRES

Picot -

SEMBLA QUE PIQUI A L’ARBRE

Mallerenga petita -

ES COM UNA MANTA DOLÇA AMB PLOMES D’OCELL CANTA MOLT FI, MOLT AGUT, M’AGRADA MOLTÍSSIM

Anirem a Can Roca a fer caixes-niu El Jaume que és ornitòleg, vindrà a l’esplanada de Can Roca per ajudarnos a construir unes caixes-niu. En saber que en portarà 5, sorgeix la necessitat de fer grups per organitzar-se i que cadascú pugui participar en el muntatge.

-

ENS QUEDEN TRES GRUPS DE TRES I DOS GRUPS DE QUATRE

Arriba el dia. Hi ha molta emoció i moltes ganes de poder construir caixes-niu i penjar-les als arbres de Can Roca.

El Jaume els explica que aquestes caixes niu estan pensades per uns ocells que es diuen mallerengues. Diu que es mengen un insecte que es diu processionària i que si les persones el toquem, ens picarà molt la pell. Així que si posem casetes a les mallerengues, venen i se les mengen, no n’hi haurà tanta.

Ens ensenya les fustes que ha portat i ens explica que hem de mirar els números que hi ha per saber quina fusta va a cada costat. Ens ensenya com hem de clavar els claus, diu que hem de vigilar on posem les mans!

Així doncs, es divideixen en els grups que ja portaven preparats, agafen un martell i un kit de construcció i comencen a muntar...

Fusta rere fusta i clavant tots els claus amb molta cura, cada grup ha aconseguit construir una caixa-niu.

Ha arribat el moment de penjar-les. El Jaume els ensenya un pal que es fa molt llarg. És un pal màgic!, diuen alguns. Li ensenyen la zona del bosc on volen penjar les caixes-niu, està ben a prop d’on acostumen a jugar els dies blaus. Així podran observar si hi entra alguna mallerenga.

TOTS PENGEM CAIXES-NIU AMB EL JAUME Classe de les Llebres (4 i 5 anys)

El Jaume dona resposta a moltes preguntes que teníem sobre els ocells...

Què mengen els ocells? Amb què l’agafen? I com fan caca i pipi?

-

NO FAN PIPI. FAN LA CACA I EL PIPI JUNT LA CACA ÉS BLANCA I MARRÓ. EL QUE ÉS BLANC ÉS EL PIPI. ES MENGEN ELS CUCS DE L’ERUGA PROCESSIONÀRIA QUE TENEN UNS PÈLS QUE PIQUEN I LES MALLERENGUES AMB EL BEC LES RASQUEN ALS ARBRES I QUAN JA NO TENEN PÈLS SE LES MENGEN, I AQUESTS CUCS S’ENTERREN TOTS JUNTS I ES CONVERTEIXEN EN PAPALLONES HI DEUEN VEURE MOLT BÉ LES MALLERENGUES, PER VEURE PÈLS PETITS. EL MENJAR L’AGAFEN AMB EL BEC.

De quin color són els ocells?

-

-

ELS QUE SÓN DE COLORAINES ELS ÉS IGUAL CAMUFLAR-SE, PERQUÈ COM EL TUCÀ, ELS LLOROS PERQUÈ ES PODEN AMAGAR A LES COSES VERMELLES DE LA SELVA O GROGA. O S’AMAGUEN A UNS ARBRES MOLTS ALTS. ELS QUE SÓN DELS COLORS DEL BOSC SÓN PERQUÈ S’HAN DE CAMUFLAR

Com construeixen el niu tan gran els ocells si són molt petits? Amb què els fan? I ho fan amb el bec o amb les potes? Quan fan el niu, si plou se’ls desmunta? De quin color és el niu?

-

ELS NIUS NO ES TRENQUEN AMB LA PLUJA ELS FAN ENGANXANT FANG AMB PINASSA AQUEST MATÍ HE SENTIT ELS OCELLS QUE ES DEIEN QUE HI HA LES CASETES. I JO HE SENTIT MOLTS OCELLS. EL JAUME ENS VA DIR QUE ES DIUEN: VESTE’N QUE AQUEST ÉS EL MEU LLOC. ELS NIUS SÓN DE COLOR MARRÓ PERQUÈ AGAFEN BRANQUETES SEQUES I PINASSA SECA I FANG

De quins colors fan els ous? Com fan els ous? Per on surten i com els escalfen? Els ous es trenquen sols perquè surtin els ocells?

-

-

-

I ENS VA DIR QUE ALLÒ DE DALT D’UN ARBRE NO ERA UN NIU. ÉS DIUEN LES ESCOMBRES DE LES BRUIXES I VE D’UN VIRUS QUE INFECTA EL PI I EL PI FA L’ESCOMBRA DE BRUIXA FENT CRÉIXER MOLTES FULLES AL SEU VOLTANT.

ELS OUS NO ES TRENQUEN SOLS. QUAN ELS OCELLS VOLEN SORTIR, PIQUEN AMB EL BEC O AMB LES ALES. QUAN ELS OUS ES TRENQUEN EL SEU PARE O LA SEVA MARE VAN A BUSCAR MENJAR I LI DONEN A LA SEVA FILLA. ELS OUS DE LES MALLERENGUES SÓN BLANQUETS I TENEN PIQUETS DE COLOR MARRÓ EN UN COSTAT. EN FAN UN AL DIA I EN PODEN FER 10 LA SEVA MARE ELS ESCALFA 13 DIES I JA NEIXEN. S’ASSEUEN A SOBRE, PERÒ SENSE AIXAFAR-LOS. I QUAN HAN ACABAT ELS 13 DIES D’ESCALFAR-LOS, NEIXEN ELS POLLETS.

MOLTES GRÀCIES JAUME!!

Una mallerenga triga 13 dies a sortir de l’ou PODEM COMPTAR-HO AMB ELS DITS SON TOTS ELS DIES DE LA MÀ I 3 DELS PEUS

-

I nosaltres?

-

HEM DE MIRAR SI A LA GISEL·LA LI SURT EL BEBÈ AMB 13 DIES

La Gisel·la està embarassada i ens explica que la Bruna trigarà 40 setmanes a sortir de la panxa.

-

-

NO SABEM QUAN SON 40 SETMANES HAN DE SER MOLTS DIES AL CALENDARI NO HI HA UN 40 SI HI HAGUESSIN MÉS NÚMEROS HI HAURIA EL 40 POTSER ALGUN DELS CALENDARIS HI HA 40 NO, HI HA 30, HI HA 31, HI HA 30....

UNA SETMANA ÉS TOTS ELS DIES AQUESTS: EL VERMELL, EL GROC, EL BLAU, EL CARBASSA, EL VERD, EL BLANC I EL NEGRE. SI HO COMPTEM, HI HA 7 DIES.

Necessiten representar primer els 13 dies i decideixen fer-ho amb papers de colors dels dies de la setmana. Això els ajuda a entendre què és una setmana.

- AIXÒ SÍ QUE ÉS UNA SETMANA (LA DE DALT) PERÒ AIXÒ NO - LI FALTA EL DIA NEGRE

- HEM DE REPETIR ELS DIES DE LA SETMANA 40 VEGADES Comencem a construir les 40 setmanes. Per representar-les, necessiten anar anotant el número de la setmana a davant per així no descomptarse.

Dia a dia, anem afegint setmanes. Els porta molta feina anar-ho construint.

-

QUAN ARRIBEM A LES 16 SETMANES, JA NO ENS EN CABEN MÉS AL PAPER....

SEGUIM PEL COSTAT NO QUE SINÓ NO SERIEN SETMANES, SERIEN MASSA LLARGUES

Afegim un altre paper a sota, tracen la ratlla i així poden seguir construint les setmanes.

- ESTEM TREBALLANT DE VALENT PER AQUESTES SETMANES

ENS MIREM LES SETMANES QUE ESTEM CONSTRUINT...

-

-

ELS OCELLS TRIGUEN 13 DIES PER SORTIR DELS OUS AIXÒ ÉS MOLT POQUET! MIREU QUANTES SETMANES HI HA ALLÀ I AQUÍ ALS OCELLS N’HI HA POQUES. HI HA DUES SETMANES FALTA EL DIA NEGRE ÉS UNA SENCERA I MITJA SETMANA MITJA SETMANA VOL DIR QUE ESTÀ AL MIG NO ESTÀ AL MIG, ÉS AL COSTAT UNA SETMANA I UNA SETMANA QUE NO HI HA EL DIA NEGRE PER ARRIBAR AL NÚMERO QUE HI HA DALT, QUE SÓN 13 DIES SÓN DUES SETMANES I SI POSEM EL DIA NEGRE NO SERÀ 13 DIES LLAVORS SERIEN 14 DIES

- HAURÍEM DE COMPTAR ELS DIES -

ENS SALTARÍEM EL 40 PERQUÈ UNA COSA SON SETMANES I L’ALTRE DIES

Quan aconsegueixen fer les 40 setmanes, sorgeix la necessitat de comptar els dies.

- SI NOMÉS COMPTEM ELS PAPERS VERMELLS, NOMÉS COMPTAREM ELS DIES VERMELLS I ELS VOLEN COMPTAR TOTS. Comencen a comptar els dies i quan arriben al dia negre volen apuntar el número per no descomptar-se.

Finalment, després de dedicar uns quants dies a comptar, ho aconsegueixen:

40 setmanes són 280 dies

El Fede, que és expert en ocells, ens acompanya un dia al bosc Ens explica que els ocells tenen dos noms, un en el nostre idioma i l’altre es diu nom científic.

-

-

ELS HI HAVIA FICAT UNS NOIS A ROMA FA MOLTS ANYS QUAN ENCARA NOSALTRES NO EXISTÍEM I NO EXISTIEN LES CLASSES TENEN DOS NOMS UN NOM PER EXEMPLE ERA PITROIG ÉS AMB EL NOSTRE IDIOMA L’ALTRE NOM ÉS PERQUÈ HO ENTENGUIN ELS DE CASTELLÀ HO ENTENDRÀ QUASI TOT EL MÓN LES PARTS DEL COS SÓN ELS NOMS

ENS VA EXPLICAR QUE UN OCELL ANAVA A UN LLOC QUE FEIA FRED O CALOR QUAN TENIA FRED O CALOR ANAVA A DIFERENTS PAÏSOS CADA OCELL LI AGRADA UNA COSA DIFERENT HI HA ALGUNS OCELLS QUE ENS VIGILEN I QUAN ENS VEUEN FAN PIU PIU MENGEN SEGONS COM ERA EL BEC MENGEN LLAVORS DE DIFERENTS TIPUS TAMBÉ MENGEN INSECTES QUAN MARXA LA CALOR ÉS MÉS DIFÍCIL TROBAR INSECTES I LLAVORS MARXEN

L’espera, Gina Clotet De la veu de la Gina acompanyada del Massi, ens endinsem a la història de la Joana, una nena que cada tarda espera un ocell al portal de casa seva. El vol agafar per tenir-lo sempre amb ella, però, de vegades, esperar pot portar l'inesperat.

Aquesta espera que ens transmet la història de la Gina Clotet, ens ha anat acompanyant durant tot aquest temps. Aquests nens i nenes han esperat en silenci per si sortia una llebre, han esperat una nit sencera per saber quins animals viuen a Can Roca...

Ara amb molta paciència, però sempre acompanyada de l’emoció per saber que passarà, hauran d’esperar l’arribada dels ocells a les caixes-niu que han construït. En el camí, han tingut l’oportunitat d’aprendre moltes coses sobre aquests animals. Saben que hi viuen al bosc de Can Roca, perquè cada dia tenen l’oportunitat d’escoltar-los i fins i tot a vegades veure’ls. Sovint fan silenci per no espantar-los i d’alguna manera, sentir que els tenen a prop. No saben si vindran aquest any o el que ve, però el que volen és que estiguin bé i sobretot, que siguin lliures.