08292

08292 PROMOCIÓ: FRIDA KAHLO

LA COLÒNIA SEDÓ Per continuar amb el projecte i amb totes les sortides que havíem fet anteriorment, vam decidir que volíem explorar la Colònia Sedó, ja que la consideràvem molt important per a Esparreguera i la seva història.

LA SORTIDA A LA COLÒNIA SEDÓ

Quan vam anar a fer la primera sortida, vam adonar-nos de tot el profit que podriem treure de la Colònia Sedó, i en vàrem treure algunes petites propostes.

LES NOSTRES PROPOSTES INICIALS

REVIURE UN DIA A LA COLÒNIA

REDACTAR UN DIARI PERSONAL

COM SERIA ESPARREGUERA SENSE LA COLÒNIA SEDÓ?

RECULL FOTOGRÀFIC

LA SORTIDA A LA COLÒNIA SEDÓ Seguidament vam anar a la Colònia Sedó per segona vegada, després d’haver pensat molt en el que volíem anar a fer.

Vam voltar per la part on hi ha les fàbriques, ens vam informar i vam investigar de tot el que vam poder, vam treure conclusions pròpies, i també vam entrevistar a alguns habitants actuals.

DESPRÉS DE LA SORTIDA

ASPECTES SOCIALS 1 - INVESTIGUEM SOBRE ELS HABITANTS, LA SEVA VIDA I L'ECONOMIA DE LA COLÒNIA.

NATURA - INVESTIGUEM EL PAPER DEL RIU I LA IMPORTÀNCIA DE L'AQÜEDUCTE PER GENERAR L'ENERGIA DE LA FÀBRICA.

ASPECTES SOCIALS 2 - INVESTIGUEM SOBRE LA HISTÒRIA: PASSAT, PRESENT I FUTUR.

ARQUITECTURA - INVESTIGUEM SOBRE ELS EDIFICIS I LES SEVES FUNCIONS

ASPECTES SOCIALS 1:

Després que ens preguntéssim a classe com hagués sigut Esparreguera sense la Colònia Sedó, ens vam dividir per grups per especialitzar-nos en diferents aspectes.

Nosaltres vam voler investigar la vida dels treballadors de la colònia i tenir més coneixements de la seva evolució, els horaris, el sou i les seves condicions de treball.

Per començar vam pensar de fer una enquesta per saber què pensaven els habitants i treballadors de la fàbrica.

Vam rebre diferents respostes i juntament amb altra informació cercada vam elaborar unes conclusions.

RESUM INFORMACIÓ: ASPECTES SOCIALS 1

Després de fer-nos preguntes sobre la suposada vida sense la Colònia Sedó; vam fer una enquesta per als treballadors i habitants. Un cop vam obtenir les respostes, vam fer unes conclusions a partir dels resultats. Així vam ser conscients que la Colònia va afectar la població d'Esparreguera; ja que allà tenien la feina i l'habitatge assegurat.

També, gràcies a les respostes vam confirmar que pels treballadors era un gran privilegi habitar allà, però que a vegades els sous els resultava una injustícia.

https://docs.google.com/presentation/d/1ihv0C _ltao3boHBuAddZe9Bd7FPPU1FGYZRgnI0mO_k/ edit?usp=sharing

ASPECTES SOCIALS 2:

Hem tingut la sort de poder investigar el passat de la Colònia i la seva història, així com les biografies dels diferents propietaris de la fàbrica, per conèixer millor el seu passat i la seva descendència. Cada propietari tenia una mirada diferent cap a la Colònia, per tant, durant les diferents etapes, es va dirigir de diferents maneres.

Dins la història hem explicat per què va tancar la Colònia i hem tingut la sort de poder entrevistar un testimoni, l’àvia del Pol Hervàs. Ella ens va explicar com es va inundar la colònia en els seus últims anys.

A la vegada ens hem preguntat i hem intentat respondre per què la Colònia Sedó la van construir a Esparreguera i no a un altre lloc. Amb aquesta recerca d’informació hem après conceptes que no sabíem, i ara tenim la sort de poder-ho compartir amb els altres.

RESUM INFORMACIÓ: ASPECTES SOCIALS 2

https://docs.google.com/document/d/1JI_BR9BC2QF2fQQPCHB5YEdZcTLriwqkJdZC_p9X0/edit

Ens hem centrat més en la natura que envolta a la Colònia Sedó, sobretot, en el riu, ja que gràcies a aquest, la colònia tenia energia per funcionar. L'aigua arribava a la colònia a través d'un aqüeducte per fer moure la turbina.

NATURA:

A més a més, també hem volgut ampliar aquest treball, visitant l'aqüeducte i el museu de la Colònia, on es troba la turbina i el salt d'aigua de l'aqüeducte, amb el Josep Maria Cobos.

També hem fet l'anàlisi d'alguns paràmetres d'aigües on comparem: aigua embotellada, aigua de l'aixeta i aigua del riu Llobregat.

EL RIU LLOBREGAT El riu Llobregat neix a les fonts del Llobregat a una altitud d'uns 1295 metres sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug, i desemboca al Mar Mediterrani, al Prat del Llobregat.

RESUM INFORMACIÓ: NATURA

El riu Llobregat rep el seu nom de la paraula llatina "rubricatu" que significa vermell. S'anomena vermell perquè és un riu que té el llit d’un color vermellós, ja que arrossega molts sediments, en molts casos fang, que li dona aquest color.

Hi ha una resclosa al davant de la colònia Sedó, al riu Llobregat, que desvia l'aigua per un canal. Aquest canal es transforma en un aqüeducte que travessa tota la fàbrica al final del qual hi ha un salt d'aigua que mou la turbina produint total l'energia necessària de la colònia.

RESUM INFORMACIÓ: NATURA

TURBINA Una turbina és una màquina destinada a aprofitar i transformar l’energia del moviment de rotació produït per la força d’un líquid o d’un gas, i així proporciona energia a tota la colònia.

El ferro colat és un material per fabricar les turbines.

Algunes de les característiques del ferro colat són: la seva duresa, la seva fragilitat i la seva resistència a la deformació.

AQÜEDUCTE

RESUM INFORMACIÓ: NATURA

Al final de l'aqüeducte de la colònia Sedó s'hi pot trobar una mena de torre que quan l’aigua arriba a aquest punt la fa caure com una cascada. Però per problemes de manteniment amb les turbines de la colònia, Alfred Sedó va construir una segona torre perquè l'aigua es desviés allà i instal·lar una nova turbina.

ANÀLISI DE L'AIGUA

RESUM INFORMACIÓ: NATURA

Hem comparat aigua embotellada, amb aigua de l’aixeta i aigua del riu Llobregat, fent una anàlisi de 16 paràmetres.

L’Àngel Manzano ens va proporcionar el material per fer anàlisi d'aigües i la Sònia Figuerola d'aigües d'Esparreguera Vidal ens va donar unes anàlisis d'aigües d'Esparreguera molt precisos i complets. Els resultats obtinguts han estat molt semblants.

CONCLUSIONS DE L'EXPERIMENT

RESUM INFORMACIÓ: NATURA

Sincerament, nosaltres pensàvem que l’aigua del riu Llobregat estaria molt més contaminada, ja que a simple vista, abans d’haver-la agafat aparentava estar molt més bruta del que realment està.

Realment l’aigua no estava bruta, sinó que tenia un color vermellós a causa de la pigmentació vermellosa del llit del riu que provenen de roques vermelloses.

Hem comprovat que l’anàlisi de les tres aigües no eren massa diferents.

https://www.canva.com/design/DAEY6iMUjM4/s8JZK 84lFC0e4HJzxg0K0Q/view? utm_content=DAEY6iMUjM4&utm_campaign=designs hare&utm_medium=link&utm_source=sharebutton

Simplement arquitectura.

ARQUITECTURA:

L'arquitectura és molt important debut a què representa bona part de la colònia exteriorment. En aquest apartat ens hem especialitzat en l’edificació de la Colònia Sedó i perquè està així distribuïda. Com que la colònia té una llarga trajectòria on es veuen diferents tipus d’edificis i d’arquitectura, així i tot voldríem ressaltar alguns en concret.

L’arquitectura de la Colònia Sedó és la part que ha ajudat a la indústria catalana i ha sigut un dels referents més importants en aspectes arquitectònics.

A la Colònia només si veuen reflectides estructures amb una finalitat industrial.

RESUM INFORMACIÓ: ARQUITECTURA

Xemeneies: Les xemeneies de la Colònia Sedó, són obra de fàbrica (totxo massís) destinada a l'extracció de fums de les calderes de l’antiga nau de la secció d’acabats tèxtils. Concretament hi ha tres xemeneies: l'helicoidal, la rodona, i la quadrada. La seva construcció s’atribueix a Amadeu Casals.

Aqüeducte: L'aqüeducte de la Colònia Sedó és una obra del municipi d'Esparreguera, i el seu estil arquitectònic és obra popular. L'ús de l'aigua que transportava aquest aqüeducte era moure les turbines, per poder produir energia per a tota la fàbrica.

L'aqüeducte va ser construït a finals del segle XIX.

RESUM INFORMACIÓ: ARQUITECTURA

Habitatges: Els habitatges de la Colònia Sedó van permetre que els treballadors poguessin dormir molt a prop de la fàbrica, per no haver de matinar. Algunes cases es van construir al costat de la colònia i unes altres al costat de l’ermita del Puig. Les cases són d’estils arquitectònics diferents, però la majoria eren d’estil modernista.

L’església: És un edifici d'una sola nau, d'estil historicista neomedieval. Era un edifici religiós, important pels creients. Es va construir entre els anys 1888 i 1910 per Claudi Duran Ventosa, amb un estil eclèctic, el qual és una barreja de diferents estils. Actualment està abandonada.

aqüeducte

aqüeducte

https://www.canva.com/design/DAEZkvUg3c8/-2 -NCru0N7HH9ZM9uKu_OA/view? utm_content=DAEZkvUg3c8&utm_campaign=desi gnshare&utm_medium=link&utm_source=shareb utton

església Sta. Maria del Puig

CONCLUSIONS En aquest treball hem descobert una part imprescindible d'Esparreguera; però ara som més conscients que és molt més que un poble.

Esparreguera té una història que hem intentat desxifrar, però és una vila antiga i nosaltres encara som joves, i no som del tot conscients de la història del nostre poble. Formem una petita part de la història d'aquesta vila, la qual, antigament, va destacar i evolucionar per la fàbrica tèxtil; la famosa Colònia Sedó, on generacions i generacions de famílies han treballat i conviscut entre elles. Ens falta molt per saber, però la nostra curiositat pel patrimoni continuarà desperta.