El més tangible de tots els misteris visibles és el foc. Leigh Hunt Classe de Les Ginesteres, 6 anys
En una clariana del bosc, enmig d’una conversa sobre la cura dels espais naturals, es desperta l’interès per conèixer els incendis. Sabedors del poder devastador del foc i de les pèrdues personals i ambientals que suposa i que el nombre d’aquests és creixent, s’inicia una recerca. Què és el foc? Quins colors té? Com es poden evitar els incendis al bosc? Sempre ha existit el foc? VENINT AL BOSC HEM DESCOBERT QUE MAI DE LA MEVA VIDA HAIG DE LLENÇAR COSES AL BOSC L’HEM DE TENIR NET I CUIDAR-LO. ELS VIDRES O LES LLAUNES FAN QUE ES PUGUI FER UN INCENDI EL MEU PARE ÉS BOMBER. APAGUEN EL FOC AMB UNA MANGUERA D’AIGUA PER QUÈ L’AIGUA APAGA EL FOC?
AL LLARG D’AQUESTS ANYS, COM S’HA ANAT FENT EL FOC? EL FOC, QUÈ ÉS EXACTAMENT? PER QUÈ TÉ EL COLOR VERMELL, GROC, CARBASSA, BLAU?
Des de casa ens documentem. Compartim les investigacions per fer créixer el saber col·lectiu sobre el foc. Hipòtesis i idees prèvies van agafant cos, es transformen, s'interrelacionen... EL FOC ÉS UNA COSA DE LA NATURA. ESTÀ A SOTA TERRA, AL NUCLI DE LA TERRA, I AL SOL I ALS VOLCANS I ALS LLAMPS... EL QUE SURT DEL VOLCÀ ÉS MAGMA, ROCA FOSA I CREMA TOT EL QUE LI PASSA PEL DAVANT, I ESCALFA LES AIGÜES SUBTERRÀNIES.
L’AIGUA APAGA EL FOC, ÉS PERQUÈ L’AIGUA TÉ UNA MICA D’AIRE I EL FOC L’ALLIBERA I SURT EN FUM S’ENTELEN ELS VIDRES, PERQUÈ L’AIGUA AMB ESCALFOR…COM SI HI HAGUÉS FUM AL VIDRE QUAN PLOU I JA HA DEIXAT DE PLOURE ELS NÚVOLS ESTAN DIFERENTS, SEPARATS I SÓN MÉS PETITS I ESTAN FETS DE VAPOR EL FOC ÉS UNA REACCIÓ QUÍMICA I PER FER-LO NECESSITES: 1-OXIGEN 2-COMBUSTIBLE 3-ESPURNA. CANVIA DE COLOR SEGONS EL COMBUSTIBLE I LA TEMPERATURA. ÉS EL TRIANGLE DEL FOC. COMBUSTIBLE POT SER FUSTA, PAPER… L’OXIGEN ÉS AIRE I LA CALOR NECESSITA UNA ESPURNA. SI FALTÉS UNA DE LES PARTS NO ES FARIA FOC.
Entorn als arbres del bosc, s’inicia la trobada amb els bombers de la Generalitat de Catalunya, encarregats de la prevenció activa forestal, l’EPAF de la regió d’emergències metropolitanes sud, i amb el David Colomé, pare del Roc i l’Aniol i cap del parc de bombers voluntaris de Collbató.
Des de la seva experiència, es descobreix què causa els incendis, com prevenir-los, com actuar-hi...Tot i que la natura compta amb els seus mecanismes per recuperar-se després de l’acció del foc, què hi podem fer les persones, abans i després?
El foc no només s’apaga amb aigua, també amb sorra, tapant-lo…Treure-li l’oxigen. Si és petit i no té combustible es pot apagar sol. El foc no només és dolent, també pot ser bo per netejar el bosc i així que no puguin passar tants incendis. Els bombers netegen el bosc tallant arbustos, arbres, cremant herbes,…Així hi ha menys combustible. Si el bosc està net i els arbres més separats, l’incendi no avança tant Un bosc net de vegetació queda més protegit dels incendis En cas d’incendi, el primer de tot és protegir-nos i després trucar al 112
Aquest temps s’ha viscut fascinat pel foc, pel seu poder hipnotitzador i màgic. La idea inicial de perill es va transformant per la d’història, recolliment, comunitat, química, tradició... El foc ha estat el gran descobriment que ens ha construït com a les persones que som ara. Va condicionar la vida d’aquell Homo erectus, que va poder escalfar-se, il·luminar la nit i la seva cova, coure els aliments, desenvolupar un llenguatge més complexa, teixir vincles i compartir experiències al voltant de les flames...
ELS PREHISTÒRICS TENIEN MATERIALS PER FER EL FOC DE DIFERENTS MANERES, PICANT PEDRES O GIRANT PALS. EM SEMBLA QUE EL NECESSITAVEN PERQUÈ EN AQUELLA ÈPOCA FEIA MOLT FRED I TAMBÉ PER CUINAR I TAMBÉ EL FEIEN SERVIR PER ESPANTAR ANIMALS. LA NATURA ET DONA LES COSES QUE TU NECESSITES, PERÒ A VEGADES, A LA PRIMERA NO ET SURT FOC JO CREC QUE HO VAN INTENTAR I INTENTAR FINS QUE ELS VA SORTIR EL FOC TAMBÉ SERVIA PER TENIR LLUM
ELS PREHISTÒRICS VEIEN UN LLAMP I ES FEIA FOC EN UN ARBRE I ANAVEN CORRENT, AGAFAVEN UN PAL, EL POSAVEN A DINTRE EL FOC. PER FER AIGUA CALENTA, AGAFAVEN UNA PEDRA, LA FICAVEN AL COSTAT DEL FOC, S’ESPERAVEN UNA ESTONA I DESPRÉS LA FICAVEN A DINTRE L’AIGUA. AMB UN ENCENEDOR ES POT FER FOC, I AMB LLUMINS. ABANS, QUAN AIXÒ NO EXISTIA, ES FEIA AMB PEDRES I AMB PALS DE FUSTA. SEGUR QUE ELS PREHISTÒRICS FEIEN DANSES AL VOLTANT DEL FOC I CANTAVEN CANÇONS DEL FOC I PARLAVEN AMB EL SEU IDIOMA
PODRÍEM INTENTAR FER UNA FOGUERA PETITA I SABER COM ES PRODUEIX EL FOC!
Amb l’emoció de la descoberta del foc i del seu domini del nostre “jo primitiu”, pren força la idea de preparar i fer una foguera. Què hem de tenir en compte? Què hem de preveure? On , quan i com la farem? A través de la conversa s’arriba als acords i condicions, vinculades amb el coneixement, la cultura i el sentit comú, amb l’experiència del d’on venim i del què hem rebut de l’ara. HA DE SER UN LLOC OBERT I QUE SIGUI UN LLOC QUE HI CAPIGUEM TOTS PODRÍEM FER-LA AL PATI EN UN MOMENT QUE NO HI HAGI AIRE, PERQUÈ EL FOC S’ESCAMPARIA I PODRIA CREMAR ELS AR EL DIVENDRES PODRÍEM RECOLLIR UNA MICA DE MATERIAL DEL BOSC, COM PALS, BRANQUES I TRONCS I UN ALTRE DIA PODRÍEM FER LA FOGUERA EN UNA ESTONA QUE NO HI HAGUÉS NENS I NENES A L’ESCOLA QUAN ÉS L’HORA DE MARXAR L’ESCOLA JA ESTÀ BUIDA I QUAN ESTÀ UNA MICA FOSC S’IL·LUMINA MÉS HAURÍEM DE FER-LA A LES 7 DEL VESPRE, PERQUÈ JA NO HI HA NINGÚ I ENS ALEGRA LA NIT. EL SOL SE’N VA I S’ACOSTA LA NIT CAP A LES 7 JA NO S’HI VEU, A L’ESTIU ES FA MÉS LLARG EL DIA I A L’HIVERN MÉS CURT HAUREM D’ESPERAR UNA ESTONA FINS QUE S’ACABI EL COMBUSTIBLE. S‘HA D’APAGAR EL FOC EL TAPEM AMB ALGUNA COSA I AIXÍ ES QUEDA SENSE OXIGEN I S’APAGA, O L’APAGUEM AMB AIGUA HA D’ESTAR TOT NET AL VOLTANT DEL FOC PERQUÈ EL FOC NO S’ESCAPI PODEM POSAR MAONS O PEDRES AL BOSC FEM FOGUERES PER JUGAR I POSEM ELS PALS “EN TRIANGLE” PODEM AGAFAR PEDRES FOGUERES I FREGAR-LES TAMBÉ EL PODEM ENCENDRE AMB LLUMINS O UN ENCENEDOR EL DIA QUE VAN VENIR ELS BOMBERS VAN FER UN EXPERIMENT I NO ELS VA SORTIR PERQUÈ S’HA DE POSAR MOLT MATERIAL JUNT, SINÓ AVIAT S’APAGA AL MIG PODRÍEM POSAR UNS QUANTS PALS LLARGS PER FER LA FOGUERA I NOSALTRES HAURÍEM D’ESTAR A UNA DISTÀNCIA. SI AIXÒ ÉS LA FOGUERA TOTHOM ESTARÍEM ASSEGUTS A LA MATEIXA DISTÀNCIA DEL FOC, QUE ENS ESCALFI PERÒ NO CREMI
PODRÍEM FER TORRADES. LES HEM DE FER AMB PA DE PAGÈS. SI AGAFEM 5 PANS PERÒ NO SABEM QUANTES LLESQUES TÉ CADA PA… AL FORN DEL MEU PARE HI HA UNES MÀQUINES QUE TALLEN EL PA. N’HI HA DUES DE PETITES A CADA COSTAT I LES ALTRES JA SÓN MÉS GRANS. PUC PREGUNTAR QUANTES LLESQUES TÉ UN PA I EL PREU. PODEM FER PA TORRAT AMB TOMÀQUET I PERNIL, O FORMATGE, FUET,... AGAFES UN TOMÀQUET I EL TALLES PER LA MEITAT I EL FREGUES PEL PA.
El llenguatge matemàtic serà l’eina per organitzar els preparatius. Quants tomàquets necessitem? Quants pans? I talls de llonganissa? Quant ens valdrà?
Un pa de pagès té 12 llesques, dos pans 24, tres pans 36…necessitem tres pans i ens sobraran 11 llesques. Un tomàquet té dues meitats. Amb un tomàquet poden sucar el pa dos nens i nenes. En necessitarem 13 i sobrarà una meitat.
Comptem quants talls de llonganissa ens caben en una llesca de pa. A cada llesca en posarem 7, en total hem de comprar 175 talls de llonganissa.
Cada pa de pagès val 2,80 euros, quant ens valdran els 3?
Com ho podríem fer per comptar el canvi? Tenim els tiquets, ho podem calcular…Dels 20 euros que teníem, he de treure el què vam pagar al forn i dels altres 20, el què vam pagar a la carnisseria.
El bosc, com ho ha estat al llarg de la historia, és una font de llenya per la nostra foguera. Ceramistes, ferrers, forners…Oficis que han agraït al bosc encendre els seus forns.
Fem feixos de branques gruixudes i petites, 11 feixos de 12 branques i dos feixos de 20 branquetes
Tenint present els acords, es construeix un cercle de pedres. Primer s’encendrà el paper de diari amb les branquetes i després prendran les branques més grans. Els troncs mantindran la foguera encesa.
Entorn a la foguera que es prepara i s’encén al pati de l’escola, ens sentim connectats uns als altres, també amb els nostres ancestres. El foc ens aviva les ganes de ballar, cantar, escoltar històries, fer un ritual, compartir un àpat, les emocions, la sorpresa, observar la dansa de les flames i olorar el fum que camina fins el cel. La nit sembla més estrellada, l’escalfor ens arriba a l’ànima, som companys i companyes, som tribu.
Fem un ritual d’agraïment al voltant de la foguera…
Gràcies família per cuidar-nos i estimar-nos Gràcies natura per fer-nos viure Gràcies escola per ensenyar-nos tantes coses Gràcies planeta Terra per ser casa nostra Gràcies a la mare primera per haver-nos creat Gràcies temps per fer-nos grans Gràcies Sol per escalfar-nos Gràcies aigua per donar vida Gràcies arbres per donar-nos oxigen Gràcies llavors per alimentar-nos Gràcies per tenir bons amics i amigues Gràcies foc!
La fusta s’ha transformat en carbó. Amb ell, es representarà el ball de les flames de la foguera. Les restes de material contenen il·lusions i emocions viscudes la nit passada. Moviments ondulants, espetecs, traços intensos, d’altres que s’esfumen...
Al laboratori de l’escola, amb l’ajuda de la Tània i de nois i noies de 4rt d’ESO, tal i com a científics, s’experimenta amb els diferents combustibles per trobar els colors del foc. Flames vermelles, verdes, blaves...El foc és reacció química, àtoms que reben energia i temperatura, efectes de llum i color que podem admirar.
Marc Sellarès és bomber i artista visual. De la seva mà, visitem el Bosc de les creus, homenatge a les hectàrees de bosc cremades durant l’incendi del 2015, que ell mateix va ajudar a apagar. Una creu de troncs calcinats, una hectàrea. Fins a més de 1200 en va anar construint amb el seu xerrac. Les creus de la muntanya i les paraules del Marc ens colpeixen. Mà a mà, infants i artista, donaran vida a l’Ull del futur, un ull de troncs, pedres i carbó de la nostra foguera, que mira cap a un món millor. Com esperem trobar el Bosc de les creus després del temps que ha passat? El bosc que s’ha cremat deu estar sense humitat Al bosc cremat ens trobaríem arbres cremats i caiguts Els arbres fan ombra, si no n’hi ha sents més calor i et toca més el sol Potser més brut de carbó, les pedres del terra Potser queden algunes creus Potser d’altres amb el temps s’han caigut o estan inclinades Potser ha crescut una mica d’herba,o plantes com l’ arítjol, el llentiscles… Jo crec que hi deu haver moltes pedres, molts troncs…
Amb la intensió de fer una intervenció artística al Bosc de les creus i de comunicar la idea del foc en la seva vessant més bona i amables, com vam viure a la foguera de l’escola, però també la força que té i que el fa ser perillós al bosc, escrivim un missatge al Marc Sellarès:
Hola Marc, Hem pensat algunes idees per poder fer amb tu al Bosc de les creus, que potser et podrien agradar i interessar molt. Com que vam fer una foguera amable al pati de l’escola tenim un material especial per jugar a fer Land art, és el carbó. Per nosaltres aquest carbó seria la idea del foc bo, del que protegeix. Al bosc, el foc li pot fer molt mal. La nostra obra d’art seria uns cercles amb materials que podem trobar al Bosc de les creus i un cercle de carbó del nostre. Necessitarem la teva ajuda, ens agradaria molt poder treballar amb tu. Moltes gràcies i fins divendres.
Bon dia, Em sembla molt bé la proposta. Tindrem una estona per "jugar" i experimentar amb el que calgui. Fins divendres! Marc
Amb el Marc Sellarès descobrim un bosc en recuperació després de 7 anys de l’incendi. Caminem entre creus en peu i d’altres caigudes. El pas de temps ha anat transformant el paisatge, també l’obra d’art. Compartim idees, inquietuds, preguntes i curiositats amb l’artista i bomber, que ens emociona amb el seu relat apassionat sobre la seva feina.
Passejant pel Bosc de les creus de la mà del Marc, trobem romaní, farigola, foixarda,…La natura va fent el seu camí, les llavors van trobant el refugi per seguir la vida. En un altiplà, des d’on a vista d’ocell percebem el paisatge, ens recollim en rotllana per compartir amb en Marc les nostres intencions, experimentar amb ell amb els materials de la natura per crear idees que volem transmetre. El Marc de petit passejava, jugava i collia bolets amb el seu pare en aquest bosc, se l’estimava molt Ens va explicar que després d’un incendi és dolent que plogui perquè les llavors l’aigua les arrossega i si poses en el terreny alguna cosa perquè no marxin, llavors es queden allà. I per això les branques que tallava les posava a terra. I gratava i feia forats perquè les llavors hi trobessin un bon lloc. Les creus que van caient és perquè la fusta es va podrint. Hi ha uns insectes que mengen la fusta. Al Land art ja passa, el temps ha anat descomponent la fusta. I aquestes fustes quan cauen són aliment per aquell bosc. Una vida és com una altra vida.
Amb carbonet, pretenem portar el Bosc de les creus a l’escola, compartir i fer visible l’art com a eina transformadora, reivindicativa i expressiva.
L’ULL DEL FUTUR Nosaltres ens havíem proposat fer cercles amb materials de la natura, del Bosc de les creus i al mig hi volíem posar el carbó de la nostra foguera. Això representava la part amable del foc , el carbó, i la part dolenta seria els materials del bosc que s’havia incendiat. Quan li vam explicar al Marc Sellarès li va semblar molt interessant i li va venir de gust “jugar” a Land Art amb nosaltres. El Marc ens va proposar escriure amb el carbó a la pedra rodona del centre paraules importants o desitjos i vam decidir escriure FOC i PAU. Després vam tirar el carbó a sobre, com si fos la foguera i després vam fer al voltant una rotllana de pedres. Després vam recollir troncs per posarlos pel voltant i mentre els col·locàvem, anava agafant forma d’ull. Les pedres fogueres anaven fent la part blanca de l’ull. Aquest ull mirava el cel, mirava al futur. Aquest ull veu el futur sense contaminació, sense guerres, sense malalties, amb respecte entre les persones, sense sequeres, cuidant la natura i el planeta... És un ull que veu més enllà.
•Ens ajudava a coure els aliments. Els fem a la paella o a l’olla amb escalfor. •Crema les males herbes. •Si algun dia no tenim electricitat, ens il·lumina. •Ha viscut molts anys, des de la prehistòria fins ara amb els humans. •També ens dona escalfor, per la seva flama. •Per espantar els animals. •Abans amb el foc treballaven el ferro. I per soldar el ferro. •Per coure el pa els forners. •Per l’ofici de la ceràmica. Els terrissers coïen la terrissa. •Per sentir-se segur al voltant de la foguera. •Fa família, sentir-se acompanyats. •Per cantar, fer danses, jugar, explicar històries d’orella a orella…
•Pot fer incendis i escampar-se. •De defensa i atac. Com a la guerra, que estan tirant bombes de foc.
Una aturada al camí que ens convida a reflexionar sobre els aprenentatges i les experiències fins ara al voltant del foc. Aquest foc que hem conegut des de la historia, la ciència, l’emoció, la cultura, l’art… Pesen més les coses positives en les que el foc hi té un paper important i revelador, però la seva part més destructora resulta esfereïdora.
Quan vam començar a fer una foguera estava orgullós perquè mai havia fet una foguera i quan estava al voltant del foc em sentia tranquil. En calma. Emocionada. No m’ho podia imaginar… Feliç per poder escoltar les històries al voltant del foc. Emocionada. Impressionada. Emocionat per la flama que creixia i per l’escalfor que em deixava hipnotitzat. Era un intercanvi, el foc ens donava el que necessitàvem nosaltres i nosaltres li donàvem el que necessitava ell. Això es diu simbiosi! Una foguera de paraules que brillen i dansen, paraules que s’enlairen i que representen la vivència entorn a la foguera. D’altres, ens evoquen a temps passats, a records, a coneixements, a experts…Paraules que ens vinculen els uns als altres i que formen part del camí de la descoberta.
Dins la nit, una foguera balla entre la lluna i les estrelles. Ens desperta l’emoció haver encès la primera espurna sobre els troncs que cremen del nostre bosc estimat. Seguim les espurnes que viatgen en la foscor cap a totes direccions, i al cel, il·luminen els nostres sentiments. Al voltant del foc ens sentim família, avantpassats, connectats,… Mentre ens hipnotitza amb el seu poder, els colors vius entren dins nostre per escalfar-nos el cor. Aquestes flames que ballen guarden històries i cançons. El foc ens abraça i ens convida a donar les gràcies per tantes coses. Ben perfumats de fum i alegria acabem la rotllana i feliços recordem aquesta nit tan especial
“Els arbustos com el marfull a les obagues i el llentiscle i el càdec als solells rebrotaran, l’herba cobrirà el sòl ara desprotegit i naixeran plançons de pi blanc, mentre poc a poc els troncs calcinats de les creus es descompondran. Vindran ocells que es posaran sobre els braços estesos de les creus i deixaran caure llavors. La vegetació creixerà i amagarà les creus, tornarà l'alegria al bosc.”