CONVIURE ÉS INTEL·LIGENT - CLASSE DEL MAS MANADER

Conviure és intel·ligent

Parlar d’individus ja no tenia sentit. La biologia -ciència que estudia els éssers vius- s’havia convertit en ecologia -l’estudi de les relacions entre els éssers vius-.

Merlin Sheldrake Els líquens són exemples destacables d’una innovació que sorgeix de la cooperació. L’associació és molt més que la suma de les seves parts.

Lynn Margulis Quina relació tenim amb el món? En què consistim?

Trevor Goward En l’equació que és la relació que tenim amb el món hi manca la humilitat i la sensibilitat per entendre que en allò que anomenem natura hi ha molt per veure. Cal canviar la mirada, obrir-la i dirigir-la al que és petit, amb l’ajuda de la lupa. Cal posar nom a tot allò amb què ens trobem al bosc i sota el bosc, i veure que les plantes, encara que immòbils, no estan inactives. Cal entrar a poc a poc en el món invisible del bosc per entendre que sota terra hi ha una xarxa de comunicacions, una xarxa cooperativa d’intercanvis d’informacions, nutrients i recursos que permeten la vida i l’equilibri en les interrelacions biològiques. Són els fongs, aquests organismes desconeguts i amb unes capacitats que desafien la nostra intel·ligència, els que constitueixen aquesta xarxa imprescindible per a la vida en el planeta. Cada organisme viu hi és, a l’ecosistema, perquè els altres també hi són. Perquè les cooperacions que s’estableixen entre ells, entre tots nosaltres, són més fortes que qualsevol mena de competència. Però la competència també existeix i de l’estira-i-arronsa entre competència i cooperació resulta l’equilibri.

Classe del mas Manader - 11 anys

Després d’haver anat al bosc un temps ens plantegem com és la relació de l’espècie humana respecte de les altres. A partir d’aquesta imatge ens preguntem quina estructura reflecteix la realitat i quina seria la ideal.

-Ego significa JO, és una piràmide; a dalt hi és un mateix.

Perquè ens pensem que som superiors. La resta estan a sota, els altres humans també.

-És com la piràmide de la societat feudal.

-Eco vol dir CASA, és una imatge d’una rodona, on no hi ha ni millors ni pitjors, com en rotllana on tots valem.

Una notícia: en el zoo de París s’exposaran mostres d’un organisme poc conegut, el Physarum polycephalum, un mixomicet que ha revelat tenir unes capacitats que ens fan replantejar moltes de les certeses que teniem. El Physarum polycephalum, conegut com a Blob és un organisme unicel·lular i sense cervell ni sistema nerviós que té capacitat d’aprenentatge i de transmetre coneixements; pot resoldre laberints per trobar el camí més fàcil per arribar fins al seu aliment; té la capacitat de reconèixer-se a si mateix i no hi ha mascles ni femelles sinó una multiplicitat de sexes…

-Si fins i tot a les fosques pot notar per on ha passat, vol dir que té memòria.

-Si es troba a si mateix, es reconeix i decideix créixer cap a una altra banda.

-Té memòria i intuïció.

-Com un instint i consciència d’ell mateix.

-No té cervell, ni ulls ni boca, les seves característiques no són fruit del cervell, sinó de la intuïció.

-Si la intel·ligència és saber resoldre problemes i el Blob resol problemes, llavors és intel·ligent.

I la natura, què és la natura?

-Som nosaltres, les formigues, els bolets, els arbres, les balenes, l’aigua…

-Els edificis no són natura.

-El que hem fet els humans no és natura.

-Natura és el que surt dels arbres, del bosc.

-Tot ho ha creat el planeta.

-La natura és el que s’ha creat per si sol, nosaltres no hem influït a crear-ho.

-Però jo em pregunto si tu ajudes a un animal a créixer, és natural o no?

-Tot el que és creat per si sol, sense la nostra ajuda. Nosaltres som natura, però ens estem allunyant.

-Tot és natura menys les coses elèctriques.

-Segons com t’ho miris perquè el metall ha sorgit de la natura.

-Altres energies com la nuclear no són natura.

-Jo crec que la natura és el que hi havia abans que aparegués l’espècie humana.

-Sabem què és la natura, però no sabem explicar-ho, encara que ens sembli molt obvi.

-Jo crec que és allò que té vida i el que no ha estat format per l’home.

Per acabar d’entendre què és la natura (o la diferència entre natura i cultura) mirem aquest vídeo del filòsof i antropòleg Bruno Latour:

https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/natura/234402 -M’he quedat amb la idea d’artificial, perquè ho hem creat.

-Que tot el que ha sigut fet per l’humà és natural, però no és bo.

-No tot el que hem fet a la natura ha estat malament.

-Si tot és artificial, llavors la natura que és?

-Una planta ens pensem que és natural però hi posem de tot perquè creixi.

-El meu avi té un hort, però a vegades s’ha vist forçat a fer servir productes químics.

-Els humans hem forçat molt la situació.

-La forcem perquè ens beneficia.

-Nosaltres tenim un posicionament des de l’EGO. -La natura ens l’hem inventat.

-A vegades posa KM0 però no és veritat.

-Als laboratoris modifiquen les plantes perquè creixin.

-Els humans ho volem controlar tot.

De la transcripció de la veu del vídeo…

-Natura són les coses inhumanes, no humanes, i la cultura és el que ha creat l’home.

-Els principis de les coses són naturals però després fan un procés que no ho és.

-Deixa de ser natural.

-Cultural és tot el que té a veure amb els humans.

-A mi em ve quan penso amb cultura, doncs amb la sardana i coses així.

-Nosaltres només veiem el que ens afecta a nosaltres. Pensem que la serp és dolenta perquè ens mata, però potser és bona per reduir algunes plagues o per remoure la terra per dins.

-Cultural és creat pels humans.

-A mi em recorda als estats civils de les persones, pots estar casat o estar en parella sense casar-se. Són formes de vida, nosaltres ho hem creat així. Els ocells fan nius, perquè entenen així la vida.

-Segons el text no, un niu no el fa un humà.

-És cultural d’aquell ésser viu, no només ha de ser d’un humà.

-Tot és cultural perquè tots els éssers fan alguna cosa.

–Són conceptes difícils perquè, la natura ens l’hem inventat els humans?

Les idees de Suzanne Simard, Lynn Margulis i Stefano Mancuso sobre la intel·ligència en el món vegetal, el concepte d’arbre mare, la importància de la cooperació en l’evolució (més que la competència), de la subterrània xarxa de fongs que mantenen el bosc, dels mutualismes i interaccions entre organismes, ens acompanyen al bosc a comprovar quantes idees d’aquestes podem comprovar.

Els fongs, als quals acompanyarem al llarg del projecte, són uns organismes amb regne propi, no són animals ni vegetals, i tenen unes funcions a l’ecosistema i unes funcions tant fisiològiques com ecològiques difícils d’imaginar. Estan formats per un cos, el miceli, compost de múltiples hifes i el seu òrgan reproductor és el bolet. En el bosc el trobem fàcilment amb aspecte de teranyina sota terra o en les zones amagades en la fusta en descomposició.

Hi ha tres tipus de fongs, tots ells imprescindibles per a l’ecosistema: 1. Els micorrízics: mutualisme entre fongs i plantes en el que hi ha un intercanvi de recursos i nutrients.

2. Els descomponedors: s’encarreguen de descompondre la matèria orgànica morta per retornar-la a l’ecosistema en forma de matèria inorgànica que puguin aprofitar altres organismes.

3. Els patògens: són els portadors de malalties.

Cal diferenciar el miceli (cos del fong) del bolet, organ reproductiu que serveix únicament per a escampar les espores.

La imatge és l’arrel d’un plançó de pi recollit al bosc de Can Roca. Els fils blancs són els filaments fúngics que intercanvien recursos i aliments de manera que ambdós obtenen beneficis. Es tracta, doncs, d’un mutualisme, la micorriza.

-Jo hi veig unes hifes.

-Si hi ha hifes hi ha fongs.

-El fong li dona nutrients a la planta.

-I l’arbre al fong li dona sucre.

-La planta amb tot això ho cuina i en treu els sucres.

-Tot això es diu fotosíntesi.

-Una part d’aquests sucres van als fongs, i l’altra part va a l’arbre.

-I els deixa anar els sucres als fruits.

-Aquests filaments estan connectats, si es tallen es moren?

-Si el fong no té aparell digestiu, la glucosa de què li serveix?

En algunes arrels de pi es poden veure petits filaments blancs que són els fongs micorrízics.

Com elabora la planta els sucres que comparteix amb el fong? És el procés de la fotosíntesi. Amb l’ajuda dels fongs, les plantes, a través de les arrels, aconsegueixen aigua que processada amb el diòxid de carboni de l’atmosfera gràcies a la llum del sol, es produeixen els sucres, glucoses,que comparteixen amb els fongs, i també oxigen residual que és el que respirem la resta d’organismes.

Els fongs descomponedors retornen a l’ecosistema la matèria inorgànica (minerals, components químics, nutrients) que estan presents en la matèria orgànica morta. Les taques blanques són el miceli fúngic que descomposa la matèria orgànica.

Encara que costi de creure els micelis blancs o la floridura de la mandarina de la dreta són organismes vius. Per demostrar-ho vam col·locar una altra mandarina al costat. Les espores no van trigar a passar de la podrida a la sana i començar a fer la seva feina de descomposició.

Al CCCB, a l’exposició Ciència fricció, vam poder veure instal·lacions de diferents artistes i científiques que parlaven de com la cooperació ha facilitat l’evolució de les espècies, més que la competitivitat. La teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis es resumeix en la seva frase la vida és la unió simbiòtica i cooperativa que permet triomfar els que s’associen. La cèl·lula eucariota, la que conforma la base dels organismes pluricel·lulars, és el primer exemple de cooperació mutualista.

Després de la lectura de l’article de la revista PANTERA sobre els líquens relacionem les idees que ens presenta amb tot el que hem descobert fins el moment sobre els fongs, les plantes, la fotosíntesi, la micorriza, el mutualisme… en parlem i apareixen aquestes idees per reflexionar..

-Som líquens.

-Què vol dir ser millor?

-Què és la intel·ligència?

-Ego i Eco -Què és la natura?

-Què és la cultura?

-Molts sexes.

-Mutualisme.

-Pensar sense cervell.

-Què és pensar?

-Els arbres mare que cuiden els seus plançons.

-Plantes verdes i clorofil·la.

-Comunicació entre plantes.

-Matèria orgànica.

Els líquens són un mutualisme entre una alga i un fong. Igual que en les micorrizes, els fongs proporcionen aigua i nutrients a l’alga, que mitjançant la fotosíntesi produirà sucres que compartirà amb el fong. A més, l’estructura micelar del fong representa una estructura on l’alga s’hi pot instal·lar. Els fongs poden créixer a qualsevol superfície i són bioindicadors de la qualitat de l’aire.

Podem trobar tres tipus de líquens, els crustacis (generalment sobre roques) i que conformen una mena de crosta dura; els fol·liculars, amb forma de fulla i els fruticulosos que recorden els fruits dalt d’un arbre.

En els líquens, la part de fong i la de l’alga no es poden diferenciar a simple vista.

En èpoques difícils o durant les sequeres, els líquens poden estar en estat latent i quan són rehidratats, la part fotosintètica (alga) es fa visible pel seu color verd.

Vistos al microscopi, els líquens ens porten a un altre món…

Posem les idees i conceptes relacionades en un mapa conceptual.

-Jo posaria arbres mare amb natura.

-Ser millor i pensar però només penses en tu.

-Competitivitat amb homo sapiens, perquè estem en una societat ego.

-Líquens amb natura.

-Intel·ligència amb pensar.

I justifiquem les relacions....

-Humus la relacionem amb descomponedors, l’humus és el resultat.

-D’humus a fongs.

-Com tot és a la natura ho relacionem amb natura.

-També ho podem unir amb bacteris, però no n’estic segura.

-Sí perquè són els encarregats de descompondre la matèria orgànica i es transformi en humus.

-Jo tinc algues i ho hem relacionat amb la fotosíntesi, fan com les fulles perquè són verdes i tenen clorofil·la.

-També algues amb nutrients, perquè quan es barregen amb els fongs li donen als líquens.

-També amb mutualisme, amb els líquens i amb els fongs.

-Els líquens estan formats per algues i fongs, agafen els aliments que necessiten els líquens per créixer.

-El fong li dona els ingredient que no pot tenir, li dona minerals i aigua. I l’alga amb això ho cuina i obté els sucres.

-Perquè l’alga no pot aconseguir per si sola aquests sucres. Sempre necessita que algú l’ajudi.

-Però les algues no viuen al mar?

-No totes!

-Què fa amb aquest sucre?

-En un arbre és l’energia que li permet fer flors.

-També les algues anirien amb eco.

-Nosaltres hem unit recursos amb competitivitat, competeixen per tenir recursos.

-I també amb micorriza. Perquè l’arbre feia servir la micorriza per gestionar-los.

-També va amb arbre mare, perquè comparteix els recursos amb plantes i arbres que estan connectats. Amb tots els altres.

- Humus i nutrients les podríem relacionar, perquè és on hi ha tot l’aliment.

- Simbiosi i mutualisme, s'ajuden un a l’altre.

-Aniria amb algues, líquens i fongs perquè els tres viuen junts.

-Però els líquens són el resultat dels fongs i les algues, jo ho vaig entendre així.

-Cooperar va amb els líquens.

-I microritza també.

-Necessitem posar plantes.

-I col·laborar també.

-Jo posaria EGO amb ser millor, perquè ego és creure’t que tu ets millor que els altres.

-I ha de passar per competitivitat.

-Ser millor també va amb problemes, perquè quan et creus millor no et porta res de bo.

MOSTRA 1 -És una petita arrel.

-Vam recollir uns plaçons de pi. Un pi de la primavera.

-Jo hi veig unes hifes.

-Si hi ha hifes hi ha fongs.

-Sabem que hi ha 3 tipus de fongs: patogens, micorrizis i descomponedors.

-No és un descomponedor viu.

-El fong li dona nutrients a la planta.

-I l’arbre al fong li dona sucre.

-La planta amb tot això ho cuina i en treu els sucres.

-Tot això es diu fotosintesi.

-Una part d’aquests sucres van als fongs, i l’altre part va a l’arbre.

-I els deixa anar els sucres als fruits.

-Aquests filaments estan connectats, si es tallen es moren?

-Si el fong no té aparell digestiu, la glucosa de que li serveix?

-Podem provar de tallar aquest fil i mirar-lo pel microscopi.

MOSTRA 2 -Sembla un descomponedor.

-És un tros de fusta estovat que tenia molt micel·li.

-Això és un fong o més d’un?

-Això a simple vista no ho podem saber.

-Com s’extreu l’adn d’un fong?

-Tot això està viu.

MOSTRA 3 -En aquesta mostra tenim 3 líquens.

-EL fruticolós és el Teloschistes chrysophthalmos.

-N’hi ha un altre que és foliaci i és grisós.

-Aquí la part verda són les algues que fan la fotosíntesi.

-La part de color groc (cassoletes de la dreta) es diu Xanthoria.

-El podem mullar i després observar què passa.

MOSTRA 4 -Aquest liquen és fol·liaci, perquè té forma de fulla.

-Un líquen és el mutualisme entre una alga i un fong.

-El fong agafa els minerals que no pot agafar l’alga i aquesta li dona als sucres.

-Li dona mineral i oxigen.

-No, és aigua!

-Crec una estructura sobre la qual hi pot estar millor, li fa com un llit.

MOSTRA 5 -Aquest és un crustaci perquè està enganxat.

-No li hem trobat el nom.

MOSTRA 6 -És un fong que està enganxat a una branqueta, i és un tipus de bolet.

-Es diuen ascomicets.

-Ho vam trobar al costat d’un pi enterrat.

Al bosc, o en qualsevol ecosistema, hi ha competència entre els diferents organismes pels recursos, però hi ha molta més cooperació. La cooperació permet sumar esforços, energia i estratègies que dona millors resultats de cara a la supervivència i evolució de les espècies. De l’estira-i-arronsa entre la competència (a molsa i el liquen competeixen pels nutrients i l’espai) i la cooperació (micorriza entre l’arrel del pi i el fong) resulta l’equilibri, estat ideal de qualsevol sistema.