Camins d'aigua

CAMINS D’AIGUA BLAUETS (6-7 anys)

L’aigua és la força motriu de tota la naturalesa.

Leonardo da Vinci

Ens oblidem que el cicle de la vida i el cicle de l’aigua són un.

Jacques Y. Cousteau

Tot comença amb un fet habitual que ha despertat la curiositat de tots els blauets: s’ha trobat aigua congelada a la terrassa de casa en una nit freda d’hivern. A la rotllana, aquest fet, genera un interès que ens porta a compartir els nostres coneixements i a reflexionar sobre l’aigua. També ens obre molts interrogants, com: Què vol dir que el gel s’expandeix? L’aigua salada es congela? És veritat que primer es congela l’aigua de sobre?...

Les anades al bosc queden impregnades d’aquest interès per l’aigua. El primer que fem és aturarnos en un xaragall, un espai que habitualment no ens cridava l’atenció perquè no el consideràvem d’interès. Ara que ens ho mirem amb altres ulls, ens sorprèn l’anàlisi que hi podem arribar a fer.

Observem el seu recorregut, l’erosió del terreny, la profunditat del sot, el material que hi resta, la manca de vegetació.... A partir d’aquí tot va agafant dimensió: experimentem, investiguem, observem sobre el terreny i parlem del riu Llobregat, del delta, d’aigües subterrànies... També mesurem, llegim, ens informem, imaginem, narrem, creem ...

Ens endinsem a fer un tastet de tot allò que representa l’aigua per al món. En altres paraules, a ser conscients del valor de l’aigua, a saber com n’és d’especial aquest element, no tan sols per les seves característiques físiques, sinó per tot allò que representa: LA VIDA. Com diuen els blauets: un planeta sense aigua no té vida. L’aigua serien les venes i les artèries de la terra que arriben al mar que batega. La sang, com l’aigua del riu, es mou per tot el cos, és vida.

Els diferents estats de l’aigua. Treball experimental.

La nostra curiositat ens porta a fer diferents experiments per contestar els nostres interrogants.

Tot comença a partir d’aquestes dues imatges, una conversa i un vídeo de divulgació científica de Pere Renom, El fred i el gel.

Parlem del gel ●

El gel s’expandeix.

Què vol dir expandir? ●

Que ocupa més lloc.

●

L’aigua que hi ha dins l’ampolla quan s’expandeix, no la trenca perquè és de plàstic. El plàstic és flexible.

●

En canvi quan la posa dins de l’ampolla de vidre, aquesta es trenca. El vidre no és flexible.

●

Que les molècules de l’aigua es mouen, com ha ensenyat amb els ferrets i quan es congela fa la xarxa.

●

Dins un glaçó hi ha bombolles d’aire.

Què voleu tenir en compte a l’hora de fer glaçons? ●

Si és veritat que és més difícil congelar aigua salada, que aigua de l’aixeta.

●

Podem mesurar la temperatura de l’aigua que posem a la glaçonera i mesurar– la després.

●

Si el gel s’expandeix.

Prenem la temperatura de l’aigua de l’aixeta

Com podem veure si l’aigua s’expandeix quan es transforma en un glaçó, si nosaltres utilitzem una glaçonera? ●

La glaçonera, com que és de plàstic és flexible, es farà més ampla.

●

No, no, el gel sortirà per sobre dels forats de la glaçonera.

Fem glaçons Decidim posar-hi 15 ml a cada forat i després fer-li una marca per veure com s’expandirà.

Enregistrem el procés

Tenim els glaçons!

Tenim les dues preguntes confirmades. Els glaçons s’han expandit entre 1 mm i 2 mm i el glaçó està a 0.5 ºC. Què passarà ara? ●

El glaçó es desfarà i tornarà a ser aigua.

Continuem investigant Deixarem un primer glaçó sobre el radiador, un segon glaçó sobre la taula sense tocar-lo i un tercer el farem servir de llapis per dibuixar sobre un paper.

●

Jo he vist que la Clara no ha parat de dibuixar i s’ha desfet molt més ràpid que el meu. Podria ser que el fet de fregar-ho sobre el paper més estona es desfaci.

●

Jo penso que les meves mans estan calentes i per això es desfà el glaçó més ràpidament

Ens han sorgit noves preguntes ●

És veritat que es glaça primer la part de dalt?

●

Es glaça l’aigua amb sal?

Anem fent diferents experiments per poder contestar totes aquestes preguntes i també anem portant informació de casa. La Jordina ens mostra unes fotos i un vídeo del temps en què va viure a Rússia, que ens confirma i ens aclareix moltes de les coses que comencem a conèixer sobre l’aigua.

El Nil ens porta un experiment per fer Què passarà? ● ●

Que l’aigua s’evaporarà Però el vapor no podrà sortir perquè està tancat a la bossa

A partir d’aquest experiment comprovem que l’aigua s’evapora i forma petitíssimes gotes d’aigua que s’enganxen a la paret de la bossa que està en contacte amb el vidre. Comprovem el perquè. Anem a tocar el vidre de la finestra: està fred!

També observem que les gotetes no són blaves, això voldria dir que quan l’aigua s’evapora no s’emporta la pintura. ●

Això és com l’aigua del mar. Que quan s’evapora l’aigua no s’emporta la sal i per això

la pluja no és salada. ●

Podríem evaporar aigua salada!

Preparem l’experiment

Això és el que ha anat passant...

Evaporem fent bullir aigua amb sal

●

Que el nostre cos té molta aigua.

●

Que sense beure no podríem viure. Ens moriríem si no poguéssim beure durant 2 o 3 dies. En canvi sense menjar podríem aguantar més dies.

●

Que hi ha el cicle de l’aigua que vol dir, que els núvols es formen amb el vapor d’aigua. Ja que l’aigua s’evapora perquè s’ha escalfat, puja el vapor d’aigua i forma els núvols.

●

Després amb el vent es mouen i quan xoquen amb una cosa freda es fan unes gotetes d’aigua més grosses i plou.

●

Quan plou baixa per la muntanya i fa xaragalls.

●

L’aigua també va per sota terra.

●

L’aigua no sap pujar, sempre baixa.

●

Baixa molta aigua per dins de la terra.

●

L’aigua es congela als 0 ºC

●

L’aigua salada es congela, però necessita més fred.

●

Quan l’aigua s’evapora no s’emporta ni el colorant ni la sal del mar.

Del xaragall al delta del Llobregat Sortim a fora per observar, analitzar, experimentar i reflexionar sobre el paper de l’aigua en l’entorn en el qual vivim.

Els xaragalls de Can Roca Ens hem parat al mig del camí, davant d’un xaragall i hem estat una bona estona observant, fent-nos preguntes, fent deduccions del que havia passat i buscant explicacions...

Després de la conversa els preguntem amb quines idees us heu quedat o què han descobert:

●

Quan l'aigua corre de pressa pel xaragall, el forat és més profund.

●

L'aigua busca el mar.

●

L'aigua sempre va cap avall.

●

L’aigua sempre busca el camí més fàcil.

●

Les pedres i les arrels paren l'aigua.

●

Hi ha desviacions quan l'aigua no pot passar.

●

Jo em pregunto per què no hi ha plantes als xaragalls?

●

L'aigua surt de les muntanyes.

●

L'aigua busca el forat entre les pedres.

●

L’aigua a les baixades va més ràpid i té més força.

●

L’aigua té molta força.

●

L’aigua es pot anar desviant i anar fent més xaragalls.

●

L’aigua quan ha de girar, desviar-se, va desfent la paret i per tant el xaragall és més ample.

●

Quan l’aigua va més plana, no té tanta força i el xaragall no és profund.

●

Baixada, més profund. Menys baixada, menys profund.

●

L’aigua és capaç d’anar desgastant la terra de sota les arrels.

●

Dos xaragalls s’ajunten i fan un xaragall.

●

Podríem fer muntanyes de sorra a l’escola i tirar aigua a veure si fa xaragalls.

Ens imaginem per on circula l’aigua

Reproduïm els xaragalls al sorral de l’escola

S’ha trobat algun obstacle que ha fet desviar el curs de l’aigua?

Ha quedat entollada, a on?

Les Setze Fonts En aquest espai hem estat parlant sobre el perquè del nom d’aquell indret, la incongruència del nom (ja que només hi ha quinze fonts), d’on sortia l’aigua, com hi arribava, cap on anava l’aigua sobrera... També hem analitzat una foto presa 1912 i que capta aquell mateix espai. Hem vist clarament la quantitat d’aigua que brollava de la font, la indumentària de la persona i l’objecte que tenia entre les mans. Tot això ens ha portat a parlar, entre altres coses, del càntir, objecte que en algunes cases encara n’hi podem trobar, però que se n’ha perdut el seu ús i ara només és un element de decoració.

●

Quan hem anat a les setze fonts, hem vist com era abans: baixava molta aigua i l’espai estava molt net.

●

Hem trobat molt estrany que dient-se Les setze fonts només n’hi hagués quinze. Haurem d’investigar...

●

Hem vist que l’aigua venia d’un túnel on hi han posat una reixa perquè no hi entrin.

●

Sota de les fonts hi havia un forat per on surt l’aigua que no es gasta i aquesta marxa cap avall.

Ens imaginem com arriba l’aigua a la font.

●

Que hi ha aigües subterrànies.

●

Que l’aigua baixa de dalt de Montserrat.

●

Hem vist un càntir a la foto. Serveix per posar-hi aigua.

Rierol avall Ens hem imaginat que érem gotes d’aigües lliscant rierol avall

i

al

analitzàvem podríem passar.

mateix el

haver

temps

rastre deixat

que en

●

Hem vist que una part del rierol s’havia erosionat pel pas de l’aigua i la seva força.

●

Hem deduït l’alçada del terreny abans que fos erosionat per l’aigua.

●

Hem vist que quan l’aigua baixa amb força erosiona la part baixa de les parets i podem veure, a la vegada, fins a on arriba l’aigua.

●

Hem vist que quan l’aigua passa de pressa va erosionant les parets i va fent un forat molt fondo a la part de sota. Al final aquesta paret acaba caient.

●

Els rierols van a parar a les rieres.

●

També hem vist que la riera era de color gris-blau i per això hem pensat que l’aigua havia arrossegat sorra de les roques blaves.

●

Un rierol triga anys a fer-se, no es fa en un any.

Del rierol a les roques permeables i impermeables ●

Hi ha roques permeables i impermeables.

●

Les roques permeables si plou l’aigua surt per sota.

Les roques impermeables no deixen passar l’aigua i aquesta llisca per sobre.

●

La sorra de la riera és humida perquè absorbeix l’aigua.

●

També hem vist un forat molt gran, bassa, que feien servir la colònia Sedó. Servia per recollir l’aigua de la pluja. Pel pendent arribava a la colònia.

El torrent de la Mestrança Hem anat més enllà del segon mirador de Can Roca per intentar seguir un petit torrent, el torrent de la Mestrança. Des del mirador de les Roques Blaves intentem deduir quin podria ser el recorregut d’aquest torrent i en quin moment arriba a la riera del Puig.

Visita d’alguns alumnes de la classe Pedraforca

Avui l’Oriol, l’Aitor i el Martí ens han vingut a ensenyar un mapa de corbes de nivell de la zona de les Roques Blaves i el seu entorn. Ens han explicat el nom d’alguns torrents de la zona. Després hem estat parlant sobre el tema de l’aigua i hem fet un intercanvi d’informació.

De la riera del Puig al riu Llobregat ●

Jo crec que la riera del Puig comença a les Roques Blaves.

●

A les muntanyes de Montserrat.

●

Jo crec que a les muntanyes de Montserrat, no. D’aquestes muntanyes no hi surt cap riu.

●

L’aigua que baixa per la riera és de la pluja.

●

La part de més amunt de la riera és la zona més estreta.

●

La riera anava a parar en el riu Llobregat.

●

La riera només té aigua quan plou.

●

El terra de la riera és grisós, com el color de les roques Blaves.

●

En la zona ampla el terra era de sorra grisa i el terra estava humit.

●

També hi havia petjades. Es veia molt bé perquè el terra era humit.

●

Quan vam arribar al final de la riera estava contenta de veure el riu Llobregat.

●

En aquell espai de riu hi havia un remolí, el gorg de la Presó, on hi havia mort algú.

●

Quan vaig veure el riu, vaig preguntar-me si estava somiant.

El vaig veure diferent del dia que hi vam anar quan érem llunes.

●

El riu era més a prop del que pensàvem.

●

L’aigua semblava bruta, però no ho és tant.

●

Té aquest color perquè la sorra de sota el riu també té aquest color. El fons del riu dona color a l’aigua.

●

Com l’aigua del mar que es veu blava perquè si reflecteix la llum del cel.

●

Vam veure una palanca que estava feta malbé perquè una vegada havia arribat l’aigua del riu molt amunt i la força de l’aigua la va trencar.

●

És el lloc per on passava la gent d’Olesa que anava a la colònia Sedó.

●

Hi havia una pila d’arbres i branques a la vora. L’aigua els havia arrossegat fins allà.

Les Fonts del Llobregat El

Gerard

de

la

classe

de

les

Mallerengues ens ha regalat una foto de les Fonts del Llobregat a Castellar de N’Hug. Investiguem a través dels mapes el recorregut del riu Llobregat.

●

Castellar de n’Hug és un poble que està en el Berguedà. Hi neix el Llobregat.

●

Passa per Olesa, Abrera, Martorell

●

El riu acaba al Prat de Llobregat.

●

Sí, allà hi ha la platja i és el mar Mediterrani.

●

Hi ha una riera que va a parar al Llobregat que es diu riera de Merlès.

●

D’Esparreguera a Castellar de n’Hug hi ha 123 km. En autobús trigarem 3 hores.

●

Les fonts del Llobregat estan dins el Parc Natural Cadí-Moixeró.

●

Un Parc Natural és un lloc on hi ha molts animals.

●

On hi ha molta natura.

●

Un lloc protegit on no pots agafar plantes.

●

On no pots tirar deixalles....

●

L’aigua de les fonts del Llobregat ve de les neus i de la pluja.

●

Ve de la serra del Cadí.

●

El riu Llobregat passa a prop de Berga.

Després de parlar del riu Llobregat, veure imatges, treballar sobre mapes i seguir el seu recorregut a través del Google Earth, ho expliquem amb un dibuix.

●

El riu acaba en el delta del Llobregat.

●

En el riu hi ha un embassament.

●

Un embassament és com un llac.

●

Podríem fer un embassament en el sorral.

●

La paret hauria de fer-se amb material impermeable perquè

Després

l’aigua no s’escapés.

analitzem tot allò que ha anat passant,

del

nostre

experiment

així com l’erosió que s’ha produït i els materials que ha anat arrossegant el riu i que ha sedimentat.

D’Esparreguera al delta del Llobregat

Busquem en el mapa els pobles per on passa el Llobregat

La conca hidrogràfica

Ens imaginem, entre tots, com és el transcurs d’un riu, d’ençà que neix fins a la seva desembocadura, tenint com a referent el riu Llobregat.

Sortida al delta del Llobregat ●

A la desembocadura del riu hi ha unes dunes, està prohibit passar perquè hi ha nius i cal conservar les dunes.

●

Vam veure des de la torre, la platja de dunes que estaven protegides.

●

L’aigua del riu Llobregat era per una banda marró i blava. Quan ens apropàvem al mar cada vegada era més blava. A la zona del final del riu, l’aigua era marró i després de diferents blaus, perquè s’ajuntava amb el mar i les aigües es barregen.

●

Hi havia un tros de mar on no es deixen banyar. Si deixessin banyar, no hi hauria tanta vegetació ni dunes.

●

Ens vam poder imaginar com devien ser les platges sense gent: amb dunes, vegetació i animalets.

●

Durant el viatge em va agradar veure el riu Llobregat. De vegades el travessàvem, d’altres el teníem a la dreta i altres vegades a l’esquerra. També vam poder veure ànecs.

●

Quan érem dalt de la torre vam veure Montserrat al fons i em va sorprendre veure la muntanya tan petita. Era d’on ve el riu.

●

El riu era molt més ample del que havíem vist a la zona de la colònia Sedó i amb molta més aigua.

●

Em va sorprendre veure la zona del Delta tota plana i sense muntanyes.

●

També trepitjar un terra que abans era el mar, aigua.

●

Vam veure unes oques i un corb marí, alguns ànecs i tortugues.

●

També vam veure al riu uns flamencs que tenien les plomes blanques. Hem descobert que quan creixen es tornen roses, perquè mengen les gambes (artèmies). En vam veure algunes volant. Viuen en llocs d’aigua salada.

●

Les ales del flamenc eren d’un rosa llampant.

●

Em va sorprendre veure ocells en grupets a la punta d’un tros de terra.

●

Em va sorprendre quan vam veure tants ocells, que no s’espantaven i com volaven, menjaven i bevien aigua.

●

Vam veure un ànec amb cresta vermella i vam veure un corb marí baixant.

●

Quan vam entrar, vam veure molts ocells junts amb la panxa blanca.

●

Em va agradar molt veure la polla blava camuflada.Em va sorprendre veure tortugues.

●

Vam veure un bernat pescaire i corbs marins que s'assequen les ales sobre una roca, amb les ales obertes.

Visita de la Sílvia Gili ●

L'aigua és molt important.

●

L’aigua són les artèries i venes de la terra.

●

Li diuen el planeta blau.

●

La terra també és la vida.

●

L'aigua i la vida tenen moltes coses en comú.

●

Els arbres tenen un tubet per on passa l'aigua i per les fulles s'evapora l'aigua.

●

L'arbre agafa l'aigua per les arrels i les treu per les fulles en forma de vapor.

●

Un faig a l'estiu pot xuclar 4 banyeres plenes d'aigua.

●

L'aigua pot pujar des de les arrels per la força que fan les fulles que fan per evaporar l’aigua.

●

A l'hivern ha de descansar d'aquest esforç i per això li cauen les fulles.

●

Els espeleòlegs poden veure els llacs subterranis.

●

Ens ha explicat que alguns llacs es comuniquen amb uns altres llacs.

●

Hi ha pous subterranis on s’ha acumulat tanta aigua que l’aigua és pura, ben pura.

●

Les aigües subterrànies són molt pures, perquè es van filtrant i filtrant... Existeixen uns tastadors d'aigües.

●

Els llacs tenen algues.

●

Les algues poden viure tant en el mar com en els rius.

●

Les algues que estan a prop de la superfície són verdes.

●

Les algues que estan en la profunditat són de colors.

●

Les algues són plantes molt antigues, no tenen arrels.

●

Algunes algues netegen l'aigua.

●

Hi ha organismes que viuen només en aigües molt netes. Són molt exigents. Alguns organismes fan com una caseta enganxada a les pedres i filtren l'aigua...

●

Als pantans, mar… A l'estiu la capa superficial, s'escalfa i els organismes es reprodueixen.

●

A l'hivern amb les tempestes i pluges l'aigua es remou i per tant els organismes també.

●

Hi ha organismes a l'aigua que es mengen la porqueria, aigua fecal.

●

Però la superpoblació i residus generats no poden ser absorbits per aquests organismes, per tant tenim depuradores...

●

La part de dalt de l'aigua es gela, la part de sota no i així poden viure els animals. La part de sota queda protegida del fred.

●

L'aigua és molt especial.

●

Només es congela i s'evapora a temperatures molt concretes.

El cicle de l’aigua Una mostra del que entenem per cicle de l’aigua

Treball de grup

Les aigües subterrànies i la feina del saurí Ens acompanya la Cristina Ortuño al Bosc per explicar-nos-ho.

●

Amb el pèndol es poden saber moltes coses de sota terra, per saber si hi ha aigua.

●

Podem saber la quantitat de l’aigua amb el pèndol.

●

Hem après a comptar els litres d’aigua que pot passar en aquest riu subterrani.

●

A comptar freqüències de litre per minut.

●

El pèndol respon a les preguntes de sí o no. Nosaltres li preguntàvem una cosa i el pèndol feia el moviment de sí o no.

●

Abans del pèndol hem fet servir les varetes.

●

Quan les varetes es creuaven volia dir que en aquell lloc hi havia aigua.

●

Antigament quan la gent tenia un hort i no tenia aigua al voltant, avisaven a un saurí i llavors anava amb una branca de pi o avellaner amb forma de Y grega.

●

Les varetes s’han d’agafar suau, com si haguessis d’agafar un blauet.

●

Abans de fer el forat, hauríem de saber a quants metres està l’aigua.

●

Si els corrents d’aigües es creuaven i hi ha un rusc d’abelles, aquest rusc farà molta mel.

●

L’aigua que frega una pedra fa una radiació i és beneficiosa per les abelles.

●

Si els arbres tenen un bony, pot dir que es creuen corrents subterranis.

●

Els romans enviaven un saurí per trobar la millor zona per acampar.

●

Hi ha corrents subterranis al desert.

●

Els faraons buscaven aigua així.

●

Hi ha corrents d’aigua a tot el món.

●

Quan provàvem les varetes ens havíem de concentrar i pensar què volíem trobar i notar amb els peus que estàvem connectats amb la

●

natura.

Els hidrogeòlegs no s’entenen gaire amb els saurís

Ens deixem impregnar de tot allò que representa l’aigua per després imaginar i crear.

Reflexionem sobre allò que estem fent i anem una mica més enllà.

Ens imaginem que som una gota d’aigua Quin camí agafaràs? Per on passaràs?

Com et sents? Què penses?

Ho expliquem a través d’un dibuix, per després compartir-ho a la rotllana.

Entre tots creem una història:

Camins de vida El vent comença a bufar i ens empenta muntanya amunt. El fred ens abraça i sense adonar-nos ja som gotes. Comencem a caure en forma de pluja, a poc a poc, sense ordre, amb ritme de ball. Tinc la sensació d’estar volant pel cel, però a la vegada estic espantada perquè no sé què passarà. Veig el color marró del terra, la verdor dels arbres, el groc daurat dels camps i el vermellós de les teulades de les cases. A mesura que m’acosto a terra començo a veure els pobles, el blau dels rius i el gris del cel... ja començo a veure el color dels ocells i a sentir el seu cant.

Una branca d’arbre m’atura i rellisco per la fulla verda fins a arribar a terra esquitxant el meu voltant. Sense adonar-me ja soc dins d’un xaragall.

Baixo acompanyada d’altres gotes a tota velocitat i sento l’aire que m’acarona tot imaginant que rellisco per un tobogan. Noto pessigolles a la panxa i xisclo de tanta emoció. Esquivo les pedres, els pals i les arrels. M’emporto les fulles seques perdudes per l’aigua i erosiono el camí de mica en mica, omplint de pedres microscòpiques la meva motxilla, com si fos aventurera. Passo per sobre o per sota les arrels com si fossin ponts o túnels.

Pels costats van venint petits corrents d’aigua i anem formant una petita riera que creix i ens transforma en un riu pla, tranquil i calmat. Viatgem acompanyats de peixos i petits organismes que ens ajuden a estar nets. Nedo lliure, sense que ningú em molesti, notant l’escalfor del sol. Vaig tranquil·la, però al meu voltant, els arbres i els boscos s’han convertit en cases, pobles i ciutats. La piuladissa dels ocells es combina amb el soroll dels cotxes, dels camions...

L’aire que respiro ja no és tan pur, però gaudeixo del nou paisatge que vaig veient.

Puc veure l’horitzó i gaudir dels petits i grans ocells que voletegen i picotegen la nostra aigua. Escolto de fons les onades del mar i ja sé que estic arribant, mentre vaig deixant la sorra que porto a la meva motxilla. Sé que no és la meva fi, sinó que tot comença de nou. Quines aventures em passaran en el futur?

Seré aliment de la natura? Les arrels de l’arbre o de les plantes em xuclaran pels minerals i els nutrients que porto? Viuré dins una peixera? Em convertiré en neu? Acabaré dins el clavegueram per després passar per la depuradora? Sortiré per la font d’un poble? Arribaré fins a un llac subterrani on coneixeré gotes prehistòriques? Viuré dins del cos d’un animal o d’una persona? Formaré part d’un iceberg?

Sé que sempre estaré aquí i ajudaré a donar vida al món.

Els Blauets

La nostra conca hidrogràfica des d’una altra mirada.

Expliquem a la Núria el nostre projecte.

●

Vam fer uns xaragalls que són les ratlles més primetes de totes, després rierols, rieres…

●

Cada cop es va fent més gruixuda la línia perquè cada vegada hi ha més aigua.

●

El lloc més gran és el mar.

●

Aquest esquema ens fa pensar en un arbre de l’aigua.

Quines coses té en comú les dues coses, l’arbre i aquest riu? ●

Un arbre necessita aigua per viure i aquesta aigua l’agafa de la terra.

●

Té moltes coses en comú, el mar Mediterrani serien les arrels.

●

El riu seria el tronc.

●

Es va dividint. Les branques tenen relació amb les rieres, xaragalls...

●

Les dues coses són elements de la natura.

●

El tronc igual que el riu es va fent prim.

●

La terra xucla l’aigua.

●

El riu té rierols i rieres petites com els brots d’una branca.

●

L’aigua és molt necessària i també és molt necessària per a l’arbre.

●

L’aigua és necessària per a la vida.

●

Un planeta sense aigua, no té vida.

●

Quan investiguen un planeta el que fan és mirar si hi ha vida, aigua.

●

Els arbres són necessaris, són necessaris perquè ens donen oxigen.

●

La terra és també la vida, sense la terra no podríem viure.

En què podem comparar aquesta conca hidrogràfica? ●

Com les peces del lego, una peça i una altra i una altra... fas una construcció.

●

D’una cèl·lula, més una altra ... fas el cos.

●

De moltes fotos petites, en fas una de més gran.

●

Una casa, més una altra... fas un poble, molts pobles una ciutat, moltes ciutats un país, molts països un continent, molts continents fan el món.

●

Una cèl·lula, més d’una cèl·lula... fas les persones, un grup de persones fem una classe, moltes classes, una escola-

●

Moltes famílies fan un poble, molts pobles fan...

●

No cuidem el món i per això parlem del canvi climàtic. Hi haurà un punt que l’atmosfera no ens podrà protegir del sol i el món deixarà de ser el món.

●

Deixarem d’existir nosaltres i evolucionarà una altra cosa i crearé una vida diferent.

●

Hi haurà un punt que nosaltres acabarem evolucionant per poder sobreviure.

●

Si l’aigua s’asseca, també s’asseca el món.

●

Hem començat dient una idea i una altra i moltes idees han fet una conversa, que s’ha anat fent més i més gran.

●

De les petites idees de tothom, hem arribat a grans idees.

●

Nosaltres som com el riu, els xaragalls... som el temps que va passant.

Seria com les venes i les artèries de la terra i que arriben al mar que batega. La sang, com l’aigua del riu, es mou per tot el cos, és vida.