Revista esclopet 37

Desembre 2017

Núm. 37

L’ESCLOPET La revista de cicle mitjà Per estar al dia, els nostres reporters us han preparat un seguit de notícies d’actualitat.

JA SABEU QUÈ SOPAR AVUI?

LLEGIU LES NOSTRES PROPOSTES, US ENCANTARAN!

Aprenem moltes coses de la guita xica amb en Gerard Aran.

Heu visitat Londres, Roma o Barcelona?

Us donem idees de què visitar!

BONES FESTES!

Notícies UNA GRAN VENTADA AL BERGUEDÀ El 6 de novembre va fer molt vent a Catalunya. El Berguedà va ser la comarca on en va fer més. El matí no en feia tant, però el migdia bufava més fort. A la tarda va afluixar una miqueta, però va continuar fent fred fins el vespre. Els nens i nenes de l’escola d’Avià no van poder sortir al pati. Feia tant vent que es va trencar la fusta d’una cistella de bàsquet, es van tombar branques i fins i tot algun arbre.

Ivet Carreras, Xavier Comellas, Aitor Garcia i Bernat. Garcia

Notícies CANVI DE MESTRES A L´ESCOLA D´AVIÀ El dia 1

de setembre de 2017 van començar 6 professores noves a l’escola d’Avià

perquè el curs passat es van jubilar moltes mestres. Venen de diferents pobles de la comarca del Berguedà.

Hi ha moltes mestres que fa molt temps que fan classe hi n´hi ha que comencen.

Des del novembre hi ha una altra mestra nova, la Carme, que substitueix la Montse Perarnau a P5.

Janina Galera, 33 anys.

Viu a Berga.

Anna Belmonte, 37 anys.

Viu a Berga.

Cristina Coromines, 29 anys.

Viu a Montmajor.

Ester Gabriel, 44 anys.

Viu a Avià.

Laura Aymerich, 25 anys.

Viu a Berga.

Anna Cisneros, 28 anys.

Viu a La Pobla de Lillet.

Carme, 42 anys Viu a Bagà

Marc Boixadera, Laia Farràs, Martí Fígols, Pol Gimeno i Èlia Martín

Receptes 6666ERWSQW3

XSfrg

PIZZA BOMBA INGREDIENTS: • • • • • • • • •

1 kg de farina 1/2 l d’aigua 2 g llevat (deshidratat) 50 ml d’oli d’oliva 20 g de sal salsa de tomàquet bacon 1 ou mozzarella rallada

PREPARACIÓ: 1. En un bol posarem la farina i la barrejarem amb el llevat. Com que ho farem amb les mans, han d’estar ben netes.

2. Afegirem l’aigua i amassarem durant 6 minuts.

3. Tirarem la sal i continuarem amassant 6 minuts més.

4. Afegirem l’oli i amassarem 6 minuts més.

5. Deixarem reposar la massa 24 hores a la nevera i la traurem 1h abans de fer-la servir.

6. Escalfarem el forn a 220 º C. 7. Estirarem la massa fins a donar-li la forma i el gruix que ens agradi.

8. Escamparem la salsa de tomàquet sobre la massa, hi afegirem el bacon, un ou al centre sense que se’ns trenqui i hi tirarem mozzarella per sobre.

9. Finalment, la posarem a coure al forn uns 15 minuts (haurem d’anar-la controlant perquè la cocció depèn del gruix de la pizza).

Martí Hernandez, Queralt Reguant, Eva Prat, Aran Noé Vilá i Carles Mas

Receptes

Ingredients per a 4 persones: 4 lloms de bacallà dessalat d’uns 200 grams 400 grams de bolets variats oli d’oliva en quantitat suficient caldo vegetal de bolets Ingredients caldo per a 4 persones: 2 pastanagues 2 porros 2 cebes de figueres 200 g de ceps aigua mineral en quantitat suficient Elaboració: 1. Per fer el caldo sofregiu totes les verdures i quan estiguin ben rosses, afegiu els trossos de ceps i ho acabeu de coure. Tireu-hi l’aigua i deixeu-ho bullir un parell d’hores. Després ho coleu i ho deixeu reduir fins que quedi una textura de salsa fina.

2. Coeu el bacallà dins de l’oli a baixa temperatura, sense que bulli mai, fins el punt de cocció desitjat.

3. Saltegeu els bolets amb oli en una paella, tallant els bolets grossos a trossets i els petits sencers. Al final, afegiu un xic de sal i pebre.

4. Col·loqueu el bacallà en un plat, fiqueu-hi els bolets saltats per sobre i, per acabar, hi afegiu la salsa.

Òscar Gucemas, Guiu de Marimon, Quirze Palau, Meritxell Navarro i María Rodríguez

Receptes

INGREDIENTS:

•

250 g de farina

•

½ l llet

•

3 ous

•

30 g de mantega

•

sal

•

Per farcir la crep: sucre, melmelada, xocolata, nous, pernil dolç, formatge, mel , canyella ...

PREPARACIÓ: Per fer la massa de les creps, barregeu en un bol la llet, la mantega fosa, la sal, la farina i els ous.

Ho bateu tot hi ho poseu una estona a la nevera.

A continuació, unteu la paella amb una mica de mantega, poseu-hi una mica de la massa, escampeu-la bé per la paella i quan estigui una mica daurada, doneu-li la volta.

Per acabar, farciu les creps al vostre gust i enrotlleu-les com si fossin una truita o un ventall.

Si ho desitgeu podeu acompanyar la crep amb nata, xarop de maduixa, gelat...

Pol Orriols, Pau Vasquez, Albert Díez, Tània Gonfaus i Paula Melgosa

Entrevista ENTREVISTEM A GERARD ARAN, MEMBRE DE LA COMPARSA DE LA GUITA XICA (Bruna) A quin any vas començar a portar la guita xica?

Vaig començar el 2012 a portar-la, és a dir, el primer cop que la vaig portar. Després fins al 2013 no m’hi vaig posar més en serio.

(Aina) Com i per què vas començar a formar part d’aquesta comparsa?

Formar part, encara no hi formo part, perquè jo no tinc bata i els que la porten són els oficials. Formar part, com ja he dit, va ser el 2013, perquè per casualitats de la vida vaig fer classe amb el Penya, ell m’havia fet de monitor a l’esplai i li tenia molt apreciï. Em va dir “va com que vas venir l’any passat, vine que t’ho passaràs bé que és divertit”. Com que l’any abans m’ho vaig passar, hi vaig tornar anar al 2013 i des de llavors fins ara hi he anat cada cop més. Ja sóc com dins de la família de la guita.

(Iona) T’agrada fer de guita xica?

Sí, m’agrada molt, perquè és una de les poques comparses que hi ha a la Patum que cada salt és diferent, perquè tant a la plaça com al passacarrers tots els salts són diferents, no com els gegants o els nans que sempre fan el mateix ball. La guita cada dia és diferent.

Entrevista (Biel) De petit ja volies portar la guita xica?

Crec recordar que de petit em feien por els petards (riu). El foc, quan ets petit, et fa el susto aquell i a molts els hi fa por. Amb els meus pares i la meva germana sempre que anàvem a veure la Patum ens col·locàvem per allà a la guita i al meu pare ja li agradava molt. I ha sigut així.

(Martí) Quanta gent forma part de la comparsa?

Formar part de la comparsa com ja he dit, que portin aquesta bata, que siguin els oficials, 16 persones tenen aquesta bata, que és una bata ignífuga, que vol dir que no es crema, perquè anar a sota la guita, portar el foc, podria ser que ens creméssim. Són 16 i els que no tenim bata som uns 10, que hi anem des de dimecres a primera hora, fins diumenge. Després la pot portar tothom qui vulgui. Un passacarrers o demanes un salt, em deixes portar la guita, i te la deixen portar.

(Baihan) Com us organitzeu dins la comparsa, teniu algun cap de colla? És una comparsa que són assemblearis tots, què vol dir, que tot ho decideixen entre tots. Hi ha un cap de colla, perquè dins de la Patum fan reunions de comparses i aquests són 16, els geganters 70 i pico, si hi haguessin d’anar tots, no s’entendrien i per això hi va un de cada colla, el cap de colla. També ara, a partir d’aquest any, han fet un substitut de cap de colla perquè si el cap de colla de la guita no hi pot anar, hi va un altre que és el substitut. I ho decideixen tot allà, tot el què volen fer, tots els moviments que volen fer al salt, si baixen a baix a la plaça al salt de plens, portar el pernil als músics, ho decideixen quan allà entre tots.

(Laia) Quants anys pots estar dins de la comparsa?

Dins la comparsa hi pots estar fins que tu vulguis. Un cop tens bata, fins que tu vulguis, fins que el teu cos digui prou, perquè fer un salt sol ja costa molt, és molt sacrifici. Has

Entrevista d’anar tota l’estona corrent, hi ha empentes, has de seguir, l’has de portar a sobre i quan dius que l’any que ve serà el teu últim any, doncs ells mateixos i cada un decideix fins quan la vol portar.

(Marc) Quant pesa aproximadament cada guita?

Del cert, no ho sé. Ara li he demanat al Rumbo perquè sabia que alguna cosa em preguntaríeu, i diu que pesa entre 60 o 65 kg la guita xica. La grossa deu pesar molt més, perquè el cap ja és molt més gros.

(Arnau) Quants fuets gasteu aproximadament a cada Patum?

Cada patum, aproximadament, són uns 100 fuets. 30 als passa carrers perquè es fan més salts i a la plaça se’n gasten uns 20.

(Pol) Teniu unes posicions establertes o us les aneu canviant per portar la guita?

No hi ha unes posicions establertes, però sí que hi ha com uns rols on pots anar més a una posició o una altra. Només per fer un salt de guita necessites 9 persones. 2 a davant, que són els que guien, un a la dreta i un a l’esquera, aquests són normalment els que porten bata, els que tenen més experiència, els oficials, ja que has de guiar una fera, perquè a segons on la portis potser gent s’enfadarà o potser no quedarà bé el salt, has de tenir una mica d’experiència. Després n’hi ha 4 que carreguen, 2 amb la dreta i 2 amb l’esquerra, que aquí la pot portar tothom, però es mira que siguin més o menys de la mateixa alçada, perquè no carregui un més que l’altre i la guita no vagi de tort i no seria massa maco. Darrere al cul n’hi ha 2 més, que sempre estan comunicats amb els de davant, que si els de davant volen girar, han de portar el cul de la guita cap a l’altra banda i sempre mantenint distància amb el cos, perquè a darrere hi ha moltes empentes i cal molta força amb els braços per no menjar-se el cul de la guita. Després, a sota, hi ha el barrista, que normalment són 4, hi ha 4 barristes a la guita xica que porten un morralet que és com un cinturó penjat on porten el cap de la guita xica i el

Entrevista van movent. N’hi ha 4 i normalment són els més baixos, perquè has d’anar sota la guita i tapant però pot portar tothom qui vulgui, si li fa il·lusió portar el cap, li ensenyen i ho pot portar. La peculiaritat d’aquestes persones és que quan surten a fora diuen “què ha sigut maco el salt?” i els de fora “sí, sí, espectacular”, però els de dins diuen “on hem anat?” perquè estan allà a dins tancat i no veuen res més que els seus peus i el terra del voltant. Si entra algú es queden, ostres, que fas aquí que cauré. Doncs, 9 persones necessitem.

(Randa) Com et sents abans de sortir a la plaça i al passacarrers?

Bff bona pregunta. Sempre sortim des de sota de l’Ajuntament i sempre hi anem 10 minuts abans tots els de la guita i es veuen moltes ganes de passar una bona nit, perquè són moltes hores que passes amb aquelles persones, es fan bromes perquè es recorden altres anys, per exemple un anys a la sortida de l’Ajuntament ja va caure, el de sota va caure i els de davant també perquè hi havia molta gent amb els gegants i ens vam amorrar amb la guita a terra. Sempre recordem coses, que no passi igual que l’any passat o bromes així. És diferent, sempre estratègies, de ficat aquí que així voltarem més cap allà, agafa’t tu al darrere, ... sempre es fa dos equips de 2 a davant i 2 a darrere, si els 2 de davant tiben molt, els de darrere també han de donar més de si, perquè puguin voltar bé. També hi afegiria en aquesta pregunta el moment tornar la guita ja que, per exemple, quan acabem els salts de dimecres, dijous, dissabte i diumenge veus cares de satisfacció dels que porten molts anys portant la guita, fins i tot alguna llagrimeta i abraçades. És molt maco.

(Eloi) En funció de què decidiu quants tirabols es fa a cada Patum?

Nosaltres decidim poc, els que ho decideixen són els músics perquè són ells qui han de tocar i si es cansen, paren. També, no sé si coneixeu algun músic, però crec que el dimecres i el dijous toquen els mateixos músics i el dissabte i el diumenge uns altres.

Clar, si has de tocar l’endemà i t’has de llevar molt d’hora, no toquen més. La guita xica

Entrevista quan els músics paren de tocar, nosaltres també parem i ja no encenem cap més petard, ja que donar voltes per donar voltes, no té sentit i no ens acaba de convèncer.

(Dani) Quins avantatges i inconvenients hi ha de formar part d’una comparsa?

D’avantatges molts, crec. Inconvenients també n’hi ha algun. Però avantatges que formes part d’una festa com és la Patum, que pots portar una figura de la Patum que porta molts anys d’història i que de fet formes la teva família amb els de la colla i fas altres coses abans o després de la Patum: quedes per sopar, comentem la jugada del dia abans, expliques la vida... i inconvenients, que per exemple al passacarrers la guita surt a tots els passacarrers, per tant, ja no pots veure ni els gegants ni les maces. Les maces les veus saltar perquè esperen el tabal que arribi, però els gegants quan comencen a ballar, la guita ja marxa per anar al proper salt. La Patum a la plaça, estàs allà amb la guita i no ho veus al mig, com molta gent li agrada estar, amb les empentes i aquestes coses, tot i que ja en tenim prou d’empentes nosaltres quan saltem. Per tant, és una manera diferent de gaudir de la Patum.

(Clara) T’agradaria formar part d’una altra comparsa?

Jo diria que no, perquè com he dit abans, tots els salts són diferents. Ja està bé formar part de la guita. Però si hagués de triar, m’agradaria ser dels gegants perquè també és una icona de tot Berga, perquè quan mires la Patum veus els 4 gegants, perquè són grossos, pesen lo seu i són macos també.

(Iria) Finalment, com explicaries a algú que no ha vist mai la Patum, què és i com es viu?

Difícil d’explicar a una persona que no ho ha vist mai. Jo li diria que és una festa, Patrimoni de la humanitat, que se celebra per Corpus, que hi ha molta gent, que hi ha diferents comparses, algunes porten foc i altres no, hi ha gegants, nans, cadascú balla al so de la música, menys la guita que no té música i que si t’ho mires molt molt de

Entrevista fora, algun cop jo ho he fet ja que estàs amb la guita i ho veus de fora, veus que hi ha un munt de gent que està saltant i ells deuen pensar, què passa aquí... és alguna cosa que has de viure i que amb moltes ganes d’ensenyar-ho, si volen venir, viure-ho és el millor, abans que explicar-ho.

MOLTES GRÀCIES PER DEDICAR-NOS EL TEU TEMPS I RESPONDRE LES PREGUNTES!

A més, gràcies per portar-nos una bata del guitaires i els fuets de la guita!

Aquesta entrevista l’hem realizat l’Aina Ribera, la Iona Serra, la Clara Sistach, la Laia Tubau, el Marc Fuster, l’Eloi Gonfaus, el Biel Rey, el Dani Ribera, el Martí Salvador, el Pol Adam, la Bruna Graus, l’Arnau Roca, l’Iria Parra, la Randa Rouan Taakkal i el Baihan Feng.

BIG BEN

El Big Ben és una gran torre formada per un rellotge de quatre cares. Es va construir pel nou Palau de Westminster, a Londres, ja que l’antic palau va ser destruït per un incendi l’any 1834.

Agosto Pugin va ser l’arquitecte que va dissenyar aquesta torre i la seva alçada és de 96’3 m, té 4.650 m cúbics de volum i pesa 8.667 tones.

Els 4 rellotges estan situats a una altura de 55 m.

La torre no té ascensor i els visitants han de pujar 334 graons fins arribar a la part superior de la torre.

Actualment, la torre del rellotge i la gran campana s’estan restaurant i està previst que el rellotge estigui durant 4 anys aturat.

Núria Baraut, Bernardí Casals, Martí Bernardo, Ton Buscall i Ona Pons

ROMA Roma és la capital d’Itàlia. Les persones que hi viuen parlen italià.

Té 2.866.793 habitants i és la quarta ciutat més poblada d’Europa.

Alguns monuments de Roma són: el Coliseum que és un amfiteatre Romà, la Fontana di Trevi, una de les fonts més maques del món, i el fòrum Romà que era el centre de la ciutat on hi havia les botigues.

Dins de Roma hi ha una petita ciutat de 900 habitants anomenada Ciutat del Vaticà.

Roma, fa molts anys, va ser la capital de l’Imperi Romà i allà van inventar un sistema de numeració amb lletres que encara es fa servir.

Lleïr Badia, Carla Berar, Roc Bartoló, Paula Batalla i Pau Dachs