Les rodones 2016

LES RODONES La motivació inicial que va moure aquest grup de nens i nenes a escollir aquest projecte encara és del tot deconegut per la mestra. Des de bon principi, varen voler conèixer moltes coses de les rodones. Quan es va plantejar al grup què era el que volien saber-ne, la seva resposta va ser diferent en cada infant. Vàrem arribar a 4 objectius o reptes concrets: -Buscar coses rodones.

-Saber quin tipus de rodones hi ha.

-Saber com es fan les rodones.

-Fer rodones pintades i fer-ne que no siguin pintades.

La primera activitat, després de signar el contracte de treball del grup, va ser saber el que entenem per “rodones”, acordar-ho tot el grup. Per això, es varen repartir els nens i nenes pels espais de l’escola per “caçar” rodones fent fotografies.

Però quan vàrem mirar les fotos que havien fet, vàrem observar que no havien sortit totes les rodones i que havíem de tornar-ho a repetir; aquesta vegada vigilant que hi sortissin senceres i que es veiessin ben bé. Amb el recull de fotos impreses, els nens i nenes decideixen quines són les vàlides i marquem amb una creu les que no hi ha rodones i no serveixen; pinten i destaquen amb rotuladors les “rodones” que estan ben fetes (trobareu a continuació el recull d’aquestes fotografies).

Un cop havíem descobert com són les “rodones”, en creem amb diferents materials, de forma lliure. Apareix la primera dificultat per crear-les, amb el material que tenim, mai queden tal i com volem!!!

La proposta es presenta per evidenciar aquestes dificultats i per reconèixer a partir de la pròpia manipulació qualitats en els materials que ens faciliten la construcció d’una “rodona”.

Apareixen diferents obstacles tant a nivell de destresa manipulativa dels mateixos infants com també a partir de les qualitats físiques dels materials. Per exemple, la rigidesa s’alguns materials com ara les canyes de plàstic; ells mateixos troben estratègies per a evitar-ho tallant-les en trossets. També intentem crear-ne a partir de materials que són “rodons”, utilitzant-los com a suport o bé com a model; però tampoc resulta del tot fàcil. No queden tal i com voldríem!

Tot i aquests intents, és gairebé impossible aconseguir una “rodona” perfecta.

El següent pas és crear les “rodones” sobre el paper; en un foli, de forma lliure, cada nen/a crea diferents rodones. Tenim, però la mateixa dificultat: no surten com volem!

A partir d’aquest moment, que ja hem recollit de l’entorn més proper la forma “rodona” i hem intentat crear-la a partir de diferents materials. Ara és el moment de parlar del que vol dir ser rodó o rodona; sorgeix el fet que es tracta d’una forma que la línia “està tancada” i que, a vegades, estan totes pintades.

Amb materials concrets, anem pintant el seu contorn sobre la pissarra blanca.

Seguidament, la mestra pinta dues figures, una a cada costat pissarra. El debat que en sorgeix parteix de les qualitats d’aquestes dues figures, són iguals? s’assemblen? són “rodones”? Quins objectes creieu que podem posar a cada costat?

La mestra introdueix la classificació d’aquests dos conceptes sobre el pla: el cercle i la circumferència.

Entenem que la CIRCUMFERÈNCIA és la línia (corba i tancada) i el CERCLE, la superfície (la regió del pla delimitada per una circumferència).

A

partir

d’aquestes

característiques,

distribueixen els objectes a la pissarra i, en alguns casos, els dibuixen. I, per tant, ara sabem que no hi ha diferents tipus de “rodones” perquè estem parlant de dues coses

diferents:

els

cercles

i

les

circumferències. Ara ja no parlarem més de “rodones”!!

Un dels altres objectius que plantejava el projecte era saber com es poden fer les “rodones”, és a dir, les circumferències i els cercles. Sobre una cartolina, resseguim els elements que hem anat trobant a l’escola, amb cera de color blanc, i en pintem les figures que volem que siguin cercles. Per tant, hem descobert una primera manera per crear-les, resseguint un model.

En una altra sessió, la mestra els presenta un estri tot curiós, el fan servir els nens i nenes més grans de l’escola per fer circumferències: el COMPÀS. Hem pogut comprovar que és molt difícil fer-lo servir, que costa molt que surtin circumferències senceres, però que és possible fer-les. Hem utilitzat el compàs amb un rotulador, utilitzant l’adaptador, i també sense. Hem vist que, segons la gruixudària del paper, era més senzill o més complicat aconseguir-ho. Tot i això, ho hem intentat amb molta paciència (trobareu aquests intents a continuació).

L’activitat final sorgeix a partir de la necessitat de reconèixer, dins el cercle, la possibilitat de veure-hi moltes circumferències. Preparem, amb llanes de colors, un trenat que queda amb forma de cercle. El primer pas és preparar el suport, un cercle amb diferents marques als costats, a una distància concreta. Per fer-ho, treballem segons un model a copiar.

Les produccions finals són molt boniques, ens fan pensar en una bola del arbre de nadal.

Per acabar el projecte, dibuixem aquesta producció sobre el paper i repassem els objectius que ens vàrem proposar. Possiblement, hem descobert moltes més coses de les que ens havíem plantejat!!