Esclopet18

Febrer 2014

Núm. 18

L’ESCLOPET La revista de cicle mitjà En aquesta revista hem entrevistat a

No us perdeu els contes d’aquesta

l’alcalde d’Avià, Llorenç Altozano i

revista: El Pedraforca s’està cremant i

també al futbolista Oriol Rosell de

Les croquetes esquiadores!

Puig-reig. No us ho perdeu!

Us animem a fer un parell de rutes: a Montserrat i a la Vall d’Aran.

Us animem a llegir els rodolins i poemes que ens hem inventat!

Esperem que us agradin!

A l’apartat de notícies us expliquem com es va desenvolupar el Dakar d’enguany i la benvinguda al campió Marc Coma!

Conte EL PEDRAFORCA S’ESTÀ CREMANT!!!!!

Un conte us narrarem tan bé com podrem, si l’escolteu el sentireu i qui no el sentirà no el sabrà.

Era la nit de Nadal i els nens de Gósol baixaven del Pedraforca amb torxes, era tota una tradició.

El Lluís va arribar des de Barcelona a celebrar el Nadal amb els seus avis. Allà hi havia molts incendis. Més tard quan tothom sopava, el Lluís va pujar al Pedraforca i va posar una torxa a un arbre molt alt per poder mirar el poble que tant li agradava. De sobte va veure que s’estava cremant i va avisar a tothom.

- El Pedraforca es crema, es crema!!!!!!!!!!!

Gràcies a tot el poble van poder parar el foc i el van apagar. Però el Lluís se sentia malament i va anar pensant què podria fer per arreglar-ho. Per això quan tothom dormia ell i el seu pare van anar a posar llums a tot el Pedraforca perquè així quan la gent del poble es llevés el veurien tot il·luminat.

I així va ser, quan els xics i grans del poble van veure el Pedraforca il·luminat van estar molt contents i van donar les gràcies al Lluís i al seu pare.

I per tothom va ser el millor Nadal del món. Després de l’espant, és clar!

Catacric-catacrac, conte acabat.

Catacrac-catacric, conte finit.

Aquest conte l’hem fet els alumnes de 3r i 4t: Maria Castaño, Aina Solà, Miquel Solà, Berta Riera, Marina Sistach, Lucas Villalba i Jan Carrera.

Conte LES CROQUETES ESQUIADORES Un conte us explicarem tan bé com sabrem.

Això era una vegada dues croquetes que es deien Bacallà i Pernil, eren les bessones més esquiadores que hem conegut mai.

Un dia la Bacallà i la Pernil van anar a esquiar perquè la Pernil havia d’anar a fer curses. La Bacallà estava enfadada i va dir: - No vull esquiar més, estic cansada de fer-ho.

La mare, que es deia Oliva, i el pare, que es deia Pera, li van dir a la Bacallà si volia fer castellers, a lo millor si ho provava li agradava. I va dir que sí.

L’endemà va començar a anar amb els castellers i li va agradar molt perquè feia d’enxaneta. Els pares estaven molt orgullosos d’ella però... la Pernil es va posar gelosa. Així que va voler fer castells com la seva germana i.a que no sabeu què va passar?

Doncs que es va trencar un braç i una cama, apa aquí!!!!!!

La Bacallà li va preguntar a la Pernil: - Per què has volgut fer castellers?

I ella li va respondre: - Perquè tenia gelos de tu.

La Bacallà li va dir que deixaria de fer castellers i continuaria esquiant com la Pernil perquè no tingués mai més gelos.

La Pernil se la va mirar i va deixar anar: - Saps què? Jo esquiaré i tu faràs castellers i així totes dues farem el que ens agrada. Que et sembla?

I la Bacallà va dir que li semblava bé si no tornava a tenir mai més gelos.

I tot això és tan veritat que potser mai no ha passat.

Hem inventat aquest conte els alumnes de 3r i 4t: Maria Parras, Ian Payan, Edurne Martinez, Marina Brea, Blai Minoves, Meritxell Figols i Salma El Mchanek

Ruta a Montserrat On és Montserrat: És una muntanya situada al mig de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.

Com s’hi va: Passat el polígon de la Valldan seguirem la carretera per la C-16 fins a Manresa, una mica més avall de Manresa trobarem un trencant que va a parar a la C-55 fins arribar al telefèric. (La manera més ràpid de arribar.)

També podem pujar amb cremallera o amb cotxe.

Què hi pots fer?

A Montserrat hi pots practicar: L’escalada i també es un punt de partida de moltes excursions a peu. Hi ha moltes vies ferrades amb cordes i ferros es pot escalar desenes d’agulles de diferents dificultats, una de les més conegudes és el cavall Bernat.

A Montserrat hi ha una biblioteca amb gairebé 300.000 volums, una escolania que és considerada la més antiga d’Europa. Es pot visitar el museu amb obres de Greco, Picasso o Dalí. Al museu hi ha una mòmia de l’antic Egipte. També es pot visitar el monestir o la mare de deu.

Arnau Brea, Elisabet Marmin, Pau Badia , Queralt Navarro, Maria Tubau, Ares Puig i Anna López

Ruta a la Vall D’Aran És una comarca de muntanya del Nord Oest de Catalunya. Situada en una vall dels Pirineus i la capital es Vielha.

La llengua pròpia i oficial d’aquesta comarca és l’aranès. Celebra la seva festa nacional el 17 de juny.

Des d’aquí s’hi pot anar de la Seu d’Urgell i cap al port de la Bonaigua, o bé per la Nacional230 Lleida-Pont de Suert passant pel Túnel de Vielha.

La comarca de la Vall d’Aran és petita. Allà la vegetació és espessa i de molts tipus.

El clima és fred i neva. La Vall d’Aran està envoltada d’uns cims alts com el Besiberri, Gran Tuc de Colomers ...

Allà també hi neixen rius com: La Noguera Pallaresa, La Noguera Ribagorçana i afluents del Segre. La comarca de la Vall d’Aran té molts poblets: Vilamós, Bossost, Les, Salardú... amb moltes esglésies per visitar.

Els poblets de la Vall d’Aran estan fets de pedra i hi pots passejar tranquil·lament. Es pot anar a fer turisme per les muntanyes de la Vall d’Aran. També pots visitar tots els pobles que hi ha: Arres, Bausen, Bossòst, Bòrdes, Canyan, Les, Naut Aran, Vielha, Vilamos, Baqueria. Pots visitar algunes esglésies romàniques com: Església de santa Maria d’Artes, l’església de sant Joan d’Artes i moltes més. Pots anar a esquiar a les pistes d’Esquí de Baqueira. Hi ha bona gastronomia, pots anar a veure la fauna i flora de la Vall. Es poden fer diferents excursions, per veure diferents animals. Hi ha un parc que es troba a més de 1.200m d’altitud, es diu Aran parc. La gent aficionada a la fotografia, tenen moltes possibilitats de captar imatges d’alguna de les especiés més emblemàtiques del Pirineu.

Pol Santacreu, Arnau Espinosa, Xènia Tomàs, David Espinosa, Berta Corominas, Gerard Ahicart i Mariona Bernardo.

Notícies El Ral•li Dakar és una prova per vehicles a motor que va néixer l’any 1979 de la mà de Thierry Sabine arran d’haver-se perdut l’any anterior al desert del Teneré.

Originàriament el recorregut s’iniciava a París i finalitzava a Dakar, la capital del Senegal i la major part de la prova es feia al desert del Sàhara.

Aquesta prova es va anar desenvolupant durant anys, amb modificacions a la ciutat de sortida, en el traçat i en la meta, en funció de les amenaces (guerres, cops d’estat, terrorisme) a les zones per on passava, fins que l’any 2008 va haver de suspendre’s per una amenaça terrorista a Mauritània.

prova d’això és que des del seu inici l’any 1979 fins ara hi han perdut la vida 24 pilots i no menys de 29 espectadors i treballadors, fins i tot el creador del Ral·li va morir al desert de Mali l’any 1986, mentre controlava la cursa.

Aquesta competició està adreçada a cotxes, motos, camions i, des que es corre a Sud-Amèrica, quads.

La prova que s’ha realitzat el 2014 ha anat des de Rosario a l’Argentina, passant per Uyuni a Bolívia i ha acabat a Valparaiso, a Xile, des del

L’any 2009, la prova es va traslladar a Sud-Amèrica, molt més estable políticament que l’Àfrica, disputantse a l’Argentina, Xile, Bolívia i Perú, passant pel desert d’Atacama.

La cursa, tant en les edicions africanes com a les americanes, ha presentat una dificultat i una duresa molt important,

dia 4 fins el 18 de gener d’enguany.

Notícies La cursa ha estat molt disputada en totes les categories, amb accidents, canvis de posició a les classificacions, gairebé diàries, i malalties dels pilots.

La participació de pilots catalans ha estat molt nombrosa en les categories principals i amb uns grans resultats al finalitzar la cursa.

A la categoria de cotxes ha resultat guanyador el Nani Roma; el Jordi Viladoms ha estat segon a la classificació de motos i la Laia Sanz ha estat la guanyadora en la categoria de motos per dones, assolint una meritòria 16ena posició en la classificació general.

Menció especial mereix el nostre veí avianés Marc Coma, que després de la duresa de la prova i d’haver corregut part de la cursa malalt ha aconseguit guanyar la prova de motos amb un avantatge de quasi dues hores respecte del segon classificat. Aquest ha estat el seu quart Dakar (2006, 2009, 2011 i 2014) després d’haver-hi participat en 11 edicions.

El passat 26 de gener, el seu poble natal, Avià, en una gran festa de benvinguda que se li va fer, se li va atorgar la distinció de Fill Predilecte, que valora el seu esforç, tenacitat i perícia com a pilot, el seu arrelament i bones maneres com a persona i com a veí i el fet que fa que el poble d’Avià sigui conegut arreu.

Roger Fíguls, Sanu M. Montalbán, Pau Roca, Ramon Dachs, Xènia Guixé, Heura Vilà, David Perarnau, Núria Fígols, Adrià Hernando, Isabel Casals, Núria Vilella, Ana T. Navarro, Gerard Moncayo, Oriol Bascompte.

Entrevista ENTREVISTA A LLORENÇ ALTOZANO, ALCALDE D’AVIÀ En aquesta revista entrevistem al Llorenç Altozano, alcalde del poble d’Avià.

CARLA: Li agrada fer d’alcalde?

Si m’agrada fer d’alcalde. Es una feina que no havia fet mai i intentar solucionar els problemes dels altres és important.

MARIA: Ens podria dir algunes de les seves feines com a alcalde?

LLORENÇ: La feina més important que es fa des de l’ajuntament és una feina que no es veu. Es gestiona el dia a dia de l’ajuntament, les feines de les persones que hi treballen, pagaments de factures, etc. També hi ha altres feines secundàries com fer entregues de premis, atendre els mitjans de comunicació, organitzar festes...

ALEIX: Es dedica únicament a fer d’alcalde?

No, la veritat és que no. Les hores que trec de fora de la meva feina les dedico a fer d’alcalde.

La meva feina es ser metge.

MARC: Quan era petit què volia ser de gran?

Quan era petit volia ser metge i actualment ho sóc. Fer d’alcalde m’ha sorgit de gran i és una altre manera d’ajudar a la gent.

MARTINA: Creu que Avià és un lloc amb molts problemes per resoldre?

Per sort, Avià es un poble amb pocs problemes. Els problemes que hi ha no son grans i des de l’ajuntament s’intenten resoldre tots.

CARLA: Quina és la seva ciutat preferida?

Com a poble m’agrada molt Avià però la meva ciutat preferida és Praga, la capital de la República Txeca.

MARC: Creu que la crisi econòmica ha afectat gaire a la població d’Avià?

La crisi ha afectat a Avià com a tot arreu, però per sort, ho hem pogut anar trampejant i al poble no hi ha cap família que es trobi amb una pobresa extrema.

Llorenç, moltes gràcies per dedicar-nos una estona del seu temps.

Hem realitzat aquesta entrevista: Marc Monell, Aleix Corominas, Maria de Haro, Carla Gabarrós i Martina Sales.

Entrevista ENTREVISTA A L’ORIOL ROSELL

En aquesta revista entrevistem a l’Oriol Rosell i Argerich, jugador de futbol català que juga a l’Sporting Kansas City dels Estats Units d’Amèrica.

Maria: Des de quin any jugues a futbol?

Oriol: Vaig començar quan tenia 7-8 anys al CE Puig-reig.

Martí: A quin equip t’agradaria jugar?

Oriol: M’agradaria dedicar-me molts anys com a professional del futbol, però no tinc cap equip preferit.

Nerea: Què és el que més t’agrada del futbol?

Oriol: La sensació que tinc quan estic el mig del camp sentint a la gent cridar i quan les coses van bé en el futbol, et pot donar moltes alegries.

Aleix: De tots els equips que has jugat quin t’ha agradat més?

Oriol: L’equip que em va agradar més de la lliga americana va ser jugar contra el Nova York Red Bulls, perquè hi juga el Tierry Henry, que havia jugat amb el Barça.

Aran: Et va agradar que et convoquessin per jugar amb la selecció catalana?

Oriol: Molt, em va fer molt feliç poder jugar un partit tan bonic i al costat de grandíssims jugadors de renom.

Raquel: Practiques algun altre esport a part del futbol? Quin?

Oriol: Sí, faig natació i de vegades atletisme.

Clara: Quines són les teves aficions?

Oriol: Tocar la bateria, cuinar i viatjar.

Pau: T’agrada estar treballant tan lluny de casa?

Oriol: És dur, tenir la teva família i amics tant lluny. Però el sentir-me estimat per ells, és com si estigués el seu costat. Per tant, m’agrada seguir el meu camí.

Oriol: A viatjar?

quin

lloc

del

món

t’agradaria

Oriol: A molts llocs... Però m’agradaria anar alguna illa perduda del carib i passar uns dies allà.

Oriol, moltes gràcies per dedicar-nos una estona del teu temps.

Hem realitzat aquesta entrevista: Aran Capdevila, Maria Sànchez, Raquel Martín, Nerea Parra, Clara Coma, Pau Perarnau, Martí Pujals, Aleix Tarrés i Oriol Rey.

Poesia i endevinalles RODOLINS

L’Aina al·lucina quan veu una piscina.

El Joan té un ant gegant i elegant.

L’Aina és fina com una mandarina i es creu que es diu Tina.

En un contenidor blau avui el Pau ha vist un gripau, cap per avall, sembla una clau.

El Nil va per un carril troba un niu a dins d’un pernil.

El Damià viu a Avià i a anar a Bagà a comprar pa.

La Júlia va a Súria feta una fúria.

La Marina és molt fina, i blanca com la farina Té una gallina.

Cada matí es pentina i menja una mandarina.

La Carla parla català, i sempre porta una perla.

Per Nadal, la Núria va tenir una gran alegria perquè li va tocar la loteria.

La Laia És mediterrània.

El Marco ha vist un falcó i s’ha menjat un macarró.

El Nahuel s’ha disfressat de Pare Noel.

El carnaval es disfressa, canta i balla sobre una carrossa, es passeja pels carrers, entremig de la gent, tira confetti de tots colors, es diverteix i fa riure a tothom.

El lleó rugeix.

El jaguar corre.

El linx salta.

El dofí giravolta.

El gat esgarrapa.

El gos borda.

L’àliga vola.

El mussol dorm.

La girafa menja .

La pantera caça.

El guepard s’amaga.

El peix neda.

El conill rossega.

Quin és el teu animal preferit?

Hem realitzat aquest apartat: Laia Bosoms, Carla Marfà, Nil Pastor, Júlia Vilardaga, Marina Barcons, Núria Fígols, Damià Rey, Roger Díez, Pau Buscall, Marco A. Farcas, Aina Arroyo, Joan Viñas, Aina Campà i Nahuel Araujo.