PROJECTE: ON VA LA XOCOLATA QUANS ENS LA MENGEM?
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS: Inicialment es presenta necessitat de definir el que realment volem saber. En realitat, tots tenim clar que la xocolata entra al cos, però no sabem cap on va ni perquè. La primera qüestió és saber per on entra la xocolata i la millor manera de descobrirho és menjant xocolata. * La mestra demana al grup que mengin una mica de xocolata i que es fixin molt bé en quines parts del nostre cos fan servir per menjarsela. La primera mostra de xocolata és un trosset de xocolata en tableta. Poc a poc anem descobrint per ells mateixos que amb les dents de davant tallen la xocolata, amb els queixals la trituren i que la saliva ajuda a que es desfaci; amb la llengua la “fa baixar” cap al coll. La segona mostra de xocolata és en pols; ara ja no fem servir les dents ni els queixals, tot és més fàcil. * Ens centrem en la nostra boca, què hi trobem i quina funció té pada part. Descobrim que, alguns nens, no poden tallar amb les dents perquè no les tenen; però troben una solució molt fàcil: amb els queixals també poden tallar la xocolata. Consultem els diferents llibres de coneixement per veure quantes dents i quants queixals tenim. Anem a buscar un mirall per mirarnos la nostra boca i descobrir quants en tenim. Fem el dibuix de la nostra boca, a partir de l’observació en el mirall. Trobareu aquesta activitat documentada a continuació, en un recull que va fer cada infant.
* A partir d’aquesta observació, es proposa al grup reproduir la nostra boca, amb plastlina i mongetes i cigrons. Es tracta de modelar la part de baix i la de dalt (maxil∙lars) i anarhi enganxant les peces que cadascú té a la seva boca. Després d’esperar que el vernís i la cola blanca ho hagin enganxat bé, posem la nostra boca en una caixeta individual, per portarla cap a casa.
* Amb una maqueta del cos humà, el grup decideix per quines parts creuen que passa la xocolata quan ens la mengem. Mirem un vídeo (youtube) d’un petit viatge dins el nostre cos. A partir d’aquests, es genera una conversa dels diferents llocs per on passa. Ho verifiquem amb els llibres de coneixement i en fem undibuix inicial. * La mestra proposa representar en un nen com nosaltres les diferents parts per on passa la xocolata, per poderho explicar a la resta de nens i nenes de l’escola. A partir d’aquí, el grup s’organitza per reproduir un “nen per dins”.
Mica mica, anem omplint en Joan (han decidit que es diu així) i hi anem afegint les parts per on passa la xocolata i que consideren que són més importants. Es crea a partir de materials diversos i que s’adaptin a les característiques de cada part. Un esòfag que pugui passarhi el menjar, un estómac rugós,un intestí prim molt llarg i un intestí gruixut més curtet...
Es planteja la dificultat d’enganxarho , el fet que ho tinguem “tot enganxat” dins el nostre cos. És realment un camí. Un camí amb un final que ens fa riure a tots... La representació del cos d’en Joan ens permet exemplificar de forma molt senzilla el que volíem saber de bon principi. L’esquema o la representació que en podem fer és ben diferent de la que inicialment havíem dibuixat. Aquesta és, doncs, la tasca final: dibuixar el camí que fa la xocolata quan ens la mengem.
CONTINGUTS TREBALLATS: Exploració d’aspectes de l’entorn a partir d’una qüestió rellevant.
Identificacio de les diferents parts del cos. Expressió raonada de les sensacions personals i respecte davant les opinions dels altres. Nutrició: relació amb la transformació dels aliments. Ús de diferents fonts d’informació i de les tecnologies digitals. Comunicació de les informacions obtingudes (representació) Representació i elaboració d’itineraris senzills (en volum o sobre el paper) Reconeixement de les magnituds de longitud (llargcurt) i capacitat dins el nostre cos. Treball en consens. Valoració de l’esforç i la constància en el treball.