Febrer 2018
Núm. 38
L’ESCLOPET La revista de cicle mitjà Per saber-ne una mica més d’aquest campió!
Us agraden les llaminadures?
Us expliquem com fer-les a casa!
Els nostres Pastorets. Actors per un dia!
Coneixeu aquest lloc?
Us refresquem la memòria…
Entrevista ENTREVISTEM A PAU BARTOLÓ, CORREDOR DE MUNTANYA (Ton) A quin any vas començar a córrer? Fa uns deu anys, deuria ser al 2007 o així... sí, més o menys. (Lleïr) Per què t’agrada córrer? Córrer m’agrada perquè és una cosa molt fàcil i que no necessites res més que a tu mateix, unes vambes i anar-hi. No fa falta material ni grans infraestructures ni pavellons ... i faci el temps que faci hi pots anar, és molt fàcil i molt agraït. (Núria) De petit ja volies ser corredor de muntanya? Doncs no, això m’ha vingut de gran i de bastant gran. Jo de petit sempre m’havia agradat ser esportista, però futbol ... potser esports més divertits, però amb el pas del temps m’ha començat a agradar altres tipus d’esports, esports més diferents que t’aporten coses diferents. (Martí) Quantes curses has fet? El número no ho sé, conta que si cada any en faig 10... doncs potser un centenar, prop de 100, potser sí. Moltes.
Entrevista (Roc) Quina cursa t’ha agradat més? La que m’ha agradat més... potser la Ultra-Trail del Mont-Blanc, que és una cursa que es fa a França i dónes la volta a tot el massís del Mont Blanc. El Mont Blanc és la muntanya més alta d’Europa continental, sense contar Rússia. És la muntanya més alta que tenim a Europa. És un lloc molt emblemàtic, molt important. Llavors es fa una cursa que dóna tota la volta a aquest massís i, potser pel lloc tan encantador, té un atractiu especial. (Paula) Des de que hem començat l’any 2018 has fet alguna cursa? I quina és la pròxima que tens pensada fer? No, aquest any encara no n’he fet cap. Estem al gener i és molt d’hora. Fins al 24 de febrer no en faré cap. El 24 de febrer en faré una que es diu Transgrancanaria i és a les Illes Canàries, fins abans no crec que en faci cap. (Pau D.) Normalment de quants quilometres fas les curses? Quina ha estat la més llarga? Mira, la més llarga és una que tenia 160 km, però no la vaig poder acabar, perquè era molt llarga molt llarga. La més llarga que he acabat tenia 120 km i normalment les faig més curtes. D’aquestes tan llargues com a molt una a l’any, però normalment tampoc gaire curtes no les faig jo, com a mínim 40 km. Entre 40 i 100 és el més normal. Llargues, moltes hores. (Bernardí) Què sents quan estàs fent una cursa tan llarga? Hi ha moments de tot. Moments que dius, què estic fent aquí que això és molt dur, però només dir una cosa, moltes vegades com més dura és la cursa si aconsegueixes fer-la, després més content estàs. No us passa a vosaltres que si feu una cosa que no us costa no li doneu importància? En canvi, si feu bé una cosa que us ha costat molt, després sempre ho valoreu més. És potser per això que m’agrada més fer curses llargues que curtes, perquè quan ho he fet, estic més content.
Entrevista (Carla) Quantes hores seguides pots córrer? Córrer, córrer... no t’ho sabria dir, depèn del ritme. Però aquestes curses tan llargues, que correm més de 10 hores, algunes estones caminem, perquè córrer més de 10 hores seria impossible gairebé sense parar. Si la pujada és molt dreta o així, en molts moments caminem. I hores, he fet fins a 15 hores sense parar. És a dir, 15 hores és el màxim, en aquesta cursa de 120 km. (Aran) Com t’entrenes? Doncs... anant a córrer cada dia. Jo sempre dic, si em diuen “quants cops descanses?”, algun dia de tan en tan, però gairebé cada dia, poc o molt, entre 1 hora i 3 o 4, cada dia. (Pau) Fas alguna dieta especial? Molt especial no, però intento cuidar-me. Vigilar una mica el que menjo, menjar coses sanes, que no siguin gaire elaborades i que siguin bones per a la salut. Si tu menges coses bones per a la salut, el teu cos ja funciona bé. (Queralt) Què se sent al guanyar una cursa? Doncs una barreja de sentiments. Quan guanyes una cursa, moltes vegades penses que ha valgut la pena tot l’esforç que has fet, que el que estàs fent és important, també et sents molt bé perquè has aconseguit un objectiu que feia temps que estaves perseguint. En definitiva, són unes sensacions molt bones que fan que vulguem seguir fent-ho i seguir entrenant, perquè a vegades us preguntareu, com pots anar a córrer cada dia tanta estona si això és molt avorrit? Però llavors fas una cursa que et surt bé, o la guanyes o simplement fas el que tu volies fer i això et va alimentat i vols seguir-ho fent i vas entrant en un cercle que sempre vols anar competint i fent curses, perquè veus que vas assolint els objectius.
Entrevista (Ona) Fas algun altre esport? Quin? Sí, a mi m’agraden tots els esports que són a la natura. També vaig en bicicleta, faig esquí de muntanya o esquí de fons, bàsicament aquests tres esports. Perquè el córrer, només córrer, castiga molt el cos, és molt dur i fa mal a les cames. Llavors a vegades canvio, a l’estiu quan fa bo una miqueta de bici i a l’hivern quan fa més fred una mica d’esquí de fons. Però bàsicament córrer i també a vegades anem a jugar a futbol, però això ja és per diversió. (Oriol) A quin any vas començar a ser bomber? Al 2008. Mira, 10 anys també fa. (Arnau) Finalment, per què vas voler ser bomber? Vaig voler ser bomber, perquè poder viure només de l’esport que jo faig és una mica difícil. Sí que els futbolistes guanyen molts diners i els tenistes i en alguns esports es guanyen molts diners, però en l’esport que jo faig poder-te guanyar la vida és complicat. O ets molt molt bo o ho pots fer durant molt pocs anys de la vida. Llavors la resta dels anys has de treballar perquè amb el que has guanyat no pots viure. Vaig voler buscar una feina que fos segura i no molt complicada, que em permetés fer el meu esport i poder-ho compaginar. MOLTES GRÀCIES PER DEDICAR-NOS EL TEU TEMPS I RESPONDRE LES PREGUNTES!
Aquesta entrevista l’hem realizat la Carla Berar, l’Oriol Carol, el Bernardí Casals, l’Aran Casellas, el Pau Dachs, l’Ona Pons, l’Arnau Alique, el Roc Bartoló, la Queralt Bartoló, el Ton Buscall, el Lleïr Badia, la Núria Baraut, la Paula Batalla, el Pau Beringues i el Martí Bernardo.
Receptes FALSOS CALAMARS DE L’ÚRSULA INGREDIENTS:
1 g de sucre 90 g de farina 125 ml d’aigua sal i oli 2 cebes 2,5 g de llevat 10 g de tinta de calamar
PREPARACIÓ: 1. Posem aigua tèbia en un bol juntament amb el llevat, el sucre i la sal i ho barregem. 2. Hi afegim la farina poc a poc i ho mesclem 2 minuts més. 3. Deixem fermentar la tempura uns 20 minuts. 4. Pelem la ceba i la tallem a rodanxes de mig centímetre. Després, separem les anelles. 5. Una vegada fermentada la tempura hi afegim la tinta i la barregem. 6. Impregnem bé les anelles de ceba amb la tempura negra. 7. A la paella, amb oli ben calent, fregim les anelles de ceba 8. Escorrem bé les anelles en una safata amb paper absorbent i comprovem el punt de sal.
Pol Adam, Eloi Gonfaus, Dani Ribera, Iona Serra i Iria Parra
Receptes
INGREDIENTS:
20 grams de gelatina neutra o en pols 200 ml de suc de fruita natural oli de gira-sol 150 grams de sucre
ELABORACIÓ: 1. Fem el suc de fruita i el passem per un colador fi. 2. Posem la gelatina, el suc de fruita i el sucre en un cassó. 3. Quan la gelatina s’hagi estovat, posem el cassó a foc lent procurant que no bulli i anem remenant suaument duran 10 minuts. 4. Després ho deixem reposar. 5. Amb un pinzell i oli, untem els motlles de silicona per dins i hi aboquem la barreja (si la barreja ha fet una capa fina per sobre, la traiem amb una cullera). 6. Quan s’hagi refredat, ho posem a la nevera. 7. Al cap de dues hores, ho desemmotllem. Les llaminadures es poden guardar una setmana en un recipient hermètic a la nevera. 8. Un cop fetes, abans de menjar-nos-les, les podem arrebossar amb sucre.
Aina Ribera, Arnau Roca, Bruna Graus, Marc Fuster i Randa Rouan
Receptes
INGREDIENTS (PER A 4 PERSONES)
macarrons (400 grams)
formatge ratllat (100 grams)
nou moscada (1 raspadura)
mantega (1 trosset)
llet (1 litre)
sal (1 polsim)
PREPARACIÓ Primerament, fem bullir la llet – segons el pes de macarrons, posem més o menys quantitat de llet – amb una raspadura de nou moscada. Quan arrenqui el bull, hi tirem els macarrons i la sal corresponent; hem de procurar deixar-los al dente. Tot seguit, els posem en una safata d’anar al forn i mirem que ens quedi una mica caldosos. Per últim, hi tirem formatge i mantega per sobre i ho gratinem al forn. ELS SECRETS DE L’ÀVIA Si ens queden amb una mica massa de suc, els deixem reposar una estona més.
Biel Rey , Martí Salvador, Baihan Feng, Laia Tubau i Clara Sistach
Notícies L’ESCOLA D’AVIÀ REPRESENTA ELS PASTORETS
El 22 de desembre, com cada any, els nens i nenes de l’escola d’Avià van representar els pastorets a l’Ateneu. Els alumnes de 2n van interpretar els papers protagonistes, de 3r a 6è cantaven cançons i de P3 a 1r sortien a ballar. Els alumnes de 2n van assajar molt amb l’Ivan, que és un actor famós que ha representat diferents obres.
Tània Gonfaus, Carles Mas, Pol Orriols, Queralt Reguant, Aran Noé Vilà
Notícies JOAN NANI ROMA ABANDONA El J. Nani Roma ha hagut d’abandonar el Dakar perquè va tenir un accident de cotxe, a 500 metres de l’arribada de la 3a etapa. Va passar a les dunes del desert de Califòrnia, Perú. En aquesta quarantena edició del Dakar hi participen 167 motos, 105 cotxes, 54 quads i 42 camions. El Dakar consisteix en guanyar una cursa d’orientació.
Albert Díez, Martí Hernández, Guiu de Marimon, Eva Prat, Maria Rodríguez
Notícies ATEMPTAT TERRORISTA A BARCELONA I CAMBRILS El 17 d’agost de 2017 hi va haver un atemptat terrorista a Barcelona i a Cambrils. A Barcelona, una furgoneta va entrar a tota velocitat a les Rambles i va fer un atropellament massiu. Hi va haver més d’un centenar de persones ferides i 16 van morir. A Cambrils, un cotxe va entrar al passeig Marítim de matinada i va matar 1 persona.
Òscar Gucemas, Paula Melgosa,Meritxell Navarro,Quirze Palau,Pau Vasquez.
LA GENETA
La geneta és un animal nocturn de 55-60 centímetres de llargada. La geneta té unes potes molt lleugeres i 4 dits a cada pota. És molt silenciós per caçar les seves preses, com ara els llangardaixos, insectes, conills, ocells, etc. Aquests animals viuen a la Península Ibèrica, França i bona part d’Àfrica. La geneta està entre 10 i 11 setmanes embarassada, després de les quals la femella dóna a llum entre 1 i 3 cries, que neixen cegues i indefenses. Una curiositat de les genetes és que eren els gats domèstics dels romans.
Èlia Martin, Jofre Cutal, Núria Vilardaga, Pol Gimeno i Àlex de Haro.
L´ ESCOLA L’ escola Santa Maria d’Avià escola força gran.
és una
Hi ha 1 edifici gran i 3 cargoleres amb 14 classes i 9 cursos a dins. A l’edifici gran hi ha una cuina, un menjador, una sala de radio, una biblioteca, una sala d’informàtica i un gimnàs. Fora de l’edifici tenim 2 patis, 4 pistes, un hort i un galliner. Hi ha 22 mestres i 267 alumnes. El nostre conserge és l’Àlex Fuster i el nostre cuiner és el Lluís. Al menjador hi ha 7 monitores i 1 monitor. Les classes del matí comencen a les 9. Al migdia, entre 2/4 d’una i les 3, hi ha servei de menjador i d’extraescolars. A la tarda, les classes acaben a 2/4 de 5, però cada dia hi ha extraescolars.
Ivet Carreras, Xavier Comelles, José Ezquerra, Martí Fígols i Aitor Garcia.
L’ÓS PERESÓS L’ ós peresós és un animal molt lent. Té quatre potes amb tres dits cadascuna, dos ulls, dues orelles i molt pèl. El seu pèl és de color gris i marró. És un mamífer que s’enfila pels arbres. Encara que sigui molt lent caminant, és un bon nedador i dorm molt. L’os peresós viu als boscos tropicals d’ Amèrica Central i del sud on també se’ls anomena “pericos ligeros”. S’alimenta de flors del terra i fulles dels arbres. El seus depredadors són el jaguar , les àligues i les serps.
Marc Boixadera, Aniol Comellas, Xènia Costa, Laia Farràs i Bernat Garcia.