Mel i Sucre. Núm. 419 maig de 2015

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Maquinària agrícola del segle xx FraNCesC CaNuTo

Fotografies PeP Gayà

Maig 2015. Núm. 419 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Notes musicals Julià PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra Col·laboradors 2015 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, Julià Picornell.

Passatemps arNau MoraTiNos

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta eleccions municipals (foto: Joan Font). els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ els habitants de sant Joan haurem d’esperar unes setmanes per tal de saber quin partit dirigirà l’ajuntament. els resultats electorals han donat com a llista guanyadora l’assemblea per sant Joan, per primera vegada, amb un 37,97% (4 regidors); la segona força política ha estat el Pi, també per primera vegada, amb un 28,05% (3 regidors); la tercera ha estat el PP (3 regidors), amb un 23,73%; i la quarta el Psoe, amb un 8,47% (1 regidor). Per tant, aquestes dades donen pas a possibles pactes de governabilitat, que ara per ara queden absolutament oberts. Qui serà el batle o la batlessa durant els propers 4 anys? el mes que ve ja hi haurà hagut avinences o desavinences suficients que així ho determinaran. els partits havien fet actes de precampanya i de campanya al llarg del mes de maig. el Partit Popular va presentar la candidatura a la Casa de Cultura el 5 de maig, amb la presència del president regional, José ramón Bauzá, la candidata al Consell insular, Maria salom, i el secretari general, Miquel Vidal. el divendres 15 va fer el míting, al local de Can Tronca. el darrer dia de campanya, 22 de maig, va organitzar un pa amb oli a la plaça de la Constitució, amb la presència de Gabriel Company “Mena”, conseller d’agricultura i número 7 de la candidatura al Parlament.

L’ambient era distès entre els apoderats i interventors del partits polítics locals durant la llarga jornada del 24M. Aquí podeu veure (d’esquerra a dreta) Joan Serra Cuixart de l’Assemblea per Sant Joan, Marc Vidal del Pi i Frederic Febrer del PSOE.

l’assemblea per sant Joan va fer també presentació i míting. la candidatura es va presentar el 8 de maig, a la plaça de Joan Carles i, amb la presència de Joana aina Campomar, de Pollença, i l’exbatle de Petra i tercer a la llista del Consell, Joan Font Massot. el dimecres 20 va fer el míting, amb alguns convidats: Miquel ensenyat, batle d’esporles i candidat al Consell, i Joan Font Massot. el PsiB-Psoe va presentar la seva llista el dissabte 16 a la Casa de Cultura, davant una vuitantena de persones. Varen intervenir a l’acte Pilar sansó Fuster, que féu de mestra de cerimònies, Frederic Febrer, que va exposar el programa, el cap de llista, Pep Bauzà Fontirroig “des Molí” o “Calderer”, a qui el pànic escènic va deixar alguna vegada en blanc, i Vicenç Thomàs, de la candidatura

del Parlament i antic conseller de sanitat. el Pi (Proposta per les illes) va fer el seu míting a la plaça del rei en Jaume, davant una nombrosa concurrència. Varen intervenir, Joan Matas “Ditaler”, el més jove i els capdavanters de la llista, Bartomeu Ferrer, Noèlia llull, Marc Vidal i Francesc Mestre “Batxà”, també Guillem Gayà “Cambuix”, que va reivindicar que el sistema de pensions s’integri al pressupost general de l’estat, i el convidat, antoni Pastor, exbatle de Manacor pel PP i candidat al Consell.

Tots els partits acompanyaren els actes amb mitjans audiovisuals (música, vídeos...) fets amb més o manco recursos i amb resultats desiguals. També tots oferiren una mica de refrigeri als assistents. la majoria d’actes

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 4

mel i sucre varen ser bastant concorreguts, com sol passar amb les eleccions locals. els cartells electorals es varen penjar el primer dia, per fer la foto d’inici de campanya, però no pareix que cap partit es preocupàs gaire de renovar els que s’havien desferrat per culpa del vent o de qualque desaprensiu. També el primer vespre varen aparèixer pancartes, de banda a banda de carrer, a les entrades i als punts més cèntrics.

Com era d’esperar, de la llista “fantasma” Familia y Vida no se n’ha sabut res. ✑ el cap de setmana del 2 i 3 de maig es va fer a sant Joan el Happy Weekend. un grup de 24 joves d’entre 12 i 23 anys (de sant Joan, Petra, sineu, Felanitx, son Ferriol, Palma...), dirigits per Joan laínez, dedicaren els dos dies, en sessions de matí i horabaixa, a preparar sis cançons, amb la corresponent coreografia, que després oferiren en concert obert al públic. els cantaires varen tenir algunes col·laboracions especials: la santjoanera Mercè serra, que va fer de veu solista en la peça de Queen (el director va dir que necessitava una veu “bruta”, en el sentit de “dura”), alguns components del Gay Men’s Chorus, que dirigeix el mateix laínez, diversos cantaires de la Coral de sant Joan que eren entre el públic i alguns instrumentistes del grup istanbul.

El taller musical per a joves organitzat per l'Associació Coral de Sant Joan fou un èxit total, que compta amb la col·laboració de Mercè Serra i alguns dels cantaires del Mallorca Gay Men's Chorus, tots ells dirigits per Joan Laínez (foto Catalina Gayà).

L’Ajuntament ha retolat el camí per arribar a Sant Nofre des dels Quatre Vents fins al peu del puig.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

4

Tel: 971 80 98 80

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 5

mel i sucre les sis peces que interpretaren foren: Hosanna (un espiritual negre), Someone to Love (Queen), Per què he plorat (del musical Mar i Cel, de Dagoll Dagom), Bad Romance (lady Gaga) i It’s my Life (Bon Jovi). si no vàreu assistir al concert, podeu veure’l en vídeo al nostre web: http://melisucre.cat/?p=2214. l’associació Coral de sant Joan, organitzadora del taller, pretén que aquesta iniciativa tengui continuïtat i que es creï una coral estable de gent jove al Pla de Mallorca; sembla que el jovent que hi assistí hi està molt interessat a formar-hi part.

L’Associació de Persones Majors assistí a una trobada amb altres associacions de tot Mallorca al monestir de Lluc.

PLANTERS

NICOLAU

Malgrat que el PP hagi perdut més de 70 vots en les darreres eleccions a batle, es manté amb 3 regidors.

✑ els Xeremiers de sant Joan acompanyaren el gaiter i flabioler gallec Carlos Núñez. amb motiu del desè aniversari del teatre de Petra, es Quarter, es va organitzar a l’església d’aquell poble una actuació d’aquest famós músic i la seva banda. en algunes peces varen tenir l’acompanyament dels santjoaners. l’acte, amb una acústica i una il·luminació molt aconseguides, va atreure set-centes persones. ✑ amb motiu del Dia internacional dels Museus, la Casa Museu Pare Ginard va presentar novament l’app interactiva que ja havia mostrat fa alguns mesos, que ara està disponible en quatre idiomes. aquest programa per a dispositius mòbils ofereix una

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

5

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 6

mel i sucre un horari especial “de portes obertes”. el dissabte 16, Dia internacional dels Museus, na Caterina Contacontes va explicar rondalles i es varen exposar gloses “per esbutzar-se de rialles”.

Els xeremiers de Sant Joan varen tenir l’oportunitat de sonar amb l’arxifamós gaiter Carlos Núnez en el concert d’aniversari del teatre de Petra (foto Joan Paloni).

“realitat augmentada”. Mirant a través de la pantalla, es veuen imatges i se senten sons superposats al que es veu i sent a simple vista. això proporciona una expe-

riència molt més enriquidora, que fa més fàcil “traslladar-se” al temps de la infantesa del pare Ginard, fa més d’un segle. els dies 16, 17 i 18 hi va haver

✑ el dBalears va atorgar el guardó Primera Plana al santjoaner Jaume sastre, el docent que va mantenir, ara fa un any, una vaga de fam que es va allargar durant 40 dies. a l’acte d’entrega hi assistiren persones que varen formar part del grup de suport a sastre durant tota la vaga. a ells, simbòlicament, també se’ls féu entrega de l’escultura, una talla elaborada per l’escultor Ferran aguiló, feta expressament per a l’ocasió. anteriorment, el premi s’ha atorgat a institucions i a personalitats com el Teatre de Bunyola, Biel Majoral, sebastià salom, el Moviment d’escoles Mallorquines, Joves de Mallorca per la llengua, el vicari general andreu Genovart, l’escola Pública de son sardina, el grup musical antònia Font i l’associació Punt Cat. ✑ Justament, Jaume sastre i iñaki aicart, de l’assemblea de Docents, feren una xerrada organitzada per l’aPiMa de l’escola de son Juny. Hi assistiren una quinzena de mares i pares.

La botiga de Joana Maria Font “de s’Hort”, situada al poble de Valldemossa, va aparèixer en un article del periòdic nord-americà The New York Times.

6

✑ També els espais Familiars de sant Joan duen molta activitat. el dimarts 19 de maig organitzaren

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 7

mel i sucre un taller per a adults amb un objectiu ben ambiciós: aprendre i ensenyar a pensar. es tracta d’estimular l’esperit crític dels infants mitjançant els contes i altres recursos. el taller va anar càrrec de Montse Huertas sánchez, llicenciada en filosofia i màster en filosofia per a nins. ✑ segons les dades de l’institut Nacional d’ocupació, la taxa d’atur s’ha reduït un 11,2% a les illes Balears entre el 2014 i el 2015. a sant Joan, s’ha passat de 95 persones a 76, una baixada exactament del 20%, però tanmateix una xifra molt alta per un poble com el nostre amb una gran quantitat de jubilats. ✑ Vuit santjoaners del grup Peus Grossos participaren en l’onzena edició de la Cursa de ses Paparres, que es fa a son Carrió. sis varen fer la versió llarga (10,2 km) i dos la curta (4,2 km). aquesta prova és molt popular, com ho demostra el nombre de participants: enguany hi va haver 1.283 inscrits. ✑ un corredor santjoaner que destaca a nivell estatal és en Tomeu Nicolau. el 10 de maig va ser a Granada a córrer el Campionat d’espanya de Mitja Marató absolut i de Veterans. De més de 3.000 participants va quedar en la posició 122 de la classificació general, 85 del campionat absolut

Tomeu Nicolau quedà 5è de la seva categoria al Campionat d’Espanya de Mitja Marató que va tenir lloc a Granada (foto Macuin).

i 5 de la seva categoria (M45). ✑ el cuiner solleric Òscar Martínez, popular per un programa d’iB3, farà un taller de cuina a l’associació de Persones Majors el 30 de maig. Per una trentena d’euros es podrà assistir al taller, amb una durada de quatre hores, i després sopar, amb entrant, primer, segon plat i postres. està obert a totes les persones interessades, siguin o no de l’associació. ✑ la santjoanera Joana Maria Font “de s’Hort” és la propietària de la botiga s’Hort de Cartoixa, a Valldemossa, que s’autodefi-

neix com “comerç de queviures especialitzats”. Va aparèixer en un reportatge sobre gastronomia publicat a la secció de viatges de The New York Times. l’autora descriu un viatge per la carretera Ma-10, de Pollença a andratx, on va tastant moltes especialitats mallorquines. De pas per Valldemossa, s’atura a la botiga de na Joana Maria, de la qual diu que és “una joia”. Pel que fa al menjar, pareix que el que va agradar més a la periodista varen ser els cocarrois, l’ensalada de codonyat i maonès, la torrada d’embotits amb suc de taronja, la coca de patata i els escaldums de pollastre. ✑ el dissabte dia 30 de maig està previst que hi hagi la trobada d’escoles de ball. l’acte és organitzat per aires de Pagesia i tendrà lloca a la plaça de la Constitució a les 18:30 h, amb l’actuació de Brocalet (llorito), Copeo de sineu, Va de Jota! (sant llorenç) i aires de Pagesia de la nostra vila. ✑ i el diumenge dia 31 de maig hi haurà la primera Carrera de Postes que es farà a la vila. es tracta d’una concentració de cavalls, muls, ponis i similars amb carros i carruatges diversos. l’etapa té 28 km distància; la concentració és a les 9 h al “camp de futbol” de son Juny i en acabar es farà un dinar de paella.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

7

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Pรกgina 8

mel i sucre

8

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 9

mel i sucre

el PiNTor CliMeNT PiCorNell Fa DoNaCió De CiNC QuaDres a l’aJuNTaMeNT

L'Aj untament de S ant Joan ha rebut amb gratitud la donació que ha fet el pintor santj oaner Climent Picorrnnell de 5 quadres que han presidit els darrers 4 anys la sala de batlia. En el plenari de dia 1 3 de maig el Consistori va deixar constància de l'agraïment cap al pintor.

Ja anteriorment va fer donació de l'escut de S ant Joan, una rèplica del que hi ha a l'església parrrroquial.

Climent Picorrnnell és un pintor reconegut; a la Península les seves exposicions gaudeixen d'un gran èxit.

A JU UNNTAMENT DE S ANT JOAN, Carrer Maj or, 61 Telèfon 9 7 1 5 2 60 03 http: //www. aj santj oan. net/

9

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 10

mel i sucre

l’hort des padrí

a

quest mes és el que obre la porta a l’estyiu i és el mes en què la natura està en la seva plenitud de recollida per a la pagesia. la dita era: “Pel juny, la falça alpuny”, això suposava trenir les falçs ben esmolades o dentades de nou per tal d’envestir de bona gana a la segada dels cereals. aquesta tasca, actualment, estrà descartada, perquè aquesta feina la fan les màquines recol·lectores. “el juny diu al foraviler: Ja dormiràs de gener.” s’han d’escugular els alls que han tret cugul i a finals de mes ja es poden arrabassar i deixdar-los estesos alguns dies perquè eixuguin. es poden treure les patates novelles, les que vàrem sembrar en la lluna plena de març. serà bo tallar els tronxos de les carxoferes arran de terra per tal que, passat l’estiu, la rabassa torni a envestir amb ulls tendres, preparant l’esplet de l’any que ve. És temps de preparar les herbes, dolces o seques, per fer-ne un glopet, que cau molt bé tant a l’estiu com al’hivern.

10

El mes de juny aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” les plantes medicinals recollides en aquest temps conserven millor les seves propietats.

Convé posar les canyes a les tomatigueres, tant de casta grossa com de ramellet i va bé tomar-los els ulls de la soca, i així els ramells de tomàtigues seran de més qualitat. el mes de juny es poden sembrar fesols, mongetes, carabassiners, cogombres, carabasses de totres varietats, cols d’acop i cols floris i moltes altres hortalissses d’estiu. la mongeta és una lleguminosa de fàcil cultiu. Hi ha distintes varietats que es poden consumir tendres, amb la beina, o també per consumir en bessó. es tracta d’un aliment amb poques calories però ric en minerals i molt digestiu. amb lluna plena i minvant es pot aclarir la fruita dels arbres que han carregat amb excés; la que quedi tendrà més qualitat.

Per sant Bernabé, sembra el fasoler i per sant Pere, la mongetera. la setmana de sant Joan és bon temps per recollir la camamil·la.

Perprevenir contra el mildiu i la cendrada dels parrals i vinyes o hortalisses com les tomatigueres, serà bo una empolsada de flor de sofre.

Diumenge dia 7 es fa la processó del Corpus i és tradició engalanar els carrers per on passa la processó.

Dia 13 és l’anomenat sant antoni dels albercocs.

Dia 24 se celebra la festa del naixement de sant Joan Baptista; és una nit màgica i es fa foc i la festa del sol que balla.

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 11

mel i sucre l’altre dia de pagès, mentre estava assgut a l’ombra de la figuera esperant que el sol tombàs per partir a regar les hortalisses del petit hort familiar de son rabassa, me vaig embadalir escoltant la melodia que xiulava una mèl·lera amb el bec groc enramada dalt d’un cirerer carregat de cireres que començaven a pintar; i mentre el mel·lerot entonava les melodies, la seva parella, la mèl·lera, estava covant aquells quatre o cinc ovets que en pocs dies es convertiran en un niu de butzetes que amb la boca ben oberta rebran l’aliment que els portaran els seus progenitors. i aviat hi haurà mèl·leres joves que pasturaran per dins l’hort i caçaran molts de cucs i cuques d’aquests que fan malbé algunes de les hortalisses. Pere tant, les mèl·leres són uns animalons beneficiosos per als hortolans.

Cal Pare Ginard el Col·lectiu Teranyines més primerenc va ser fundat a la primera meitat dels anys quaranta del segle XX per un grup d’in tel·lectuals entre els quals hi havia el pare rafel Ginard.

Durant uns anys, el col·lectiu va organitzar una festa el dia de sant sebastià, que consistia en un certamen de recerca històrica amb el poble de sant Joan com a centre. Tot això està imprès en el

volum titulat Documenta, que va des de l’any 1941 fins al 1947.

Després d’unes dècades de letàrgia, el nou Col·lectiu Teranyines va resorgir per continuar amb la tasca que havien començat els fundadors. un dels entusiastes fou mossèn Josep estelrich i Costa, que va començar la col·lecció de Monografies santjoaneres de les quals s’han editat 23 títols, a més d’auques, fulletons, calendaris i el ja habitual Pronòstic santjoaner. en aquesta segona època es va començar la gestió de la casa museu de cal pare Ginard. l’embrió de la casa museu es va gestar al si del Col·lectiu Teranyines, però a l’hora del naixement de la criatura, les circumstàncies polítiques varen fer que el Consell de Mallorca apadrinàs aquell projecte, cosa que crec que va ser un encert perquè el col·lectiu no tenia recursos ni tan sols per restaurar la casa, que estava en desús i molt deteriorada. en canvi, el Consell s’hi ha gastat molts de doblers i ho ha convertit en una joia de la qual els santjoaneres podem estar orgullosos.

Dies passats, un grup d’amics anàrem de visita a la casa museu de cal Pare Ginard. ens va atendre un jovenet que va dir que era de Montuïri i per cert que va ser molt hàbil en l’explicació de la reforma que s’ha fet durant la

qual s’han aplicat sistemes moderns que desperten i fan més atractiva la curiositat dels visitants sense fer mablé la primitiva estructura de casa de la pagesia santjoanera. en el mostruari de cal pare Ginard, hi trobam manuscrits de les seves obres literàries i també alguns sermons del que anava predicant pels pobles. un dels atractius per als santjoaners és tot un seguit de fotografies que mostren com era la gent del poble durant el segle XX, unes fotografies que inclouen grups familiars, grups escolars de ca les monges o de l’escola, primeres comunions, processons religioses, festes de carrer... entre una cosa i l’altra, s’hi troben representans molts membres de les famílies que vivien en aquell temps passat, cosa que dóna lloc a tota casta de comentaris per part dels santjoaners que les miren. la visita al museu va durar prop d’una hora i mitja, encara que per fer-ho arreu hauria de durar tot un dia. Però encara que la visita es fes aviat, els visitants vàrem quedar satisfets i, en el torn de comentaris, la meva opinió personal va ser que vaig notar a faltar alguna veu santjoanera i sobretot un poquet de protagonisme del Col·lectiu Teranyines. si se donàs això, encara ens faria més ganes, als santjoaners, de visitar la casa museu de cal Pare Ginard.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

11

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 12

mel i sucre

Maquinària agrícola del segle xx (i III) investigació

Les batedores FraNCesC

a

mb aquest capítol donam per acabada la petita sèrie d’articles destinats a conèixer i testimoniar, d’alguna manera, la incipient maquinària moderna de la ruralia santjoanera de principis del segle XX. Tractors, arades, batedores, segadores i d’altres aparells amb els quals es va iniciar la mecanització de les tasques agrícoles d’antany són avui peces de museu. encara ara podem localitzar algun d’aquests aparells arraconat, però la gran majoria es troben actualment desapareguts i sols perviu el seu record a la memòria popular. Per si fos poc, el que encara resta és exhibit a les rotondes de les carreteres, tot suportant les inclemències del temps. el dia que les nostres institucions posin fil a l’agulla i es decideixin a la creació d’un museu agrícola ja no quedarà res a preservar.

1. BATRE AMB BATEDORA les fonts orals apunten que les quatre primeres batedores arribades a Mallorca, devers l’any 1915, tres anaren destinades a possessions de sant Joan: son Gual, son Brondo i els Calderers; i una, a son Joan arnau (llorito).

Malauradament no hem sabut esbrinar qui era el fabricant o distribuïdor d’aquests aparells que ben aviat revolucionarien les feines de batre. antoni sastre (2002: 225) descriu a la seva obra la batedora de la farinera vella, aportant tres fotografies de l’època i abundosa informació sobre la feina i el personal que requeria:

12

CaNuTo Bauçà

“aquestes tres fotografies són fetes a l’any 1934 a la farinera vella i segurament es tracta d’una de les primeres batedores que es posaren al servei del públic. al costat de la fàbrica, els pagesos hi duien els carros carregats de garbes i cada un anava fent la seva garbera i esperant que li tocàs el seu torn. a la garbera, els que eren curiosos, posaven les garbes ben compostes a fi que, si plovia, l’aigua llenegàs i no amaràs les garbes. si posaven les garbes de qualsevol manera, en un caramull malfet, si plovia, desprès les havien d’estendre perquè eixugassin, ja que humides no es podien batre. aquestes màquines havien de comptar amb un bon equip de cinc o sis persones: un que donava brins; un que duia les garbes, i si eren enfora havien de ser dos; un altre que es cuidava dels sacs de gra i dels baleigs; i dos que estaven a la palla que queia damunt el llençol i, en esser ple, el llevaven i n’estenien un altre.

Com totes les màquines, amb els anys s’anaren perfeccionant.

Per exemple, el que donava brins, en lloc d’estar damunt, ja podia estar a baix, per tant el que duia les garbes ja no havia de pujar l’escala. una altra invent que també va simplificar molt la feina va esser el tub amb ventilador, que podia fer uns quants caramulls de palla enfora de la batedora. Per una altra banda, les rodes de goma que més tard posaren va fer molt més fàcil el transport.” altra aportació de l’amo antoni de sa Botigueta ha estat cabdal per conèixer el funcionament

de la batedora dels Calderers: “a damunt l’era vella hi havia una batedora petita clavada fixa, moguda per un motor de benzina.

Després en dugueren una de grossa d’en Mestres de Felanitx i amb el tractor Fordson anaven a batre a son Pere de sineu, a son ramis d’inca i a altres llocs dels quals no recorda el nom.” (sastre, 2003: 98).

Posteriorment (sastre, 2008: 32) torna a insistir sobre la batedora de la farinera vella: “l’any 1929 instal·laren una batedora ruston, anglesa, al costat de la cimentera, que marxava amb el mateix embarrat que feia moure les moles de la farina i les del ciment. segurament fou la primera batedora que es posà al servei públic, encara que en aquella època la majoria de pagesos preferien batre a l’era. És clar que la batedora tan sols era feina de temporada, o sia, en temps de messes. aquesta màquina necessitava cinc o sis homes

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 13

mel i sucre que en general solien ser els mateixos obrers de la fàbrica, més algun de llogat si feia falta. els pagesos, amb els carros i les bísties, traginaven les garbes i agarberaven els cavallons pels

voltants de la batedora i després de la batuda tornaven per endurse’n el gra i la palla.

Dels obrers de la batedora, el més important era el briner, que havia de sebre repartir les gavelles amb seny perquè la màquina fes una bona feina. el garber era qui duia les garbes i de vegades havien de ser dos si la garba quedava penjant un poc cap a defora.

N’hi havia un altre que estava al

gra i cuidava de retirar els sacs plens i enganxar-ne un de buit al canalet del gra. a la palla també solien ser dos, ja que en sortir de la batedora la palla queia a terra i amb llençols de saqueta l’havien de llevar.”

Gràcies a la recerca efectuada per l’amo antoni de sa Botigueta, hem pogut saber que la batedora marca ruston de fabricació anglesa, era distribuïda a espanya

que ens ha cridat fortament l’atenció i que no podem estar de reproduir (vegeu il·lustració adjunta). es tracta d’una “Trilladora Mallorquina”, patentada i amb punt de venda a Barcelona, de la qual no en sabem res pus.

Posteriorment es varen introduir a Mallorca, entre d’altres, la batedora marca ajuria, construïda a les fàbriques de àlaba i araya (Vitòria) i devers el 1946 fou

per la societat Múgica, arellano y Compañia la qual tenia la seu a Pamplona (Navarra) i delegacions a nombroses províncies d’arreu de l’estat. Tenien la representació exclusiva de segadores, tractors marca Deering, batedores ruston i arades, cultivadors i tota mena d’eines agrícoles. l’any 1928 anunciaven la seva maquinària a les pàgines de la prestigiosa revista d’agricultura “el Progreso agrícola y Pecuario” (vegeu il·lustració adjunta). les pàgines d’aquesta revista publicaven l’any 1922, un anunci

creada pels germans Munar, a sencelles, la fàbrica de batedores marca osca.

BIBLIOGRAFIA sastre Gayà, antoni (2002). Les eres de Sant Joan. Monografies santjoaneres, 13. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. sastre Gayà, antoni (2003). “recordança dels amos i missatges dels Calderers.” a: La família Oliver dels Calderers. Monografies santjoaneres, 15, pàg. 87-126. sant Joan: Col·lectiu Teranyines. sastre Gayà, antoni (2008). Empresaris, industrials i fabricants de Sant Joan.

Monografies santjoaneres, 18. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

13

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 14

mel i sucre

notes musicals

Country, rock, Parsons Julià PiCorNell

G

ram Parsons (Winter Heaven, Florida, 1946) havia nascut per ésser una estrella, però desgraciadament fou un estel fugaç. Fill d’una família acomodada –els seus pares tenien grans extensions de fruitals a Florida–, son pare es suïcidà, dos dies abans de Nadal, quan ell tenia dotze anys; sa mare, es casà llavors amb Bob Parsons –de qui ell prendria el llinatge–, i després caigué en l’alcoholisme i morí set anys després, víctima de la cirrosi. Parsons es refugià en la música, però, amb aquests antecedents, era difícil que la cosa acabàs bé.

Com la majoria dels músics joves de la seva generació, volia ser com elvis, i amb el seu primer grup, a l’institut, començà a versionar-lo. en acabar la secundària partí a Massachusetts on cursà la carrera de teologia, que abandonà gairebé immediatament, per marxar a Califòrnia, terra d’oportunitats. el coixí econòmic que tenien a casa seva li havia permès emancipar-se prest, sense haver de treballar, així que dedicava els dies a relacionar-se amb l’ambient musical de la ciutat de los angeles.

allà fou on el seu nom començà a sonar amb força.

Tot i que ell era del sud, mai s’havia interessat gaire per la música popular d’allà, fins que un amic seu li descobrí Merle Haggard. a partir d’aquí s’aficionà a la seva música, i també a la de Johnny Cash, Buck owens o Hank Williams. les lletres d’aquests cantautors parlaven de jugadors, de perdedors, d’alcohol i bars, de pobles morts, de delinqüents i d’amors impossibles; aquests serien llavors els temes recurrents de les seves cançons. l’eclosió de la música psicodèlica era omnipresent a l.a., en canvi ell s’interessà per les històries que cantaven els músics country, amb els seus banjos i violins. així que formà la international submarine Band i firmà el seu primer disc Safe at Home. allà versionava cançons de Cash i Haggard, però també en firmava un parell de

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

14

pròpies, que evidenciaven el seu talent com a cantautor, però el disc s’enregistrà amb mitjans pobres. No passà desapercebut i Parsons rebé una oferta per unirse a The Byrds, per suplir l’erràtic David Crosby, qui s’havia embarcat en un altre supergrup amb stephen stills, Graham Nash i Neil young.

The Byrds era el grup més representatiu del folk-rock psicodèlic, però la incorporació de

Parsons canvià la història. Quan aparegué el disc Sweetheart of the Rodeo, la crítica quedà descol·locada. els Byrds havien abandonat el seu estil propi i havien fet un disc eclèctic entre el country i el

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 15

mel i sucre

Keith Richards i Gram Parsons al Joshua Tree (Califòrnia).

folk-rock; versionant com sempre a Dylan, d’altres autors tradicionals, i incloent-ne a més, unes quantes d’un tal Gram Parsons. arribar i moldre. Parsons demostrà que, si tenia els mitjans necessaris, era capaç de fer unes cançons inigualables. el carisma de Parsons era tant abassegador que havia eclipsat el líder de la banda, roger Mcguinn. així i tot, aquest cantava la majoria de cançons del disc, alguns diuen que per problemes legals de la discogràfica, d’altres que per tensions amb Parsons. Com que necessitava volar més amunt i es veia amb forces, Parsons abandonà els Byrds, juntament amb Chris Hillman, i formà els Flying Burrito Brothers. el grup revolucionà l’escena musical, amb l’impecable The Guilded Palace of Sin. Parsons havia après a trobar

el que cercava, i ho feia amb mestria. allà deixà cançons per a la posteritat, dels temes que li havien tocat el cor de jove, i aconseguí per fi compactar la música rock amb la música country. Feu una gran amistat amb Keith richards, qui el considerava com un germà d’ànima, i sortí de gira amb els rolling stones el 1971. era un tipus histriònic, un rockstar amb totes, i manà fer uns vestits al sastre d’elvis, amb un imaginari propi, per la seva banda; en el seu hi sortien roselles, flames, dones nues, amfetamines, fulles de marihuana, i una creu. es presentava poc als assajos i quan hi anava ho feia embriac. llavors els directes no eren gaire bons, i a les gravacions del segon disc acabà amb la paciència dels seus companys. una altra vegada, començà

l’aventura en solitari. Va saber agrupar músics amb talent i, des de l’hotel on residia, enregistrà un disc memorable, GP, on destaca la comunió de la seva veu amb una llavors desconeguda emmylou Harris. repetí amb èxit amb Grievous Angel, on fins i tot comptà amb qui havia estat guitarrista d’elvis, James Burton.

Però Parsons no veié sortir aquesta joia al carrer, perquè morí d’una sobredosi de morfina i alcohol, davant d’alguns amics seus, que de tant perjudicats com anaven, foren incapaços de fer res.

Morí a un motel de Joshua Tree, un parc nacional de Califòrnia on anava a meditar. el taüt era a l’aeroport a punt per ésser enviat a Florida, on la seva família l’esperava, però el seu mànager el robà, el ficà al seu cotxe, i viatjà amb ell fins a Joshua Tree de nou, on el xopà de benzina i li pegà foc, complint la voluntat de Parsons, i causant gran desconsol entre els seus familiars.

Parsons morí amb vint-i-sis anys, però el temps l’hi ha retornat la dignitat que mereix. Fou un pioner, capaç de retornar la dignitat a la música country, per actualitzar-la, i juntar-la amb el rock fins a formar una unió indissoluble. Visqué una vida com la d’un personatge de cançó country. el seu magnetisme perdura fins avui en dia, si escoltau els discs aquí esmentats, sabreu el perquè.

15

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 16

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015 Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

9,9 9 12,2 14,6

12 11,9 12,5 16,6

10,7 9 12,9 14,4

10,6 7,8 13,2 14,9

10 10,7 11,8 16,2

9,7 10,4 11,2 14,1

9,8 9,9 11,7 13,6

11,8 11,4 12,3 14,9

Comentari al mes d’abril el mes d’abril, amb una temperatura mitjana de 14,6 ºC, s’ha presentat més fresc que l’abril de 2014, amb un valor mitjà de 16,6 ºC. Hem seguit un mes més amb la tendència, des d’inici d’any, amb mitjanes mensuals inferiors a les de 2014. No obstant això, els valors termomètrics fins a l’abril d’enguany coincideixen amb els esperats per al nostre clima per a aquesta època de l’any. al llarg del mes, les temperatures han anat ascendit suaument; solament hi ha hagut una baixada un poc pronunciada entre els dies 5 i 9, les jornades més fresques del període. en general ha predominat l’ambient primaveral, amb cels clars i temperatures agradables. a excepció dels dematins i en tombar el sol que refrescava un poc, durant la resta del dia hem tengut habitualment força calor com per anar en màniga curta i per poder prendre algun bany a la mar, en el cas dels més atrevits i dels menys fredelucs. encara que s’anunciàs alguna inestabilitat atmosfèrica al llarg del mes, no ha arribat a ploure quasi gens; l’única precipitació perceptible es produí el dia 27, amb 2,8 mm. en total el pluviòmetre ha sumat 5,6 mm, on més

16

Pluviometria

MES D’ABRIL

2015

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

14,6 ºC 16,6 ºC 23,8 ºC (dia 23) 25,8 ºC (dia 13) 6,2 ºC (dia 9) 10,3 ºC (dia 1) 5,6 mm (3 mm dels 24,5 mm quals, de rosades matinals) 5,7 Km/h 4,8 Km/h 57,6 Km/h (dia 27) 67,6 Km/h (dia 25) E NO 76 % 72 % 1019 mb 1013 mb 3,6 ml/dia 3,6 ml/dia

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014

MAIG 2015 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2015 2015 2015 2015

GEN. FEBRER MARÇ ABRIL

2014 ABRIL

19,7 ºC 32,7 ºC (dia 14) 10,5 ºC (dia 21) 6,8 mm 6,1 Km/h 49,7 Km/h (dia 16) O-NO 6,5 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

64410 75532 117872 162389

5548 6288 9507 12791

11,61 12,01 12,4 12,7

10,84 10,02 15,58 20,27

4494 5093 7701 10361

1387 1572 2377 3198

173230

13542

12,79

22,23

10969

3386

de la meitat corresponen a rosades i boirades d’alguns dematins. enguany, el bon temps ha acompanyat durant les vacances de Pasqua i ha afavorit les celebracions religioses de la setmana santa que es fan a l’aire lliure.

Des d’aquestes festes, a principis

de mes, i durant la resta de setmanes s’ha pogut gaudir de l’aire lliure i d’una natura, que s’ha manifestat més exuberant que mai, amb una massa vegetal, afavorida per les bones condicions ambientals, i esquitxada per la policromia i aromes de les flors, i

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 17

mel i sucre amb una explosió de vida animal (ocells, insectes, rèptils, amfibis) que s’ha fet present després dels descans i letargia de l’hivern. encara que no haguem tengut pluges, la humitat s’ha mantinguda alta, amb una mitjana del 76%. sí que ha augmentat un poc, l’evaporació, que ha passat dels 2,4 ml/dia del mes passat als 3,6 ml/dia de l’abril. aquesta situació ha duit a haver de començar a regar aquelles plantes o cultius que precisen de regadiu. el vent ha estat un altre meteor que s’ha fet sentir també durant alguns dies. la mitjana ha arribat als 5,7 Km/h.. el dia 27 anotàrem el cop de vent més fort del mes amb 57,6 Km/h. la direcció predominant ha estat de llevant (e).

Comentari al mes de maig en el maig les temperatures han augmentat de manera considerable, invertint-se la tendència dels mesos anteriors. encara que els valors han fluctuat un poc, en conjunt i fins a la data han predominat els dies de calor quasi bé estival, amb mitjanes diàries que han superat els 20 ºC. la forta insolació afegida a una precipitació mínima ha fet fet que els camps de cereals que dominen les nostres terres comencin a rossejar, color que ens indica que aquestes plantes comencen a granar i que l’ambient d’estiu s’acosta. De totes maneres des de mitjan mes una certa inestabilitat s’ha instal·lat a l’atmosfera però que fins ara no ha aportat més que unes petites precipitacions que en conjunt han comptabilitzat 6,8 mm. No ens convé ara, a finals de maig, i molt manco en el juny, un temps plujós; no és beneficiós ni per a la majoria de cultius ni tampoc per als visitants, que cerquen cels estirats i temperatures càli-

des. ens hagués anat millor un abril humit per al nostre cicle agrícola; ja ho diu el refrany: a l’abril cada gota val per mil.

També ens va bé l’aigua al maig com ho expressa la saviesa popular: al maig cada gota val un raig, però molt millor si és a principis de mes. Confiem que la climatologia ens afavoreixi i no ens dugui aigua a destemps com l’any passat en què varen caure un centenar de litres pel juny i molt manco que la precipitació sigui en forma de calabruix, com ha afectat tan negativament a indrets peninsulars en aquests darrers dies.

Parc solar fotovoltaic Com era d’esperar, per aquesta època de l’any, en el mes d’abril s’ha produït un nou augment de la la radiació solar en relació al mes anterior; el dia segueix allargant-se, quasi una hora de mitjana (que ha passat de 11 h 54 min de mitjana del març a 13 h 20 min de l’abril). No obstant això, i en con-

tra del que era previsible, atès que no ha estat un mes de molta inestabilitat, s’ha reduït en 10841 Wh/m2 la radiació rebuda, respecte a l’abril de 2014. així i tot, s’han generat 3284 Kwh més que en el passat març però amb una lleugera baixada del rendiment, que ha passat de 12,40 a 12,70; és a dir, per obtenir cada Kwh s’ha necessitat un poc més de radiació que en el mes anterior. si comparam l’abril d’enguany amb l’abril de 2014, observam que la generació d’energia elèctrica ha disminuït en 751 Kwh, descens causat per l’esmentada disminució de la radiació solar que ha incidit a les plaques, probablement a conseqüència de la presència de núvols, encara que hagi estat un mes sense quasi precipitació. la temperatura mitjana a què han estat exposades les plaques ha estat quasi 2 ºC inferior a la del març de 2014; el rendiment de l’abril d’enguany, potser per aquest descens, ha millorat 9 centèsimes respecte al mateix mes de 2014.

17

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 18

mel i sucre

Feim un pensament

30 pensaments

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

F

eim un pensament... trenta! aquest és l’article número 30 que mel i sucre em publica, ja fa tres anys que continua i comencen a quedar enfora els primers números. els haureu de cercar al 2012 o al blog http://pensamentgeografic.blogspot.com.es/. supós que aquest mes estareu tots nerviosos amb les eleccions i els possibles canvis de govern (quan escric aquest article l’únic que sé és que el Barça acaba de guanyar la lliga; i falta una setmana per les eleccions).

Què hem pensat fins ara?

Hem parlat de molts temes, sant Joan, Barcelona, Xile, clima, turisme, urbanisme, paisatge, ecònomia, transports, geologia, hi drologia... fins i tot de llames i terratrèmols, o curiositats exòtiques com les relacions entre Xile i Mallorca-Barcelona-espanya... com explicaré en aquest article.

18

Catalans a xile Malauradament, és mal de fer trobar mallorquins famosos a Xile, tot i que hi ha el cas de la ciutat d’ovalle, on la immigració mallorquina va ser massiva i s’hi poden trobar molts llinatges mallorquins. Per això, bàsicament escriuré de catalans, me sap greu.

Fa poc era dia 21 de maig, a Xile es celebra aquest dia el combat naval d’iquique del 1879, una de les moltes batalles de la Guerra del Pacífic de Xile contra Perú i Bolívia. el més curiós d’aquesta guerra és que el principal general peruà era Miguel Grau, nét de catalans, concretament de sitges. el general xilè era arturo Prat Chacón, també nét de catalans, concretament de santa Coloma de Farners. Per això a santa Coloma hi ha una plaça anomenada “artur Prat” on cada 21 de maig els xilens que viuen a Catalunya fan un homenatge al general. També

GeÒGraF

hi ha l’avinguda de Xile i el carrer d’iquique. Per altra banda, a la ciutat d’iquique, és fàcil trobar el carrer dedicat a santa Coloma de Farners.

Però no queda aquí la cosa: la família Montt, provinents de sant Pere Pescador a Girona, van arribar a tenir tres presidents de la república de Xile: Manuel Montt, Jorge i Pedro Montt, entre el 1850 i el 1910. l’actual himne de Xile està també compost per un músic català: ramon Carnicer. i es comú trobar ciutats amb un carrer dedicat. el Centre Català de santiago de Xile fou fundat l’any 1906 i és un dels més antics.

Ja que és mes d’eleccions, deixaré aquest article curtet perquè cada vegada vénen coses més interessants.

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 19

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 69

passatemps

MOTS ENQUADRATS 69 a M B rNau

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

oraTiNos i

1

orDoy

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Li han respost amb p`osters del

ha els diumenges despr´es d’un pont. Quan apareix en parella, com aqu´ı, t´e un so diferent. A l’abecedari n’hi ha dues. 5. El curs d’aigua li fa gr` acia.

La que seu al final de la platea no creu en D´eu. A la gala hi serviran una planta marina amb un agl` a.

6. Tros de l’ectoplasma. Relatiu o pertanyent al curr´ıculum. 7. Que fa maldats per enc` arrec. Tipus de joc en qu`e cada jugador n’empr`en un. Suc de ra¨ıms que data del segle sis. 8. A un lloc f`ertil del desert hi pot cr´eixer soia. L’Estat Isl` amic n’ha autoproclamat un. 9. Al cel podem trobar la Major i la Menor (a la imatge). Quin mal! Al mes de iar el membre de la ra¸ca superior mostr` a la seva ira. Serralada. 10. Als extrems del raor. Establiria un acord sobre com procediria amb ell. Conjunci´ o erecta. 11. Propietari de la moa desbaratada, per la qual no mostra un amor total. Que serveix de qualque cosa. Nom mascul´ı d’origen escandinau. ´ una infreq¨ 12. Es u`encia, per` o resar` a alterat. Ho fa una cosa quan la deixes al Sol. El podeu resoldre a:

dol¸c. T´e assenyalat al bell mig de l’horari que ha de dir les oracions. 2. Que ho vol tot, com un dels set dimonis. La part m´es h` abil de l’hum` a. 3. Na Paula t´e una bona casa. Animal que construeix preses a rius o projecte que construeix dep` osits a la mar Mediterr` ania. 4. A la vall occitana hi ha una arna. Com que es vol unir en matrimoni es rasca la butxaca. L’ed`en celeste n’´es ple. 5. ... ha donat un tros de liana. Relatiu o pertanyent als saures.

Els ocells parteixen cap a Austr` alia. 6. Primer quadrant. Fet de vidre. La taca del document formal ´es que pot provocar un atac. 7. Tocar´e el que retoca desbaratadament les oques. Concerti una trobada, per exemple a una ciutat anglesa. 8. La masovera en compra el dimarts (en singular). Provoca ira a melisucre.cat/?p=2230 la ra¸ca ` aria. Un que es pensa que pot volar n’est` a tocat. 9. El cam´ı de l’estimaci´ o tamb´e du a Roma. Solucio ´ al nu ´ mero 68: Entrar sense perm´ıs a un camp de cols. Duplicada B R O T A A S T U T A sona diferent. 10. Arrupiries, abatries. 11. Lletra A U R O R E S A L A R que t´e un poc de tela. Cap de llista. Li lliurar´e, L L A R G S A S T U T perqu`e un se’n refia. 12. Tercera persona singular L E C T I N E S I R A del pret`erit imperfecte d’indicatiu del verb sedegar.

E T I L O T S MO N S A O A B R I G A E Al bell mig de la pica. 13. Part posterior d’una oca T N A S U M A R E N alterada. Que manca de ritme.

Verticals: 1. Insecte que neda fent tracci´o amb els bra¸cos de manera simult` ania. A la tecla de dalt a l’esquerra. 2. F` abrica d’` ovuls. Animal que pot canviar de color. 3. Al` as l’habitaci´ o de cinema.

Molt´ıssim de baf, molt´ıssim de vapor. 4. El que hi

A R I P E A R P A A

S I X R E A C L A L U

A I S I N O U N A

S I L C L A A T I D E R E S R S

E A E S P T A E T

C S A R A

19

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 20

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Grup de nins santjoaners tocant el tambor, encapçalant una processó del Corpus, a meitat dels anys cinquanta. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”. Fotografia 2: Processó del Corpus de l’any 1965, pujant pel carrer Major. aportació fotogràfica: amador Bauçà Bauçà “Passol”. Fotografia 3: enramellant el carrer de Fra lluís Jaume, abans de la sortida de la processó del Corpus, a principis dels setanta. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

20

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Pรกgina 21

mel i sucre

21

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 22

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Spaguetti al riccio di mare (Sicília) saCraMeNT Ferrer

s

icília és l’illa més gran de la Mediterrània i ocupa una posició central i molt estratègica.

Per això, durant més de 6.000 anys diferents cultures, tant d’europa com d’àfrica, han deixat la seva empremta a l’illa, en forma de ruïnes, monuments o edificis. alguns d’aquests pobles invasors que han passat per sicília al llarg de la Història han estat els grecs, romans, àrabs, bizantins, normands, francesos i catalans-aragonesos.

Tot això fa de sicília un lloc de contrasts i amb molts atractius de diferents tipus per al visitant: temples grecs, ruïnes romanes, castells i catedrals normandes, o cúpules àrabs i bizantines, a més de l’actiu volcà etna.

Menjar bé és un dels grans plaers dels sicilians. la cuina siciliana té molt alta qualitat, desenvolupada al llarg de molts segles amb la influència de les successives cultures invasores. Pel seu caràcter insular, el peix és el component primordial. lògicament, per raons històriques, geogràfiques i climatològiques també incorpora els components de la dieta mediterrània com l’oli o el vi.

22

Ingredients Per a 4 persones: - 350 g d’espaguetis - 110 g polpa d’eriçó de mar (*) - 1 pebre de cirereta - oli d’oliva verge - 5 alls - sal (*) es pot adquirir a la zona “gourmet” de grans magatzems.

Preparació - laminar els alls ben fins.

- Fer rodanxes del pebre de cirereta.

- abocar oli d’oliva extra verge dins una paella i fregir els alls i el pebre de cirereta fins que estiguin daurats.

- afegir la polpa d’eriçó de mar i sal marina.

- Cuinar uns dos minuts i mig o fins que es torna a veure l’oli.

- Dins una cassola amb sal i aigua abundant bullir els espaguetis fins que la pasta està al seu punt.

- una vegada bullits, escolar-los i abocar-los dins la salsa de la paella juntament amb un cullerot amb 80 ml de brou de bullir la pasta.

- remenar i servir.

mel419_mis298 26/05/15 10.18 Página 23

mel i sucre Efemèrides

agenda

Dies assenyalats Juny: Corpus Christi (4), sant onofre (12), sant antoni dels albercocs (13), sant Joan Baptista (24), sant Guillem (25), sant Pere i sant Pau (29).

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

El mes “aigua de sant Joan, celler buit i molta de fam”. esperem que no sigui així, sobretot per la marxa que duim d’aigua enguany, però no se sap mai. Ha arribat l’estiu i ja no hi ha por als constipats. la fruita és a la plena: albercocs, cireres, prunes, melicotons... i a finals de mes les primeres figues flors. És temps de sega: faves, ordi, civada i blat.

Per sant Joan és bon temps per sembrar lletugues i raves i planters de col. aquest mateix dia diuen que si sembren clavells a la sortida del sol i els reguen amb aigua de set pous en sortiran de set colors.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) la lluna

el sol

1 juny 15 21 30 15 juliol

surt es pon 06.23 21.09 06.20 21.17 comença l’estiu 06.23 21.19 06.32 21.15

2 juny 9 16 24 2 juliol

plena quart minvant nova quart creixent plena

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 31 de maig Porreres dia 7 de juny sant Joan dia 14 Vilafranca dia 21 ariany dia 28 Montuïri dia 5 de juliol Petra

Juny de 1995 • Va morir Josep estelrich “Turricano”, víctima d’un accident amb el tractor devora les cases d’Hortella, on vivia i feia de pagès. Havia tengut una vida laboral, social i cultural molt intensa: entre altres coses havia estat regidor de l’ajuntament (al final del franquisme i amb el primer ajuntament democràtic), sindicalista, cooperativista, president del Teleclub, col·laborador de Teranyines (hi publicà un llibre sobre la Guerra Civil i la postguerra) i candidat al Parlament Balear amb el PsM. • es va jubilar Miquel Gaià “es Mestre Fidever”, que havia estat al capdavant de sa Nostra durant 23 anys.

• Va morir sor antònia adrover, de Felanitx, germana de la Caritat, a l’edat de 93 anys. Va estar més de vint anys a sant Joan, dedicada a la formació dels pàrvuls.

Juny de 2005 • es va anunciar la creació de l’escola de Música de sant Joan, que seria gestionada per l’associació Coral de sant Joan, que s’havia de posar en marxa amb el nou curs escolar.

• el doctor ulrich lange, dentista, va obrir una consulta al carrer Major, ben davant Can Mateu des Forn. li feia d’infermera n’antònia Matas “Miquelona”.

• la revista Mel i Sucre va arribar al número 300. s’havia publicat ininterrompudament des del juny de 1980. Per commemorar la xifra rodona es va editar un número especial.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

23