L’ASSEMBLEA Els nens i nenes de Cicle Inicial, quan comencen l’assemblea, prèviament han treballat la conversa a Educació Infantil. OBJECTIUS DE LA CONVERSA. SEGON CICLE E. I. 1) 2) 3) 4) 5) 6) 7) 8) 9)
Saber fer-nos entendre. Expressar la pròpia opinió. Mantenir una postura pròpia respecte el seu punt de vista. Saber cedir. Millorar l’estructura lèxica. Millorar l’estructura discursiva. Millorar l’organització del pensament. Aprendre a escoltar. Aprendre a arribar acords.
NORMES DE LA CONVERSA 12345-
PARLAR SENSE CRIDAR. ESCOLTAR EN SILENCI QUAN ELS ALTRES PARLEN. SEURE BÉ. AIXECAR LA MA PER PARLAR. ESPERAR EL SEU TORN PER PARLAR.
Què és una assemblea? Una assemblea és un moment escolar organitzat perquè els alumnes i els professors puguin parlar de tot allò que els interessi amb la finalitat de millorar la convivència i el treball (Josep M. Puig Como fomentar la participación en la escuela. Graó).
Objectius ● ● ● ● ● ●
Informar d’aspectes que interessen al grup Analitzar situacions conflictives Organitzar les tasques de la classe Participar en la gestió de l’aula, de l’escola i de la comunitat Decidir les normes de convivència Desenvolupar en els alumnes el respecte, l’autonomia, l’esperit crític, la responsabilitat i el diàleg
Continguts implícits en l’assemblea Les assemblees són un mitjà per treballar: ● Capacitats: posar-se en el lloc de l’altre, expressar opinions de manera respectuosa, entendre quines situacions són problemàtiques i comprometre’s a millorar-les... ● Actituds: participació i interès per tot allò que afecta al grup, ajuda mútua, saber perdonar, respecte pels acords presos... ● Valors: solidaritat, igualtat, respecte a les diferències, amistat, confiança, responsabilitat...
Temes per parlar en les assemblees El contingut manifest d’una assemblea és el conjunt de qüestions que una classe proposa: els temes que ha anotat a la cartellera i que han organitzat en elaborar l’ordre del dia. S’intenta que els alumnes anotin a la cartellera totes aquelles qüestions que els interessin o que els preocupin. D’altra banda, a l’assemblea també han d’arribar tot aquell seguit de qüestions que els professors entenen que són importants: informacions diverses, presa de decisions sobre aspectes concrets, anàlisis de situacions... Els temes poden ser diversos: ● Temes de treball escolar. Són totes aquelles qüestions relacionades amb el funcionament de les activitats escolars d’ensenyament i aprenentatge. Per exemple: l’organització del material, els càrrecs, la tria del nom de la classe, els deures, com ajudar els alumnes que els costa més?... ● Temes d’organització d’activitats. Fa referència a la planificació d’activitats del grup classe. Per exemple: les disfresses de carnestoltes, les colònies, la diada de Sant Jordi... ● Temes de convivència. S’inclourien tots aquells temes que tenen a veure amb la relació entre els alumnes. Per exemple: les normes, les baralles al pati, les pintades dels lavabos, els insults... ● Temes informatius i d’actualitat. Són un conjunt de qüestions el contingut de les quals es fonamentalment informatiu. Per exemple: les festes del poble, l’oferta d’activitats extraescolars, les normes, les notícies... Hi ha alguns temes que per diversos motius es millor que no es considerin temes de l’assemblea de classe. Un primer tipus serien aquells que tenen un caràcter merament personal (millor treballar-los a la tutoria). Un altre tipus són aquells temes que exploten violentament de manera que no pot retardar-se el seu tractament a la propera assemblea de classe, sinó que és millor solucionar-los immediatament, parant la classe
o parlant-lo amb els directament afectats.
Com presentar l’assemblea al grup-classe? La presentació als alumnes podria ser: Sabem que moltes vegades us preocupen temes i que us agradaria poder parlar-ne en algun moment. Es per això que hem organitzat un temps dins l’horari escolar, que li direm Assemblea per poder parlar entre tots, d’aquells temes que ens interessin: aspectes referents al treball escolar, a la convivència... tot allò que es pugui millorar. Amb la finalitat de buscar entre totssolucions, acords... Aquest espais els organitzarem quinzenalment els ...... a les...... hores. A la classe hem organitzat una cartellera, dividida en dues parts: temes a parlar i acords presos. A sota hi trobareu uns papers on cadascú hi podreu escriure el tema que us interessi parlar i el vostre nom. Haurem de pensar en un encarregat d’assemblea que serà qui juntament amb la mestra prepararà l’ordre del dia, el llegirà i prendrà nota dels acords presos (a partir de 3r). El dia que fem l’assemblea ens asseurem en rotllana per poder-nos veure tots i facilitar el diàleg.
Organització ● Temporalització: Les assemblees es faran una vegada al mes a Cicle Inicial i Cicle Mitjà i quinzenalment a Cicle Superior. ● Cursos:Podem realitzar assemblees a partir de 1r. ● Distribució de l’espai: La disposició en cercle o semicercle facilita que tots els alumnes es vegin i puguin parlar còmodament. Mentre el delegat d’assemblea anota l’ordre del dia a la pissarra, la resta d’alumnes poden redistribuir organitzadament les cadires en rotllana. . ● La cartellera: La cartellera pot estar dividida en dues parts: temes a parlar i acords presos. Els alumnes disposen de fulls de paper on anotar el tema que els interessaria parlar i el seu nom. Aquests fulls els pengen a la cartellera. El dia de l’assemblea es despengen els fulls i es confecciona l’ordre del dia. Si a l’assemblea no s’han tractat tots els temes, els que quedin pendents encapçalen la cartellera. La cartellera permet que el conjunt de la classe conegui les qüestions proposades. L’altra part de la cartellera permet exposar els acords als que s’ha arribat.
L’encarregat de l’assemblea Aquest càrrec exigeix a l’alumne responsabilitats concretes, tant pel que fa a la preparació com el desenvolupament de l’assemblea, per tant es realitzarà només a Cicle Superior. Tot i així tractant-se d’alumnes de primària, el mestre no pot delegar totes les funcions de coordinació i de moderació de l’assemblea a l’encarregat. El mestre no és només un membre més de les assemblees sinó que fa un paper més rellevant: fa intervencions per clarificar, demanar explicacions o aportar procediments per agilitzar el diàleg. Les funcions d’aquest càrrec són: escriure l’ordre del dia a la pissarra, llegir-lo davant del grup, donar el torn de paraula, avisar quan algú no escolta o quan es canvia de tema i finalment anotar els acords de grup en una llibreta i a la cartellera de la classe. Aquest càrrec es pot realitzar conjuntament entre el delegat i el subdelegat. A Cicle Inicial i Mitjà ho farà la mestra (a quart es pot anar introduint aquesta figura, molt pautada per la mestra.)
Els moments de l’assemblea: ● Preparació de l’ordre del dia: el mestre (conjuntament amb l’encarregat de les assemblees a Cicle Superior) dedica deu minuts a organitzar els temes recollits als fulls de la cartellera i a establir l’ordre del dia. A Cicle Mitjà la preparació de l’ordre del dia es farà a l’inici de l’assemblea, a la pissarra. Ho faran conjuntament el grup classe amb la mestra per tal d’aprendre a fer-lo. A Cicle Inicial ho fa la mestra. A vegades el mestre ajuda a reagrupar els temes que són semblants i formular un enunciat que els reculli a tots i permeti discutir-los junts. En altres ocasions si són temes diferents caldrà classificar-los: temes d’organització de la classe, problemes interns dels grups, relacions amb altres grups de l’escola, temes acadèmics.. A vegades succeeix que el llistat de temes és molt gran i llavors cal prioritzar (urgència, rellevància...)els temes a tractar primer. Alhora caldria saber la finalitat de cadascun dels temes a parlar: prendre una decisió en grup, clarificar un tema, explicar una situació, organitzar una activitat, formular un acord, solucionar un problema… ● Inici: Consisteix en llegir l’ordre del dia que prèviament s’haurà escrit a la pissarra. ● Revisió de la setmana: Es revisen els acords presos en la darrera assemblea, intentant valorar en quina mesura s’han complert, en què s’ha fallat i com es pot millorar el seu compliment durant la propera setmana.
● Discussió dels temes: Presentació del tema: L’encarregat de l’assemblea i/o el mestre llegeix l’enunciat tal i com està a l’ordre del dia. També es convenient dir els objectius que vol aconseguir la discussió del tema. Abans de començar la discussió pot demanar si hi ha algun dubte del que s’ha fet fins ara. Desenvolupament de la discussió: Es dedica bàsicament a considerar totes aquelles opcions que han d’ajudar a resoldre-ho. Cal obrir un torn d’intervencions en el que s’animi a parlar a tots els implicats i en definitiva al màxim nombre d’alumnes, aconseguir que les intervencions siguin el màxim de clares, curtes i adequades possible. El mestre hauria d’ajudar a tractar eficaçment els temes i tenir present el fet de reflexionar entorn a valors humans. A Cicle Superior seria apropiat fer una autocrítica del grup classe referent a com s’ha desenvolupat el tema que s’ha tractat a l’assemblea (què pot fer cadascú a nivell personal per millorar el què s’ha parlat.) Conclusions: La darrera fase de l’assemblea ha de poder tancar el tema treballat amb un acord suficientment clar. No és aconsellable emprar les votacions per prendre un acord. Hi ha dues qüestions clares en aquesta etapa: la conveniència de definir amb precisió el què suposen els acords: quins compromisos adquireix cada subjecte, què caldrà fer per complir-los, què necessita per aconseguir-ho i en quin temps ha de fer-ho. La segona qüestió té a veure amb la precisió de certs mecanismes d’avaluació del grau de compliment dels acords: revisar-los periòdicament per tal que es compleixin. A Cicle Mitjà es redactaran els acords conjuntament el grup classe i la mestra. ● Resum: Finalment té lloc el tancament del tema que, o bé a partir de les conclusions o bé a partir dels acords presos conjuntament, ha d’intentar recollir la veu de tots els membres del grup i possibilitar així la posterior assumpció de les decisions preses pel col·lectiu. Quan l’assemblea finalitza comença la tasca més difícil, és a dir, col·laborar per tal d’afavorir i assegurar el compliment de les decisions, normes i acords presos a través dels canvis en les actituds i conductes més quotidianes.
El diàleg Diem també que l’assemblea és un moment institucional destinat a parlar: a dialogar. I el diàleg és un fi en ell mateix i un mitjà per aconseguir altres fins. Així, en la mesura que el diàleg compleix uns criteris mínims de qualitat democràtica, es converteix en un dels principals objectius de les assemblees. Aprendre a parlar és una de les finalitats més importants de l’aprenentatge de la vida en comú i de l’educació moral. El diàleg a més a més es un medi que facilita la comprensió de l’entorn personal i
social, que facilita l’elaboració de normes de convivència i plans de treball i finalment que provoca un compromís actiu respecte a tot allò que s’acorda col·lectivament. Alguns dels factors que intervenen en un diàleg són: els torns de paraula i les funcions comunicatives de les intervencions dels mestres. Distribució de la paraula Un diàleg democràtic suposa una distribució equitativa de les possibilitats de parlar. Per conèixer la distribució de la paraula cal tenir present dos aspectes: els torns de paraula i el temps de parla. Amb els torns de paraula ens referim a la distribució entre els alumnes i professors de les vegades en que uns i altres prenen la paraula. Si els alumnes parlen entre ells amb escasses intervencions del mestre estem davant una assemblea conduïda fonamentalment per ells, si en canvi el mestre intervé freqüentment estem en una assemblea dirigida pel mestre. Cal trobar un punt just. El temps de parla es refereix a la quantitat de producció oral que respectivament tenen els alumnes o el mestre en cada intervenció. Cal aconseguir un equilibri Funcions comunicatives Les funcions comunicatives intenten explicar les intencions i els objectius que tenen els educadors en intervenir en una assemblea. Hi ha tres funcions bàsiques: ● La funció facilitadora o d’ajuda al diàleg que pretén contribuir al desenvolupament correcte de l’assemblea donant paraules, generalitzant, resumint o estimulant la participació de tots, així com assegurant l’eficàcia en el tractament del temes que es proposen. ● La funció de regulació o de control es centra en la presentació de normes, pautes de comportament i hàbits de conducta propis del centre o de l’aula. Inclou les crítiques, les enrabiades o amenaces, així com les expressions d’ànim o de reconeixement amb relació amb alguna persona o al grup-classe amb el seu conjunt. ● La funció informativa o explicativa inclou un ampli espectre d’intervencions en les que es pretén exposar certes qüestions, donar exemples o raons apropiades a allò que es debat, responent a preguntes o simplement transmetre informacions de tota mena.
Actituds personals en el diàleg Hi ha un element molt important en les assemblees que es l’actitud de l’educador que facilita el diàleg i que anima la participació dels alumnes durant l’assemblea. Hi ha unes característiques personals facilitadores:
● Actitud càlida i respecte: Cal mantenir una actitud allunyada de judicis de valors sobre les opinions dels alumnes i sobre la seva persona. ● Acollir la diversitat: Cal fomentar la diversitat i el pluralisme d’opinions. L’educador hauria de fomentar la diversitat d’opinions, animant als alumnes a conèixer i expressar tot allò que pensen i senten, i que d’alguna manera els diferencia dels companys. Això no suposa renunciar a l’acord del grup, sinó a posar una atenció especial en la singularitat de cadascun. ● Actitud d’exigència: L’assemblea té, entre altres, una funció de clarificar situacions, de solucionar conflictes i també d’exigir responsabilitats a cada un dels membres. Si es donen compromisos caldrà revisar-los posteriorment i per tant el mestre ha d’exigir als alumnes responsabilitats concretes i una implicació directa en la posta en pràctica dels seus compromisos. ● Compromís amb valors universals: Cal mantenir una actitud neutral. Quan la discussió els porta a valors universalment desitjables (respecte, igualtat, justícia..), l’educador s’ha de manifestar defensant-los i ajudant als alumnes a interioritzar-los. Això no vol dir que no es discuteixin, es qüestionin... Al revés, quan la discussió es centri en postures que neguen els valors com el racisme, la discriminació, la violència...el mestre ha de posicionar-se i mostrar una postura de rebuig. Ara bé, moltes de les discussions no es centren en valors ni contravalors, són discussions que posen de manifest conflictes, punts de vista diferents... en aquestes ocasions l’adult hauria de renunciar a explicitar la seva opinió, i centrar la seva intervenció en la dinàmica de la discussió i en la seva funció de facilitador del diàleg .
Tècniques que faciliten el diàleg És mitjançant l’exercici de la conversa amb els companys, la resolució de conflictes i el buscar col·lectivament acords, que s’aconseguirà que cada alumne aprengui a considerar les opinions dels altres, accedir davant un argument millor, a posar-se en el lloc de l’altre, a aprofundir en el raonament i a acceptar millors solucions. El mestre ha d’intervenir tenint en compte dos elements bàsics: ● Directivitat en la forma però no en el fons. El tutor dirigeix la forma del diàleg quan les seves intervencions busquen centrar el tema que es discuteix, evitant possibles desviacions, quan anima als intercanvis de manera que tots els alumnes puguin participar, quan facilita l’elaboració de síntesis, quan llança preguntes obertes que estimulen el pensament i el raonament, és a dir quan la seva participació té un caràcter procedimental. ● Resposta-reflexa: Consisteix en resumir, interpretar, clarificar o reafirmar les aportacions dels alumnes. Es important pels alumnes sentir que la seva aportació es recollida pel mestre, es senten valorats i reconeguts. Alhora s’obliga al grup a escoltar i valorar el que han dit els seus companys. Les modalitats més conegudes són:
▪ ▪ ▪ ▪
La reiteració: resumir el que l’alumne ha dit. El reflexa del sentiment: ajudar a explicitar els sentiments dels alumnes sense exigir-los. L’eco: repetir alguna de les preguntes plantejades pel grup i demanar-li a un alumne que la contesti. La síntesi: consisteix en buscar punts d’acord entre el que han comunicat diferents alumnes.
Obstacles al diàleg Algunes de les dificultats pel diàleg que s’observen quan les discussions no són mediades per un adult són: ● Apartar-se del tema que es discuteix. Es propi de cursos inferiors de primària, on cada nen explica anècdotes i situacions viscudes, però que el contingut de les quals dista molt del tema de debat. ● Es centren en el tema, però no són capaços d’apropiar-se i emprar els raonaments dels companys. Parlen d’un mateix tema però es fa difícil l’intercanvi, contrastar opinions o reconèixer les aportacions de l’altre. ● Fer aportacions sense saber on es dirigeixen o a on es vol arribar amb la discussió. A vegades donen per acabat un tema quan han acabat de parlar independentment de si han arribat a alguna conclusió, si s’ha establert un acord o si s’ha clarificat o solucionat un problema. ● Dificultat per comprometre’s realment i vincular-se als acords presos pel grup. Algunes idees que poden ajudar a superar alguns d’aquests problemes serien: una primera mesura fa referència al tema de la discussió. En la mesura que el diàleg giri entorn a un tema conegut i d’interès, proper al grup i per tant del que es té més informació, serà més fàcil que les intervencions es centrin en el tema en qüestió. En el cas dels primers cursos cal tenir-ne especialment cura. Un segon aspecte consisteix en ajudar als alumnes a conèixer el per què es discuteix el tema: si es tracta de prendre una decisió, de solucionar un conflicte, de clarificar una situació, si cal prendre un acord. Conèixer els objectius de la discussió orienta les intervencions dels alumnes, els permet centrar l’atenció no només en les seves aportacions, sinó en les propostes dels companys encaminades a trobar la solució. El tercer aspecte es refereix a establir elements i mecanismes d’autocontrol que ajudin a aplicar els acords adquirits.
El consell de delegats
El consell de delegats sol estar format per un o dos representants de cada classe(escollits democràticament pels seus companys de classe) i el director del centre. Es reuneixen periòdicament per treballar temes que sobrepassen el nivell de l’aula. Els alumnes dels primers cursos no hi participen, llevat d’aquelles ocasions en que se’ls convida especialment (festes...). Algunes de les principals funcions que el consell de delegats ha d’assumir són: ● Servir d’enllaç entre la classe i l’escola en general. Es a dir, portar a les sessions del consell de delegats les aportacions sorgides a l’aula i informar als companys de les decisions preses en el consell. ● Es un espai on es pot treballar la normativa del centre: donar-la a conèixer, explicar-la, introduir canvis que la puguin millorar... ● Determinats problemes: manca de neteja, poca cura del material, comportaments incorrectes al menjador o al pati.. ● Gestiona tots els projectes de caire global: celebracions, campanyes, festes. Freqüentment és en aquest espai on sorgeixen propostes, que caldrà que es discuteixin a l’aula, i posteriorment retornin al consell amb les modificacions fetes. ● Pot fer demandes concretes als diversos cursos o encarregar tasques a comissions puntuals creades entorn a una activitat específica (una competició, una campanya...) ● Casos de friccions o problemes entre dues classes.
Bibliografia Puig, J.Mª, Martín,X, Escardibul,S., Novella, A.Mª.,Como fomentar la participación en la escuela. Ed. Graó n144. Barcelona 2000 Puig, J.Mª Feina d’educar. Ed. 62. Col·lecció Rosa Sensat. Barcelona 1999 Equip de mestres de l’Escola Sant Miquel de Cornellà Aprendre a conviure. Barcelona 2000 Pujolàs, P. Aprendre junts alumnes diferents. Ed. Eumo Palou,J.,Bosch,C. La llengua oral a l’escola .Ed. Graó. Barcelona 2005