Esclopet16

Novembre 2013

Núm. 16

L’ESCLOPET La revista de cicle mitjà En aquesta revista hi trobareu

No us perdeu l’entrevista a la

un reportatge molt interessant

Laura Serrat, la Koloraina blava i

dels Kooris, uns aborígens

membre dels Castellers de Berga.

d’Austràlia.

Us podeu entretenir llegint els Si teniu ganes de fer una excursió, us proposem dues rutes molt interessants: Núria i Pedret

rodolins i poesies que hem inventat per tots vosaltres!

Si us agrada llegir, us animem a endinsar-vos en els contes d’aquesta revista: La dent de la sort i una illa enmig del mar.

NOVETAT! L’Esclopet inclou un apartat de Science, no us el perdeu!

Els Kooris (1) Els Kooris viuen des de fa uns 42.000 anys

a Austràlia. Fa poc més de 200

anys, el 1788, els britànics

van

començar ocupar

a

l’illa.

La

seva població és de mig milió d’habitants. . De les 250 llengües diferents que parlaven abans que hi anessin els europeus ara solament en queden unes 20.

Portaven una vida de caçadors i recollien els fruits dels boscos, i vivien en grups que recorrien

amplis

territoris

caçant

amb

llances i boomerangs, pescant en canoes i recollint fruits i plantes.

El didgeridú és un instrument musical típic fet amb el tronc buit d’un eucaliptus.

La

muntanya

Ulurú és el segon major

monòlit

(roca d’una sola peça) del món, amb més

de

kilòmetres

348

metres

de

d'alçada,

contorn

i

9 2,5

kilòmetres sota terra. L'Ulurú és una muntanya sagrada per les seves creences.

Tjupurka, el temps del somni.

Goorrialla la serp de l’arc de santmartí.

Al

no

tenir

llengua

escrita,

transmetien

el

seu

coneixement per mitjà de relats i cançons. Tot seguit us explicarem d’on han sortit els animals i plantes, i perquè n’han de tenir cura.

Al

principi el món era pla fins que un dia

va arribar

una serp que es deia Goorrialla. Era tan gran que quan es movia feia muntanyes. A la nit va anar a dormir en una tribu. Quan tothom dormia van arribar dos nens que fugien d’una tempesta. La serp els va convidar a entrar a dormir a la seva boca, els nens

hi

van

entrar

,

quan la serp va veure que estava malament el que havia fet Quan

la

gent

va fugir. es

va

despertar i es van adonar del que havia fet es van enfadar i la van anar a buscar. Quan la van trobar estava dormint i li van fer un tall però no van sortir els nens, van sortir dos ocells. Quan la serp es va despertar i va veure el tall que li havien fet es va enfadar molt i va començar a destrossar muntanyes, cada cop que una pedra queia al cap d’una persona la gent es transformaven en animals o plantes, fins que la serp es va cansar i se’n va anar al mar i va deixar que la gent es cuidés dels animals i plantes.

Aquest apartat l’han realitzat> Marina Brea, Edurne Martínez, Ian Payan, Jan Carrera, Salma El Mchanek, Berta Riera, Maria Castaño, Blai Minoves, Meritxell Fígols, Maria Parras, Lucas Villalba, Aina Solà, Miquel Solà i Marina Sistach.

Ruta a Núria La vall de Núria és una vall pirinenca situada el terme municipal de Queralbs,a la comarca del Ripollès, està a una altitud de 1964 m. sobre el nivell del mar.

El clima de Núria es fred,plujós i neva molt.

La Vall de Núria ha estat habitada des de molt antic . Els romans hi van viure i ens ho demostren dues eines que es van trobar en una mina de coure del costat del camí de Queralbs a Núria.

S’hi pot pujar en tren cremallera o bé a peu per uns camins de muntanya, des de Ribes de Freser o des de Queralbs. Primer sols s’hi arribava a peu. Al 1927 van començar els estudis per fer-hi un tren i el 7 de desembre de 1930 va arribar el primer tren a la vall de Núria.

Quan arribem trobem un llac que pots passejar-hi en barca, i al davant del llac hi ha un santuari en forma de U. A l’esquerra del llac hi ha l’ermita de Sant Gil, que està a vora de l’embarcador.

MARE DE DÉU DE NÚRIA La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica del segle XI i XII. La llegenda diu que la va tallar Sant Gil que va viure en aquesta contrada amb el pastor (700704).I que la va deixar amagada a la cova o vivia, quan va haver de marxar que els perseguia els moros. La Mare de Déu és una talla de fusta de 48 cm d’alçada.

Està asseguda amb una cadira de braços. Té les mans i els dits estirats i els peus punxeguts i penjant. Porta el nen Jesús assegut el genoll esquerra. El nen Jesús té la mà dreta alçada i va descalç. Dins l’església hi ha tres objectes que són molt populars: La creu, l’olla i la campana. Hi ha creença popular de qui fica el cap dins l’olla se li cura el mal de cap i les mares joves que toquen la campana queden embarassades.

Aran Capdevila, Aleix Corominas, Carla Gabarrós, Maria de Haro, Pau Perarnau, Martí Pujols i Martina Sales

Ruta a St. Quirze de Pedret Per començar la ruta, hem d’anar a l’institut de Berga que està a la plaça Guernica.

Després agafarem una carretera estreta asfaltada cap al canto nord, que fa molta baixada i passa per davant de l’abocador de Berga. Seguint la carretera arribarem el pont de Pedret que és de pedra i de l’edat mitjana.

Aquest pont passa per sobre del riu Llobregat.

Si us voleu banyar l’aigua de sota el pont és molt freda. Al costat del pont hi ha una casa que es pot demanar si te la deixen per dinar.

Travessant el pont passarem per un caminet i arribarem a l’església.

L`església de Sant Quirze de Pedret, és al terme municipal de Cercs (Berguedà), és una obra molt important de la nostra arquitectura preromànica.

A vora l’església hi ha una casa edificada fa uns segles sobre les restes del monestir del segle Xl .

L’església té tres naus i tres absis. El primer temple és una nau del segle IX i l’ampliació a tres naus és del segle X. Les pintures romàniques de l’entorn de l’ any 1.100 pintures primitives de les quals conservem dos fragments al Museu de Solsona.

El 1.959 va ser cedida per Bisbat de Solsona a l’ Ajuntament de Berga perquè en tingues cura.

L’església té pintures preromàniques del segle X i pintures romàniques de finals del segle XI. Una de las pintures més antigues és l’Orant, personatge masculí amb barba, túnica i braços estesos, dins d’un cercle decorat amb motius de ziga-zaga, al cercle hi ha un àguila o un paó.

Marc Monell, Oriol Rey, Aleix Tarrés, Maria Sánchez, Clara Coma, Nerea Parras, Raquel Martín.

Entrevista ENTREVISTA A LAURA SERRAT Ens trobem amb Laura Serrat i els nens i nenes encarregats de fer l’apartat d’entrevistes de l’Esclopet hem preparat unes preguntes per conèixer-la millor.

1. Quin any vas néixer?

El 1.987.

2. A què et dediques? Sóc mestra d’educació infantil, per tant, de nens des de 0 fins a 6 anys.

3. A quina escola treballes?

Treballo a l’escola de Bagà nomes treballo mitja jornada.

4. A quins alumnes fas classe? De què? Faig classe a p3, p4 i p5. Faig música, un taller de contes, un taller de plàstica i reforç.

5. T’agrada fer de mestra? Sí m’agrada fer de mestra perquè m’agraden molt els nens, els ensenyo i aprenc coses d’ells.

6. T’agrada llegir? Si m’agrada però em falta temps per fer-ho.

7. Quines son les teves aficions? Uf, m’agrada fer moltes coses: fer esport, esquiar, caminar, fer activitats amb nens, fer castells...

8. Veiem que ets una persona molt activa, t’agrada fer tantes coses? Sí, a vegades penso que faig moltes coses però quan no faig res, trobo que m’avorreixo.

9. T’agrada fer castells? Per què? Sí, es una cosa que des de petita m’agradava però no hi havia cap colla castellera a prop de casa. Ara com que hi ha la colla de Berga, hi vaig i m’agrada molt.

10. Algun dia heu fet un castell i heu fet llenya? Algun cop hem fet llenya però jo no era al tronc del castell i per tant, puc dir que jo no he fet llenya.

11. T’agrada ser koloraina i fer ballar als nens i nenes? Sí, m’agrada molt però el que més m’agrada és veure que els nens i nenes es diverteixin i s’ho passen molt bé ballant amb nosaltres.

12. Quin és el teu color preferit? El meu color preferit és el groc però jo sóc la koloraina blava perquè quan vaig començar el groc ja estava agafat. Últimament també m’agrada el color blau.

13. Et va agradar la experiència d’anar a Charcay?

Perquè? Va ser una experiència molt xula. Vam visitar una escola d’allà, vam conèixer una altra cultura i ens van tractar molt bé.

14. A quin lloc del món t’agradaria anar de vacances? Hi ha dos llocs que m’agradaria anar: Escòcia i Finlàndia.

Laura, moltes gràcies per dedicar-nos una estona del teu temps.

Els encarregats de realitzar aquesta entrevista hem estat: la Laia Bosoms, la Carla Marfà, el Nil Pastor, la Júlia Vilardaga, la Marina Barcons, la Núria Fígols, el Damià Rey, el Roger Díez, el Pau Buscall, el Marco A. Farcas, l’Aina Arroyo, el Joan Viñas, l’Aina Campà i el Nahuel Araujo.

Conte LA DENT DE LA SORT

Temps era temps, la Maria i en Joan eren dos germans que tenien un gat i un gos.

Van anar d’excursió a la muntanya i de cop i volta es van perdre. La Maria va agafar molt fort la mà d’en Joan perquè estava molt espantada i junts van anar a trobar el camí. Després va començar a nevar i ells encara buscaven el camí però de sobte van veure una cova on refugiar-se.

Van muntar les tendes i tot el campament. Al fons de la cova van veure una brillantor molt forta, s’hi van acostar i van veure que era una dent. La Maria la va guardar a la seva butxaca i va decidir anomenar-la “ dent de la sort “, va pensar que els ajudaria a arribar a casa. Llavors en Joan va dir que volia marxar i la Maria va estarhi d’acord perquè feia sol. Van recollir tot i gracies a la dent de la sort arribaren a casa.

La Maria va agafar la dent de la sort i la va ficar en una caixeta molt maca que havien trobat pel bosc.

Així va ser com la Maria i en Joan sempre més van estar protegits per la dent de la sort i mai més es van perdre.

I això és tan veritat com que s’ha acabat.

Aquest conte l’han realitzat l’Anna López de Vinuesa, Queralt Navarro, Arnau Brea, Xènia Tomàs, Elisabet Marmi i David Espinosa.

Conte UNA ILLA AL MIG DEL MAR Escolteu bé això que us diré que si ho sé, tampoc no ho sé, i si bé mai no ha passat bé podria ser veritat. Un home i el seu gos estaven pescant.

De sobte va començar a ploure i es van anar a refugiar en unes palmeres cocoteres. Quan va parar de ploure van sortir i van veure una nena que havia arrossegat la tempesta.

Es van presentar i la nena els va explicar que, amb la tempesta, s’havia enfonsat el seu vaixell i el seu pare havia desaparegut. Així que van decidir viure tots junts.

Quan va tornar la calma, un bon dia van anar a pescar. Van veure una illa al mig del mar i els va semblar que hi havia algú. S’hi van acostar i a la nena li va semblar que era el seu pare. Efectivament ho era!!! El retrobament va ser molt alegre, ja que tots dos es donaven per perduts. El pare i la filla es van quedar a viure en aquella illa i l’home i el gos van tornar cap a casa seva molt contents.

I conte contat per la xemeneia s’ha escapat.

Mariona Bernardo, Pau Badia, Arnau Espinosa, Ares Puig, Maria Tubau, Berta Corominas, Gerard Ahicart i Pol Santacreu.

Poesia i endevinalles RODOLINS El Roger té un amic forner.

L’Adrià és a Canadà.

El Pau menja llet amb cacau.

Avui, la Xènia s’ha posat colònia.

L’Oriol va pel corriol amb un mussol i un cargol sota el sol.

A la Sanu li agrada el menú.

El Gerard arriba molt tard És a la classe d’art.

El David no va a Madrid.

El Ramon ha vist ha vist tot el món.

L’Anna menja una banana mentre juga a un gimcana.

L’Heura viu una aventura amb una escultura La Núria va anar a Súria.

La Isabel és dolça com la mel.

La Núria toca la bateria.

POESIES El gat afamat està acabat.

A Brasil, un cargol amic del sol i del mussol.

El rei del rap no té cap nap.

L’Anna té una cabana amb una aranya sota la campana.

El cargol del Pol vol un pinyol.

L’Anna ha agafat una aranya i al cap li ha anat.

LA TARDOR Fulles acolorides, Castanyes torrades, Magranes envermellides, Panellets rodonets, Moniatos calentets, Caquis dolcets, Fulles caigudes.

VISCA LA TARDOR!

Roger Fíguls, Sanu M. Montalban, Pau Roca, Ramon Dachs, Xènia Guixé, Heura Vilà, David Perarnau, Núria Fígols, Adrià Hernando, Isabel Casals, Núria Vilella, Ana T. Navarro, Gerard Moncayo i Oriol Bascompte.

Science LIVING THINGS AND NON LIVING THINGS WHAT DO LIVING THINGS NEED TO BE ALIVE??

ANIMALS PLANTS

HUMANS/PEOPLE

WATER SUNLIGHT AIR HOME FOOD SOIL SHELTER SPACE

AIR

HOME

WATER

SUNLIGHT

FOOD

SOIL

SHELTER

SPACE