classe de la lluna -5 anys
Ens hem d’estimar el planeta El volem viu
A la classe de la Lluna comencen el curs proposant-se seguir rastres i petjades d’animals i decideixen anar al Torrent Mal a buscar-ne. Només acostar-s’hi el que hi troben són moltes deixalles. La riera està com un nyap, diuen, i decideixen tornar-hi preparats per recollirles.
Avui hem netejat el mar! Cinquanta mans en ben poca estona són capaces de trobar moltes deixalles. Vol dir que n’hi ha moltes. Quan veuen les bosses juntes diuen: «Avui hem netejat el mar». Dedueixen que tot el que han recollit, amb les pluges hi hauria arribat! Perquè ho llencen a la riera? No s’ho expliquen! Deuen ser uns «marranos»
Què hi fa un matalàs a la riera? -HAUREM D’AVISAR ELS BOMBERS PER RECOLLIR-LO -O AL SENYOR DE LES ESCOMBRARIES, QUE PORTA UN CAMIÓ QUE HI PORTEN MOLTES COSES -AMB ELS NOSTRES GUANTS EL PUGEM I EL PORTEM A LA CARRETERA
-POTSER HI HA UN NÚMERO DE TELÈFON PER TRUCAR QUAN TENS UN MATALÀS PER LLENÇAR -JO NO EL PORTARÉ AQUELL MATALÀS PERQUÈ LES FORMIGUES QUE HI VIUEN SE’M POSARAN A SOBRE I A MI NO M’AGRADEN -PODRÍEM LLIGAR UNES CORDES I TIBAR-LO AMUNT
Decidim que demanarem a les nostres famílies si hi ha un telèfon per trucar
Aconseguim treure el matalàs
Ara sabem que si truquem al número que ens van dir les nostres famílies venen aquests senyors amb un camió per ajudar-nos a treure el matalàs! Ara la riera està més neta!
Decidim seguir el camí que fa l’aigua quan baixa per la riera... Va parar al riu?... I després al mar? Què passa amb els peixos quan els arriben les deixalles? Es moren si se les mengen? Aquestes són només algunes de les moltes preguntes que es fan.
Per on passarem per arribar al riu? Dissenyem mapes per comprendre el camí que fa l’aigua.
L’Elsa ens explica que no hi ha una riera... Que en trobarem tres. La del Torrent Mal o Can Dalmases, la de Pierola i la de Magarola...
Tots fem el camí amb una còpia del mapa a la butxaca... I de tan en tant l’anem mirant per poder imaginar on ens trobem i quan ens falta per arribar.
Caminem junts!
La cançó de «Doctor Prats» ens acompanya
Ens hem preparat per explorar el camĂ...
no ens espantem amb els obstacles
Trobem moments per dinar, per dibuixar, per parlar del que estem vivint...
vint-i-cinc mirades
d’un mateix paisatge
en una descoberta personal i col¡lectiva alhora
A mig camí necessitem les bótes d’aigua Sentir com l’aigua baixa entre els seus peus, els ajuda a pensar en el recorregut que fa i en l’erosió i l’energia que genera
Observacions, converses, complicitats...
un gran repte que van entomant pas a pas
Posant a prova les seves capacitats... es senten forts i autònoms
Descobreixen tot un món mentre recorren el camí de l’aigua
Aconseguim el nostre propòsit... Ara saben que la riera va a parar al riu Llobregat i ells també han estat capaços d’arribar-hi! Han caminat 8’5 km!
D’on ve el riu Llobregat?
El Diego i l’Enric han anat a visitar el naixement del riu Llobregat amb les seves famílies i ho venen a explicar. Ara sabem que l’aigua es filtra de la pluja i la neu i surt entre les roques de Castellar de N’Hug... I baixa fins a Esparreguera i fins el mar.
Com deu ser el camĂ del riu Llobregat?
Entre tots representem com deu ser el riu Llobregat des del seu naixement fins el mar i com hi van a parar les rieres d’Esparreguera
EXPOSICIÓ JAUME PLENSA AL MACBA
El cor dels arbres, el cor dels rius Jaume Plensa -ELS HOMES TENIEN LLETRES REPARTIDES PEL COS -I ESTAVEN ABRAÇANT ELS ARBRES -AQUESTS PERSONATGES QUE ESTAVEN ABRAÇANT ELS ARBRES, UNS EREN MES PRIMETS I ELS ALTRES MES GRUIXUTS -VA SORTIR EL NOM DEL RIU LLOBREGAT I EL MEU NOM I DE MUNTANYES -ELS TENIEN ABRAÇATS A PROP DEL COR -UNS SENYORS EREN MÉS CLARETS I ELS ATRES MÉS FOSCOS -TAMBÉ TENIEN NOMS DE MÚSICS. VAIG VEURE EL BEETHOVEN -ELS HOMES EREN EL COR DELS ARBRES -AQUESTS HOMES EM SEMBLA QUE VOLEN DIR QUE ENS HEM D’ESTIMAR LA NATURA -ON ESTAVEN ASSEGUTS, ERA UNA HERBA, HI HAVIA UNA MUNTANYA -AQUESTS HOMES NO TENIEN CABELL EL CABELL EREN LES LLETRES -TENIEN ELS ULLS TANCATS PERQUÈ PENSAVEN
Què us agradaria abraçar? -A MI M’AGRADARIA ABRAÇAR LA NATURA. ELS HOMES I ELS ARBRES -M’AGRADARIA ABRAÇAR LA MAMA I EL PAPA, I TAMBÉ EL RIU. NO EM TIRARIA AL RIU, ENTRARIA A POC A POC I TOCARIA L’AIGUA I SERIA COM L’ABRAÇARIA -M’AGRADARIA ABRAÇAR ELS ARBRES -M’AGRADARIA ABRAÇAR TOTS ELS ANIMALS. -M’AGRADARIA ABRAÇAR A NOIS I NOIES DE LA FAMÍLIA QUE NO HE ARRIBAT A CONÉIXER MAI -M’AGRADARIA ABRAÇAR LES MUNTANYES I CAMINAR PEL SEU VOLTANT COM SI LES ABRACÉS -M’AGRADARIA ABRAÇAR TOTES LES PLANTES PERQUÈ UN DIA VAIG ABRAÇAR LA FARIGOLA I EM VAIG SENTIR AMB BON COR -M’AGRADARIA ABRAÇAR TOTS ELS MEUS AMICS -M’AGRADARIA ABRAÇAR ELS GATS I ESTARIA MOLT CONTENTA -M’AGRADARIA ABRAÇAR UNA ALZINA D’ARBRE -M’AGRADARIA ABRAÇAR TOTS ELS MEUS AMICS I AMIGUES -M’AGARADARIA ABRAÇAR ELS GATS I GOSSOS -M’AGRADARIA ABRAÇAR LES FIGURES QUE TENEN TOTES LES LLETRES -M’AGRADARIA ABRAÇAR TOTA LA MEVA FAMILIA I LA GENT -M’AGRADARIA ABRAÇAR ELS BESAVIS QUE NO ELS HE CONEGUT I ME’LS ESTIMO MOLT M’AGRADARIA ABRAÇAR LA LLUNA. HI ANIRIA AMB UN COET
Què podem fer pel riu i pel mar? -HEM PENSAT QUE HEM D’EXPLICAR A TOTHOM QUE NO LLENCIN DEIXALLES A LA RIERA… I COMENCEM PER POSAR RÈTOLS A LA RIERA. -TAMBÉ HEM PENSAT QUE NO PODEN SER DE PAPER PERQUÈ ES DESFARIA I ELS FAREM DE FUSTA I FERRO. -ENS VE A AJUDAR EL PARE DE L’ORIOL I TALLA DUES FORMES DISSENYADES PER NOSALTRES I UNA ALTRA DE MÉS PETITA PEL QUADRE DE LA RIERA.
Posem els nostres rètols a la riera
També decidim fer un vídeo per explicarho a totes les persones del món
Voleu veure el nostre vídeo? Ens podeu ajudar a enviar-lo a totes les persones del món?
Representem el que hem viscut
Ens han trencat els cartells!
Estem molt tristos i enfadats! Hem vist que els nostres cartells ja no hi són. Anem a comprovar-ho i quan ja marxàvem, la Lena troba la meitat d’un dels cartells llençat entre les herbes! Ho anem a ensenyar a totes les classes. Alguns proposaven fer-ne uns altres, però hem pensat que primer ho anirem a explicar a l’Ajuntament!
Anem a demanar ajut a l’Ajuntament Ho expliquem al regidor i a la tècnica de medi ambient i després ens ve a veure l’alcalde
Els mostrem el que està passant al Torrent Mal i tot el que hem fet per millorar-ho. Els fem dues propostes: 1-Que ens ajudin a treure un sofà que hi ha llençat 2-Que fem uns cartells que no els puguin trencar
Reduir, reutilitzar i reciclar A l’Ajuntament l’Emmanuel ens va parlar de les tres “R”. L’Emily porta una informació dels plàstics que es troben les tortugues i els peixos al mar…
La Júlia, cosina de la Maria Valls, és submarinista i viu al Masnou. Ve a explicarnos com neteja el mar de deixalles perquè els peixos no se les mengin…
Les famílies col·laboren en les nostres recerques
El pare de l’Emily ens explica coses dels minerals i ens en porta una col·lecció
La mare de la Clara ens demostra com els saurís poden trobar aigües subterrànies
Les famílies ens ajuden de moltes maneres: Ens expliquen coses, ens escolten, ens ajuden a preparar materials, ens acompanyen al camí de l’aigua... i de vegades fins i tot venen a la classe a explicar-nos coses que ens interessen molt
El bosc també el volem viu
La mare de l’Alzina ens convida a anar al bosc. Ens diu que també n’hem de tenir cura i que els boscos antics són molt importants per l’aire que respirem... Li diem que el bosc també el volem viu, com el planeta!
Es desfan els residus? La família de l’Enric ve a fer experiments per mostrar-nos les conseqüències dels residus que generem. Ens deixen dos pots de vidre amb aigua. Un amb paper de bater i l’altre amb tovalloletes. Quant trigaran a desfer-se? Al cap de 17 dies: -EL PAPER ESTAVA TRENCAT A TROSSETS I AMB L’AIGUA S’HA TORNAT MÉS BLANC. -EL PAPER ESTÀ A TROSSETS I LES TOVALLOLETES NO. -EL PAPER AMB L’AIGUA ES DESFÀ DE SEGUIDA. -I LES TOVALLOLETES NO TANT PERQUÈ SI LI POSES AIGUA, FLOTEN i al cap de 7 dies més… -JO CREC QUE NO ES DESFARAN MAI. -LES TOVALLOLETES SÓN MÉS GRUIXUDES I POT AGUANTAR MÉS TEMPS. -EL PAPER SURT DELS ARBRES I ELS QUE TALLEN ARBRES SÓN ELS QUE FAN EL PAPER PRIM, COM QUE EL PAPER ES MOLT FI ES DESFÀ. COM QUE LES TOVALLOLETES SÓN MÉS DURES DURARÀ DIES I DIES O ANYS O MESOS. Buscareu quan triguen les tovalloletes a desfer-se?
100 anys o més per desfer-se! L’Adriana porta aquesta informació. Vam trobar moltes tovalloletes pel camí de l’aigua. Ens preguntem si en gastem moltes a l’escola quan ens desmaquillem al Teatrí... -SI CADA TOVALLOLETA TRIGA 100 ANYS A DESFER-SE…QUÈ PASSARÀ? -QUE TOTS ELS PEIXOS ES MORIRAN PERQUÈ LES TOVALLOLETES VAN A PARAR AL MAR -PODRÍEM TORNAR-LA A GUARDAR I FER-LA SERVIR UN ALTRE COP -PERÒ SI S’ASSECA… -LES PODRÍEM POSAR AMB AIGUA -SI ESTÀ MOLT BRUTA NO LA PODEM TORNAR A FER SERVIR - POT ESTAR PLENA DE PINTURA DE LA CARA -AL TEATRÍ EN FEM SERVIR -SI ENS RENTÉSSIM AMB AIGUA POTSER NO GASTARÍEM TANTS PAQUETS DE TOVALLOLETES
quantes tovalloletes gastem al teatrí? Decidim comptar les tovalloletes que gastem a l’Espai del Teatrí en una setmana. Quan ho sapiguem ja decidirem què podem fer.
Pensem que potser seran 11, o 16, o 20, o 100, o 19, o 15.... Quan les comptem són
No en podem gastar tantes!
com podríem representar 100 anys?
La besàvia es va morir perquè va passar tots els aniversaris i ja tenia 100 anys
En 100 Anys han de passar totes les estacions 100 vegades.
A la mà tenim la ratlla de la vida i representa quant viuràs. La d’aquesta àvia és de 100 anys.
Les tovalloletes com que tenen suc triguen 100 anys. Ho podem imaginar com la gent es fa més vella.
Hem pensat que 100 calendaris podrien ser 100 anys. Un calendari són els 12 mesos.
Podrien ser les nostres besàvies quan tinguin 100 anys.
Tots els mesos cent cops 100 són cent
Comptant és poquet, però 100 mesos és molt! Hem de comptar 100 cops 12 mesos.
Cent anys jo crec que són cent anys de vida. Més de cent anys són dos mil.
Hi ha un avi que té 100 anys.
Aquests números anirien a poc a poc, més que el rellotge. Si anessin tan ràpid els anys, ja seríem velletes.
100 anys jo crec que són 100 anys de vida Pensant com es podrien imaginar què són 100 anys molts d’ells ho associen a la vida de persones molt grans. És la vida dels besavis i les besàvies, diuen. Preguntem qui té besavis grans i trobem l’Elvira, la besàvia de la Txell de la classe dels Peixos que ens acompanya a trobarla a la Residència de Can Comelles. Aquesta setmana mor la besàvia de l’Isaac, que tenia 96 anys. Només n’hi faltaven 4 per fer-ne 100!!!
Que guapos que sou! Estic molt contenta que m’hagueu vingut a veure! Li fem moltes preguntes a l’Elvira. Ens hem d’acostar perquè ens senti. Diu que té 99 anys i que al gener en farà 100. Que ens convida a venir el dia que els faci. Va néixer a Sant Esteve Sesrovires i va conèixer el Jaume al ball. Es van casar i van venir a viure a Esparreguera. Ens diu que era molt guapo. Després us ensenyaré la seva fotografia! Van tenir dos fills, i la Txell és la seva besnéta! Ens diu que quan era jove no hi havia mòbils, que s’havien d’escriure cartes. I també que no hi havia rentadores i rentaven la roba al safareig! Què és un safareig? –Li diem. Quan li expliquem que aquesta setmana hem començat a anar a la piscina diu: -No teníeu fred? L’Elvira no ha anat mai a una piscina coberta! ...
Fins al gener, Elvira! Vindrem el dia que facis 100 anys!
Els anys en uns fils. Els fils de la vida.
L’Elna porta aquestes llanes i ens explica:
Aquesta sóc jo. Encara que sembli poc, és molt. Perquè les cintes són petites, però en realitat sóc més gran jo. Són els 5 anys i mig que jo tinc.
Després són els anys de la mare, els del pare i els del besavi Ton, que li faltaven 8 anys per fer els 100!
Els 100 anys en els objectes L’Elvira ens diu que les planxes eren molt diferents, que no hi havia mòbils ni rentadores... Demanem objectes i roba de fa 100 anys a les famĂlies....
Decidim representar que vivĂem fa 100 anys...
no podem esperar 100 anys perquè es desfacin les tovalloletes! Hem de reduir les que gastem!
Decidim buscar altres maneres de netejar-nos la cara quan ens maquillem al teatrĂ
La relació amb la veritat altera la nostra posició i el nostre mode de ser, amb sentit, al món
Nova il·lustració radical Marina Garcés
Classe de la Lluna 2019