Formigues

les formigues s’amaguen i no les veiem CLASSE DE LES FORMIGUES 3 ANYS

Tenim tres anys i anem a la classe de les Formigues.

A la classe mirem fotografies que amplien aquests animals tan petits i ens permeten veure els seus detalls.

–AL COS HI TENEN TRES BOLETES I ANTENES I POTES...

Algunes famílies s’animen a buscar formiguers durant el cap de setmana i ens mirem els seus vídeos.

Així que comencem el curs intentant trobar-ne. Alguns diuen que viuen a les cases, perquè n’han trobat a la seva, i que mengen pa i llaminadures.

Busquen la manera de desplaçar-se com elles, sempre juntes, col·laborant unes amb les altres.

- LES FORMIGUES SÓN MOLT PETITES I VAN RÀPID - HAN FET UNA FILA ENTREN D’UNA EN UNA - COM FAN LA FILERA LES FORMIGUES? - UNA AL COSTAT DE L’ALTRA - NO UNA D'ARRERE L’ALTRA! - HAN TROBAT UN CAU I PORTEN MENJAR AL CAU - QUÈ ÉS UNA FILERA? - AIXÍ UNA RATLLA

Per a l’escola no en veiem, només alguna de molt petita a l’espai d’aventura i a la perera, hem de mirar amb una lupa per veure com és.

- SÓN MOLT PETITES I NO LES VEIEM - VAN MOLT RÀPID Si hi ha formigues ha d’haver-hi caus. Passen una bona estona, repassant cada racó de l’espai d’aventura, qualsevol forat és un formiguer.

Un dia decidim anar al Parc de la Vila a veure més formigues i els seus caus. Allà en trobem algunes, sobretot entremig de les escletxes de les voreres i veiem com surten i s’amaguen.

- SÓN NEGRES I ALGUNES MARRONS - TENEN TRES BOLETES I SÓN MOLT PETITES - I ANTENES I POTES - LES FORMIGUES TENEN MOLTA FORÇA I ESTAN JUNTES - S’AJUDEN PER PORTAR EL MENJAR

Observen amb les lupes tots aquests moviments tan ràpids que els deixen fascinats.

- TENEN MOLTES POTES - S’AMAGUEN AL SEU CAU - JA NO HI SÓN!!!

- NECESSITEN TRES FORMIGUES PER PORTAR EL MENJAR - I EL COMPARTEIXEN - COM NOSALTRES AL GIMNÀS AMB LES PECES - EL CAU ÉS UN FORAT

Com deuen viure aquí sota? Ja han intentat mirar pel forat, però està molt fosc.

Pensen que tenen llit i cuina per fer el menjar, però vàter no, perquè fan caca i pipí fora del cau.

El que no poden veure, el formiguer, és el que més atrapa la seva atenció. Se l’imaginen com les seves cases.

- LES FORMIGUES VIUEN EN UN CAU I ÉS DE SORRA - SÓN MOLT TREBALLADORES - LES FORMIGUES PORTEN FULLES AL CAU - EL CAU ÉS MOLT GRAN, PERQUÈ HI CÀPIGUEN TOTES - LES FORMIGUES TENEN MOLTES POTES, 6, MOLTES!

Anem tenint converses, i van fent hipòtesis de com poden ser els caus de les formigues per dintre. Com tot és possible, si els formiguers són les seves cases, no pot faltar-hi res.

Ens engresquem i en petits grups dibuixen formigues i els seus caus.

Perquè necessiten un cau?

- PERQUÈ VIUEN JUNTES Podrien viure soles?

- NO, UNA ES QUEDARIA SENSE LES ALTRES AMIGUES. ESTARIEN TRISTES. - EL CAU ÉS GRAN I LES FORMIGUES CUINAVEN DINS DEL CAU - CUINEN TRUITA, NECESSITEN PATATES, TOMÀQUETS, UNA PAELLA , UN GANIVET I TAMBÉ PLATS

Qui els espera a dins del cau?

- EL PAPA, LA MAMA, UN BEBÈ I POTSER UN GERMÀ - Què hi ha dintre el seu cau?

- PEDRES, FULLES, TAMBÉ TENEN UNA MANTA PER DORMIR Tenen roba?

- SI PANTALONS I SABATES Com ho heu vist?

- AMB UNA LUPA - NO, NO TENEN ROBA! Què fan si tenen fred?

- SE’N VAN AL CAU PERQUÈ NO ELS HI AGRADA EL FRED Què tenen per escalfar-se?

- FULLES! Quantes formigues es poden tapar amb una fulla?

- 2, 3, 4, 5, 6... ÉS MOLT GRAN! Per què necessiten estar totes juntes ?

- PERQUÈ N’HI HA 20. PERQUÈ COMPARTEIXEN LES FULLES I LES FLORS

Per a aquests infants, la casa és una extensió del seu propi cos, És el punt de trobada amb la família, un lloc de confiança, on els somnis i desitjos prenen forma. És així com aquests nens i aquestes nenes, han vinculat les dues realitats, casa seva i la casa on viuen les formigues.

I és que, com les formigues, aquests infants surten cada dia del cau per anar a l’escola i hi retornen ben carregats, en aquest cas d’experiències i de vincles que els serviran per sempre.

Impregnats d’imatges, experiències i desitjos de compartir tot el que han vist i saben, es mouen amb l’objectiu de continuar investigant, fent camí, igual com ho fan les formigues. Aquest és només l’inici de les seves aventures. Com són i que fan les formigues a dins dels seus caus? Per què s’amaguen i no les veiem?

ESTAVEN AMAGADES, PERQUÈ A VEGADES NO ELS AGRADA QUAN PLOU

L’endemà d’anar al bosc, parlem de l’experiència.

Aquell dia no vam veure gaires formigues.

- VAM MIRAR CAP AMUNT I VAM VEURE UNA CASA D’OCELLS. SÓN AMIGUES LES FORMIGUES I ELS OCELLS. PERQUÈ VIUEN AL CAU. LES FORMIGUES I ELS OCELLS AL SEU NIU. VIUEN AL BOSC. Aquests nens i aquestes nenes, van fent noves descobertes, les seves preguntes tenen respostes, que ells mateixos contesten, carregades de saviesa.

Decidim dibuixar les formigues en filera, totes juntes, de la mateixa manera que fan ells.

De què treballen?

- DE FUSTA, AMB UN MARTELL QUE ESTÀ A LA CAIXA D’EINES, ESTÀ AL SEU CAU. NECESSITEN FER UN FORAT PER FER EL SEU CAU. - NECESSITEN MOLTES AMIGUES PERQUÈ TENEN NENS PETITS. VAN A LA CLASSE DE LES FORMIGUES, COM LA FORMIGA MARGARIDA QUE BUSCA FULLES PER MENJAR. -

- LES FORMIGUES ENTREN I SURTEN DEL CAU PER BUSCAR MENJAR I TROBEN UN CAMÍ PER ANAR A CASA SEVA. - JO VAIG VEURE UN “FROMIGA” QUE NO PODIA TOTA SOLA I LA VAN AJUDAR MOLTES “FROMIGUES”, AIXÍ 10. És així, com es van sentint part d’un col·lectiu, ajudant-se, col·laborant, fent petites tasques tots junts i treballant plegats perquè continuï sent així. Tal i com fan les formigues!!!

- LES FORMIGUES S’AMAGUEN I NO LES VEIEM - PERQUÈ FA FRED Perquè volen entrar i sortir del seu cau?

- PERQUÈ TENEN FRED I TENEN CALOR. - LA QUE TENIA FRED VOLIA ENTRAR AL SEU CAU. I L’ALTRA TENIA CALOR. - LA QUE VA SORTIR DEL CAU ANAVA A BUSCAR EL MENJAR.

- VOLIA SORTIR UNA MICA PERÒ TENIA FRED.

- DESPRÉS AMB LES FULLES QUE TROBEN S’AMAGUEN AL CAU I SE LES MENGEN. LES REPARTEIXEN. - FEIA CALOR. LA FORMIGA NO VOLIA ENTRAR AL CAU. - S’ESTAVA MENJANT FULLES.

al bosc hi estic bé

I -

PERQUÈ FEM COSES DIVERTIDES JUGAR A PALS I AMB LES PINYES PICO I EL TIRO ENS ENFILEM ALS ARBRES SÓN MOLT ALTS EL BOSC ÉS UNA MUNTANYA I ROQUES ESTEM MOLT LLUNY EL BOSC ÉS DE COLOR VERD, MARRÓ NEGRE I TAMBÉ DEL BLAU DEL CEL

Amb la mirada interrogant i observant la natura, surten a la recerca de noves experiències, endinsant-se en la calma i la serenor del bosc. Expectant, continuen cercant aquests petits animals que viuen en comunitat, com ho fem nosaltres, que cooperen i s’ajuden per aconseguir el que es proposen.

A l’escola continuem generant tota mena de converses que ens porten a obrir nous camins, però sempre amb la mirada posada en aquell habitacle que ens dóna seguretat, autonomia i protecció.

Les formigues ordenades i treballadores fan el seu cau i tenen cura que no els hi falti res per quan arribi l'hivern, a fora fa fred i volen estar ben preparades.

Volem fer una casa com una cabana

Igual que aquests insectes diligents i enèrgics que necessiten una llar per guarir-se, ells connecten amb la seva pròpia realitat i les seves vivències.

Com ho farem per fer-la tan gran?

- AMB MOLTS PALS - ENS PODEM ENFILAR EN UN ARBRE GRAN, QUE TINGUI BRANQUES I FULLES - NECESSITEN CORDES - HEM DE FER NUSOS PER AGUANTAR ELS PALS - JO SÉ FER NUSOS - UN ARBRE AMB MOLTS PALS PEL TERRA - I AL COSTAT UN ARBRE SENSE BRANQUES, PERQUÈ S’AGUANTI - EN UN LLOC GRAN, PERQUÈ LA CABANA SIGUI GRAN

- LA PODEM FER RODONA - O QUADRADA - NECESSITEM CORDES PER LLIGAR I “AGUANTAR” ELS PALS - AGAFAREM ELS PALS DE TERRA GRANS

-

VOLEM FER UNA CASA AMB PALS PODEM POSAR PEDRES, PINYES I FOC LA FARÍEM AMB ELS PALS I RODES PODEM FER UNA CABANA? SÍ, UNA CASA COM UNA CABANA SERÀ GRAN I LLARGA PERQUÈ HI CABEM TOTS!

És així, com comencen a imaginarse aquesta cabana.

Amb estreta col·laboració i esforç, els seus propòsits van prenent forma. Pedra, rere pedra. Pal sobre pal, van aixecant la que serà la casa de tots.

De ben segur que cada un d’ells s’endú una petita empremta gravada a la memòria.

Tornant del cap de setmana, uns quants nens i nenes que han anat al bosc amb la seva família, ens expliquen a la resta del grup, que s’han trobat la cabana destorçada.

- NO QUEDA RES - NOMÉS ALGUNS PALS I PEDRES Què haurem de fer quan anem el proper dia blau al bosc?

- L’HAUREM DE TORNAR A FER - BUSCAREM TRONCS GRANS I PALS I ELS LLIGAREM AMB CORDES - ELS PODEM POSAR TAMBÉ A TERRA I AIXÍ S’AGUANTEN SOLS - POSAREM “DOS” PINYES QUE SERAN LES CAMPANES - I UNA PEDRA EL TIMBRE QUE FARÀ DING DONG

Hem de posar una teulada!

- HAUREM DE FER UNA TEULADA! - UNA TEULADA AIXÍ D’ALTA Com la podem fer la teulada?

- COM HO FEM AL GIMNÀS, AMB ROBES - UNA ROBA MOLT GRAN! - PERQUÈ LA CABANA ÉS PER TOTS - NOSALTRES SOM 17!

Una de les nenes de la classe ens porta una roba de casa pel sostre de la nostra cabana.

Comprovem si amb aquella roba ja en tenim suficient.

Ens adonem que tots drets hi cabem, però molt estrets. Mirem fotos de com estàvem el dia que vam començar a construir la nostra cabana.

- ESTÀVEM A TERRA - TAMBÉ DRETS Decidim posar la roba a terra i ens asseiem tots - NO HI CABEM! - NO ÉS PROU GRAN - HAUREM DE BUSCAR UN TROS MÉS GRAN

Arriben al bosc carregats amb cordes, robes que han trobat a l’escola i decidits a tornar a fer de nou la nostra cabana.

L’experiència dels altres dies els ajuden a organitzar-se millor. Saben què necessiten i com fer-ho, així doncs comencen a buscar branques, troncs, pals, pedres i es disposen a aixecar les parets.

Observem com van disposant totes les pedres que troben al terra de la cabana, d’altres busquen troncs ben grans i es demanen ajut per transportar-los, uns quants nens i nenes no es mouen del lloc i van recol·locant tot el que porten els seus companys.

Han comprovat que ja no necessiten lligar aquells petis pals perquè la cabana vagi prenent forma. Simplement, els van col·locant un a sobre l’altre. Sense adonar-se, han sorgit diferents grups on cadascú està pendent d’una tasca determinada.

Ha arribat el moment de tapar la cabana On posem les teles?

- A SOBRE I com les lliguem?

- AMB FILS - FEM NUSOS - PODEM PUJAR A UN ARBRE I POSAR LA ROBA - ELS AGAFEM D’UN PAL I D’UNA BRANCA Com posem la teulada, molt amunt o avall?

- A DALT, MOLT AMUNT I com hi arribarem?

- AMB UN ARBRE

Però hem de pujar a l’arbre?

-NO, NO PODEM PERQUÈ CAURÍEM -PODEM CAURE I ENS FEM MAL

Com haurem de posar la roba?

-AMB ESCALES Com voleu estar a la cabana drets o asseguts?

- DRETS - “ASSENTATS” NO A quina alçada l’hem de posar la roba?

- A DALT - L’HEM DE LLENÇAR

- HEM FET UN SOSTRE LLIGANT AMB TELES, AMB MANTES - TÉ UNA ENTRADA PER PASSAR A LA CABANA. - HEM FET UNA PORTA DE TÚNEL QUE PASSEM PER SOTA I ENTREM A LA CABANA. AMB UNA MANTA.

Hem necessitat ajuda?

- DE DOS EN DOS AGAFÀVEM AQUELL FIL ELÀSTIC I AGAFÀVEM D’UNA A UNA LA TELA - ENS AJUDÀVEM ALS ALTRES

Ja som a dins del nostre cau, protegits, és la nostra casa!

A baix de la cabana hi ha un formiguer

Les formigues surten pel forat

Cada vegada que anem al bosc, es queden atrapats davant de qualsevol forat esperant veure com surten les formigues del seu cau. Ara que ja no fa tant fred, han començat a observar aquestes petites muntanyes en forma de volcà, com diuen ells. Pacientment, amb les seves lupes, van fent noves descobertes, totes elles acompanyades de noves preguntes.

- SÓN RODONS, AMB FORMA DE VOLCÀ - GRANS I RODONS! Per on surten les formigues?

- PEL FORAT - PER DALT - PERQUÈ FAN UNA RODONA

Però, que hi ha a dins del forat?

El que més els intriga és tot allò que no es veu.

Continuem volent saber moltes coses sobre aquests insectes tan petits, que quan anem al bosc s’amaguen i no els veiem.

Potser, si tinguéssim un formiguer a la classe, podríem observar detingudament com es comporten.

La Montserrat ens explica moltes coses sobre les formigues. Com es comuniquen, què mengen, el líquid que treuen per defensar-se, com col·laboren entre elles. Anem observant diferents fotografies, fins i tot una de la formiga Reina, envoltada d’un munt d’ous. D’ells sortiran altres formigues.

També ens detalla tots els passos a seguir per tenir el nostre formiguer.

Volem observar i saber què passa a sota terra, així que li demanem al Jordi que ens en faci un de petit.

Ara que ja sabem que necessitem per muntar el nostre formiguer, ens preparem per fer-ho. Arribem al bosc cadascú amb un pot de vidre i una cullera per agafar una mica de terra i formigues.

A poc a poc i amb molta cura, observen cada un dels forats que veuen. Examinant amb compta les cavitats que van descobrint. Busquen terra humida.

Caminen pel bosc a la recerca de les formigues, finalment en troben moltes.

Va creixent l’alegria i la satisfacció d’haver assolit els seus propòsit.

- HEM POSAT LES FORMIGUES EN UN POT DE VIDRE AMB LES CULLERES - HO PORTAREM AL NOSTRE FORMIGUER - A LA NOSTRA CLASSE

Muntem el nostre formiguer

- LES FORMIGUES S’ESCAPÀVEN - SI I LA FORMIGA REINA. - VAM AGAFAR LES FORMIGUES AMB EL DIT. AMB LA CULLERA. - I TAMBÉ VAM POSAR UNA MICA D’AIGUA I UNA MICA DE MEL - PERQUÈ MENGESSIN - VAM AGAFAR UN ESPRAI QUE MULLAVA LA TERRA - VA QUEDAR MOLT HUMIDA - I MOLT MULLADA.

- MENJEN MEL I AIGUA On tenen la seva boca?

- A LES ANTENES - NO LES ANTENES SÓN PER PARLAR, SEMBLA QUE ES BARALLIN, PERÒ PARLEN - LA TENEN AQUÍ COM NOSALTRES

- HEM TAPAT EL FORMIGUER AMB UNA CAPA NEGRA - AIXÍ NO S’ESCAPEN!

EL TINDREM TAPAT VUIT DIES

El formiguer l’hem de tenir tapat vuit dies, però, com ho podem comptar?

- JO SÉ EL NÚMERO 1 Decidim escriure els números de l’u al vuit. Ara hem de pensar a on i com col·locar-los per saber els dies que van passant.

- ELS ENGANXEM ALLÀ, AMB LA PINÇA, A SOBRE DELS DIES

Decideixen començar a comptar, algú s’avança i el deixa a sobre del dia carbassa.

Per què hem de posar el número u damunt del dia carbassa?

- AVUI ÉS DIA CARBASSA Quin ve després?

- EL VERD I així els disposen un darrere de l’altre fins que torna a arribar el dia carbassa. Què hem de fer ara?

- TRAIEM L’U! I on el posem?

- A SOBRE - A BAIX Què farem cada dia que passi?

- AGAFAREM UN NÚMERO I EL PENJAREM A LA PISSARRA I així, ho fem. Demà podem agafar qualsevol número?

- NO EL DOS Quin serà l’últim número que agafarem?

- EL VUIT I quan pengem el vuit a la pissarra què passarà?

- QUE PODREM DESTAPAR EL FORMIGUER!

Quan obrim el formiguer què veurem?

- ELS CAMINETS QUE HAN FET LES FORMIGUES. I EL CAU. - LES FORMIGUES ESTAN A DINTRE DEL FORMIGUER I NO S’ESCAPEN AMB LA CAPA.

Destapem el formiguer Tots hi han col·laborat i ha arribat el dia de destapar-lo.

Podem percebre l’emoció. Aquest formiguer serà el testimoni d’un projecte compartit.

Costa una mica de veure, però, aquests petits insectes, han fet la seva feina, han treballat, fent petites galeries en forma de forats molt menuts.

Continuarem tenint cura i moltes ganes per descobrir i anar més enllà del que ja sabem.