Desembre 2014
Núm. 22
L’ESCLOPET La revista de cicle mitjà En aquesta revista us proposem una
A l’apartat de Science us expliquem com
visita a Banyoles i també podreu
es classifiquen els animals segons la seva
conèixer més coses del dragó de
alimentació i com es mouen depenent del
Komodo.
Si us agrada cuinar, us ensenyem com fer coca de nous i lluç a la menorquina.
medi on viuen.
Notícies d’actualitat: Us expliquem l’excursió que vàrem fer a Castellar de n’Hugh, el taller d’orientació i la sortida amb el Camp d’Aprenentatge a buscar bolets.
Hem enregistrat i inventat
Prepareu-vos per passar molta por
endevinalles relacionades amb l’hivern
amb els nostres contes terrorífics...
i Nadal.
“El bosc encantat” i “El poble deshabitat”
Banyoles Banyoles és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Pla de L’ Estany. Per arribar-hi, anirem de Berga cap a Vic, llavors cap a Santa Coloma de Farners a Girona E-15 i de Girona a Banyoles per la C-66. D’aquest municipi és molt important el llac però a part hi ha el centre històric, la plaça Major, el Monestir de Sant Esteve, la Pia Almúnia, el museu arqueològic, jaciments arqueològics, el museu darder... Es poden fer rutes a peu i amb bicicleta, activitats a l’aigua, barques turístiques i pujar al tren pinxo. A l’ estany de Banyoles es van fer les proves de rem per els jocs olímpics de l’estiu del 1.992. El llac té dues llegendes: la llegenda de Morgat i la del monstre de Banyoles. Explica la llegenda que l’estany, abans era el terreny d’un pagès anomenat Morgat. Un dia Morgat estava llaurant i va sentir una veu que li deia : -Morgat, Morgat agafa els bous i l’arada i torna a casa .Així ho va fer però quan va voler tornar a la feina es va trobar els seus camps sota un gran llac.I així és com el llac de Banyoles va néixer . La llegenda del monstre ens explica que un drac es menjava cada nit algú del poble fins que va arrivar un monjo i el va convertir en un drac vegetarià.
Miquel Àngel Tarín, Roger Fíguls, Ramon Dachs, Mar Santasusagna, Josep M. Ribera, Ieshi Sales
Dragó de Komodo El dragó de Komodo és de l’espècie més gran de llangardaixos (es diuen varans) Pot pesar 100 kg i mesurar 3m de llarg (aprox).Té 60 dents en forma de serra i les canvia sovint, la seva cua mesura el mateix que el seu cos i la llengua és de color grogós i s’acaba dividint en dos. És superperillós! Viu a Indonèsia central, a les illes de: Komodo , Rinca , Flores , Gili Montang i Gili Dasami. És carnívor, acostuma a menjar carronya, però també pot caçar animals com per exemple cérvols, macacos...Fins i tot altres dragons. És desplaça caminant, pot arribar a fer 20 km. per hora. L’aparellament comença entre maig i agost. Els ous són postos al setembre. Posen aproximadament 20 ous en nius abandonats, que posteriorment són incubats durant 7 o 8 mesos i neixen a l’abril quan hi ha molts insectes. Els dragons joves són dèbils. Curiositats: El varà olora a través de la llengua per això sempre la té fora. Té un olfacte molt fi pot localitzar una presa morta a 10 Km de distància. El varà fa servir la cua com un fuet. D’un cop pot partir els ossos del seu enemic. És un parent dels dinosaures, els varans són de la família dels lepidosaures. La saliva és molt verinosa, té tants bacteris que pot matar una presa amb una sola mossegada, no obstant la presa triga uns quants dies a morir. Tot i que sembli tranquil sempre té gana i pot atacar en qualsevol moment. Actualment hi ha 3.500 varans a Indonèsia. A Catalunya en podem trobar alguns exemples al zoo de Barcelona i de Canàries. Heura Vilà, Pau Roca, Sanu Montalbán, Iris Carreras, Arnau Fígols.
Judit Simon, Xènia Guixé,
Receptes COCA DE NOUS
INGREDIENTS: 4 ous , oli, 6 nous , sucre, 1 iogurt natural, farina, un sobre de llevat, mantega, ESTRIS: una cullera, un motlle per coques, un bol i un mixer(batedora) PREPARACIÓ: Primer, agafem el bol i hi tirem els 4 ous , i amb la cullera tirem el iogurt al bol. Agafem el pot de iogurt i el buidem al bol, després l’omplim de farina i ho triturem tot junt. Farem el mateix amb el sucre i l’ oli. Obrim les nous, les piquem petites i les tirem al bol, també hi tirem el sobre de llevat i ho barregem tot molt bé. Escampem la mantega per tot el motlle , llavors passem la massa del bol al motlle i ho fiquem al forn a 180 graus uns 30 o 40 m. Despres d’uns 40 m treiem la coca del forn, la deixem refredar i ja ens la podem menjar.
Espero que la feu i la proveu, està boníssima !!!!!!!!!!!!
Aquesta recepta l’hem preparat : Alex Jitari , Jan Monné , Berta Riera ,Marina Brea i Maria Castaño.
Receptes FILETS DE LLUÇ A LA MENORQUINA *PER 4 PERSONES INGREDIENTS: .4 filets de lluç grans .4 patates .2 cebes .1 all .pa ratllat, pebre vermell dolç i oli d´ oliva .suc d´una llimona .2 vasos d’aigua
Pelar les patates i tallar-les a làmines gruixudes; escaldar-les durant uns minuts en aigua bullint . Posar-les en una safata apte per al forn amb un raig d’oli i posar el forn ben calent a 180ºC, durant 10 minuts. Tot seguit, hi posem al damunt els filets de lluç i ho tornem a enfornar. Passats 5 minuts hi tirem el suc de la llimona, l’aigua i les cebes tallades a làmines. Preparem una picada amb dues cullerades de pa ratllat , una cullerada de pebre vermell dolç, l´all i l´oli , tot passat per la batedora . La tirem pel damunt del peix i ho tornem a posar al forn durant uns 20 minuts fins que quedi cuit. Aquesta recepta l’hem fet : Clara Mas, Niurka Pedregosa, Jan Carrera, Ian Payan i Cesc Prat
Conte EL BOSC ENCANTAT Fa molt temps, el 25 de desembre de l’any 1800, al mig del bosc hi havia uns nens d’acampada que es deien Iu, Nil, Ramsès, Júlia, Carla i Núria. A dins d’aquell bosc hi havia un gran cementiri. Quan aquells nens van acabar de muntar les tendes, van anar a explorar el bosc. Tot de cop, van sentir un soroll entre els arbres, hi havia uns ulls que els envoltaven! Els nens es van posar a córrer i van quedar tancats a un lloc terrorífic. Van pensar que estaven perduts i es van amagar a sota terra com si fossin morts, per despistar els que els perseguien. De sobte van notar que algú els tocava a l’esquena, es van girar i van veure uns esquelets vivents. -Som al cementiri!– van cridar els nens. Aquells ulls misteriosos, que eren llops, van escalar la paret del cementiri i quan van ser a dins van atacar els esquelets pensantse que eren els nens. Ells van aprofitar l’ocasió per escapar-se excavant la terra per sota de les tombes i van sortir corrent fins al campament. Quan hi van arribar, van explicar el que els havia passat a tothom, però ningú no s’ho creia... Aquella misteriosa nit va quedar en secret per aquells nens exploradors tant aventurers! I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure, però nosaltres no us ho aconsellem! Aquest conte l’hem realitzat: Nil Garcia, Ramsès Aldana, Iu Ribera, Carla Marfà, Júlia Vilardaga, Núria Fígols.
Conte El poble deshabitat Hi havia una vegada un poble deshabitat que deien que tenia un cementiri que estava maleït. Uns investigadors van anar fins allà per comprovar si era veritat. Quan van arribar no van veure res estrany, però quan van ser al centre del cementiri es van trobar un líquid. De sobte, es van adonar que es movia molt el terra. Hi havia zombis enterrats! Van fugir corrent del cementiri i es van amagar al bosc. En aquell bosc hi havia uns follets que els van ajudar a escapar-se dels zombis, van sortir i els van espantar amb la seva vareta que tirava raigs de llum. Durant hores i hores els follets van guiar els investigadors cap al poble deshabitat. Pel camí van veure una cova on es van parar a descansar. Llavors un investigador va recordar el líquid que hi havia al cementiri i cap allà van tornar per descobrir per què devia servir...
Quan hi van arribar, van escampar el líquid per tot el terra. Aleshores els zombis van tornar a dins de les seves tombes per no sortir-ne mai més! Per fi aquell cementiri no va ser mai més maleït! Els investigadors van fer una gran festa! Al cap d’un any molts habitants, quan es van assabentar de la notícia, van anar al poble i la vida va tornar a la normalitat. I tot això és tan veritat que potser mai ha passat.
Aquest conte l’hem preparat : Damià Rei, Laura Gutiérrez, Naia Bernardo, Nil Pastor, Marina Barcons, Laia Bosoms i Daniel Ezquerra.
Roca
Endevinalles
https://soundcloud.com/escola-santa-maria-avi/endevinalles2
Les pastanagues, els barrets i les bufandes m’agraden. El fred no em fa por, però m’espanta el calor. El cul em veuràs darrera els matolls i una coseta trobaràs perquè sóc....!!! Tres barbuts que venen junts. Arriben de nit quan tu estàs al llit. I quan vagis al menjador et marxarà la tristor.
Tinc ulls i boca i un nas molt llarg, però no sóc home ni dona.
No sóc un pingüí ni una foca però m’agrada el fred. No sóc una pilota ni una roda però sóc rodanxó. Qui sóc?
Faig un llarg camí vaig molt carregat porto un gran pes i molta aigua m’he de reservar Qui sóc? Sóc tot verd però vaig ben guarnit a sota meu hi ha molts regals. És com una roda, però no roda, va vestit per una festa, però alerta que té una sorpresa!! Som màgics pugem pels fanals i et deixem un regal Qui som? Sóc de fusta menjo de tot i cago regals. Qui sóc? No vaig mai sol, Sempre sóc el primer, Porto un regal per tots. Qui sóc?
Judit Alsina, Lídia Corominas, Jan Costa, Jordi Casals, Àlex Díaz, Sonakay Pedregosa, Mariona Navarro, Pau Badia, Arnau Espinosa, Ares Puig i Maria Tubau.
Notícies EXCURSIÓ A CASTELLAR DE N’HUG El passat 30 d’octubre, els alumnes de 4t, vam anar a Castellar de n’Hug per visitar el poble, els seus voltants i les Fonts del Llobregat. Vam marxar de l’escola a les 9 del matí amb autobús. Quan vam arribar allà, vam esmorzar i ens van dividir en dos grups: un va anar a veure el gos d’atura i l’altre el poble i va pujar part de la muntanya del davant. Els monitors del Camp d’Aprenentatge ens anaven explicant coses i ens feien preguntes. Després vam fer-ho al revés però un grup no va poder acabar-ho ben bé tot. Més tard ens vam trobar tots i vam baixar per un camí en el que vam veure com naixia el riu Llobregat. Abans de dinar, ens van explicar una llegenda sobre n‘Hug i les Fonts. Finalment vam jugar una mica i vam tornar a casa. Ens ho vam passar molt bé!!!
Carla Gabarrós, Marc Monell, Oriol Rey i Aleix Tarrés
TREBALL SOBRE ELS BOLETS
El dimarts, dia 11 de novembre, els nens i nenes de 3r vam anar a buscar bolets juntament amb els nostres tutors i els monitors del Camp d’Aprenentatge. Vam sortir de l’escola a peu i ens vam dirigir cap al Grau tot i que no vam acabar d’arribar-hi.
Notícies Després d’esmorzar ens vam posar a buscar bolets. En vam trobar molts, però gairebé tots dolents. En acabar, vam tornar a l’escola. A la tarda, els observàrem amb unes lupes binoculars i també vam fer un treball sobre ells. Va ser molt interessant i divertit! Maria de Haro, Izan Jódar, Pau Perarnau i Zèrtun Sales
APRENENT A ORIENTAR-NOS Durant l’última setmana del mes d’octubre i la primera de novembre, va venir a l’escola una noia, que es deia Laura, a fer-nos orientació a tots els grups de CM. Primerament, ens va explicar per a què ens podia ser útil saber orientar-nos i després ens va ensenyar el funcionament de la brúixola i com interpretar mapes. Més tard, vam practicar posant “fites” per diferents llocs de l’escola i les havíem de trobar totes fixant-nos en un mapa que teníem. Per acabar vam parlar una mica de com ens havia anat tot plegat. Va ser una activitat divertida i diferent.
Emma Buscall, Martina Gil, Anna Mas, Manu Pérez i Martí Pujals
Science ANIMALS : What do they eat ? How do they move? BATS Bats are carnivores because they eat insects. Bats use their wings to fly in the air. By:Nil and Jan M.
HENS Hens
are omnivores because they eat fruit or plants. Hens use their legs to walk on land.
worms and
By : Naia and Bruna
DOLPHINS Dolphins
are carnivores because they eat fish. Dolphins use their fins and bodies to swim in water. By : Alex J and Judit s