Esclopet 36

Novembre 2017

Núm. 36

L’ESCLOPET La revista de cicle mitjà

Els nostres reporters us han preparat un seguit de notícies que us posaran al dia de tot el que passa al nostre voltant.

TENIU GANA?

A

DINS TROBAREU UNES RECEPTES PER LLEPAR-VOS ELS DITS.

Entrevistem l’alcaldessa d’Avià.

Descobriu llocs interessants del planeta!

Notícies L’AUXILIAR DE CONVERSA ARRIBA A L’ESCOLA D’AVIÀ El 2 d’octubre va arribar a l’escola d’Avià una noia que és una auxiliar Regne

de

conversa.

És

del

Unit i es diu Emily

Nicholls. La família d’acollida

la

va anar a buscar el 23 de setembre a l’aeroport.

L’Emily estarà a l’escola 99 dies, és a dir, tot el curs. Treballarà amb tots els alumnes, des de P3 fins a 6è, ajudant-los a aprendre anglès. També ajudarà a l’Isabel i la Carme.

Arnau Alique, Núria Baraut, Pau Beringues, Bernardí Casals i Aran Casellas.

Notícies EL REFERENDUM DE L’1 D’OCTUBRE Diumenge 1 d’octubre es va celebrar el referèndum sobre l’ autodeterminació de Catalunya. Els ciutadans estaven votant quan la policia nacional i la guàrdia civil van provar d’entrar a les escoles electorals i agafar les urnes.

Les persones van intentar que no entressin als col·legis fent un tap amb totes les coses que se’ls va acudir, però la guardià civil i la policia nacional, amb cops i porres, van començar a picar per entrar i precintar els col·legis de tot Catalunya.

Urna de l’1 d’octubre.

Lleïr Badia, Paula Batalla, Carla Berar, Martí Bernardo i Oriol Carol.

Notícies CARLES PUIGDEMONT DECLARA LA INDEPÈNDENCIA El 10 d’octubre Carles Puigdemont va declarar que Catalunya fos un Estat independent i ho va suspendre al moment per dialogar amb Espanya. Ho va fer en un ple al Parlament de Catalunya amb tots els diputats de tots els partits polítics perquè la gent ho va votar el dia 1 d’octubre.

Carles Puigdemont al Parlament.

Roc Bartoló, Queralt Bartoló, Ton Buscall, Pau Dachs i Ona Pons.

Entrevista ENTREVISTEM A PATROCINI CANAL, ALCALDESSA D’AVIÀ (Tània) T’agrada ser alcaldessa d’Avià? Per què?

Sí, m’agrada molt, perquè és una manera que tens de servir al poble. En aquest cas, Avià és el poble on jo he nascut i me l’estimo molt. D’aquesta manera es pot fer coses molt directes pel bé del poble i em fa molta il·lusió.

(Quirze) Quants anys fa que ets alcaldessa?

Sis anys.

(Pau) A què et dedicaves abans de ser alcaldessa?

Jo sempre he sigut professora d’idiomes, d’anglès i francès, però tenia problemes de veu i ja ho havia deixat. Vull dir que abans de ser alcaldessa em dedicava a les feines de casa i a fer d’àvia.

(Albert) Per què et vas presentar d’alcaldessa?

Doncs, perquè en el moment que vam fer el pas tota una colla de gent de presentarnos, semblava que potser no hi hauria ningú que volgués presentar-se, perquè hi havia un partit que es deia Convergència i Unió que els costava molt trobar gent. També hi havia un altre partit, els Socialistes, que tampoc acabaven de trobar gent. Llavors, vam pensar que estaria bé que tot de gent de diferents associacions del poble féssim un grup i ens vam presentar. Finalment, tant els de Convergència com els Socialistes van trobar gent i vam acabar sent 3 grups que ens vam presentar.

Entrevista (Martí) Com has aconseguit arribar a ser alcaldessa?

Ah, amb moltes ganes, molta il·lusió i sempre acompanyada d’aquest grup de gent que vam decidir un dia dir “va, sembla que potser a les eleccions no hi haurà ningú, va presentem-nos”. Nosaltres, no sé si ho sabeu o si ho heu treballat, però no som de cap partit. Això si surt més endavant ja ho explicaré. Ens vam reunir un grup de gent de diferents associacions del poble i vam decidir presentar-nos. Finalment, ho vam aconseguir perquè la gent del poble ens va votar. Això és el pas més important.

(Meritxell) Quin partit polític defenseu?

Això m’agrada (riu). Nosaltres no defensem cap partit polític, perquè totes les persones que integren la nostra llista de l’ajuntament, cadascú, pot tenir les seves raons personals per votar un o votar l’altre a les eleccions. Nosaltres ens vam presentar a la llista del poble amb el nom de Som Avià, que vol dir que som gent d’Avià i ens preocupa Avià, les coses que passen a Avià i volem fer coses per Avià. Però no som de cap partit. Això vol dir que ho hem de fer tot nosaltres i quan són les eleccions ens hem de preocupar d’inscriure, hem de fer més feina que si fóssim d’un partit, però realment compensa perquè els partits també marquen molt les coses que s’han de fer a cada lloc. Nosaltres som completament lliures per fer el que ens sembli millor pel poble, però no hem de creure les normes que posa cap partit. (Òscar) Hi havia algú abans que tu fent d’alcalde? El coneixes?

Sí i tant, abans que jo hi havia un senyor que és metge que es diu Ramon Orriols. Ell era alcalde pel grup dels socialistes. Abans d’aquest, hi havia un altre senyor que es deia Vicenç Casafont que era alcalde pel grup de Convergència i Unió. I aniria retrocedint, els conec gairebé tots des de la meva època.

(Paula) En què consisteix el teu treball?

Ui, el meu treball és molt divers perquè per mi passen tots els temes. Imagineu-vos que un dia al matí jo em llevo i penso, avui què tocarà? Tan pot ser que arribi a

Entrevista l’Ajuntament i m’hagin avisat que hi ha un rebentó d’aigua a Graugés o que hi ha un eixam d’abelles aquí a l’escola, ... és molt divers i és molt distret perquè pot passar qualsevol cosa al poble i ho has de, més o menys, gestionar si no es pot arreglar directament. Us ho explicaré una mica per sobre, però nosaltres a l’Ajuntament, a part de ser-hi jo, ho tenim dividit amb persones que m’ajuden perquè sinó no podríem pas anar bé. Per exemple, tenim el pare de la Meritxell que és el regidor d’ensenyament i pagesia o la mare del Carles que és la regidora d’urbanisme i cultura, la mare del Guiu que és la regidora de comunicació i noves tecnologies i crec que ja hem acabat de nens d’aquí a la classe. Entre aquesta gent que us acabo de dir i 3 més, m’ajuden. Per exemple, a l’escola potser faria faltar posar sorra al sorral, jo li dic al Carles que és el regidor d’ensenyament i el Carles s’ocupa de fer portar sorra. O s’ha de comunicar a tots els pares i mares que hem de fer una campanya de recollida d’aliments, doncs li dic a la mare del Guiu que és la regidora de comunicació i ella ho fa saber amb el seu sistema. Per tant, és una feina en comú i per sort tinc l’ajuda de tots aquests companys. Ells fan la feina des de casa i jo vaig cada dia a l’Ajuntament per si vol venir gent a veure’m, jo tinc una agenda i els rebo. Jo sóc una mica la coordinadora de tot, perquè la llei diu que tot és responsabilitat de l’alcalde, però l’alcalde pot delegar parts de les seves feines als regidors. Jo ho rebo tot i ho distribueixo.

(Aran) És difícil fer d’alcaldessa d’un poble?

No. Si ho fas amb ganes, no. No és gens difícil, ara, si no t’agrada i t’hi has trobat perquè les coses han vingut així, entenc que pot ser molt difícil perquè la gent se sol queixar molt i sol demanar bastants coses i si no tens il·lusió per fer la feina, a vegades és difícil. Però per mi no n’és gens, jo estic molt contenta de ser-ne.

(Queralt) Quins avantatges i quins inconvenients té ser alcaldessa?

(Riu). Avantatges, que estàs sempre en contacte amb tota la gent del poble d’una manera molt directa. També jo trobo que és molt maco que aquí Avià hi ha moltes associacions, hi ha 35 associacions. Aquesta gent cadascú s’ocupa del seu àmbit, per

Entrevista exemple els de les bicicletes, que aquest dissabte que ve organitzen una cursa.

Aquesta gent fa la feina d’organitzar actes sense esperar res a canvi. Veure i tractar amb totes les associacions, veure amb la il·lusió que fan les coses i poder ajudar-los amb el que toqui, és molt agradable. És la manera que tens de veure que realment molta gent del poble treballa perquè es facin coses al poble de manera completament altruista i si no t’hi fixes, perquè a un no li agraden les bicicletes o no li agrada el futbol o no li agraden les caminades, no s’adona que hi ha moltes associacions i gent que treballa i dóna el seu temps lliure per fer coses pel poble. Això fins que no ets a dins l’Ajuntament no t’adones de la quantitat de gent que hi arriba a haver. Per mi és el més maco. I inconvenients ... que no pots anar pel carrer, ni a fer un cafè, que no et vinguin a dir que no em va la llum ... és un constant, però tampoc és inconvenient perquè la gent necessita una cosa, et veu i t’ho diu. A vegades dius, no puc estar per tu que he d’anar a una reunió. Hi ha moments que a la gent els agradaria parar-se més i parlar més, però tu has d’estar perquè has de ser d’aquí a 5 minuts a una reunió a Berga o un altre lloc. És una mica, home, deixa’m respirar. Però és part de la feina i ja està.

(Pol) Quantes persones treballen a l’Ajuntament d’Avià?

Moltes. 52 persones. Són moltes persones. Pels que no ho sàpiguen, a part de la gent que som a l’Ajuntament, per exemple les monitores de l’escola són treballadores de l’ajuntament, o les mestres de la llar d’infants també ho són. També hi ha un centre de dia on hi va la gent gran i ja n’hi treballen 12 més. Anem sumant els de la brigada, etc. som 52.

(Maria) Un dia normal, què fa una alcaldessa?

Un dia normal, el meu dia normal, és llevar-me a les 7 del matí per preparar-me i esmorzar i a les 8 en punt ser a l’Ajuntament. Jo tinc una agenda i la gent que em volen veure truquen i s’apunten. Rebo visites de 8 a 10. Si hi ha algú que de 8 a 10 no li va bé, doncs hem de trobar una altra hora que li vagi bé. Per exemple, a la tarda també

Entrevista pot ser que m’hagin programat reunions perquè aquella persona treballa al matí i no pot venir a l’hora que jo estic allà i jo m’adapto als horaris de la gent. També hi ha moltes reunions amb alcaldes de la comarca o amb el Consell Comarcal. Bàsicament és reunir-se amb diferents persones per veure què necessiten i què s’ha de fer i, llavors, distribuir-ho i mirar que la feina es faci. Per sort tenim, a part dels regidors que a mi m’ajuden, molts treballadors i la feina es va distribuint cap a un àmbit o altre.

(Eva) Quantes reunions fas en un dia?

Hi ha dies que potser una o hi ha dies que potser 3. Per exemple, avui en concret, en tinc una a dos de nou del vespres, una altra a les 9 del vespre i una altra a dos de deu.

Són tres reunions, però són una rere l’altra. Quan diem reunions són amb diverses entitats o algun col·lectiu. Quan són amb persones en concret, són visites. Però reunions n’hi ha moltes, perquè per exemple avui em reuneixo amb 3 associacions del poble, som bastant gent i en diem reunió.

(Carles) A quin any es va construir el nou Ajuntament?

Es va construir al 1989. És a dir, fa uns 28 anys.

(Guiu) Finalment, com t’imagines l’Ajuntament i els seus serveis d’aquí a uns anys?

Com me l’imagino d’aquí a uns anys? Es fa difícil de preveure una mica, perquè segur que amb els pobles petits, la cosa anirà sent més o menys com ara, però tal i com està tot avui en dia penso que també serà un Ajuntament virtual, que la gent podran demanar les coses des de casa, es podran fer videoconferències, potser ja no tindrà sentit que estiguem allà en un edifici. Segur que la tecnologia ens ajudarà a l’Ajuntament també. Realment, la gent avui en dia, si no volen venir a demanar les coses, ja ens ho poden fer arribar des de casa amb una instància i ja se’ls respon també. És a dir, no és obligatori venir a l’Ajuntament si necessites demanar alguna cosa.

Entrevista Hem fet totes les preguntes que teníem marcades. Alguna cosa important que ens haguem descuidat de demanar i seria interessant saber?

Només dir que vosaltres, com que sou persones d’Avià que aneu pel carrer, que aneu a jugar als parcs i us moveu pel poble, també podeu ajudar que l’Ajuntament mantingui bé les coses. Potser un dia anant cap a casa vostra veieu que una paperera està foradada i li cau la brossa al terra, doncs heu de trucar a l’Ajuntament i dir-ho o, si em veieu pel carrer, m’ho dieu. Vosaltres, igual que les persones grans, podeu col·laborar en que l’Ajuntament tingui totes les coses que han de tenir de manera correcta. Poso exemples, si aquí a la rotonda de l’escola quan sortim si fan uns taps perquè els cotxes hi aparquen, doncs ho comenteu. Sou prou grans per veure les coses que estan bé i les que no. Així sou directament responsables que el poble funcioni bé. Qualsevol cosa que es pugui millorar, ens veieu pel carrer i per l’escola i ens ho podeu dir.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LA TEVA PACIÈNCIA I DEDICAR-NOS EL TEU TEMPS!

Receptes FIDEUÀ INGREDIENTS: 500 g de fideus de cabell d’àngel 1 cullerada d’oli 1 ceba trossejada 1 got de tomàquet fregit 1 fumet de peix 1 sípia 8 o 9 gambes 3 calamarsos grossos

PREPARACIÓ: 1. Agafeu una paella i poseu-hi l’oli.

2. Tireu els 500 grams de fideus a la paella.

3. Engegueu el foc suau i aneu remenant els fideus fins que quedin ben rossos.

4. Pareu el foc i agafeu una altra paella.

5. A la paella que heu agafat hi rostiu la sípia i els calamars a trossets petits.

6. A continuació, tireu la ceba trossejada i el tomàquet fregit, remeneu i deixeu que es cogui una mica.

7. Quan estigui cuit ho barregeu amb els fideus.

8. Poseu les gambes i aboqueu el fumet de peix. Deixeu-lo bullir durant 15 o 20 minuts, remenant de tant en tant.

9. Ja la podeu servir, amb all i oli o sense.

Xavier Comelles, Ivet Carreras, Laia Farràs, Martí Figols i Aitor Garcia

Receptes CANAPÈS DE FRANKFURT

INGREDIENTS • • • •

1 paquet de pasta de full frankfurts 1 ou formatge ratllat

PREPARACIÓ - Escalfeu el forn fins que estigui a 190º C. - Obriu el paquet de pasta de full i l’estireu a sobre del marbre de la cuina.

- Enrotlleu els frankfurts amb la pasta de full.

- Pinteu amb l’ou batut la part superior.

- Talleu la pasta de full a trossos petits.

- Tireu una mica de formatge ratllat per sobre.

- Poseu-los al forn durant uns 15 o 20 minuts i ja estaran llestos per menjar.

Xènia Costa, Jofre Cutal, Aniol Comellas, José Ezquerra i Núria Vilardaga

Receptes ESPAGUETIS A LA CARBONARA

INGREDIENTS (per a 4 persones): • • • • • • • •

200 g d’espaguetis 2 ous grans 70 g de parmesà ratllat 2 talls gruixuts de bacó 1 ceba petita trinxada un raig d'oli d’oliva pebre negre en pols sal

ELABORACIÓ: 1. Bulliu els espaguetis amb aigua i sal.

2. Fregiu la ceba i abans que agafi color hi tireu el bacó tallat a trossets i el deixeu rossejar, tot remenant.

3. Bateu els ous, poseu un polsim de sal i afegiu-hi el formatge en pols fins que es faci una pasta.

4. Agafeu els espaguetis ja bullits, els escorreu i els barregeu amb el sofregit.

5. Després hi incorporeu la barreja d’ou i formatge i ho mescleu tot junt.

6. Serviu-los en un plat i tireu-hi una mica de pebre i un raig d’oli per sobre.

7. Ja teniu uns boníssims espaguetis per menjar.

Àlex de Haro, Marc Boixadera, Pol Gimeno, Èlia Martín i Bernat Garcia

AUSTRÀLIA Austràlia és l’ illa més gran del món i el país més gran d'Oceania .Oceania és el continent més petit del món .Està situat a l'oceà pacífic i l'índic. A dins del continent hi ha Nova Zelanda.

A Austràlia hi ha monuments o construccions importants. Hi ha una gran barrera de corall que és natural i hi viuen molts peixos.

La Opera House de Sydney és un monument que el va dissenyar al 1957 un arquitecte de Dinamarca, que es deia Jorn Utzon. S'hi fa teatre, ballet, òpera i música.

A dins hi ha 2 restaurants, 6 bars, 1 biblioteca i 42 habitacions.

Està fet de formigó blanc i vidre, i és patrimoni de la humanitat.

Les Jenolan Caves són unes coves en les que es poden veure dibuixos dels aborígens.

Pol Adam, Biel Rey, Marc Fuster, Iria Parra i Aina Ribera

LA CIUTAT PROHIBIDA

La Ciutat Prohibida està situada a Pequín, la capital de Xina.

Durant 500 anys va ser la residència dels emperadors de la Xina, el palau imperial xinès, i també s'hi feien cerimònies i reunions de política.

Actualment és una atracció turística i a dins hi ha un museu que es diu Museu del Palau.

Fou construït entre 1406 i 1420. El complex està format per 980 edificis i 9.999 habitacions.

Conté una extensa col·lecció d'obres

d'art i objectes que van pertànyer a les

col·leccions imperials de les dinasties Ming i Qing.

La ciutat prohibida estava situada a la Ciutat imperial durant la dinastia Yuan, fundada pels Mongols. Després de l'establiment de la dinastia Ming, l'emperador Hongxú va traslladar la capital des de Pequín a Nanquin i va ordenar que els palaus dels Yuan fossin cremats. Quan la capital tornà a ser a Pequín es va començar aquesta construcció que va durar 15 anys.

Iona Serra, Eloi Gonfaus, Martí Salvador, Bruna Graus i Baihan Feng

MONUMENTS DE LA XINA EL TEMPLE DEL CEL

El temple del cel o Altar del cel és un complex d'edificis religiosos situats al sud-est de Pequín. El complex era visitat pels emperadors de les dinasties Ming i Quing per a les cerimònies anuals de pregaria al cel per a una bona collita. S'ha considerat com un temple taoista, encara que l'adoració xinesa del cel és anterior a aquesta religió.

LA GRAN MURALLA XINA

La gran muralla xinesa és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus Mongoles i Turques. És l'estructura més llarga del món construïda pels humans. La seva llargària és d’uns 7000km.

Clara Sistach, Laia Tubau, Dani Ribera, Arnau Roca i Randa Rouan