Nosaltres i les ampolles baixem per les baixades // Un tros de bosc de Can Roca

NOSALTRES I LES AMPOLLES BAIXEM PER LES BAIXADES

CLASSE DELS CABIROLS

5 – 6 ANYS

- TIRAR-ME PELS TOBOGANS Parlant de les coses que els - ESCALAR PELS TOBOGANS I PUJAR A DALT A FER LA BARBACOA agrada fer quan anem al - PUJAR PER LA PUJADA I TIRAR-ME bosc, descobrim, com ja - PUJAR LA PUJADA AMB PALS I ESCALANT, PERQUÈ RELLISCAVA MOLT intuíem, que el que els - A MI M’AGRADAVA PUJAR PER LA PUJADA TAN ALTA agrada més és enfilar-se - PUJAR PELS TOBOGANS I BAIXAR muntanya amunt i després - SÓN TOBOGANS DE SORRA baixar com si fossin - S’HAN FET AMB L’AIGUA DE LA PLUJA - AL CAP D’UNA ESTONA HI HAVIA PETJADES DE CUL tobogans.

- ÉS LA MARCA DELS PANTALONS Mentre parlen, se n’adonen - QUEDAVA RECTE que els tobogans els fan ells - PERQUÈ FEIA BAIXADA I QUEDA LA MARCA mateixos amb el seu rastre.

- SI BAIXES AMB LES SABATES NO - SERIA COM UNA RAMPA - SI BAIXESSIS PEL TOBOGAN DE PEU PODRIES BAIXAR RODOLANT - PER PUJAR HEM D’AGAFAR COSES QUE ENS PUGUIN AGUANTAR O AMB PALS O AMB TRONCS - A LES PLANTES VERINOSES NO ENS HI PODEM AGAFAR - SI BAIXEM DRETA TAMBÉ PODEM BAIXAR DE COSTAT PERQUÈ NO CAIEM - SI DEIXÉSSIM UNA AMPOLLA TOMBADA BAIXARIA MOLT RÀPID - SI ÉS MÉS PESANT BAIXA MÉS RÀPID - PERQUÈ TÉ COSES A DINTRE VA RODOLANT MÉS RÀPID - SI L’OMPLÍSSIM BAIXARIA MÉS RÀPID - HI PODEM POSAR AIGUA, PEDRES, COCA COLA… - O CIMENT. S’ASSECARIA I ANIRIA MOLT RÀPID. - AMB PAPER VA MOLT LLEUGER

Si com dieu, tiréssim ampolles pels tobogans del bosc, per on us sembla que baixarien més ràpid?

Aquestes idees encara no - EN EL QUE ESTIGUI PELAT són compartides per tots, - AL TOBOGAN LES COSES VAN AVALL necessiten posar-les a la - A LA LLUNA LES COSES NO BAIXEN TAN RÀPID pràctica i comprovar si les - PERQUÈ NO HI HA GRAVETAT ampolles baixen més ràpid - LA GRAVETAT ÉS AL TERRA quan estan més plenes, si - ÉS COM UN IMANT QUE ENS PORTA CAP AL TERRA MÉS RÀPID baixen millor pels llocs on - I DESPRÉS ENS COSTA PUJAR hi ha poca herba...

- PER BAIXAR NO HAS DE FER TAN ESFORÇ El que creuen està basat en - CANSA MÉS PUJAR les seva pràctica, per tant, caldrà veure com actuen les ampolles. Decideixen Omplint les ampolles amb sorra i amb pedres que les portaran, el proper dia, quan anem al bosc.

Ja estem a punt per tirar les ampolles, i a mesura que les van tirant els sembla que les ampolles més plenes baixen més ràpid.

Ajuden al Pau a omplir l’ampolla més grossa. La volen omplir de pedres.

- AIXÍ SEGUR QUE BAIXARÀ MOLT RÀPID!

- ERA UNA RAMPA D’AMPOLLES - L’AMPOLLA DE L’ÚRSULA NO ERA UNA AMPOLLA, ERA UN POT I JA SÉ PERQUÈ RODOLAVA TANT: ERA UN PLÀSTIC QUE ESTAVA TANT RODÓ, QUE TENIA LA FORMA DE CERCLE I BAIXAVA MOLT Les ampolles tenen alguna cosa rodona?

- EL CUL I EL TAP - BAIXEN MÉS RÀPID QUAN BAIXEN RODOLANT - BAIXAVEN EN UNA ALTRA DIRECCIÓ sabem on anirà a parar l’ampolla si la fem córrer a la rotllana?

- ANIRÀ RECTE - ARA HA CANVIAT DE DIRECCIÓ - DE VEGADES ENDEVINEM ON VA I DE VEGADES NO - DE VEGADES ES QUEDA AL MIG - EL BOSC NO ERA PLA - ALS TOBOGANS DEL BOSC JO M’HAVIA IMAGINAT QUE ARRIBAVA FINS A BAIX I FINS A L’HERBA - L’HERBA PARAVA UNA MICA

Indagar és buscar respostes a tota mena de preguntes.

Millor encara: fer-se preguntes que encara no tenen resposta.

Salvador Masip

A l’espai d’aventura de l’escola segueixen investigant amb les ampolles, fent-les baixar pel tub, per les escales, per la pendent pel tobogan... I descobreixen com poden intuir la direcció de les ampolles en les rampes llises, i en canvi, com és de complicat fer-ho a la sorra, ja que hi ha bonys, forats...

Al tub les ampolles sempre baixen “rectes” sense rodolar i es queden parades quan el tub s’acaba.

Mentre, a la classe, van buscant maneres de representar com baixen les ampolles A cada costat veiem com representen la baixada de diferents maneres: - Vist de davant i per tant l’ampolla baixa de costat - Vist en un pla inclinat on aquí hi ha el problema de dibuixar com l’ampolla baixa rodolant, tot i que algú ho ha resolt dibuixant l’ampolla rodona que fa entendre que baixa rodolant.

- En aquest últim cas, és ben bé com si haguéssim fet un tall vertical a la pendent.

Mentrestant anem investigant què passa amb les pujades i les baixades, sobretot quan anem al bosc, ja que hi ha llocs on no tothom es veu en cor de pujar, i també hi ha llocs on els costa baixar, a alguns els fa molta impressió.

Jugant amb pals, pedres i pinyes, descobreixen com n’és d’important la forma de les coses pel desplaçament per les pendents.

A vegades és més important que no pas el pes.

Trobem pals que els costa molt baixar, es queden parats, no rodolen perquè no són “rectes” com les ampolles.

Hi ha pinyes en canvi que baixen molt ràpid, i d’altres que no.

Les pedres acostumen a baixar molt ràpid, fins i tot pedres molt petites. Descobrim que com més rodones més ràpid baixen.

Aquests dies a l’escola seguim investigant molt amb les ampolles i trobem que a vegades les ampolles en llocs que ens semblen plans baixen. Així és com descobrim els plans inclinats.

- ÉREM A LA PLANTA BAIXA I DEIXÀVEM L’AMPOLLA I RODAVA - ENS PENSÀVEM QUE ERA EL VENT - O LA FORÇA DE L’AIGUA - VAM ANAR A BUSCAR EL MEU NIVELL (la Lemmi va portar un nivel un dia al bosc, i ara el tenim a la classe) - QUAN LA BOLA D’AIRE DEL NIVELL ESTAVA AL MIG VOLIA DIR QUE ERA PLA - I QUAN HO POSÀVEM A LES BAIXADES LA GOTA ESTAVA A DALT - I AMB AQUESTA AMPOLLA D’AIGUA TAMBÉ PASSA - VAM DESCOBRIR QUE L’AIRE SEMPRE VOL ESTAR A DALT - ÉS PERQUÈ L’AIGUA PESA MÉS QUE L’AIRE - AMB L’AMPOLLA ÉS COM SI TINGUESSIM UN NIVELL. - AIXÍ PODEM DESCOBRIR SI EL TERRA ÉS PLA O ESTÀ UNA MICA INCLINAT.

Ara ja no parlem de si el terra és recte, ara hem canviat el vocabulari i parlem de DRET o VERTICAL, PLA o HORITZONTAL i també d’ INCLINAT.

Per veure si el terra està inclinat, ara com que a la classe no tenim ja el nivell, fem servir l’ampolla de la Laura que és transparent.

Quan l’ampolla es para, l’aigua de l’ampolla es queda a la part de baix.

-VAM DESCOBRIR QUE L’AIRE SEMPRE VOL ESTAR A DALT - ÉS PERQUÈ L’AIGUA PESA MÉS QUE L’AIRE

Si rodola cap una banda, vol dir que el terra no és ben bé pla, llavors sabem que està inclinat.

El Marc Márquez, sovint ens explica que amb el seu pare van a escalar i que amb les cordes podríem pujar pujades molt difícils.

Li proposem que vingui i de seguida s’engresca amb un parell de pares més i ens diu que també ens muntarà una tirolina.

Què és una tirolina?

- NECESSITEM BAIXADA PER PODER-NOS TIRAR - LA CORDA ESTARÀ INCLINADA CAP A UN ALTRE ARBRE - I L’ARBRE ÉS EL QUE FA AGUANTAR LA CORDA - HAS DE TENIR LES CAMES ENCONGIDES I CREUADES - N’HI HA QUE HAN ANAT A UN PARC QUE HI HA UNA TIROLINA - AL PARC DE CAL VIVES ARA NO HI ÉS - QUAN BAIXAVES NO HAVIES DE FER CAP ESFORÇ. PER PUJAR SÍ.

- PER PUJAR HI HA UNA ALTRA CORDA

Ara ens imaginem què passarà demà quan a Can Roca ens instal·lin la tirolina, però també com ho haurem de fer per escalar.

A la classe farem una simulació i pensarem com ho farem per escalar.

Pensem les diferències que hi ha entre les ampolles i nosaltres: - NOSALTRES BAIXEM AMB UNA CORDA I LES AMPOLLES BAIXEN RODOLANT - LES AMPOLLES TOQUEN AL TERRA I NOSALTRES AMB LA TIROLINA NO - I NOSALTRES SOM MÉS GRANS QUE L’AMPOLLA. - NOSALTRES DE VEGADES HEM DE FER ESFORÇ PER BAIXAR PER LES BAIXADES PERQUÈ ENS HEM DE FRENAR - LES PERSONES PESEM MÉS QUE LES AMPOLLES - NO SOM RODONS COM LES AMPOLLES - NOSALTRES TENIM OSSOS I LES AMPOLLES NO - NOSALTRES PODEM AGAFAR LES AMPOLLES, PERÒ LES AMPOLLES NO ENS PODEN AGAFAR - I LES AMPOLLES ES PODEN OMPLIR DE COSES, PERÒ LES PERSONES DE PEDRES I PALS NO - LES AMPOLLES NO SÓN ÉSSERS VIUS. NO TENEN NI CARA

Ara provarem d’escalar, improvisem una corda inclinada:

- NECESSITEM DUES MANS - AMB UNA MÀ NO ES POT, QUAN ET DEIXES ANAR CAUS!

Quan arribem a Can Roca, l’Òscar, el Jordi i el David, ja estan preparant la tirolina.

L’Òscar ens explica com es fa el nus en forma de 8 per lligar la corda a l’arbre i ens diu que hem d’anar sempre agafats amb les dues mans. Només farem servir les cordes per pujar.

Per baixar ho farem de cul.

Tots a punt!

Disposats a baixar amb la tirolina.

Mentre, els altres amb les cordes seguiran escalant

Preparant-ho tot!

ARA SÍ QUE PODEM COMENÇAR!

TENIM ELS MOSQUETONS

I L’ARNÉS POSAT

L’Òscar ens explica com ens hem d’enfilar, com ens hem d’aguantar, com hem de posar les cames, i també ens diu que podem baixar ràpid, o si ho preferim, podem fer-ho més a poc a poc.

Tots estan amb moltes ganes, comencem doncs a baixar!

El David ens frena i el Jordi ens ajuda a baixar.

L’Òscar ens ajuda a pujar i ens va deixant anar la corda perquè la tirolina comenci a baixar.

ARA SÍ QUE JA ESTEM TOTS A PUNT!

A la classe dibuixem la tirolina entre tots: - LA TIROLINA ENS FEIA BAIXAR PERQUÈ ESTAVA INCLINADA - ESTAVA ENTRE DOS ARBRES - HI HA D’HAVER UNA PENDENT - LA CORDA COMENÇARIA A L’ARBRE QUE ESTA AMUNT - HA D’ESTAR INCLINADA - HAURÍEM DE FER LA CORDA NEGRA, A LA QUE EN AGAFÀVEM - SI LA FA AQUÍ AL MIG VOLDRÀ DIR QUE JA HEM BAIXAT UN TROS - ARA HEM DE FER LA PERSONA - HA D’ESTAR AMB LES MANS AGAFADES A LA CORDA NEGRA I LES CAMES CREUADES - L’ÒSCAR ENS AGUANTAVA AMB LA CORDA, EL DAVID ENS FRENAVA I EL JORDI ENS AJUDAVA A BAIXAR. MOLTES GRÀCIES!

També han dibuixat de forma individual, com escalàvem amb les dues cordes que l’Òscar ens va lligar als dos arbres en aquelles pendents que nosaltres n’hi diem tobogans.

Amb les cordes escalem

ESCALADA AL BOSC

Mentrestant la classe dels Gira-sol van gravar un vídeo on es veia un cabirol passejant per Can Roca. Ens va fer tanta il·lusió que vam demanar-los-hi que ens enviessin un mapa indicant on el van veure. Però com que no indicava el lloc concret, no sabem si hi vam arribar. Llavors però, ens va interessar seguir un camí que feia pujada i seguint-lo vam arribar al Mas Manader.

Va ser una excursió molt xula!

Després de totes aquestes experiències amb pujades i baixades, després de l’ascens i descens del Mas Manader arriben a la conclusió que les baixades i pujades són el mateix, amb la diferència que quan baixes més aviat has de frenar i en canvi quan puges t’has d’esforçar.

- VEM TROBAR LA MUNTANYA DE MONTSERRAT - VEM PUJAR I PUJAR I PUJAR I ENS CANSÀVEM, ANÀVEM LENT I HAVÍEM DE FER MOLT ESFORÇ - QUAN HI HAVIA BAIXADES CORRÍEM I CRIDÀVEM. - ANÀVEM MOLT RÀPID PERQUÈ NO HAVÍEM DE FER ESFORÇ - PERQUÈ COM QUE ERA INCLINAT! - SI EL CAMÍ ÉS INCLINAT, POT SER UNA PUJADA O UNA BAIXADA - LA PUJADA I LA BAIXADA ÉS EL MATEIX - SI ARA PUGEM, DESPRÉS SERÀ BAIXADA - I QUAN BAIXÀVEM DESPRÉS VA SER UNA PUJADA Ara busquem la manera de representar si es tracta d’una baixada o una pujada.

Aquí descobreixen que una manera de fer-ho és utilitzant sagetes.

Repetint una mateixa persona vàries vegades, sembla que s’entén que està pujant, ja que mai començaríem a baixar a mig camí.

Mirant la posició dels peus també sembla que està clar que aquesta persona està baixant.

Amb els animals sembla que no hi ha possible confusió, només cal mirar on tenen el cap, està clar que aquests animals estan baixant.

Sembla que si una pedra la repetim moltes vegades, està claríssim que està baixant. Una pedra mai puja!

Amb els cotxes i camions passa igual que amb els animals, es veu molt clar oi, que aquest cotxe està baixant?

Només el títol que han triat per aquest projecte ja ho diu tot.

Està clar que nosaltres i les ampolles podem baixar, el que no ho està tant, és que les ampolles puguin pujar.

Aquests nois i noies el curs passat els costava molt caminar, aviat es cansaven, per tant saben molt bé què significa esforçar-se per aconseguir arribar allà on et proposes, i aquest curs han volgut observar com ells i també unes ampolles s’ho fan per baixar pendents de diferents tipus.

A la vegada han trobat la manera de diferenciar què és una pujada i una baixada, ja que en el fons, només és un pla inclinat, però que quan t´hi poses no significa ben bé el mateix.

Com van gaudir baixant amb la tirolina! Aquí sí que l’únic que necessitaves era confiar amb la corda, l’arnés, els mosquetons i els ajudants, la resta... era ben senzill.

També van gaudir moltíssim veient baixar les ampolles i fent les seves hipòtesis sobre el pes, la trajectòria, el fregament...

Però el que ben segur que continuaran és fent-se preguntes i sempre que l’entorn els doni un cop de mà, buscaran la manera de trobar el perquè de les coses.

Una de les coses que m’espanta més a la vida és la gent que ha perdut les preguntes, és a dir, la curiositat per allò que no sap, la inquietud per allò que no és fàcil, el desig de trobar l’estranyesa.

Marina Garcés

UN TROS DEL BOSC DE CAN ROCA CLASSE DELS CABIROLS 5-6 ANYS

SI US HI FIXEU BÉ DESCOBRIREU QUE AQUESTA NATURA NO ÉS EL QUE SEMBLA! ENTREMIG DE LA NATURA ELS NENS I NENES DEL CABIROLS HI HAN POSAT LES SEVES PRODUCCIONS EN FANG, QUE SEMBLEN TALMENT DE VERITAT

- ELS ARBRES SÓN COM UN PARAIGUA, A SOTA, NO ENS MULLEM - PERÒ HI HA ARBRES “CALVOS” - ES DIUEN ARBRES CADUCS - SÓN ELS QUE NO TENEN FULLES - N’HI HA QUE PER UNA BANDA TENEN FULLES I PER L’ALTRE NO, QUE HI HA UNES FULLES QUE HAN CAIGUT I ESTAN BARREJADES Però a la clase, hem dibuixat un bosc al mirall, i tots els arbres els hi hem fet fulles!

- A ALGUNS “LI” CAUEN LES FULLES I A ALGUNS NO. - ELS ARBRES NORMALS ELS CAUEN LES FULLES, PERÒ ALGUNS QUE SÓN D’ALTRES TIPUS NO “LI” CAUEN. - A LES OLIVERES NO SABEM SI “LI” CAUEN LES FULLES. “LI” CAUEN LES OLIVES. i al bosc, sabeu quins arbres hi ha?

- ELS PINS, QUE TENEN LES PINYES I LES FULLES SÓN RATLLES. - ELS CAUEN LES FULLES, PERÒ NO QUEDEN PELATS PER TOT L’ANY. - AL BOSC TOT SÓN PINS!

Després d’aquesta conversa sorgida a la classe i on semblava evident que al bosc no hi ha arbres “normals”, sinó que hi ha pins, vam decidir que la propera setmana quan anéssim al bosc, ens hi fixaríem i a veure què descobríem.

Un cop allà es van adonar que també hi havia algun arbre sense fulles i algun d’altre que ja coneixíem com l’alzina.

Però un cop s’hi van anar fixant més, van descobrir que hi havia moltes plantes que no sabíem com es deien: veien arbusts, arbres, plantes, flors... Però es feia difícil posarlos-hi un nom.

I així va ser com vam decidir que necessitàvem que ens ho vinguessin a explicar.

Hem necessitat l’ajuda d’avis i pares de la classe, tots ells ens han dit el nom de les plantes i també ens han explicat la utilitat d’algunes d’elles.

I l’avi del Lluís ens ha explicat com els arbres funcionen per dins.

Moltes gràcies a tots!!

Viure consisteix en explorar, aprendre i continuar aprenent.

Christopher Clouder

- HI HA ARBRES QUE TENEN UNES ALTRES FULLES. NO SÉ COM ES DIUEN. - QUAN ESTAN SENSE FULLES ES DIUEN CADUCS I QUAN ESTAN AMB FULLES, PERENNE. - A CLAR, ELS CAUEN LES FULLES PERQUÈ ESTAN CADUCADES!

- LES RATLLES QUE HI HA A LES FULLES SERVEIXEN PER AGUANTAR LA FULLA. - LI PODRIA PASSAR L’AIGUA - ESTÀ MASSA A DALT - L’AIGUA VE DE L’ARBRE - QUAN REGUEM DE L’ARREL DE SOTA LI DONA L’AIGUA A L’ARBRE I L’ARBRE A LES FULLES. - POT SER QUE L’ARBRE ES QUEDI UNA MICA D’AIGUA I ES FACI LA RESINA

Totes aquestes preguntes que es fan els infants necessiten una resposta. Haurem de buscar algun expert que ens ho expliqui.

L’avi del Lluís és jardiner, ben segur que ens ho podria venir a explicar.

Mentrestant anirem aprenent coses de les plantes o si més no, quines plantes hi ha per Can Roca. Al bosc vénen a veure’ns els avis de l’Alma, l’Antonio i la Toñi, i anem a fer una passejada mentre ens van explicant quines plantes hi ha, porten una guia i juntament amb la que tenim nosaltres anem mirant si trobem quines són: molsa, roure, alzina, romaní, esparreguera...

Un altre dia ve el Christian, el pare de l’Èric Darocas, i ens explica algunes curiositats de les plantes: - ENS VA EXPLICAR QUE HI HA PLANTES QUE TENEN UNA LLET I NO ES PODEN TOCAR - PERQUÈ SÓN VERINOSES - VAM TROBAR ESPÀRRECS - EREN A L’ESPARREGUERA - ELS VAM TASTAR. A MI CRUSOS NO EM VAN AGRADAR. - LA PUNTA ERA MÉS BONA - EREN UNA MICA AMARGANTS - LA LLENGUA SENT DIFERENTS GUSTOS: DOLÇ, SALAT, AMARGANT, ÀCID… - SI TALLÀVEM L’ESPARREGUERA, AL CAP D’UNS QUANTS DIES SORTIRIEN ESPÀRRECS. - L’ESPINGUET TAMBÉ ÉS UN ESPÀRREC.

- EL PRIMER ARBRE QUE VAM VEURE ERA L’AMETLLER I ESTAVA FLORIT - ENS VA EXPLICAR QUE HI HAVIA UN SECRET: ÉS EL PRIMER ARBRE QUE ENS DIU QUE S’ACOSTA LA PRIMAVERA - PERQUÈ LES FLORS FLOREIXEN - EREN DE COLOR BLANC

- VAM VEURE L’ARÍTJOL I ÉS UNA PLANTA QUE S’ENREDA AMB LES ALTRES PLANTES I ALS PEUS - I TAMBÉ L’HEURA - POTSER SÓN DE LA MATEIXA FAMÍLIA - S’ENFILA PER LA PARET - I UNA QUE ENS VA DIR QUE NO LA TOQUESSIM MAI - ERA L’ORTIGA - PERQUÈ ENS PUNXA I ET QUEDA LA MÀ VERMELLA COM UN PEBROT O UN TOMÀQUET

Ens va explicar tantes coses que n’hem volgut fer un llibre que es diu:

EL LLIBRE DE LES PLANTES DEL BOSC

EL LLIBRE DE LES PLANTES DEL BOSC Per fer aquest llibre, en parelles han dibuixat algunes de les plantes que més els han interessat i també se n’han inventat un rodolí, una endevinalla o un poema.

Aquí les teniu:

ENDEVINALLA:

TÉ ESTRELLES AL COSTAT DE LA TIJA VIU AL BOSC I SI LA TOQUES AMB LA MÀ PUNXA I DE LA PLANTA SURT UN FRUIT QUE POTS FER UNA TRUITA.

MARTINA

I LEMMI

ENDEVINALLES:

TÉ FLORS ROSES I LILES LES FULLES TENEN FORATS I SI ESTÀS AFÒNIC POTS FER UNA INFUSIÓ.

VERA

I JÚLIA

ENDEVINALLA:

TÉ UNES QUANTES PUNXES ÉS UNA ESPÈCIE DE CACTUS TÉ MOLTES FULLES LLARGUES I MOLTA AIGUA

PAU I

JAN

ENDEVINALLA:

SEMPRE TÉ FULLES TÉ EL TRONC GRUIXUT VIU AL BOSC I AL CAMP I TÉ RODONETES QUE ENS PODEM MENJAR.

JOANA I ALMA

ENDEVINALLA:

TÉ FLORS BLANQUES ESTÀ AL BOSC TAMBÉ TÉ FULLES VERDES PETITES I ELS PÈTALS LI CAUEN AL TERRA I SEMBLA COM SI “SIGUÉS” NEU

ÚRSULA I ÈRIC

ENDEVINALLA:

LES FULLES TENEN FORMA DE COR ALLARGADES TAMBÉ PUNXES ENS EMBOLICA ELS PEUS I ELS PANTALONS I ENSOPEGUEM.

MARC I LAURA

ENDEVINALLA:

ÉS UN ARBRE DEL BOSC SI TOQUES LES FULLES ET PUNXES I ELS ESQUIROLS S’EMPORTEN LES AGLANS A DINS DEL TRONC. TXELL

I ALMA

POEMA:

LES FULLES DEL ROURE SÓN COM ESTRELLES DAURADES QUE TENEN PUNXES I LI CAUEN QUAN FA VENT. JOANA I TXELL

POEMA:

L’HEURA ÉS VERDA I TÉ BOLETES LILES I UN PUNTET NEGRE DINS DE LA BOLETA. ESCALA PER LA PARET I QUAN LA PLUJA LA REGA XUCLA L’AIGUA I CREIX.

GAL·LA I

LLUÍS

RODOLÍ:

EL ROMANÍ ESTÀ SOTA UN PI I LI CAUEN LES FLORS A LA NIT.

ÈRIC D.

MARC M.

RODOLÍ:

HI HAVIA UNA FORMIGA QUE ES VA PUNXAR AMB UNA ORTIGA ES VA POSAR VERMELLA I ES VA MENJAR UNA AMETLLA.

ÚRSULA I MARC

RODOLÍ:

AL CAP BLANC LI AGRADA LA PRIMAVERA TANT! QUE FA MOLTES FLORS CADA ANY, AL CAMP.

ÈRIC D. I JÚLIA

RODOLÍ:

EL PI ÉS A SOBRE LA PINASSA QUE LI CAUEN LES FULLES QUAN EL VENT PASSA. I HI VIU UN ESQUIROL QUE JUGA AMB UN CABIROL.

MARTINA I LEMMI

RODOLÍ:

EL LLENTISCLE TÉ FRUITES VERMELLES I LES FULLES VAN AMB PARELLES. TÉ LES FULLES UNA MICA RODONES I COM PUNXES, SEMBLEN BESSONES!

GAL·LA I VERA

RODOLÍ:

UN DIA EM MENJAVA UNA HAMBURGUESA I AL BOSC VAIG VEURE LA LLETERESA: ÉS TOTA VERDA I SEMBLA UNA HERBA. A LA TIJA LI SURT LLET I AMB EL VERÍ ET QUEDES QUIET.

PAU I LLUÍS

Necessitàvem informació de com funcionen els arbres i comparant-los amb nosaltres mateixos, volíem saber, com mengen, si tenen venes, si fan pipí...

Ha vingut l’avi del Lluís el “iaio” Joan i ens ha contestat tots aquests dubtes.

Les nostres preguntes: -

A LA PERERA LES FLORS QUÈ TENEN A DINS: POL·LEN? ÉS PER FER MEL? PERQUÈ LA NATURA CREIX? SI NO HI HAGUESSIN ABELLES, HI HAURIA NATURA? SI S’ACABEN LES LLAVORS, PODEM PLANTAR ARBRES? TOTS ELS ARBRES TENEN REZINA? TENEN VENES ELS ARBRES? TENEN VENES LES FULLES O SÓN RATLLES PER AGUANTAR LES FULLES? L’ESCORÇA LI SERVEIX PER ABRIGAR-SE I PROTEGIR-SE? LES ARRELS PORTEN L’ALIMENT A L’ARBRE OI, TÉ ARRELS A DINS DEL TRONC TAMBÉ?

- FAN PIPÍ QUAN BEUEN AIGUA? - SI PLANTEM LLAVORS DE POMA, SURT UN POMER? - COM ES FAN LES FULLES?

Joan, amb la teva passió per explicar-nos coses tan importants dels arbres ens has fet venir moltes ganes de saber-ne encara moltes més coses.

- LA SABA ÉS LA SANG DE L’ARBRE, PUJA AMUNT, AMUNT I ES VA ESCAMPANT PER L’ARBRE, LA SABA ESCAMPA L’ALIMENT PER LES FULLES I QUAN EL SOL SE’N VA, BAIXA LA SABA I ES QUEDA A LES ARRELS. A LA NIT ESTÀ A LES ARRELS, AL MATÍ TORNA A PUJAR I AL MIGDIA JA TÉ TOT L’ALIMENT.

- EL POL·LEN ÉS PER FER LES PERES - LES PERES LES FAN LES ABELLES AGAFEN POL·LEN D’UNA FLOR I EL POSEN A UNA ALTRA - EL POL·LEN ATRAU A LES ABELLES PERQUÈ SURTIN LES PERES. - LES ABELLES MENGEN POL·LEN D’UNA FLOR, I S’EMBRUTEN DE POL·LEN I VAN A MENJAR A UNA ALTRA FLOR I EL PORTEN, PERÒ ELLES NO SE N’ADONEN

- LES RATLLES QUE TENEN LES FULLES SÓN COM VENES - SÓN NERVIS - PORTEN LA SABA - ELS NERVIS PORTEN LA SABA PERQUÈ LA FULLA VAGI CREIXENT.

ELS ARBRES TENEN: - ARRELS - SABA - ESCORÇA - FULLES - FLORS - BRANQUES - TRONC Les línies negres representen el recorregut de la saba per l’arbre

LA SABA PASSA PER SOTA DE DE L’ESCORÇA

-ara sabem la importància de les llavors i ens agradarà buscar-ne: -HAURÍEM DE TROBAR LLAVORS - INVESTIGAR A LES FRUITES: EN EL MELÓ, EL TOMÀQUET, LA POMA, LA PERA, EL KIWI, LA LLIMONA...

L’escola és el territori de l’esperança. Com el pagès que no s’oblida de tenir cura dels seus plançons, l’escola té cura de les persones.

Genera un marc, prepara el terreny i acompanya el créixer.

Dolors Feixas