L'espera

L’ESPERA

Imatge nens i nenes mirant per la finestra feta des de fora

“Què serà de tu i de mi si, preocupats com estem, no tenim temps de sortir, no badem ni ens sorprenem?”

W.H. Davies

Classe dels Cargols. 2 anys

Els nens i les nenes de la classe dels cargols tenen tot just dos anys i, amb la seva mirada desperta i curiosa, de seguida queden captivats per petites meravelles que els connecten amb la natura: un cargol traient les banyes, l’aigua caient sobre uns enciams, uns pardals saltironejant per la galeria...

Tenen moltes ganes de fer i tocar però ens n’adonem que, amb calma i donant temps aconseguim allò que ens proposem.

La galeria, l’espai exterior de la classe, ha esdevingut l’escenari de les descobertes que al llarg d’aquests mesos hem anat fent i ens han ajudat a créixer.

“I és que, de vegades, esperar pot portar l’inesperat.”

Gina Clotet

DES DE LA CLOSCA DELS CARGOLS

Un dels primers dies d’escola vam trobar un cargol a l’espai d’aventura i el vam portar a la classe. Què deu menjar? –“Bibi”, vam dir. Però algú ja sabia que també els agraden els enciams i decidim portarne de casa.

- ENCIAM PELS CARGOLS - EL PAPA - ESTÀ A LA NEVERA - EL POSA A LA MAMA L’Arnau està molt content...

- HE PORTAT ENCIAM. - ELS CARGOLS TENEN GANA - JO MENJO ENCIAM - I JO - I JO TAMBÉ - ME’L MENJO AMB UNA FORQUILLA Tenen forquilla els cargols?

- ELS CARGOLS EM SEMBLA QUE NO. - POSO L’ENCIAM A LA NEVERA PERQUÈ ES REFRESQUI. -L’ENCIAM ESTÀ A LA BOTIGA

Traiem els cargols de la cargolera, els ruixem, els posem menjar. A poc a poc van agafant confiança i treuen les banyes. Nosaltres ens deixem sorprendre.

- ELS CARGOLS ESTAN ENGANXOSOS. TENEN UN “PEGAMENTO” AQUÍ A SOTA. - I NO CAUEN Posem un cargol a terra, quan el traiem...

- HI HA AIGUA - FA AIGUA - AMB LA CUA - ÉS CACA - ÉS PIPÍ - LA FA EL CARGOL

- AQUEST ÉS UNA MAMA. I com ho saps que és una mama?

- PERQUÈ ÉS AMIGA DELS CARGOLS PETITS.

El Pau ens ha portat un enciam de l’hort del seu avi ple de forats i ens explica que els han fet els cargols.

- ENCIAM PELS CARGOLS AQUESTS. - L’ENCIAM ESTAVA A VALLCEBRE. I d’on surten els enciams? Voleu que anem a veure’n?

Decidim parlar amb l’avi del Pau i preguntar-li si podem anar a veure enciams.

Com ho hem de fer per dir-li a l’avi que volem anar a l’hort?

- PER TELÈFON

- SÍ, A COLLIR-LOS.

- ESTAN ALS ARBRES. - VALLCEBRE ESTÀ ALLÀ.

Tenim un cargol petit i ens el mirem...

-“U BANYA!” -”PAN NO, TIT” - “GAN NO” - ÉS MOLT PETIT - PETIT - TÉ BANYES EL CARGOL PETIT - ON “TES” EL CARGOL PETIT Què ha de fer per fer-se gran?

- QUAN MENGEM - GRAN, GRAN - HA PERDUT LES BANYES (El cargol s’ha amagat)

Treball col·lectiu – classe dels CARGOLS

A L’HORT DE LA MAITE

Ens atrevim a anar a veure un hort per veure si trobem enciams i, potser ben amagats entre les fulles, els cargols.

Quan hi arribem no veiem cap arbre, i la Maite ens explica que els enciams surten de la terra i els acabem trobant ben a prop.

Trobem cargols entre els enciams i anem descobrint moltes coses noves que abans, la majoria de nosaltres, no havíem vist mai.

Tornem engrescats de l’hort de la Maite i de seguida ens imaginem… I si fem un petit hort a la galeria? Així podrem donar menjar als cargols de la classe.

Anem al mercat, on sons i olors són ben vius.

Amb un cistell a la mà comprem el planter.

Els enciams són molt petits, ara ens tocarà plantar-los i regar-los quan la terra estigui seca.

El Jordi ens ha fet aquest hort urbà, ens el porta a la classe i ens ensenya com es munta. Ara li haurem de posar terra i plantar els enciams que hem comprat al mercat.

L’HORT DE LA GALERIA

- AQUÍ SORRA. - TERRA - EL JORDI VA FER FUSTES. - EL JORDI VA FER AQUEST QUADRAT AMB UN NOM QUE DIU CARGOL TREU BANYA. - ELS ENCIAMS - LA TERRA AMB UNA PALA - UN FORAT A TERRA, UN FORADET. - AIGUA, AMB UNA REGADORA PETITA. - EREN PETITS - ARA GRANS - SE’LS MENJARÀ EL CARGOL TREU BANYA. - ELS CARGOLS ELS AGRADA L’AIGUA, ALS ENCIAMS TAMBÉ. QUAN PLOU ELS AGRADA

- ELS CARGOLS ELS AGRADA ANAR A LA MUNTANYA. - I AL SORRAL. - ÉS ALLÀ A LA MUNTANYA. Què hi ha a la muntanya?

- HI HA BOMBERS QUE APAGUEN FOC. - HI HA ANIMALS - HI HA FULLES - ELS ARBRES - HAN MARXAT LES FULLES DELS ARBRES - PERQUÈ ÉS LA TARDOR - ELS CARGOLS CAMINEN PER TERRA. - ÉS COM L’ESPAI D’AVENTURA.

A CAN ROCA...

- HI HA 1 CARGOL PETIT. - NO TÉ BANYES. - BLANC. - BOLETS NO. - PINYES. - PEDRES. - ARBRES GRANS - ARBRES PETITS - TENEN FULLES - NO HI HA ENCIAMS - A L’HORT HI HA ENCIAMS

També anem al

BOSC, però allà en comptes d’enciams trobem

pinyes, aglans i moltes pedretes i un cargol de color blanc... La descoberta del bosc ens sorprèn, el toquem, el sentim, l’explorem amb els peus, les mans i se senten molt còmodes. Ara tenim ganes de tornar-hi!

“Ens fem nostre el bosc amagant-nos entre els arbres. I és així com arribem a fer-nos responsables de conservar la naturalesa, des d’un amor que no emmudeix en la seva contemplació poètica sinó que expressa plenament el compromís quotidià de preservarla.”

Teresa Franquesa

Treball col·lectiu – classe dels CARGOLS

L’HORT DE L’AVI VICENÇ

Ben a prop de l’escola podem trobar horts, nosaltres hem anat a l’hort de l’avi del Pau. Han plantat cols, escaroles, mongeteres, cebes... Fins i tot hem vist alguna favera que acabaven de plantar i tot just sortien les primeres fulles. Ens agrada que ens ensenyin tot el que hi ha, però també aprofitem per buscar-hi algun cargol.

QUART DIA

PRIMER DIA

SEGONA SETMANA

Alguns dies plou, ens adonem que la pluja ja rega els enciams!

“La natura que ens envolta no para de transformar-se, de créixer...

I fa meravelles. Dia rere dia, hora rere hora, ocorren màgiques transformacions davant nostre. Però no sempre és fàcil adonarse’n” Rachel Williams

SISENA SETMANA

Treball col·lectiu – classe dels CARGOLS

En tornar de vacances observem sorpresos que els enciams han crescut molt!

I decidim collir-los.

- MIRA HAN CRESCUT

- AQUÍ HI HA UN BITXO, AQUÍ - AQUEST ENCIAM ÉS PETIT - AQUEST ÉS MÉS GRAN - HEM DE COLLIR-LOS Què farem amb els enciams?

- NYAM - NO, MENJAR NO! - JO A CASA MEVA SI - JO TAMBÉ!

- JO NO.

- ENCIAM - A FORA ELS ENCIAMS - ELS COLLIM - AMB LA MÀ - SURT SORRA - TÉ FILS - I TERRA

Ens enduem els enciams a la classe i decidim que els donarem als cargols perquè se’ls mengin.

Com que en tenim molts, també els en endurem a casa per menjar-nos-els amb la família.

Ens adonem que de sota la terra han sortit uns fils. No sabem què són ni com es diuen i decidim preguntar-ho a les famílies que ens expliquen que es diuen arrels.

I finalment els enciams arriben a casa on, amb la família, els netegem, tallem i amanim per tastar-los.

DES DE LA FINESTRA

Observem la galeria, sense presses, un dia ens sorprèn l’inesperat. Asseguts a la rotllana veiem uns ocells i ens apropem als vidres per mirar-los. Potser han vingut atrets pels nostres enciams, per la calma del lloc o el silenci del moment.

Emocionats per aquesta visita inesperada decidim sortir a veure’ls...

-

ESTÀ UN A DALT! ESTÀ A LA FINESTRA DE L’HUGO HA MARXAT VOLANT A LA GALERIA HI HA UN TROS DE PA SE’L MENJA L’OCELLET

Quan ens hi volem apropar… a l’instant marxen volant!

- “SOCELLETS” PODEU VENIR, NOSALTRES NO FEM POR. - VAN VENIR ELS OCELLS - VE UN - VE A JUGAR - CAMINANT - VOLA - FA PIU PIU - ÉS BLANC - I ROSA

L’Arnau ens ha portat un regal…

-

ÉS UN BOL ÉS XOCOLATA SÓN PINYONS ÉS SORRA ÉS MENJAR PELS OCELLS HEM D’ESTAR QUIETS MENGEN AMB UNA FORQUILLA HO POSEM A LA TAULA SI MENGEN ESTARAN PLENS

Com és aquest ocell que ve a a la galeria?

- PETIT - TÉ DOS ULLS - POTES - DUES - COLL

- A BOCA - CABELLS Què tenen a la boca?

- PA - HE VIST UN OCELL! - HA MARXAT Què podem fer perquè vinguin els ocells?

- QUIETS - TANCAR LA BOCA

- ESTAR CALLATS. - HI HAVIA UN OCELL, ALLÀ DALT. - HA VOLAT - TÉ ALES. - ELS OCELLS MENGEN A TERRA - NO TENEN MANS - NOMÉS BOQUES - TENEN PEUS - TENEN UN BEC A LA BOCA

Observant els ocells que venen a la galeria descobrim que els agrada picar el menjar que ha caigut a terra.

Decidim agafar-lo del bol i tirar-lo a terra.

“PODEM INVESTIGAR ELS OCELLS” Ja fa molts dies que els ocells venen a la galeria de la classe, després d’estar-los observant volem saber com es diuen.

Portem algunes imatges d’ocells i conversem tot mirant-les.

Sabeu com es diuen aquests ocells que venen a la galeria?

- ÉS UN PIT-ROIG. - ÉS UN COLOM. - ÉS UNA ÀLIGA. - VOLEN. - TENEN ALES. - SÓN GRANS. - TÉ UN NAS. - NO, TÉ UN BEC

- UN LLORO - TÉ PEUS - POTES - I DITS - NO TÉ MANS - VOLEN

- AQUEST ÉS UN COLOM - EL COLOR VERD - EL COLOR LILA

- ÉS L’ORENETA DE L’ESCOLA. - LES MANS ESTAN A DARRERE. - VOLEN AMB LES POTES - TÉ ALES

- ÉS UN PIT-ROIG - ÉS UN PARDAL - JO A LA MEVA LLIBRETA TINC LA FOTO, LA MAMA, LA VA POSAR. JO VAIG TROBAR UN PARDAL. UN DIA VINDRAN EL PAPA I LA MAMA AQUÍ A L’ESCOLA. - VINDRAN A EXPLICAR UNA FOTO DEL PARDAL.

Quan ens fixem en la foto del pardal, ens adonem que s’assembla als ocells que venen a la galeria i pensem que podrien ser pardals.

La història d’un petit pardal El pare i la mare de l’Andreu han vingut a la classe per explicar-nos que, fa un temps, van trobar un ocell petit que havia caigut del niu.

S’assemblava al de la foto que tenim i als que ens venen a veure, ens expliquen que es diuen pardals.

Li van donar menjar fins que es va recuperar i va poder marxar volant.

Dins d’una capseta ens han portat un regal. És un pardal de peluix que, tot i que no és igual que el de la foto, també s’assembla a alguns dels ocells que venen a la galeria.

Atrets pel menjar que els anem tirant a terra cada vegada venen més pardals. Ara ja en venen 5 però, com és el cinc? És molt o poc? Intentem explicar-ho...

El Pau fa 2 amb els dits

Després aixeca dos dits de cada mà

L’Arnau ens explica que cinc és tota la mà sencera

La Júlia aixeca tots els dits d’una mà

Com hem d’estar perquè vinguin els pardals?

- QUIETS - I ASSEGUTS - MIRA ELS PARDALS! - HE VIST DOS PARDALS - 3 PARDALS! - JO AIXÍ (i fa 5 amb la mà)

“Aprenem en contacte amb el moviment i la vivència” Carles Lladó

Anem a comprar menjar pels pardals Els pardals ja s’ho han menjat tot, al lloc on hi havia el menjar ara hi ha unes taques blanques.

-

NO HI HA MENJAR HI HA CACA A TERRA ÉS DE COLOR BLANC NO HI HA PIPÍ

Demanem a l’Arnau que ens expliqui a quin lloc podem anar a comprar més menjar - ELS PARDALS MENGEN MENJAR D’OCELLS. - BLAT - NO HI HA BLAT AL CAMP. - HI HA HERBES - AMB LA CARTA DE L’ARNAU EN COMPREM.

L’Assumpció, la mestressa de la botiga, ens explica que el menjar dels pardals que els estem donant és diu blat.

Com que ja sabem que els pardals prefereixen menjar de terra, escampem el blat al costat dels vidres de la galeria per poder-los veure de més a prop.

Escampem blat pels pardals

Els nens i nenes de les llebres ens porten ...

La Nora, l’Hugo i l’Alba de la classe de les Llebres ens han vingut a explicar que van fer servir una càmera de fotos molt especial perquè capta el moviment. Pensem que ens pot anar molt bé per fer fotos de més a prop dels pardals.

Decidim col·locar la càmera en un racó de la galeria i hi tirem blat davant.

També ens han deixat una caseta niu així podem veure com és.

La càmera capta imatges dels pardals saltironejant, picotejant i voleiant per la galeria -

ELS PARDALS VOLEN TENEN ALES SÓN BRAÇOS NO! TENEN DUES CUES TENEN POTES AL CUL TENEN UNA CUA QUAN FEM FOTOS S’ESCAPEN

Les famílies ens ajuden portant material de casa El Roger ens ha portat una caseta niu.

La Júlia ens ha portat un llibre d’ocells i ens coneixem de nous com la merla i l’albatros.

El Pau ens ha portat un llibre d’informació dels ocells i hem vist que fan els nius a diferents llocs.

Tenim un espai de la classe on hi podem mirar tot el material que anem portant

El Fede, un expert en ocells, ens explica moltes coses dels pardals.

El Fede ens explica que els pardals poden ser mascle o femella i que tenen el plomatge de diferents colors.

També que ponen 4 o 5 ous a cada posta i que fan els nius entremig de les teules de les teulades.

També ens va ensenyar quin és el seu cant i ens va explicar que hi ha diferents tipus de pardals, alguns viuen a les ciutats o pobles i d’altres a prop de les rieres.

Quins ocells hi ha al bosc?

Anem a passar un matí al bosc de Can Roca.

Potser podem trobar algun pardal o altres ocells, sabem que n’hi viuen molts.

També veiem les caixes niu que han penjat els nens i nenes de la classe de les Llebres.

Sentim ocells i fins i tot en veiem algun.

Els proposem anar al bosc amb les famílies, tot portant la guia d’aus de la zona, potser en podran veure algun més.

L’espera, de Gina Clotet

Expliquem el conte L’espera, a la protagonista també li agraden els pardals i ens sentim molt identificats amb aquesta història. La Gina Clotet, acompanyada del Massi, ens expliquen la història mentre sentim el cant dels pardals passant per la nostra galeria.

MIRANT ELS PARDALS DE LA GALERIA classe dels CARGOLS

I NOSALTRES ANEM CREIXENT Durant aquest temps hem descobert moltes coses dels cargols, dels enciams, dels pardals...

I així ha estat com, esperar, amb paciència i respecte, ens ha permès veure créixer els enciams, apropar-nos als pardals i sentir que, a poc a poc, ens han anat agafant confiança.

Hem après a donar temps i saber que la natura no vol presses.

Al llarg d’aquests mesos hem vist créixer i fer-se grans també a totes les nenes i els nens.

I és que, sense pensar-ho, anem creixent junts en l’experiència de descobrir tot un món que se’ns obre des de la closca de la classe dels Cargols.