Mel i Sucre. Num. 377, novembre de 2011

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Manifest contra la violència de gènere assoCiaCió De DoNes

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

La parcel·lació des Pujol FraNCesC CaNuTo

mel i sucre

Fotos PeP Gayà

Novembre 2011. Núm. 377 revista d’informació general Dalt del turó CliMeNT PiCorNell Edita associació Mel i sucre sant Joan Frases fetes JoaN sasTre Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Col·laboradors 2011 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà, Grup d’espais Familiars, Catalina lluïsa Gayà, Frederic Febrer, albert “es Col·lega”, Catalina Gayà, Joan Francesc riera, Tomeu Martí, Maria Bel Matas, Cor Parroquial, associació de Persones Majors, Francisca abraham associació de Dones.

4 Grapes JauMe alBerT

Excursions F. Xavier MoraTiNos

Passatemps arNau MoraTiNos Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Foto: Joan Font.

Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

2

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 3

mel i sucre

notícies locals

1 les eleccions generals del 20 de novembre han donat a sant Joan el resultat previsible. el Partit Popular s’ha imposat amb una amplíssima majoria absoluta, amb 566 vots, que representen el 54,88%, amb una pujada de més de 10 punts respecte de les votacions de l’any 2008. en segon lloc ha quedat el Psoe, que ha obtengut 191 vots, un 18,41%, amb una baixada de prop de 12 punts. Pràcticament amb els mateixos vots s’ha situat el PsM (en coalició amb iv, exM i equo). Ha fet 189 vots, un 18,22%, i ha cedit 5 punts. l’any 2008, el PsM estava integrat en la coalició unitat per les illes, de la qual formava part uM (ara Cxi; no ha concorregut a les eleccions) i també erC (que ha obtengut 13 vots). De les altres llistes, amb pocs vots, esquerra unida ha passat de 9 a 24, i uPyD ha multiplicat per 7 els seus resultats (en passar de 3 a 21). s’ha de dir, tanmateix, per al bon nom de sant Joan, que uPyD té el 2,02% dels vots a sant Joan, contra el 4,22% a les illes.

Comparant els resultats de sant Joan amb els de les illes Balears es constata que el nostre poble està més escorat a la dreta que la mitjana de la comunitat autònoma, amb el PP cinc punts per damunt. la participació ha baixat del 77,96% de l’any 2008 al 70,58% d’enguany.

Epicentre del terratrèmol de dia 28 de novembre segons la informació de l’Institut Geogràfic espanyol.

l’ambient preelectoral a sant Joan era bastant fred. Ho és habitualment en aquest tipus d’eleccions, però encara ho deu haver estat més perquè la majoria absoluta del PP al Congrés dels Diputats estava cantada. PP (dia 6) i Psoe (dia 13) varen fer mítings amb els seus candidats, sense gaire assistència. el PsM va fer un dinar-míting comarcal a Petra, el dia 13.

1 el diumenge 6 de novembre va morir sobtadament na Jerònia Capellet, la mare del fotògraf Climent Picornell, desaparegut el 2003, casada amb en Toni Picor nell Climent. la dona va tenir una “bona mort”, ja que patí un infart

massiu i caigué fulminada. Ja sense vida, redolà per una escala carregada amb farcit per a les albergínies que preparava, prova segura que no sospitava gens que li quedàs tan poc temps.

1 la falta de pluja que patia gran part de Mallorca s’acabà a principis de novembre. en un cap de setmana es recolliren més de seixanta litres i posteriorment, en diferents episodis se n’han acumulat prop de dos-cents. Tanmateix, sembla que la pluja ha fet tard per a una de les delícies de tardor: els bolets. al nostre terme només s’han pogut trobar algunes blaves. els bolets més apreciats, com els esclata-sangs i els pi-

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 4

mel i sucre cornells, s’han d’anar a cercar fora poble. els aficionats creuen que aquesta temporada ja no se’n faran gaires a sant Joan.

1 la Coral de sant Joan va prendre part en dues interpretacions del Rèquiem de Mozart, els dies 5 i 6 de novembre, a Manacor i Felanitx, respectivament. els nostres cantaires no eren els únics santjoaners que actuaren en els concerts, ja que també tenim paisans integrats a les bandes de música d’aquells pobles, que executaren la part instrumental del Rèquiem.

1 el 18 de desembre està prevista la presentació del Pronòstic santjoaner corresponent a l’any 2012. l’ha elaborat, com sempre, el Col·lectiu Teranyines i aquesta vegada el patrocina l’ajuntament de sant Joan. al costat de les seccions habituals (any agrícola, l’hort del padrí, calendari santjoaner) hi ha articles sobre l’aniversari de la secció Dona del Col·lectiu, un estudi molt extens sobre el vocabulari del bestiar de llana, articles sobre les festes de Nadal (costumari, cuina i teatre nadalenc, el cant de la sibil·la, el pa de Nadal) i altres seccions útils, típiques d’aquesta casta de publicacions. el Pronòstic està dedicat enguany a na Maria Bauzà Font de Cas Saig.

1 el diumenge 28 de novembre, la Penya Motorista va celebrar el

Les obres de la plaça de Constitució continuen. Sembla que el ritme de la reforma és molt lent i a més hi solem veure pocs operaris. Potser convendria que se’ls fes accelerar-lo perquè, així, sobretot els veïnats i també tots els residents de la nostra vila puguin circular-hi i caminar-hi sense perill.

55 aniversari amb una nova edició de les seves matances. la diada va començar amb una missa a migdia i va continuar amb un dinar a Can Tronca, amb un menú típic de matances.

1 un home que viu a una caseta devers el camí de ses Minoies (entre les carreteres de Montuïri i llorito) va ser atropellat a mitjan mes. l’home se n’anava a dormir ben entrada la fosca i no circulava prou arraconat. Per sort, la topada no va ser gaire greu i al cap de pocs dies ja tornava trescar per la vila.

1 el Col·lectiu Teranyines es va afegir al Dia internacional contra la violència cap a les Dones amb

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

4

la projecció de la pel·lícula Solas, dirigida per Benito Zambrano. És una cinta intimista que retrata temes com les frustracions sentimentals, el dolor de la soledat, la necessitat de companyia afectiva, el temor de tornar equivocar el rumb, el ressentiment davant el maltractament i els sentiments no corresposts, la pobresa, els somnis no complits i la infelicitat per haver-se errat en les decisions transcendentals. va ser el dia 26 de novembre a s’escorxador.

1 la fàbrica d’embotits sa Caldera ha aconseguit la certificació iso 9001, que especifica els requisits per a un sistema de gestió de la qualitat. aquests requi-

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 5

mel i sucre sits inclouen qüestions com les responsabilitats de la direcció, la gestió dels recursos (humans, infraestructura i ambient de feina), la realització del producte, i el mesurament, l’anàlisi i la millora. una altra bona notícia per a l’empresa és que el director, propietari i fundador, Joan Jaume, ha entrat a formar part com a membre electe del Consell regulador de la sobrassada de Mallorca.

1 l’empresa de material de construcció Baix de la vila, regentada per en Jaume Jaume Pou de Son Gil i na Catalina Bauzà Jordi, que estava situada al carrer de la Pau, ha inaugurat un nou local i unes noves intal·lacions. ara podeu trobar-la a l’entrada de sant Joan, a la carretera de sant Joan a vilafranca. a més de material de construcció i similars, s’ha augmentat el departament de botiga encaminada a la venda de tota casta de productes típics de ferreteria.

1 a la una i quatre minuts de la nit del 27 al 28 de novembre, es va poder sentir un petit terratrèmol a sant Joan. Molta gent es va despertar alarmada per un renou sord, que només va durar un moment. segons l’institut Geogràfic Nacional, el sisme va tenir magnitud 2.1 i l’epicentre es va localitzar a uns centenars de metres de les cases de sa Bastida, a cinc quilòmetres de profunditat (a les coordenades 39.6146N 3.0445e).

Embotits Sa Caldera ha obtingut el segell de qualitat ISO 9001, que és el que especifica els requisits necessaris per a una gestió moderna i de qualitat.

Aquí podem veure tota la plantilla de treballadors encapçalada pel seu director i propietari Joan Jaume Matas (a la dreta).

Baix de la Vila ha canviat de situació. Vet aquí na Catalina Bauzà “Jordi” i en Jaume Jaume “de Son Gil” al nou local que han obert a l’entrada de Sant Joan, més concretament al carrer de Manacor, 28.

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

5

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 6

mel i sucre

col·laboracions

Manifest contra la violència de gènere (25 de novembre de 2011) assoCiaCió

u

n any més venim a commemorar el dia internacional contra la violència de gènere. la mort de 54 dones, dos d’elles a la nostra Comunitat, ens fa reflexionar sobre la importància de seguir lluitant contra aquesta xacra social la violència masclista és una violació dels drets humans i de les llibertats fonamentals; la violència masclista és un dels mecanismes socials pels quals es sotmet la dona a una situació de subordinació respecte de l’home, és la persistència d’actituds i estereotips patriarcals enquistats a la nostra societat.

No hi ha prou amb manifestarnos el 25 de novembre, no basta amb les declaracions públiques del nostre rebuig, ni tampoc hi ha prou amb criticar els actes d’aquestes característiques. Cal que tota la societat de les illes Balears s’esforci, tant a nivell individual com en el col·lectiu, per dur a terme una profunda tasca de sensibilització, rebuig, prevenció i educació que remoguin i destrueixin el silenci, la complicitat, l’obscurantisme i la crueltat que emanen d’aquesta violència contra les dones.

Un any en el qual les institucions d’igualtat s’han afeblit, fins al punt de semblar inexistents per la manca de voluntat política en la seva continuïtat. el bloqueig a la nova llei d’igualtat i la desaparició de les conselleries d’igualtat en aquesta

6

De

DoNes i eNTiTaTs soCials

Comunitat és un intent de fer invisibles les quotes d’igualtat aconseguides per les dones durant anys de lluita i un perillós retrocés.

Un any, en el qual realitats històriques com el feminisme es deixen de banda amb ignorància i menyspreu. volem denunciar avui aquí la indiferència i la desconsideració de la nova directora de l’institut Balear de la Dona cap a les associacions de dones d’aquesta comunitat i cap el feminisme en general. les seves actituds i declaracions públiques ho ben demostren.

Un any que quedarà marcat en les nostres consciències, com l’any de les retallades.

Un any en el qual els avenços aconseguits, es veuen amenaçats per les famoses polítiques d’ajustament. en un context mundial en el qual la globalització financera ha provocat el major desastre en l’economia productiva, convé alertar sobre les repercussions que pugui tenir sobre els drets socials. les dones s’han vist mes afectades que els homes durant les nombroses crisis financeres causades per la globalització, i mes desfavorides per les retallades en la protecció social. un informe de l’organització internacional del Treball planteja justament que ha estat la protecció social la que ha permès accelerar la recuperació de la crisi en l’horitzó d’un desenvolupament més igualitari i sostenible.

aquest és el camí i per aquí hem d’avançar. aquells països amb major igualtat entre homes i dones són països amb major cohesió social, tenen majors índexs de creixement econòmic i la seva democràcia és fins i tot més representativa doncs hi ha una major participació.

Perquè tenen a més, millors perspectives i possibilitats per a les generacions futures Tan sols així les nostres democràcies seran més completes i representatives.

Tan sols així, aquest segle que comença podrà ser reconegut com el segle de les dones pels seus avanços definitius en tot el planeta. en un dia com avui no volem oblidar a les dones assassinades. elles estaran sempre en les nostres memòries, però la nostra obligació ara, és garantir el futur de les seves filles i nétes.

Per això reivindiquem: – Que el feminisme impregni les agendes polítiques – Que les institucions siguin fortes i compromeses en matèria d’igualtat – Que els pilars bàsics de l’estat de benestar no s’esfondrin – Que els moviments socials siguin escoltats com agents portadors de les realitats socials, construint entre totes i tots una democràcia més participativa.

NI UN PAS ENRERE EN EL QUE S’HA ACONSEGUIT EN IGUALTAT

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 7

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió extraordinària de dia 16 de novembre de 2011. es va començar aquesta sessió extraordinària per tractar dos punts que no podien esperar la propera sessió ordinària. Tot i que va comptar amb l’assistència de tots els regidors, és de destacar l’assistència de tant sols mitja dotzena de persones entre el públic: un número molt reduït, si tenim en compte que en el segon punt es tractava un dels temes estrella de les dues darreres legislatures: el Catàleg de Patrimoni Històric del nostre poble. el primer punt, sobre l’operació de crèdit per la línia ICO ja tractat en el plenari anterior, va haver de tornar a ser tractat, ja que el compte de les factures a pagar s’havia fet amb l’iva inclòs, com mentre s’havia de fer per les bases imposables. així les coses, el nou plantejament manté totes les condicions ja tractades anteriorment, i modifica únicament la quantitat resultant, quedant en 49,513,89 €, per la qual cosa es varen haver de llevar 6 factures, que no es podran pagar amb aquest préstec. el resultat de la votació va ser el mateix que en el plenari anterior: 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1 Psoe), i dues abstencions (Cxi) i en el segon punt es plantejava, com ja s’ha dit, un dels acords més esperats d’aquestes darreres legislatures: l’aprovació inicial del catàleg de patrimoni històric, aquest catàleg havia estat encarregat pel batle Joan Mates

durant els primers mesos de la legislatura 2003-2007, i la seva aprovació és una de les passes prèvies imprescindibles per l’aprovació de les noves Normes subsidiàries del nostro municipi: el catàleg determina quines construccions o conjunts de construccions són emblemàtics dins la nostra vila, i les Normes subsi-

–––––––––––––––––––––– Catàleg de Patrimoni Històric de Sant Joan: entre l’encàrrec inicial per a la seva confecció i la seva presentació al ple han passat ni més ni manco que dues legislatures completes; 8 anys ––––––––––––––––––––––

diàries han de dir quines reformes s’hi poden fer, i com s’hi poden fer. Durant la següent legislatura, 2007-2011 se va dir de tot i molt, sobre aquest catàleg: que si s’havia perdut, que si qualcú l’havia amagat per poder fer determinades reformes a determinats edificis abans de la seva aprovació, que si qualcú va voler deixar que se n’esbuqués qualcun abans que el catàleg el protegís, i per això es va retardar al màxim la seva confecció... Fos per uns motius o per uns altres, el cas és que entre l’encàrrec inicial per a la seva confecció i la seva presentació al ple han

passat ni més ni manco que dues legislatures completes; 8 anys. el regidor d’urbanisme, Josep Bauçà Bonet, des Saig, va fer un poc d’història de les vicissituds d’aquest document administratiu, emmarcant la seva importància dins del Pla Territorial de Mallorca i dins tot el plantejament de les Normes subsidiàries: tot un desplegament de coneixements sobre urbanisme municipal, adquirits per la necessitat de defensar l’indret on està ubicat ca seva (“es turó”) de la voràgime especulativa que va quasi engollir Mallorca durant la primera dècada del present s-XXi. acabada la intervenció den Pep es va obrir un torn de paraules-diàleg entre els portaveus dels distints partits polítics, ara per qüestions tècniques, ara per qüestions operatives. Durant aquest torn d’intervencions el portaveus de Cxi i del Psoe varen demanar que es fessin reunions informatives amb els veinats, comunicats per carta als propietaris que en puguin ser afectats. l’equip de govern va acceptar els suggeriments, i es va passar el punt a votació, essent aprovat per unanimitat. l’equip de govern va explicar que el document estaria en “exposició pública” durant 30 dies, i seguirà el seu camí administratiu, tot i que serà més o menyx complicat en funció de la quantitat i importància de les al·legacions que s’hi puguin presentar. acte seguit el batle va aixecar la sessió, quan feia un poc més de mitja hora que havia començat.

7

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 8

mel i sucre

converses amb els amics

agriculTura i ramaderia al segle xx (xix)

Unió Columbòfila de Sant Joan aNToNi sasTre “De

sa

BoTiGueTa”

P

er la dècada dels anys cinquanta es va fundar a sant Joan la unió Columbòfila. abans ja hi havia bastants aficionats a la cria de coloms, però a partir d’aquells anys es va incrementar l’afició i, juntament amb la Federació Columbòfila Balear partiren a fer competicions. aleshores, les societats columbòfiles estaven protegides pel Ministeri de l’exèrcit a través del Cos de Transmissions, per si algun dia els necessitaven per fer un servei a la pàtria.

Com molt bé ho va exposar el president de la Federació amb motiu de l’entrega de premis del gener de 1964, a Ciutat, i després d’alabar les qualitats esportives dels columbòfils de les Balears: “la calidad indiscutible de las razas de palomas mensajeras que poseen, demostrada en las pruebas en que participan, tanto en velocidad com en fondo, asegurando que la afición balear posee sus diferentes islas a miles de buenas palomas entrenadas y preparadas para entrar en servicio como soldaditos de las transmisiones del ejército de la Patria.” a l’acte, hi assistí, desplaçats des

8

Grup de colomistes davant el cafè de Ca na Mates, l’any 1957: Guillem Foc, Tomeu Miquelino, es celleter Pico, Guillem Celador, Pep Perdut, Miquel Feleu, Gabriel de Son Burixó, Martí Putxo, Gabriel Móra, Melcion de sa Raval, Carles Costa, Miquel Perdut, Mateu Mates i Joan Lligadet.

de Madrid, el president i part de la directiva de la reial Federació Columbòfila espanyola. i ara tornem enrera, a cercar les arrels de la unió Columbòfila de sant Joan. Quan es va fundar, els colomistes més antics eren es forner Fosser, mestre antoni Carlos, es celleter Pico, l’amo en Tomeu Miquelino, l’amo en Biel de son Burixó, mestre Jaume

Balaguer, mestre pep Perdut, l’amo en Martí Putxo, en Guillem Foc i en Joan lligadet. a aquests, se n’hi anaren afegint de més joves fins arribar a la cinquantena de socis.

Durant uns quants anys, el principal lloc de reunió dels colomistes fou el cafè de Ca na Mates, i allà era on guardaven la paperassa i els estris propis de la

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 9

mel i sucre

Grup de colomistes celebrant el trofeu aconseguit per Martí Putxo i donat per Vins d’Or l’any 1955: Mateu Escolà, Tolo Solivelles, Antoni Calderer, Antoni Capallet, Martí Putxo, Joan Paloni, Francisco Maiolet, Pep Perdut, Ramon Reimoro, Mateu Mort, Mateu Fosser i Joan Cocover.

columbòfila; també era el lloc de control quan es feien competicions.

Quan començava la temporada, els colomistes duien coloms a amollar perquè es posassin en forma i començaven per un dels pobles de veïnat, com sineu, Petra, vilafranca o Montuïri. a poc a poc s’anaven estenent fins arribar a les parts més foranes de Mallorca, com Pollença, artà, andratx o es Capdellà.

Conten que una ocasió en Martí Putxo, que anava cap a Felanitx amb el camió, quan va ser per l’indret de devers son Pou, un poc passat vilafranca, es va aturar i des de damunt la cabina va obrir les gàbies perquè els coloms sortissin i el moment que els coloms feien una volta per agafar orientació varen sentir un tro d’escopeta. Qualcú va avisar la Guàrdia Civil i al cap de poc temps ja eren a les cases de son Pou i la madona ja ne va tenir quatre de plomats i escorxats, però no les havia retirar les anelles i per això es va poder comprovar qui era el propietari. la Guàrdia Civil els va aconsellar que anassin a una entesa per retirar la denúncia i l’amo de son Pou hagué de pagar quatre mil pessetes a l’amo dels coloms i ja no se’n parlà més. en una de les amollades des de la Península, en concret des d’alacant, un colom de colomer d’en Martí Putxo va guanyar un

budells i espícies per a matances Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

9

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 10

mel i sucre trofeu que duia la següent inscripció: “Fiestas Trinidad. suelta Palomas. 1954.” També en una competició de l’any 1955 en Martí Putxo va obtenir un trofeu donat per la firma vins d’or. a vegades, en les amollades oficials, sortia algun espavilat que intentava fer trampes. en una ocasió, l’amollador fou informat que un dels socis s’havia posat l’anella de control dins la butxaca i en Melcion hagué de repassar tots els coloms d’un en un fins arribar a trobar el que no duia anella, que va posar dins una gàbia. el soci que tenia l’anella dins la butxaca, ja ho crec que arribà el primer, però el desqualificaren perquè el colom no havia sortit de la gàbia.

Drets: Tomeu Miquelino, Pep Perdut, Toni Carlos i Gabriel de Son Burixó; acotats: Mateu Fosser, Jaume Balaguer, es celleter Pico, Joan Paloni i Miquel de s’Almudaina.

En Biel de Son Burixó Gabriel Barceló Mas, de son Burixó, abans d’organitzar la societat columbòfila ja era un aficionat als coloms; ne tenia a son Burixó i un bon estol també al turó de ses Casotes, que de tant en tant feia volar.

Quan es va organitzar la societat, en Biel vivia al carrer Major, 23, i va muntar un colomer al capdamunt de ca seva, amb tres departaments un dels quals sortia uns pocs metres més amunt que la teulada i que era per on entraven els coloms quan arribaven de la cursa. en Biel, impacient però camuflat devora el colomer, tan aviat com entrava el primer colom

Jaume Balaguer, Martí Putxo, Tolo Solivelles, Bernadí Escolà i Pep Perdut.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

10

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 11

mel i sucre

Bernadí Escolà, Ramon Reimoro, Pep Perdut, Mateu des Forn, Martí Putxo, Gabriel de Son Burixó, Joan Cocover, Francisco Maiolet, Mateu Mort, Tolo Solivelles i Toni Gual (els dos darrers, asseguts).

ja li treia l’anella de control i per tal de no perdre temps davallant les escales, la posava dins una capsa de mistos i l’amollava tot dret enmig del corral, on l’esperava n’arnau Bronder, que era jovenet i tenia bones cames i de bon pas la portava al control de la societat. uns anys després, el seu fill, en Cosme, que ja havia tornat més gran, va substituir n’arnau en la tasca de portar l’anella a Ca na Mates. en Gabriel de son Burixó durant uns quanys anys fou el president de la unió Columbòfila de sant Joan. (Continuarà.)

En Mateu des Forn mostra el trofeu i el colom guanyador.

11

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 12

investigació

e

l 1853 s’efectuà la darrera i definitiva parcel·lació de les terres de la possessió des Pujol. sabem, per una capbrevació1 efectuada el 1744, que entre el 1672 i el 1732 s’havia establit una part de la possessió, limítrof amb el camí de Porreres, des de son Font fins al camí de sa Baronia. es varen parcel·lar fins i tot les marjades de baix de les cases (Marjades d’en Parric de sa llimonera) i la porció de terra compresa des de darrere les cases fins al camí de sa Baronia, confrontant amb solanda i son vermell. D’aquesta fragmentació varen néixer el lloquet son Garrover, adquirit per un santjoaner de malnom Garrover, i altres casetes d’ús agrícola construïdes pels nous emfiteutes. altre porció significativa anomenada Can estades, era en aquella època propietat de dona elionor de salas, i probablement feia part de la possessió des Pujol en temps pretèrits.

1. LA PARCEL·LACIÓ DE L’ANY 1853 el 1853 el noble Pere verí i salas, fill de don Tomàs Josep de verí i Togores (1763-1827) i de dona Bàrbara salas i Boixadors, propietari, resident a Ciutat, procedia a l’establiment de la possessió des Pujol. el plànol de parcel·lació fou delineat per l’agrimensor antoni Bisquerra.2 les escriptures de compravenda de les parcel·les segregades foren protocol·litzades pel notari santjoaner Joan Bauçà Matas.3 un primer lot de finques fou escripturat entre els dies 24 i 30 de setembre de 1853; altre lot entre el 19 i 28 d’octubre de 1853, i la resta, al llarg de l’any 1854, en els

La parcel·lació de la possessió des Pujol (s. XIX) FraNCesC CaNuTo Bauçà

Signatura de l’agrimensor Antoni Bisquerra.

mesos de gener, maig, juliol i desembre. els pagaments, s’efectuaren amb la moneda del país: lliures, sous i diners. alguns dels compradors pagaren la totalitat del preu estipulat i d’altres, la majoria, donaren un senyal i procediren a hipotecar la finca adquirida. el nombre de compradors foren 36, dels quals 32 eren de sant Joan, 3 de Montuïri i 1 de Porreres.

2. L’AIXECAMENT TOPOGRÀFIC l’agrimensor antoni Bisquerra4 feu l’aixecament topogràfic i dividí la possessió en 72 parcel·les, registrades a la llegenda explicativa i mesurades en quarterades, estadals5 i pams, però a les actes de compravenda hi figuren com a mesures agràries, la quarterada, el quartó, el destre i el pam. s’obriren els nous camins d’accés a les finques, assenyalats al plànol amb el número 2. l’antic camí per accedir al rafal aixat que passa per devora les cases des Pujol i que ja existia abans de la parcel·lació, està assenyalat amb el número 1. Cal dir que les parcel·les retolades amb el números 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 estan situades dins el terme municipal de Montuïri i confronten amb les terres del rafal aixat.6 l’exten sió total parcel·lada fou de 57 quarterades, 1 quartó i 25 destres.

altres detalls interessants blasmats a l’aixecament topogràfic, són l’antiga era de batre de la possessió, situada a davant les cases i el magnífic aljub cobert de volta, situat al costat de l’era, el qual ha estat modificat en temps moderns i reutilitzat com a soll de porcs o estable, mitjançant una porta lateral d’accés. Des del punt de vista toponímic, cal remarcar la retrodatació del topònim Can Nadal retolat al mapa. aquest nom de lloc el vàrem recollir de viva veu la dècada del 1990, quan arreplegàvem la toponímia de la possessió.7 És un bocí d’1 quarterada d’extensió, situat a darrere les cases, propietat d’en Mateu Mort, que l’heretà de la seva mare, na Margalida Cambuixa. Té la particularitat de tenir una part de l’edifici o cambra de les cases des Pujol dins aquesta parcel·la. Ja hem dit anteriorment que una segregació efectuada al segle Xviii, parcel·là tota la zona de darrere les cases.

D’aquesta parcel·lació, sortiren 12 finques, registrades a l’amillarament amb el nom de sa Tanca. Òbviament aquesta tanca formava part de la possessió des Pujol.

3. ES CASTELLOTS DE SOLANDA altra cosa a fer notar, és que gràcies a la planimetria adduïda, hem pogut constatar com les parcel·les 69, 70, 71 i 72, corresponen a les finques de la falda de migjorn dels Castellots. així doncs, l’antiga línia divisòria o fita entre la possessió de solanda i es Pujol es trobava al cim dels Castellots, fet que pos-

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 13

Sector dels Castellots. Observau la línia de punts fina que delimita la parcel·la que pertanyia a la possessió des Pujol.

A baix, a la dreta, el portell d’entrada a la finca i l’inici del camí d’accés que puja per devora Son Vermell (font: Parcel·lari de l’Amillarament de l’any 1864).

teriorment va registrar Pere d’alcàntara Penya en el parcel·lari de l’amillarament de l’any 1864 i que podem visualitzar perfectament (vegeu: mapa sector des Castellots). Per accedir a les quatre parcel·les segregades es va construir un camí per devora son vermell, el qual tenia el portell d’entrada a la finca que fou de Gabriel Bauçà

Martí (1911-1991) pastor Serral.

Tradicionalment, el poble ha considerat que els Castellots, nom donat al conjunt de dues elevacions bessones de 271 m i 272 m respectivament, pertanyen a la possessió de solanda. Pot haver ajudat a crear aquesta atribució, el fet que el propietari de solanda, aleshores el metge montuïrer Mateu Castellà,

adquirís aquestes parcel·les i les agregàs a la possessió. Posteriorment, quan es va tornar parcel·lar la possessió de solanda, aquestes finques foren adquirides per alguns santjoaners i és clar, ho compraren a solanda. així estava dividit a principis del segle XiX, el coster des Castellots, a la banda des Pujol:

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 14

mel i sucre A) es Castellot de l’amo en Miquel des Pujol És un coster de 3 quartons d’extensió, ubicat a l’extrem de ponent, marjat i plantat d’ametlers de les varietats verdereta, Ponç i Cresteta. el propietari, Miquel Gayà Bisquerra (1888-1982) des Pujol i un tal Tanjó, d’ascendència manacorera, construïren les marjades. la plantada d’ametlers es va efectuar devers l’any 1914.

B) es Castellot d’en Bernadí des Serral Finca que fou propietat de Bernadí Matas (n. ?) des Serral, situada entre l’anterior i la de na Catalina de Son Garrover, que veurem a continuació.

C) es Castellot de na Catalina de Son Garrover era propietat de Catalina Nigorra Barceló (n. 1871c) de Son Garro ver, mare dels germans arnau Barceló Nigorra (1907-1998) de Son Garrover i rafel Barceló Nigorra (1909-2006) de Son Garrover. la finca fou dividida en dues: n’arnau va heretar la banda de dalt i en rafel la part de baix.

D) es Castellot del Rei Herodes / es Castellot des pastor Serral Finca de 3 quarterades d’extensió, propietat de madò rosa Garí, la qual ho va vendre a Gabriel Bauçà Martí (1911-1991) pastor Serral. rosa Garí Bauçà (n. 1872c) era l’esposa de Joan sastre Garí (18671948) Curro o Rei Herodes. si jo poria aplanar es Castellot de solanda, veuria de cada banda es sementer de Meià.8 4. ELS NOUS PROPIETARIS Transcriurem a continuació el llistat dels santjoaners que adquiriren les terres des Pujol. Posam en primer lloc el número de la parcel·la o parcel·les adquirides i el nom del

14

propietari, tal com consta a l’aixecament topogràfic; a continuació hem afegit les dades del padró de l’any 1868 o del 1875 (data de naixement i defunció, ofici i domicili) per tal de conèixer i referenciar els nous propietaris, l’extensió del bocí i a l’últim el pagament efectuat i la data de compra.

Parcel·la núm. 1, 2 i 37. Francisco Gayà Gayà. Francesc Gayà Gayà (n. 1804c) Gana, conrador, fill de Joan i Praxedis, casat amb Catalina Gayà (n. 1809c). estaven domiciliats el 1875 al carrer antigua Cárcel (Tort) núm. 10. són els padrins, entre d’altres, de Francesc Gayà ordines (n. 1871c) l’amo en Francesc Gana, domiciliat el 1903 al carrer Major núm. 9. És el núm. 1 i 2 del plànol i sumaven 2 quarterades menys 20 destres i 4 pams d’extensió. Pagà 55 l 8 sous i 8 diners (26-9-1853). També va adquirir la parcel·la núm. 37, d’1 quarterada menys 2 destres i 8 pams d’extensió.

Pagà 186 l 10 sous (15-12-1854).

Parcel·la núm. 3, 4 i 20. Miguel Bauçà Mestre. Miquel Bauçà Mestre (n. 1812c) Cotà o des Rafal Aixat, conrador, fill de Pere i antònia. era casat amb Francina aina Nicolau Barceló (n. ?). el 1868 habitaven al lloquet des serral. en el document de compravenda figura amb el malnom des Rafal Aixat i és possible que en aquella època fos l’arrendador de la possessió. Per altra banda, a l’amillarament de l’any 1864 de sant Joan, està registrat amb el malnom de na Grisa. són els repadrins, entre d’altres, de Guillem Bauçà Martí (1911-1991) pastor Serral. el números 3, 4 i 20 del plànol, sumaven 3 quarterades menys 8 destres d’extensió. Pagà 121 l i 8 sous (30-9-1853).

Parcel·la núm. 5 i 6. Francisco Barceló Fiol. Francesc Barceló Fiol (1817c-1880) Valent, jornaler,

fill d’antoni i antonina aina, de sant Joan. era casat amb Margalida vaquer Gomila (1827c-1879) de Son Vaquer i habitaven a la contrada de son vaquer (Montuïri). És el núm. 5 i 6 del plànol i sumaven 2 quarterades menys 5 destres i 4 pams d’extensió. limita per una de les bandes amb la paret de la possessió des rafal aixat (Montuïri).

Pagà 74 l 3 sous i 10 diners (25-91853). la finca està situada dins el terme municipal de Montuïri i es troba registrada a l’amillarament de l’any 1863 d’aquella població.9 Parcel·la núm. 7, 8 i 9. Miguel Oliver Bauçà. Miquel oliver Bauçà (1813-1863) des Calderers, propietari, fill de Francesc i antònia. era casat amb Maria Nicolau Bauçà (1807-1869) de ses Rotes. estaven domiciliats el 1868 al carrer des sol núm. 2 (Ca ses Mudainetes). són els padrins, entre d’altres, de les germanes fadrines Margalida i Catalina, ja traspassades, conegudes a la vila com ses Mudainetes. el núm. 7 del plànol, d’1 quarterada d’extensió, limita per una banda amb la possessió del rafal aixat (Montuïri). el números 7, 8 i 9 del plànol sumaven la quantitat de 2 quarterades menys dos destres i 4 pams d’extensió i també confronten d’una banda amb la possessió des rafal aixat. Pagà 256 l 18 sous i 6 diners (29-9-1853). Totes les terres des Pujol, que va adquirir Miquel oliver, estan situades dins el terme municipal de Montuïri i es troben registrades a l’amillarament de l’any 1863 d’aquesta localitat; la totalitat de les tres parcel·les adquirides, agrupades en una sola finca G-3, denominada es Pujol, sumen 2 quarterades, 3 quartons i 83 destres d’extensió.

Parcel·la núm. 10. Rafael Vaquer Gayà. rafel vaquer Gayà (1814c1875) de Son Vaquer, jornaler, fill de Damià i antonina aina, de Montuïri. És el núm. 10 del plànol,

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 15

mel i sucre

Parcel·la núm. 11. Damián Va quer Gayà. Damià vaquer Gayà (1820c-1885) de Son Vaquer, jornaler, fadrí, fill de Damià i antonina aina, de Montuïri. Germà de l’anterior. És el núm. 11 del plànol de 3 quartons i 97 destres i mig d’extensió. Pagà 129 l 9 sous i 4 diners (15-12-1854). la finca està situada dins el terme municipal de Montuïri i es troba registrada a l’amillarament de l’any 1863 d’aquella població, afegida a la del seu germà rafel.

Parcel·la núm. 12. Francisca Ana Nicolau Bauçà i Miguel Bauçà.

Francina aina Nicolau Bauçà (n. ?) filla de Guillem, casada amb Miquel Bauçà Mestre Cotà (vegeu supra les parcel·les 3, 4 i 20). És el núm. 12 del plànol d’1 quarterada i 57 destres d’extensió. Pagà 130 l 8 sous i 10 diners (15-12-1854). la finca esta situada dins el terme municipal de Montuïri i es troba

registrada a l’amillarament de l’any 1863 d’aquella població, amb el nom del seu espòs Miquel Bauçà Cotà des Rafal (sic).11 Parcel·la núm. 13, 14, 15 i 16. Miguel Matas Company. Miquel Matas Company (n. 1825c) Burixó, conrador, fill de Miquel i antònia, casat amb Margalida Pocoví Ginard (n. 1835c), el 1868 eren els arrendadors de la possessió de son Gil. són els pares del prevere Miquel Matas Pocoví (1864-1952) conegut com el senyor Miquelet. va adquirir els números 13, 14, 15 i 16 del plànol, la suma de les quatre finques és de 3 quarterades 3 quartons i 90 destres. Pagà 130 l 8 sous i 10 diners (29-9-1853).

Parcel·la núm. 17. Guillermo Gayà Mayol. Guillem Gayà Mayol (n. 1815c) Carritxó, conrador, fill de Guillem i Catalina. era casat amb antònia Bauçà Gayà (n.

1816c) i estaven domiciliats el 1875 al carrer antigua Cárcel (Tort) núm. 4. No hem sabut trobar la filiació d’aquest matrimoni. eren oncles del pare del prevere ramon Gayà Galmés (1873-1966) Carritxó. És el núm. 17 del plànol, d’1 quarterada menys dos destres i 8 pams d’extensió. Pagà 56 l 6 diners (25-9-1853).

Parcel·la núm. 18 i 19. Miguel Sastre Deyà. Miquel sastre Deyà (m. 1854) Curro, oficial saig de l’ajuntament santjoaner, fill de Joan i

PLANTERS

Fusteria en general i mobles de cuina Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

Margalida. era casat amb Margalida Borràs Nicolau (n. 1803c) Ferro. la casa pairal de la família sastre, Curro, és la situada al carrer de Petra núm. 20. són els repadrins, entre d’altres, d’antoni sastre Barceló (1892-1982) mestre Antoni Curro o des Granito. el números 18 i 19 del plànol, sumaven 2 quarterades menys 5 destres i 4 pams d’extensió. Pagà 88 l (26-9-1853).

Parcel·la núm. 21 i 25. Antonio Garí Jordà. antoni Garí Jordà (n.

1805c) Batlí, jornaler, fill de Joan i Joana aina. el seu pare era d’ascendència porrerenca i possiblement el malnom Batlí sia originari d’aquella vila. era casat amb Catalina Bauçà Cloquell (n. 1802c) i estaven domiciliats el 1868 al carrer amistat núm. 20. són els padrins de rosa Garí Bauçà (n.

1872c), esposa de Joan sastre Garí (1867-1948) Curro o Rei Herodes. el núm. 21 del plànol té 1 quarterada menys dos destres i 8 pams d’extensió. Pagà 97 l 13 sous i 4 diners (27-1-1854). el número 25 té 2 quartons i 29 destres i mig d’extensió. Pagà 53 l 14 sous i 8 diners (1512-1854).

Parcel·la núm. 22. Bartolomé Gayà Barceló. Bartomeu Gayà Barceló (n. ?) Mort, jornaler, fill de Joan i eufràsia Barceló. era casat amb Catalina Gayà Gayà (n. 1795) viuda d’en Mort. estaven domiciliats el 1868 al carrer del Consistori núm. 8, Can Mort. És el núm. 22

NICOLAU

d’1 quarterada menys dos destres i 8 pams d’extensió. Confronta per una de les bandes amb la paret de la possessió del rafal aixat (Montuïri). Pagà 100 l (25-1-1854). la finca està situada dins el terme municipal de Montuïri i es troba registrada a l’amillarament de l’any 1863 d’aquella població; la totalitat de la finca G-4, denominada es Pujol, suma 1 quarterada, 3 quartons i 94 destres d’extensió i se li havia afegit la parcel·la núm. 11 del seu germà Damià vaquer, que veurem tot seguit.10

ORNAMENTALS

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de vilafranca, km 3

15

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 16

mel i sucre

Parcel·lari de la possessió des Pujol (font: Arxiu del Regne de Mallorca, protocol 2364).

del plànol, de 3 quartons i 97 destres i mig d’extensió. Pagà 121 l 16 sous (15-12-1854).

Parcel·la núm. 23, 24 i 36. Rafael Ferrà Melià. rafel Ferrà Melià (n. ?) de s’Hostal, conrador, fill de rafel i Margalida, de Porreres. un dels seus descendents, matrimonià amb Margalida Nicolau Matas (1908-1983) de Son Font. els nú meros 23 i 36 del plànol, sumaven 2 quarterades menys 5 destres i 4 pams d’extensió. Pagà 357 l 16 sous i 1 diners (26-10-1853). el número 24 del plànol, té 3 quartons i 86 destres d’extensió. Pagà 101 l 19 sous i 6 diners (15-12-1854).

Parcel·la núm. 26 i 27. Guillermo Nicolau Fiol. Guillem Nicolau Fiol (n. 1802c) Roveiat, propietari, fill de Guillem i antònia aina. era casat amb Bàrbara Gayà Juan (n. 1802c) i estaven domiciliats el 1868 al carrer Major núm. 33 (abans d’arribar a Ca

16

ses Fernàndez). No hem sabut trobar la filiació d’aquest matrimoni. els números 26 i 27 del plànol, sumaven 2 quarterades i 72 destres menys 8 pams d’extensió. Pagà 20 l, 6 sous i 6 diners (19-10-1853).

Parcel·la núm. 28 i 29. Juan Ordinas Mascaró. Joan ordines Mascaró (m. 1856), fill de Jaume i Margalida, de Manacor. va venir a estar d’amo a ortella i es va casar amb la santjoanera Maria Bauçà Matas (1798-1869) Mariona d’Ortella. el 1868 la viuda Maria Bauçà estava domiciliada al carrer de sa lluna núm. 9. són els padrins de Joan ordines amengual (1895c-1982) Ordines. els números 28 i 29 del plànol, sumaven 2 quarterades, 1 quartó i 71 destres d’extensió. Pagà 200 l 6 sous i 3 diners (20-10-1853).

Parcel·la núm. 30, 31 i 32. Ber nadino Matas Company. Bernadí Matas Company (1817-1910) Buri -

xó, conrador, fill de Guillem i Joana Maria. era casat amb Catalina Bauçà Gayà (1819-1904) i estaven domiciliats el 1868 al carrer unió núm. 5. són els padrins de Bernadí Matas Fiol (n. 1866c) Burixó, casat amb Joana aina Company Morey (n. 1873c) Mena i d’antoni Matas Fiol (1895-1965) Burixó, més conegut com don Toni Nostro.12 els números 30, 31 i 32 del plànol, sumaven 3 quarterades menys 8 destres d’extensió. Pagà 224 l 3 sous i 9 diners (25-9-1853).

Parcel·la núm. 33. Juan Barceló Bauçà. Joan Barceló Bauçà (18141897) de Son Garrover, jornaler, fill de Guillem i Maria. era casat amb Francina aina salvà Miralles (1822-1894) Matgina i estaven domiciliats el 1868 a son Garrover. són els padrins dels germans arnau Barceló Nigorra (1907-1998) de Son Garrover i rafel Barceló Nigorra (1909-2006) de Son Garro -

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 17

mel i sucre ver. És el núm. 33 del plànol, d’1 quarterada menys 2 destres i 8 pams d’extensió. Pagà 68 l 13 sous i 4 diners (26-9-1853).

daneta. És el núm. 39 del plànol, de 288 destres i 4 pams d’extensió. Pagà 38 l 10 sous i 3 diners (25-91853).

Parcel·la núm. 34. Antonio Ginard Oliver. antoni Ginard oliver (1801-1872) de Son Duran, fill de Gregori i Margalida, aleshores vesí de Pina. era casat amb Catalina Noguera Mora (m. 1890). És el núm. 34 del plànol, d’1 quarterada menys 2 destres i 8 pams d’extensió. Pagà 200 l (16-7-1854).

Parcel·la núm. 35. Francisco Pocoví Torres. Francesc Pocoví Torres (1799-1857) fill de Francesc i antonina, de Montuïri. era casat amb esperança Ginard oliver (1796-1872) de Son Duran. el 1868 la viuda esperança Ginard estava domiciliada al carrer Bonavista núm. 16. són els padrins, entre d’altres, del prevere Miquel Matas Pocoví (1864-1952) conegut com el senyor Miquelet. És el núm.

35 del plànol, d’1 quarterada menys 2 destres i 8 pams d’extensió. Pagà 126 l (9-7-1854).

Parcel·la núm. 40, 41, 42, i 43.

Antonio Oliver Bauçà i Francisca Ana Ferragut. antoni oliver Bauçà (1808-1861) des Calderers, fill de Francesc i antònia. era casat amb Francina aina Ferragut Nicolau (1805-1871) de Son Dixopta i estaven d’arrendadors a la possessió dels Calderers. són els padrins, entre d’altres, d’antoni oliver Gayà (1863-1936) l’amo Antoni des Calderers. antoni oliver adquirí el núm. 40 del plànol, d’1 quarterada d’extensió.

Pagà 160 l (19-10-1853). Juntament amb la seva dona Francina aina adquirí posteriorment els números 41, 42 i 43 del plànol, els quals sumaven 2 quarterades, 3 quartons i 92 destres d’extensió.

Pagà 354 l 18 sous i 8 diners (299-1853). a l’amillarament de l’any 1864 s’havia agrupat en una sola finca de 3 quarterades, 3 quartons i 68 destres d’extensió.

Parcel·la núm. 39. Pedro José Jaume Gual. Pere Josep Jaume Gual (1834-1912) Jordà, jornaler, fill d’antoni i Joana aina. era casat amb Magdalena Bonet Gayà (18371900) Sàtxera i estaven domiciliats el 1868 al carrer amistat (fra lluís Jaume) núm. 25. són els padrins, entre d’altres, de Magdalena Jaume Nicolau (m. 2007) mestressa Jor-

Parcel·la núm. 44. Bernadino Font Jaume. l’acta notarial registra Jaume de segon llinatge i la llegenda del parcel·lari Matas de segon llinatge. segons l’amillarament de l’any 1864 era de Bernadí Font Fuster (n. 1794c) Tronca major, moliner, fill de Bernadí i Margalida. era casat amb Catalina Miralles Gelabert (n. 1801c) i esta-

ven domiciliats el 1863 al carrer de la rectoria (Palma) núm. 8. són els padrins, entre d’altres, de Bernadí Font Bauçà (1862-1938) moliner Tronca. És el núm. 44 del plànol, d’1 quarterada menys 2 destres i 8 pams d’extensió. Pagà 76 l 3 sous i 10 diners (26-9-1853).

Parcel·la núm. 45. Antonia Miralles Gelabert. antònia Miralles Gelabert (1807c-1894) filla de Bartomeu i Magdalena, esposa d’antoni Bauçà Bauçà (n. 1800c) Beina.13 són els padrins, entre d’altres, d’antoni Bauçà rosselló (1904-1959) Cocou, fill d’antoni Bauçà Miralles (n. 1843c) Beina, casat de segones núpcies amb antònia rosselló Molinas (18791968) Cocou. estaven domiciliats el 1868 al carrer de Palma núm. 1 (Can Fumet). És el núm. 45 del plànol, d’1 quarterada menys 2 destres i 8 pams d’extensió. Pagà 110 l (7-5-1854) Parcel·la núm. 46 i 47. Juan Sorell Pastor. Joan sorell Pastor (1815c1908) Fosser, teixidor, fill de Joaquim i Pereta. era casat amb Margalida vaquer Barceló (1825c1905). ambdós eren naturals de Porreres i vengueren a sant Joan devers el 1840. estaven domiciliats el 1875 al carrer Belisari núm. 2. un dels fills d’ambdós, Joaquim sorell vaquer (1842c-1934) mestre Xim, fou mestre de música, compositor i director de la banda de música de sant Joan. els números

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

17

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 18

mel i sucre 46 i 47 del plànol, sumaven 1 quarterada i mitja, i 19 destres d’extensió. Pagà 38 l 13 sous i 6 diners (27-9-1853). el 1864 era propietat de Joan Gayà Foc. Parcel·la núm. 48. Francisco Barceló Bauçà. Francesc Barceló Bauçà (n. 1813c) Betlem, jornaler, fill de Joan i antònia. era casat amb Catalina Gayà Barceló (n. 1828c). estaven domiciliats el 1868 al carrer de ses Parres núm. 6. No hem sabut trobar la filiació d’aquest matrimoni. És el núm. 48 del plànol, d’1 quarterada menys 74 destres i mig i 6 pams d’extensió. Pagà 83 l 4 sous i 2 diners (26-9-1853).

Parcel·la núm. 49. Miguel Gayà Ferragut. Miquel Gayà Ferragut (n.

1821c) Perdut, moliner, fill de Joan i Martina. era casat amb Maria salom Juan (n. 1823c) Feleta. estaven domiciliats el 1868 a la barriada des Molins, al molí d’en Perdut. son els repadrins, entre d’altres, dels Perduts dels Molins. És el núm. 49 del plànol, d’1 quarterada menys 2 destres i 8 pams d’extensió. Pagà 107 l i 6 diners (26-9-1853).

Parcel·la núm. 50, 51, 54 i 55.

Juan Bauçà Gayà. Joan Bauçà Gayà (n. 1795c) Arnavet,14 propietari, fill d’arnau i antònia. era casat amb Margalida Gayà Jordà (n. 1795c) i estaven domiciliats el 1868 al carrer antigua Cárcel (Tort) núm. 7. són els padrins, entre d’altres, de rafel Gayà Gual (n. 1889c) Arnavet casat amb Miquela alzamora Gayà (n. 1885c) de Son Virgo. els números 50, 51, 54 i 55 del plànol, sumaven 4 quarterades menys 11 destres i mig d’extensió. Pagà 547 l 35 sous i 2 diners (25-9-1853).

Parcel·la núm. 52. Catalina i Juana Ana Jaume Gual. Catalina Jaume Gual (n. 1811c) i Joana aina Jaume Gual (n. 1828c) filles ambdues d’antoni i Joana aina Gual.

18

Catalina Jaume Gual (n. 1811c) Jordà, era casada amb Joan Gayà Florit (n. 1819c) Reüll, i estaven domiciliats el 1868 al carrer de sa lluna núm. 6. són els padrins de Ca ses Gaiàs des Barracar. Joana aina Jaume Gual (n. 1828c) Jordà o Boneta, era casada amb Joan roig Ferrer (n. 1829c) Bonet i estaven domiciliats el 1868 al carrer de Petra núm. 2. És el núm. 52 del plànol, d’1 quarterada d’extensió.

Pagaren 93 l (24-9-1853).

amb na Maciana Bauçà Bauçà (n.

1886c) de Son Pere Tià. els números 61 i 62 del plànol, sumaven 2 quarterades, 1 quartó i 19 destres d’extensió. Pagà 101 l 8 sous i 6 diners (29-9-1853).

Parcel·la núm. 58. Antonio Jaume Gual. antoni Jaume Gual (n. 1817c) Jordà, d’ofici panerer, fill d’antoni i Joana aina. era casat amb Catalina Munar Matas (n. 1819c) i estaven domiciliats el 1868 al carrer Belisari núm. 5. són els padrins, entre d’altres, de la família Jordà de ses Parres. És el núm. 58 del plànol, de mitja quarterada, 83 destres i 4 pams d’extensió. Pagà 179 l 14 sous i 6 diners (29-9-1853).

Parcel·la núm. 63, 64, 65 i 66.

Miguel Gayà Matas. Miquel Gayà Matas (1804-1864) de Solanda o Solander, propietari, fill de Miquel i antonina aina. era casat amb Joana aina Bauçà Gayà (n. ?). el 1849 havia enviudat i estava domiciliat al carrer de sa raval.15 a la finca adquirida hi bastí un habitatge gran, fet que va generar el malnom des Pujol a un dels seus descendents, hereu de la finca, Miquel Gayà oliver (n. 1863c) des Pujol, casat amb Margalida Bisquerra Pascual (n. 1867c). aquest malnom, coexisteix amb altre des Pujol, més antic, que porten els descendents del matrimoni format per llorenç Barceló Gayà (m.

1854c) Pagès i Francina aina Mas (m. 1844c), arrendadors de la possessió des Pujol el període 18081814. en ambdós casos, s’ha produït la pèrdua del malnom tradicional i familiar (de solanda, Pagès), en favor d’altre, d’origen geogràfic. el darrer descendent mascle de la nissaga, rebesnét de Miquel Gayà de Solanda, portador del malnom des Pujol, fou Miquel Gayà Bisquerra (1888-1982) des Pujol, casat amb antònia aina Matas Gayà (1896-1986) Ferrera. els números 63, 64, 65 i 66 del plànol, sumaven 4 quarterades, 1 quartó i 2 destres d’extensió. Pagà 1390 l 18 sous i 8 diners (29-9-1853).

Parcel·la núm. 61 i 62. Catalina Matas Munar. Catalina Matas Munar (n. 1810c) filla de Guillem i aina, esposa de Francesc Nicolau Company (n. 1809c) Parrec. estaven domiciliats el 1868 al carrer Nou núm. 5. són els padrins, entre d’altres, de Pere Josep rotger Nicolau (1876-1954) Parrec, casat

Parcel·la núm. 56, 57, 67 i 68. Don Pedro José Bauçà. Pere Josep Bauçà Matas (1786-1853) Verro, metge, fill de Mateu i Joana Maria.16 era casat amb antonina aina Fiol (n. 1799c) i no tengueren descendència. estaven domiciliats en aquella època al carrer de sa Plaça (mestre Mas) núm. 2 (Cas Notari).

Parcel·la núm. 53, 59 i 60. Juana Ana Oliver Gayà. Joana aina oliver Gayà (1795-1858) de Son Gil, filla de Gabriel i Joana aina, viuda de Jordi Gual Company (m.

1845) de Son Pericàs. el 1849 juntament amb el fill Miquel Gual oliver (1823-1903) l’amo en Miquelet de Son Gil, eren els arrendadors de la possessió de son Gil. És la padrina, entre d’altres, del prevere Jordi Gual Barceló (18681937) conegut com el senyor Jordi. els números 53, 59 i 60 del plànol, sumaven 2 quarterades, 1 quartó i 49 destres d’extensió. Pagà 748 l 19 sous i 3 diners (29-9-1853).

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 19

mel i sucre Féu hereu usufructuari al seu germà Joan Bauçà Matas (n. 1803c) notari, que aleshores habitava al carrer des Notari17 (carrer de Petra) núm.

7, i hereu universal al nebot Josep Bauçà Pujol (1833-1895) també notari, fill de l’anterior. Posteriorment, el notari Joan Bauçà es va traslladar a la casa del carrer de Mestre Mas núm. 4, que havia heretat del seu germà Pere Josep, a partir de llavors aquest edifici fou conegut com Cas Notari. altrament passà amb la possessió des Pujol, coneguda actualment com es Pujol des Notari. el metge Pere Josep Bauçà va adquirir les cases de la possessió i tres parcel·les més, juxtaposades a les cases. la totalitat de les quatre parcel·les adquirides suma 2 quarterades, dos quartons i 69 destres d’extensió. Pagà 400 l 6 sous i 3 diners (30-9-1853).

Parcel·la núm. 69, 70, 71 i 72. Don Mateo Castellà. Mateu Castellà Mascaró (1795-1857) metge, fill de Gabriel i Jerònima Mascaró, de Montuïri.18 era casat amb Joana Maria amengual Cànaves (n. ?) i estaven domiciliats a Ciutat. Propietari de solanda, havia adquirit una part significativa de la possessió (les cases i 73 quarterades de terra) d’una segregació efectuada el 1841. els números 69, 70, 71 i 72 del plànol, sumaven 7 quarterades i 33 destres d’extensió i corresponen a la falda de migjorn dels Castellots. Pagà 100 l (28-10-1853).

Notes 1. efectuada a instàncies de dona elionor de salas, viuda de don Miquel Cotoner, propietària de la possessió (arM, protocol M-1966, f. 1-10v).

2. arM, protocol 2364.

3. arM, protocol 2364, f. 98 4. Poca cosa sabem d’aquest agrimensor. Hem localitzat la seva signatura a una parcel·lació de la possessió de solanda el 1840.

5. segons el DCvB, l’estadal és una mesura castellana longitudinal de 3,34 m i també una mesura agrària d’onze peus en quadre.

6. arxiu Municipal de Montuïri, eCa 11, f. 404. Cadastre 1818: Don Thomás de Verí y Togores número 470.

Porción del predio el Pujol original 2665, tiene de extensión 4 cuarteradas de campo de 3ª calidad.

7. Canuto Bauçà, Francesc (1994). “es Pujol, l’antic rafal Bilela del llibre del repartiment (i).” a Mel i Sucre, núm.

163, pàg. 16-18.

– (1994).”es Pujol, l’antic rafal Bilela del llibre del repartiment (i ii).” a Mel i Sucre, núm. 164, pàg. 28-32.

8. Ginard Bauçà, rafel (1967). Can çoner Popular de Mallorca, volum ii, pàg. 108, núm. 1279.

9. arxiu Municipal de Montuïri, ami llarament de l’any 1863, referència eCa núm. 19. Francesc Barceló Valent, està registrat amb el núm. 100. la finca G-2 del parcel·lari, denominada es Pujol, té 1 quarterada, 3 quartons i 95 destres d’extensió.

10. aMM, eCa núm. 19. rafel vaquer, de Son Vaquer, està registrat amb el núm. 1099. la finca G-4 del parcel·lari, denominada es Pujol, té 1 quarterada, 3 quartons i 94 destres d’extensió.

11. aMM, eCa núm. 19. Miquel Bauçà Cotà des Rafal, està registrat amb el núm. 62. la finca G-5 del parcel·lari, denominada es Pujol, té 1 quarterada i 47 destres d’extensió.

12. Músic. estudià música amb Joaquim sorell vaquer. Fixà la seva residència a Barcelona, on estudià farmàcia.

Fou pianista de cabarets i es dedicà a la

música lleugera. Compongué xotis, valsos, el Bolero de Sant Joan i la marxa fúnebre Dolorosa, per a banda (GeM, volum X, pàg. 352).

13. antoni Bauçà, fou regidor de l’ajuntament santjoaner el període 18501853. la desapareguda casa pairal de Can Beina de Plaça, (aquesta denominació encara l’hem sentida dir a persones d’edat avançada) estava ubicada al carrer de Palma, a devora el cafè de Can Tronca.

14. Joan Bauçà, Arnavet, fou regidor de l’ajuntament santjoaner els anys 1840, 1844-1849 i batle el 1866 (a partir del 8 de març).

15. l’Honor Miquel Gayà de Solanda, formà part diverses vegades de l’ajuntament santjoaner. Fou regidor el 1854, síndic el període 1857-1862, tinent de batle el 1863 i finalment, batle el 1863 (a partir del 7 de març) i el 1864. Morí essent batle, fet que desfà d’alguna manera la rotunditat de la vella sentència <<Mai moren batles>>.

16. Pere Josep Bauçà Matas, formà part en diverses ocasions de l’ajuntament santjoaner. Fou síndic procurador el 1820; assistent de secretari el període 1823-1829; batle el 1842 i tinent de batle el 1852 i 1853.

17. el 1863 encara no s’havien retolat els noms dels carrers i la nomenclatura era la utilitzada espontàniament pel poble. el carrer des Notari era anomenat així pel fet de residir-hi en el número 7 (Ca l’amo arnau Pastor) el notari Joan Bauçà Matas i posteriorment el seu fill Josep Bauçà Pujol (1833-1895) també notari. Just a davant, a l’altra banda del carrer, hi ha un corralet encara ara conegut com es Corralet de Cas Notari.

18. Fou membre de la societat econòmica Mallorquina d’amics del País i fundador de la reial acadèmia de Medicina. Publicà Elogio fúnebre del Doctor en medicina D. Francisco Oleo y Carrió (1840) i és coautor de l’Informe sobre la enfermedad que está padeciendo la vid en estas islas y en varias comarcas de continente (1853), publicat per la seMaP (GeM, viii, pàg. 374).

cooperativa agrícola

saNT JOaN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

19

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Pรกgina 20

mel i sucre

20

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Pรกgina 21

mel i sucre

21

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 22

mel i sucre

dalt del turó Napoleó balla amb una dama italiana: “Tots els homes ballen malament?” li contesta la dama: “Non tutti, ma buona parte”. un cert múscul de la intel·ligència fa falta per riure. i més per riure’s d’un mateix. “es volia suïcidar però es conformà esqueixant la seva foto”. la ironia, que se’n fot de la mort i de l’estupidesa humana. Barzelletta (ferir de valent), en diuen en italià de l’acudit. Per cert, saben aquell de “Que fa un de lepe vestit de vampir damunt un tractor? sembra el pànic”. el conten a molts països quan es volen riure dels veïnats. Certament la burla, el joc de paraules, el sexe són eines de l’humor, provocant el riure que és, al mateix temps, una arma contra el poder i una teràpia contra les desgràcies.

A la pregunta de si hi ha un hu mor mallorquí, la temptació és pensar en dos conceptes oposats: Humor i Mallorquí? Com “Pensamiento y Navarro”. Però ni tant, ni tan poc. i encara que, segons els francesos, l’humor viatja tan malament com els formatges fets amb llet crua, tenim trets humorístics diferencials? Com per tot. els mallorquins ens riem dels veïnats, feim befa dels poderosos, i dels capellans, ens agraden els desbarats –ara parlarem de les dècimes desbaratades- i fotre’ns de nosaltres mateixos, amb mesura, això sí. Però el dibuix que en surt no té massa pietat: gent poc compromesa, ajornadors dels problemes “ja ens veurem” o “ja en parlarem”, creure’ns més llestos que els altres, cruels amb els nostres jueus, els xuetes...

22

Del riure, les dècimes desbaratades i les cançons verdes CliMeNT PiCorNell si trec el tema de l’humor, i del riure, és perquè hi faig recerca i perquè vaig proposar a Gabriel Janer Manila que durant la XI Diada del Pare Ginard, ara fa un dies, ens parlàs d’algun dels seus vessants satírics. Trià la “Fantasia còmica al Cançoner Popular de Mallorca: les cançons de desbarats i absurds”.

Però entre els milenars de cançons recollides pel frare sant-

joaner, hi ha alguns buits: les cançons de contingut polític, les eròtiques o les de burla religiosa.

De les primeres, probablement, no es volgué complicar la vida, ni la volgué complicar al seu editor, Francesc de Borja Moll, en temps del franquisme. “Dones que no teniu pa / i als fills donau figues seques, / això són ses papeletes / que vos donaren ses dretes / quan anàreu a votar”; aquesta no hi és, com tantes altres que el glosat

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 23

mel i sucre havia popularitzat. De les eròtiques, tan podem pensar que, es sent frare els qui les recollia, ja no les hi devien contar, o si més no, ell decidí no publicar-les. Moll en parla, al pròleg, dels documents “verds” o “bruts”.

De totes les maneres en Janer Manila en dos treballs (Sexe i Cultura a Mallorca, el cançoner i la narrativa i el teatre) rescatà les cançons eròtiques, desxifrant el nostre codi sexual. un exemple: “a Capdepera una n’hi ha / que cada dia se’n va a combregar. / ella fa veure que hi va per Déu / i hi va per veure el pare Mateu. / el pare Mateu li donà consol, / li pegà premudes davall es llençol. / Davall es llençol hi varen trobar / sa de Capdepera amb un capellà”. així són les coses, i malgrat aquests oblits, voluntaris, no li treuran al Cançoner Popular de Mallorca el fet de ser un dels estalons de la nostra llengua.

frases fetes

La ponència de Gabriel Janer, que el Col·lectiu Teranyines de Sant Joan publicarà als Papers de Cal Pare Ginard, agafà la sendera de la fantasia còmica i del riure festiu. Feu esment que el pare Ginard coneixia l’enorme capacitat de sàtira de mossèn alcover, (“ riure’s del ball i dels sonadors, del sant i de la festa, i fins i tot de l’enterro...”) malgrat l’empràs moltes vegades a favor del seu integrisme. els religiosos es divertien, ja en l’edat mitjana, amb els desbarats aplicats a la gramàtica o a les sagrades escriptures, que van perviure en les nostres dècimes desbaratades. “l’amo de son ametler, / un dia de matinada,/ trobà dins un panada / sa taleca d’es porquer./ De seguida que ho sabé / es prior de sant Jeroni / dispongué que en Pep Dimoni / se’n dugués a passejar, / damunt es call de sa mà, / sa torre de Babiloni.”

Com bé digué Janer Manila aquests absurds i extravagàncies

que, sense cap ni peus, provocaven les rialles, han passat al cançoner. Moltes han perdut part dels seus versos. “una mosca vironera / venia sucre esponjat, / i una beia amb un xorrac / ‘faitava una cadernera / com un gall enmig de s’era / qui feia batre un llimac”. el recurs a l’absurd és una mostra de la congruència de l’humor mallorquí amb l’universal. així com es pot aplicar una sistemàtica general a la classificació de les nostres rondalles, altre tant amb les dècimes desbaratades i la seva fantasia, filla de l’absurd. Janer fa veure que aquests diàlegs impossibles i contextos imprevists, hereus de cançons antigues, també eren usats pels surrealistes. saben aquell d’un mallorquí que pateix ejaculació precoç? li diu ella desencisada: “ i ara?” respon ell: “vaja! No m’havia passat mai!”. Com en Biel de son Dalmau. Humor mallorquí?

N’hauríem de tornar parlar.

Donar una pallissa de ca extern JoaN sasTre JoaN

T

ant de forma real com figurada, pegar a qualcú sense cap compassió ni mira-

ment.

Diuen que el ca és “el millor amic de l’home”. Dit així pareix que, en justa correspondència, la mateixa dita també hauria de funcionar a l’inrevés, cosa que majoritàriament no és així. el ca ha estat tradicionalment un animal que ha ajudat la humanitat a guardar els bens del seu amo o madona, a vegades encadenat devora la porta d’una construcció, a vegades, i ensenyat convenientment, guardant altres animals criats per consumir com a aliments. Darrerament, en temps moderns, ha

esdevingut també “animal de companyia” dels humans, en haver perdut en gran part la seva funció de “guardià” de la casa. amb tot això, i per molt domèstic que hagi esdevingut, el ca no deixa de ser un carnívor que en els seus inicis salvatges aconseguia l’aliment organitzant-se per caçar altres animals, i aquestes arrels encara es manifesten en alguns casos fent determinades malifetes que poden enfurismar el seu propietari: “pegar” a una gallina, mossegar algú, enfrontarse a un altre ca o intentar aparellar-se... un temps era molt habitual que això fes sortir la vena més salvatge de l’humà en aplicar

un sever càstig físic a l’animal per recordar-li que, a un món humanament civilitzat, segons quines coses no es fan. i si el ca aplegat in franganti no era el propi de la casa, si no un ca extern, idò el càstig en forma de garrotades era encara molt més sever. amb el temps, aquesta expressió ha deixat d’aplicar-se exclusivament a pallisses físiques per esdevenir també explicativa de pallisses verbals o severs correctius aplicats per la societat a determinats col·lectius. o no ho trobau, que a aquestes darreres eleccions hi ha hagut partits polítics que han rebut “una pallissa de ca extern”?

23

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes d’octubre a l’igual que el setembre, l’octubre ha tornat registrar una temperatura mitjana superior a la de l’any passat, amb una diferència de 1,8 ºC. el valor d’enguany, 19,5 ºC, és el més elevat dels darrers quatre anys. la tardor actual presenta unes temperatures més càlides que les habituals per a aquesta estació. el gràfic de temperatures dibuixa una línia que descendeix suaument des de l’inici al final de mes. a partir de la segona meitat el descens fou una mica més notable, baixant les mitjanes per sota els 20 ºC; els dos o tres dies més freds arribaren a davallar fins prop dels 16 ºC, aquestes mitjanes. la sensació de fredor es va fer un poc més perceptible a les nits amb la caiguda dels valors de les mínimes. la pluviometria, pel fet de tractar-se d’un mes generalment de pluges, no ha estat massa destacada a la nostra contrada. s’han recollit 48,4 mm. Fins a mitjan mes únicament havien caigut uns 5 mm, concretament el dia 8, la qual cosa ja començava a inquietar a la pagesia que no podia dur a

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011 Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUBRE

2011

2010

2009

2008

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3

MES D’OCTUBRE

2011

2010

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

19,5 ºC 31,1 ºC (dia 11) 12,9 ºC (dia 22) 48,4 mm 6,2 Km/h 53,1 Km/h (dia 7) O-NO 67,68% 1018,11 mb 3,8 ml/dia

17,7 ºC 28,7 ºC (dia 2) 9,1 ºC (dia 18) 106,6 mm 5,7 Km/h 53,1 Km/h (dia 10) O-SO 73,8 % 1011,63 mb 3 ml/dia

NOVEMBRE 2011 (fins a dia 25) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

16 ºC 23,6 ºC (dia 3) 12 ºC (dia 18) 163,2 mm 7,6 Km/h 53,1 Km/h (dia 23) O-NO 1,8 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE

24

Radiació solar (Wh/m2)

Energia generada (kWh)

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

66579 87842 114202 157392 185426 188100 184900 193269 143216 111787

5540 7220 8982 11500 14365 14339 13909 14484 11000 8880

12,02 12,17 12,71 13,69 12,91 13,12 13,29 13,34 13,02 12,59

10,7 12,8 14,5 21,07 25,26 28,05 29,9 31,99 27,79 22,08

Diòxid de carboni Petroli que es no emès (Kg) necessitaria (litres) 6094 7942 9880 12650 15802 15773 15300 15932 12100 9768

1385 1805 2246 3220 3591 3585 3477 3621 2750 2220

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 25

mel i sucre duim de mes ha estat la pluja, que ha fet acte de presència en quasi bé la meitat dels dies que hem recorregut fins a la data, de manera més o menys intensa. Duim acumulats ja 163,2 mm fins a dia 25, un registre important que compensa l’escassetat de pluviometria del setembre i octubre. a destacar, la xifra anotada el dia 7, on es superaren els 60 mm en 24 hores. Tenim ara les terres del nostre terme amarades i amb humitat suficient per començar el nou any agrícola, que s’iniciarà amb la fase de sembra dels cultius de secà.

#$

!

"#

"

!

terme les tasques de preparació de la terra de manera adequada. en el darrer terç arribaren noves pertorbacions que en total aportaren uns 40 mm més. les pluges d’enguany s’han quedat a menys de la meitat de les sumades a l’octubre del 2010 (106,6 mm) la humitat mitjana ha presentat un valor més bé baix (67,68 %) si el comparam tant amb el del passat setembre (72,04 %) com amb el de l’octubre de 2010 (73,8 %). sí que ha seguit baixant un cop més, des dels mesos de l’estiu, l’evaporació, amb una mitjana de 3,8 ml/dia; ara bé, superior a la de l’any passat per a aquest mes, que fou de 3 ml/dia. l’atmosfera amb un aire més sec i les temperatures lleugerament més elevades hauran propiciat

aquesta major evaporació. el vent ha bufat de manera predominant en la direcció situada entre el ponent i el mestral, oNo. la velocitat mitjana s’ha establert en 6,2 Km/h; i al llarg del mes, durant sis dies hem tengut mitjanes diàries superiors als 10 Km/h.

Comentari al mes de novembre en el novembre el temps ha canviat de manera destacada. les temperatures han anat baixant, situant-se les mitjanes entorn dels 15 ºC. s’ha incrementat la sensació de fred i s’ha fet necessari ja encendre la calefacció, sobretot a les hores nocturnes, i treure en alguns dies i moments roba d’abric. No obstant això, el meteor que ha caracteritzat tot el que

Parc solar fotovoltaic Continuam un altre mes amb l’escurçament de la duració del dia, que, unit a la presència de dies coberts,, a causa del mal temps, ha fet minvar novament la radiació solar. Per tant, la generació d’energia ha tornat baixar a un valor similar al registrat pel mes de març. Per contra, segueix millorant el rendiment de les plaques, fet que atribuïm a la baixada de la temperatura a la qual estan exposades les plaques. Per això, s’ha necessitat menys energia solar per generar una unitat d’energia elèctrica; concretament, 12,59 Wh/m2 de radiació solar per generar un kWh d’energia elèctrica, en aquest mes, mentre que al setembre se’n necessitaren 13,02 Wh/m2 per obtenir la mateixa quantitat d’energia.

agÈNcia de saNT JOaN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

25

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 26

mel i sucre

sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: el vell molí d’en Prudenci, al carrer Mirador. al font també es veu el molí d’en Martí Gran, a l’actual carrer de l’amistat.

Fotografia 2: vista del poble de sant Joan, des del carrer Mirador, destacant els edificis de l’església parroquial i del Centre Catòlic. També hi podem veure els molins d’en Xisquet i d’en reüll.

Fotografia 3: vista parcial del poble, cap a ponent. la foto està feta des de l’edifici de l’església. les tres fotografies estan fetes a finals dels anys quaranta. aportació fotogràfica: Miquel Gayà rotger, “Fidever”.

26

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Pรกgina 27

mel i sucre

27

mel377:mis298 29/11/11 09:43 Página 28

mel i sucre

esports

4 Grapes JauMe alBerT, “es Col·leGa” FoTÒGraF (Mil GràCies): Cala (MeNys CoNeGuT Per aNDreu Bover)

Hem posat una seqüència de 15 moviments que seguits sense aturar suposen l’encadenament d’un 6b, objectiu al que ha arribat n’andreu per primera vegada. en Gorfes el mateix dia treu el seu primer 6b+. sabem que estam xerrant en xinès per la majoria dels lectors, en faré la traducció: 6b és com entrar dins una soll en bolles ple de garroves penjades pel cos i passar per devora 10 truges sense que te mosseguin... 6b+ és fer el mateix però caminant amb les mans. els nostres escaladors s’han fet grans. Han entrat dins un terreny mental que pertany als que lluiten per allò que volen, que pertany als qui no es conformen, als qui quan estan a punt de caure, en lloc de fer-se enrere fan el moviment següent a la recerca del que ells saben que serà la felicitat eterna, la meditació contínua, la perfecció feta dansa damunt la roca que ens mostra la cara més intensa de la nostra Mare Terra, aquest és el camí que han escollit i ells saben (ara més que mai) que l’objectiu no és el destí sinó el camí. (ordre: d’esquerra a dreta i de dalt a baix.)

28

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Pรกgina 29

mel i sucre

29

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Página 30

mel i sucre

El camí dels Pintors

excursions

JoaN MoraTiNos JauMe aprofitant un d’aquests dies primaverals que ens regala aquest temps tan estrany, anàrem des del refugi de Muleta, al Port de sóller, fins a la vila de Deià. Des de Béns d’avall el trajecte s’anomena “camí dels Pintors”. la ruta no és gaire complicada, tot i que a redols els esboldrecs l’han malmesa bastant, i les vistes damunt aquella zona de la costa nord la fan molt recomanable. No podia faltar la tela metàl·lica que ens va barrar el pas allà on el trac deia que podíem passar (els autors del trac tenien bo i havien aconseguit una clau) ni una mica d’extraviament (culpa dels mapes ;). Tot plegat, una mica de salsa excursionista, que fa les sortides encara més interessants.

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

30

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Pรกgina 31

mel i sucre

31

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Página 33

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 27

passatemps

arNau MoraTiNos BorDoy 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

H Horitzonta al ls: 1.

1 L’arxienemic L’ i i dels d l peixos ei i dels d l cucs. Armadura a que sost´e les parts d’una a cosa, per exemple de la reegi´ o de Carcassona. 2. Qu ue ven o fa oli al Loire. Diir “arri”. 3. Procedentt deel planeta vermell. On accaba l’Odissea i una can¸cco ´ o de Llu´ıs Llach. 4. Movim mentt inspirat en Erasme de d Rotterdam. Dues de cada. c 5. Hauria estat ... que q no hagu´es aparegut aquesta a paraula. Algu ´ agaffa una enrabiada a una ria amb un rai. Dona amb tend`encia a ser rasa. 6.

6 Els El estris E t i on esta t ven assegu uts. t Vegetal que inicia a la cria d’abelles. 7. Un pontt molt gros, per exemp ple el de Cala Llombards. Encara E no hem tornat. 8. Hac H sense hac. No cal dir la l primera lletra. ... la gen nt fentt una ... . 9. La nota a. Norantta graus. Mencion nar el passatge d’un autor, especialmen nt del pol nord. Apaga el foc. 10. Nom m´es D´eu ho ´es, en principi, ja que deriva de si mateix x. La seva ... va xapar una a cadira per la meitat. 11. Comen¸cca a drenar. ar La pa art m´es extensa de la Terra. errra. ra Donar pa. 12. Sonar´e en un lloc amb molta arrena. Que permet l’enttrad da de visitantts. 13. No se n’escapen ni tan sols als Mots Enquadrats!! Els ex xtrems de l’astucia. ´

Vert ticals: 1.

1 L’autor de l’Odissea tam mb´e ´es als Simpsons. Serrveix per tenir bon gust o per fer una parlada. 2.

2 Menci´ o d’honor: verb que ´es a pr` p a acticament ` t to ots els Mots Enquadrats q ((a aqu q ´ı en fu-

tur). A la postta d’un astre hi ha una soca. c ... de ..., ni tan sols una a nota. 3. Pegaren una ullad da. Ho fa la televisi´ o a tota a hora. 4. Les ces poden feer f` astic. a La cuina favorita dels nins. 5. Que no desttaca per les seves bones ob bres. B`estia mitol` ogica o ` quee es pot trobar en un joc de d rol. 6. El fons de la cova.. Ho seria si pug´es, tot i qu ue ara nom´es siguin ven nts. ... barret!, aquest ... no em mossegar` a a ... na Ma aria. Societat Limitada. 7. El d´eu que no podia faltar. San An ntonio Spurss. Na Cati t´e f` acil a tenir-ne una. Quan tanques q la boca, c , apareix. p 8. Fa bona p parrella amb el c` a ` astig, o aix` o deia Dostoievski. En trobam part als museus. Preccedit per “i” permet escolttar musica. ´ 9. Treball conssisten nt a fer ob jectes a m` a. La primera i la segona.. 10. Sigui. Fas de padr´ı. 11. Capa¸c de convertir un u tass´ o de caf` fee en un de mel. m Tamb´e hauria estat estran e y Solucio ´ al num ´ mero 26: que no s’hagu u´es reM O N O P A R E N T A L petit.

12.. Mo- A P O C A L I P T I C A novoc` a alic cap pa¸c¸ de T E R C I A R I p R E M C O R B llaurar. El priincipi i A R R I A R D el final de tot. Avui R A I D A I X O L A R S E N C A D I R A acabarem am mb una N A N I C O T I N A traca descol·lo l cada, N A T A N A F A S E I T O capa¸c de sorttir vic- O P A R I A P O A L A A C A R toriosa en pa artides A I G A C T U A V E N de p` oquer. o C R A C S O R A I G A R R E N C A

R G R

33

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Página 34

mel i sucre

m cuiNa d’aQuÍ i d’allÀ m Torró de Xixona saCraMeNT Ferrer

X

ixona és una vila valenciana, mundialment coneguda per ser el bressol del torró. el torró és un dolç que es fa generalment d’ametla, mel i ou, quasi sempre cuit. el torró és, en els Països Catalans, el dolç més típic i tradicional de Nadal. l’origen del torró no és del tot clar, la teoria més plausible és que sia d’origen àrab, com altres postres amb ametles.

Ingredients Per a una barra de torró: - 320 g de sucre pols - 200 g d’ametles pelades - 100 cc de llet - 2 ous

34

Preparació - escaldar i pelar les ametles.

- enfornar els bessons d’ametla a forn suau uns deu minuts, fins que estiguin rossos. s’han de vigilar contínuament ja que és fàcil que es cremin.

- Capolar les ametles ja torrades ben fines.

- separar els blancs dels vermells dels ous.

- Dins un bol mesclar les ametles capolades amb el sucre i els vermells d’ou.

- abocar-hi la llet.

- remenar fins que ens quedi una mescla ben cremosa.

- Posar a foc moderat fins que bulli.

- Deixar coure cinc minuts, sense deixar de remenar. així agafa consistència.

- Folrar un motlo rectangular amb paper vegetal.

- abocar-hi la mescla, cobrir amb paper vegetal i col·locar-hi un pes al damunt per premsar-ho.

- Deixar-ho reposar com a mínim una setmana, abans de menjar-se.

mel377:mis298 29/11/11 09:44 Página 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Desembre: santa Bibiana (2), santa Bàrbara (4), la Constitució (6), la immaculada (8), santa llucia (13), sant Tomàs (21), Nadal (25), sant esteve (26), els innocents (28), santa Coloma (31).

El mes Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan) sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38 (8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38 (13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38 (9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38, 9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38, 17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Palma - sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09.

Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04.

Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. sant Joan - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59 (8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59 (12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59 (9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25), 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - sant Joan Dies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

“si plou per santa Bibiana, plou quaranta dies i una setmana” (dia 2). esperem que així sigui, ara que n’ha après un poc.

Comença a ser bon temps per collir i menjar les primeres taronges (clementines i mandarines) i per sembrar qualsevol tipus d’arbre. si teniu qualque olivera convé recollir-ne el fruit i fer oli i per salar les olives cal que les deixeu amb aigua i sal fins al mes de març. Per l’anomenat pont de la Puríssima sol ser molt bon temps per fer matances. És ben segur que sentireu grinyolar més d’un porc durant aquesta setmana quan us aixequeu per anar a treballar. encara podeu podar figueres (minvant) i ametlers (plena i minvant); podeu fer planter de patates (minvant) i alls (minvant); i sembrar lletugues (plena i minvant), tomàtigues (creixent) i porros (plena i minvant). Pensau que vénen les festes de Nadal: anau alerta amb les coques, les ametles torrades, el torró, la llet d’ametlla, el cava...; no convé que n’abuseu en excés.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

la lluna

el sol surt

es pon

1 des.

07.49 17.25 15 08.01 17.24 22 solstici d’hivern 31 08.08 17.33 15 gener 08.07 17.47

2 des.

10 18 24 1 gener

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 27 de nov. ariany dia 4 de des. Montuïri dia 11 Petra dia 18 Porreres dia 25 sant Joan dia 1 de gener vilafranca

Desembre de 1991 • Gabriel Mora va ser elegit batle, en substitució de Joan Barceló Mesquida, arran d’una moció de censura promoguda pels tres regidors del PP (Gabriel Mora, Belos, Guillem Mas, Pagès i Miquel Torrens), el regidor d’unió santjoanera Joan Matas, Comandant Mates, i el regidor d’arrel Pep Mas, Boveta. el batle sortint havia governat gràcies a la coalició del seu partit, uM, i el PP. • es va fundar la societat Columbòfila de sant Joan.

Desembre de 2001 • Hi havia quatre candidats per presidir la Penya Motorista, que havia quedat inesperadament sense president, per la mort de Joan Jaume, Perot, que havia estat al capdavant de l’associació després de la mort del fundador, Miquel Fiol.

• va aparèixer un home de bulto penjat pel coll a un fil que travessava el carrer de Palma, en dret de la Creu de ses roques. Duia un rètol que deia “sheriff, tenim més corda”. No es va poder saber qui era la persona amenaçada ni les raons que provocaren aquesta broma macabra.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uvi 061 PaC (vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

35