Carta Metafòrica

Carta metafòrica

“La terra no embrute” Marta Rojals “I és que els mapes estan en l’aire, demostrant com s’equivoquen els que veuen en la cartografia una pràctica terrenal” Gabi Martínez

De nou, el bosc. Una oportunitat per deixar enrere una part de nosaltres, la confinada, i deixar aflorar una altra de natural, senzilla, la que connecta amb la terra i l’aire. En el bosc es respira d’una altra manera, no fa mandra jeure a terra perquè no t’embrutes. El bosc és l’oportunitat de caminar amb altres estímuls, dins de la boira, el de la responsabilitat de guiar el grup sense que ningú quedi enrere, pendents de les fites i els trencalls. El lloc de destí és una parada més, tan arbitrari com qualsevol altre punt del bosc. Fem camí, i no ens referim a obrir un pas per on circular o transitar perquè fer camí és tornar del bosc més complexos que quan hi vam entrar.

La cartografia és la manera òptima de representar el territori; les metàfores la millor via per expressar tot allò que d’immaterial ens portem del bosc. Una carta metafòrica.

De nou, el bosc. Després d’uns mesos d’absència ens retrobem amb el bosc, amb els companys, amb qui descobrim noves sensacions.

Ganes de descobrir nous camins, noves vistes, noves reflexions...

Ganes de caminar, de recórrer l’amplitud de la serra de Rubió.

Del mas Manader, un del punts més elevats fins el riu, al fons de la vall.

Sobre el caminar... ● Caminar és veure el món des de les nostres passes ● Caminar és pensar i reflexionar al ritme dels nostres peus. ● Quan caminem ens sentim lliures ● Posar nom a un lloc significa fer-nos-el propi i que sigui més visible per als altres Hem posat nom a un lloc i a un camí. Crear un topònim… ● ● ● ● ● ●

és donar vida i importància a un lloc. si li poses un nom és fer-te’l una mica de la teva propietat. si el camí que condueix fins el lloc no té vida, el lloc tampoc no en tindrà. si un lloc no té un camí per arribar-hi no és un lloc. un lloc comença aser un lloc quan la gent el descobreix. posar un nom a un lloc fa que sigui més conegut.

Els mapes mentals reflecteixen la manera en que cadascú mira el territori, com l’intelectualitzem, a quins aspectes de l’entorn donem més valor. Una mapa és una mirada; tants caps, tants mapes.

Els mapes mentals són una abstracció de les vivències viscudes en les passejades per la serra de Rubió.

Per arribar a l’abstracció cal entendre les dades de la realitat, d’allò que és concret.

Primer calcular escales, entendre llegendes, observar la relació entre els elements del mapa, entendre la complexitat del territori: geologia, riscos, vegetació, aspectes destacables i únics… després només queda afegir-hi les vivències, poetizar i transformar en metàfores.

Incendis Quan veiem un incendi moltes vegades només pensem que veiem un tros de fusta cremat. Però abans això era vida, s’ha perdut una part de la història, això va ser un paisatge. Part del bosc, abans, era com tots arbres de la Serra de Can Rubió, un ecosistema perdut.

Risc d’incendi El perill de que la Serra de Rubió es cremi és a causa de totes les zones on la vegetació està desordenada. Aquests espais són altament inflamables. Poden ser l’inici d’un gran incendi, un gran canvi per la natura, potser una nova vida. És un gran perill perquè un dia, si aquestes zones no es controlen, el paisatge canviarà i quedarà apagat, fosc, trist i desolat.

Vegetació La vegetació no és sempre la mateixa. Va canviant i surten de noves.

La Serra de Rubió que esta coberta per pins i alguns alzines també canviarà naturalment sinó anem al bosc. Els pins es secaran i les alzines estaran al seu lloc i seran las dominants.

Al bosc de Can Roca, la vegetació sempre està viva, l’evolució del bosc és semblant a la del nostre mon. Al principi el mon era igual, igual que el bosc. Abans el bosc la vegetació predominant eren les alzines. Després al mon vam venir els humans i ara el mon es “artificial”, el bosc a passat el mateix vam venir el humans, per guanyar-se la vida es van fer pagesos, van tallar totes les alzines per plantar oliveres. Ela pagesos es van fer obres i van deixar els camps de conreu abandonats. Si deixem el mon tranquil, tornarà a ser natural, al bosc si ningú fa res, tornaran a crèixer alzines.

Roca calcària Que és la roca calcària? Simplement, és una roca orgànica!

Estrany ehh!

Resulta que la roca calcària, és això que us presentem en el potet. És calci, calci d’animals marins.

Si ens mengem un peix, les restes on les llançaríem? A l’orgànic, oi?!

El color de la roca calcària és gris, de les closques de cargol, els ossos, les espines i altres elements amb calci d’animals marins no tenen aquest color.

Temps, temps, temps i més temps de formació. Moltes eres han estat presents en els dies, mesos i anys de la seva formació, la formació de la roca orgànica.

Emocions Les emocions són sentiments que sentim. Mai pots estar sense elles, sempre estan amb tu, allà on estiguis. Quan vivim una emoció veiem colors “ho veig tot negre”, “tot és de color rosa”, “verd com l’esperança”, “blau com la tristesa”...

Roques Blaves El moviment de les plaques tectòniques va provocar el fregament en el que es van formar aquestes roques tan fràgils, però úniques a tot Europa. L’han estudiat científics de molts països i han arribat a la conclusió que aquell espai s’ha de mantenir.

Falla Avui en dia, a Can Roca, hi segueix havent-hi, una gran i llarga falla. És un fenomen únic al bosc de Can Roca, i d’allà hi surten les Roques Blaves. Nosaltres vam aprendre que una falla no es podia formar, si un tros d’un turó o d’una muntanya es queia i perdia al nivell. La falla és un paisatge que està fet de materials geològics. Aquest fenomen es queda permanentment, i quan estàs a un lloc alt, hi podràs veure el gran paisatge que fa. És bonic, però també destructiu. Una superfície fràgil i indefensa. Un moviment lent, un llarg període pels humans, i un gran canvi a la geologia. Les roques semblen fortes, consistents, però no són capaces d’aguantar una pressió ferma i lenta. I aquesta pressió que no té agressivitat, provoca alts i baixos.

Paisatges i vistes El paisatge de la Serra de Rubió és molt alegre, acolorit, misteriós, curiós i ampli, és tan ampli que ens perdem un paisatge que és invisible. Perquè hi ha paisatges que són invisibles que no podem veure. Hi son, però no ens hi fixem. Ara, nosaltres, el veiem perquè l’hem treballat.

Contaminació.

En el bosc de Can Roca la contaminació destrueix aquests llocs verds meravellosos i increïbles, és com un verí que destrueix tot això i un lloc verd es transforma en un lloc negre; un lloc meravellós es transforma en un lloc horrorós. Per una banda, volem ajudar a la natura però en un altre sentit, les coses les fem més negres.

Les aromes Les aromes son una olor, una experiència, un sentiment, una sensació de llibertat. Quan entrem al bosc ens despertem en sentir les aromes de la natura. Les olors son el despertador de les nostres sensacions i sentiments. Tenim sort de tenir un espai en el món on sentir olors que fan reflexionar i ens alliberen de les preocupacions. Les aromes representen el que olorem al bosc de Can Roca, la ruda, l’espígol, el romaní, la farigola, la ginesta, el cap d’ase… Les aromes complementen el bosc perquè es pugui sentir l’olor forestal per la qual hi anem. Ens sentim estimats quan ensumem l’olor d’una planta aromàtica, i quan les posem al plat o a la tassa. També són herbes remeieres. Tots els humans ens hem guarit amb les plantes de de fa més de milions d’anys.

Gres El gres està fet de sorra que porta l’aigua del riu, el riu pot portar moltes coses, però si et fixes bé veuràs poqueta, molt poqueta sorra, granets de sorra que no es podran separar quan s’assequin, que al final seran una forta roca.

Només si mires al sòl la veuràs, és vermella i una mica marró. Tot això va passar quan Montserrat s’estava formant sota el mar.

Camins Cada dia que anem al bosc hi anem caminant. Caminem pels camins que són la clau per arribar fins a un punt.

Abans d’haver camins, només hi havia roques, després al damunt de les roques hi van créixer plantes i molt més tard els humans ens hi vam obrir pas.

Són un inici, el principi d’una gran aventura.