Mel i Sucre. Núm. 423 Setembre de 2015

cobertes 423_mis298 24/09/15 9.09 Página 1

0HO Obra Cultural Balear - Sant Joan

M e l

i

Suc re

OCB de Sant Joan • Setembre / 2015 - núm. 423

6XFUH Setembre

/ 2015 - núm. 423

converses amb els amics ciclistes santjoaners

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Activitats assoCiaCió De PersoNes MaJors De saNT JoaN

setembre 2015. Núm. 423 revista d’informació general

Entrevista amb Guillem Morro, historiador DdB

Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2015 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, Julià Picornell.

Feim un pensament... GuilleM serra

Notes musicals Julià PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Passatemps arNau MoraTiNos

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta antoni Karmany i Guillem Timoner (Foto cedida per amador Bauçà “Passol”) els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el 20 de setembre es va disputar al revellar una competició de trial, organitzada per la Penya Motorista. era la cinquena prova del Campionat de Balears i incloïa totes les categories puntuables de Trial Clàssiques i Trial Base i les no puntuables open.

Després de tres mànigues a les set zones, els guanyadors varen ser Jaime roig (experts a), Josep seguí (experts B), Juan Poyatos (Trialers), Marc Garcias (Clàssics, seguit del santjoaner Tomeu Gomis salas), Mateu Crespí (Base 60), Marta riutort (Base 80 iniciació), Joan Francesc lópez (Base automàtiques), albert Bonet (open a) i Gabriel riutort (open B). ✑ De cara a la temporada 20152016, Just-Just ha anunciat algunes novetats. s’ha renovat la Junta Directiva. s’ha creat una secció de voleibol. Ha desaparegut l’equip de futbol sala que tenien a tercera divisió i ha nascut un nou equip que militarà a primera regional del futbol sala balear i que està format per gent de sant Joan. enguany no hi haurà equip cadet, per falta de jugadors. la Junta Directiva està presidida per Benigno Company Pérez. el vicepresident és Joan rigo ribas, el secretari, Bartomeu Pastor Nigorra i el tresorer, Joan Bauçà Dalmau. són vocals Tomeu Català Bauçà, Tolo Català rebassa, Gui-

És curiós que la retolació de la restauració i millora del camí del puig de Sant Nofre només sigui en castellà. Suposam que s’hauria pogur fer alguna cosa més per posar-lo en la nostra llengua, ja que a molts altres indrets que s’ha plantat rètols d’aquest tipus així ho han fet.

llem Munar Bauçà, Toni oliver Blanch, Xesc Català Company, Joan Gayà Mieras, Mateu simó Català Mas, Joan Jordà Català, Miquel àngel Mieras Bennassar i Toni Bauçà Juan. ✑ el dissabte 19 de setembre es va fer una reunió informativa per a tots els pares i mares interessats a apuntar els seus fills a una escoleta de Biketrial que es vol fer durant aquest curs. ✑ el diumenge 11 d’octubre, a les 10 h, es farà la iii Pujada a sant Nofre, una cursa a peu organitzada pel grup Peus Grossos. la prova, de 8 km, està oberta a tothom i enguany torna a tenir premis en metàl·lic: 100 euros per al primer home i la primera dona que travessin la línia de meta, i un premi extra, també de 100 euros, per si el guanyador absolut acon-

segueix superar el rècord de la prova (que ara té en Guiem Duran Galletero, amb un temps de 32 minuts i 3 segons). les categories són +40, +50, absolut i local, i la inscripció costa 10 euros, o 7 si es fa anticipadament. ✑ els dies 15 i 16 es varen fer les inscripcions per al curs 2015-2016 de l’escola de Música municipal.

D’altra banda, dia 19 varen començar els assajos de les tres corals (sense comptar el Cor Parroquial) que tenim a sant Joan: la Coral de sant Joan, la Coral infantil i el Teen spirit Chorus, la de joves de nova creació. els directors respectius són Joana estelrich, Pilar Jaume i Joan laínez. ✑ l’escola de sant Joan té 187 alumnes matriculats (74 d’infantil i 113 de primària), 16 més que quan va acabar el curs anterior.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 4

mel i sucre els nins de 3 anys s’han dividit en dos grups, de 15 alumnes cadascun. Tot i l’augment de l’alumnat, el nombre de professors es manté, ja que s’ha perdut el mestre “més 1” de llengua anglesa, que intentarà recuperar-se. els alumnes del centre pertanyen a 125 famílies. la recuperació demogràfica de sant Joan respecte dels darrers anys es pot comprovar mirant el nombre d’alumnes de cada edat: 30, 22, 22, 23, 25, 22, 16, 11 i 16. els únics cursos que no arriben a 20 alumnes són els tres darrers, i el primer de tots supera de molt aquesta quantitat.

També ha començat el curs amb normalitat a l’institut de sineu i a les universitats on estudien els santjoaners. la majoria ho fan a la uiB però un percentatge significatiu van a fora (molts a Barcelona, però fins i tot n’hi ha que han hagut de partir cap a Canàries) per als estudis de grau o postgrau.

PLANTERS

NICOLAU

✑ la Mancomunitat del Pla de Mallorca ofereix, un any més, ensenyament per a persones adultes amb la finalitat de donar la possibilitat d’adquirir, actualitzar o ampliar els seus coneixements a nivell personal i professional. Hi ha cursos d’oci i temps lliure, d’ensenyament formal (equivalents a l’educació primària, secundària o professional) i d’ensenyament no formal (entre altres, d’idiomes i informàtica).

ORNAMENTALS

4

El passat dumenge dia 20 de setembre, la Penya Motorista organitzà el Trial de Tardor. A la fotografia, els guanyadors de la categoria Base 50: Joan Francesc López, al centre, Mateu Bordoy i Lucas Villena (foto de Zona Gas).

Alguns dels santjoaners que participaren en la pujada a Lluc (foto facebook de l’Ajuntament de Sant Joan).

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 5

mel i sucre ✑ una cinquantena de santjoaners (11 des de la vila i 41 des d’inca) pujaren a lluc a peu, dins la Pujada de la Part Forana. l’ajuntament va posar a disposició dels interessats un autocar per arribar a fins a inca a la matinada i per baixar de lluc l’endemà.

Només un incident va entelar l’acte: l’autocar de tornada va partir mitja hora abans del que estava anunciat i va deixar en terra quatre o cinc jovenets, que varen haver de “cercar-se la vida” per arribar a sant Joan. ✑ un grup de santjoaners seguiran el curs BrainFactory +50, amb la matrícula a càrrec de l’ajuntament. BrainFactory +50, desenvolupat en col·laboració amb la societat espanyola de Neurologia, és un programa d’entrenament cerebral per a persones majors de 50 anys que retarda el desgast neuronal i permet mantenir actives les capacitats intel·lectuals més importants. segons els metges que han creat el programa, “l’edat és el principal factor associat a l’envelliment de les nostres neurones però, afortunadament, el cervell és com un múscul que pot exercitar-se durant tota la vida per mantenir-se en forma”. ✑ Francisco Mas, resident a sant Joan, i molt aficionat als cavalls, va aparèixer al programa d’iB3 Uep com anam, del 17 de setembre. Va explicar que sembrava

Maria Arnal i Marcel Bagès feren l’espectacle poèticomusical “Compartir dóna gustet” a Consolació, en el marc de les vetlades d’estiu anomenades “Lluna en vers”, que ha organitzat la Casa Museu Pare Ginard.

Instantània d’un moment de la xerrada que es va fer al local de la Tercera Edat amb motiu del curs Brainfactory +50 d’entrenament cerebral (foto facebook de l’Ajuntament de Sant Joan).

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

5

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 6

mel i sucre

alfals, garba de vena i cereals per mantenir les seves bísties, que també va mostrar al programa: una egua trotona, una pura sang espanyola i una poni gal·lesa. ✑ el diumenge 27 de setembre es va presentar al Music Bar Tres Dos el nou grup local Menets de Kordeta, que actuarà també al restaurant Hortella d’en Cotanet. el seu espectacle (gira internacional) es diu Cazando gaviotas, i com a estrella convidada comptaren amb el cantautor argentí “Pablo alessandro”. ✑ a s’escorxador de sant Joan vàrem poder veure, el 25 de

setembre, l’obra Infinir, de l’actor i autor teatral Toni Gomila.

Després de fer-nos reflexionar sobre com som (o érem) els mallorquins, ara s’amplia la mirada sobre tots els humans. segons l’anunci: “un indi sioux i un extraterrestre es troben en l’espai sideral. Dos científics els

observen a tres mil anys llum, i la seva mirada ens trasllada interrogants universals i surreals: Cap on va la humanitat? Quin futur ens espera?” interpreten l’obra els actors Catalina Florit, santi Pons i Miquel àngel Torrens, dirigits per antònia “Nies” Jaume.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 6

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 7

mel i sucre

l’hort des padrí

l

’octubre, per a la pagesia, és el mes en què comença l’any nou agrícola. s’han de preparar les terres per a l’anyada de l’any vinent, i també s’han acabat les vacances i els estudiants tornen al col·legi i molts d’assalariats tornen als seus llocs de feina. les hortalisses i fruiters d’estiu ja han entregat el seu esplet, però encara queden els fruiters de tardor, que a poc a poc van madurant les nesples, els codonys, els gínjols, les magranes i altres fruites pròpies de la temporada i que ens recorden que ja s’ha acabt l’estiu. És temps de tardor i així és veu reflectit a la terra i en els colors de la natura, que coincideix amb l’aturada o adormida de molts vege-

El mes d’octubre aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” tals que es tornaran a despertar amb l’arribada de la primavera. el fred d’octubre mata l’oruga i si fa algun ruixat surten els caragols i és quan estan més grassos. encara es poden plantar esquixos de carxofera, que ben cuidats tendran carxofes per mesclar amb el frit de Pasqua. a lloc que no hi entrin les gelades, es poden sembrar faves primerenques i xítxeros per esbejocar. amb la lluna vella d’octubre es poden exsecallar els ametlers i amb la nova es poden podar els nisprers; també diuen que és el millor temps per tallar la fusta perquè no es corqui. en floristeria, se sembren la major part de flors de cabeça. si

abans de sembrar la cabeça, aquesta està molt mustia, convé posar-la una hora en remull.

També convé cuidar els estranys perquè floresquin per Tots sants. És temps de preparar les olives trencades i convé recordar un petit consell: per trencar-les convé posar-les dins una bossa de plàstic i esteses damunt una post pegar-los un copet de martell a cada una i així s’eviten els esquitxos pel davantal o camisa.

Dia 21 és la festa de les Verges i és costum menjar magranes, diuen que porta bona sort.

Per sant lluc, nesples pelluc. les nesples s’han d’estendre damunt palla i anar triant les que maduren.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

7

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 8

mel i sucre

converses amb els amics Antoni Karmany Mestre Podem assegurar que n’antoni Karmany és un dels grans i més complets esportistes de les illes Balears del segle XX. Va ser jugador de futbol i sobretot ungran atleta i corredor ciclista.

Va néixer a sant Joan l’any 1934; ara mateix ha complit els 81 anys i encara el podem veure corrent amb la bicicleta per les carreteres del nostre entorn.

El ciclisme a Sant Joan (II) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” aMB la Col·laBoraCió D’aMaDor Bauçà Bauçà “Passol” Com a futbolista va començar a jugar als 17 anys amb el sant Joan. Com a anècdota m’ha contat que, a vegades, al descans del partit i havent jugant la primera part, juntament amb altres atletes mallorquins corrien cinc quilòmetres donant voltes al camp de futbol. el seu temps particular era d’uns 16 minuts. Després de la carrera continuava jugant la segona part del partit.

Antoni Karmany amb l’equip de futbol de Sant Joan.

En plena competició dels 5.000 metres, durant el descans d’un partit de futbol, a Sant Joan.

8

abans que es dedicàs al ciclisme, n’antoni va destacar com a atleta, especialitzat en el cross.

Fou campió de les Balears de camp a través els anys 1951 i 1952. Va guanyar la carrera internacional Jean Bouin, a Barcelona, l’any 19052, en la categoria júnior.

Va ser campió absolut del campionat d’espanya del Frente de Juventudes, a Palència. També com a anècdota, m’ha contat que durant aquesta carrera va perdre una espardenya i al final va guanyar, tot i que havia hagut de córrer mitja carrera descalç i a vuit graus baix zero.

També va córrer amb l’equip nacional espanyol el Cross de les Nacions, a Glasgow.

Karmany, el ciclista Va començar l’afició per la bicicleta quan va fer el servei militar, en aquella època la bicicleta era pràcticmanet l’únic mitjà per anar i tornar del poble. la seva carrera professional durà nou anys, del 1956 fins al 1965, amb un historial impressionant de participació en importants carreres i destacant en moltes d’elles: Volta a llevant, Gran Premi d’amorebieta, Criterium de Bilbao, Volta a Catalunya, Circuito Montañés, Pujada a urquiola, Pujada al Naranco, Bicicleta eibarresa, Volta a andalusia... sobretot destaca la seva participació en nou ocasions a la Volta ciclista a espanya (“la Vuelta”), imposant-se en añgunes etapes. l’any 1959 va dur durant cinc dies el maillot groc de líder, fet que el converteix en el corredor mallorquí que més vegades ha anat líder de la Vuelta.

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 9

mel i sucre

A l’estadi de San Mamés (Bilbao), després de guanyador una etapa de la “Vuelta”.

Va ser, sobretot, un gran escalador, guanyà tres premis de la muntanya de la Volta a espanya (els anys 1960, 1961 i 1962).

Karmany també va córrer dues vegades 81959 i 1962) el Tour de França, amb l’equip nacional espanyol i amb el Ferrys, respectivament.

Durant la seva carrera professional va córrer, així mateix, amb els equips Mediterráneo, lubve, Kas, Ferrys i Montjuic-Tedi. l’any 1965 es retirà, però l’any 1992 tornà a pujar a la bicicleta per participar en nombroses competicions de la categoria de veterans, aconseguint guanyar en moltes proves illenques. l’any 1994 va quedar desè al Campionat d’espanya de veterans, a Benavarri. l’any següent, el 1995, guanyà la Challenge de Ponent i també, i per primera vegada, guanya el Campionat d’espanya disputat a segòvia. l’any 1996 torna a guanyar el Campionat d’espanya a sabiñago (osca) i el 1997 el guanya a Melilla. el 1998 participà al Campio nat del Món a àustria, on quedà vuitè i, finalment, l’any 1999 guanyà el Campionat de Balears i el d’espanya, a Còrdova.

Volta al País Basc. A Guernica, Karmany s’imposà a Juan José Sagarany.

Antoni Karmany i Guillem Timoner.

Karmany, un gran escalador.

9

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 10

mel i sucre

gent gran

Activitats assoCiaCió De PersoNes MaJors De saNT JoaN

e

l passat 1 d’agost vàrem fer una sortida a la Fira ran de Mar del Molinar. Berenàrem de frit mariner, escoltàrem els arpellots i disfrutàrem d’una vetllada d’estiu a ran de mar. aquest estiu s’ha organitzat, com altres anys, un torneig de jocs. es varen formar grups d’escambrí, ramiro, parxís, petanca, bitlles i escacs. en total, seixanta participants. el dia 30 d’agost dins el marc de les festes patronals l’ajuntament entregà obsequis als participants. enguany ha estat possible la incorporació del joc d’escacs. Des d’un principi hi havia tres participants i amb la tenacitat de Miquel Florit s’aconseguí fer un grup de dotze participants. es juntaren jugadors més joves, aficcionats de Petra i un nin de dotze anys fill d’una família argentina que viu a sant Joan. en Jano Corda, que és el nom d’aquest jove jugador, va esperonar tot el grup i podem dir que es va dur a terme aquest torneig amb rigorositat i esportivitat.

Ja que els escacs són considerats un joc que millora l’atenció, la memòria i en general tot l’aspecte cognitiu, ha rebut el màxim suport de l’associació de Majors, fins al punt que s’ha proposat dur a terme un taller perquè puguin aprendre’n les persones que vulguin, sense condicions d’edat, així com també un torneig d’hivern.

Dins la programació d’excursions ja s’ha realitzat la primera. el 17 de setembre vàrem anar a son Mut Nou per visitar el camp experimental de figueres de l’apotecari Montserrat Pons. a la tarda, esperàrem les barques de bou de Cala Figuera. referent a les activitats per al temps d’oci i temps lliure, enguany es farà gimnàstica, manualitats, ball

10

de línia, anglès bàsic i un taller de cançons.

Per altra banda, es començarà un curs que s’anomena “activa les teves neurones”, conduït per la psicòloga santjoanera Teresa

Fernàndez. aquest taller té en part el suport econòmic de la Caixa i l’ajuntament aporta el cost de la matrícula. s’han admeses 15 persones i han quedat a la llista d’espera 11 persones.

Assistents a la xerrada explicativa del curs “Activa les neurones”.

Participants al torneig d’escacs.

Montserrat Pons explicant als santjoaners les classes de figueres de tot el món.

mel423_mis298 24/09/15 9.06 PĂĄgina 11

mel i sucre

#AUTOEXIGENCIES

ALIADES O ENEMIGUES? Taller per millorar la qualitat de vida de les dones parpar ticipants. Pretenem posar consciència en els patrons de comportament que ens condicionen i que reprorepro duim en el nostre dia a dia.

Les sessions es dividiran en una breu explicació de l’escenari tractat, un exercici prà ctic que ens ajudarà a connectar aquest escenari amb nosaltres i amb el nostre dia a dia i un debat on col¡lectivitzarem FMT EVCUFT J FMT BQSFOFOUBUHFT "M mOBM EF DBEB sessió us proposarem 15 minuts de moviment, d’explor a travÊs dels nostre cos altres posd’explorar pos sibilitats de moviment. La nostra intenció en aque taller Ês visibilitzar dubtes que totes, aquest com a dones, tenim i generar xarxa. EnteEnte ne que l’única manera de caminar Ês nem fe fent-ho juntes: compartint i fent horitzon horitzont i cooperatiu els coneix tal coneixements i les vivències.

Inscripcio i cost La inscripció es farà a la primera sessió. És molt import important assistir-hi ja que servirà de p presentació i exposició dels co continguts. El cost són 5₏ cad cada sessió. La conferència serà gratuïta.

Coordina les sessions CA ATALINA GA AYĂ€ YĂ€ MORLĂ€, periodista i professora associada a la UAB

3/10 24/10 7/11 21/11 28/11

AUTOEXIGENCIA COM CONSTRUCCIo SOCIAL. Conferència a cà rrec de Francisca Mas, advocada i membre del Lobby de Dones.

LA NOSTRA AGENDA. 4Xq O¡RFXSD" S.Exigència EL NOSTRE COS. Exigència social, maternitat, caducitat.

L'ESPAI PRIVAT. 8Q HQWRUQ G¡DOLPHQWDFLy XQ HQWRUQ G¡RUGUH XQ HQWRUQ GH FRQWURO L'ENTORN RELACIONAL. 7DPEp O¡DIHFWD O¡DXWRH[LJqQFLD"

19:30h -20.30h ORGANITZA:

SALA POLIVALENT FEJmDJ QFSTPOFT NBKPST

COL¡LABOREN:

11

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 12

mel i sucre

retalls entrevista

“A partir de l’any 1715 una mà estrangera, Castella, agafa el calaix, l’obri, i se’n duu tots els doblers” http://dbalears.cat/ciutat/2015/08/23

G

uillem Morro Veny, Porreres, 1947. llicenciat en Belles arts per la universitat de Barcelona i en Filosofia i lletres per la universitat de les illes Balears; i doctor en Història per la universitat de Barcelona.

A la guerra de Successió es dirimeixen més qüestions que la successió dinàstica... efectivament. Jo crec que s’ha posat molt d’accent en la qüestió de la pugna dinàstica entre el primer Borbó i l’arxiduc Carles d’àustria. Jo mantenc que les conseqüències que va tenir la dominació borbònica per Mallorca, no tenen parangó ni amb les grans revoltes baix medieval, com la revolta de l’any 1391, l’alçament de 1450 o les Germanies de l’any 1521 amb les conseqüències dramàtiques, i jo diria sense exagerar, cruels. Que varen patir els mallorquins que hagueren de viure aqueixa malaurada conjuntura.

Heu participat en el documental La Resistència... s’ha de reconèixer la tasca meritòria d’en Pere sànchez, que s’ha involucrat moltíssim, i també les altres persones que hi varen participar. una d’elles vaig ser jo. aquest documental el que fa és redescobrir una miqueta la nostra història perquè no s’ha d’oblidar, que a partir de l’any 1715, tot el que eren les comunitats que formaven part de l’antiga Corona d’aragó, amb un règim administratiu i polític molt avançat, foren annexionades a Castella, perquè

12

aleshores espanya era Castella. això se’ns ha esborrat, se’ns ha robat, no se’ns ha permès estudiar-ho, i gràcies a gent que s’ha preocupat, com el cas del Tricentenari, la Comissió Cívica del Tricentenari, hem pogut descobrir una mica més...

Hi ha un sentiment creixent entre molts mallorquins que és el de que se’ns ha amagat la història... És totalment veritat. Vull recordar una anècdota. Vaig tenir l’honor de conèixer en vida a Josep Melià Pericàs, pare d’en Josep Melià Ques, i en Josep Melià Pericàs, l’any 1977, a l’avantsala de la vinguda de la democràcia, va elaborar un petit llibre d’història de Mallorca, per incorporar dins els estudis normals de les escoles. això va ser prohibit per Madrid, i es va quedar simplement en el projecte de Josep Melià. Jo crec que és una assignatura pendent que tenim, és explicar que a Mallorca, i a les Balears, tenim una història pròpia, una història tant digne o més que qualsevol altre, i que ens l’han silenciat per interessos polítics. Crec que això és molt important perquè, perdonau que repeteixi els versos que ja conei-

xeu d’en raimon: «qui perd els orígens, perd la identitat». a Mallorca, teníem una tradició de lluita per les llibertats, una tradició per la igualtat, per l’equitat, que tot això ha estat silenciat, i no sé com ni de quina manera perquè encara estam sotmesos a l’autorització d’uns poders que ens són aliens, perquè això es pugui incorporar dins les assignatures, dins l’educació.

Repassem els fets històrics... els fets històrics són coneguts: l’any 1700, Carles ii, un home incapaç de procrear, deixa el tron, al darrer moment, per consell del cardenal Portocarreño, a Felip d’anjou. Hem de tenir en compte que els anjou són francesos, i vénen d’una tradició centralista, una tradició monàrquica, unitària i de dret diví; que no han de donar resposta als seus súbdits, en tot cas, clemència. recordem que el seu oncle, en lluís XiV, deia que l’estat era ell mateix. llavors, la casa d’àustria, es fica dins aquest procés, perquè considera que hi té uns drets. ara bé, el rerefons de tota aquesta història, com sempre ha passat, són econòmics. És a dir, anglaterra, i després Portugal i savoia, veuen malament que a França i el regne de les espanyes els Borbons acumulin tant de poder. els principals opositors, que són els anglesos, en principi signen el pacte de Gènova, pel qual es respectaran les llibertats catalanes, però Felip V és prou astut per deixar-se dur, i fer bons consellers, per concedir als anglesos tot el que volen. És aquella dita

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 13

mel i sucre que diu «la manera més senzilla de vèncer el teu enemic és fent-te amic seu. Donant-li el que ell vol». llavors tenim també que a partir de 1713 a l’arxiduc Carles d’àustria, que era el pretendent i el contrari de Felip d’anjou, hereta el tron d’àustria, i ens deixa desemparats. Però crec que s’ha de posar més l’accent en altres aspectes perquè els narratius són coneguts, i els narratius diuen poques coses. la història, com diu a vegades la gent, és avorrida. el que ens interessa saber a nosaltres, és quins canvis va comportar tot això dins la vida quotidiana, econòmica, social... això és el que ens interessa, i no està estudiat o hi està molt poc.

I quins canvis va comportar per als mallorquins? al 1715 Mallorca gaudia d’un sistema polític i de representació que jo qualific de predemocràtic.

Teníem un Consell General en el qual hi intervenien tots els estaments, llevat dels eclesiàstics que pel fet de no contribuir a les càrregues econòmiques, no hi participaven; però les decisions que afectaven a tots els mallorquins, les decisions que afectaven el bé públic, eren votades segons aquell principi ja escrit pels mateixos jurats al segle XV que diu «la major part aprova, la solemne autoritat aferma». Que em diguin a mi quina diferència hi ha entre aquest principi i el Congrés dels

Diputats espanyols Parlam de 500 anys.

d’avui.

I això amb els Borbons es desmantella?

Tot aquest sistema és desmantellat, per aquest uniformisme i aquest monarquisme d’origen diví de Felip V, de tradició francesa. Hi ha declaracions escrites del Consell de Castella perquè Felip V i el Consell de Castella, és, diríem, l’estat. el consell d’aragó havia estat suprimit l’any 1707, i abans de la invasió a Mallorca ja hi ha recomanacions del Consell de Castella al rei Felip V «quan vos hàgeu dominat les illes Menorca estava exceptuada pel tractat d’utrecht-, quan hàgeu sotmès aquelles illes podreu imposar els impostos que considereu oportuns». També hem d’afegir una altra cosa, que això ja ho han dit historiadors imparcials, i és que Felip V va tractar sempre les comunitats -País Valencià, Catalunya i Balears i el regne d’aragó-, com a províncies rebels. això és el llenguatge que utilitza en els documents que s’han conservat de l’època que estam tractant.

També n’hi ha que diuen que això va ser una guerra entre espanyols... això és una autèntica fal·làcia.

Felip V mai anomena espanyols a la gent, als pobles, a les comunitats, de la corona d’aragó. o els

anomena catalans, o els anomena les províncies rebels de la Corona d’aragó. Per tant, la corona d’aragó, aquest sistema pactista, aquest sistema on el rei havia de pactar amb les autoritats, era ben viu ben latent l’any 1713, 1714, 1715. el rei Felip V no s’està de dir «por mi derecho, por mi justo derecho de conquista».

Heu estudiat l’impacte en la fiscalitat dels mallorquins que té la derrota en la guerra de Successió... al final del segle XVii, s’ha calculat, que els impostos a la Hisenda reial, oscil·laven, entre 40 i 60 mil lliures. la guerra de successió, aquests 15 anys que va durar, va incrementar les despeses, i s’ha calculat que l’any 1715, els drets reials, és a dir, aquells doblers que anaven a mantenir les necessitats de la Corona, perquè ens entenguem, oscil·laven entorn de les 70.000 lliures. ara bé, de seguida que Mallorca és conquerida per la força de les armes, els impostos municipals més importants com són el dret de duanes, el dret de la sal o el tabac, que entre tots tres venia a sumar prop del 70 per cent del total del volum recaptatori de Mallorca, i eren abans drets municipals això vol dir que es recaptava a aquí es gestionava aquí, es gestionava a Mallorca, i es distribuïa a Mallorca, tot i la corrupció que vulgueu posar, però quedaven

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

13

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 14

mel i sucre aquí. És a dir, que les autoritats illenques eren sobiranes per administrar aquests doblers. a partir de l’any 1715 aquests cabals per potència militar o domini militar, fugen de Mallorca i no tornen. Per tant, tenim un 70 per cent de drets municipals que es converteixen en reials. això crea moltíssims de problemes, perquè hem de tenir en compte que a Mallorca, com a molts d’altres països, hi havia molta gent inversora, perquè ens pugui entendre la gent, és com aquell que compra títols de deute pública. Deixa un capital a l’estat, amb la confiança que rebrà unes pensions. Clar, els jurats o les autoritats illenques necessitaven tenir uns recursos segurs per abonar aquestes pensions, i els més importants eren la sal, els drets del tabac, i duanes. i des del moment que això d’una plomada se’n va a Madrid i no torna, s’han d’incrementar els imposts indirectes per poder satisfer els inversors, que mai s’acaben de satisfer. al final cobren poc o no la cobren.

Quins eren els imposts indirectes?

Hi havia, per exemple, el de l’aigua ardent que amb la nova centralització borbònica, se’n fa l’estanc, és a dir, monopolitzar-ne la distribució i els preus. De tal manera que a mitjans de segle XViii, els síndics de la part forana fan un escrit penós. Per a

mi és penós, perquè jo, modestament, he llegit molts de documents, dels segles XiV i XV, i mai he vist un escrit llastimós com aquest. i a aquest escrit, demana al consell de Castella, que l’estanc o el monopoli de l’aigua ardent, s’aturi, perquè la majoria dels jornalers mallorquins a manca d’una adequada alimentació, se’ls pagava amb una dosi d’aigua ardent, i diuen en castellà «para recobrar las fuerzas, puesto que una alimentación que solamente consiste en un poco de pan, una gotas de aceite y algunas verduras, no les da suficientes fuerzas para seguir trabajando». És a dir, la situació d’espoli fiscal extrem.

Ha de quedar clara una cosa: fins 1715, Mallorca és sobirana amb els seus tributs, tret d’un, que es deia Morabatí, que era poca cosa. era un impost septennal, cada 7 anys, que el pagava cada família que tenia més de 10 lliures de patrimoni. Però les autoritats illenques sempre varen ser competents i sobiranes, per posar imposts, per llevar-los, etc. el canvi qualitatiu que més afectarà els mallorquins a partir de l’any 1715, és que una mà estrangera, és a dir Castella, la monarquia borbònica, agafa el calaix, l’obri, i se’n duu els doblers. És una manera molt plàstica d’explicar aquest canvi qualitatiu. Tenim aquests tres imposts que vos he dit que sumaven el 70% del

volum recaptatori, però aquí no s’acaba la cosa, perquè amb l’estanc de l’aigua ardent, llavors a principis del segle XViii amb la guerra napoleònica, ve l’impost del vi. l’impost del vi és un impost que és superior a la indústria vinícola mallorquina d’aquella època, de manera que molts de conreadors de vinya l’abandonen.

No sortia a compte perquè la part forana havia de pagar cada any 63.000 lliures en concepte d’aquest impost.

I a part de tot això, els mallorquins estaven obligats a mantenir els soldats de l’exèrcit d’ocupació... el 1718, a tres anys de conquerida Mallorca per les tropes borbòniques, ens trobam que hi ha un impost que es diu «reparto de utensilios», i consisteix a mantenir la tropa borbònica a Mallorca, la major part de la qual, s’ha d’allotjar a dins les llars mallorquines. És a dir, els mallorquins han de pagar d’una banda el general D’asfeld, el general que va comandar la tropa franco-espanyola i els jurats varen d’haver rendir les claus.

D’una banda, el que s’imposa des de Madrid, és que la tropa mallorquina, l’exèrcit mallorquí sigui dissolt. Que no duguin armes, Fins i tot, obliguen a què els ganivets que s’utilitzen pels quefers de la cuina estiguin lligats amb una cadena a la taula. Per

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

14

Tel: 971 80 98 80

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 15

mel i sucre tant, per una banda es prohibeix i s’aboleix l’exèrcit mallorquí que durant segles s’havia defensat dels atacs pirates i etcètera; i d’altra, s’instal·la un exèrcit borbònic a compte i despesa dels mateixos mallorquins, amb una agreujant que mai s’ha estudiat. si llegiu els documents veureu que els jurats quan capitulen davant d’asfeld, li demanen una cosa molt important: que les tropes filipistes no s’allotgin a les cases, a les llars particulars. la història no és només llegir documents, és tenir una capacitat d’interpretació del que ens diuen els documents, i del que no s’ha escrit. i per què demanaven això? Perquè sabien el que passava a Barcelona. a Barcelona, els oficials borbònics triaven les cases d’acord amb les dones que hi havia. És a dir, els mallorquins, igual que els catalans, varen d’haver sofrir una doble vexació: pagar una tropa que els controlava, i a més a més, violava les seves filles o les seves dones. la Catòlica reial Majestat que és així es titulava en Felip V, que a mi em consti, l’únic va dir després de reiterades queixes, és que l’oficialitat s’allotgés a les cases de vídues. Per tant, tenim aquest impost que els mallorquins havien de mantenir aquestes tropes, que això va durar fins a l’any 1808, havent d’aguantar la ignomínia, de veure com aquesta tropa estrangera havia de disposar de cambra, de llit, és a dir, d’una

sèrie de coses com si estassen a un hotel. obligats pels patrons de les cases. Pels amos. i també hi ha un altre tema important i és aquest que a un moment determinat, he dit l’impost del vi i paral·lelament ve l’impost del segell. l’impost del segell que obliga a tota transacció comercial, a tota instrumentalització notarial, a ferho amb paper segellat.

Hi ha una dita un poc escatològica: “Manda el señor salazar con decreto acordado que nadie ose cagar sin tener papel sellado.”

Humor contra l’explotació i la vexació... l’any 1819 un oficial borbònic denuncia davant les Corts de Madrid, que respecte als pobles de Mallorca, ni les execucions, ni les amenaces «ni las bayonetas podrán sacar ya un maravedí de esos pueblos». l’any 1868 quan es produeix la revolució Gloriosa, que va durar molt poc temps, el governador o el capità general que encara existia, partia de «que los elementos revolucionarios se adueñan del país» i se’n va als ajuntaments a calara foc a tota la paperassa. Per això, avui en dia, malauradament, tenim molts d’ajuntaments que quan tu vas a investigar, no trobes cap paper que sigui anterior a 1868. N’hi ha qualcuns que s’han conservat. les generacions mallorquines

del segle XViii, i del segle XiX, varen passar una conjuntura fortament cruel, de gana, d’opressió fiscal, d’un espoli fiscal, gairebé tothom. He posat un exemple, en podria posar més, i ja sabeu que a partir de 1768 vingué el decret de prohibició d’utilitzar la nostra llengua. a mi em fa gràcia quan diuen que va ser a partir de l’any 1768, perquè l’any 1716 quan s’imposà el Decret de Nova Planta, que ara la capitania general de Balears vol celebrar, es va convertir un regne amb sobirania fiscal i política, en una capitania provincial, i per tant, sense altre dret que el de la clemència del rei.

La commemoració del Tricentenari serveix per conèixer millor tot això? el Tricentenari ens ha deixondit una miqueta respecte del que érem i del que som i del que ens volen fer creure.

Considerant la situació que vivim, els pocs mitjans que tenim, i la pressió que hi ha per part dels poders dominants i que exerceixen el poder realment a aquestes illes, jo crec que hem fet bona feina, i que com a mínim, hem intentat de conscienciar als mallorquins que nosaltres tenim una història molt digna. Teníem unes llibertats, i teníem un patrimoni constitucional que ens ha estat sostret. es digui el que es digui. ara qui administra els nostres recursos és Madrid.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

15

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 16

mel i sucre

Feim un pensament

Terratrèmols i plaques

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

H

a tornat a tremolar a Xile, tres terratrèmols superiors a grau 8 en 5 anys.

Vos pareix molt? Per què tremola tant a alguns llocs del Món i tant poc en altres? Hem d’estar preparats a Mallorca per un Gran Terratrèmol? idò convindria fer un pensament... geogràfic!

Què és un terratrèmol? realment, sobre terratrèmols en varem parlar en un article publicat a la revista mel i sucre 390 de desembre de 2012. si ho mireu, veureu que posa textualment: “És el resultat de l’alliberament brusc d’energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques tectòniques que formen l’escorça. es produeixen nombrosos sismes tots els dies, uns cent mil cada any a tot el Món, però la majoria no els podem percebre.” si bé repassarem algunes coses d’aquell article, aquí anirem un poc més enllà.

Per què es produeixen els terratrèmols? el planeta Terra està conformat per diverses plaques tectòniques de roca sòlida que conformen la superfície terrestre que nosaltres coneixem (escorça o litosfera). aquestes plaques suren i es desplacen sobre una espècie de capa gelatinosa de lava molt calenta que s’anomena astenosfera (o mantell). les plaques són com una espècie de trencaclosques en constant moviment. es mouen perquè són de densitats diferents, les plaques d’escorça oceànica es creen al

16

mig dels oceans, en un lloc anomenat dorsal. s’amplien cap als continents movent-los a raó d’uns centímetres cada any. Però a vegades les plaques es trenquen i

GeòGraF

la placa oceànica es mou per sota del continent, provocant grans terratrèmols en una zona que s’anomena de subducció. i tot aquest moviment fa que els conti-

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 17

mel i sucre

nents puguin xocar provocant zones de col·lisió.

Dorsal a les dorsals es crea la litosfera oceànica i es produeixen terratrèmols constantment. la lava es refreda i es converteix en roca.

Quan la lava (per algun motiu) surt a la superfície es formen illes i continents, com per exemple les Canàries o islàndia (que tècnicament és un continent que s’està formant sobre dues plaques diferents). És més habitual veure-hi volcans que terratrèmols (arriben a un màxim de 6-7 graus en l’escala sísmica), són habitualment de lava llefiscosa, lenta però molt densa, per tant contribueixen a crear més superfície.

mou per sota la placa continental.

D’aquesta manera es fon i torna a formar part del mantell. la fricció i el moviment d’aquestes zones són molt forts, per tant es produeixen terratrèmols molt forts en aquestes àrees. avui en dia les zones de subducció són a les costes de l’oceà Pacífic, s’anomena l’anell de foc degut als terratrèmols i volcans. Comença a Nova Zelanda i austràlia, passa per indonèsia, Xina, Japó, rússia, Canadà, estats units i tota amèrica per acabar al sud de Xile. Per tant, són les àrees del Món amb més terratrèmols. són els més potents de tots i profunds de tots, és molt habitual que arribin a grau 8 en l’escala sísmica i el record mundial està xifrat en 9,5 (a Xile l’any 1960).

Subducció són zones on la placa oceànica s’ha trencat fa milions d’anys i es

Col·lisió en 100 milions d’anys, una placa que es mou a raó de 5 cm

anuals, es pot haver desplaçat 5.000 km, per tant els moviments de plaques són molt ràpids si es té en compte que la Terra té 4.500 milions d’anys.

Tard o d’hora l’escorça oceànica s’acaba entre dos continents, aquests s’apropen massa i xoquen, formant illes com les Balears i serralades com els Pirineus i els alps. Quan dos continents xoquen, els terratrèmols són més superficials i menys potents (no solen passar de 5 graus). l’excepció és l’Himàlaia perquè la dorsal índica té molta força i està empenyent de forma molt potent la placa de l’Índia contra la placa eurasiàtica.

I a Mallorca? el mar Mediterrani era un antic oceà al qual queden molts pocs milions d’anys de vida. la placa europea i la placa africana estan xocant (lentament, però xocant), i en uns milions d’anys tancaran l’estret de Gibraltar.

Posteriorment l’antic fons marí (sec) unirà les Balears amb els dos continents i s’anirà fracturant i plegant poc a poc fins a crear una gran serralada. És per això que els terratrèmols més freqüents del Mediterrani es produeixen just on hi ha la fractura entre les plaques europea i africana. i això pot produir tsunamis que afectin Mallorca, però d’això en xerrarem el mes següent.

17

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 18

mel i sucre

SRV

notes musicals

18

Julià PiCorNell

er a qualsevol amant de la guitarra elèctrica, aquestes tres lletres només tenen un significat: stevie ray Vaughan, de qui l’agost passat es compliren vint-i-cinc anys de la seva mort.

P

Primeres passes

la llàstima és que aquesta fou prematura, ja que li arribà de forma accidental a l’edat de trenta-cinc anys, truncant la carrera d’un dels millors guitarristes de tots els temps.

vuit anys. el seu germà, tres anys major que ell, també la tocava. ambdós escoltaven les emissores de blues de Texas. allà havien nascut albert Collins, Freddie King o T-Bone Walker, alguns dels grans pioners del blues elèc-

Nascut a Dallas, Texas, el 1954, sempre havia volgut tocar la bateria però els seus pares li regalaren una guitarra quan tenia

tric texà, en el qual la guitarra solista és la vertadera protagonista. el seu germà li ensenyà els acords bàsics i el demés ho aprengué de forma autodidacta, tocant d’oïda. Comprà el seu primer disc amb trezte anys, Wham de lonnie Mack, que son pare va rompre, cansat d’escoltar-lo. a més dels esmentats, començà a interessarse per altres músics que l’influirien profundament com albert King o Jimi Hendrix. amb devuit anys ja havia format una banda, The Blackbirds, i va ser contractat per actuar cada setmana en un important club de la ciutat. això el motivà a intentar triomfar en la música, així que abandonà els estudis de secundària per dedicarse de ple a la seva passió. el primer que va fer va ser comprar una Fender stratocaster de segona mà, completament feta pols, i posar-la a punt. la batejà com a “Number one”, ja mai més l’amollaria.

Double Trouble el setembre de 1977 conegué el baixista Tony shannon i el bateria Chris layton, amb qui formà un trio indissoluble: stevie ray

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 19

mel i sucre Vaughan & Double Trouble.

Tocaren per tot Texas dos anys i fins i tot arribaren a actuar al festival de blues de san Francisco, Califòrnia. el juliol de 1981, en una actuació, els enregistraren en vídeo. aquesta cinta arribà a mans de Mick Jagger i al cap d’un any, stevie i la seva banda varen tocar en una festa privada a Nova York per als rolling stones. a partir d’aquí se li obriren moltes portes. una d’elles, per exemple, fou el privilegi d’actuar a un dels festivals de jazz més importants del món, el festival de Montreux, a suïssa. Va ésser el primer artista que hi actuà sense estar programat. aquella actuació està enregistrada i és un document excepcional; al final de totes les cançons, fins i tot, algun inculte del públic va tenir la brillant idea de xiular i esbroncar la banda, considerant que aquell estil no era digne del festival: el pas del temps, però, no li donà la raó. Tres anys més tard hi tornà i fou unànimement aclamat. arran de la seva eclosió, li començaren a arribar ofertes. una d’elles és la que li va fer David Bowie, que el convidà a enregistrar la guitarra d’una cançó seva, l’eclèctica “let’s Dance”, que triomfaria. Tant content quedà Bowie amb el resultat que el va voler fitxar com a guitarrista per a la seva gira. stevie declinà l’oferta perquè estava immers en una cosa prou important, el seu primer disc.

Amunt i avall el 1983 surtí el disc “Texas Flood”, enregistrat en menys d’una setmana, i el seu productor va ser ni més ni menys que John Hammond, que anys abans havia descobert artistes com Bob Dylan, Bruce springsteen o Billie Holiday. Hammond havia quedat enamorat de l’estil d’stevie després de veure la seva actuació a Montreux. era un disc de blues, ni més ni manco. als anys vuitanta, però, no es pot dir que aquest fos un gènere gaire comercial. Tanmateix, el talent d’stevie passà per sobre de tots els prejudicis. el disc va vendre més de dos milions d’unitats i stevie s’endugué diversos premis, tant de la indústria com de la crítica, a pesar d’ésser un debutant. abans que passàs un any ja havia enregistrat el seu segon disc, “Could’nt stand the weather” i posteriorment “soul to soul”, amb la incorporació de reese Wynans, un teclista virtuós. aquí fou quan el seu pare morí a causa del Parkinson: això el deixà trastocat. encara que la seva carrera estava en el millor moment possible, stevie abusava cada vegada més de l’alcohol i la cocaïna. amb seriosos problemes de salut, sortí de gira amb la banda i enregistrà un disc en directe. Fins que no va poder més. enfonsat, s’internà en una clínica de rehabilitació, el 1986, després d’haver de

suspendre una gira per europa en patir un col·lapse en una habitació d’hotel a alemanya.

Blues Revival stevie havia tornat a posar de moda el blues, un estil que semblava obsolet, a pesar de tot el que havia aportat a la música rock. una infinitat de músics se’n declaraven seguidors i ell intentà continuar amb la seva carrera.

Més gras, tornà a actuar per tot el món. el 27 d’agost de 1990, però, després d’una actuació conjunta amb eric Clapton, stevie ray va pujar a un dels helicòpters preparats per als músics. a causa de la mala visibilitat, pocs minuts després d’haver-se enlairat l’aparell s’estavellà, causant la mort a tots els tripulants. a pesar dels seus genials discs, stevie sempre serà recordat al món de la música per els seus portentosos directes. la seva forma de tocar la guitarra era punyent i veloç, rabiosa, enèrgica, extremadament tècnica i salvatge a la vegada, però per sobre de qualsevol altra cosa, sentida. Val la pena acostar-se a algunes actuacions que han quedat enregistrades i comprovar-ho de primera mà, veure’l i escoltar-lo, això sí, amb el volum al màxim.

(Per escoltar els artistes que l’influïren i els seus èxits més significatius podeu fer-ho cercant “Melisucre 1” a spotify.)

19

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 20

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes d’agost l’agost no ha estat tan càlid com esperàvem que així seria després d’uns mesos d’estiu amb temperatures molt altes, en especial el juliol. la mitjana amb 25,2 ºC ha superat amb 0,5 ºC el valor de l’agost de 2014; no obstant això, s’ha quedat en un valor habitual per a aquest mes. De totes maneres fins a mitjan mes tinguérem unes temperatures similars a les del juliol, amb mitjanes diàries que sobrepassaren quasi sempre els 25 ºC i amb un aire igualment calorós i sufocant. el gràfic de temperatures assenyala aquesta caiguda notable dels valors màxims i mínims entre el 14 i el 20. a partir d’aquesta última data experimentaren un moderat augment però sense arribar als elevats registres de les dues primeres setmanes. aquesta canvi a l’aire amb un ambient més fresc va ser conseqüència de les pertorbacions atmosfèriques que començaren el dia 9 i continuaren els dies 15, 17 i 18. i amb aquesta inestabilitat ens arribaren les primeres pluges de l’estiu. en total recollírem al nostre observatori 50,3 mm. Han estat aquestes les precipitacions més importants des del març, ja que arrossegàvem una primavera i un estiu molt secs. Des de l’1 d’abril al 8 d’agost, la nostra contrada la terra no havia rebut més uns 19 mm de pluja. amb aquestes pluges, la calor és va fer més suportable tant a les hores centrals del dia com a la nit. la humitat que amarà la terra va fer germinar els primers brullols atorgant al camp una imatge primerenca d’inici de la tardor.

20

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015 Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

9,9 9 12,2 14,6 19,5 23,5 27,1 25,2

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2

MES D'AGOST

2015

2014

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

25,2 ºC 24,7 ºC 37,6 ºC (dia 7) 34,8 ºC (dia 10) 16,4 ºC (dia 16) 18,4 ºC (dia 17) 50,3 mm 19,8 mm 5,1 Km/h 3,2 Km/h 41,8 Km/h (dies 1 i 24) 45,1 Km/h (dia 13) E S-SE 72 % 74 % 1014 mb 1013 mb 5,3 ml/dia 4,8 ml/dia

SETEMBRE 2015 (fins a dia 20) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015 2015

GEN. FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST

2014 AGOST

22,2 ºC 29,4 ºC (dia 13) 16,6 ºC (dia 7) 48,9 mm 6 Km/h 43,2 Km/h (dia 16 ) N 3,4 ml/dia Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

64410 75532 117872 162389 212789 209452 214599 173048

5548 6288 9507 12791 15502 15373 15420 12512

11,61 12,01 12,4 12,7 13,73 13,62 13,92 13,83

10,84 10,02 15,58 20,27 26,22 31,26 35,37 31,66

4494 5093 7701 10361 12557 12452 12490 10135

1387 1572 2377 3198 3876 3843 3855 3128

170775

12592

13,56

31,11

10200

3148

l’estabilitat del temps durant els darrers deu dies del mes va fer que les festes patronals d’aquest últim tram d’agost, com les de

sant Bartomeu de Montuïri, les de sant agustí de Felanitx i les de sant Joan es poguessin celebrar sense contratemps atmosfèrics.

mel423_mis298 24/09/15 9.06 Página 21

mel i sucre el canvi de temps de l’agost aportà més humitat a l’aire. així la humitat mitjana pujà de manera important respecte al juliol, passant del 63% d’aquest mes al 72% de l’agost. Per contra, disminuí l’evaporació, descendint dels 9 ml/dia als 5,3. D’aquesta manera es pogué anar moderant, durant la segona part del mes, el rec dels cultius que precisaven d’aigua. el vent no ha estat un meteor a destacar en aquest període. la mitjana s’ha mantingut en els 5,1 Km/h, pràcticament igual que al juny i al juliol. Durant els dies, 1 i 24, anotàrem la velocitat més alta, de 41,8 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de la direcció de llevant (e).

Comentari al mes de setembre Durant el que duim de setembre hem tengut un temps variable, amb oscil·lacions importants de la temperatura i inestabilitat atmosfèrica durant els primers deu dies de mes que ens ha aportat una quantitat important de pluja, 48,9 mm. De totes maneres, a sant Joan no ens arribaren les intenses precipitacions del dia 4 que inundaren i feren destrossa a altres indrets de l’illa, com a Ciutat o a Manacor. aquesta pertorbació inicial ens va dur una baixada important de les temperatures, especialment les mínimes. la nit s’ha refrescat bastant i els més fredolecs han hagut de treure la jaqueta per estar a la fresca o la manta per dormir. Durant el dia, i especialment quan no hi ha núvols, el sol encalenteix de valent i les màximes s’enfilen fins als 30 ºC. aquesta calor combinada amb la humitat més elevada que tenim en aquests dies genera una xafogor de vegades molesta. la vegetació natural, boscos i voreres de camins, amb les pluges recents ha reverdit i alçat l’ull després de mesos de sequera. l’herba tendra ha fet acte de presència en els

camps de secà, però els pagesos, aprofitant la saó de la terra, han començat a llaurar-la, fent-li mostrar aquest to marró que ens evidencia l’inici d’un nou any agrícola tradicional. Per altra banda, s’acaben o acabaran de recol·lectar els fruits del cicle que acaba: verema, figues, garroves i fruita de tardor com els caquis o els codonys. aquest cicle de la natura està sincronitzat, i n’és conseqüència, amb l’òrbita que el planeta Terra descriu entorn del sol. el dia 23 de setembre, a les 8:20 h, arribam a l’equinocci de tardor a l’hemisferi Nord. Comença la tardor. en aquest moment el dia i la nit tenen la mateixa durada i els raigs solars estan a la mateixa distància dels pols de la Terra i la seva llum es projecta per igual als dos hemisferis. Però, a partir d’ara al nostre hemisferi, la franja nocturna guanyarà terreny a la franja diürna del dia fins a l’entrada de l’hivern.

Parc solar a l’agost la radiació solar ha disminuït respecte al juliol, com era d’esperar. les pertorbacions

atmosfèriques del mes han afectat a la recepció de la radiació; per altra banda, el dia ja s’ha acurçat bastant (la mitjana de duració d’aquest ha passat de 14 h 34 min del juliol a 13 h 44 min de l’agost). el descens de radiació, respecte al juliol, ha estat de 41551 Wh/m2; en conseqüència, la generació d’energia ha sofert una baixada de 2908 Kwh en comparació al mes anterior. el rendiment de les plaques ha millorat, encara que mínimament, malgrat la baixada en 3,71 ºC de la temperatura mitjana de les plaques. aquest rendiment únicament ha passat de 13,92 Wh/m2 per generar 1 Kwh a 13,83 Wh/m2. si comparam l’agost d’enguany amb l’agost de 2014, observam que la generació d’energia elèctrica ha disminuït en 80 Kwh., malgrat haver rebut més radiació enguany. Per això, a l’agost de l’any passat, l’estació va tenir un millor rendiment, ja que amb menys radiació rebuda va generar més energia elèctrica. la temperatura mitjana d’aquell mes fou 0,55 ºC inferior.

21

mel423_mis298 24/09/15 9.07 Pรกgina 22

mel i sucre

22

mel423_mis298 24/09/15 9.07 Página 23

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 72

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoY

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Pretext incomplet. 5. Ocell preferit d’en Junqueras.

Correr´e darrere del cor. 6. Caminar com un pe´ o per anar a desbaratar na Perona. Quan deixes reposar l’arr` os massa temps. Lletra grega que sol representar la densitat vol´ umica. 7. Antigament tamb´e servia com a jota. D´ ona qualitat als vidres i als v´ıdeos. Tres bastons horitzontals i un de vertical.

8. Plantes de la fam´ılia de les arali` acies. Asexual que no acaba de parlar castell` a. 9. Persona que no ets tu ni tampoc som jo. Entrada al regnat. On s’amarren els vaixells i els nedadors cansats. Duu un punt a la part de dalt. 10. ... mostrar´e la pel·l´ıcula de l’alien. Canons distribu¨ıdors del l´ıquid que hi ha en un vas, en un dip` osit, etc. 11. Xiulets que podem trobar a qualsevol casa de Mallorca. Preu estipulat pel lloguer d’una nau o d’una part d’ella. 12. Embrut` as un que s’ha casat. Que no t´e inclinaci´ o, tot i que gaireb´e per la cl´ınica.

El podeu resoldre a:

Horitzontals: 1. Entorpia l’ordre de les coses, inclosa la mateixa paraula. Establert a l’Orient.

2. Mostrar´e el cam´ı. La tia d’enfora tenia un rendiment alt. 3. Sense comprom´ıs previ ni posterior, habitualment a l’oc` as. A¨ uc a la Universitat de Calif` ornia. 4. El ... ha ajudat al cec a arribar a ... seva. Cau de lagomorfs o mansi´ o de Hugh Hefner.

5. D´ ona estructura a l’esquelet. Relatiu o pertanyent a un palau on s’est` a apilat. Ir` onicament, en llat´ı vol dir cosa. 6. Explic de forma vibrant. Riu que no surt als atles. 7. Prendre una decisi´ o, per exemple sobre qu`e tirar. Consola port` atil de Nintendo. A la fotografia i a les pel·l´ıcules de l’Edat de gel. 8. Propulsa la barca del grup de rock angl`es.

Hidrocarbur capicua. Llengua mil·len` aria de l’Esmelisucre.cat/?p=2419 tat espanyol. 9. Espinar que no surt als llibres de text. A Operaci´ on Triunfo no sempre s’est` a a to. ´ al nu ´ mero 71: Bra¸c flexionat. 10. Samsung Galaxy. Trobi la de- Solucio pend`encia entre dos factors. 11. C` anem ergon` omic.

C A P I T A L P O C A Germ` a gran de Mois`es que sol ser el primer de la A D I N E R A D E S L llista. 12. Que decideixen quines not´ıcies surten a la C U R A T U R C M I A L A B A R E A N I M llum. Part final de l’intest´ı prim. 13. Part impresU T A R I E T A R E cindible d’un avi´ o o prescindible d’un cotxe. Millor E O S T R A A R A N que citis el metge perqu`e tens tuberculosi.

T A R T A R E R R T Verticals: 1. Exc´es de consideraci´o d’un mateix.

U C A E L I D I R A 2. Conv´e tenir-la en ordre si es volen mantenir el L A B I A L A N E C cap i l’espinada junts. Sardina amb salmorra per C A L I L A D A I O R F E N I E L L O quan cau es sol de s’horabaixa. 3. Dona de l’oncle.

M I R C R U E S A N La cosina hisp` anica est` a anor`exica. Part del vinil A S E X U A T S T O S va caure dins del riu. 4. Intentar` a alleujar la picor.

23

mel423_mis298 24/09/15 9.07 Página 24

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Figura de sant Nofre tallada en fusta, d’uns 36 cm d'alçada. Data possiblement del segle XV. actualment es guarda a les cases de la possessió de sa Bastida. la fotografia està feta l’any 1974, a l’exposició “sant Joan, un temps”, a Can soler, organitzada per en Carles Costa.

Fotografia 2: ermita del puig de sant Nofre. el primer testimoni documental de la seva existència data del 6 de novembre de 1403, quan la cúria eclesiàstica va concedir poder celebrar misses a fra Bernat de Papagalls, que hi feia vida eremítica. No se sap quan deixaren el puig els ermitans, però a finals del segle XViii l’ermita encara conservava la seva ornamentació interior. a la segona meitat del segle XiX fou necessària una restauració. actualment gran part de l’ermita està esbucada.

Darrerament està catalogada i protegida com a bé històric al catàleg de patrimoni de sant Joan.

Fotografia 3: Pancaritat al Puig de sant Nofre, per les festes de Pasqua de l’any 1983, de membres del Centre Cultural de sant Joan. aportació de les tres fotografies: Carles Costa salom.

24

mel423_mis298 24/09/15 9.07 Pรกgina 25

mel i sucre

25

mel423_mis298 24/09/15 9.07 Página 26

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Llampuga amb ceba saCraMeNT Ferrer

l

a llampuga és un peix blau i ric en greixos. És una bona font de proteïnes d'alt valor biològic (similar a la carn i a l'ou), minerals (iode, ferro, fòsfor, magnesi, calci, potassi i seleni). Conté gran quantitat de vitamines necessàries per al creixement i el funcionament del sistema nerviós, entre les quals les vitamines a, D, e i B12. Però la seva principal aportació es troba als seus greixos, que són insaturats i, per tant, cardiosaludables, i que en una elevada proporció són àcids grassos omega-3, bons per al creixement, maduració i renovació de cervell i retina, reducció en el nivell sanguini de triglicèrids, disminució de pressió arterial i de colesterol.

Ingredients - 1 quilo de llampuga - 800 g de cebes - 500 g de tomàtigues de ramellet - 50 ml de brandi - oli d’oliva - una cabeça d’alls - sal - pebre bo - farina fluixa

26

Preparació - Netejar la llampuga i fer-la a rodanxes d’un centímetre i mig de gruix.

- salpebrar-la i passar cada rodanxa per farina.

- Pelar les cebes i tallar-les per llarg ben fines.

- Dins una paella amb oli abundant, sofregir els alls aixafats; quan són cuits retirar-los.

- amb el mateix oli fregir la llampuga fins que agafi un color daurat. reservar dins una greixonera.

- Colar l’oli per evitar restes de farina i sofregir la ceba. remenar sovint perquè no s’aferri i deixar coure a foc moderat. si és necessari, apagar el foc perquè perdi força.

- Quan la ceba és quasi cuita incorporar-hi la tomàtiga triturada.

- una vegada la tomàtiga es deslliga un poc de l’oli, afegir el brandi i deixar reduir uns cinc minuts més.

- abocar la salsa dins la greixonera de la llampuga.

- Posar damunt el foc i confitar uns minuts tot junt. remenar la greixonera, per què la preparació no s’enganxi.

- servir amb patates fregides.

mel423_mis298 24/09/15 9.07 Página 27

mel i sucre Efemèrides

agenda

Dies assenyalats

octubre: santa Teresa (1), sant Francesc (4), Mare de Déu del Pilar (12), sant lluc (18).

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

El mes

aquest mes toca fer el vi. És bon temps per començar a exsecallar els arbres que ja han fet l’anyada. És temps de magranes, nous, gínjols... la pluja d’aquest mes ajudarà molt al camp i és temps de sembrar ordi, civada, faves i farratge per als animals. També podeu llaurar i adobar. si ha plogut una mica potser trobareu algun esclata-sang i alguna gírgola.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 oct.

15 25 31 15 nov.

surt es pon 07.43 19.32 07.57 19.10 Horari d’hivern 07.14 17.49 07.31 17.33

la lluna

4 oct.

13 20 27 3 nov.

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 4 d’oct.

Porreres dia 11 sant Joan dia 18 Vilafranca dia 25 ariany dia 1 de nov. Montuïri

Octubre de 1995 • els propietaris de la gasolinera de sant Joan, Miquel i Mateu Febrer, declararen davant el jutge pel cas del gasoil. Durant un temps, se servia gasoil de cotxe a canvi de vals de gasoil agrícola (no hi havia assortidor d’aquest darrer tipus). Hisenda va multar els pagesos però després va conformar-se amb el retorn de la subvenció més els interessos. els pagesos afectats presentaren una querella contra la gasolinera per recuperar els diners al·legant que els havien enganat.

• el primer dissabte del mes se celebrà la Torrada, organitzada pels bars del poble. Davant cada establiment hi havia un o més conjunts musicals, torradores i parades de venda de menjar.

Octubre de 2005 • Varen començar les obres de reforma de les oficines municipals. antigament, les gestions s’havien de fer al primer pis, al qual només es podia accedir per l’escala que també mena a la sala de plens. la idea era posar les oficines a nivell de carrer i posar un ascensor fins al primer pis.

• Començaren les classes de l’escola de Música i Dansa de sant Joan.

• la Festa del Botifarró va quedar molt deslluïda pel mal temps. al final, els organitzadors a penes aconseguiren empatar.

• Hi va haver una gran expectació per veure un eclipsi parcial de sol.

Damunt eivissa, va ser anular.

• Joan serra i Margalida Bou varen patir un greu accident de moto. Poc temps després, va morir Guillem Bou, pare de na Margalida. Havia fet de mercader i era conegut com a glosador i animador, per exemple de la subhasta de porquim de les Matances de la Penya.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

27

cobertes 423_mis298 24/09/15 9.09 Página 1

0HO Obra Cultural Balear - Sant Joan

M e l

i

Suc re

OCB de Sant Joan • Setembre / 2015 - núm. 423

6XFUH Setembre

/ 2015 - núm. 423

converses amb els amics ciclistes santjoaners