El Xafarder (desembre 2013) by Escola Dr. Carulla

Nยบ 65

ANY XXV I

REVISTA ESCOLAR DEL CEIP DR. CARULLA DESEMBRE 2013

INDEX EL X@F@RDER REVISTA ESCOLAR del Dr CARULLA d’ ARBÚCIES NÚM. 65 DESEMBRE 2013

Índex ..................................................................... Direcció ................................................................. Editorial.................................................................. Ampa ................ ..................................................... Educació Infantil .............................................. Menjador ............................................................... Educació Infantil ................................................ Cicle Inicial .......................................................... Informàtica .......................................................... Educació Física ................................................... Cicle Mitjà ............................................................ Biblioteca .............................................................. English .................................................................... Cicle Superior ...................................................... Calaix de Sastre .................................................

Portada : Educació Infantil Contraportada : Cicle Mitjà

3 4 6 8 10 19 20 26 32 34 36 46 47 50 57

DIRECCIÓ

Projecte de convivència, projecte mares enllaç, reciclatge d’oli,... En el nostre centre portem tres cursos treballant en l’elaboració del Projecte de convivència de centre. Aquest projecte té com a missió contribuir a l’èxit personal, acadèmic, social i laboral de tot l’alumnat. Els seus objectius finals són: • Potenciar l’equitat educativa i el respecte a la diversitat a base de: - Garantir la incorporació òptima dels nous membres de la comunitat educativa en la cultura del centre. - Promoure una cultura de centre inclusiva que respecti i valori les diferències i promogui la igualtat. - Establir normes de consens que potenciïn i permetin la diversitat. - Establir accions a favor de les diferents cultures presents al centre. - Garantir l’escolarització de tothom i la reincorporació de l’alumnat absentista. - Garantir la inclusió de les famílies i l’entorn. • Ajudar a cada alumne/a a relacionar-se amb ell mateix, amb els altres i amb el món tot … -Potenciant les competències personals relacionades amb aprendre a pensar, a gestionar les emocions i a assumir valors. -Potenciant la competència en comunicació lingüística de l’alumnat adequant-lo als diferents contextos socials i culturals. - Desenvolupant les competències personals i socials mitjançant l’educació, la participació i la ciutadania. • Garantir una aplicació ferma i alhora flexible de les normes tot... - Potenciant la gestió participativa de la norma amb la implicació de la comunitat educativa en la seva elaboració. - Fomentar la cultura de mediació com a eina bàsica en la gestió del conflicte. - Desenvolupar les competències personals i socials mitjançant l’educació, la participació i la ciutadania • Contribuir a una cultura de la pau i la no-violència : Aconseguir un clima de centre que promogui les relacions harmòniques entre tota la comunitat educativa i la capacitat de tots els actors per a resoldre els conflictes que sorgeixin de manera no violenta. Aquesta reflexió a nivell de comunitat escolar s’acabarà concretant en una actualització del document ideològic més important de la nostra escola que és el PEC (Projecte educatiu de centre) i que ens compromet a tots: mestres, alumnes i famílies . És una declaració de principis tant educatius, com organitzatius i metodològics que són rellevants a l’hora d’ escollir una escola . Ens calia una posada al dia d’aquest document marc elaborat en el nostre centre als anys vuitanta.

Un altre dels projectes que a nivell d’escola ens il·lusiona és el projecte de mares enllaç. Va començar el curs anterior a Educació infantil i aquest curs 2013-14 s’ha expandit també al cicle inicial. És un projecte acollidor de la població nouvinguda a la nostra escola que parteix de la col·laboració mútua entre les famílies autòctones i les famílies de diverses procedències en tot allò que fa referència a informacions rellevants pel dia a dia escolar: materials que cal aportar, sortides, etc Volem des d’aquesta pàgina animar-vos a tots a implicar-vos en aquest projecte que ens fa a tots més acollidors.

DIRECCIÓ

I finalment comentar-vos també que ens sentim orgullosos de la col·laboració de tota la comunitat escolar en el projecte de reciclatge d’olis que hem iniciat aquest primer trimestre del curs .A proposta de la regidoria de medi ambient de l’Ajuntament d’Arbúcies, amb el suport del TOM , que ens van preparar uns tallers molt motivadors per tot l’alumnat del nostre centre i amb la col·laboració de tot el claustre de mestres i més especialment de la comissió de sostenibilitat ha sortit un grup d’alumnes de cicle superior que conjuntament amb la mestra d'Educació Especial es fan responsables cada dimecres de la recollida d’olis. Amb 4 setmanes s’han recollit uns 240 pots, la qual cosa vol dir que aquest projecte de reciclatge d’olis a la nostra escola està sent un èxit! Gràcies a tots i a totes per la vostra col·laboració ! I a continuar reciclant!

EDITORIAL

AMPA

ELS GERMANS DEL NORD ! En Pol i la Bruna són dos germans que venen convidats cada any de vacances a casa. Viuen a la Catalunya Nord, en un poble a prop de Perpinyà i parlen català. Veureu, en Pol i la Bruna cada dia després de l’escola surten a passejar el seu gos, en Carrasclet, una bestiola molt espavilada i juganera. Era un dia com qualsevol altre, però estaven contents per que s’acostava l’11 de setembre. Estaven que no tocaven de peus a terra, baixarien a Barcelona i portarien les estelades que tenien penjades a la seva habitació. Mentre anaven passejant i pensant com aniria tot plegat; en Carrasclet va començar a fer cabrioles i a moure la cua tot esverat i de cop i volta va sortir disparat com un coet. Però què li passa? –cridà la Bruna. Tant un com l’altre el cridaven perquè tornés i no hi havia manera. Apa! Toca córrer. Som-hi Bruna – exclamà en Pol. Mira’l, mira’l... és allà – digué en Pol. Però qui és aquell que està amb en Carrasclet – va preguntà la Bruna – i com va vestit? Mentre s’acostaven, en Carrasclet no parava de fer festes al personatge que havia sortit de darrera un gran castanyer. Davant per davant tots plegats s’observaren. Hola! - sóc en Miquelet, un ésser del passat– digué mentre acaronava en Carrasclet... qui sou vosaltres? Jo sóc la Bruna, ell en Pol i la bestiola es diu Carrasclet... i tu d’on vens? Per què vas guarnit així? – preguntà la Bruna, tot mirant la casaca vermella que portava, els pantalons blancs, les espardenyes i el barret amb ploma. Com que qui sóc? – va dir en Miquelet. Tot ofès va començar a presentar-se: sóc en Miquelet del cos de “Miquelets”, fundat el 1640 durant la Guerra dels Segadors, amb l’objectiu de frenar la invasió castellana de Felip IV i... Para, para... – s’afanyaren a dir en Pol i la Bruna; -noi, és que la veritat no esperàvem trobar un personatge com tu, vull dir, què coi fas aquí? – preguntà la Bruna. Doncs mira – digué en Miquelet – m’han dit que aquí a prop se’n cou una de grossa i jo no me la vull perdre. Per cert! Sabeu que jo també tenia un company que es deia Carrasclet? El seu nom era Pere Joan Barceló, un home valent que va lluitar en la Guerra de Successió al costat de l’Arxiduc Carles d’Àustria amb un seguici de Miquelets i voluntaris; era el nostre cap. Van lluitar fins al final, tot i la derrota de 1714 a mans de l’infame Felip V! En Pol que no va badar ni un sol moment, de sobte es despertà: - saps què? L’11 de setembre anem a Barcelona. No voldries pas venir? Em sembla que és per això que estàs aquí. Serà una Diada Gran, molt gran. Què me’n dius? Val! –respongué en Miquelet. D’aquí a tres dies torno per marxar cap a Barcelona. A veure si em sorprèn el que em dius, perquè n’he vist de tots colors. A reveure! En Pol, la Bruna i en Carrasclet van córrer cap a casa a explicar als seus pares el que havia passat! 11 de setembre de 2012. Les 10 del matí. Som-hi Miquelet! - li digué la Bruna. Puja al cotxe que marxem cap a Barcelona, ah! Aquests són els nostres pares la Montserrat i en Joan. Desprès d’un viatge de poc més de tres horetes, amb una parada per dinar ja enfilaven els carrers de la

capital, Barcelona. Ei, ei! Que ja arribem. Mireu quanta gent! – exclamà la Bruna. Aquells ens saluden. Mira els balcons Miquelet... Li faltaven ulls a n’en Miquelet. – Carai! D’on surt tanta gent? –exclamà. En baixar del cotxe, en Pol li va deixar portar la seva estelada. Som-hi! 8

AMPA

Quin ambient, quina gentada, quina alegria, quantes senyeres – no me’n ser avenir! – deia en Miquelet. Llàstima que amb el Tractat dels Pirineus, l’any 1659 el rei de Castella Felip IV, sense consultar les Corts Catalanes, va trossejar el nostre país i va cedir a França les terres del Nord: el Rosselló i part de la Cerdanya. I ara què? – va dir nerviós en Miquelet. En Pol i la Bruna li varen contestar tot entusiasmats: - Miquelet, nosaltres som aquí com tants d’altres, per reclamar allò que és nostre: una Catalunya lliure, i els Països Catalans! En Miquelet s’enfilà dalt d’una tanca per no perdre detall de l’allau de gent que venia de tots costats. Què coi! –digué en Miquelet. Això és gran. Si els Felips de totes les èpoques aixequessin el cap, fugirien amb la cua entre cames. Si senyor! Això es casa nostra i ningú ens ho pot negar. Volem decidir per nosaltres! Es va afegir de nou al costat dels seus amics, onejant l’estelada i clamant el que deia aquella gegantina multitud. De tornada cap a casa, van caure rendits de l’emoció. Quin dia el d’avui, passarà a la història. Al dia següent, mentre esmorzaven, en Pol, la Bruna i en Miquelet no s’acabaven de creure el que havien viscut el dia abans. Noi! – començà en Miquelet. La història de Catalunya és plena de lluites per ser lliures. En èpoques anteriors la gent del poble i el Miquelets vàrem lluitar per defensar el nostre país. Però les armes ens van arrabassar els nostres drets. Ahir però, a Barcelona, vaig veure com milers de persones cantaven, cridaven i celebraven pacíficament una Diada per poder recuperar la història perduda. Bufa! Gent de totes les edats i ningú es quedava enrere. Més d’1 milió i mig de persones! En Miquelet es va quedar tot pensatiu. En Pol veient que se li negaven els ulls, el va interrompre: Ei! Què passa, pensava que estaves content. No em diguis que no ha estat una passada... Sí, ha estat una Diada molt important – digué en Miquelet- Només que pensava que el camí que hem fet el poble català al llarg d’aquest últims segles, ha sigut molt feixuc; però aquí estem, continuem la nostra lluita, per demanar el que ens pertany: el nostre País, la nostra Llengua. Miquelet! – digué la Bruna – sense la vostra lluita, sense homes com tu, com en Carrasclet, el general Villaroel, en Lluís Companys... i tants d’altres, no seriem aquí! De cop aparegué la bestiola de quatre potes, en Carrasclet, amb l’estelada de la Bruna a la boca. Ella li prengué per oferir-li a n’en Miquelet. Sabien que era l’hora de separar-se. En Miquelet se’n tornava allà d’on havia vingut, orgullós més que mai de la seva gent. Abans però, tots a una es van abraçar per acomiadar-se al crit de: Visca Catalunya i Visca els Països Catalans!

EDUCACIÓ INFANTIL

MENJADOR

EDUCACIÓ INFANTIL

CICLE INICIAL

INFORMÀTICA

ED. FÍSICA

CICLE MITJÀ

BIBLIOTECA

ENGLISH

CICLE SUPERIOR

CALAIX DE SASTRE PINTAR AQUESTA MANDALA DE NADAL

CALAIX DE SASTRE

Bones festes!!! 58

AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’ 60