Mel i Sucre. Núm. 420 juny de 2015

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Sucre Juny

/

2 0 1 5 - núm. 420

N N O O V V A A

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Juny / 2015 - n ú m . 4 2 0

M M A A J J O O R R II A A

A A S S A A N N T T

PI + PP

J J O O A A N N

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Diada de la Premsa Forana a Santa Maria

Juny 2015. Núm. 420 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Notes musicals Julià PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra Col·laboradors 2015 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, Julià Picornell.

Entrevista amb en Joan Roig Abraham reDaCCió

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta . els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ Pablo Pascual va ser proclamat batle de sant Joan el 13 de juny, amb els tres vots del PP i els tres del Pi. els dos partits havien arribat a un acord per compartir la batlia durant aquesta legislatura. els primers 21 mesos el batle serà del PP i els altres 27, serà en Francesc Mestre estelrich “Batxà”, del Pi. la proporció 21/27 correspon aproximadament als vots aconseguits (280/331), encara que 22/26 s’hi acostava més. el compromís es va aconseguir quan encara faltava més d’una setmana per a la sessió d’investidura i es va firmar el pacte de governabilitat a Consolació el divendres dia 5 de juny, en un acte públic. els altres dos partits que concorregueren a les eleccions, PsiB-Psoe i axsJ, amb un i quatre regidors respectivament, quedaran a l’oposició. ✑ el dimecres 17 de juny, a la sala d’actes de l’ajuntament, es va fer la presentació de les conclusions de les investigacions que s’han duit a terme sobre els cadàvers exhumats l’any passat a la fossa comuna del cementeri de Consolació. els tècnics han donat per acabada la seva feina i donaren a conèixer les conclusions a què han arribat. l’associació de Memòria de Mallorca, les arqueòlogues que feren les excavacions, l’historiador porrerenc Tomeu Garí i l’exbatlessa de sant Joan

Membres de la Tercera Edat de Sant Joan es desplaçaren al Campus de la Universitat per tal de rebre els diplomes de participació en les activitats que la UOM (Universitat per a Persones Majors) ha organitzat a Sant Joan.

Catalina Gayà feren el traspàs dels cossos a les famílies. l’endemà, dijous, ja a Maria, es varen explicar els detalls tècnics de la recerca, que permeteren identificar sense cap dubte els cossos de Jaume Gual Mas, Joan Gual Genovard i Miquel salom ribot, assassinats pels feixistes els primers dies de la Guerra Civil. el divendres 19, a Maria, en un acte molt emotiu, va tenir lloc el lliurament oficial de les restes als familiars, i la inhumació posterior. al cementeri hi havia més de 200 persones, de tot Mallorca.

Parlaren na Maria antònia oliver, de Memòria Històrica de Mallorca, na Catalina Gayà, en Manel suàrez, en Tomeu Gual (un pa rent) i altres familiars, i també el capellà Pere Fons.

Tot el procés d’obertura de la fossa comuna de sant Joan, la primera que s’ha obert a les Balears, ha estat àmpliament seguit per

molts de mitjans de comunicació, més enllà i tot de les nostres illes.

Per exemple, aquest darrer acte va ser portada de l’araBalears i se’n varen fer ressò els informatius d’iB3 i TV3. ✑ s’ha obert la inscripció per al torneig de futbet que es disputa cada estiu, fins a la gran final de les festes patronals. els jugadors han de tenir setze anys com a mínim (tot i que es pot negociar si n’hi ha de més joves) i cada equip pot incloure un màxim de dos “no santjoaners”. ✑ el diumenge dia 31 de maig va tenir lloc a la nostra vila la primera carrera de postes. Consisteix en una competició de cavalls amb carruatge. Hi havia dues categories: ponis i muls i cavalls (llimoneres –un sol cavall– i troncs –dos cavalls–). en aquesta competició, a cadascun dels participants se li

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 4

mel i sucre assigna una hora de sortida i una hora d’arribada, i el guanyador és aquell que més s’aproxima al temps que li han donat. en arribar a la meta les bísties són inspeccionades per un manescal, que controla el seu estat físic i sobretot les pulsacions cardíaques. superar o no arribar, tant el temps de sortida com el temps d’arribada, suposa unes penalitzacions, i que l’animal sobrepassi les pulsacions establertes també penalitza. el guanyador de la prova és el participant que fa menys punts. en aquesta primera carrera que es va fer a sant Joan hi participaren 25 carruatges, entre ponis i muls, llimoneres i troncs, que venien de sant Joan, sineu, Costitx, sa Casa blanca, llucmajor, Muro, inca, alcúdia, Caimari i andratx, entre altres localitats. en ponis i muls, va guanyar en Jordi de Costitx, amb na Xispa, seguit d’en rafel Planes de sant Joan, amb na Dolça, i en rafel Toledo de Porreres, amb na Perla. en la categoria de llimonera, guanyà en Pep Jaume seguí, amb en Carabinero, davant en Paco d’alcúdia, amb n’agustí, i en ramon aguirre, amb en laurel. en troncs, s’imposà en José Francisco españa, amb en Valent i en Torrelles, seguit d’en rafel Mas, amb na Catalina i na Curiosa, i n’andreu Mas, amb n’Hèrcules i en Cubano. segons el diccionari alcoverMoll, una posta és, “en el servei de comunicacions fet amb cotxes, el lloc on es feia parada per canviar els cavalls; el servei mateix, i els cavalls preparats al dit lloc de parada per a viatjar de pressa”. els organitzadors de la prova varen ser els santjoaners rafel Planas i Miquel Nicolau. i la diada acabà amb un dinar de germanor a son Juny. ✑ entre els dies 19 i 28, coincidint amb el final del curs escolar i

4

Primera carrera de postes a Sant Joan reDaCCió

e

l passat dia 31 de maig va tenir lloc la primera edició de les carreres de postes a la nostra vila. la carrera de postes és una competició de cavalls amb carruatge. a cada participant li donen l’hora de sortida i l’hora d’arribada. el guanyador és el participant que s’acosta més al temps d’arribada que li han donat. a l’arribada, a part de controlar el temps, també hi ha un manescal que controla les polsacions a l’animal a fi que no es passi. superar o no arribar, tant el temps de sortida com el temps d’arribada, suposa unes penalitzacions per al participant. També suposa una penalització que l’animal sobrepassi les polsacions que s’han establert per la prova. el guanyador de la prova és el participant que fa menys punts. Hi van participar 25 carruatges, entre ponis i muls, llimoneres i troncs. els carruatges eren de sant Joan, sineu, Costitx, Casa Blanca, llucmajor, Muro, inca, alcúdia, Caimari i andratx, entre altres localitats.

l

es categories varen ser les següents: 1. Ponis i muls; i 2. Cavalls, aquesta darrera categoria es dividia en: llimoneres (1 cavall) i Troncs (2 cavalls). la classificació de la categoria ponis i muls va ser: 1. Jordi de Costitx amb na Xispa. 2. rafel Planes de sant Joan amb na Dolça. 3. rafel Toledo de Porreres amb na Perla. la classificació de la categoria llimoneres va ser: 1. Pep Jaume seguí amb en Carabinero. 2. Paco d’alcúdia amb na Gutsi. 3. ramon aguirre amb en laurel. la classificació de la categoria troncs va ser: 1.

José Francisco españa amb en Valent i en Torrelles. 2. rafel Mas amb na Catalina i na Curiosa. 3. andreu Mas amb n’Hércules i en Cubano. a les fotografies podem veure els dos participants santjoaners: en Joan Beina i en rafel Planes.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 5

mel i sucre

El cuiner solleric Òscar Martínez, popular per un programa d’IB3, ha fet un curset de cuina al casal de persones majors de la nostra vila. En aquesta fotografia el podem veure juntament amb les persones que s’hi apuntaren.

PLANTERS

NICOLAU

Educació vial a l’escola de Sant Joan. Aquí podeu veure els més petitons ben equipàts després de fer el circuit que s’havia preparat a l’efecte, acompanyats dels policies i un mestre tutor.

la festa de sant Joan, va tenir lloc la Festa del sol que Balla. Dia 19 es va cloure el curs 14/15 i s’encetà la festa amb el pregó a càrrec dels alumnes que ja deixen l’escola, actuació dels alumnes de l’activitat extraescolar de ball i sopar de fi de curs, on es va poder comprar un “dolç solidari” a benefici d’una escola de Nicaragua agermanada amb la nostra. l’endemà, dia 20, primera sortida dels dimonis amb els Xeremiers i Flabiolers de sant Joan, olimpíada infantil, cursa solidària a benefici del Nepal i festa “Pre sant Joan”, organitzada pels Quintos del 94.

Dia 21, nova sortida dels dimonis, festa d’aigua amb castells inflables i concert de la Coral infantil. el dilluns 22, contacontes a càrrec dels mestres de l’escola i sortida dels dimonis. el dimarts, vigília de sant Joan, decoració del Camí Natural de Consolació, recorregut del Camí amb fanalets acompanyant la Dragona, actuació de màgia i jocs i sopar amb menjar aportat per les mateixes famílies. el dia de sant Joan, sortida del sol, corregudes de cintes i jocs diversos, ofici en honor del patró i sortida de sant Joan Pelós i el Corb de sant Nofre. el divendres 26, demostració de trial bike, organitzada per sa Penya Trial. el darrer acte va ser l’actuació, el diumenge 28, de la Coral de sant Joan i la Coral infantil a Consolació. el diumenge 21, a l’arribada dels dimonis a la plaça de la

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

5

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 6

mel i sucre que l’oferta gastronòmica a sant Joan, sobretot els caps de setmana, està bastant coberta. ✑ el dijous 11 de juny més de trenta persones anaren a la universitat de les illes Balears a recollir els diplomes que s’havien

l’entrada del poble per ponent, des de la rotonda fins a la creu de ses roques. així es completa la millora recent de la via, que ha consistit a eliminar les síquies laterals (guanyant així un poc d’amplada per cada costat) i asfaltar-la de bell nou. ✑ el dissabte 13 de juny, el grup aires de Pagesia organitzà una ballada a la Plaça per celebrar el seu 39 aniversari. l’acompanyà l’escola de Ball de Bunyola. ✑ la Coral de sant Joan, juntament amb l’orfeó universitari, la

Felipe Fernández, resident a Sant Joan des de fa una sèrie d’anys, ha reobert el bar de Ca na Mates. Serveixen copes, refrescs i pintxos els caps de setmana.

Obre cada horabaixa a partir de les 18:00 h.

Constitució, va actuar a la piscina municipal la coneguda contacontes Nati de Grado, que explicà “Històries per canviar el món”. ✑ l’11 de juny, en Felipe Fernández i na Nicole simmank varen reobrir el bar de Ca na Mates, amb horari a partir de les 18 hores. els cap de setmana, sobretot, fan pinxos a 1 € a la barra, alguna tapeta i hamburgueses i similars. a poc a poc fan comptes introduir coses un poc més sofisticades. Pretenen que sigui un bar de copes per fer la xerrada i, en principi, no un restaurant. Pareix una bona idea, ja

6

Cartell del II Descens Urbà que es farà enguany a la nostra vila.

guanyat amb les classes que havien seguit durant el curs al Casal de les Persones Majors, organitzades per la universitat oberta per a Majors (uoM), una iniciativa que promou des de fa alguns anys la uiB, que demostra que les ganes d’aprendre no tenen edat. ✑ el mateix dia 11 es començaren a posar les faroles que ja il·luminen el tram de carretera a

Ja tenim faroles a la costa d’en Pago.

Tot arribant de Montuïri o Sineu s’han instal·lat una sèrie de faroles que donen un altre aspecte a aquesta entrada al cas urbà.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 7

mel i sucre

Promoció del 1997 reDaCCió

e

nguany els estudiants santjoaners de l’ies sineu, de la promoció del 97, han deixat el llistó acadèmic molt alt. aquest grup de joves que va començar al CeiP son Juny de sant Joan ha acabat el segon de batxillerat i ha aprovat la selectivitat amb molts bons resultats. Des d’aquí la nostra enhorabona i coratge per aquest nova etapa que vos espera.

divendres 26 de juny a la sala polivalent del Casal de la Gent Gran de sant Joan. es projectà el documental la resistència (1715-2015), per fer després “una mirada al futur”. Hi intervengueren Pere sánchez, director de la resistència, Guillem Morro, historiador, i Cristòfol soler, president de l’assemblea sobiranista de Mallorca.

✑ l’ajuntament de sant Joan ha fet públic les bases que regiran el concurs de disseny per a les camisetes de les festes patronals de l’estiu 2015. el guanyador tendrà un premi en metàl·lic de 100 euros i la camiseta oficial s’estamparà amb el seu dibuix. els dissenys s’han de lliurar en format a3 a les oficines de l’ajuntament, signades amb un pseudònim, entre el 25 de juny i el 10 de juliol. el jurat estarà format per les persones que la batlia designi a l’efecte.

Per poder ajuntar tot el grup hem hagut d’aplicar la tècnica de "retallar i aferrar", tan habitual en el món dels estudiants!

Coral ireneu segarra i la Coral de son servera, actuà el 20 de juny en aquell poble, amb motiu de les festes de sant Joan. els cantaires actuaren dirigits per Joana estelrich (sant Joan), Concepció oliver (orfeó) i Francisca Mas (ireneu segarra i son servera), i acompanyats al piano per Maria antònia Gomis. el 28 de juny

oferiren el mateix concert al convent de santa Clara, a Ciutat.

✑ l’obra Cultural Balear a sant Joan, conjuntament amb l’assemblea sobiranista de Mallorca, organitzà un acte per commemorar el tricentenari de la Guerra de successió (1715-2015). Va ser el

✑ el 28 de juny va tenir lloc el ii Descens urbà de sant Joan. Com el de l’any passat, consistí en un recorregut de 1.200 metres des del depòsit municipal d’aigua, a la zona des revellar, fins a la plaça de Joan Carles i. Pel camí s’havien de superar una sèrie d’obstacles (com salts vertiginosos i eslàloms impossibles), tot en el menor temps possible i amb el mínim d’errors. igual que l’any

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

7

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 8

mel i sucre passat, segur que disposarem d’imatges d’aquelles que gelen la sang, ja que la majoria de participants duen petites càmeres de vídeo damunt el casc. la prova ha estat organitzada pel club s’escapada.

✑ l’ajuntament de sant Joan va convocar un concurs per a l’explotació del bar de la piscina municipal els mesos d’estiu, que va ser adjudicada a Joana Maria Gayà Jordà, lina Moratinos Moragues i Maria del Mar Gayà Dalmau. Hi ha servei de refrescs, llepolies, hamburgueses, carn torrada... i els dijous horabaixa tapes variades. la seguretat va a càrrec dels socorristes Joan Francesc roig Bauzà i Joan Bauzà Gayà. està obert tots els dies de les 10,30 h a les 14,00 h i de les 16,30 h a les 20,30 h. les concessionàries del servei de piscina tenen previst realitzar-hi activitats múltiples i diverses: aquagym, natació, activitats lúdiques d’anglès...

✑ el dijous dia 2 de juliol està previst que l’associació de Donants de sang de les Balears realitzi una visita habitual per a l’extracció massiva a la nostra vila; més concretament, l’acte es farà a l’escorxador entre les 18:00 h a les 20:30 h.

8

La Coral infantil de Sant Joan va fer un concertet en el marc de la Festa del Sol que Balla a la Casa de Cultura el diumenge dia 21 de juny. A la fotografia, en primer pla, podem veure les dues directores, na Pilar i na Raquel, i el pianista que els acompanyà, en Pere Josep.

La Coral de Sant Joan actuà a les festes de Son Servera i també al Convent de Santa Clara de Palma. El concerts eren conjunts amb la Coral de Son Servera, l’Orfeó Universitari i la Coral de l’Escola de Música Ireneu Segarra de Palma.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 9

mel i sucre

Memòria històrica Imatges del soterrament al cementeri de Maria de les restes dels cossos dels tres assassinats pels feixistes l’any 1936 que estaven enterrats a Sant Joan

Els santjoaners i santjoaneres podem estar ben orgullosos de la tasca que s’ha fet amb l’exhumació i lliurament dels mariandos a les seves famílies. Es tracta d’un fet que quedarà per a la història: la primera fossa comuna que es destapa després de la guerra civil a les Balears. Sobretot, Catalina Gayà, exbatlessa, i Maria Antònia Oliver, de Memòria de Mallorca ho han fet possible. Gràcies.

9

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Pรกgina 10

mel i sucre

10

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 11

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Constitució del nou ajuntament, dissabte 13 de juny de 2015 Per desena vegada des de la mort del dictador, que no de la dictadura, vàrem viure i veure l’acte suprem de la democràcia municipal després del vot del poble: la constitució de la corporació municipal. Tothom va procurar ser puntual, i quan encara faltaven 20 minuts per les 12, hora assenyalada pel començament de l’acte, tot l’aforament destinat al públic i premsa ja estava ple a vessar. així mateix, vull deixar constància que al llarg dels anys l’espai disponible pel públic a la sala d’actes s’ha anat reduint any rere any: la primera reducció va ser quan es va llevar la tarima sobre la qual hi havia la taula on un temps s’enrevoltaven els regidors, que estant acaramullats al llarg de la taula ocupaven molt poc espai, després va venir la construcció del petit museumagatzem del fons per guardar-hi les carotes dels dimonis, i també del caixó de l’escala per pujar al segon pis. Finalment, enguany, hem passat de 9 regidors a 11, i s’ha hagut d’afegir una taula a cada banda de la u invertida que formen les taules que ocupen els regidors. el resultat final és que els regidors estan més amples que antany i el públic més estret. l’acte va començar puntualment amb tres persones assegudes a les taules: el secretari de l’ajuntament, que exercia de supervisor de l’acte, i els dos regidors que formaven la “mesa d’edat”, en Josep Bauçà Bonet, des Saig, i na Marta Jordà Català, ambdós del partit assemblea per sant Joan.

Me vaig enrecordar que anys enrere també vaig formar part d’alguna mesa d’edat... De la legislatura de 1983 no me record ni si hi va haver mesa d’edat, però de la de 1987 sí que me record bé: amb 28 anys acabats de fer, i com a regidor més jove, vaig fer parella amb l’amo en Joan Matas antich, es comandant Mates, que com a regidor de més edat va dirigir l’acte executant-ne tot el protocol en castellà castrense, com a militar de carrera que va ser tota la vida, encara que, tot sia dit, el seu questellano tenia un marcat deje santjoaner. al contrari d’enguany, els dos integrants d’aquella mesa d’edat formàvem part de partits d’ideologies ben distants: jo era el cap de llista del Partit socialista de Mallorca, PsM, i l’amo en Joan el cap de llista de l’alianza Popular d’en Fraga. Justament la nostra negativa (del PsM) a votar es comandant Mates com a batle per aquella legislatura, va donar la batlia a Joan Barceló Mesquida, que era qui encapçalava la llista

més votada, la unió Mallorquina de don Jeroni albertí.

Tornem a enguany: baix de la direcció magistral d’en Pep des Saig, els onze regidors anaren ocupant els seus llocs una vegada promesos o jurats els càrrecs, segons el cas, i es va procedir a l’elecció de batle, que va recaure en el cap de llista del Partido Popular ,que va obtenir 6 vots, els seus 3 i els 3 del Pi, la qual cosa li va donar la majoria absoluta necessària per a la seva investidura. axsJ va atorgar els 4 vots a la seva cap de llista, i el representant del PsiB-Psoe es va abstenir. en la promesa de càrrecs vaig passar gust de veure com dos castellanoparlants habituals, ambdós del PP, feien un esforç per parlar en català, conscients per ventura que, a dia d’avui i a un poble com el nostre, fer-ho en castellà desentonaria totalment, i faria possiblement qualque titular de diari. No me puc estar de dir que vaig trobar que el nou batle té una molt bona dicció en català, cosa que ja

11

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 12

mel i sucre vaig poder comprovar en l’homenatge que mesos abans el seu partit havia fet l’antic antic dirigent del PP local i batle del poble Gabriel Mora, amb motiu de la seva inesperada mort tot just començat l’any. en l’apartat de les intervencions dels caps de llista i candidats a batles, trob interessant destacar: Na Catalina Gayà, com a batlessa sortint, va reivindicar la passada legislatura com la de la recuperació de la salut financera de l’ajuntament i de les bones formes dins el consistori i també dins el poble, es va posar a disposició del nou batle per les consultes i aclariments que necessiti, i va assegurar que els regidors d’axsJ vetllarien des de l’oposició pel manteniment de la bona salut de les finances de l’ajuntament, que tant va costar sanejar als dos partits que formaren l’equip de govern de la passada legislatura. el portaveu del Pi va fer una intervenció que en qualque moment no deixava massa clar si la feia des de dins del govern municipal o des de defora, i tot i que en un moment del seu discurs es va mostrar obert al diàleg amb l’oposició, va dir una frase d’aquelles que criden l’atenció: “... no farem una gestió per recaptar vots ...”, com a volent donar a entendre que el partits que augmentaren de vots en relació a les passades eleccions, ho feren amb “males arts”.

No devia tenir present que el seu partit era un dels dos que augmentaren de vots... si per un casual resulta que la frase tenia un sentit distint al que vaig entendre, estaré encantat d’escoltar o de llegir la seva explicació. Mentrestant, no me puc estar de dir que a jo personalment me farà content que la mantengui i que la faci tenir ver, a aquesta frase, perquè estic segur que des de l’assemblea per sant Joan serem molts els que ens

12

escarrassarem per ajudar els nostres 4 regidors a fer una bona feina des de l’oposició per continuar millorant el poble i per seguir guanyant els vots que poguem. si és així, d’aquí a quatre anys no just seguirem essent la llista més votada, sinó que a més a més recuperarem el govern segur, i alerta a la majoria absoluta... el portaveu del PsiB-Psoe es va estrenar amb una intervenció sobre la qual no m’atrevesc a opinar, ja que vaig tenir dificultats per entendre-la en directe i també des del vídeo penjat a melisucre.cat.

Just m’atrevesc a comentar que seria desitjable que en futures inter-

vencions parlàs un poc més alt, i així des del públic sabrem què diu. el nou batle, per la seva part, es va estrenar amb un discurs de marcat caire institucional, va tenir paraules d’agraïment per familiars, amics, companys de partit i de candidatura, també pels seus votants i pels funcionaris de l’ajuntament, i es va comprometre a donar el màxim de si mateix per fer bé la seva feina com a batle.

Finalment, el nou batle va aixecar la sessió i, com diria el forner Boveta, al cel sia, “les omplírem de mamballetes”, i passàrem a degustar el refrigeri que hi havia preparat al corral.

“Todavía no se lo creen...”

JoaN sasTre JoaN … y están muy empreñats”. idò sí. aquesta és la frase que va arribar a les meves orelles el divendres 12 a vespre, el dia abans de la constitució del nou ajuntament i de la investidura del batle. Vista la persona que la va dir i el dia que era, vaig suposar que es referia al pacte Pi-PP que ja feia dies que se sabia que governaria l’ajuntament aquesta legislatura 2015-2019, Òbviament no me n’he pogut estar de dir-hi la meva, de moment, això sí, a títol estrictament personal i de manera subjectiva, ja que a nivell de l’assemblea encara no n’hem fet una posada en comú. sobre la primera part de la frase just vull comentar que amb els anys que fa que particip activament de la política municipal, tant des de dins l’ajuntament com des de defora, jo ja m’ho crec tot.

He vist tantes coses que ja no me

sorprèn quasi res. És més, si hi ha qualque cosa que excepcionalment me sorprèn, solen ser coses de caire positiu... Què vull dir amb això? idò que vist com va anar tota la legislatura i vists els comentaris que vaig sentir el mateix dia de les votacions i en dies posteriors, la meva sorpresa hauria estat que el PP o el Pi volguessin formar part d’un govern amb la llista més votada i més potent, la d’assemblea per sant Joan. el PP perquè els seus dirigents actuals consideraven que la seva pèrdua de vots va ser en part per culpa del pacte amb axsJ, i el Pi perquè se veia clarament (o almenys aquesta és la impressió que vaig tenir) que volia exercir la seva quota de govern sense que ningú els fes els comptes.

Com que m’agradarà fer arribar la meva opinió sobre aquests temes als dirigents d’ambdós par-

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 13

mel i sucre tits, res millor que fer-ho per escrit, i així amb una vegada en surt. als dirigents del PP els vull dir que la gran baixada de vots no l’han tinguda (ep!, sempre al meu veure) per mor dels acords pel govern municipal de la legislatura 2013-2015. Han de tenir en compte que han tingut uns dirigents pèssims tant a nivell autonòmic com estatal, que han atacat les seves bases de per tots els costats i que just han volgut defensar els poderosos. i els po derosos són poquets... no basten per guanyar unes eleccions si els ciutadans del carrer, molts d’ells votants seus, se senten estafats i atacats contínuament per les seves decisions. i una altra cosa que a nivell local els ha fet perdre molts de vots, ha estat el maltractament continuat que han donat als seus dos darrers batles, en Joan Mates, Peremaiol, i en Joan Magro. No hi ha res que faci més mal efecte davant el poble que posar un dirigent al capdavant i darrera darrera anar dient que no serveix, que “pareix més dels altres que dels nostros”, que tot ho fa malament, etc. si a un partit no li agrada un dirigent, idò no l’ha de posar davant. Fer el contrari és alimentar la inseguretat del poble que l’ha de votar, i desemboca en una sagnia de vots que se perden, com així ha estat. als dirigents del Pi els vull dir senzillament que tanmateix l’hauran de patir, el control dels regidors de l’assemblea. És ver que

des de l’oposició no se poden prendre decisions de govern, però sí que se poden fiscalitzar i controlar aquestes decisions, sobretot les referides a despeses econòmiques i a tota classe de contractacions. És la seva principal feina, i la faran bé. sobre la segona part de la frase, no estic “muy empreñat”, ni aprop fer-s’hi. No estic ni tant sols emprenyat, sense el “muy”.

Fa vuit anys sí que hi vaig estar molt emprenyat, quan els dirigents locals de l’extinta unió Mallorquina ens varen tenir enganyats com els caragols fins en el darrer moment, per acabar donant foc a l’olla titllant-nos de radicals a totes les persones integrants de l’assemblea i simpatitzants. Tanta sort que el temps, com sempre, va posar tothom al seu lloc i se va cuidar de mostrar al poble qui eren realment els radicals. enguany, al contrari d’a quella ocasió, la negociació ha estat entre gent honorable i sense ànims de fer mal a ningú. en aquestes negociacions, com en qualsevol altre, no se pot deixar ningú ferit, ja que tots plegats som gent que normalment haurem de conviure dins el poble tota una vida, i la bona convivència és molt important en el dia a dia local. Però sí que estic un poc trist, i molt decebut de veure com per primera vegada en la història democràtica de sant Joan s’ha marginat la llista més votada, deixant a l’oposició el grup més

cohesionat i amb més potencial de feina de tots els que se presentaven. i això que el PP ha fet i fa bandera pertot arreu que la llista més votada ha de formar part del govern! idò una de dues: o els dirigents locals són uns dissidents i no volen creure els seus líders, o els seus líders són uns mentiders i diuen el que els convé per llavors fer o deixar fer els que els convé, encara que sigui el contrari del que han dit. Del seu pa faran llesques, i quan s’acabi el pa idò també s’hauran acabat les llesques.

Ho vaig dir en privat i, com que ho crec íntimament, ho vull expressar també públicament i per escrit: qualsevol dels quatre regidors d’assemblea per sant Joan és capaç de desplegar més potencial de feina que els sis regidors de l’equip de govern junts, perquè cada un d’ells té a darrera un nombrós grup de persones disposades a donar la sang per ells i pel poble. i si el nou equip de govern no està d’acord amb aquesta afirmació, estaré content que me demostrin, fent feina, que estic equivocat, perquè qui hi guanyarà serà el poble, i per tant jo, com a individu integrant del poble, també hi guanyaré.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

13

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 14

mel i sucre

El mes de juliol

l’hort des padrí

l

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

a dit diu que “pel juliol fa un sol que torra es cul a ses llebres”. No he entès mai aquest refrany, ja que les llebres pasturen de nit i de dia són a l’ombra. en general apareixen ratxes de sol molt calent que produeixen basca i xafogor, per això les ombres són apreciades.

Pel que fa a les plantes i hortalisses, convé regar amb més freqüència per mantenir la terra humida, evitant així que les plantes es mustiïn. s’ha de tenir esment de les parres i la vinya, si fa dies humits és molt fàcil que apareguin el mildiu i la cendrada.

Per regar els arbres joves convé fer una garangola un poc enfora de la soca i després taparla de palla per tal que aguanti la humitat.

Convé fer una passada als melons per fer-los un poc de jaç i tapar-los amb la mateixa rama de la melonera, així quedaran protegits de les fortes assolellades.

Moltes de les varietats de les fruites autòctones que abans eren apreciades han anat desapareixent, ja que no han pogut resistir

la competència de les varietats arribades de fora que les superen en producció i vistositat, encara que no siguin tan saboroses.

Maduren les móres de romeguer, que és una fruita silvestre bastant apreciada. També maduren les figues flors, que és fruita que té poca tara i és molt gustosa; els primers que la picotegen són els gorrions i les mèl·leres.

Diuen que quan una síndria té la panxa blanca i la banya del capoll seca, és senyal que és madura. si vols bona col, sembra-la pel juliol, encara que actualment tant les cols floris com les d’acop compten amb varietats apropiades per cada temporada.

Fins a mitjan mes es poden sembrar algunes varietats de mongetes i fesols per consumir tendres i també per esbessonar. si vols ravenets tendres a l’estiu, s’han de sembrar cada quinze dies i que no els falti aigua. en lluna minvant es poden podar les nispreros, que ja han fet entrega del seu fruit, un fruit molt saborós però ric en pell i pinyols. els carabassiners estan en plena producció. És una planta de

fàcil cultiu i si tenen femada i aigua produeixen fins i tot massa. els carabassins s’han de collit tendres.

Per eliminar el gram de la terra, convé llaurar-la per la lluna vella de juliol.

60 anys de la Penya Motorista a mitjan dècada dels anys cinquanta del passat segle, en Miquel Fiol Nigorra, propietari del Cafè Bar Fiol, s’encapritxà en fundar un club motorista; en aquell temps les motos eren uns vehicles que s’anaven posant molt de moda i en poc temps en Miquel ja fa tenir muntada la societat amb el nom de Penya Motorista sant Joan. Comptava amb una quarantena de socis. la primera junta directiva estava formada per Miquel Fiol Nigorra, president; Miquel Fiol Company, vicepresident; Joan Nicolau Grimalt, de son Baró, secretari; Joan oliver Juan, Marranxó, vicesecretari; Joan Jaume Nigorra, Perot, tresorer; antoni sastre Gayà, de sa Botigueta, vicetresorer; i els vocals Guillem Bou Mas, Cotanet; Bartomeu

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

14

Tel: 971 80 98 80

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 15

mel i sucre

Cartell de salutació de les primeres proves d’eslàlom per motos i cotxes que es realitzaren al camp de futbol de Son Juny.

Galmés Mas, Putxer; andreu Florit Pocoví, Virgo; Joan Gayà Mayol, Maiolet; Bernadí Gayà Font, escolà; Francesc Gayà Mayol, Maiolet; arnau Company Bauzà, es metge Mena; Joan Bauzà Gayà, Tonió; i Joan Matas sastre, es ferrer Peremates. la primera etapa de la Penya va començar amb l’organització d’excursions amb moto pertot arreu de Mallorca i a poc a poc es varen anar incorporant proves esportives creant el Festival del Motor. s’organitzaven gimcanes per motos, eslàloms per cotxes i proves d’habilitat per tractors. al cap de poc temps arribaren els trials i les proves de motocròs, que foren les primeres que es varen fer a Mallorca.

Durant aquesta primera etapa de la Penya, a més de les proves

esportives també es varen organitzar les primeres matances i la Festa del Botifarró, i les beneïdes de sant Cristòfol. en Miquel Fiol Nigorra va morir l’any 1973. el seu cosí, Joan Jaume Nigorra, Perot, es va fer càrrec de la presidència de la Penya.

Joan Jaume Nigorra, soci fundador número 13, va tenir una presidència que podríem qualificar de continuïsta. a més de cuidar molt la part social, com ja havia fet el seu cosí, va anar augmentant la part esportiva, sobretot fent referència a l’esport de les motos. aleshores, a les Balears ja hi havia alguns clubs motoristes, però no hi havia cap federació que regulàs les activitats d’aquelles entitats. Fou en aquestes cir-

cumstàncies que la Penya Motorista sant Joan va gestionar amb la reial Federació Motociclista espanyola, representants de la qual es varen desplaçar des de Madrid a sant Joan per nomenar, mitjançant unes proves prèvies, els càrrecs oficials per dirigir les proves esportives. D’aleshores ençà, la Penya Motorista ha tengut representants oficials a les competicions motoristes d’arreu de les Balears. en Joan Jaume formava part de la comissió esportiva de la Federació Balear de Motociclisme.

Joan Jaume Nigorra va morir el 21 de setembre de 2001.

Després de la mort inesperada d’en Joan Perot, les activitats de la Penya continuaren, però amb una certa incertesa, ja que la directiva havia quedat un tant desestructurada. Fins que va arribar l’assemblea de 2002, on va quedar elegida una nova junta directiva encapçalada per Josep Jaume Morey, qui abans havia ocupat la vicepresidència i també havia estat president en funcions. actualment, membres de la Penya Motorista formen part de la reial Federació Motociclista Balear i compta amb cinc comissionats oficials per a les proves esportives. la Penya Motorista sant Joan, amb els seus seixanta anys de vida, continua afegint pàgines a la història santjoanera.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

15

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 16

mel i sucre

ACTIVITATS REALITZADES A L'ASSOCIACIÓ DE PERSONES MAJORS DE SANT JOAN

Participants del taller de cuina impartit pel cuiner Óscar Martínez

16

Final del curs de memòria i habilitats socials que s'imparteix a Sant Joan des de 2005. La professora Margalida Pocoví en fa 8 anys que imparteix les classes.

Des de fa una sèrie d'anys es duen a terme els cursos de la Universitat Oberta per Majors als pobles. Enguany ha estat l'any amb més matriculats, 54 persones.

El dia 11 es va fer l'acte de lliurament de diplomes a la sala d'actes de la Universitat.

Els participants varen rebre el diploma de mans del Rector Llorenç Huguet, la vicerrectora Joana Maria Seguí i de la Batlesa de Sant Joan Catalina Gayà.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 17

mel i sucre

Darrera excursió de la temporada de senderisme PONT DE SA LLOVA-SON GUALÍ

Bufet del sopar de fi de curs de les activitats de manualitats, gimnàstica i ball

La vocal Magdalena Jaume, encarregada de l'activitat de ball i el professor Miquel

La vocal Margalida Nicolau, encarregada de l'activitat de gimnàstica i la professora Joana Gayà

La professora de manualitats Margalida Bennàssar i la responsable d'aquesta activitat, Rosa Rotger

17

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 18

mel i sucre

Diada de la Premsa Forana a Santa Maria

Homenatge a Antònia Serrano assoCiaCió De PreMsa ForaNa De MallorCa

Familiars d’Antònia Serrano junt a membres de la junta directiva.

e

l dissabte dia 6 de juny tingué lloc a santa Maria la diada de Premsa Forana de Mallorca, amb l’assistència de 45 persones corresponents a 18 publicacions associades. els amfitrions foren els representants de la revista Coanegra, que junt a Premsa Forana, organitzaren la jornada. a les 10,00 hores es donà la benvinguda als assistents, per part del president de Premsa Forana, rafel oliver Grammatico, i per rafel Pizà, de Coanegra. seguidament es feu una visita cultural pel centre antic de la vila, a càrrec de l’historiador local, Mateu Morro. es visità la casa de la vila, l’arxiu, els carrers antics, el celler Can sanxo, l’església de santa Maria, Ca s’apotecari, entre altres indrets. una vista panoràmica des de la terrassa de Ca s’apotecari, conclogué la visita, amb un berenar al pati. a continuació, a la biblioteca de Cas Metge rei, es realitzaren diferents actes. Primer es feu l’assemblea general ordinària de socis, amb la

18

participació de 18 publicacions. els actes continuaren amb un sentit homenatge a antònia serrano Darder, de la revista Miramar de Valldemossa, qui ens deixà el dia 27 d’abril. Diferents persones de la junta directiva de Premsa Forana llegiren alguns texts que parlen de la ingent tasca que feu n’antònia serrano, realitzada sempre en favor de la cultura i de la llengua catalana. Nicolau s.

Cañellas serrano, fill de n’an-

Assistents de les 18 publicacions.

tònia, llegí un text amb el qual finalitzà l’acte. en féu la introducció en Pere serrano. Per a dit homenatge vingueren des de Valldemossa familiars de n’antònia serrano: els fills, els gendres, els quatre néts, el germà gran, entre d’altres. en la mateixa sala s’entregaren els XVi premis periodístics de Premsa Forana, patrocinats per l’institut d’estudis Baleàrics.

Foren entregats per la vicepresidenta, elizabeth sánchez i pel president, rafel oliver. aquests premis foren també un homenatge a antònia serrano, perquè els 15 diplomes dels premiats i finalistes duen el lema: Homenatge a antònia serrano Darder. la revista Coanegra obsequià als assistents amb un llibre: Llegendes i rondalles santamarieres, a cura de Josep Capó i Mateu Morro, editat per l’ajuntament de santa Maria.

Finalment, un dinar de germanor a Can Beia, conclogué els actes de la diada d’enguany.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 19

mel i sucre

ENTREGA DELS XVI PREMIS PERIODÍSTICS PREMSA FORANA DE MALLORCA Curs 2014

P

resentats 60 treballs de 16 publicacions. el jurat compost per: antoni Planas, director adjunt (ideB) i Biel Huguet, president de l’Ara Balears, es reuní dia 25 de maig de 2015, i resolgué atorgar dits premis als següents treballs: rePorTaTGe: Premi: Miramar. “Plecs de Cultura Popular XXV: antònia serrano Darder”. Monogràfic, 2014.

Finalista: Veu de Sóller. “25 anys donant veu”. Número 1.318, agost 2014.

Finalista: Díngola. “la senyera, símbol de sineu”. De: Pau Miramon i Joan Munar. Número 13, abril 2014. eNTreVisTa: Premi: Felanitx. “entrevista a Joan Xamena Gayà, l’home que va escollir la solitud”. De: sebastià Manresa. Número 3.882, abril 2014.

Finalista: Díngola. “Guillem Feliu, nou rector de sineu”. De: antoni Janer Torrens. Número 14, agost 2014.

Finalista: Talaia. “Joan Veny i Clar, lingüista”. De: elizabeth sánchez.

Número 74, setembre 2014.

FoToGraFia: Premi: Fent carrerany. “exhumació de les restes dels tres mariandos de la fossa de sant Joan”. De: Joan Gelabert Mas Número 335, juliol 2014.

Finalista: Miramar. “imatges i Paraules”. De: enric Calafell i antònia serrano. Número 99, abril, maig, juny 2014.

Finalista: Bona pau. “Padrí i néts asseguts a la taula”. Número 733, març 2014. oPiNió: Premi: Bona pau. “el savi ramon”. De: lluís servera sitjar. Número 732, febrer 2014.

Finalista: Dies i coses. “Cavalcant el temps”. De: antònia Vicens. Número 158, gener-febrer 2014.

Finalista: Talaia. “l’infern infantil: l’assetjament escolar”. De: elizabeth sánchez. Número 69, abril 2014.

DisseNY a la Millor PàGiNa: Premi: Llucmajor de pinte en ample. Portada. Número 370, novembre 2014.

Finalista: Dies i coses.. “Darreres cartes manuscrites”. De: Jaume Vallbona.

Número 161, juliol-agost 2014.

Finalista: Bona pau. “Coverbos de cine”. De: Jaume Camps i Ferrer.

Número 735, maig 2014.

Fotografies, de dalt a baix: Premis als millors reportatges.

Premis a les millors entrevistes.

Premis a les millors fotografies.

Premis als millors articles d’opinió.

Premis als millors dissenys de pàgina.

19

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 20

mel i sucre

notes musicals

C

hester arthur Burnett (1910-1976), duia el nom del vint-i-unè president dels estats units, però més endavant, tothom el coneixeria per el sobrenom de Howlin’ Wolf, el llop udolador. Mai anà a l’escola, era fill de plantadors de cotó de West Point, Mississippi, i als tretze anys, quan es negà a treballar a la granja, sa mare—una fanàtica religiosa— amb qui vivia d’ençà del divorci dels seus pares, el va engegar. Només podia refugiar-se a ca el seu oncle, però aquest resultà ser un sàdic que el convertí en un esclau: el matava a fer feina, li pegava amb un fuet i l’alimentava de sobres. afortunadament, però, Chester sobrevisqué per contar-ho. No massa temps després s’escapà, caminà 137 quilòmetres descalç i acabà a la granja de son pare on, a la fi, visqué tranquil. aquesta realitat es percep en algunes de les seves cançons, tant esfereïdores que glacen la sang. el sobrenom, Howlin’ Wolf , se’l posà en honor al seu padrí, que li contava històries de llops quan ell no es portava bé, que solia ésser sempre. als devuit anys treballava la terra i tocava per les granges dels voltants, en festes que duraven tot el cap de setmana i eren una autèntica bogeria; allà es bevia licor casolà de blat de les índies (80% de volum alcohòlic), la gent duia pistoles i ganivets i hi havia amenaces i baralles contínuament, i sexe desenfrenat amb prostitutes. Wolf, però, no s’intimidava amb facilitat: feia dos metres d’alçada, pesava cent trenta quilos, i mai sortia de casa sense la seva pistola. la primera gravació que va fer

20

El tipus més dur del Delta Julià PiCorNell era per la ràdio local, tenia un espai on compaginava informació agrícola amb cançons que tocava ell (veu, guitarra i harmònica). en una d’aquestes aparicions el va sentir sam Phillips, descobridor d’elvis Presley, Johnny Cash, Jerry lee lewis o Carl Perkins.

Phillips contactà amb Chess records, el gran segell del blues de Chicago, i allà li feren el primer contracte professional, ell tenia ja quaranta anys. una vegada instal·lat a Chicago, Wolf reuní una banda amb Hubert sumlin a la

l’empremta d’una infància terrorífica, evocant des de la solitud inconsolable fins a la fúria homicida, passant per les ànsies de fugida, tot sempre esbossat amb una ambigüitat inquietant. a How many more years relata l’insuportable espera i la fugida d’un lloc horrible –com havia patit de nin–, “preferiria ésser davall terra, abans de seguir sent el teu ca”; a Moanin’ at Midnight es mostra transtornat i poruc, potser d’un malson recurrent “algú toca a la porta, estic tant preocupat

guitarra solista. la tècnica d’aquest, que acompanyava la seva veu amb frasejos melòdics i no amb acords, atorgà un so mai escoltat abans al blues. Wolf tractava els músics com havia après dels capatassos de les plantacions, i mai ningú li feia contrària, ja que coneixien el seu geni. la seva veu trencada i gutural era inconfusible, i aconseguia despertar emocions contraposades. les cançons arrossegaven

que no sé què fer / algú crida al telèfon, digau-li que no estic tot sol / tranquil, el pare és al llit”; a Smokestack Lightnin’ canta “aturau el tren, deixau a un pobre infant pujar, ¿no em sentiu plorar?”.

Capítol a part mereixen les lletres de connotacions sexuals, les més atrevides de l’època, i que captivaren els joves que aviat l’idolatraren. a Backdoor Man deia “som l’home de la porta del

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 21

mel i sucre darrere, els homes no ho saben, però les jovenetes ja m’entenen”; a evil avisa a l’home que és fora de casa que vagi en compte, “vigila la teva llar feliç, hi ha una altre mul potejant el teu estable”. aviat ja el versionaven els rolling stones, The Doors, Cream, Grateful Dead, The Who, Creedence Clearwater revival, The animals o Bob Dylan. en una època en què a la ràdio només sonaven balades embafadores, ell

tocava la guitarra mentre es rebolcava pel terra sobre l’esquena i fins i tot feia cucaveles, i de vegades escalava el teló per abalançar-se a sobre l’escenari. la càrrega sexual de les actuacions era un altre factor distintiu que pareixia tret de les festes de granja. De vegades es ficava el micròfon als calçons i se’l treia per la bragueta (de vegades ho feia amb una ampolla de cervesa, i acabava ruixant el públic); d’altres es posava de quatre potes mentre

versava sobre temes punyents, encara que el seu estat natural era el directe. Habituat a batre’s amb les audiències més salvatges del seu Mississippi originari, s’embutxacava els públics de ciutat com ningú. a part de la seva imponent presència i la seva inimitable i cavernosa veu, era un showman consumat. en els seus concerts es movia impulsivament per tot l’escenari,

udolava com un llop i convidava a una o dues assistents a pujar sobre la seva esquena, passejant-les per tot l’escenari. Però Wolf tenia clar que el ritus pagà dels concerts no tenia res a veure amb la realitat del país; quan en una gira pel sud el seu bateria xiulà a una al·lota blanca, va fer aturar el cotxe i l’apuntà amb la pistola, allà baix no eren tant tolerants, i Wolf no volia problemes.

la fama li arribà tard, però la va saber dur bé. la seva primera aparició televisiva va ser a petició dels rolling stones, que eren als eua i demanaren que ell els acompanyàs; evidentment, Wolf prescindí dels seus trucs més controvertits, encara que a l’actuació se’l veu gesticular enèrgicament. llavors voltà per europa en diverses ocasions, moltes d’elles testimoniades en vídeos fàcilment localitzables a internet. Músics, crítics o propietaris de sales de concerts afirmaven que mai havien vist ningú amb tanta facilitat per extasiar el públic com Howlin’ Wolf.

Després de patir dos infarts i de sotmetre’s a diàlisi habitualment, Wolf havia d’actuar més poc temps i fer-ho d’assegut.

Quan morí s’hagueren d’instal·lar pantalles als voltants de l’església per poder seguir l’enterrament, s’erigí una estàtua de mida real de la seva figura, i es feren segells postals amb la seva imatge. la seva música, pionera en l’electrificació, plena de referències del blues primitiu del delta, repetitiu i senzill, amb rampellades tribals hipnòtiques, queda com una mostra innegable del seu talent. a pesar del seu aspecte ferotge i temible, el personatge amagava una ànima turmentada i desemparada. els seus udols, presents en moltes cançons, transmeten millor que cap paraula la solitud: la solitud d’un llop a qui ningú pogué domesticar.

21

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 22

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de maig en el maig les temperatures han augmentat de manera considerable, invertint-se la tendència dels mesos anteriors, amb valors inferiors als del 2014. la temperatura mitjana d’aquest mes, amb 19,5 ºC, ha superat en dos graus la del maig del 2014. els valors termomètrics han fluctuat poc al llarg del període, amb predomini dels dies de calor quasi bé estival. llevat de la setmana del 20 al 27, en què refrescà una mica a causa d’uns dies d’inestabilitat, la resta del mes ha tengut temperatures més altes del que s’esperaria per a aquesta època. el dia més calorós fou el 14, amb una mitjana de 25,8 ºC i una màxima de 32,7 ºC. Per contra els valors més baixos es presentaren el dia 21, amb 14,4 ºC de temperatura mitjana i 10,5 ºC de mínima.

Com succeí a l’abril, també el maig s’ha caracteritzat per ser un mes sec. en total s’han comptabilitzat 6,8 mm, quasi bé tots recollits el dia 21. la precipitació mínima d’aquests dos mesos, abril i maig, i la forta insolació ha fet que els cereals patissin una manca d’aigua important a la fase final de fructificació, la qual cosa ha afectat el rendiment d’aquest cultiu. enguany, més que altres anys, la pagesia ha recordat aquells refranys: a l’abril cada gota val per mil o al maig cada gota val un raig, que no hem vist complits. Per això, els quilograms de gra i el volum de palla seran inferiors als dels anys amb una primavera més humida..

22

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015 Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

9,9 9 12,2 14,6 19,5

12 11,9 12,5 16,6 17,5

10,7 9 12,9 14,4 16

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2

10 10,7 11,8 16,2 19

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3

MES DE MAIG

2015

2014

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

19,5 ºC 32,7 ºC (dia 14) 10,5 ºC (dia 21) 6,8 mm 5,9 Km/h 49,7 Km/h (dia 16) NO 61 % 1016 mb 6,2 ml/dia

17,5 ºC 26,5 ºC (dia 10) 9,8 ºC (dia 17) 59,1 mm 5,6 Km/h 54,7 Km/h (dia 27 ) S-SE 71 % 1015 mb 3,9 ml/dia

JUNY 2015 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2015 2015 2015 2015

GEN. FEBRER MARÇ ABRIL

2014 ABRIL

22,7 ºC 31,4 ºC (dia 22) 14,6 ºC (dia 2) 4,5 mm (més 1,1 mm de rosades matinals) 5,2 Km/h 35,3 Km/h (dies 13 i 16) E 6,5 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

64410 75532 117872 162389

5548 6288 9507 12791

11,61 12,01 12,4 12,7

10,84 10,02 15,58 20,27

4494 5093 7701 10361

1387 1572 2377 3198

173230

13542

12,79

22,23

10969

3386

l’ambient de sequera també ha fet descendir notablement la humitat mitjana, que s’ha quedat en un 61 %, deu punts inferior a la del maig del 2014. Conseqüentment ha augmentat de manera

considerable l’evaporació, que ha passat dels 3,6 de l’abril als 6,2 ml/dia d’aquest mes. aquesta situació ens ha duit a haver de començar a regar amb molta freqüència els cultius d’horta que es

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 23

mel i sucre planten a partir d’aquesta temporada: tomatigueres, pebrers, alberginieres, entre altres. el vent no ha estat un meteor destacat en aquest mes. la mitjana, amb 5,9 Km/h ha estat similar a la de l’abril anterior, amb 5,7 Km/h. el dia 16 anotàrem el cop de vent més fort del mes amb 49,7 Km/h. la direcció predominant ha estat de mestral (No).

Comentari al mes de juny el juny ha mantingut la mateixa tendència que el maig: ambient sec i calorós. les temperatures han anat ascendit, amb mitjanes que superen amb uns 3 ºC les del maig. Durant aquestes setmanes el sol ha estat el protagonista de la climatologia, amb dies lluminosos i raigs intensos. Ja hem pogut començar a fruir dels banys a la platja o a la piscina. Per sant Joan no ens han arribat les pluges intenses que han afectat altres indrets de Mallorca o de la península. Fins a la data, la única tempesta es produí el dia 17, que descarregà 4,5 mm en un breu interval de temps. a causa de la manca d’humitat, aquesta precipitació passà totalment desapercebuda per unes terres ja resseques.

Des de principis de mes, han començat a invadir els camps de cereals les màquines de recol·lectar i per aquí i per allà es poden veure les primeres tires de palla que deixen després de recollir el gra. els dies s’han anat allargant cada cop més fins a arribar a la

cota màxima, que esdevingué el passat dia 21, a les 16:38 h, amb el solstici en què entra l’estiu. la llum ho omple tot i la nostra cultura celebra aquest moment astronòmic amb les fogueres de la nit de sant Joan o la festa del sol que balla.

Parc solar fotovoltaic seguim en el maig amb un nou augment de la la radiació solar ja que el dia encara segueix allargant-se; una hora de mitjana (que ha passat de 13 h 20 min de l’abril a 14 h 26 min del maig ).

Per altra banda ha estat un mes quasi sense inestabilitat atmosfèrica. Tot plegat ha fet que s’hagin generat 2711 Kwh més que a l’a-

bril, però amb una baixada del rendiment, segurament a causa del fort augment de la temperatura,que ha passat de 12,70 a 13,73; és a dir, per obtenir cada Kwh s’ha necessitat un poc més de radiació que en el mes anterior. si comparam el maig d’enguany amb el maig de 2014, observam que la generació d’energia elèctrica ha augmentat en 1368 Kwh, conseqüència d’una major radiació incident. la temperatura mitjana a què han estat exposades les plaques enguany ha estat quasi 2,5 ºC superior a la del maig de 2014; el rendiment del maig actual, potser per aquest augment, ha descendit quasi 1 punt respecte al mateix mes de 2014.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 23

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 24

mel i sucre

Feim un pensament

Transport marítim

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

GeÒGraF

F

eim un pensament... marítim. som a l’estiu i com sempre pensant en el bon temps i la mar. una de les funcions més importants de la mar és facilitar el transport marítim. el transport és una faceta important de la geografia, ja que un 10% del cost dels productes és degut al transport. el 90% de tot el comerç mundial es transporta per mar, per tant és necessari saber com es transporten les coses.

Com que hi ha diferents tipus de càrrega s’utilitzen òbviament diferents tipus de vaixells per portar aquesta càrrega: –Vaixell de càrrega general: que fins fa poc van ser els amos dels mars, però que actualment representen una petita fracció.

–Bulk-carrier: per a les càrregues sòlides a granel. la seva mida varia des de 2.000 o 3.000 TPM fins a les 400.000 TPM. –Petrolier: des de petits vaixells de 500 TPM fins als superpetroliers de 550.000 TPM. es divideixen també pel tipus de càrrega transportada, petroli cru, productes, etc.

–Vaixell portacontenidors: per transportar contenidors amb

les mercaderies més diverses; mouen el comerç internacional, ja que han fet que el preu del transport s’abarateixi en gran mesura. la seva mida es mesura per Teu, equivalent a un contenidor de 20 peus. N’hi ha des de 100 Teu fins monstres d’uns 13.000 Teu. –Vaixell frigorífic: especialitzat en transport càrregues refrigerades, generalment productes alimentaris.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

24

–Ro-Ro o vaixell cotxera: transporten carregament rodant; han abaratit el transport de cotxes o material rodant. es mesuren per la quantitat de vehicles que poden transportar.

–Transbordador o ferri: per transportar passatgers i els seus vehicles en distàncies relativament curtes, habitualment no més de dos dies de navegació, essent el més habitual unes hores.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 25

mel i sucre Com es transporten les coses?

Des dels anys 1960 i sobretot des dels 1990 ha proliferat l’ús de contenidors. Per a poder transportar les mercaderies de forma habitual. els contenidors són literalment capses d’acer utilitzades per al transport intermodal eficient de mercaderies. És a dir, poden ser transportats tant per grans vaixells portacontenidors, com amb trens de mercaderies i camions. són un element clau del comerç internacional i compten amb unes mides estandarditzades. la mida estàndard és de 20 peus (6 metres) es coneix com a Teu; també existeix el Feu (de 40 peus o 12 metres). avui en dia aproximadament un 90% de la càrrega mundial que no és a granel (com els combustibles, minerals o cereals) és transportada en contenidors mitjançant rutes marítimes. aproximadament cada any es mou un total de

550 milions de contenidors dels quals un 26% són productes elaborats a la Xina. això ha permès disminuir molt els costos del transport a llarga distància, gràcies al transport massiu en grans vaixells cada vegada més llargs i en ports cada vegada més automatitzats, cosa que va afavorir alhora un gran increment del comerç internacional: transportar, per exemple dur fruita des de Xile, no costa gaire més que dur fruita de Mallorca a alemanya. Per això és normal que durant l’hivern trobeu al mercat fruites xilenes, sobretot pomes i cireres.

Com es transporten els TEUs? a mesura que s’han automatitzat els ports, i s’ha millorat l’eficiència del sector s’ha facilitat la construcció de grans vaixells de portacontenidors que poden nave-

gar amb molta eficiència. actualment els més grans poden moure fins a 18.000 Teus; podreu veure un vaixell de la companyia Maersk al port de Barcelona almenys un cop al mes. el gran problema que tenen aquests vaixells és que estan limitats per la profunditat del canal de Panamà, ja que amb el canal de suez (almenys avui en dia) no tenen cap problema.

I a Mallorca, es mouen TEUs? Cada any al port de Palma es mouen uns 100.000 Teus; el Port de Barcelona mou uns 2 milions de Teus anuals. així, encara, ens trobem lluny dels 30 milions de contenidors anuals que mouen els ports asiàtics de shangai o singapur.

Per tant, si aquest estiu veis algun vaixell o camió movent contenidors, ja vos podeu fer la idea que possiblement ve de Xina.

25

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 26

mel i sucre

Conversa amb Joan Roig Abraham entrevista

La millor nota de selectivitat de l’Institut de Sineu

1. Tenim entès que has acabat el batxillerat i la selectivitat amb molts bons resultats, i que són els millors de l’institut de Sineu.

Ens ho pots explicar?

reDaCCió

sí, així és. Ja vaig acabar eso amb molts bons resultats, i vaig començar el batxillerat científic amb les ganes i l’objectiu de seguir en la mateixa línia. Més o menys, puc dir que he complit aquest objectiu, ja que he duit un 10 de mitjana a batxillerat. selectivitat també m’ha anat molt bé. la meva nota d’accés és un 9,76 sobre 10, i la nota que em permet entrar al grau universitari és un 13,46 sobre 14.

2. Aquest 13,46 deu ser, segurament, una de les millors notes d’enguany a Balears; com has aconseguit aquests resultats: esforç, feina, dedicació...?

Durant els 4 anys d’eso no vaig tenir la necessitat de dedicar tant de temps als estudis, si bé és cert que durant aquests primers anys és necessari aprendre a organitzar-se i planificar-se. Durant aquesta primera etapa, vaig poder compaginar els estudis amb moltes altres activitats. una vegada arribat a batxillerat, amb aquests hàbits d’estudi ja adquirits, sí que s’ha de dedicar més temps a l’estudi i al treball. Malgrat això, i encara que a batxillerat un disposa de menys temps, també ha estat important fer altres activitats,

26

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 27

mel i sucre com jugar a futbol, la música... ja que t’ajuden a relaxar la ment. un altre fet destacat és que realment m’agrada estudiar, i si disfrutes fent allò, és més fàcil obtenir uns bons resultats.

3. Deixes enrere una escola de primària a Sant Joan i un institut a Sineu, tots dos centre públics. Quina és la teva opinió respecte a l’ensenyament públic?

lents. És un centre que sempre lluita pel bé dels seus estudiants.

M’hi he trobat molt bé, el clima d’estudi és molt bo, i també en guardaré un molt bon record. a més, en general, és fàcil de comprovar els bons resultats de l’escola pública, ja que gairebé cada any les millors notes de selectivitat són d’alumnes d’aquests centres.

4. Quins plans de futur tens?

Tot el que puc dir sobre l’ensenyament públic és positiu. la meva etapa d’educació infantil i primària a l’escola de son Juny va ser immillorable. Tenc molts bons records dels professors que vaig tenir al llarg d’aquells anys, i consider que tant l’entorn del centre com el pla d’estudis que es segueix és d’allò més enriquidor.

Com que son Juny és un centre amb pocs alumnes, la dedicació individual que cada un de nosaltres rebia era molt gran, i això juga a favor de l’estudiant.

Després, vaig arribar a l’ies sineu amb bons fonaments, i tot i que el pas de l’escola a l’insitut suposà un gran canvi en molts aspectes, als professors i la qualitat del centre educatiu en tots els àmbits també han estat excel-

aquest proper any acadèmic, començaré els estudis universitaris de grau a la universitat de les illes Balears (uiB), on estudiaré el grau de Bioquímica. Després de plantejar-me si quedar a l’illa o anar a estudiar a altres llocs, m’he acabat decidint per estudiar el grau a Palma, ja que la uiB és una de les millors universitats d’espanya en aquest camp. a més, estudiar a Mallorca em permetrà seguir dedicant temps a allò que més m’agrada, com la música o l’esport. Tot i això, segurament seguiré els estudis de postgrau a la Península o a l’estranger, ja que pens que això sempre és una experiència enriquidora. una vegada acabada aquesta formació, m’agradaria treballar en algun projecte de recerca o investigació

científica, tot i que també veuria la docència com una bona sortida.

5. Què li demanaries a la vida? És una bona pregunta, i a la vegada, és difícil de respondre. Pens que és complicat i arriscat demanar coses a la vida. Crec que tota persona s’ha de marcar uns objectius i ha de tenir uns desigs que el condueixin a viure la vida amb la màxima il·lusió, però allò primordial a aquesta vida és intentar afrontar-la de la forma més positiva, independentment del que et presenti aquesta. Crec que el més important que un pot demanar a la vida és salut i ganes de viure, i a partir d’aquí un ha d’aspirar a assolir tot el que es proposa.

6. Vols afegir qualque cosa més?

Per acabar, m’agradaria agrair tota la tasca realitzada per tot el professorat que he tengut al llarg de tots aquests anys, tant a sant Joan, com a sineu, i també voldria donar les gràcies a amics i a la meva família, amb un especial record pel meu pare, ja que tots ells sempre m’han donat el suport necessari per seguir endavant i aconseguir aquests bons resultats.

Moltes gràcies!

27

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 28

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Grup de treballadors del sequer de ca l’amo en Pere Maiol, al magatzem del carrer ramon llull, als anys cinquanta. Feien pulpa d’albercoc (com confitura) per envassar-la. aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauçà “Passol”.

Fotografia 2: sequer de ca l’amo en Francesc Gayà “de Consolació”, al carrer Jaume ii, a principis dels anys cinquanta. Hi ha: Maria salom “Puça” i Catalina “selletera”. aportació fotogràfica: Maria salom “Puça”.

Fotografia 3: sequer cooperatiu a la caseta d’en Guillem Florit “Marió”, al carrer de Petra a principis dels anys vuitanta. Hi ha: l’amo en Miquel Company “Mena”, el seu fill Miquel i madò Francisca Caimari. l’altra dona no la reconeixem. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

28

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Pรกgina 29

mel i sucre

29

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Llibrets de carabassó amb formatge i cuixot dolç saCraMeNT Ferrer

e

- 4 ous - sal

Ingredients - 4 carabassons - 12 tallades de formatge de fondre - 12 tallades de cuixot dolç (250 g) - 300 g de galeta picada - 250 ml d’oli d’oliva

Preparació - Tallar els carabassons a llonzes.

- Col·locar damunt cada tallada de carabassó: sal, una llonza de cuixot dolç, una de formatge i per acabar tapar-ho amb una altra tallada de carabassó.

- Tancar els llibrets amb uns escuradents.

- Batre els ous i preparar la galeta picada.

- Passar els llibrets un per un, primer per la galeta picada i després per l’ou batut i altra volta per la galeta picada.

- sofregir a la paella amb abundant oli calent.

- els llibrets seran cuits quan agafin un color daurat.

- acompanyar amb una ensalada de lletugues variades i patates fregides.

el carabassó és una hortalissa d’estiu deliciosa, refrescant, molt versàtil a la cuina i que es pot menjar tant crua com cuita. el 95% del pes del carabassó és aigua, i per això és tan hidratant i agradable menjar-ne quan és l’època més calorosa de l’any, que coincideix amb la plenitud de la planta. el carabassó pertany a la mateixa família (les cucurbitàcies) que la carabassa i el cogombre i comparteix amb totes aquestes un alt contingut d’antioxidants. en el cas del carabassó destaca especialment el contingut de vitamina C, betacarotè i flavonoides, que ens poden ajudar a tenir una pell sana i a mantenir les defenses en acció.

30

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Juliol: sant Fermí (7), santa elisabet (8), sant Cristòfol (10), la Mare de Déu del Carme (16), santa Margalida (22), sant Jaume (25), santa aina (26).

El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

esperem que enguany el conegut refrany que diu “la monja (santa Margalida) l’encén i el frare (sant Bernat) l’apaga” no es reafirmi, perquè potser passarem un estiu infernal: molta calor, sense llum ni tampoc aigua; però vaja, segur que subsistirem. És temps de figues, sobretot de les flors, albercocs, peres, prunes, melicotons... i “per sant Jaume raïm a la taula”, encara que si fa algun ruixat no en menjareu ni per l’agost. És l’hora de sembrar lletugues (pel ple i minvant) i cols (pel minvant). Quasi tothom ja ha segat, encara que qualque endarrerit a principi de mes acabarà de segar el blat. Després de messes, festes, i per això tenim les festes de sant Joan degollat.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) la lluna

el sol

1 juliol 15 31 15 agost

surt

es pon

06.24 06.32 06.46 07.00

21.19 21.15 21.03 20.45

2 juliol 8 16 24 31 7 agost

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 5 de juliol Petra dia 12 Porreres dia 19 sant Joan dia 26 Vilafranca dia 2 d’agost ariany

Juliol de 1995 • es va presentar el llibre Sant Joan un temps, número 3 de les Monografies santjoaneres, obra de Carles Costa. També es va presentar la Carpeta de goigs de la Mare de Déu de Consolació, que havia elaborat Joan Bauçà Barceló.

• l’anyada de favó i cereals va ser molt irregular, per culpa, sobretot de la poca pluja. De fet, en una tempesta el 4 de juliol va caure més aigua que en els sis mesos anteriors • el santjoaner antoni Karmany, que de jove havia guanyat tres vegades el premi de la muntanya a la Vuelta, va aconseguir la medalla d’or als campionats d’espanya per a Veterans. També va guanyar a Mallorca i es preparava per anar a àustria.

Juny de 2005 • els pagesos demanaren que les Balears rebessin la consideració de “zona de sequera”, per compensar una mica les grans pèrdues que es preveien, com altres vegades, per culpa de la sequera.

• Va morir aziz Hamdiaoui, quan el seu cotxe va sortir de la carretera tornant de matinada. N’aziz, resident a sant Joan, era molt conegut a la vila, on vivien també la seva germana Mina i els seus nebots.

• es va presentar el grup de rock Desk’n’sados, format sobretot per joves santjoaners.

• l’ajuntament va fer pública la primera proposta de reforma circulatòria. Bellavista seria de baixada, Major de pujada i el carrer de Palma entre el carrer Major i Bellavista, només de baixada.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

31

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Sucre Juny

/

2 0 1 5 - núm. 420

N N O O V V A A

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Juny / 2015 - n ú m . 4 2 0

M M A A J J O O R R II A A

A A S S A A N N T T

PI + PP

J J O O A A N N