Melisucre 369. Març de 2011

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Març / 2011 - n ú m . 3 6 9

Sucre Març

/

2 0 11 - núm. 369

mel369

25/3/11

12:07

Página 2

mel i sucre

sumari

Notícies locals REDACCIÓ

Fotografies de la Rueta i de la Rua REDACCIÓ Converses amb els amics ANTONI SASTRE

Quatre mots sobre la coca bamba FRANCESC CANUTO Fotos PEP GAYÀ

mel i sucre

Març 2011. Núm. 369 Revista d’informació general

Edita Associació Mel i Sucre Sant Joan

Local social Carrer de Ramon Llull, 48, 07240 Sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Sastre, Antònia Bauzà Col·laboradors 2011

Antoni Sastre, Joan Sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre, Joan Moratinos, Joan Font, Antònia Bauzà, Climent Picornell, Amador de sa Plaça, Amador Passol, Pep Gayà, Josep Roig, Sacrament Ferrer, Arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà, Grup d’Espais Familiars, Catalina Lluïsa Gayà.

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu Sastre / Joan Font Coberta Inauguració del centre de dia (foto Joan Font).

Contracoberta Foto: Pep Gayà.

Els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: S’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

2

Entrevista CATALINA L. GAYÀ

Sempre plantaré cara CARLES CAPDEVILA Esports JOAN JORDÀ

Frases fetes JOAN SASTRE

Dalt del turó CLIMENT PICORNELL Curiositats REDACCIÓ

Meteorologia JOSEP ROIG

Imatges per al record AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL Excursions FRANCESC X. MORATINOS Passatemps ARNAU MORATINOS

Cuina d’aquí i d’allà SACRAMENT FERRER Agenda REDACCIÓ

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CARTES AL DIRECTOR que admet escrits que complesquin les següents condicions: • L’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• Les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/

melisucre@premsaforana.cat

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la REDACCIÓ. Els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel369

25/3/11

12:07

Página 3

mel i sucre

editorial 1 El dimecres 23 de març es va obrir oficialment la Residència de la Tercera Edat de Sant Joan.

La gestionarà, igual que altres residències de Mallorca, l’empresa NovaEdat de Xàtiva (País Valencià), pertanyent al grup GerCleop. Entre el personal que hi ha de fer feina hi ha mitja dotzena de santjoaners i santjoaneres, que han estat escollits entre els que presentaren currículums fa alguns mesos.

1 Els grups PSOE i AxSJ han fet actes preelectorals per presentar les seves candidatures. El PSOE va fer un acte a S’Escorxador. El cap de llista serà el regidor actual, Frederic Febrer. Hi aniran també alguns històrics en Joan Mesquida “Jordi” i na Pilar Fuster. La llista presenta cares noves, incloent persones molt joves. Assemblea per Sant Joan torna apostar per na Catalina Gayà. Els altres noms es varen presentar als simpatitzants en un acte a la possessió des Calderers (encara que sense concretar quines posicions ocuparien). Juntament amb aquestes dues formacions, segurament tres més es presentaran a les eleccions del mes de maig. A més del PP, que tornarà presentar el batle actual, Joan Magro, es presentarà Convergència per les Illes, el partit que ha substituït l’antiga Unió

L’Assemblea per Sant Joan va fer el sopar d’afiliats i simpatitzants als Calderers el passat dia 19 de març, amb la presència de Gabriel Barceló i Joan Font, candidats al Parlament de les Illes Balears i al Consell de Mallorca per la coalició de partits encapçalada pel PSM, coalició de la qual forma part el partit santjoaner. L’acte va congregar unes cent cinquanta persones i va servir per presentar na Catalina Gayà com a candidata a la batlia de Sant Joan.

Mallorquina (a Sant Joan amb els mateixos membres, és a dir, amb en Francesc Mestre “Batxà” com a cap de llista), i sembla que també la Lliga Regionalista Balear, el partit de Jaume Font. Aquest ha desembarcat a Sant Joan de la mà de na Catalina Verd, del grup de l’antiga batlessa, escindits d’Unió Mallorquina (i barallats), i diuen, a més a més, que en Tomeu “Petrer” liderarà aquest nou partit.

Per tant, aquests mesos estarem ben divertits amb cinc candidatures que pretenen la batlia de Sant Joan.

1 Entre els actes organitzats per la Casa Museu Pare Ginard, el divendres 25 de març està previst un combat entre dos glosadors mallorquins i dos de catalans.

Mallorca estarà representada per

n’Antònia Nicolau “Pipiu” i en Macià Ferrer “Infermer”. L’acte tendrà lloc al Bar Centro.

1 Hi ha queixes pel mal funcionament dels guals permanents a les hores que no estan de servei els policies municipals (a partir de les 3 de l’horabaixa i els caps de setmana). Alguna persona que ha telefonat a l’Ajuntament perquè tenia un problema amb un vehicle aparcat davant el seu gual, s’ha trobat que qui despenjava el mòbil era el batle mateix. Evidentment, qui hauria de despenjar a qualsevol hora és qualcú que tengués poder per enviar la grua a retirar els vehicles que fan nosa.

1 Ha mort Ernest Miró Esquirol.

De jove es va dedicar a moltes activitats (com jugador o entrena-

connecta’t a http://www.melisucre.cat/

vídeos dels plenaris • enquestes • fotografies

3

mel369

25/3/11

12:07

Página 4

mel i sucre

dor de futbol), però darrerament s’havia fet molt conegut com a actor de teatre. Tenia papers destacats en totes les obres del grup Biaixos i Capgirons (les “comèdies” de l’estiu i l’Adoració dels Reis) i en el Davallament, i tothom li reconeixia un gran talent. El pare de n’Ernest era un català, Ernest Miró Algueró, que va venir a fer de secretari de l’Ajuntament i va ocupar el càrrec durant gairebé tots els anys del franquisme.

1 El Col·lectiu Teranyines es va adherir a la petició perquè la serra de Tramuntana sigui declarada Paisatge Natural de la Humanitat per la UNESCO. La campanya és una iniciativa del Consell de Mallorca (igual que la que es va fer amb el cant de la Sibil·la), que confia que la declaració faria més atractiva la nostra illa per als visitants. L’acte de signatura, fet a S’Escorxador, va comptar amb la presència de Maria Lluïsa Dubon, consellera de Territori del CIM.

Ernest Miró durant una de les representacions dels Reis, en què interpretava el personatge del rei Herodes.

1 Està a punt d’obrir-se el nou Punt Verd, situat devora la depuradora municipal, al pla de ses Veles. Pareix que amb les obres s’ha afectat el drenatge d’algun bocí de veïnat, que ara s’inunden amb molt poca pluja.

1 S’ha reobert la línia de tren entre Sineu i Manacor, que va quedar interrompuda fa devers mig any arran d’un greu accident.

Antònia Bauzà Gayà, presidenta del Col·lectiu Teranyines, en el moment de la signatura d’adhesió per a la declaració de la serra de Tramuntana com a Paisatge Natural de la Humanitat, amb la consellera de Territori M. Lluïsa Dubon.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

4

Tel: 971 52 63 24

mel369

25/3/11

12:07

Página 5

mel i sucre

La nostra estació està dins la zona que va quedar sense servei mentre es feien les reformes i l’autobús que va i ve de l’estació anava a Sineu. Ara, els usuaris es queixen dels retards continuats, que sembla que es deuen a les obres d’electrificació que es duen a terme a la línia.

El santjoaner Joan Company, director de la Coral Universitat de les Illes Balears, el dia de la presentació del II Cicle de Música a les ermites i santuaris de Mallorca, amb el director del departament de Cultura del Consell de Mallorca Maties Garcies. A hores d’ara la coral ja haurà actuat a Consolació (foto Consell de Mallorca).

1 El dissabte 6 de març va tenir lloc la Rua de Sant Joan, enguany organitzada pels Quintos del 90, amb una bona participació de gent desfressada. La Rueta escolar, que se sol fer el Dijous Jarder es va haver d’ajornar fins al Darrer Dia, davant l’amenaça de pluja.

La majoria de fresses dels alumnes estaven relacionades amb el tema que enguany es tracta a l’escola: el cinema.

1 L’Ajuntament de Sant Joan està traient el suc a la màquina de desbrossar voreres. Després de bastant de temps, la gran majoria

El grup excursionista MEL I SUCRE organitza per aquest estiu, concretament els dies 13, 14 i 15 d’agost de 2011, una excursió als Pirineus.

Dissabte dia 13 d’agost: • Vol PMI-BCN 08:30 • Autocar fins a Queralbs • Pujada a Peu Queralbs – Refugi Coma de Vaca per les gorgues del Freser (~4h, -100m/+900m) • El dinar aquest primer dia corre a compte de cadascú. Sopar i dormir al refugi.

Diumenge, 14 d’agost: • Berenar al refugi • Excursió opcional al Pic de Bastiments (~5h, +900m/-900m).

• Dinar de pícnic proporcionat pel refugi.

• Sopar i dormir al refugi.

Dilluns, 15 d’agost: • Berenar al refugi • Excursió fins a Núria pel camí dels enginyers (~3h, 4,5km, +270m/-330m).

• Dinar a Núria (a compte de cadascú) • Baixada Núria – Queralbs a peu (3h 20m, 7,8km, +170m/-950m).

• Autocar a l’ aeroport • Avió BCN-PMI 21:55 – El preu total és de 195 € per persona. Els federats a un grup excursionista tendran un descompte de 15 euros.

– Les persones que desitgin inscriure’s s’han de posar en contacte amb en Xavier Moratinos, al telèfon 619 393 279 o enviant un correu electrònic a xmorat@gmail.com per confirmar que queden places.

– En cas de desapuntar-se o no poder assistir, un cop acabada l’excursió l’organització tornarà els doblers que hagi pogut recuperar.

– El preu no inclou el dinar del dissabte (pa taleca) ni del dilluns (Vall de Núria). El preu és per a residents.

5

mel369

25/3/11

12:07

Página 6

mel i sucre

Les autoritats en el moment de la inauguració oficial de la nova residència geriàtrica de Ca n'Alatxa. La Consellera Fina Santiago, el batle Magro i el representant de la empresa NovaEdat dirigiren unes paraules de benvinguda a les persones assistents.

de camins rurals tornen a estar transitables.

1 La Penya Motorista de Sant Joan organitza el Motocròs primavera, puntuable per al Campionat de Balears, en les categories MX1, MX2, Challenge i Promeses. La carrera tendrà lloc el dia 3 d’abril a partir de les 10 hores al circuit de Binifarda.

1 Els robatoris a Sant Joan no s’aturen. Ens han contat que han entrat en una casa del carrer de Palma. Un dels lladres es va assegurar primer que no hi hagués ningú a la casa i després es va posar a vigilar des d’un cantó. El

Els usuaris del tren ja podran tornar emprar l'estació de Sant Joan. El tram entre Sineu i Manacor s'ha reobert fa unes setmanes després d'unes obres llarguíssimes.

supermercat

pròxim 6

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel369

25/3/11

12:07

Página 7

mel i sucre

Les festes de Carnaval d’enguany han estat especialament lluïdes.

Trobareu un reportatge fotogràfic unes pàgines més endavant.

còmplice o còmplices forçaren una porta i varen entrar al domicili, d’on varen sostreure diferents objectes. Tot això va passar de dia.

1 El Consell de Mallorca organitza el II Cicle de Música a les ermites i santuaris de Mallorca amb col·laboració amb la Coral Universitat de les Illes Balears.

Els concerts inicials ja s’hauran fet a Sant Salvador de Felanitx i al santuari de Consolació de la nostra vila. Com ja deveu saber el director d’aquesta il·lustre coral és el santjoaner Joan Company. A les 12 del migdia la Coral Universitat de les Illes Balears haurà interpretat, amb l’acompanyament de Maria Antònia Gomis al piano, peces del Llibre Vermell de Montserrat, de Tomàs Luis de Victoria, Verdi i Mendelssohn, entre d’altres.

7

mel369

25/3/11

12:07

Pรกgina 8

mel i sucre

8

mel369

25/3/11

12:07

Pรกgina 9

mel i sucre

9

mel369

25/3/11

12:07

Pรกgina 10

mel i sucre

10

mel369

25/3/11

12:07

Pรกgina 11

mel i sucre

11

mel369

25/3/11

12:07

Pรกgina 12

mel i sucre

12

mel369

25/3/11

12:07

Pรกgina 13

mel i sucre

13

mel369

25/3/11

12:07

Página 14

mel i sucre

Bous i vaques

AGRICULTURA I RAMADERIA AL SEGLE XX (XII)

converses amb els amics En Rafel de Calicant

P

ANTONI SASTRE “DE

Rafael Jaume Ginard, de Calicant, casat amb na Catalina Matas Gayà, de cas Sabater, l’any 1974 es va fer càrrec de la recollida de la llet de gran part del terme de Sant Joan per entregar-la a la central lletera. Cada dia partia a les sis del matí amb el seu camió i feia la volta o recorregut: el primer era Son Baró d’en Soler, després Gossalba, en Gaspar Bovet, en Miquel Salas, els Calderers, Son Gil, es Pont Setrí, en Rafel de Son Gall, es Molí d’Aigua, Horta, en Tronca d’Horteta, can Horrac, en Biel de Son Castanyer, can Caletes, Son Comelles, en Jaume de Son Comelles, en Toni des Molins, en Castellet de Montuïri i uns quants productors més que li portaven a ca seva.

En aquella època comptaven amb 54 productors que entregaven llet, i la temporada normal n’arreplegava des de mil a mil cinc-cents litres cada dia, mentre que la temporada alta n’arribava a arreplegar uns tres mil. A ca seva tenien el portal obert per als que en volien comprar i ne despatxa-

Rafael Jaume Ginard, de Calicant, fou l’encarregat de recollir la llet de la major part del terme des de l’any 1974 fins al 1983.

ven de l’ordre d’un centenar de litres diari, i els dissabtes i diumenges més del doble.

El preu que cobrava el productor era de 34 a 35 pessetes per litre, i en Rafel tenia per la recollida la comissió d’una pesseta per litre i en concepte de transport a la fàbrica cobrava a raó de 25 pessetes per quilòmetre.

Aquest negoci va durar fins a l’any 1983, quan els pagesos partiren a llevar les vaques.

SA

er acabar amb aquest capítol sobre bous i vaques, farem una repassada als propietaris que tengueren aquesta casta d’animals des de la Guerra Civil fins a la dècada de 1990, tot i que crec que és impossible anomenar-los tots.

Entre els que hem anomenat en els anteriors capítols i els que anomenam aquí, hem confeccionat una llista bastant considerable que ens donarà una idea del canvi radical que hagueren de fer els agricultors i ramaders durat els anys que va aparèixer la pesta porcina africana i per ordre governamental s’hagueren de sacrificar totes es guardes i corrals d eporcs, tant petits com grossos, de manera que la cria de porcs a Sant Joan va arribar a desaparèixer i al mateix temps anà en augment la cria de bestiar vacú, tot i que ja abans hi havia famílies que tenien una vaca o dues per al consum familiar i per poder servir llet a domicili a alguns clients o veïnats o fins i tot als bars i cafeteries per fer el cafè amb llet o, a l’estiu, un poc de gelat.

En Jaume Síndic. Jaume Bonet Barceló, Síndic, viudo de na Margalida Gayà Seguí, vivia al

AGÈNCIA DE SANT JOAN

14

Carrer Bellavista, 38 •

BOTIGUETA”

Tel: 971 52 60 78

mel369

25/3/11

12:07

Página 15

mel i sucre

L’amo en Miquel Pocoví Bauzà, Prudenci, casat amb na Catalina Juan, Tixedora, vivien al molí d’en Prudenci, que era la darrera casa i allà s’acabava el carrer Mirador. El matrimoni tengueren quatre fills: n’Andreu, na Catalina, na Francisca i en Mateu. L’amo en Miquel va morir el 27 de febrer de 1965 a l’edat de 86 anys.

carrer dels Molins. Els darrers anys de la seva vida laboral pasturava dues vaques per síquies i voreres de camins i servia llet a domicili als clients que n’hi comenaven.

En Melcion Peremates. Melcion Matas Antich, Peremates, casat amb na Maria Gayà Bauzà, Fidever, vivien al carrer de la Llu-

na, tenien dues vaques al corral de la casa i despatxaven llet a uns quants veïnats.

Es Pujol des Notari. Durant els anys que hi habità l’amo en Joan Perís, casat amb na Joanaina Frarona, tenien una vaca rossa que els donava llet per al consum de la família. L’estable o païssa era un antic aljub amb volta de

Vaca lletera de raça holandesa i brava de prop d’un any.

canó al qual havien obert un portal a la paret que facilitava l’entrada i la sortida.

En Jeroni Verdala. Jeroni Dalmau Jaume, Verdala, era casat amb na Margalida Riutort Barceló, Poblera. En Jeroni, de ben jovenet ja es va llogar per bover a la possessió de sa Bastida. A l’edat de 18 anys va passar de servent al Palau Episcopal i durant uns deu anys va estar al servei del bisbe Miralles. Cap a la fi de lany 1947, en Jeroni i la seva esposa, na Margalida, obriren una c arnisseria al carre del Mestre Mas, 10, i els mateixos anys posaren vaques a la caseta de can Amelis, ran del camí de Son Baró, i cada dia venien llet a la menuda a la mateixa carnisseria.

N’Antoni Garreta. Antoni Mayol Matas, garreta, casat amb na Francinaina Galmés Company, de Son Cucuí, tnien dues vaques a sa Creu des Coll, però més bé es dedicaven a engreixar rameres de tres o quatre vedells per carn.

Can Pirris. L’amo en Ramon Pirris tenia tres amitgers a Son Juny, en Biel Fraró a la caseta des Montagut i en pep Sèbio a la casa de sa Sínia.

E

n Tomeu Felet tenia dues vaques qualcadores, ja que els seus al·lots, per anar-les a pasturar, s’hi eixancaven damunt i anaven i venien qualcant. En Biel d’Ariany devers l’any 1961 ne tenia quatre o cinc a la possessió de Solanda. En Francesc des Rafal ne tenia a Horteta de ses Rotgetes. En Francesc Dalmau en tenia a Son Font. En Miquel Síndic va anar d’amitger al Camp Rafal d’en Joan dels Calderers i també posaren vaques. En Joan Xisquet des carrer Nou ne tenia tres o quatre a la caseta de Son Duran i més tard va passar a la finca des Pou Nou. en Bernadí Peremates ne tenia cinc o sis a la caseta des Pou Nou des Fraret. En

15

mel369

25/3/11

12:07

Página 16

mel i sucre

Llorenç des Pujol tenia des vaques a baix de la vila, que les feia surar vedells. En Felip i na Margalida Passol tenien cinc vaques de llet a la caseta de Ca na Seca i elaboraven formatge que venien al mercat de Pere Garau. En Miquel Salas, juntament amb el seu cunyat, en Biel Perelló, ne tenien dues o tres als molins i també suraven alguns vedells. El Rafel de Son Gall ne tenia tres a Son Coll i en Bernat de Son Duran ne tenia dues a la caseta.

Madò Bet de ses Rotes tenia una vaca a la caseta de Son Duran i la seva filla Catalina, quan era nina, la pasturava fermada amb una corda; a la vaca li pegà mosca i s’escapà arrossegant la nina unes quantes passes, de manera que li cosà una bona temporada recuperar-se.

Na Maria Polla tenia una vaca a la casa dels Molins i li treien trenta litres de llet per dia, la va vendre a s’Hort de Son Comelles i li posaren per nom na Polla; a Son Comelles intentaren fer-li batre el rècord de litres de llet i en un sol dia n’hi tragueren quaranta litres, però també s’ha de dir que per abeurar-la li daven llet en lloc d’aigua.

Na Nespla és el nom que donaren a la vaca, la família de can Fidever.

Hortella Nou

Al voltant de l’any 1977, les cases d’Hortella Nou passaren a ser propietat de Jaume Bauzà de Son Servera, qui va manar fer unes noves vaqueries amb un total de 52 collars. El constructor de

16

A la foto podem veure els germans Miquel i Jordi Gayà Rotger ensenyant a les nétes la recent nascuda vedella, que anomenaren na Castanya, filla de na Nespla.

mel369

25/3/11

12:07

Página 17

mel i sucre

propietat dels germans Jordi i Miquel Gayà Rotger, Fidevers, que la tenen a la caseta veïnada dels tallers Kubota i Autotècnica Sant Joan, una vaca que tenen ben cuidada i que els dóna llet per al menester de la família.

I acabarem amb una glosa que fa referència a alguns vaquers de la part de Montuïri:

Miquel Bou Riutort, Miquelino, amitger de Son Juny d’en Pirris.

l’obra fou mestre Miquel Gonella i la part de ferreteria va anar a càrrec de mestre Antoni Mena.

Pareix que aquesta fou la darrera vaqueria amb instal·lació moderna que es va construir al terme de Sant Joan durant el segle XX. Aleshores, qui tenia cura de la vaqueria i de les cases d’Hortella era el matrimoni format per Arnau Torres Gayà, d’Hortella, i Maria Rosselló Huguet, Botera.

A Hortella munyien una trentena de vaques i la producció de llet era d’entre dos-cents i cinccents litres diaris, segons la temporada. Per conservar la llet a la temperatura adequada tenien un refrescador que consistia en una pica de plàstic amb un serpentí al mig que amb un motor elèctric refredava l’aigua de la pica on hi

Josep Barceló Nicolau, Sèbio, amitger de sa Sínia d’en Pirris.

havia les gerres de llet. Més tard posaren un depòsit refredador d’acer inoxidable de sis-cents litres de cabuda i la llet hi podia aguantar un parell de dies; per recollir-la, passava un camió de Felanitx que duia la llet a la fàbrica d’en Piris de Campos. Després de devuit anys de munyir vaques, la fàbrica d’en Piris va deixar de rebre la llet i hagueren de llevar les vaques, però encara aprofitaren dos anys més les vaqueries per fer-hi engreixades de setanta o vuitanta vedells a compte d’una fàbrica de pinsos.

D’aquesta manera es pot dir que es va acabar la història de les vaqueries al nostre terme, cap a la darreria del segle XX. Actualment ja tan sols tenim notícies d’una sola vaca en tot el terme,

Sobrassada pagesa

An es vaquers de Son Robins, de can Mus i can Ferrando: –Dins sa llet no hi poseu aigo que tengui calapotins!, que si ho arribava a sebre en [Franco vos durà an es Caputxins.

Per elaborar aquests capítols sobre bous i vaques hem comptat amb la col·laboració de: Maria Bauzà Gayà, Amador Bauzà Bauzà, Arnau Munar Mas, Guillem Karmany Mestres, Gaspar Mestres Alcover, Joan Barceló Morey, Antoni Payeras Alba, Miquel Bauzà Nigorra, Miquel Gayà Matas, Miquel Matas Gayà, Antònia Matas Gayà, Antònia Font Font, Catalina Costa Salom, Andreu Bauzà Bauzà, Joan Matas Gayà, Antoni Company Florit, Arnau Torres Gayà i Rafael Jaume Ginard.

feta amb porcs matancers de Sant Joan

Carrer de la pau, 20 Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

17

mel369

25/3/11

12:07

Página 18

mel i sucre

A

investigació

mb el nom de coca bamba coneixem a Mallorca una classe de coca molt blana i fina feta de farina, sucre, saïm o oli i ous. Té la forma de mitja taronja, d’un pam aproximadament de diàmetre, i el seu tamany ve determinat pel 300 gr. de pasta utilitzats per a cada unitat. A moltes localitats l’anomenen també coca de Nadal, ja que només en consumien en aquestes festes tan assenyalades. La localització d’un document del segle XIX, relatiu a l’ofici de forner, el qual registrava una sèrie d’elements específics utilitzats per a l’elaboració d’aquesta casta de coques, ens va decidir a obrir una línia d’investigació, per tal d’intentar esbrinar, en la mesura de les nostres possibilitats, l’origen d’aquesta antiga i deliciosa coca.

18

1. PASTA FERMA I PASTA BAMBA. ATESTACIONS ANTIGUES Sembla que de temps enrere, de les nombroses classes de pasta o massa de farina utilitzades en la confecció de coques, galetes i pastissos (pasta reial, pasta de panades, pasta d’ensaïmades, pasta de quarto, pasta de fulls...) n’hi havia dues, que definien genèricament la textura de les coques: la pasta ferma, molt atapida a força de pastar-la i la pasta bamba, molt tupada i estufadissa.

De les dades documentals arreplegades, la data més antiga que hem localitzat, per ara, de la coca bamba és la de l’any 17821: –1782, desembre 20. “Margarita monge, per mà de Barthomeu criat, envia dins un paner una casque y dos estels farsits y tres cocas bambes y una plana.”

–1782, desembre 22. “Les germanes de Santa catherina han

Quatre mots sobre la coca bamba FRANCESC CANUTO BAUÇÀ

enviat quatre cocas paste ferma: dat 1 sou.”

–1783, octubre 20. “La Mare Priora de Santa Magdalena, Bennàsser, me ha enviat dotze enseïmades y vint y quatre panets de paste ferma: dat 4 sous.”

En aquests altres dos documents, ambdós del segle XIX, relatius a sengles contractes d’arrendament d’un forn, a Ciutat, hem localitzat les referències de la pasta bamba: –1805. Contracte d’arrendament del forn de Pere Carbonell (Palma)2: [...] “En la cambra de las galletas: Primo dos quintars de galleta.

Més dos covos grans y dos patits usats. Més una caxa vella buyda ab son pany y clau. Més dos pots en bandas de posar feyna bamba, usada. En la Botiga: Més un almari de fust de posar feyna bamba, usats [...].

Aquest altre, més complet, el qual transcriurem parcialment, permet conèixer d’una manera més precisa les eines utilitzades pels forners d’aquella època. 1848, maig 5. Contracte d’arrendament d’un forn, propietat de Francesc Gomila Puigserver, a favor de Guillem Pons Frau, forner.3 Aquets són els utensilis consignats al document: [...] Primo un torn de sendre xexa Més un torn de sendre blat Més un taurell de fèñer pasta bamba Més un taurell de fèñer pa Més una pastera nova Més sis barquetes de pa francès Més once pots bonas Més sis palas Més tres barcas4 y un baul de feyna bamba Més una caxa de posar sèmola Més una tramutja

Més duas cadiras Més denou sachs Més un teulado de posar sachs Més un refoguer,5 una pala de cuyna y una del forn de ferro Més una tapadora del forn, els espirais y un tiràs de ferro Més un remerol,6 pes de deset lliuras y mitja de aram Més una olla nova de pes dotse lliuras de aram Més un tasó y un pohal de dotse lliuras y cuatre unsas de aram Més dos covos nous Més una barca petita en vidrieras Més un canastró Més un taurell Més sinch cadiras Més una senaya y un estorí Més dos gavatons del llevat Més una taula Més se continua inestimat catorsa clavillés. Més dos aprimadors y un picador de galleta nous, més un aprimador de feyna bamba, més dos jochs de pesos de ferro, més unas balansas de aram, més unas balansas de llautó ab un joch de pesos de bronso, més vuytanta tres mitjas llaunes, més una romana grosa bona, més una romana petita bona, més una mitja, més una barcella, un almut y mitx nous, més cuatre tais de ferro, dos nous y dos vells, més dos tais de ferro de tellar pa francès nous, més cuatre barrils bons, més un ternal en se seva corda nou [...].

2. NOTES DE CULTURA POPULAR El DCVB, s.v. Bamba, esmenta aquest mot, però sense aportar documentació antiga més enllà del segle XIX: “Espècie de coca (Lleida, València, Alcoi). Etimologia: de la rel bamb·, onomatopeia del balbuceig o d’una cosa inflada i

mel369

25/3/11

12:07

Página 19

mel i sucre

Coques bambes del forn de Can Muix, a Montuïri.

buida.” Particularment, creiem que aquesta darrera, ‘cosa inflada, buida’ és al nostre parer la més versemblant per a la motivació del nom d’aquest tipus de coca. El mot ‘bamba’ es usual a Mallorca i en sentit irònic o despectiu s’ha aplicat exclusivament al gènere femení com a sinònim de ‘dona beneita, curta d’enteniment’. Hi ha una rondaia titulada Ses dones bambes (tom XXIII, pàg. 95), en el qual s’hi conten actes extremats de beneitura i la paraula bamba s’hi repeteix molt: “Idò una vegada succeí que un homo se casà amb una dona, lo qual no hauria tengut res de particular perque aixó és es nostro pa de cada dia; però aquella dona li sortí bamba de tot, i això sí que va tenir molt de particular per aquell pobre homo, que n’arribà a dur un ventre, que ja no poria pus.

Perque heu de creure i pensar i pen-

sar i creure que ademés d’esser tan bamba aquella mellenga era malfenera fins an es darrer clavier.”

Són de domini popular els mots bambada, ‘feta pròpia de dones bambes’ i bambejar ‘fer bambades’.

Jo som estat a Deià, per Ciutat i moltes de bandes; n’he vistes moltes de bambes, però com tu no n’hi ha.7

3. RECEPTES DE COCA BAMBA Aportarem a continuació algunes receptes recopilades dels antics receptaris de cuina del segle XIX (Vegeu la bibliografia al final d’aquest article) on podem copsar les distintes maneres d’obrar la pasta bamba i els ingredients utilitzats en la confecció de les coques:

1. MODO DE PASTAR PASTA BAMBA “1o Cuatra doble(r)s de panet.

Més, nou ous.

Més, tretze unsas [429 gr.] de sucre.

Més, mitge escudella [10 cl.] de aygo.

Tot plagat ben remenat y fus, han de posar cuatre lliures [1,600 kg.] de farina, y cuant estirà endurit han de tepar sa farina de devall; se pasta y han de mesclar en mitge escudella [10 cl.] de oli y después han de fer beure a sa pasta, y com serà ajugat dit oli si han de donar bagudes de aygo fins que estirá. Ha las onza han de gira(r) y a las cinch de la tarda han de tornà girar, y com serà tova han de feña(r).” (Font, Trobat, 1999: 124).

2. PASTA BAMBA (PASTA DE COCA) “Farina: d’1 kg. 500 gr. a 1 kg.

400 gr. (segons calidat) Sucre: d’estiu 650 gr., d’hivern fins a 800 gr.

Ous, 8 Aigo, 1 l.

Canyella en polvo, una micoia (5 gr.)

Sal, un poc (8 gr.)

Llevat, d’estiu 20 gr., d’hivern fins a 100 gr.”

(Ripoll, 1978: 91)

3. PASTA BAMBA “Se amasan dos ensaimadas crudas o dos panecillos, con un huevo y se dejan leudar; después se les añaden 15 onzas (1/2 kg.) de azúcar con una escudilla grande (200 gr.) de agua tibia. Una vez casi

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ Ramon Llull, 12 • 07240 Sant Joan Tel: 971 52 65 33

19

mel369

25/3/11

12:07

Página 20

mel i sucre

frio, se mezclan con la pasta 11 huevos y el dicho azúcar aclarado y se le va añadiendo harina mientras admita, y agregàndole asimismo aceite hasta cuando la massa no se pegue a las manos; se vuelve a dejar leudar y es éste el momento en que se hacen las “coques”. Una vez subidas, se enhornan. Se trata de una pasta mallorquina muy antigua y usual.” (Luís Ripoll, 1974: 167).

4. COCA BAMBA “800 grams de farina, 100 grams de saïm, una ensaïmada crua, 250 grams de sucre fos a dins aigua de flor de taronger, tres vermell d’ou batuts (tot apart), se mescla bé aclarint-ho amb ragets d’aigua de flor de taronger.” (Miquel Font, 2007: 99).

5. COCA BAMBA “Es posa un tassó de llet, un de sucre, un d’oli, 4 ous amb so blanc a punt de neu, 250 gr. de farina de força, i un paquet de llevadura amb pols.” (Oli Caimari, 1975: 74).

6. COQUES BAMBES “Un aumut [1 l., 95 cl.] farina, vuit ous, catorce unsas sucra [462 gr.], duves chícaras y midja [15 cl. aprox.] de aigua, un panet y tres cocas de levat.” (Font, Trobat, 1999: 57, 167).

7. COQUES BAMBES “Per un almud de farina s’hi posen vuit ous, deu unces de saïm, quinze unces de sucre, sis panets de llevat (si és s’estiu basta la meitat). Si en lloc de saïm se vol posar

oli, s’ha d’esperar posar-lo quan estiga ben pastat.” (Miquel Font, 2008: 85).

4. A MANERA DE CONCLUSIÓ Tot i que la data més antiga que hem localitzat de la coca bamba, és de l’any 1782, és molt possible que el seu origen es remunti a l’época medieval i no seria gens forassenyat aventurar-li reminiscències jueves. No descartam tampoc, que la introducció de la coca provingués d’algun país de la ribera mediterrània, a causa de l’intens comerç marítim d’antany. Recordem que la nostra cuina s’ha enriquit amb plats i receptes d’altres països (pasta genovesa, gató, pa francès, bacallà a la provençal, peix a la marsellesa, crema florentina, arròs a la parmesana...). Pel que sembla, la pasta bamba, era una espècie de massa diguem-ne ‘estandard’ utilitzada en la elaboració de diferents plats dolços (bescuit, coixins imperials, doblegats i coques de tota mena) dels quals ha excel·lit la coca bamba, la coca per antonomàsia confeccionada amb aquets ingredients i adoptant aquesta forma tan singular. La popularitat i la gran aceptació d’aquesta coca, ha quedat ben reflectida a la nostra parla quotidiana en forma d’algunes expressions i cançons, que encara serva la memòria col·lectiva. Els 230 anys d’existència documentada, són una bona garantia perquè el gremi dels forners, si ho considera oportú, li atorgui la denominació d’origen.

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514

20

971 858 521

BIBLIOGRAFIA

Ripoll, Lluís (1974). “Nuestra cocina. 600 recetas de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera.”

Barcelona.

Ripoll, Lluís (1978). “Llibre de Gelats i quemuyars d’en Mateu Jaume.” Palma. Segona edició.

Font, Miquel (2007). “Cuina popular de Mallorca. Sóller, 1931).” Palma. Editor Miquel Font.

Font, Miquel (2008). “La Cuinera pràctica (Felanitx, 1935).”

Palma. Editor Miquel Font.

Font, Alexandre i Trobat, Francesca (1999). “Antics receptaris de cuina mallorquina.” L’Espill, 2. Lleonard Muntaner, editor.

Oli Caimari (1975). “Sa Nostra Cuina.” Edicions Cort. Palma.

APÈNDIX

RECEPTES DE COQUES O PLATS DOLÇOS FETS AMB PASTA BAMBA La relació següent, extreta de la bibliografia abans esmentada, no té altra propòsit que el de donar a conèixer les coques o plats dolços en els quals s’ha utilitzat com a ingredient la pasta bamba o la coca bamba: 1. BESCUIT “Es bescuyt se fa de pasta bamba. Cuant sa pasta està tova, se fan es cocs8, de dues lliures [800 gr.], se aprimen en s’aprimedo(r), s’i posa un poc de saïm, se rolla com ses ensaymades y se decha, y des-

mel369

25/3/11

12:07

Página 21

pués de un cuart se astira y se arreglen es cocs; cuant són tous se couen, y cuan són cuyts se fa en un gavinetet un tayet per tot el rededó, segons com volen; ses dolses se trenquen, se posen en llaunes y se bescuyten.” (Font, Trobat, 1999: 145).

2. BESCUIT MENUT, O SIA D’ANÍS “Pasta bamba augmentada, o sien: 14 lliures [5 kg. 600 gr.]

Sucre terciat, 18 unces [600 gr.]

Aigo, 5 lliures [2 l.]

Llavors d’anís, 6 unces [200 gr.]

Modo de fer-se: Sa pasta ha d’esser forteta i es barrots han de pesar sis unces.” (Lluís Ripoll, 1978: 95).

3. COCA MAGDALENA “Per mig quilogram de farina superior, mitja lliura de pasta bamba, sis ous ben rebatuts, dues mesures de llet, vuit unces de saïm i un pols de canyella picada d’Holanda. Se fa la pasta i se du al forn.”

(Miquel Font, 2007: 98).

4. COCA DE CANONGE “Se pasta el dematí amb mitja lliure de pasta bamba, una mesura de llet, cinc ous ben batuts, sis unces de saïm, vuit o nou de sucre i mitja lliura de farina de força. Se pasta molt de temps, s’atupa fort i se posa dins el motlle.” (Miquel Font, 2008: 85).

5. COQUES FINES “1o Cuatro libras [1,600 kg.] de pasta bamba que sea tova.

2o Se le mezclan cuatro onzas

[132 gr. aprox.] de manteca de cerdo y tres yemas de huevo.

3o Se reblandece la masa con una mesura [20 cl.] de leche tibia, dándola a la pasta en tres veces.

4o Se mezcla después tres onzas [100 gr. aprox.] de azúcar molido perfectamente.

5o Cuando es “tou” se hacen las cocas y se cuecen.” (Font, Trobat, 1999: 146).

6. COQUES DE MEL, SUPERIORS “Pasta bamba d’augment: 14 lliures [5 kg. 600 gr.]

Mel calenta, 1 lliura [400 gr.]

Modo de fer-se: Se pasten devers les nou o les deu i se fa sa pasta molt forteta i se posa un poc d’oli per fer-la unir; se deixa reposar un poc i quan comença a tovar se fan ses coques. Per a ses d’un velló (25 cèntims de pesseta) s’hi posen sis unces de pasta i per a ses de sis cèntims (15 cèntims) se n’hi posen quatre i mitja.” (Lluís Ripoll, 1978: 94).

7. COQUES DE PATATA, SUPERIORS “Ensaïmades crues ben toves 3, o pasta bamba tova 6 unces [200 gr.]

Sucre d’es superior 12 unces [400gr.]

Farina de quemuyar 12 unces [400gr.]

Ous 9 Saïm 6 unces [200 gr.]

Llet 1 mesura [20 cl.]

Patates 12 unces [400 gr.].”

(Lluís Ripoll, 1978: 109).

mel i sucre

8. COCA DE SANTA MAGDALENA AMB PEBRES “Per quatre coques de pasta bamba per fer sa pasta s’i añadeis una escudella de oli, una chíquera [6 cl. aprox.] de aygo teba y se fon bé sa pasta; se posa sucre fins que està bé y se farina que se nesesita; de esta pasta se fa se coca y s’i posen els pebres torrats prime(r) y un poc de oli per demunt.” (Font, Trobat, 1999: 102).

9. COQUES AMB PEBRES, DE PASTA BAMBA “Se pren un bocí de pasta de ensaïm(ad)es, se fa una coque, s’i posa pebras torrats y pelats per demunt se coque y un poc de sucre; cuant as cuite y se vol servi(r), s’i añadex un poc de sucre per demunt.” (Font, Trobat, 1999: 129).

10. COIXINS IMPERIALS “Pasta bamba (ja tova) 3 lliures [1 kilo 200 gr.]

Vermeis 4 Ous sencers 2 Sucre en polvo 2 unces [65 gr.]

Saïm 6 unces [200 gr.]

Modo de fer-se: Se prenen ses tres lliures de pasta bamba, s’hi afegeix es saïm, es vermeis d’ou i es sucre. Després s’hi posen ets ous sencers. Se mescla bé tot plegat i després se tira dins es motlos. S’ha de deixar tovar una mica abans d’anar en es forn.” (Lluís Ripoll, 1978: 91).

11. COIXINS IMPERIALS “Per cada lliura de farina, un panet de llevat i una ensaïmada,

El personatge: Miquel Ferriol Company, el sen Pericàs 4

El món tradicional: el bestiar de cabestre 4

I les seccions habituals: resum de l’any agrícola, l’hort del padrí...

21

mel369

25/3/11

12:07

Página 22

mel i sucre

tres ous, cinc unces de sucre i una xicra oli. Si és l’estiu no se posa tant de llevat, i si és a l’hivern se pot afegir un coc de pasta bamba.

Se fon el sucre amb un poc d’aigua i se tira dins la pasta a ragets, duent sempre la pasta eixuta. Se posa a tovar i en estar a punt de tou se pesa per afegir-hi per cada lliura dos vermells d’ou, dues unces de sucre i altres dues de saïm, tot ben mesclat abans d’afegir-ho a la pasta. S’unten els motlles de saïm, se posen dins cada un quatre unces de pasta, s’aplanen amb la mà banyada d’oli i quan són tous s’enfornen. De cada lliura de farina surten deu coixins.”

(Miquel Font, 2008: 86).

12. DOBLEGATS DE SES MONGES DE SANTA MAGDALENA “Hecha pasta bamba, tomarás trozos de la misma (pastons) y los adelgazarás con el rodillo, como si quisieras hacer crespells. Después a cada doblegat le añades una cucharada de manteca de cerdo y le das un doblez, lo vuelves a adelgazar y a doblar, repitiendo esta operación por tres veces, y en la última le incorporarás una capa de “pasta real” y otra de confitura, que quedarán en el medio. Después, con la robiolera (molde en forma de media luna) les haces las puntas y puedes llevarlos al horno.” (Lluís Ripoll, 1974: 187).

13. PUDING DE CÓC O COQUES BAMBES “Tomarás cosa de una botella y media (un l. y 1/2) de leche y la calentarás bien en una cazuela o

22

cacerola, con una corteza de limón, un trozo de canela en rama y una hoja de laurel; una vez la leche bien caliente, sacarás la canela, el limón y el laurel y la sazonarás de azúcar.

En un poco de esa leche desleirás seis huevos y lo mezclarás con la restante leche. Tendrás prevenida otra cazuela de no mucha cabida que untarás de mantequilla; compondrás en ella rebanadas delgadas de panecillo (coc) o coques bambes y por entre ellas trocitos de mantequilla; las verterás encima la leche que tienes preparada, bien caliente, y dejaràs que se embeba el pan o la coca de ella; por ecima compondrás alguns trocitos de mantequilla y lo enviarás al horno. Una vez cocido, lo volcarás, de modo que lo de abajo quede arriba, en un plato, polvoreándolo de azúcar una vez que lo quieras servir.” (Lluís Ripoll, 1974: 227).

14. RAÏSSONS “Pasta bamba 8 lliures [3 kilos 200 gr.]

Ous sencers 4 Sucre en polvo 4 unces [135 gr.]

Llet 1 mesura [20 cl.]

Raïssons capolats 12 unces [400 gr.]

Modo de fer-se: A sa pasta bamba s’hi afegeixen ets ous; després es sucre fus amb sa llet. Quan sa pasta estiga a punt, ni fluixa ni forta, s’hi afegeixen es raïssons, un poc fusos i tot ben pastat. Hi ha persones que hi afegeixen una escudelleta d’oli. Se tovarà. Se torna afegir una altra xícara d’oli i que torni tovar. Després se fan ses coques,

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

que poren esser de sis unces [420 gr.].” (Lluís Ripoll, 1978: 92).

15. RAÏSSONS, SENSE LLET NI RAÏSSONS “Pasta bamba 8 lliures [3 kg.

200 gr.]

Ous sencers 8 Saïm 12 unces [400gr.]

Sucre en polvo 4 unces [135 gr.]

Modo de fer-se: Igual que sa recepta que té raïssons.” (Lluís Ripoll, 1978: 94).

NOTES

1. Pons Pastor, Antoni (1935): Dietari del doctor Fiol de 1782. Palma.

2. ARM, protocol T-1043, f. 6, notari Josep Tous Mateu.

3. ARM, protocol M-2372, f. 126, notari Ignasi Marc. El forn estava ubicat a la parròquia de Santa Creu, de Palma, al carrer des Vi, núm. 36 i 38 de la illeta núm. 201. El carrer des Vi, ha estat conegut fins fa pocs anys com carrer del general Antoni Barceló i comunica el carrer de Sant Feliu amb el carrer dels Apuntadors i el carrer de Sant Pere.

4. Caixa de fusta llarga i planera dins la qual posen coques, ensaïmades o altres pastes per dur-les del forn a domicili.

5. Espècie de planxa o de barra de ferro que posen dins el forn, entre el pans i el foc, perquè el pa no es cremi.

6. Ramerol, espècie de casserola d’aram amb mànec per escalfar aigua.

7. Ginard Bauçà, Rafel (1979).

Cançoner popular de Mallorca, volum I, pàg. 261, núm. 4476.

8. El cóc és una espècie de panet o peça llarguera de pasta bamba, de forma aproximadament semicilíndrica, que es talla a llesques i es bescou per a formar les dolses de bescuit.

mel369

25/3/11

12:07

Pรกgina 23

mel i sucre

23

mel369

25/3/11

12:07

Pรกgina 24

mel i sucre

24

mel369

25/3/11

12:07

Pรกgina 25

mel i sucre

25

mel369

25/3/11

12:07

Página 26

mel i sucre

N

entrevista

a Margalida Pocoví Fernàndez té 36 anys i va néixer i viu a Montuïri. És Diplomada en Educació Social per la Universitat de les Illes Balears.

Margalida, quina és la teva relació amb Sant Joan?

Som Tècnica de l’equip de Vellesa i Família de la Secció de Foment de l’Autonomia per a persones majors, de l’IMAS (Institut Mallorquí d’Afers Socials) del Consell de Mallorca.

Fa sis anys que a Sant Joan es du a terme el Taller d’Estimulació Cognitiva i Habilitats Socials.

Des de 2007 som la Tècnica de

26

Un cafè amb na Margalida Pocoví Fernàndez CATALINA LLUÏSA GAYÀ

referència amb un interval d’uns mesos per baixa maternal. Treball amb molt de gust a Sant Joan.

Podries explicar-nos quins objectius pretenen aquests cursos o programes? També quina és la seva distribució a Mallorca?

L’equip de vellesa i família és un equip multidisciplinar compost per 9 professionals: 3 psicòlegs, 1 pedagoga, 1 psicopedagoga, 1 treballadora social i 3 educadores socials. Donam cobertura a 60 grups (45 municipis i 15 nuclis) duguent a terme el programa de suport psicosocial i educatiu a l’envelliment, conegut com a Taller de memòria i habilitats

socials. També el programa de Familiars Cuidadors.

Quina durada tenen aquests cursos?

El d’Estimulació cognitiva i habilitats socials comença a l’octubre i enguany acaba a finals de març. El taller per Familiars Cuidadors s’inicia a principi de maig i consta de 10 sessions, impartides amb un mes i mig. Aquest taller conta amb la col·laboració de professionals externs a l’equip: tècnics amb fisioteràpia, treball social i infermeria.

Tu que coneixes la forma de ser de distints pobles, que ens

mel369

25/3/11

12:07

Página 27

caracteritza als habitants de Sant Joan en comparació amb la resta de pobles?

Conec el poble de Sant Joan des de petita, visc molt aprop, he participat amb les vostres festes, tenc amistats que hi viuen... per a mi és un poble proper en tots els sentits, no sols en la distància, sinó també amb la calidesa humana i senzillesa. Sant Joan és un poble similar a la resta de pobles del Pla, però té unes connotacions que el fa especial. És un poble en el que m’he sentit acollida i respectada; ressaltaria que les persones que assisteixen al taller conformen un grup “viu”. És un grup cohesionat malgrat la barreja de persones de diferents edats, trajectòries personals i professionals, això fa que es respiri un ambient agradable, de confiança... pens que aquest fet fa que tant les

V

retalls

aig publicar aquest article a l’ARA, amb el títol “Gent normal” i problemes reals l’endemà que Mariano Rajoy hagués dit que no era normal parlar català al Senat i que aquest no era un "problema real".

El torno a publicar ara i aquí en suport de Raül Agné, que va acceptar respondre les preguntes que calgués en castellà però reclamava el dret a fer-ho també en la nostra llengua als periodistes gironins

D

esconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a

mel i sucre

També crec que el fet de ser un poble petit fa que es doni importància a valors que moltes vegades a pobles més grans, costaners o industrials no es conservin. Valors com estimar les arrels pròpies, costums i tradicions fa que la cultura es mantengui viva, i això les santjoaneres i santjoaners ho fan molt bé!!!

Les assistents al Taller són persones participatives, amb esperit de superació i ganes d’aprendre, de fer activitats dinàmiques i innovadores i molt respectuoses amb les opinions i sentiments de la resta. participants com jo mateixa ens enriquim. Les persones joves tenim molt per aprendre de la gent major.

Moltes gràcies Margalida.

Vull donar jo les gràcies a la revista mel i sucre per donar-me l’oportunitat d’explicar la meva experiència tan gratificant en el vostre poble!

Sempre plantaré cara CARLES CAPDEVILA

Diumenge, 13 de febrer de 2011 http://www.ara.cat/

mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo. Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre’ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües. Desconfiaré sempre de qui

manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores. Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva. Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares. Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l’han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills. I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d’amenaces que jo consideri reals. I sempre, però sempre, plantaré cara.

27

mel369

25/3/11

12:07

Página 28

mel i sucre

Cròniques del C.E. Sant Joan JOAN JORDÀ CATALÀ

esports S’Hort de’n Guixa Juvenils C.E. Sant Joan

4 6

Diumenge 20 de febrer jugàvem a ciutat a les 12:00 contra el tercer classificat de la lliga.

Abans de sortir a jugar ferem una bona pinya i vam sortir a pels tres punts.

Vam començar dominant el partit i en un bon contraatac Tomeu Garí va marcar el primer (0-1). Ens tancàrem al darrera, fent una gran defensa i sortint als contraatacs. Així com anava el partit sabíem. que el segon arribaria, i així va ser, Mateu Simo va marcar el segon (0-2). Vam continuar defensant bé, utilitzant el capet i escoltant al mister. Però van aprofitar un error defensiu per fer l’1-2. Aixi va acabar la primera part.

Just començar la segona part ens van empatar (2-2). Poc després, Rafel Roig, d’un xut de falta va marcar el tercer (2-3). Seguírem jugant exactament igual, fent bé la defensa i aprofitant cada contra. En una gran jugada de Tomeu Garí li van fer falta dintre de l’àrea i l’àrbitre va xiular penal. Ell mateix va ser l’encarregat

28

de tirar-lo i va marcar un autèntic golàs, ajustat al pal (2-4). Quedava poc temps i es van posar amb porter-jugador i ens marcàren el tercer (3-4). Van seguir amb el porter jugador i Rafel Roig va robar una pilota al centre del camp i amb la porteria buida va marcar el cinqué (3-5). Poc després, d’una gran jugada d’equip, van marcar el quart (4-5). I quan ja no quedava temps de res, Andreu Joan, recuperant una altre pilota al centre del camp va matar el partit(4-6). Així va acabar el partit. S’ha de dir que va venir afició a animar-nos, gràcies!

Juvenils C.E. Sant Joan Fisiomedia

3 3

Diumenge 13 de febrer, les 12:00, venia el primer classificat de la lliga. Amb uns resultats impresionants, apallissant cada equip que els hi tocava, de fet, a nosaltres ens van guanyar 13-3 a la primera volta.

Sabíem que seria un partit extramadament complicat, però duiem tota la setmana pensant amb el partit i preparant-lo ben preparat. Als vestidors vam recor-

dar quatre coses i el mister ens va recordar que “si perds, no aprens, només aprens si guanyes”. Vam sortir a guanyar, enxufats amb defensa i amb atac. El Fisio tenia el control total del partit, tocaven i tocaven, però la nostra defensa feia que es quedàssin sense idees.

Tot ens sortia com estava previst, i aprofitant la velocitat d’Andreu Joan, assistència llarga, es quedà sol davant el porter i genial definició (1-0). El partit va seguir exactament igual, el Fisio dominant i nosaltres fent màgia en defensa. I d’un altre contraatac igual, Andreu Joan es plantà sol davant al porter i va marcar el segon, un gol d’autèntic crack (20). Acabant la primera part nosaltres duiem cinc faltes i ferem la sisena, la qual va suposar un doble penal i aqueta gent no falla (21). Així va acabar la primera part.

Al descans, el mister ens va demanar que féssim exactament el mateix que a la primera part i ens va donar unes quantes instruccions.

La segona part va començar i al poc temps el Fisio empatà el partit (2-2), nosaltres seguirem ben igual, fent el mateix sistema de joc i esperant a les nostres con-

mel369

25/3/11

12:07

Página 29

tres. El problema greu va venir quan d’un xut que va rebotar a un jugador va entrar dins la porteria i va suposar el seu tercer (2-3). El mister ens havia advertit que aixó podia passar perfectament i que passàs el que passà haviem de seguir igual. I aixó vam fer, seguir igual i aprofitant cada contra que teniem. I va anar bé, el Don Andrés del C.E. (Mateu Simó) va empatar el partit amb un gol de geni, un gol espectacular i aquí va esclatar l’eufòria de l’infern de Son Juny! L’afició es va transformar, nosaltres més que ells, Son Juny pareixia Stamfordbrige aquell gran dia. Aixi va acabar el partit, un empat, un punt però per nosaltres molt més que una victòria!

Gràcies afició i visca el C.E.!

E

frases fetes

Porto Cristo Juvenils C.E. Sant Joan

3 5

Diumenge 20 de març, a la 13:00 jugàvem al port de Manacor amb dues baixes importants, Andreu Joan i Tomeu Garí.

El partit va començar puntual.

Vam sortir adormits i als deu minuts de joc ens van ficar un gol (10). Gaudirem de moltes ocasions però la pilota no entrava, així hi tot sabíem que el gol arribaria. Va arribar d’una bona jugada individual de Rafel Roig que va deixar a Joan Jordà a porteria buida i que tant sols va haver d’empènyer la pilota per marcar l’empat (1-1). Acabant la primera part, d’un error defensiu ens van marcar el segon (2-1). Així va acabar la primera part.

mel i sucre

Al descans, sermó del mister i just començar la segona part, a la pirmera jugada, Mateu Simó va empatar el partit (2-2). Poc després, gran jugada de Rafel Roig que deixà la pilota a Mateu Simó i desempatar el partit (2-3). Vam seguir atacant i el quart també va arribar, golàs de Mateu Simó (2-4), que era el seu tercer del partit (hattrik des ros). Però l’equip rival va aprofitar un altre error defensiu per marcar el tercer (3-4). Quan faltava poc temps per acabar el partit, una altre gran jugada de Rafel Roig que també deixà a porteria buida a Lluc Florit que va marcar el cinqué (35). Així va acabar el partit, 3 punts més i continuam invictes aquesta segona volta, que de 12 punts jugats n’hem puntuat 10.

Ja hi tornam a ser, a sa parada de ses cebes...!

JOAN SASTRE JOAN

xpressa el fet d’haver d’afrontar una situació que s’esdevé periòdicament, d’una manera cíclica.

Un des dos ja no existeix, sa sentència ja està escrita: es seu nom desapareix, ha passat a “millor vida”,

Un pel (p)soe, qui ho hagués dit! i es que queda, per més fer, el s’hauran de repartir “sa lliga” o els convergents.

Sant Joan, com és costum, tendrà moltes opcions, tot seguit faré un resum amb ses meves opinions.

Al pepé n’hi adjudic tres, per allò que a n’aquest poble si presentés nou graneres encara faria cosa...

pensau que aquesta vegada, just passada sa corema, tendrem ben entrecavada sa parada de ses cebes.

Ja se tornen a acostar altre cop eleccions i aquest any, per variar, vull posar unes messions.

Durant quatre anys hem patit un pacte que no ha anat bé: s’ajuntaren es pepé amb s’Unió Mallorquina.

Aquest pacte, fet a s’ombra, l’anomenaré “pepúm” perquè ha estat com una bomba que ha fet més d’un patapúm.

Segons ses informacions, hi ha molt de moviment, per això m’atreviré a fer aquesta predicció:

I quatre per s’Assemblea, perquè hem fet molt bona feina, i comptant amb poques eines hem sabut molt bé convèncer.

Quatre i tres ja sumen set: per comptar nou regidors ja tant sols en falten dos, que suaixí repartiré:

Si trobau exagerada aquesta previsió jo som més de s’opinió que estarà molt ben triada:

Dia vint-i-dos de maig, devers les onze des vespre, ja s’haurà acabat sa festa, i veurem si l’he encertada. n

29

mel369

25/3/11

12:07

Página 30

mel i sucre

dalt del turó Els llocs on hem de passar l’eternitat –els qui hi creuen, i els qui no hi creim, també– el cel, l’infern, els llimbs o el purgatori, ja no els reconeixeríem, per no dir que s’han difuminat. El Papa Benet XVI els ha reformat. També l’anterior Papa, Joan Pau II, hi posà mà: “El cel no és un espai situat entre els niguls”. Ja no hi ha Sant Pere amb les claus damunt un cumulonimbus o un cirrus deixant entrar els bons i enviant als inferns als dolents, com ens anuncia la Sibil·la, que ara per més INRI –em referesc al toc més prosaic de la cosa– és Patrimoni de la Humanitat. L’infern ja sabíem que estava situat al centre de la Terra, un lloc calorós. I el purgatori? Benet XVI ha matitzat, fa un dies, que el purgatori no és un lloc físic, sinó “foc interior” dels propis pecadors. Fins i tot les acadèmies de les llengües han hagut de variar el seu criteri. Fins ara escrivíem Cel, Infern, Llimbs o Purgatori amb majúscules perquè eren considerats topònims –com Marratxí o Trípoli– encara que fossin topònims de caràcter “mític o imaginari” –com els Camps Elisis, Bàbia, El Dorado, Xauxa, Utopia o la Gandòfia, tots ells tan ben cartografiats per Joan Amades a Geografia Fabulosa-

30

Ara hem d’escriure cel, infern, llimbs i purgatori amb minúscules. Servidor que va viure temerós de petit dins aquell món imaginari i tenebrós, augmentat i mantengut pels capellans, no puc perdonar-los les angoixes que em feren passar amb alguns d’aquests topònims amb majúscula on podria

Topònims del més enllà: cel, infern, purgatori CLIMENT PICORNELL

anar a raure en ser mort. Encara ningú m’ha demanat disculpes.

Com diu Juan G. Bedoya al seu excel·lent article El Papa conclou la reforma de l’eternitat, els papes estalvien ara als fidels catòlics aquella l’escatologia venjativa.

Teòlegs importants se’ls van avançar, amb risc de ser anatemitzats. Hans Küng ja va escriure l’any 1975: “El cel de la fe no és el cel dels astronautes. No és un lloc, sinó una forma de ser”. Vaja, encara és viu, en Küng, no com Giordano Bruno que va ser cremat de viu en viu l’any 1600 per dissentir del cel dels eclesiàstics, o Copèrnic i Galileu que ho passaren ‘pillo’.

FOTO DE CLIMENT PICORNELL MUNAR

La imatge del cel i de l’infern que ha perviscut fins fa poc deia Julio Caro Baroja que era una creació dels predicadors bocamolls del Barroc, és quan es va fixar el model de vida després de la mort, l’invenció imaginativa d’un món d’ultratomba que ha perdurat fins ara fa poc. En un llibre deliciós, Geografía de la eternidad, Ana Martínez Arancón ha tengut la gràcia de reconstruir com deien que eren aquests llocs i els seus habitants, els àngels, o els dimonis, per exemple: “Les boques molt grosses i molt obertes. Les

dents esmolades. Les gargamelles amples... Tot són ungles, de tots surten flames molt ardents, pels ulls, per les orelles...” És una estampa expressiva –com els nostres dimonis de les festes populars– que, malgrat la ingenuïtat, no perd el seu poder terrorífic.

L’infern tenia segons el pare Martin de Roa “onze mil llegües de redó, espai necessari per a la multitud de pecadors que allà han de guardar perpetua presó”. En quant al cel, el paradís, tenia els seus atributs, com la serenitat blava de l’aire en calma, immutable per damunt els niguls, el jardí de flors que mai es marceixen, amb fruites delicioses i accessibles. Un lloc imaginable però difícil d’aconseguir sinó passaves abans per l’adreçador estret que t’imposaven. Ara es veu que han perdut la clau o han oblidat on és el camí on hi havia el ‘lletrero’ del topònim que posava, en majúscules: Cap al Cel.

En la tradició cristiana la idea de paradís, de jardí, prest fou substituïda per la de ciutat celestial, la ciutat de Déu; en la utopia possible el centre de poder era la gran metròpoli de l’imperi, una Roma celeste, una nova Jerusalem. Afegeix Martínez Arancón que els predicadors del segle XVII ajuntaven els tractats celestials amb els fonaments teòrics de la grandesa d’Espanya “de forma semblant a com si Espanya fos alguna cosa així com el regne de Déu en la terra, i per tant la cort celestial vendria a ser un Madrid etern, més perfecte, naturalment”.

Tot rebossat amb llum, bellesa,

mel369

25/3/11

12:07

Página 31

perfum, evocació de músiques, ja anomenades, per aquest motiu, músiques celestials. Els prolífics jesuïtes eren qui més volien precisar: “A la ciutat celestial les places són d’or, clar com el vidre, les seves murades estan ornades amb pedres precioses, les portes d’esmaragdes i perles d’inestimable valor”. I com a resum: “és un lloc claríssim; és temperat, sense variacions del temps; és segur i etern; és ameníssim i delitós” Això era, naturalment, quan el cel dels cristians era el cel dels astronautes.

A La república filosòfica, Juan J. Tamayo afirma que el procés de desmitificació començà durant la Il·lustració i arribà al seu punt fort amb els teòlegs dels anys quaranta del segle passat, R. Bultman per exemple, qui l’any 1941 a Nou Testament i Mitologia, capolà els dogmes del cel, de l’infern i del purgatori, l’existència del qual ja fou negada per Luter, per no ser a la Bíblia. Es demana Tamayo “En què queden aleshores els premis que prometien i els càstigs amb què amenaçaven els predicadors de la nostra infància nacional-catòlica? En pura creació de la literatura fantàstica?” Ho diu fent referència a un diàleg entre J. L. Borges i E. Sabato, quan aquest li demana què opina de Déu, diu Borges: “És la màxima creació de la literatura fantàstica. El que imaginaren Wells, Kafka o Poe no és res comparat amb la teologia”.

Les conseqüències de tota aquesta literatura fantàstica però han estat tremendes. Basta analitzar el paradís Terrenal. Ja saben la historieta. Adam visvint com un paixà; de prompte, perquè no estàs tan tot sol, d’una de les seves costelles, Déu-nostre-senyor creà Eva... Per mor de la ditxosa poma i la temptació reptiliana, foren expulsats: per culpa

d’Eva. Des de les trones cristianes no es cansaren d’ensenyar que per mor de la dona, vam ser expulsats del paradís cap a les tenebres exteriors i haguérem de treballar.

Aquest menyspreu cap a la dona era present encara, com comenta Bedoya, quan Pius XII, en els anys cinquanta del segle XX, ordenava nous capellans els recordava: “No sigueu mai ni Judes, ni Eva”.

Els qui hem viscut les èpoques dures del poder eclesial, amb les barbaritats que ens predicaven

curiositats

E

n Toni Vidal ens ha duit una cosa molt curiosa que va trobar la seva dona, na Cati Matas treient els ous del nieró d’una gallina a Calicant. Es tracta d’un ou dins un altre ou, però aquest darrer sense closca. És a dir, una espècie d’ou de dos vermells, però un vermell és un ou complet i l’altre no; i el darrer sense closca. Massa paraules per explicar una cosa ben curiosa: millor veure la imatge.

mel i sucre

quan, com ara, s’acostava la quaresma, a la fi ho sabem: el cel ja no és un lloc físic, ni tampoc l’infern. Així idò, quina virgueria s’hauran d’inventar per fer por al personal? La por és l’essència de les religions, la por a la mort fonamentalment. Ens recorda Tamayo el que deia L. Feuerbach, autor de L’essència del Cristianisme: “La religió és el somni de l’esperit humà, l’essència divina és l’essència humana...” Però sobretot: “Si no existís la mort, no existiria la religió”. Amén.

Un ou de dos vermells?

REDACCIÓ

NOTA

Aquesta nova secció pretén nodrir-se de les aportacions sobretot fotogràfiques dels lectors. Per això, si heu descobert qualque curiositat fotogràfica i us ve de gust compartir-la, ens podeu enviar la foto i un petit text al correu del mel i sucre, que trobareu a la segona pàgina.

31

mel369

25/3/11

12:07

Página 32

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JOSEP ROIG

Comentari al mes de febrer:

La temperatura mitjana, com ja va passar en el gener, s’ha incrementat respecte al febrer de l’any passat, en 3 dècimes. Ha estat un mes bastant uniforme en quant a les temperatures: el gràfic de les mitjanes dibuixa una recta quasi bé horitzontal. Els dos primers dies de mes foren bastant freds però, després, els valors mitjans augmentaren, amb una oscil·lació entre els 10 i els 12 ºC durant la major part del mes. Únicament es registrà una baixada important de la temperatura els dos darrers dies, en què es passà dels 12,1 als 8,8 i 7,4 ºC respectivament.

S’han recollit 59 mm de pluja, un poc menys que en el febrer del 2010. Plogué lleugerament, el primer dia del mes; posteriorment entre els dies 14 i 18, es va recollir més de la meitat del total mensual; finalment, l’atmosfera es tornà desbaratar a final de mes, amb mal temps i pluja els dies 27 i 28, en què caigueren 17 mm.

La velocitat mitjana del vent ha estat de 8 Km/h. El vent ha bufat amb força en dies de mal

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011 Temperatura mitjana

GENER FEBRER

2010

2009

2008

2011

2010

2009

2008

10 10,7

9,7 10,4

9,8 9,9

11,8 11,4

74 59

56 73,8

67,9 22,6

37,5 14,6

MES DE FEBRER

2011

2010

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

10,7 ºC 18,6 ºC (dia 6) 4,4 ºC (dia 28) 58,5 mm i (0,5 mm rosada) 8 Km/h 78,9 Km/h (dia 22) O-NO 76,92 % 1017,8 mb 1,9 ml/dia

10,4 ºC 17,8 ºC (dia 28) -1 ºC (dia 12) 73,8 mm

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

9,4 Km/h 82,1 Km/h (dia 11) O-NO 75,51 % 1006,91 mb 2,4 ml/dia

MARÇ 2011 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

11,1 ºC 19,8 ºC (dia 18) 5,7 ºC (dia 3) 38,8 mm 9 Km/h 72,4 Km/h (dia 1) E-SE 2 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011 Radiació solar (Wh/m2) GENER FEBRER

66579 87842

Energia generada Diòxid de carboni (kWh) no emès (Kg) 5540 7220

Fusteria en general i mobles de cuina Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

NICOLAU

PLANTERS

32

Pluviometria

2011

ORNAMENTALS

6094 7942

Petroli que es necessitaria (litres) 1385 1805

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

mel369

25/3/11

12:07

Página 33

mel i sucre

temps; especialment, els primers dies i a gran part de la segona meitat del mes. La velocitat màxima, de 78,9 Km/h es produí el dia 22. La direcció predominant s’ha establert entre ponent i el mestral.

En aquest mes la humitat mitjana ha continuat elevada, 76,92%. L’evaporació, per contra, seguiex baixa, amb un valor mitjà de 1,9 ml/dia Comentari al mes de març:

Enllaçant amb un final de febrer fred, començàrem el març

amb temperatures baixes i dies inestables i plujosos que malbarataren alguna desfilada de la rua, especialment el dia del dijous jarder, dia 3. Després el temps anà millorant i també les temperatures, amb mitjanes que han sobrepassat els 13 ºC. Tornà ploure de manera important a mitjan mes.

En total, en el que duim de mes, hem comptabilitzat una pluviometria de 38,8 mm.

El camp i tota la natura s’ha començat a vestir de primavera; el verd cobreix les nostres planes i turons. El passat dia 20 a les

23:21 h s’inicià aquesta nova estació, l’equinocci vernal o de primavera. Deixam enrera l’ambient ombrívol i fred d’aquests mesos passats i per donar pas al domini de l’energia i la llum del sol a l’atmosfera.

Comentari al parc solar:

En el febrer s’han generat 1.680 kWh més que en el gener, conseqüència de l’augment de la radiació solar, provocada, en part, per l’augment de la durada del dia.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

33

mel369

25/3/11

12:07

Página 34

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record AMADOR

DE SA

PLAÇA, AMADOR PASSOL

Les tres fotografies són panoràmiques del vell camí de Consolació. La més antiga és la fotografia 1, on es pot veure els rentadors del pou de Son Santos, les cases velles de Son Santos i el turó amb el Santuari, amb pocs arbres, quasi només amb els xiprers de l’escalonada. La data de la fotografia és dels anys vint. Les altres dues fotografies són més recents, dels anys cinquanta, quan encara el camí no estava asfaltat. Aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic santjoaner de n’Amador Bauçà “Passol”.

Veniu i pujarem la muntanyola, pel camí centenari de les voltes o per l'escala amb xiprers sentinelles, i, al terrat ample, en fraternal corrua, amararem els ulls de paisatge: comellars silenciosos, horts reguívols, turonells blaus, muntanyes en taringa, caminois migperduts, pinars i terres de noms volguts i entranyables: Hortella, Els Calderers, Gossauba, Ses Algorfes, i Son Baró, bressol del frare màrtir, i Solanda on l'esclau trobava, un dia, la imatge pietosa de la Verge oculta en el silenci d'una soca, i els cims propers de Bonany ermitana, i, lluny, Sant Salvador felanitxera, i, més lluny, fulgurant, la mar serena.

Veniu i beurem aigua a la cisterna cavada, a cop d'amor, dins roca viva, i, fresc el cos i la suor eixugada, entrarem, amb fervor, dins la capella i entre la bonior de mil pregàries saludarem la Mare de Déu nostra i li direm, en silenci, mil coses i cercarem consolació a les penes i captarem pa i peixos d''alegria i amararem la imatge de besades: el peu enmorenit d'amor, la túnica vermella, el mantell blau i el front de mare i el lliri blanc que mostra a la mà dreta.

34

Extracte del poema “Convit sincer i cordialíssim als homes a la festa de Consolació” d’en Baltasar Coll.

mel369

25/3/11

12:07

Pรกgina 35

mel i sucre

35

mel369

25/3/11

12:07

Página 36

mel i sucre

excursions

Font de sa Pega FRANCESC X. MORATINOS JAUME

Aquest tercer diumenge de mes varem partir per fer una de les voltes que, segons les previsions, podia ser de les més dures de la temporada: es tractava de pujar 3 muntanyes de mil metres!!!. Però en realitat no ha estat tant, ja que hem partit del Pla de Cúber i hem pujat sa Rateta (1.113 m), na Franquesa (1.067 m) i l’Ofre (1.093 m), però amb un desnivell acumulat de només 600 metres i una distància total de 12 quilòmetres.

Començaun dia tapat i fred, amb boires amenaçants; però a poc a poc es va aclarint i ens permet fruir de les vistes des de cada un dels 3 mils que pujam: veim des de la badia d’Alcúdia fina a la de Palma, passant per tot el Pla de Mallorca i una vista espectacular dels dos embassaments (Pla de Cúber i Gorg Blau) amb el Puig Major al fons. Des de l’Ofre també podem contemplar tota la Vall de Sóller. Un caramull de bones sensacions per pujar l’anim i veure el "nostre món" des d’una altra perspectiva. Podeu veure la resta de fotos a la pàgina web http://melisucre.cat

36

mel369

25/3/11

12:07

Página 37

mel i sucre

passatemps

Mots enquadrats núm. 19 ARNAU MORATINOS BORDOY

La solució del número anterior la teniu a la pàgina següent.

37

mel369

25/3/11

12:07

Página 38

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Crespells d’avellana SACRAMENT FERRER

C

om la majoria dels fruits secs, les avellanes tenen un contingut en greixos elevat, però són greixos insaturats. Les avellanes són molt riques en àcid fòlic, vitamina E i minerals, principalment magnesi, potassi i calci.

Ingredients a 700 g de farina llisa a 300 g de saïm a 200 g de sucre a 200 g d’avellanes a 100 cc de llet a 2 ous a Sucre pols

38

Preparació a Fondre el saïm dins una cassola i deixar refredar fins que sia tebi. a Capolar les avellanes. a Dins un bol, posar el sucre, els vermells d’ou, el saïm fos, la llet i les avellanes mòltes. a Anar afegint la farina a poc a poc fins que la massa no s’en-

ganxi ni a les mans ni al recipient i que quedi ben compacta perquè es pugui estirar amb el rodet de cuina sense que es rompi per fer les figures. a Enfarinar la superfície de treball i posar-hi la massa. Amb el rodet de fusta, formar una capa d’un centímetre de gruix. a Amb el motlo pressionar damunt la pasta per tallar-la, formant la figura. Les figures poden ésser variades: estrelles, cors, rombes, flors, peixos, papallones... a Untar una llauna per anar al forn amb un poc d’oli i farina. a Col·locar les figures sense que es toquin i enfornar amb el forn calent fins que agafin un color rossenc, de 10 a 15 minuts a 150º. a Deixar refredar perquè es puguin desenganxar del motlo sense espanyar-les. a Una vegada fredes i col·locades dins una palangana, ensucrar amb sucre pols.

mel369

25/3/11

12:07

Página 39

mel i sucre

Dies assenyalats

agenda Horaris de tren ACTUALITZAT (07-2008) (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de Sant Joan)

Sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38 (8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38 (13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38 (9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38, 9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38, 17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Palma - Sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09.

Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04.

Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04.

Sant Joan - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59 (8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59 (12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59 (9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25), 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - Sant Joan Dies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Abril: Quart Diumenge (3), Sant Vicenç Ferrer (5), Fira (10), El Ram (17), Dijous Sant (21), Divendres Sant (22), Sant Jordi (23), Pasqua (24), Sant Marc (25).

El mes

“A l’abril cada gota en val mil”. Aquest mes els pagesos esperen que les pluges els salvin l’anyada si és que no ha plogut a bastament. És bon temps per treballar qualsevol tipus d’arbre.

Així com empeltar la vinya pel creixent i a finals de mes llaurar-la i esporgar-ne les sarments. És temps de collir l’herba dels cereals i fins dia 10 es poden sembrar ciurons. Convé ja sembrar qualsevol hortalissa: lletuga pel ple o minvant, tomàtiga pel creixent, melons pel ple i síndria pel creixent, igualment que albergínies, pebres, pastanagues, carabasses... És hora de pensar amb engreixar porcs i és molt bon temps per néixer els nadissos d’egües i someres. Per Sant Marc convé que faceu una bona caragolada si és que no voleu ser tocats.

Pensau que és temps de Setmana Santa i Pasqua: processons, davallaments, dijunis, abstinències, robiols, panades i frit de freixura amb molt de fonoll, carxofes i sang.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’A. Ginard i A. Ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 abril 15 30 15 maig

surt

07.33 07.12 06.51 06.34

es pon 20.11 20.25 20.40 20.54

Assistència mèdica

Centre sanitari dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PAC de Vilafranca Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h

diumenges dia 27 de març Montuïri dia 3 d’abril Petra dia 10 Porreres dia 17 Sant Joan dia 24 Vilafranca dia 1 de maig Ariany

la lluna

26 març 3 abril 11 18 25 3 maig

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova

Ajuntament

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 20:30h Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Abril de 1991 • Varen començar les obres de canalització de l’aigua potable, al carrer Major i perpendiculars. Molta gent no entenia per què moltes de les canonades noves eren d’uralita.

• Es va començar la instal·lació d’una pista de tennis on ara hi ha el parc infantil. Abans hi havia hagut una pista de bàsquet i un altre parc infantil.

• Es deia que fins a sis llistes podien presentar-se a les eleccions locals, convocades per a finals de maig.

Abril de 2001 • El grup Aires de Pagesia va celebrar el 25 aniversari.

Amb aquest motiu va publicar el llibre Aires de Pagesia, 1976-2001.

• Va aparèixer una calavera i altres ossos humans a la porta del cementeri. Com que no hi havia cap tomba profanada, es va suposar que ho havien sostret de l’ossera. El forense se’n va dur les restes per si es podien identificar o eren reclamades. Els responsables no havien estat localitzats.

• L’home de la santjoanera Bàrbara “Reimoro” va morir en un accident de trànsit a Can Pastilla. Va perdre el control del cotxe que conduïa per culpa d’un atac de cor.

Telèfons d’interès

Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 55 00 80 Urgències UVI 061 PAC (Vilafranca) 971 56 07 50 Centre sanitari 971 52 65 08 Apotecaria 971 52 62 52 Policia Local 630 98 35 92 Guàrdia Civil 971 56 00 27 Policia Nacional 091 Ajuntament 971 52 60 03 GESA 971 55 41 11 Centre meteor. 971 26 46 10 OCB 971 72 32 99

39

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Març / 2011 - n ú m . 3 6 9

Sucre Març

/

2 0 11 - núm. 369