Els sons són part de l’atmosfera.(…)El so del silenci, o del silenci aparent. Ricardo Massari i Pau Avellaneda
Classe de Les Ginesteres, 6 anys
COMPANYES ÉS COMPARTIR L’ESCARABAT DEL ROMANÍ, ÉS UNA ESPÈCIE D’ESCARABAT QUE VIU AMB UNA ESPÈCIE DE PLANTA ELS ARBRES COMPARTEIXEN AMB ELS TALPS, AMB ELS OCELLS LES ABELLES SON COMPANYES DE LES FLORS, PERQUÈ S’AJUDEN, UNES A LES ALTRES LES ABELLES TAMBÉ AJUDEN ALS ANIMALS QUE MENGEN PLANTES NOSALTRES SOM HUMANS,SOM UNA ESPÈCIE LES PERSONES SOM COMPANYS DE LA NATURA A LA PREHISTÒRIA NO TENÍEM CASA I VIVÍEM AL BOSC I EL BOSC ENS DONAVA LES GRÀCIES PER VENIR I NOSALTRES A ELL PER TOT EL QUÈ ENS DONAVA VIVIEN AMB ALTRES ESPÈCIES, ANIMALS, ARBRES I PLANTES ÉS COM UNA CADENA D’ESPÈCIES
Ciència Fricció, vida entre espècies companyes al CCCB generarà preguntes i pensaments. Qui som ara i qui érem? Com ens relacionem amb les altres espècies?
Com es comuniquen les espècies? Quins llenguatges hi ha a la vida?
Descabdellant el fil, s’aniran descobrint maneres en què els éssers vius comparteixen informacions i missatges essencials per a continuar la vida en comunitat.
La Lídia ens parla sobre els camins olfactius de les formigues, els canvis de colors del camaleó, la dansa de les abelles exploradores, els cants dels ocells, les xarxes d’arrels sota terra, les paraules... Tot un ventall de llenguatges i estratègies sensorials que neixen de la necessitat de protegir, d’ajudar i de sobreviure entre les espècies.
Explorant amb les nostres pròpies estratègies com els gestos, l’ expressió facial i corporal, comprovem com som capaços d’enviar i rebre missatges entre nosaltres.
A partir d’analitzar vídeos on veiem les abelles comunicar-se a través de la dansa dins del rusc i del vol en estol dels estornells, ens endinsem dins el l’ampli ventall de possibilitats i estratègies comunicatives dels éssers vius. No s’ho diuen parlant, l’abella fa un ball per avisar a les altres abelles d’on està el pol·len, amb el seu cos i el moviment. Els estornells van tots a la mateixa direcció, volen molt junts però no es toquen, semblen ballarins fent equilibris. Els ocells canten per comunicar-se, per trobar parella, per avisar dels perills... Les persones ens comuniquem amb les paraules i els gestos, parlant i escoltant.
Explorant el so i les seves qualitats
El so és una vibració que ens arriba a les orelles. No la podem veure, va a través de l’aire. Tenim el sentit de l’oïda.
Pot ser fort o fluix, agut o greu, llarg o curt...
Com creiem persones?
que
escoltem
les
I què som capaços de percebre del nostre voltant? Com funciona el sentit de l’oïda de les persones? La Salvi és infermera i la mare del Marc. Amb ella, ens familiaritzem amb el vocabulari propi de l'anatomia de l’orella i del funcionament del sentit de l’oïda. A través dels objectes, comprenem el sistema d’òrgans implicats en l’escolta i les connexions que s’estableixen dins nostre per percebre i comprendre el món sonor. Amb un otoscopi es pot veure dins del pavelló auricular que hi ha un túnel que és el conducte auditiu que arriba fins a una membrana que és el timpà i vibra i fa vibrar una cadena de tres ossets, que estan dins del crani. La vibració va fins el cargol, on es fa unes ones d’aigua i les cèl·lules donen informació dels sons i surt pel nervi auditiu fins el cervell, que és qui coneix els sons, com un ordinador.
El Joan és otorinolaringòleg de l’Hospital Can Ruti i amic dels pares de la Lemmi. Coneixem de primera mà la seva feina, els aparells i estris que utilitza per revisar l’orella i l’oïda dels pacients i com diagnosticar les malalties que pot presentar el sentit de l’oïda i les seves conseqüències i tractaments. Els humans i els animals tenen diferent número de cèl·lules, si tens més cèl·lules, més sons pots captar. Els animals hi senten molt més, perquè no se’ls mengin els seus depredadors. Quan et vas fent gran vas sentint pitjor tant la parla com els sons més aguts.
Els otorinolaringòlegs treballen fent visites i donant solucions, de vegades operant. Fan proves per veure com escolten les persones, les audiometries.
SI ALGÚ PENSA QUE AL BOSC REGNA EL SILENCI, ÉS PERQUÈ NO HI HA PARAT MAI L’ORELLA.
Madlen Ziege
Aquesta frase ens convida a pensar en les estades al bosc, en les que ens acompanyen les melodies dels ocells, el vent que frega fulles i cabelleres, el so de les carícies a les escorces, de les rascades a terra, de les passes en diferents terrenys. Al bosc no hi ha mai silenci, sons que percebem i d’altres, que sent-hi, no els arribem a escoltar.
Pittt pittttt
Trip trip trip
Ens convertim en caçadors de sons de la mà de la biòloga Eloïsa Matheu i de la seva experiència enregistrant paisatges sonors en entorns naturals d’arreu del món.
Què és el so? Com el podem captar, amplificar i enregistrar? Tecnologia i sentits col·laboraran per a construir el paisatge sonor del bosc que habitem.
auriculars
paràbola
gravadora
Era un dia molt silenciós al bosc, feia fred i el bosc estava adormit. Enfocàvem la paràbola cap on hi havia el so, per captar-lo millor. Vam provar de gravar sons com picar pedres, fregar fulles, rascar escorces…
El so és una sensació, no el veiem, no es pot tocar ni agafar. La vibració del micròfon passa dins d’un cable i arriba a la gravadora, que seria com el cervell. El micròfon està al mig de la paràbola, per recollir millor les vibracions, fa com la nostra orella, amplifica el so
Tot i el silenci aparent, el bosc és viu en sons. Què ens hauria agradat escoltar que no capten les nostres orelles?
EL PAS DE LA SABA PEL LABERINT DE L’ARBRE
L’ESQUIROL QUE ROSEGA UNA PINYA AMB LES SEVES DENTS AFILADES LES PASSES DE LES FORMIGUES CARREGADES QUE EN FILERES PREPAREN EL REBOST PER HIVERNAR UNA GUINEU QUE DEVORA DOLCES CIRERETES DE PASTOR EL CABIROL ASSEDEGAT BEVENT AIGUA D’UN BASSAL DESPRÉS D’UNS DIES DE PLUJA CAU SUAUMENT UNA FULLA DE ROURE ARRODONIDA I ACARICIA LA TERRA
L’ELEGANT VOL DE LA PAPALLONA ATALANTA BATENT LES ALES LLAMPANTS EL ROMANÍ QUE ES BELLUGA DELICADAMENT AMB UNA VENTADA FREDA FTFTFTFT EL SENGLAR QUE REFREGA AMB ENERGIA L’ESQUENA A L’ESCORÇA DEL PI
L’Eloïsa Matheu ens fa fer un encàrrec, provar d’escoltar el cant d'algun ocell que vam captar al bosc i representar-lo…
L’Eloïsa Matheu ens fa arribar els enregistraments de l'experiència de captar sons al bosc amb els seus aparells. L’Audacity transforma els sons en imatges, pel que es pot anar construint un relat per ser escoltat. Dissenyem i donem estructura al paisatge sonor d’aquell dia al bosc.
És com mirar un paisatge però amb les orelles.
Poder observar amb l’oïda transforma la manera de mirar, permet connectar amb l’entorn des de la plena immersió, allunyant-nos de ser merament espectadors i deixant ressonar el cos amb el què se sent. En un món tan visual, serà tot un repte donar formes, colors i textures als
sons per fer-los visibles i tangibles. L’art serà la clau per encadenar sentits.
Tot escoltant el paisatge sonor compost pel sons que vam enregistrar al bosc, donem vida a les vibracions i les ones, fent-les presents i tangibles amb les tècniques i els materials. El paper doblegat, les taques d’aquarel·la, les textures del fang i els colors de l’aigua amb objectes flotants ens ajuden a trobar matisos a la gama de sons gravats: ocells, passes, escorces, vent i fulles, les nostres veus… El paisatge sonor es veu amb les orelles.
Parlant sobre les gravacions descobrim que Thomas Edison va inventar el primer aparell per gravar i reproduir el 1877, el fonògraf. Gravar va bé per fer memòria i recordar-ho i compartir-ho. L’Eloïsa Matheu comparteix la seva col·lecció de sons A les partitures es guarda la música A la memòria podem guardar les cançons i tornar-les a cantar Les paraules i idees les escrivim en un paper i és una manera de guardar-les El cinema guarda pel·lícules, per tornar-les a veure i escoltar La tecnologia ha evolucionat, a casa tenim vídeos i fotos guardades de quan era petita Existia un aparell que és com una tuba i es posa un disc El meu pare té un disc que no sé què hi ha dins. No sempre han existit ordinadors
Inspirats en vídeos d’altres persones que han provat de construir l’invent, dissenyem el nostre fonògraf, tenint en compte les peces, la col·locació d’aquestes i el procés per fer-lo funcionar.
Podem fer un dibuix amb números que es vegin els passos I les peces quines seran i on aniran posades Seria fer com unes instruccions Ens podria ajudar el Jordi, té moltes eines!
Posem el fonògraf en funcionament… Una persona va movent la maneta i l’altre a través de l’embut crida la paraula “fonògraf” i el so va deixant marques a la cinta d'alumini, doncs la vibració del so fa vibrar un paper vegetal on hi ha una xinxeta. Seria com el timpà i la cadena d’ossets i les marques de la cinta, com queda gravat al cervell. La xinxeta va fer molta força i va trencar la cinta d'alumini, no vam aconseguir gravar i reproduir. No tot surt a la primera, als inventors com l’Edison tampoc! No t’has de desanimar, has de tenir paciència i continuar-ho provant, mirant de canviar el què creus que no funciona i buscar solucions. Hem aconseguit veure com la vibració del so deixa marca, és una manera d’atrapar-les!
Obrir el cor al llenguatge universal, el de l’amor i del respecte, ens permet comunicar-nos amb tot.
Ens han ajudat diferents persones en aquesta investigació, aprenent d’elles aprens millor, pots tocar els aparells, coneixes la seva feina i com ho fa, és aprendre fent-ho. Hem descobert moltes maneres de comunicar, els animals, els arbres i les plantes tenen la seva manera també. Les espècies companyes s’ajuden entre elles, estem millor en companyia.