Esclopet 48

LA REVISTA DE CICLE MITJÀ

MARÇ 2021 NÚM. 48

Esclopet

END

ALL EVIN

RECEPTES

ES

dre resol u s? e r Sab inalle v e d n stes e oses… y n i g aque olt en Són m

REPORTATGES Si voleu conèixer quins ocells tenim a prop no us perdeu els reportatges d'aquest número!

Truita de xoriço Creps Coca de iogurt Minidonuts Salsitxes de cor

NOTÍCIES Els nens i nenes de 3r A hem fet de periodistes.

A la secció de notícies, n'hi trobareu de molt interessants!

Notícies SUBCAMPIONA DEL MÓN D’ESQUÍ BERGUEDANA

El 2 de març de 2021, a Andorra, la berguedana Ares Torra va quedar subcampiona del món d’esquí de muntanya. La cursa va ser guanyada per la francesa Louise Trincaz per només 24 centèsimes. L’esportista de Gironella va ser la segona en arribar a la meta.

L’esquiadora forma part de l’escola d’esquí de muntanya dels Mountain Runners del Berguedà, que ha obtingut molts bons resultats.

Jordi G., Bruna R., Pau D. i Isona S.

Ares Torra fent la cursa

Notícies ATERRATGE A MART El 18 de febrer de 2021, el "Perseverance", un robot espacial, va aterrar a Mart. Després de gairebé 7 mesos de viatge i havent recorregut més de 470 milions de quilòmetres va aterrar al cràter Jezero. Aquest vehicle buscarà senyals

de

vida,

recollirà

informació del planeta, de la seva atmosfera, del seu sòl i, per primer cop, podrà captar sons. Es tracta del cinquè tot terreny de la NASA que arriba al planeta vermell.

El robot a punt d’aterrar

Tsira N., Clàudia R., Martí T. i Jan V.

Notícies MOR UN ESQUIADOR EN CAURE PER UN PRECIPICI El dissabte dia 27 de febrer, a la tarda, un veí de Berga de 46 anys, va morir en un accident. En Lluís Canals havia sortit a fer esquí de muntanya per la zona de la Costa Cabirolera, a la serra del Cadí, quan va caure per un precipici.

El lloc on van passar els fets, a 2.500 metres d’alçada, era de difícil accés pels cossos d'emergència i la seva recerca va ser molt complicada. Al final van poder rescatar el seu cos sense vida.

L’esquiador Lluís Canals

Paula M., Marta C., Jan C. i Aura M.

Notícies PROJECTE “TANCANT EL CERCLE” Durant aquest segon trimestre, l’alumnat de l’escola Santa Maria d’Avià hem fet, conjuntament amb ADEFA (Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona), un projecte anomenat “Tancant el cercle” per protegir els animals del nostre entorn. Així doncs, els nens i nenes de 1r i 2n, amb la col·laboració de P3, P4 i P5, han construït dos hotels d’insectes i els més grans, des de 3r fins a 6è, hem construït capses nius per ocells i ratpenats. Per fabricar-les hem utilitzat fustes reciclades.

Els hotels d’insectes s’han posat al pati dels petits i a l’hort. Les capses nius s’han penjat als arbres de l’escola i al seu voltant.

Ara caldrà fer-ne un seguiment i netejar-les de tant en tant.

Caixes niu

Xavi V., Isaac O., Marc S. i Marc C.

Receptes COCA DE IOGURT Ingredients: 1 sobre de llevat 3 ous 1 iogurt 3 pots de iogurt de farina 2 pots de iogurt de sucre 1 pot d’oli

Elaboració: - Escalfar el forn a 180ºc.

- Barrejar tots els ingredients.

- Incorporar la massa en un motlle.

- Introduir el motlle a dins al forn.

- I coure durant 35 minuts.

NÚRIA R, GRAU F I Roc G.

Receptes CREPS Ingredients per tres persones: ● 3 ous ● 1 got de farina(140 gr) ● 1 got de llet(240 ml) ● Una cullerada de sucre petita ● Una altre culleradeta de sal Com es fa: 1.

Posem la farina, la llet, els ous, la sal i el sucre en un vol i ho barregem tot

molt bé.

2. Escalfem la paella a foc mitjà amb mantega fins que es fongui.

3. Fiquem un cullerot de la barreja a la paella i l’escampem.

4. Deixem un minut per cada cara fins que estigui rossa al foc suau.

5. El podem farcí del que vulguem: xocolata, melmelada…

Eudal, Imram i Arlet.

Receptes TRUITA DE XORIÇO

INGREDIENTS: - 4 Ous - 2 Xoriços - Una mica de sal - Un raig d’oli

PREPARACIÓ: ➢ Agafeu 1 o 2 ous i es bateu amb una forquilla, en un bol. ➢ Agafeu xoriços (d’embotit)i els talleu a trossets petits. ➢ I després ho afegiu al bol dels ous batuts. ➢ Agafeu una paella, tireu una miqueta d’oli i afegiu la barreja dels ous i el xoriço i poseu una mica de sal. ➢ I amb una paleta la removeu una mica i la gireu perquè quedi feta per les dues bandes.

I...a Menjar!!! Està per llepar-se els dits!!!

KEVIN G, LAIA F i PAULA P.

Receptes MINI DONUTS Ingredients per 5 persones: - 1 sobre de llevat - 250 g de farina - 130 g de sucre - 50 ml d’oli - 3 ous - 1 cp de sucre de vainilla Preparació: 1- Obrir el sobre de llevat i ho posem en un bol.

2- Tirar la farina, el sucre, el llevat i la farina en el mateix bol.

3- Tira l’oli en el bol.

5- Trencar els ous i tirar-los al bol.

6- Afegir la cullerada de sucre de vainilla al bol.

7- Remenar els ingredients.

8- Tirar la massa a la màquina de fer donuts.

9- Esperar a que surti fum i treure els dònuts de la màquina.

10- Repartir aquest procés fins que s’acabi la massa.

Nil, Arnau i Eila

Receptes SALSITXES AMB OUS I FORMA DE COR

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES: - 4 salsitxes - 4 ous - 8 cs d’oli (2 per a cada salsitxa) - sal (si vols)

COM ES FAN? 1. Agafem les salsitxes i les partim per la meitat deixant un trosset a dalt. Després fem una forma de cor agafant els 2 costats.

2. Preparem la paella fins que estigui calent.

3. Posem la salsitxes a la paella i la deixem 10 min.

4. Quan ja han passat els 10 minuts, trenquem l’ou el poses dintre el cor i deixem que es facin.

I BON PROFIT!

LEONTIN P, ONA V i JANA S.

-

L’ ANELLAMENT D’OCELLS

L’anellament d’ocells és una tècnica utilitzada en l’estudi dels ocells salvatges.

Consisteix en agafar els ocells i després posar-los una anella a la pota o a la cua.

No es pot posar qualsevol anella, es posa una anella de metall o de plàstic que les fan especial per els ocells on i posen un codi numeric.

Amb els petits ocells els agafen en reixes, després xoquen i llavors els hi fiquen l’anella. Amb el codi saben d'on venen, quina raça son, quant temps viuen, quan migren, també els pesen, el mesuren etc.

Després els deixen anar perquè quan volin s’acostumin a portar l’anella.

Les anelles no els hi fan res de mal i no els hi apreten.

A Capolat es va intentar amb el trencalòs però no va funcionar.

Fan això per saber més dels ocells i si un dia troben un ocell ferit el poden ajudar ja que saben quina espècie és com el poden cuidar.

OLALLA C., NEU M. I WISSAL EL M

LA MALLERENGA

Voleu aprendre coses sobre les mallerengues? Doncs llegiu, llegiu!

De mallerengues, n’hi ha de diferents tipus: la mallerenga carbonera, la mallerenga emplomallada, la mallerenga blava, la mallerenga cuallarga, la mallerenga d’aigua, la mallerenga petita i la mallerenga de bigotis.

Us n’explicarem algunes:

1. La mallerenga carbonera ​Parus major​.

Com és? És la mallerenga més gran i medeix 14 cm aproximadament. La panxa i “l’esquena” les tenen grogues, encara que a la panxa hi ha una part negre amb forma de corbata, que així es diu, i es veu més en els mascles. El cap rodó, és negre. Pesa 1,69 g quan neix i quan es adult pesa 18,5 g.

On viu?

Viu en boscos amb arbres de fulla caduca (que li cauen les fulles), en pinedes i ambients on no es es tallen els arbres​.

Que menja? ​S’alimenta d'insectes i fruits petits.

Com es reprodueixen?

Fan una parella dos adults i 4 o 5 mallerengues joves. Casi sempre la meitat d’aquests joves són mascles i les altres són femelles. Poden tenir entre 7 i 8 cries. Es reprodueixen entre el març i juliol, però alguna vegada es reprodueixen a l’agost.

Curiositats Pot arribar a viure 1 any i 69 dies.

2. La mallerenga emplomallada ​Lophophanes cristatus​, abans es deia Parus cristatus​.

Com és?

Té moltes plomes, d’aquí ve el seu nom. Medeix 11 cm aproximadament i pesa entre 9 i 13 g.

On viu?

Habita en boscos de coníferes (d’avets) i rouredes​.

Que menja? ​S’alimenta d’insectes, larves i ous com els raspinells i d’altres ocells.

Com es reprodueixen?

Poden tenir entre 3 i 6 cries.

Curiositats Pot arribar a viure fins a 91 dies però en algunes ocasions arriben a un any i 75 dies. Quan està alerta aixeca el plomatge, al igual que la puput.

3.​ La mallerenga blava ​Cyanistes caeruleus​o ​Parus caeruleus

Com és?

Tal com indica el seu nom, és blava, quasi bé sencera. La panxa i “l’esquena”, són grogues. El voltant dels ulls i les galtes són de color blanc. Tenen una ratlla prima al voltant del coll, una altre travessant els ulls i per últim un altre desde el coll fins al bec. Medeix 11,5 cm. Pesa 1,14g quan neix i 11,8 g quan és adult.

On viu?

No només es troba en algunes zones no forestals, si no que viu com la nostra amiga la mallerenga carbonera.

Que menja?

En el seu aliment inclou fruits, gra i llavors però també pot menjar greix animal.

Com es reprodueixen?

A l’abril o al maig la femella pon 8 o 15 ous i ella mateixa s’encarrega de incubar-los, la femella incuba els polls 14 dies.

En la nutrició dels polls si que s’encarrega el mascle, fins que aquests polls volen als 19 dies.

Curiositats: Pot arribar a viure fins a 1 any i 8 dies o 1 any i 89 dies.

4.​La mallerenga cuallarga ​Aegithalos caudatus​ .

Com és?

Té una cua molt llarga que fa 7,5 cm comparada amb la llargada total del cos que es de 14 cm. El seu plomatge es una combinació de rosa, blanc i negre. A l’hivern, es detecten petits desplaçaments en estols (que van tots junts i fan formes diferents. I a la nit els pots veure dormir agrupats, potser per que tenen fred.

On viu?

La mallerenga cua llarga viu per Euràsia, també viu en tota mena de boscos oberts i sotabosc.

Que menja? És un ocell insectívor.

Com es reprodueixen?

El niu que construeix té el suficient espai per a les cries sense tenir en compte les necessitats dels pares. El niu, ovalat i cobert de teranyines per fora, té una petita entrada a la part superior i és d'una mida considerable. En el seu interior, del març al maig, la femella pon 8 o 12 ous i els cova durant 16 dies. Una setmana serà necessària abans que les cries abandonin el cau.

Curiositats Pot arribar a viure 56 dies o 1 any i​​ 22 dies.

Itzel B., Aura C. i Iryna E.

EL PUPUT On viu?

El puput viu en zones obertes, li agraden els territoris amb vegetació com boscos i prats. A Catalunya, on hi ha menys puputs és a la Vall D’Aran.

Com és? Característiques Té una mida semblant a un colom: més o menys

fa de 25 a 29 cm de llargada. Té

color marró rosat a les ales i també la cua son negres i blanques. Té una cresta que quan se'n algú la cresta se li aixeca i quan vola, la “plega”.

Què menja?

La seva dieta son larves, llagostes, formigues i grills que troben enterrats entre fulles i troncs amb el seu bec llarg.

Les cries Les femelles ponen 5 o 7 ous i els incuba uns 16 o 19 dies. Els polls volen al cap de 4 setmanes.

Curiositats El puput es pot dir : abubilla, bubela, argi-oilarra i eurasian hoopoe Jordi B. Quim F. Ireneu G.Marc P.

ELS

RATPENATS

Els Ratpenats venen de la família de Vespertiliònids el seu nom científic és pipistrellus pipistrellus.

Els ratpenats son uns mamífers voladors molt petits que fan uns 3-5 cm de llarg i entre 19 i 25 cm amb les ales obertes. Pesa al voltant d’uns 8 grams. Té el cos cobert de pèls de color rogenc, grisós o marronós. Té les orelles petites i triangulars amb la punta arrodonida.Té 34 dents que li serveixen per rosegar els seus aliments. Les ales estan formades per unes fines membranes que es diuen “Patagi” que uneixen els dits de les mans menys el polze.

ALIMENTACIÓ S’alimenta de mosquits, papallones, escarabats, nèctar de les flors o de les fruites o mamífers petits. Sovint mengen mentre cacen al vol.

LA REPRODUCCIÓ: La mare està embarassada durant 40-60 dies i pareix una o dues cries que s’alimenten de llet. Al cap d’un mes les cries comencen a volar, al cap d’uns dies les cries ja son adultes i, per tant, ja fan la vida dels adults.

HABITAT: Els ratpenats viuen tant en els boscos com en les zones habitades. S’amaguen entre les esquerdes de les roques o de les parets. També s'amaguen sota les teulades.

Els ratpenats es poden classificar en dos tipus: troglodites -que viuen en coves a sota terra, avencs…- o arbolites -que viuen a dins d’arbres amb bona temperatura i humilitat.

Abril. B , Joana F, Ona. Q

VOLTOR NEGRE DADES El voltor negre és l’au rapinyaire més gran d’Europa. Té un pes aproximat de 243 g (quan neix) i té una llargada de 2,896m. Els ous els fa principalment a territoris arbrats com turons o muntanyes. Cria des de març fins al juliol el nombre de cries que fa es 1.

ALIMENTACIÓ S’alimenta d’animals morts sobretot els grans.

CURIOSITATS Viu uns 40 anys. Poden fer petits grups que solen ser de 12 a 20 voltors.

El seu nom científic es (aegypius monachus) COM ÉS Té un aspecte diferent al voltor comú, per les ales més uniformement amples, la cua en forma de falca i una tonalitat fosca.

ON VIU Es un dels rapinyaires que habiten a Europa juntament amb el voltor comú el trencalòs i l’aufrany.​ El voltor negre també és conegut com a voltor monjo, pel seu cos negre i el cap pelat. És una de les aus voladores més grans del món.

Fabrizio C., Nil M., Gerard P., Marc V.

M'ENDEVINES ?

Aqui teniu les nostres endevinalles, penseu-les bé que segur que les podreu saber!

Sóc gran com un cavall, però no sóc gaire acolorit, quan m'enfado pujo la veu, però si em tens al costat aniràs ben alimentat. Qui sóc?

Berta

És petit, té les orelles llargues, sempre et fa companyia. a Pot viure a casa o també al bosc ç n a S es menja les seves caques quan no li dones el seu menjar preferit, que sovint busca en els nassos dels ninots de neu És molt petit com un pompó de gos.

Qui sóc?

Àlex i Lluís.

Sota terra la trobem, quasi tres camions de profunditat ens imaginem. Una entrada tindràs i cap a baix aniràs.

Alguns dels que entren surten bruts i altres ben rics es faran.

És un animal llarg i molt ràpid sembla un lleopard té unes urpes bastant llargues, és de color groc i viu a la sabana. Qui sóc??? Bernat i Toni

Bernat i Toni

irbA

Sóc molt educat, mai cap pet jo m'he tirat, com a molt una rodona, groga, verda o marrona. n n a A li Si un paper vols foradar, el meu cap has de xafar, sort n'hi ha que no puc punxar, ni picar ni esgarrapar.

Sóc de la mida d'una mà i a l'escola sempre vull estar.

Dos munt anyetes t inc amb la Amb la Xè Dayana v nia i la Iru inc. n e em trob Però amb aràs. l’Abril i l’E ster no em veuràs.

Xènia, Irune i Dayana

M'ENDEVINES ?

Pau i Guillem.

A molt s llocs vull en trar p erquè m Sóc ro és pun dona i ts em p boto m uguis d olta es onar. tona. t ambé m olt llu si ben ny pu fort em c anar vols p assar.

, c s o f ó r . r a a j m u l Sóc om la p é volant c r i t d i r u íl q seges so at et seré t c a a r s d i Si em stàs desh utilitat. i si e de gran sóc?

Qui

Aina Pol

Sóc llarg i prim no tinc cap pota, però sí que em puc moure.

A vegades em comparen amb una serp tot i que a mi m’agrada estar sota terra i d’ella m’alimento bé si surto t’espanto però a vegades a la teva mà acabo.

Qui sóc?

Sóc marró i gran, tinc una butxaca a la panxa i 5 dits a cada mà, una cua de tambore t puc utilitzar i les potes de darrera aixecar a Austràlia visc i puc saltar molt damun t el meu enemic.

Qui sóc?

CERCAPISTES Aquest curs continuem amb la secció anomenada cercapistes.

Amb les respostes de les pistes l'enigma descobrireu.

El guanyador o guanyadors del cercapistes tindran una petita sorpresa a final de curs quan es resolgui l’enigma.

En aquesta revista descobrireu dues de les lletres de l'enigma. Estigueu molt atents i concentrats!!

ENIGMA:"Si em tens a la mà, a algun lloc vols entrar"

: 1 a t Pis

En 2a i 4a posició estic d'un animal presumit amb cresta i molt eixerit.

Pista 2: Dins d'un ingredient em trobaràs, d'un menjar ben foradat.

Quina vocal serà?

Pesa 250 grams i sense puntet va.