CAIXA DE COMPOSTATGE - CLASSE DE LES GUINEUS

CLASSE DE LES GUINEUS 5-6 ANYS

Els nens i nenes de la classe de les Guineus estan molt interessats en saber si pel bosc de Can Roca hi ha Guineus.

N’han trobat petjades i també caques.

Saben que altres classes han posat càmeres trampa per investigar-ho i ells també ho volen fer.

Per fer-se la idea de la mida dels seus peus, i els de les guineus, fan les seves empremtes: descalços o bé calçats i la petjada de la mida real d’una guineu amb un motlle.

QUÈ ÉS UNA CÀMERA TRAMPA? - ÉS UNA COSA QUE A LA NIT GRAVA ANIMALS QUAN ALGUNA COSA ES MOU I FA UNA FOTO. AL MATÍ PODEM ANAR A BUSCAR LA CÀMERA I MIREM SI HA PASSAT ALGUN ANIMAL - A VEGADES ELS DEIXEM MENJAR PERQUÈ VINGUIN A AGAFAR-LO I S’ACOSTEN A LA CÀMERA - LA CÀMERA NO LA VEUEN PERQUÈ ESTÀ CAMUFLADA - ESTÀ COM TRANSPARENT - TÉ ELS COLORS DEL BOSC I AIXÍ ELS ANIMALS NO HO VEUEN, ÉS DEL MATEIX COLOR DELS ARBRES PERQUÈ ELS ANIMALS ES PENSIN QUE ÉS L’ARBRE - ELS ANIMALS NO SABEN QUÈ ÉS ALLÒ QUE PENGEM A L’ARBRE - S’HA DE LLIGAR A UN ARBRE, TÉ UN CINTURÓ - ELS HEM DE POSAR MENJAR I AIGUA - HAUREM DE POSAR ANIMALS MORTS - ON ELS TROBAREM? - AGAFEM POLLASTRE, CARN - LI DIEM A L’EDUARD QUE FACI MENJAR - LI HEM DE POSAR CARN FRESCA - A LA GUINEU LI AGRADARÀ MÉS LA CARN CRUA TAMBÉ PODEM POSAR-HI UNA MICA DE SARDINA, QUE ELS AGRADA MOLT!

El Noé el pare del JAN, ens explica que hem de saber quant mesura una guineu per veure a quina alçada hem de posar la càmera, si la posem molt avall només se li veuran les potes i si la posem massa amunt no es veurà. Això és molt important!

Busquem informació de quant mesura una guineu i a la classe mirem a quina alçada haurem de posar la càmera: hem llegit que una guineu pot mesurar entre 46 i 86 cm d’alçada.

Com que només podem posar una càmera hem de decidir a quina alçada fer-ho: A la mida més baixa o a la més alta?

Decideixen posar-la entremig, ni a dalt ni a baix.

Aquest paper que hem fet ens servirà per situar la càmera.

Ja tenim la càmera ben lligada a l’arbre, ara a veure si funcionarà i gravarà alguna guineu. Els hi posem trossos de sardines amagats entre la pinassa.

No hi ha sardines però en canvi la càmera no ha gravat res!

- COM POT SER QUE NO HI HAGI SARDINES I NO S’HAGI GRAVAT CAP ANIMAL? - A NOSALTRES SÍ - POTSER NOMÉS GRAVA PERSONES! - PERÒ L’ALTRE DIA VAM VEURE QUE HAVIA GRAVAT ESQUIROLS, OCELLS, GUINEUS...

- POTSER LES SARDINES SE LES VA MENJAR UN ANIMAL MOLT PETIT! - POTSER LES FORMIGUES - O UNA ARANYA - O UN CENT PEUS - UN RATOLÍ DE BOSC, UN ESCARABAT, UN ESCORPÍ, ABELLES...

- 0 UN TALP

Buscant informació sobre els talps no trobem pas que mengin sardines, però sí que veiem que mengen cucs. Llavors pensen que podríem buscar cucs, portar-los-hi al bosc i així amb la càmera trampa descobriríem si a can Roca hi ha talps.

Buscant informació dels talps descobrim moltes coses que no sabíem, i l’interès que tenien pels talps, de seguida canvia: ara volen saber moltes coses dels cucs.

Saben que hi ha els cucs que es mengen els ocells, els que es fan servir per pescar, també coneixen una altra mena de cucs que tenen potes i són peluts, aquests són les erugues. Ara mateix és època de processionària i mentre estem investigant com són els cucs en trobem un dia a Can Roca.

De moment busquem a veure si trobem cucs sota terra a l’espai d’aventura, ja que alguns nens diuen que al jardí de casa seva en troben. Però a l’escola no en trobem.

La lídia ens explica que els cucs estan en llocs humits i fa molts dies que no plou. On podríem doncs trobar cucs?

- POTSER HI HA CUCS A LA RIERA, JO SÉ UN LLOC QUE ESTÀ MULLAT - A LA RIERA ARA NO HI PASSA AIGUA - PERÒ AL RIU SÍ De seguida ens animem i la setmana vinent anirem d’excursió al Riu Llobregat, a veure si allà trobem cucs.

entremig del fang del costat d’una bassa que hi ha de camí al riu, trobem uns quants cucs

al riu fem un mapa per si algun dia hi volem tornar; anem recordant el camí que hem fet: d’on hem sortit, per on hem passat... això els ajuda a situar-se.

Un cop arribem a l’escola hi afegim els noms dels carrers i places, la senyal de trànsit i fletxes de la rotonda, la P d’aparcament i els ametllers florits que hem trobat abans d’arribar a la casa de Cordelles.

Ens emportarem el mapa a casa per si hi volem anar Amb la Família.

Tot i que els cucs que recollim eren pel talp, ara sorgeix l’interès de fer compostatge a la classe, ja que saben que és un lloc on s’hi troben cucs - EL COMPOST QUE TENIM A CASA TÉ CUCS. UNA PERSONA HI HA POSAT CUCS. O POTSER ENTREN PER UN FORADET - PODEM AGAFAR UNA CAIXA I PODEM POSAR-HI PELLS DE MANDARINA… LA CAIXA HA DE SER GRAN-MITJANA - QUÈ HEM DE GUARDAR PER FER COMPOST? - PELLS DE MANDARINES - CULS DE MADUIXES - HI TIREM PELLS, DE POMA, DE KIWI, DE PLÀTAN...

A la tarda vindran el Benne (el pare del Keo) i la Sílvia (la mare de la Duna) i ens explicaran com es fa el compost.

Ara fem el disseny de la caixa per veure si ens podria servir.

Tenen clar que volen que el Jordi ens faci una caixa de fusta, però primer s’ha de fer el disseny, la fem amb paper que és el material que tenim més a l’abast.

com hem de fer la caixa?

-SI NOMÉS POSEM LA PART DE BAIX ELS CUCS MARXARAN - N’HEM DE POSAR AQUÍ AL COSTAT - HEM DE FER 4 COSTATS - 2 COSTATS JA ENS VAN BÉ - ELS ALTRES DOS COSTATS HEM DE RETALLAR EL PAPER PERQUÈ EN SOBRA UNA MICA !

Hem fet dues caixes.

Un grup l’ha fet amb un din-A3 de base i l’altre amb dos din-A3 de base.

A veure què ens diran el Benne i la Sílvia?

Sembla que la caixa gran anirà millor!

ENTRE TOTS PREPAREM LES PREGUNTES QUE ELS FAREM: HI HA CUCS AL COMPOSTATGE ?

- SI ESTÀ A LA CLASSE O A L’ESPAI D’AVENTURA NECESSITEM CUCS, PERÒ SI HO FEM AL TERRA SENSE CAIXA ELS CUCS VENEN SOLS. - LA CAIXA HA D’ESTAR A 60 GRAUS, COM QUE LA NOSTRA NO SERÀ TAN GRAN COM HAURIA DE SER, MILLOR QUE HI POSEM CUCS A DINS.

COM ES FA EL COMPOSTATGE ?

-AMB FRUITES QUE NO SIGUIN ÀCIDES: L’ARANJA NO ES POT POSAR, NI LA TARONJA, NI LA MANDARINA - LES FULLES DE PI TAMPOC, PERQUÈ TAMBÉ SÓN ÀCIDES, LES PINYES TAMPOC - PODEM POSAR PLÀTAN, POMA, LES FULLES DE LA MADUIXA TAMBÉ - TAMBÉ PLANTES TENDRES, HERBES, ENCIAM, FULLES VERDES - I POQUETS TOVALLONS DE PAPER - I VERDURES - NO PODEM POSAR CARN, NI PEIX TAMPOC

LA CAIXA QUE HEM DE FER HA DE TENIR FORATS ?

- SÍ, PERQUÈ ENTRI AIRE - PERQUÈ ENTRI LA CORRENT D’AIRE - PERQUÈ SINÓ NO PODRIA RESPIRAR

LA PODEM FER DE FUSTA ? O HA DE SER DE PLÀSTIC ?

- PODIA SER DE LES DUES COSES, DE FUSTA O DE PLÀSTIC - DE VIDRE NO PODRIA SER

S’HI HA DE POSAR AIGUA ?

- SÍ, PERÒ N’HEM DE POSAR POCA

HA DE TENIR TAPA ?

- NO HA DE TENIR TAPA - LI PODEM POSAR UN MICA DE PALLA A SOBRE

Ara que ja en sabem tantes coses, hem de dir-li al Jordi que ens faci la caixa de fusta, però per saber com ha de ser, n’hem de prendre les mides.

Provem de dibuixar la caixa i ens surten aquestes dues idees.

En trien una per posar-hi les mides que fa.

- VAM MESURAR COM ERA D’ALTA LA PARET I ERA 30 - POSEM ALÇADA AL COSTAT - HEM DE MESURAR LA PARET LLARGA - MESURA UN 5 I UN 8 - MESURA 58 - AIXÒ SERÀ LA LLARGADA - AQUESTA PART ÉS LA LLARGADA PERQUÈ ÉS MÉS LLARGA - I L’ALTRA PART ÉS LA “CURTADA”, PERQUÈ ÉS MÉS CURTA (acordem dir-n’hi amplada) - L’AMPLADA MESURA UN 4 I UN 3 - ÉS 43 - AQUEST NÚMERO L’HEM DE POSAR A LA MÉS CURTA - EL CUL ÉS LA MATEIXA LLARGADA, NO CAL QUE EL MESUREM - I TAMBÉ ÉS IGUAL DE CURTA - DONCS TAMPOC HEM DE MIRAR LA MIDA, JA LA SABEM

- ARA QUE JA TENIM LES MIDES DE LA CAIXA, JA PODEM TELEFONAR AL JORDI PERQUÈ VINGUI - I LI DONAREM, PERQUÈ ENS FACI LA CAIXA:

- ENS L’HA FET MOLT RÀPID! - I AMB TROSSOS DE FUSTA PERQUÈ AIXÍ PUGUI CIRCULAR L’AIRE. GRÀCIES JORDI!

De seguida comproven si la que ha fet el Jordi i la de paper fan la mateixa mida: - LA LLARGADA, L’AMPLADA, L’ALÇADA I EL CUL... SÓN IGUALS!

Ara ja tenim la caixa, dimecres quan anem al bosc, recollirem una mica de terra i herbes tendres, per començar a a fer el compostatge.

Hi afegirem també les deixalles de l’esmorzar i del dinar que tenim a la classe.

Quan ja ho tenim tot ben barrejat, hi afegim uns cucs que el Jordi Buch ens va portar del seu hort. Els deixem dins de la tapa i de seguida ells sols, se’n van cap a sota.

De moment hem de deixar la caixa de compost a la classe, encara no la podem portar a l’Espai d’Aventura perquè primer hem d’investigar, quin és el lloc que hi toca menys el sol.

Tenen la sensació que darrere “la selva” hi toca poc el sol, però alguns els sembla que no sempre fa sol als mateixos llocs. Potser al matí fa més sol i a la tarda més poc...

Intentem esbrinar com està organitzat el dia per saber si això ens podria ajudar.

Primer se’ls acut pensar que el dia està dividit en matí / tarda / nit.

I de mica en mica se n’adonen que durant el dia van passant les hores.

Ens anem mirant el rellotge i intentem entendre què hi passa.

Mentrestant les agulles es van movent.

- AL RESTAURANT TENIM UN RELLOTGE QUE TÉ 3 AGULLES I UNA VA MOLT RÀPID

L’anem a buscar i descobrim que les altres agulles es mouen molt més a poc a poc, però mentre anem parlant l’agulla llarga negra, es va apropant al número 12, i així és com van entenent una mica com passa el temps.

Sense intentar que ho entenguin del tot (és força complicat) observem els números que té el rellotge i descobreixen que la primera hora que som a l’escola és a les 9 del matí i que, van passant les hores fins que arribem a les 5 de la tarda, que ja és l’hora de marxar.

Ens organitzem per parelles i decidim que el dia que faci sol, a cada hora baixaran una parella a l’espai d’aventura a mirar on toca el sol i on hi ha ombra.

PER A QUÈ SERVEIX EL RELLOTGE? - ES MIREN LES HORES QUE PASSEN - PASSA EL TEMPS - MARCA LES HORES - LES INDICA - PERQUÈ TU HO SÀPIGUES - PER SABER SI ÉS LA UNA: PER MENJAR - O LES 4 DE LA TARDA - O LES 3 DE LA TARDA

El primer dia que fa sol, baixem a l’espai d’aventura, uns a les 9h, uns a les 10h, a les 11h, a les 12h, a la una, a les dues, a les 3h, a les 4h i a les 5h.

Com que tots no podem veure-ho i, explicar-ho resulta una mica difícil, faran fotos dels llocs on hi ha ombra i els llocs que hi ha sol

Un cop tenim totes les fotos: Ens les mirem i se n’adonen que a les 9h tot el pati té ombra.

Que entre les 10 i les 11 es comença a il·luminar el rocòdrom A les 12 ja toca molt el sol, però no a les rodes ni a la “selva”.

Se n’adonen que tota l’estona no toca el sol al mateix lloc i diuen: - A LA MUNTANYA ABANS SEMPRE FEIA SOL I ARA “SOMBRA” - SABEU PER QUÈ? PERQUÈ EL SOL VA DONANT VOLTES - VA AL REVÉS, EL PLANETA TERRA VA DONANT VOLTES!

Després de mirar-nos totes les possibilitats, hem de buscar quin serà el millor lloc per posar la caixa del compostatge: - LA PODEM POSAR AQUÍ (AL COSTAT DE LA MUNTANYA) - A LES RODES SEMPRE FA OMBRA, PERÒ LES RODES SÓN MOLT PETITES I LA CAIXA ÉS MÉS LLARGA I CAURIA. - JO CREC QUE AL COSTAT DE LA MUNTANYA SERIA UN BON LLOC - PODEM POSAR-HO A LA PARET DEL COSTAT DE LA MUNTANYA, ON HI HA EL FERRO AQUEST - PER SABER SI HI CAP, HO PODEM SABER AMB UN CINTA MÈTRICA

Un cop mesurada la llargada, anem a veure si al lloc que dèiem ens hi cap

Doncs sí. La podrem situar aquí que hi toca poc el sol

Anem a explicar-ho a les classes, i la Núria de la classe dels Cabirols, ens dona palla per poder-ho tapar.

Cada dia ens guardaran les deixalles orgàniques dels esmorzars per posar-ho al compost.

Ara sí!

Ha arribat el moment!

Ja la podem portar cap a l’espai d’aventura, allà on hem comprovat que hi toca poc el sol

Cada dia dues guineus són les encarregades d’anar a buscar el què ens han preparat a les classes per afegir-ho al compostatge i abans de baixar-ho a l’espai d’aventura fan la tria del què hi pot anar i el que no.

Ho tiren a la caixa, ho remenen i ho tornen a tapar amb la palla

Ara mateix la caixa de compostatge ens l’anem mirant cada dia i anem notant què hi passa: -

EL COMPOST NO POT ESTAR NI MASSA SEC, NI MASSA HUMIT SI ESTÀ SEC, L’HEM DE REGAR O POSAR-HI COSES HUMIDES PODEM POSAR POMA, PERA, ENCIAM, PLÀTAN, PRUNA...

SI ESTÀ HUMIT LI HEM DE POSAR COSES SEQUES POT SER PA, TOVALLONS DE PAPER, PELL DE PATATA, FULLES SEQUES...

Però els resultats no el veurem fins d’aquí uns mesos.

El Jordi Buch ens ha anat portant cucs que ha trobat al seu hort i ara hem d’anar esperant que totes les deixalles dels nostres esmorzars i també alguna cosa del dinar, facin el seu procés i tot es converteixi en compost.

El sòl és un dels ecosistemes més complexos i un dels hàbitats més diversos de la Terra: milions d’organismes que s’alimenten els uns dels altres, es descomponen i es regeneren els uns als altres.

L’interès per trobar guineus els ha portat als talps, dels talps als cucs i dels cucs al compostatge.

Gestionar l’espera, observar els petits canvis fins a veure les deixalles transformades en aliment per al sòl, és aprendre i deixar-se sorprendre pel misteri de la regeneració de la vida.

- VOLEM VEURE COM ELS CUCS CONVERTEIXEN TOT AQUEST MENJAR AMB TERRA!