Mel i Sucre. Núm. 414 desembre de 2014

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

La revista Mallorca agrícola FraNCesC CaNuTo

Desembre 2014. Núm. 414 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Entrevista amb na Maria A. Company seBasTià saNsó

Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Passatemps arNau MoraTiNos Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà, Jaume albert Miró, Bernadí Company, Pedro Galmés, rafael soler.

Tirada actual 500 exemplars

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta Motius nadalencs.

Agenda reDaCCió els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 3

mel i sucre

notícies locals • Daniel Ábalos, l’home d’artà que va atropellar mortalment el ciclista santjoaner Joan roig “de son Burixó” ha perdut l’apel·lació que havia presentat contra la seva sentència davant l’audiència de Palma, la qual ha ratificat la pena que se li va imposar després del judici, de quatre anys i sis mesos. l’audiència ha dit que la sentència està “sobradament motivada” i que les penes són “totalment proporcionades i adequades a la gravetat dels fets”. uns dies després de la ratificació de la sentència, iB3 va dedicar un reportatge a la qüestió. Va explicar els fets de l’11 de novembre de 2012, amb l’ajuda d’en Xisco Gayà “Fidever”, que anava just darrere en Joan roig en el moment de l’atropellament. També va parlar amb la viuda, na Francisca abraham i amb altres santjoaners. Després, anaren a parlar amb el culpable, a ca seva. Curiosament, tot i tenir el carnet de conduir retirat per dos anys, va arribar amb cotxe. N’Ábalos va explicar exactament la mateixa versió que va contar al jutge: que no havia vist cap ciclista, que es pensava haver pegat a un camió, que es va posar nerviós, etc. els experts que va consultar iB3 consideren que la sentència ha estat “exemplar”. s’ha de considerar, tanmateix, que si el conductor hagués tengut els papers en regla i no hagués fugit, se n’hauria sortit amb una sentència molt menor, per la qual no hauria ingressat a la presó. si voleu veure el reportatge, podeu fer-ho a través del nostre web: http://melisucre.cat/ ?p=1978. Però, la realitat és que no ens queda res més que “Joan, sempre en la memòria!”.

A més de la controvertida diada dels innocents de cada any, aquesta vegada els Quintos han duit a terme un bon nombre d’activitats durant les festes de Nadal.

Aquí podeu veure un moment del torneig de futbol sala 3x3 que es va fer al poliesportiu de Son Juny el dimarts 30 de desembre (foto de M. Català); una imatge del bingo familiar i la presentació de Ses Majestats els Reis d’Orient.

3

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 4

mel i sucre • Ha acabat la instal·lació de la xarxa de pluvials a la part baixa del carrer Major i un tram del carrer de la raval, fins a la sortida de la Claveguera. amb les primeres pluges fortes, la xarxa ja va ajudar a llevar aigua de la superfície dels carrers, encara que, evidentment, no hi ha manera de canalitzar tota l’aigua que cau en episodis severs.

• sant Joan ja té més de 2.000, habitants censats, concretament 2.030. una de les conseqüències és que l’ajuntament tornarà a tenir onze (11) regidors a partir de les eleccions de 2015, com ja havia passat al principi de la democràcia. amb els mateixos resultats de les eleccions de 2011, un dels dos escons addicionals hauria estat per al PP i l’altre per a Cxi (actualment Pi).

• s’ha contractat un educador mediambiental per un període de 6 mesos. la seva tasca principal serà assessorar els usuaris del Punt Verd, que ara només estarà obert les hores que hi haurà l’educador. l’ajuntament confia que el cost del sou d’aquesta persona es compensarà amb l’estalvi en la reducció de la despesa generada al Punt Verd, especialment per la previsible reducció dels quilos de rebuig que es recolliran, i pels quals es passa factura a l’ajuntament.

• es varen aprovar els pressuposts municipals per a l’any 2015, per primera vegada abans que acabàs l’exercici anterior. són uns pressuposts que continuen dins la línia de contenció de la despesa. segons es va dir al ple, les entrades creixen una mica no per l’augment de la pressió fiscal sinó perquè, de mica en mica, es va aconseguint que tothom pagui el que toca, per exemple, fent que

4

Neus Bordoy oferí un taller de dolços nadalencs a la Sala polivalent del casal de la Tercera Edat pocs dies abans de Nadal.

Maria Company “Turricana”, a l’esquerra” de la fotografia, dirigí les operacions del taller de decoració nadalenca que es féu a la Casa de Cultura.

Antònia Rebassa, al centre, fou la que dirigí el concorregut taller de neules realitzat al Casal de la Tercera Edat.

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 5

mel i sucre

El grup Espais familiars, format per pares joves, també paraticiparen en la decoració dels carrers de la vila

els metres que es graven siguin els realment construïts, o que tots els que tenen recollida domiciliària de residus paguin la taxa, encara que visquin a les foranes del poble. es té la intenció de continuar oferint gratuïtament serveis que en altres pobles tenen una taxa, com ara la piscina municipal o l’ús d’instal·lacions esportives. l’equip de govern es va congratular que els pagaments es fan ara dins el termini màxim de 30 dies que fixa la llei, i sovint al cap de només 15 dies. això és possible perquè la gestió, que abans feia en part una empresa de fora, la fan ara tres empleats de la casa, en Joan Campomar, na Catalina Pocoví i en Gori Nicolau, que han vist un poc recompensada econòmicament la feina extra.

l’endeutament municipal segueix sent molt important, de prop de 600.000 euros, i l’any que ve se n’eixugaran uns 100.000. s’havia aconseguit renegociar els interessos amb la Caixa de Colonya (per passar de 30.000 euros anuals a només 4.000), però ara sembla que el Govern espanyol assumirà els interessos i, per tant, el cost serà zero. les inversions que es podran fer són molt escasses i de moment no es veu possible cobrir la segona plaça de policia local, una necessitat reconeguda per tots els grups polítics.

• Maria antònia Company, filla del músic santjoaner i director de la Coral universitat de les illes Balear, fou la protagonista d’una

entrevista realitzada al Diario de Mallorca el dissabte dia 29 de novembre. Na Maria antònia, resident a Beijing, contava la seva experiència en aquell país tan llunyà com és la Xina. en aquest mateix número de Mel i Sucre podeu llegir l’entrevista.

• un total de 186 atletes varen acabar la ii Cursa Popular Peus Grossos, amb dues distàncies: 5,5 km (49 corredors) i 10,8 km (137 corredors). el guanyador de la versió curta va ser Toni Tugores Taberner, de sa riba Trail, amb un temps per baix dels 20 minuts. en la versió llarga es va imposar Damià ramis Pons, amb una mica més de 37 minuts. el santjoaner Tomeu Nicolau Català va fer bon paper en aquesta prova, ja

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

5

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 6

mel i sucre que va quedar en sisena posició, amb un temps un poc per baix dels 40 minuts. un grup del Club atletisme Manacor va anar a sant sebastià a fer la Marató i la 1/2 Marató el cap de setmana del 29 i 30 de novembre. Dos del grup eren de sant Joan. en Tomeu Nicolau va fer la Marató amb un temps de 2 h 44’ 21’’ i quedà el 98è de la general d’un total de 2.914 participants i el 8è de la seva categoria (M-45) al Campionat d’espanya. a la 1/2 Marató, en Guillem Munar “Bronder” va fer un temps d’1 h 27’ 46’’, que li suposà quedar el 195 de la general, de 1.512 participants, i el 64 de la seva categoria (M-40).

• la Federació espanyola de Motociclisme ha decidit concedir una prova del Campionat d’espanya absolut de Trial a les illes Balears i l’encarregada d’organitzar-la serà la Penya Motorista de sant Joan. Tendrà lloc el 29 de març de 2015, el dia del ram. responsables del Consell de Mallorca, la Federació Balear de Motociclisme i de la Penya Motorista es varen reunir amb la batlessa i regidors de l’equip de govern de sant Joan per traslladar-los les necessitats que hauran de cobrirse per desenvolupar amb garanties una competició d’aquest nivell. També hi va haver una reunió amb el conseller de Turisme i esports del Govern Balear.

D’aquí a unes setmanes està previst que un comissari de Madrid véngui a donar el vist-i-plau a les zones que els organizadors santjoaners han preparat per a aquesta prova del mes de març.

• el restaurant M-46 ha instal·lat una tarima al carrer, coberta per una vela i amb els costats forans protegits per un tancament de

6

Raquel Ruiz i Joan Bauzà Company foren la Marededeu i Sant Josep durant les Matines d’enguany.

Bàrbara Bauzà Riera va interpretar novament el cant de la sibil·la, acte fonamental de les matines mallorquines.

Guillem Mateu Bauzà Gayà féu el Sermó de la Calenda la nit de les Matines.

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 7

mel i sucre vidres transparents. es pot continuar passant per la vorera, entre la casa i la “terrassa coberta”. a Can Tronca han tornat a instal·lar el tancat de plàstic i també al Bar Centro i a Can Jordi s’han enginyat perquè la clientela pugui estar defora a l’hivern i tot. aquests espais semitancats es consideren pertot com a zona de fumadors.

Tres imatges del betlem vivent.

• els dies 27 i 28 de desembre es va poder visitar el betlem vivent que l’associació de Persones Majors va organitzar al menjador del seu local. un bon grup de persones (moltes majors, però també joves) recreaven diverses escenes tradicionals, no de Galilea sinó de Mallorca: parades de venda de menjar i roba, filadores, brodadores, randeres, dos homes que serraven un tronc amb un verduc, dones que feien galletes, sopes de col, omplien llonganissa i salaven ossos, una aiguadera, pastors voltant un foc per protegir-se de la serena... i també un naixement i l’àngel que anunciava la bona nova. les matines d’enguany tengueren un horari un poc estrany, ja que el Consell Parroquial decidí de celebrar l’ofici nadalenc a les 19 h, tot per haver de compartir rector amb el poble veí de Petra (on les matines foren a les 20:30 h) i pels sopars familiars, que ja s’han convertit en un fet habitual aquesta nit tan assenyalada en el calendari mallorquí. l’acte litúrgic, que congregà un nombre important de gent, començà amb el sermó de la Calenda, interpretat per en Josep Mateu Bauzà; després de les primeres lectures pertinents, continuà amb el càntic de la sibil·la, interpretada per Bàrbara Bauzà riera; i finalment, després, acabat el sermó del rector Miquel almiñana, es féu el cant de l’àngel, realitzat per arnau Company roig. Com

7

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 8

mel i sucre

El nostre president Joan Font “es Ciutadà” s’endugué el “jamon” de Guijuelo que sortejaven al bar-restaurant M46 del carrer Major. A la fotografia el podem veure amb en Rafel, el propietari, i na Mercedes, la cambrera.

és habitual en aquesta celebració, l’acte estava presidit pel betlem, del qual sant Josep fou representat per Joan Bauzà Company i la Mare de Déu per raquel ruiz.

Durant les ofrenes, un bon estol de pastorets enjoiaren el pessebre vivent. el sermó de la Calenda, la sibil·la i el cant de l’àngel es varen repetir al cap d’uns dies a la residència Novaedat, per alegrar una mica l’estada dels majors. un altre acte tradicional és la cantada de nadales pels carrers de la vila, que enguany va congregar més gent que mai, segurament perquè s’hi va incorporar la coral infantil. els menuts, dirigits per raquel Menasalvas i Pilar Jaume, havien oferit un concert el 18 de desembre a la Casa de Cultura. un acte nou d’enguany va ser el concert dels Xeremiers de sant Joan, a l’església. amb els seus instruments tradicionals i alguns de més moderns (com el saxo d’en Joan Paloni, els teclats d’en Nofre Morey o la dolçaina i les xeremies elèctriques d’en Gui -

8

Na Maria Matas Dalmau “Miquelona” fou la guanyadora de la panera que la Penya Motorista de Sant Joan va sortejar per Nadal. Aquí la podeu veure amb el president Pep Jaume.

Entrega de la panera de Nadal de l’Associació de Persones Majors a la sòcia agraciada Catalina Mas. Fa l’entrega la presidenta de l’Associació Catalina Lluïsa Gayà.

El diumenge 28 de desembre els Xermiers de Sant Joan realitzaren un concert a l’església parroquial (foto de C. Gayà).

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 9

mel i sucre

La cantada de nadales de la Coral de Sant Joan i de la infantil pels carrers de la vila s’ha convertit en un acte tradicional de les festes de Nadal santjoaneres. Enguany hi ha hagut una novetat: la Xaranga de músics, que els ha acompanyat de cantonada a cantonada.

La Xaranga de músics que participà en la cantada de nadales pels carrers de la vila sonant a la zona del Barracar.

9

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 10

mel i sucre llem Foc) varen oferir un repertori integrat per peces nadalenques i algunes obres originals del mestre Joan Morey, a la sala Polivalent del Casal de la Tercera edat va tenir lloc un taller d’elaboració de dolços nadalencs. la característica bàsica dels productes resultants era que tots es feien en microones.

Neus Bordoy, col·laboradora habitual a les seccions de cuina de Mel i Sucre, fou l’encarregada d’impartir els coneixements culinaris en aquest minicurset accelerat per a aquelles persones que per Nadal volien preparar torrons i dolços casolans.

Més d’una trentena de persones assistiren a la segona part del taller de neules que ha realitzat antònia rebassa. aquest tipus de decoració, que fa uns anys havia gairebé desaparegut, ara torna a estar en augment tant entre la gent més gran com en algun jovent.

Tot es tracta que per Nadal es vulgui tenir una decoració més propera i d’elaboració pròpia. el taller es féu a la sala polivalent del Casal de la Tercera edat. l’ajuntament començà a posar ornamentació de Nadal el dilluns dia 15 (un arbre davant el campanar de l’església i il·luminació pels principals carrers de la vila). abans ja hi havia algun carrer i cases particulars que havien posat l’ornamentació de Nadal.

Cada any augmenta el nombre de cases i carrers engalanats per les festes de Nadal.

També hi va haver uns tallers de decoració nadalenca molt concorreguts a la Casa Cultura impartits per Maria Company “Turricana”, que a més a més dirigí i realitzà part de la decoració que heu pogut veure pels carrers i places més cèntrics. l’agrupació de pares joves espais familiars, així com gent anònima, ha ajudat a embellir aquests zones centrals de la vila més comunitaris.

10

Les guanyadores locals de la II Cursa Peus Grossos que va tenir lloc el diumenge dia 21 de desembre per camins de la nostra vila. Al centre, la guanyadora Immaculada Gayà, a l’esquerra, la segona classificada Lluïsa Febrer i, a la dreta, la tercera Maria Bel Matas (foto de Joan Serra Cuixart).

Tomeu Nicolau “Ferro”, a l’esquerra de la fotografia, i Guillem Munar “Bronder” participaren en la marató i mitja-marató del Campionat d’Espanya que es féu el cap de setmana de la Constitució a Sant Sebastià (Guipúscoa).

A finals del mes passat el santjoaner i jugador del Rayo Vallecano Juvenil Pep Biel Gomis va debutar amb l’equip sènior de segona B. El podeu veure a la dreta de la fotografia després que un company seu marcàs el gol de la victòria davant el Socuéllamos.

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 11

mel i sucre

El 21 de desembre es va fer la presentació del “Pronòstic santjoaner 2015”, almanac que edita el Col·lectiu Teranyines des del 2003 de forma ininterrompuda.

Joan Company “Mena” presentà el llibre de Joan Bauzà “des Carreró”, “El Cançoner Popular de Catalunya a Sant Joan, editada pel Col·lectiu Teranyines, a la Sala Polivalent de l’edifici de la Tercera Edat.

• el programa d’iB3 Cada dia dedicà la secció que protagonitza Madò Pereta a la polèmica que ha sorgit a la nostra vila des que s’ha decidit no dir missa els diumenges horabaixa al santuari de Consolació per manca de capellà (emès el dimarts dia 9 de desembre). el santuari romandrà obert, de tota manera, entre les 16 i les 17 h cada diumenge, per tal que la gent pugui visitar-lo. a més a més, hem pogut saber que cada primer diumenge de mes, a les 16:00 h, hi haurà missa i que abans tocaran les campanes de l’església per tal de recordar-ho a la gent.

• el 21 de desembre, en el marc del programa de les Festes de Nadal que ha organitzat l’ajuntament amb la col·laboració d’associacions i entitats, tengué lloc la presentació del Pronòstic santjoaner 2015, que edita el Col·lectiu Teranyines des de fa més de 10 anys. aquesta vegada, s’ha dedicat a l’any ramon llull i el personatge popular és el conjunt de la família dels Perdut. a més d’aquests temes hi trobareu articles com “emigrants a la força”, “els inicis de l’associació de la Tercera edat”, “receptes de cuina, mes a mes”, i els tradicionals “Calendari santjoaner per al 2015”, “resum de l’any agrícola 2014”, “l’hort del padrí”, la “Condemna 2014”, “el curs esco-

11

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 12

mel i sucre lar 2013-2014” i un resum de la climatologia d’aquest any passat, amb el moviment demogràfic i les efemèrides astronòmiques. els assistents a l’acte reberen un exemplar de forma gratuïta i acompanyat d’un petit piscolabis realitzat per les padrines de Teranyines.

• el 3 de desembre, el bisbe de Mallorca, Javier salinas, va arribar a Quito (equador), per visitar la Pontifícia universitat Catòlica de l’equador. allà varen ser rebuts per la santjoanera Margalida Font roig prorectora (nom que allà designa el càrrec de rector universitari). es parlà de temes relacionats amb ajudes i intercanvis entre equador i Mallorca.

També pogueren conèixer un grup de 8 professors espanyols que treballen a la universitat. Més tard se’ls uní el bisbe de santo Domingo, Mons. Julio César Terán. el bisbe de Mallorca va visitar les diferents missions que la Diòcesi de Mallorca manté a Perú i equador del 29 de novembre al 10 de desembre.

• el diumenge 7 de desembre va tenir lloc la presentació de L’Obra del cançoner popular de Catalunya a Sant Joan, de Joan Bauçà i Barceló, que és la 23a Monografia santjoanera que edita el Col·lectiu Teranyines. en un

localitats mallorquines. el mestre rosselló, també músic (recordau que és l’autor de l’himne de sant Joan), fou el mestre de cerimònies durant els dies que va estar allotjat al Centre Catòlic. l’acte es tancà amb un parlament de la batlessa Catalina Gayà. l’ajuntament de sant Joan i l’institut d’estudis Baleàrics han fet possible l’edició d’aquesta monografia.

La Penya Motorista, l’Ajuntament de Sant Joan i la federació organitzaran una prova puntuable pel Campionat d’Espanya de Trial a la nostra vila el proper mes de març de l’any 2015.

horabaixa fred i en temps de matances, Joan Company (pròleg) i l’autor del llibre, Joan Bauçà, parlaren del contingut de l’obra. el llibre és un repàs a l’obra del Cançoner que a la missió de Mallorca realitzà el músic mallorquí Baltasar samper. la idea de l’obra consistia a recollir tota la música popular dels països de parla catalana. la tasca de Baltasar samper es pot veure clarament en el llibre: pulcritud i gran coneixement del tema. a la nostra vila, samper va recollir més de 100 cançons, quantitat molt superior a les que recollí a les altres

• la Fundació Casa Museu, de la qual forma part Cal Pare Ginard, ha concedit tres beques de gestió de fons documental, que han recaigut en albert Cassanyes, Catalina Maria Martorell i Pau Vadell. la Beca Pare Ginard ha estat per al projecte “Calendari folklòric”, que havia presentat Catalina Maria Martorell Fullana, i que consistirà en la transcripció crítica d’un conjunt de 12 plaguetes-agendes. Cadascuna de les beques està dotada amb 1.500 euros i s’orienten al desenvolupament de tasques de gestió en els llegats documentals de la Fundació.

• Na Maria Matas Dalmau “de Ca na Miquelona” ha estat l’afortunada guanyadora de la panera que rifava la Penya Motorista de sant Joan. Des de fa uns anys la panera no s’exhibeix a Can Fiol (que torna a estar tancat) sinó a Can Covent.

www.melisucre.cat informació santjoanera al dia 12

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 13

mel i sucre • a mitjan mes de desembre, els lladres tornaren a actuar al nostre poble. una casa on entraren és la que fa cantó entre Princesa i Belisari, davant Cal Metge soler. la gent de la casa va estar a punt d’agafar el lladre però va poder fugir i, per desgràcia, no el pogueren reconèixer, encara que tothom dóna per fet que es deu tractar de qualque santjoaner o, si més no, resident.

Al centre de la fotografia la santjoanera Margalida Font i el bisbe de Mallorca a Equador, on es reuniren per tractar temes sobre cooperació.

PLANTERS

NICOLAU

Joan Roig "de Son Burixó" (a l'esquerra de la fotografia) fou protagonista d'un reportatge del programa 112 d'IB3 televisió. "Joan, sempre en la memòria".

RACÓ SOLIDARI: El Racó Solidari, ubicat a ca ses Monges, és un lloc de recollida i distribució de tot allò que ja no duim o que ja no usam i que encara pot fer servei a altres persones, amb l’objectiu de donar una assistència social de caràcter local a través del reciclatge. Els objectes recollits (roba, sabates, complements...) s’exposaran a disposició de qui els hagi de menester a canvi d’un donatiu simbòlic. Els beneficis obtinguts s’entreguen als serveis socials de l’Ajuntament per ajudar a finançar el Banc d’Aliments.

El Racó Solidari obre els dimarts de 10.00 a 12.00 del matí i de 18.00 a 20.00 de l’horabaixa.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

13

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Pรกgina 14

mel i sucre

14

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Pรกgina 15

mel i sucre

8 99( ( $ ,

! : 9 ( ; 15

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 16

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Ple ordinari de dia 26 de novembre la sessió va començar puntualment amb l’absència del regidor Francesc Mestre, que ja havia avisat que no hi podia assistir per qüestions personals, i amb 6 assistents entre el públic. en el primer punt es varen aprovar les actes de les sessions dels dies 15 d’octubre i 10 de novembre de 2014. la de dia 10 de novembre es va fer en horari matinal i excepcionalment va ser redactada en castellà, ja que s’havia d’enviar a Madrid, i de tothom és sabut que per aquelles contrades, si no els escrius i parles en castellà, fan de no entendre res de res. De totes maneres, ja ho diu la saviesa popular: “No hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir, ni pitjor cec que el que no hi vol veure”. sobre aquesta sessió matinal de dia 10 de novembre vaig entendre que es va fer per una qüestió formal d’aprovar l’informe sobre la situació dels deutes que manté l’ajuntament amb els bancs.

Els escrits oficials a Madrid s’han d’enviar en castellà, que si no “se fan el sord” o no els donen acús de rebut... I visca la cooficialitat de llengües! els decrets de batlia varen ser despatxats ràpidament, i en el tercer punt es va plantejar una modificació de crèdits al pressupost de 2014. es tractava de passar doblers de partides que no es varen gastar cap a partides que han resultat insuficients. en total són 23.300 €, essent les partides d’estalvi més voluminoses una de 10.000 euros del capítol de festes

16

(la batlessa va donar l’enhorabona a la comissió de festes i a tots els seus col·laboradors per haver mantingut en les festes del poble a un bon nivell d’actes i de qualitat al mateix temps que s’estalviava aquesta quantitat), 6.000 euros de l’inici de les obres d’ampliació del centre sanitari que encara no s’ha iniciat, 4.900 € d’equipament de piscina que tampoc no s’han gastat. el punt es va aprovar per 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1 PsiBPsoe) i una abstenció (Cxi) acte seguit, es va plantejar l’aprovació provisional de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per serveis relatius a activitats, establiments i instal·lacions, una ordenança feta per adaptar l’administració del nostre ajuntament a unes modificacions fetes recentment a la llei d’activitats, de rang superior a qualsevol ordenança municipal. es va aprovar per unanimitat. igualment que l’anterior, el cinquè punt, conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Joan i l’Agència Tributària de les Illes Balears en matèria de gestió tributària de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, tampoc no tenia capacitat per generar gaire discussió política, de manera que l’exposició va ser ràpida i l’aprovació per unanimitat. el sisè va tornar a ser un altre punt de tràmit administratiu: la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per la prestació del servei de recollida, tractament, transferència, transport de residus sòlids urbans i utilització de les instal·lacions municipals d’aportació de residus (IMAR). es tractava d’una millora puntual d’aquesta ordenança, i va

ser aprovada per unanimitat. a continuació, en el setè punt, el consistori va manifestar el seu respecte als animals aprovant per 4 vots a favor (4 axsJ, 1 PsiBPsoe) 3 en contra (PP) i 1 abstenció (Cxi) la moció presentada per axsJ declarant Sant Joan com a municipi antitaurí. en el penúltim punt informacions hi va haver les següents: Pedro Galmés: aquesta setmana ha quedat enllestit el programa de les festes de Nadal, que se repartirà aquests dies. s’ha procurat que hi hagi actes per totes les edats.

Hi ha hagut una reunió amb els quintos d’enguany, a veure en quins actes poden participar. De moment les negociacions pareix que van per bon camí.

Joan Magro: Hi ha hagut una sèrie de reunions per avançar en la confecció dels pressupostos 2015, i la batlessa continua el tema convidant els regidors de la oposició a les properes reunions per escoltar possibles propostes de cara a tractar la seva aprovació en un ple extraordinari el proper 23 de desembre.

Josep Bauzà: Xarxa d’aigua potable: Continua clarament la tendència de reducció d’hores de funcionament del motor d’extracció d’aigua del pou públic d’es revellar en relació als anys anteriors. aquesta reducció d’hores també permet que tota l’extracció es pot fer dins horari de tarifa reduïda, amb el conseqüent estalvi per doble partida: menys hores de funcionament, i a una tarifa més baixa.

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 17

mel i sucre Catalina Gayà: informant d’una reunió amb la conselleria d’educació i alguns càrrecs d’aquesta conselleria per tractar temes referits a l’escola de son Juny. informant d’una reunió amb representants de la conselleria d’interior per presentar el programa de “policia tutor”, que està a disposició de tota la comunitat educativa santjoanera per les gestions del seu àmbit que faci falta, local de la Cambra agrària: Davant la possible venda imminent d’aquest patrimoni espoliat (això ho dic jo, no el consistori) als pagesos santjoaners per part de l’actual propietari, el Fogaiba, durant aquest mes de novembre l’ajuntament ha coordinat la selecció i trasllat dels documents que hi havia a aquell edifici, tot això amb la col·laboració inestimable de Miquel Florit Huguet, de s’Hostalet, que va ser el darrer funcionari encarregat de la Cambra agrària local de sant Joan. a una reunió de representants municipals amb diversos càrrecs insulars es va parlar d’iniciar gestions per a la construcció d’una pista de motocross dins l’espai municipal on hi havia projectat el camp de futbol. uns representants de la comunitat musulmana de sant Joan han demanat a l’ajuntament per fer obrir mesquita al nostre poble. l’ajuntament no pot donar permís ni cap denegació en ser un tema que no està regulat a nivell supramunicipal. el secretari de l’ajuntament va informar els peticionaris dels seus drets constitucionals de reunió i de fundar les associacions que considerin oportunes, sempre que s’ajustin a les lleis vigents.

Precs i preguntes Frederic Febrer va intervenir per agrair a l’equip de govern que doni a la oposició la oportunitat d’intervenir en la confecció dels pressupostos municipals per

2015, i per fer consultes sobre la il·luminació de Nadal, l’estat de tramitació de les Normes subsidiàries, la col·locació en lloc visible dels permisos municipals a les obres que facin dins el terme municipal, el policia local i la possibilitat de localitzar-lo amb facilitat, el camí d’accés al puig de sant Nofre i les obres de canalització de les aigües pluvials a la part de baix del carrer Major. una vegada contestades aquestes consultes, la batlessa va aixecar la sessió.

La feina constant den Pep des Saig coordinant el dia a dia de les tasques de manteniment dels equipaments municipals va aconseguint continus estalvis per les arques municipals.

Ple extraordinari de dia 23 de desembre aquest ple extraordinari es va fer excepcionalment a les 12 del migdia, i va tractar exclusivament temes relacionats amb els pressupostos municipals. Hi va faltar la regidora Noèlia llull. De públic hi va haver 6 persones. en el primer punt, modificació del crèdit 16/2014, es va aprovar per unanimitat incorporar als pressupostos de 2014 quasi 500.000 euros de factures pagades anys enrere però que no estaven comptabilitzades. amb aquesta incorporació, que ha estat possible gràcies al superàvit de 2013, queden liquidats tots els deutes “històrics” de l’ajuntament, i el pressupost de 2015 serà el primer en molts anys que se podrà confeccionar sense deutes d’enrere. la batlessa Catalina Gayà i el regidor d’hisenda i tinent batle Joan Magro varen tenir paraules d’agraïment per tots els regidors i regidores i també per tot el personal de l’ajuntament, que sempre i en tot

moment han tingut present la importància de la contenció de la despesa, i també la importància de tenir al dia tota la documentació comptable.

El 2015 serà el primer que l’ajuntament arrencarà amb sense deutes d’anys enrere. al segon punt, també de temes comptables, es va ratificar, també per unanimitat, decret de batllia núm. 186/2014 sobre coneixement i acceptació de les “condicions d’ús” del punt general d’entrada de factures electròniques de l’administració general de l’Estat. Bàsicament es tracta que l’ajuntament s’ha d’adaptar a la nova normativa vigent en matèria de recepció i pagament de factures, que diu que tots els pagament de més de 5.000 € s’han de tractar amb el sistema de facturació electrònica. en el darrer punt, aprovació inicial del pressupost 2015, es pot constatar que amb l’equip de govern d’aquesta legislatura ja s’ha deixat enrere aquella espècie de passotisme polític que imperava dins el nostre ajuntament amb tot el que es referia als comptes públics. al contrari del que passava en aquells anys, l’aprovació inicial del pressupost general de la corporació 2015 s’ha presentat dins 2014. aquesta és una gran passa en matèria de transparència dels comptes públics, que es reblonarà amb la publicació dels pressupostos a la web de l’ajuntament, una vegada aprovats. si voleu conèixer els detalls de les intervencions de la batlessa i dels regidors, podeu accedir al vídeo de www.melisucre.cat. els pressuposts varen ser aprovats per 6 vots a favor (3 PP i 3 axsJ) i dues abstencions (Pi i PsiB-Psoe). la batlessa va reiterar el seu reconeixement a la feina pel personal de l’ajuntament, i va aixecar la sessió.

17

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 18

mel i sucre

El mes de gener

l’hort des padrí

a

questa secció va dirigida a les persones que encara volen gaudir del cultiu casolà de fruites i hortalisses en vistes al consum familiar. intentarem en certa manera recordar i orientar als que ho vulguin fer algunes de les tasques de cultiu de cada mes. l’aigua de gener omple les bótes i el graner, i també n’hi ha una altra que diu que pel gener no siguis matiner i que tenguis caliu al braser. També es diu que el fred de gener posa suc al taronger. els arbres fruiters de fulla caduca s’han despullat i han aturat la circulació de la saba, per això estan endormiscats i és el millor temps per fer-los una bona podada eliminant les branques seques i les que no interessen per tal que el fruit de l’anyada vinent tengui més qualitat. També serà bo fer-los un tractament d’hivern a base de coure i algun insecticida per prevenir les malalties de fongs i plagues d’insectes. És el temps més apropiat per trasplantar arbres joves ja que el temps fred i humit ajuden perquè els arbres no es mustiïn i arrelin

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” més aviat. És aconsellable que al fons del clot i en contacte amb les arrels s’hi posi una capa de terra conrada, perquè té més nutrients.

Pel que fa a la sembra de cereals com blat i ordi, s’aconsella que a partir de mitjan mes ja és convenient sembrar les varietats de cicle curt.

Podem aprofitar els dies de bon temps per sembrar cebes i alls, diuen que els alls sembrats per sant Pau i collits per sant Joan són els que tenen més poder curatiu i sobretot si se consumeixen en cru, encara que deixen anar un fort sabor de boca i una forta olor d’all, que es pot eliminar roegant un tronc de fonoll o de julivert.

També hi ha la creença que els infants que neixen el dia de sant Pau tenen la saliva beneïda per curar picades d’insectes. actualment, encara hi ha molta gent que menja en dejú un o dos alls crus cada dia per minvar el colesterol.

Temps enrera era costum posar un collaret d’alls pelats als infants que patien de cucs.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

18

l’all és de fàcil cultiu, encara que exigeix bon guaret, terra fèrtil i algunes entrecavades per tal d’eliminar la competència de les males herbes. el mes de gener és bon temps per tallar arbres per aprofitar la fusta; perquè no es corqui, s’aconsella tallar l’arbre vell en lluna nova i l’arbre nou en lluna vella, entenent per arbre vell els de fulla perenne i per arbre nou els de fulla caduca, i sempre abans de partir a rebrotar.

També en lluna vella es poden tallar les canyes per fer canissada o per emparrar les hortalisses que són enfiladisses. a finals de gener es poden preparar els planters de pebrers, alberginieres i tomatigueres. en relació a les fases de la lluna, dia 5 és lluna plena, dia 13 quart minvant, dia 20 és lluna nova i el 27 és quart creixent. en referència al santoral, dia 6 és el dia dels reis, dia 17 sant antoni, dia 20 sant sebastià i a partir d’aquí ja són festes enllà, encara que dia 25 és la conversió de sant Pau, que també és un dia assenyalat.

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 19

mel i sucre Sopes escaldades actualment s’han posat de moda les receptes culinàries i só molts els mitjans de comunicació que en duen: revistes, diaris, ràdios, televisió..., i fins i tot se fan fires i mostres a tot arreu que exhibeixen plats molt vistosos i sofisticats que fan entrar en gana, encara que no siguin les hores habituals de les menjades diàries. aquests plats són especials per afegir greix als que tenen tendència a engreixar.

Primer de tot he d’aclarir que no som cap especialista en alimentació ni en receptes culinàries, la meva intenció és simplement recordar que de jovenent vaig menjar moltes sopes escaldades, o sopes de missatge com també les anomenaven, i encara ara pas gust de menjar-ne. la meva joventut –o sia, la meva edat escolar– va coincidir amb l’època de la república i després amb el “glorioso movimiento nacional”. aleshores jo havia complit els 12 anys, no entenia res de política, a ca nostra hi havia pocs recursos i jo pensava que llogat almanco aniria a mantengut i fugiria dels perills de per dins el poble. ara comprenc que encara era un nin, però llogat per porqueret ja me sentia més home, ja que havia de cuidar d’una guarda de porcs i me’n sentia responsable.

Per aquelles saons habitaven a solanda el matrimoni compost per en Josep sansó Gayà, de son Conill, i na Maria roig Gayà, Guillemona, als quals anomenaven ‘es majoral’ i ‘sa majorala’.

També hi havia en Pep Masset, germà de la majorala, que hi estava de missatge. i jo era el porqueret. el matrimoni amb els seus infants ocupaven un dormitori a l’interior de la casa. el missatge i

mesos d’hivern els berenars dels matins i el sopar dels vespres solien ser sopes escaldades. a la nit, la majorala posava l’olla al foc i cuinava les sopes amb molta verdesca de temporada: col, bledes, espinacs, grells, julivert...; el majoral llescava un covenet de sopes de pa pagès i cadascú s’escaldava un bon plat de les sopes que volia. l’ondemà dematí, el majoral s’aixecava d’hora i tornava en-

el porqueret tenien el dormitori dins la païssa de les mules. a ran de la paret hi havia com un armari que servia de llitera, el somier era una aritja que arreplegàvem en eixarmar les voreres i el matalàs era d’una tela de saqueta amb un jaç de palla llarga. sobretot a l’hivern s’hi dormia bastant bé, ja que amb la calentor dels animals, a les nits es conservava una temperatura bastant agradable. a solanda, com en moltes altres possessions, durant els

cendre el foc a l’olla de les sopes i mentres el brou s’encalentia, venia cap a la païssa i des del portal deia: “sopes!”, i se’n tornava cap a la cuina. Quan nosaltres hi arribàvem, l’olla ja bullia i ens escaldàvem un bon plat de sopes abans de posar-nos a fer feina.

De jovenet, vaig posar tant d’apreci a les sopes que encara ara algun dia de la setmana pas gust de cuinar i menjar una greixonera de sopes escaldades o bullides.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

19

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 20

mel i sucre

investigació

La revista Mallorca agrícola FraNCesC

CaNuTo Bauçà

l

a revista Mallorca Agrícola, fou una publicació mensual sobre agricultura, ramaderia, avicultura i apicultura que sortí per primera vegada el setembre de l’any 1928. el seu director-propietari era antoni Barceló Garcia de Paredes i tenia la seu (redacció i administració) a la Granja Barcino, al poble de Consell. l’editorial del primer número, expressava entre d’altres intencions, la finalitat d’orientar els agricultors i ramaders a perfeccionar les seves explotacions i divulgar els models de cultius que en aquells moments eren capdavanters. la revista es posava a disposició de tots aquells interessats a divulgar els seus sistemes de cultiu, de ramaderia o per denunciar qualsevol abús als interessos del sector.

Tenia la intenció també, de publicar els resultats sobre modalitats tècniques i agronòmiques i estudis pràctics, realitzats per persones de reconegut prestigi. i aquí és quan entra la figura de l’amo antoni oliver

20

dels Calderers, el qual a instàncies del director i a través d’una carta enviada a la revista, explicava d’una manera general, la seva experiència sobre el cultiu intensiu dels cereals a les terres de la possessió i el tipus de maquinària utilitzada en aquella època. la carta fou publicada en el núm. 1 de la revista sota el títol de Nuestros Campos de la qual n’oferim la transcripció:

DE NUESTROS CAMPOS antonio oliver des Calderés san Juan (Mallorca) señor don antonio Barceló Garcia de Paredes, Director de Mallorca agrícola. Consell (Mallorca).

Muy señor mio y amigo: Contesto a su tan inesperada co-

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 21

mel i sucre mo grata carta que recibí hace unos dias, en la que me pide escriba algo relacionado con el cultivo intensivo de cereales. De ello puedo decirle que he triplicado las cosechas en estos terrenos medianos, donde se cosechaban de 8 a 13 cuarteras de trigo, cebada o avena y habas por cuarterada: Debido a las labores del arado Braband, seguidas del Cultivador-esclarificador con sembradora a voleo y a lineas superpuestas al mismo aparato; a la aplicación racional de los abonos químicos y al laboreo de los sembrados a lineas como medio de escardar y laborar las plantas en el pequeño, mediano y gran cultivo de secano. esta es la labor y reforma más saliente de que le puedo hablar de esta región, cuna del cultivo intensivo en extenso en secano de cereals y legumbres en Mallorca, cuyos resultados apuntados hemos obtenido que los que nos dedicamos a las labores racionales de que he hecho mérito. asoma ya otra reforma en provecho de la agricultura y ganaderia, y es la siembra de los terrenos destinados a pastos donde en años anteriores todo se esperaba de las semillas adventicias que, abandonadas a si mismas y sin cuidado alguno, daban muy poco o ningún resultado provechoso. actualmente se vislumbra un resultado productivo de la siembra de dichas tierras, a base de avena, arveja, guisantes forrajeros, que hacen un muy tupido forraje que se puede destinar a pastos primerizos y a siega des-

pués, para henificarlo o ensilarlo y tenerlo a disposición cuando más convenga. excuso decir que hecho a base de cultivo intensivo-extenso debe hacer una verdadera revolución; enriqueciendo los terrenos pobres por medio de las leguminosas; adelantando las cosechas, puesto que a fines de abril, en muchos parajes estará en condicions de segarse y así se haran fructíferos los terrenos cálidos donde no podia esperarse cosecha a causa de lo frecuentes que son en Mallorca las sequias; dando abundantes pastos a la ganaderia y que triplicada ésta en pocos años dará productos insospechados a las tierras y sus habitantes, en estièrcoles, carnes, leches y sus compuestos, donde se apresuren a implantarlo con tractores o caballerias que arrastren cultivadores esclarificadores de rejas flexibles y fuertes que permitan pulverizar las

tierras en terrenos pedregosos y rocosos, al mismo tiempo que montañosos de pendientes suaves. el Polycultor Doyen (belga) que poseo responde a todo ello admirablemente con un gasto de aceites pesados increible por lo reducido.

Hace años que estaba atento a la aplicación de un tractor que fuese económico de consumo, robusto y de fácil manejo, y que llevase un solo surco. Todo se consigue con creces con el dicho Polycultor, al que creo llamado a hacer la verdadera revolución agrícola-pecuaria de que vengo hablando. Hoy es desconocido aún por algunos de los que lo poseen. en resumen de lo expuesto, puede decirse que el arado Braband y accesorios han hecho el milagro de triplicar las cosechas de cereales, habas y guisantes, y el Cultivador-esclarificador aplicado a los

21

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 22

mel i sucre tractores y caballerias està haciendo en los terrenos pedregosos y montuosos, donde el primero no puede dar resultado positivo con el cultivo expresado. el Cultivadoresclarificador sustituye el Braband en esos terrenos, poco menos que improductivos, y nos da abundantes pastos para la ganaderia y buenos barbechos para el arbolado, de lo que resulta un producto casi neto debido al poco coste que ello ocasiona. le felicito y admiro por la empresa que va a emprender, que tan simpática se me presenta, y cuente con lo poco que pueda aportar su afectísimo seguro servidor, que le estrecha la mano. antonio oliver. Predio es Calderés, agosto de 1928.

Nota de la Dirección: agradecemos las anteriores manifestacions y prometemos, en bien de nuestros agricultores y subscriptores, puntualizar y detallar sobre cada uno de los factores que ha contribuido al éxito del señor oliver en la intensificación de sus cosechas, cuyo ejemplo fué lo que movió a los agricultores mallorquines a dejar las rutinas y emprender una labor seria y moderna, con lo que ha aumentado la producción de estas islas. es Calderés ha sido la Meca de los agricultores mallorquines, por donde han desfilado todos los agricultores progresistas que intentaban modernizar sus cultivos de cereales y leguminosas. es el señor oliver un revolucionario a quien admiramos y estimamos.

u

na notícia que desconeixíem i que ens ha revelat la revista, era la petició que s’havia fet al Ministeri de Foment, per tal d’atorgar la insígnia del Mèrito Agrícola a l’amo antoni dels Calderers, petició que sembla no fou concedida, ja que no consta a la conferència pronunciada per Climent Gayà

22

Bauzà, apotecari, en la proclamació de l’honor antoni oliver Gayà, l’amo antoni dels Calderers, com Fill Predilecte de la vila de sant Joan.

De l’arada Brabant, la popularíssima arada amb rodes dels nostres agricultors, no cal fer cap descripció, ja que el seu coneixement és de domini popular. la il·lustració que us oferim és el model fabricat per una indústria de maquinària agrícola del País Basc, concretament de Vitòria (àlaba), anomenada “ajuria y aranzábal s.a.” Tenia representació al carrer reina Victoria de Battemberg (actualment

carrer de Manacor) núm. 8 de Palma. l’arada Brabant va tenir molta acceptació a Mallorca i ben aviat se’n feren còpies redissenyades per fabricants autòctons. Del que no hem sabut trobar notícies és de l’altre aparell, tractor? anomenat Polycultor Doyen. Potser es tracti del tractor registrat per antoni sastre de sa Botigueta al seu magnífic article sobre els Calderers,1 del qual Martí Gomila Jaume, Putxo, li donà noticies. en Martí conta que quan estava als Caldereres hi havia un tractor, un Poli Motor que havien adquirit per mediació del marquès de sàez i desprès compraren un Fordson. aquesta revista que es publicava mensualment tengué molta acceptació i ben aviat va tenir un bon nombre de subscriptors d’arreu del territori insular. l’any 1949 s’havien publicat 162 números. No cal dir que, si localitzam altra notícia referent a la nostra vila, hi tornarem.

1. sastre Gayà, antoni (2003). “recordança dels amos i missatges dels Calderers.” a: La família Oliver dels Calderers. Monografies santjoaneres, 5. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Pรกgina 23

mel i sucre

23

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 24

mel i sucre

Feim un pensament

Nadals i climes

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

F

eim un pensament... nadalenc. De tornada a sant Joan durant un mes llarg vull agrair les mostres de suport de molts lectors i lectores, que he rebut aquests dies.

Molta gent m’ha demanat sobre les hores de vol, les diferències gastronòmiques, el clima, la gent... més d’un s’ha sorprès quan he afirmat “he vist ploure més en un minut que en dos anys”, o intentant imaginant-se un Nadal en màniga curta (tot i que qualque santjoaner hi sol anar també). en aquest article xerraré més aviat del canvi d’estació. Ja que per temes gastronòmics, culturals i socials... hauríem d’escriure una enciclopèdia sencera. i el tema dels avions l’explicaré el mes que ve.

Molts temes d’aquest article vos sonaran familiars si llegiu el mel i sucre núm. 388 (octubre de 2012), on vaig escriure un article sobre hemisferis.

Canvia molt el Nadal? realment sí. Hem de pensar que sant Joan i arica es troben a llocs molt diferents del Món, posaré un tercer punt de compara-

Latitud Temperatura Màxima Absoluta Temperatura màxima Mensual Temperatura Mínima Mensual Temperatura Mínima Absoluta Precipitació Anual Estiu Hivern Corrent Marina Paisatge

ció més semblant i proper Fuerteventura (Canàries). Com podreu veure a la taula següent el clima d’arica és molt mes semblant a Canàries que no a Mallorca, i encara que el Nadal caigués a l’hivern, seria un Nadal molt càlid. i efectivament no hi plou mai.

Altres llocs on passa el mateix Tots aquells llocs subtropicals on es trobi religió cristiana, llatinoamèrica en general, austràlia, Nova Zelanda i sud-àfrica. existeixen molts llocs amb climes càlids que no celebren Nadal. es habitual que a Xile les festes de Nadal es celebrin al carrer, jugant i fent festa amb castells

GeòGraF

St. Joan

Arica

Fuert.

39º N 41º 31º 14º 3º 450 agost Febrer Càlida Mediterrani

18º s 31º 27º 16º 14º 1 Febrer agost Freda Desert

28º N 36º 27º 17º 14º 100 agost Febrer Freda Desert

inflables... els pares noels (figura habitual de Nadal a Xile, ja que els reis mags estan pràcticament desapareguts) tendeixen a anar amb roba fina, però alguns (i cada vegada més) van estil australià, camisa vermella i calçons curts vermells (els australians ja fa molts d’anys que publiciten nadals estiuencs).

Passa amb altres festes?

Potser vos sorprendrà, però el poble de saxamar (a l’interior d’arica) d’on prové la família de la meva parella estan en festes durant el final d’agost, igual que a sant Joan. lluny d’estereotips moderns,

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

24

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 25

mel i sucre Event Climàtic

Sant Joan

Data

Cultura Aymara

Data

solstici Hivern Primavera recollida

any Nou rua / Carnaval sol que Balla

25-des / 1-gener Febrer 23-24 de Juny

inti raymi Pachamama anata Tunkuri

24-Juny Juliol/agost Gener/Febrer

de “san Corteinglés”, dies del llibre, o moltes altres festes comercials... les festes, tenen una raó de ser: reconeixement d’un esdeveniment astronòmic, acció de pregària per obtenir una bona collita,

agraïment pel bon temps o les bones collites, recordatori d’un fet important... la gran majoria de festes més tradicionals venen lligades a la collita: Solstici d’Hivern: Marca l’inici de l’any, és un esdeveniment astronòmic, però també climàtic, ja que marca el moment més fred de l’any.

Inici de la primavera: buscant la fertilitat, el bon temps i desitjant una bona collita.

Festa de l’estiu: generalment festa per agrair la collita (té moltes variants ja que canvia en fun-

ció del producte dominant. realment, existeix una vinculació climàtica on la gran majoria de festes més tradicionals venen lligades a la collita: No hi plou mai? realment, el desert d’atacama (nord de Xile i sud de Perú) és el desert més àrid del món. arica és

una de les ciutats que s’hi poden trobar.

No hi plou mai perquè durant l’hivern, l’anticicló de l’illa de Pasqua, que habitualment està situat al paral·lel 30º s, s’acosta

cap a arica, afavorint un temps estable i sense precipitacions. a l’estiu, hauria de ploure, ja que es produeixen fortes depressions a Bolívia, i també a la serralada dels andes. el problema és que les precipitacions es produeixen a la serralada, a uns 200 km a l’interior del continent i no a la costa.

Per tant, a la costa, regada per un corrent marítim d’aigua freda que regula les temperatures i facilita les boires, tot plegat provoca que no hi plogui mai. Però la boira i els aqüífers faciliten l’arribada d’aigua i, per tant, les valls son verdes.

25

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 26

mel i sucre

retalls

Entrevista amb na Maria A. Company seBasTià saNsó (DiAriO

De

MALLOrCA)

N

a Maria Antònia Company, filla d’en Joan Company, Mena, és una jove santjoanera especialista en llengua i cultura xinesa, analista, traductora i professora d’espanyol a Beijing. Aquesta entrevista va sortir al Diario de Mallorca el 30 de novembre de 2014. (Traducció de Miquel Company.)

s

òcia fundadora i administradora de Long Strategic, consultora especialitzada principalment en ajudar les empreses espanyoles i institucions per desenvolupar el seu negoci a la Xina, la vida d’aquesta ‘santjoanera’ a Beijing és un no aturar. als divuit anys comparteix pis a oxford amb coreanes i japoneses, el que tanmateix li féu despertar el seu interès per l’altre gran país d’ulls estirats, i cap allà sen va anar. ara té la seva pròpia editorial, tradueix i, fins i tot, ensenya castellà als estudiants xinesos que els costa pronunciar la ‘erre’. i tot això a 9.222 quilòmetres de distància.

Qualsevol gestió a la Xina respon a rituals moltes vegades estranys Com s’arriba de Sant Joan a Beijing?, quantes escales vitals són necessàries?

Cal una maleta plena de curiositat, llavors tot és molt fàcil. si hi ha una mica de sort en les escales i els avions són puntuals, un pot estar en menys de 18 hores a la capital xinesa. encara que hem passat per tres ‘escales’: regne unit, Madrid,

26

sant Joan i, finalment, Beijing. la meva ‘ruta de la seda’ comença a anglaterra quan tenia 18 anys, vivia a oxford, on aprenia anglès i compartia pis amb coreanes i japoneses. amb elles comença el meu interès per àsia. Quan, un any més tard, vaig a Madrid a estudiar Turisme i Direcció i administració d’empreses, em vaig matricular a una diplomatura de pregrau: llengua i Cultura Xinesa.

Érem només set estudiants de diferents cabòries, era el 2003 i això serà el precedent a tots els estudis que van seguir i que encara em tenen ocupada. la filosofia, la literatura, la cultura i la societat xineses han estat els meus grans objectius.

M’agradaria poder fer el doctorad en un futur no massa llunyà, i haver passat una llarga temporada a la Xina és gairebé un requisit previ per entendre aquest país.

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 27

mel i sucre Per què Beijing?

Per què és el centre polític i econòmic, la capital cultural i intel·lectual i, si dic la veritat, malgrat haver estudiat la llengua i la cultura prèviament, no sabia molt bé què me trobaria a la Xina i vaig aventurar-me amb certa prudència i comoditat.

Et consideres una víctima del mercat laboral espanyol o això era pura vocació?

No em considero una víctima del mercat perquè ja havia partit cap a Xina abans de la crisi, encara que sóc molt conscient que molts joves i no tan joves han emigrat. M’agraden els reptes, i Xina, des del principi, em semblava un gran enigma, i potser que aquest interès és el que em va portar a conèixer aquesta cultura.

Amb quantes hores de retard us arriben les meves preguntes?

Tenim una diferència de set hores. Quan aquí són les dotze del migdia, allà ja són les set de la tarda.

Qué va ser primer, exercir de professor d’espanyol o decidir crear un negoci? en primer lloc vaig fer de professora de xinès al servei lingüístic de la uiB. l’editorial i la consultoria serien desprès. les classes de castellà són una afició que en fa estar en contacte amb la societat xinesa.

Expliqui’m un poc més de Long Strategic... Quin model teniu d’empresa i de clients?

Quins són els encàrrecs que vos fan?

Long Strategic Consultancy és una consultoria especialitzada en Xina, ajudam a empreses i institucions, tant xineses com espanyoles per desenvolupar el seu negoci i els seus projectes en ambdós països. ana llorente, la meva

sòcia, és la responsable a espanya i jo a la Xina, en seu a Beijing. estam centrades amb turisme, cultura i educació, indústries amb un alt valor afegit en el que tant espanya i Xina tenen molt a dir.

Treballem entre Madrid, Palma i Beijing... a 9.222 quilòmetres de distància. som una empresa dedicada a la gestió cultural, la producció d’esdeveniments, fires, exposicions... Dissenyam l’estratègia de màrqueting i comunicació dels nostres clients, organitzam la gestió logística, cercam socis, etc... acollim un perfil molt divers de client, des d’institucions com l’institut ramon llull i l’instituto Cervantes, com hotels espanyols que volen adaptar la seva oferta als turistes xinesos.

També hem treballat per artistes i... fins i tot per l’equip tècnic de l’extrenador del rCD Mallorca, Gregorio Manzano.

procés d’adaptació i un pla coherent amb el mercat. De tota manera, cada vegada hi ha més empreses espanyoles que prenen nom i força allà. els productes espanyols més representatius del mercat són el vi, l’oli d’oliva i el tèxtil.

És difícil per una empresa espanyola crear un negoci i ferse lloc en el mercat asiàtic? l’economia de la Xina ja és la primera del món. el mercat és complex i cal saber aprofitar les oportunitats de negoci proporcionada per un país que continua destruïnt estadístiques.

Tenia entès que el seu somni era crear una editorial... És un somni que s’està fent realitat. l’editorial es diu islahaidao i està especialitzada en la Xina. ens hem proposat sis col·leccions per difondre la cultura del gegant mil·lenari als lectors castellanoparlants. un projecte en el qual hem estat treballant des de fa més d’un any i que veurà la llum el 2015.

El client xinès és un caramel amb paper d’alumini, difícil d’obrir, però el seu potencial és incalculable. el client xinès és com un caramel amb una làmina d’alumini, una mica difícil d’obrir, però una vegada se li treu el paper el potencial és incalculable. s’ha de conèixer la cultura empresarial i el seu sistema per poder-se fer un lloc; qualsevol gestió a la Xina respon sovint a estranys rituals. un ha de conèixer les seves cartes i jugar-les bé. això requereix un

Hi ha interès en aprendre espanyol? Com és l’estudiant xinès? l’espanyol és un valor econòmic en el món i l’estudiant xinès ho sap. el bon estudiant és metòdic i responsable, en sis mesos pot parlar un espanyol de nivell a1.

Tenen dificultats per pronunciar la ‘erre ¡no és un mite!. He donat classes a la universitat de llengua i Cultura de Beijing i a l’institut 109; he tingut estudiants entre 7 i 23 anys d’edat, i la gran majoria dels alumnes responen molt positivament. Crec que, en general, els agrada l’espanyol.

Heu començat a traduir obres del xinès?

Faig molt sovint d’intèrpret per a empreses i turistes, i traduesc textos quotidians informals. la meva primera traducció oficial es va publicar el mes de maig, en un catàleg d’art de l’instituto Cervantes. Va ser un text d’un estudiós de l’art xinès sobre el Jardí de les delícies, d’el Bosco.

Tots els xinesos són iguals?

Sabria distingir entre un xinès, un japonès i un coreà?

27

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 28

mel i sucre No són el mateix, però a vegades no puc distingir un xinès d’un japonès o d’un coreà, de la mateixa manera que a vegades és difícil distingir un rus, un espanyol o un holandès. Val a dir, a tall d’anècdota, que una vegada a l’aeroport de Zuric, en el meu camí de tornada després d’estar molt de temps a la Xina, tenia la sensació que coneixia molta gent que es creuava amb mi durant les hores d’espera. la realitat era que no coneixia ningú, seria que tots els europeus em semblaven iguals?

Quines són les diferències entre el mandarí i el cantonès? el cantonès i el mandarí parlat, no se semblen, pertanyen a famílies dialectals diferents. el primer és més melòdic, amb vuit tons, mentre que el mandarí en té quatre. a més, utilitzen diferents escritures: a Hong Kong, com a Taiwan, aprofiten l’escriptura tradicional xinesa, mentre que a la resta de la Xina continental s’utilitza l’escriptura simplificada (una reforma de l’escriptura impulsada per Mao Zedong en la dècada de 1950). el xinès mandarí és la llengua més parlada del món amb gairebé 900 milions d’habitants. el cantonès, per contra, té uns 60 milions. a més, l’estàndard xinès es basa en el dialecte mandarí de Beijing.

Jo no parlo cantonès i només puc entendre algunes paraules, encara que el sé llegir i escriure.

Com es diu ‘em sona a xino’, en xinès?

Bona pregunta... òbviament no diuen ‘em sona a xino’, ni tampoc ‘em sona a mallorquí’. l’ex pressió més similar es podria traduir com ‘em sona a llibre dels déus’ o ‘em sona com la llengua dels ocells’ referint-se al fet que no entenem o comprenem un idioma concret.

28

Com es veu des d’allà l’últim conflicte amb Hong Kong?

No es veu. la censura, junt a l’escassa comunicació política, no donen motius per un debat públic. els meus amics xinesos sovint estan interessats per la meva opinió política i és només en cercles privats on la crítica i el debat en aquest sentit és compartit.

Com els mallorquins, són desconfiats però generosos, els agrada agafar-se la vida amb calma.

Enumeri, si podeu, les tres principals diferències que separen un xinès d’un mallorquí.

Millor diré tres similituds: tant els xinesos com els mallorquíns són desconfiats (entre ells i amb els estrangers), suposo que és per la condició insular a diferents escales. l’aïllament de la Xina és històric i sempre han estat ‘molt seus’ amb una cultura molt forta. ambdós són generosos i, en general, els agrada agafar-se la vida amb calma. Tenen expressions similars que es refereixen a un tipus de vida relaxada i sense estrès laboral com per exemple ‘poc a poc’.

Existeix l’humor groc?, sap alguna broma típica xinesa? el programa televisiu del japonèsTakeshi Kitano era essencialment humor japonès, i consistia en el gaudir de la tortura dels altres. a la Xina, l’humor és inocent i molt light. les bromes més típiques són la befa del seu veí i històric rival: Japó. així, el tipus ‘un americà, un francès, un rus i un japonès’ sempre tenen un acabat que és desfavorable per al nadiu del país del sol naixent.

Li canviï un tumbet per un plat de Pequín, quin tries? la Xina és un merescut viatge gastronòmic. la seva cuina és tan diversa com l’extensió del país. la presentació sovint tendeix a ser sofisticada i colorida, tot molt esmicolat per tal que ho puguis agafar amb ‘palillos’. si vostè no coneix la matèria prima no saps el que menges, els sabors són molt diferents, així com els ingredients. això pot ser un paradís per als que tenen un paladar inquiet: gos, ruc, insectes, flors, tot es menja... l’ànec Pekín és un plat deliciós, per exemple, encara que si he de triar prefereixo tumbet que fa la meva mare o les meves àvies!

Amb tants projectes, estau aturada en cap moment?

Hi ha temps per tot, i fins i tot és cert que tenc temporades de molta feina. No obstant això, em sento afortunada perquè faig el que m’agrada i estic on vull ser. l’entusiasme és el millor motor productiu, per tant, en aquest sentit, estic trullant tot el dia però també hi ha moments per a viatges, la família i amics, la lectura i la música. aquests moments de tranquil·litat són essencials per mantenir el motor en marxa.

Quedaràs a viure a la Xina o això ja són paraules majors? la Xina està molt lluny, però tot depèn de com s’ho miri. la meva vida és ara allà, els meus amics, la meva parella... la meva carrera professional principalment es troba en aquest país, encara que sóc feliç perquè la flexibilitat que em dóna la meva feina em permet passar part de l’any a europa i a espanya, gairebé quatre mesos a l’any. Xina no té res a veure amb l’europa dels darrers anys, està plena d’estímuls i canvis que crec no poder deixar fàcilment...

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 64

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzonta al 1. Donava a llum un boc expiaals:

Assoleix la part superior d’Espanya. 4. Propi de ´ Es necessita molt l’`epoca precolombina del Peru. d’aire per pronunciar-la: t´e quatre vocals. ..., ja hi tornar` as a dir un doi tan desbaratat! 5. Indica a a quina munttanya nevada. Domi la mescla d’amilopectina i amilosa. Prendre una cosa per certa sense tenir-ne proves, anem a dir sobre una creu. 6. Va amb compte quan guareix la ruca. Que s’abst´e de tot plaer sexual il·l´ıcit. Terminaci´ o de la segona conjugaci´ o. 7. Can¸cc´o per adormir una persona de o poca estatura. La teva. Tals jugadors de b` asquet a ` han fet un salt. 8. Mig ardentt. Resau per veure un r`eptil. Segmen mentts perpendiculars. Segmen gmentts perpendiculars (per` o no la lletra d’abans). 9. Paraula comod´ı que pot suplir-ne quasi qualsevol altra. Part gelada visible d’un iceberg. 10. Argent A t Tribu t. ib del sud d’Am`erica o del cen ntre de Mallorca. Mancat d’extraversi´o o. 11. La m´es recen nt del seguici de lleis educatives espanyoles. S’arrima per recollir el ra¨ım.

12. Companys d’armes. Acab fentt les rubriques. ´ El podeu resoldre a:

tori. Que es can antta per aquestes festes. 2. El cap´ o d’en Paco no ´es transparen nt. Gastr` opode que es pot o enroscar. 3. Il·lustra tot el m´o on, com a la imatge.

Nota musical narcisista. 4. En aquest momen momentt hi ha una paraula capicua. Quan D´eu s’enfada desbarata la ria. Una polla ..., pica, pellerica. 5. Cop del dit de n’Ada. Les notes formen dos quartets i dos tercets. 6. Ca de bocaterrosa que va n´ei eixer abans de Crist. Molt´ıssim de temps, tot i ser una paraula tan curta. Clausur un vehicle de guerra. Carretera de Lluc. 7. Mes de l’any jueu a una iarda de dist` ancia. a ` Ser el motiu pel qual rascau desbaratadamentt. 8. En forma de tor. Nota musical nihilista.

Terminaci´ o de la primera conjugaci´ o. 9. Pe amb o crossa. Els acudits de la seva ir` onica o ` frequ ¨`encia als Mots ja s´o on estranys de per si, per` o ara han permelisucre.cat/?p=2051 dut la gr` acia a ` definitivamentt. En aquests momentts ´ ´ Soluci o al n umer o 63: a l’hemisferi sud. 10. Personatge molt `epic de Barri Q U A R A N T E N A S`esam. Organitzaci´ tzaci´ o terrorista que no va provocar O R B F U S I O N A R l’11-M. Encara li falta per ser imbatible. 11. Fruit L A U C I T A R E R comestible de la nabinera. Desgastar o allisar, per A R R I A R A N L L A exemple un millar. 12. Amb la cua dreta. Crii una M A E L L A S T L N oquer, pot comen¸ccar o espelma cerimonial. 13. Al p` E N R O L A P A T I C o acabar una escala. Unitat d’in ntensitat de camp N T T O R R O N E R A magn`etic del sistema cegesimal. Semicercle.

C A L E S I R A I R Ver rticals: 1. Mescla medicinal feta a base de A A S E N E T M A I Xoriguer i llimonada. Fa una cosa inservible, o una O R S O T A N A E D I V A T R E M A U oliva m´es bona. 2. Compareixen¸cca d’un espectre.

A R A C N I D V A L Fer-les implica no barallar-se m´es. 3. S’ha tallat M E L I C A M A R I A el p`el arran i ara s’ha de tapar de baix a dalt.

29

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 30

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE

2014

2013

2012

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9 21 16,3

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6 13,1

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2 19,3 15,1

Comentari al mes de novembre Com ja passà en els anteriors mesos de tardor, setembre i octubre, també el novembre ha presentat uns valors de temperatura bastants superiors als normals. la temperatura mitjana s’ha elevat 3,2 ºC respecte al novembre de 2013 i ha estat la més alta de la sèrie que duim observada, des de l’any 2008. les temperatures no han experimentat grans fluctuacions al llarg del mes. les mínimes, a excepció del dia 6, amb 8,8 ºC i que presentà el valor més baix mes, s’han mantingut entre els 10 i el 16 ºC; mentre que les màximes han sobrepassat els 17 ºC, llevat dels dies 5 i 6 que foren els més freds del mes. Per altra banda, els dies 21, 22 i 23, presentaren les mitjanes més elevades d’aquest període mensual, amb valors propers als 20 ºC. Malgrat tot, respecte a l’octubre, les temperatures globalment experimentaren un descens destacable i el temps refrescà, la qual cosa ens obligà a treure ja roba d’abric i a encendre a moments puntuals algun sistema de calefacció.

30

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6

2008

2014

2013

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3 12,7

31,8 24,3 25,2 24,5 59,1 100

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

MES DE NOVEMBRE

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014

2013

16,3 ºC 26,1 ºC (dia 22) 8,8 ºC (dia 6) 131,8 mm 3,9 Km/h 56,3 Km/h (dia 4) O 82 % 1010 mb 2,2 ml/dia

13,1 ºC 26,9 ºC (dia 6) 3,3 ºC (dia 30) 160 mm 6,8 Km/h 65,9 Km/h (dia 4) NO 7% 1014 mb 2,4 ml/dia

DESEMBRE 2014 (fins a dia 25) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV.

2013 NOV.

11,2 ºC 19 ºC (dia 19) 4,7 ºC (dia 24) 44,6 mm 5 Km/h 80,5 Km/h (dia 9) NO 1,8 ml/dia Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

65392 86239 127387 173230 183569 201024 198406 170775 130515 111516 67487

5290 7168 10432 13542 14134 15098 14426 12592 9828 8695 5382

12,36 12,03 12,21 12,79 12,99 13,31 13,75 13,56 13,28 12,83 12,54

....

14,74 15,48 22,23 23,83 30,17 31,26 31,11 28,53 23,94 16,9

4285 5806 8450 10969 11449 12229 11685 10200 7961 7043 4359

1323 1792 2608 3386 3534 3775 3607 3148 2457 2174 1346

59186

4743

12,48

13,49

3842

1186

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 31

mel i sucre si en quant a temperatura hem tengut una situació anormal, en quant a pluviometria, el novembre ha seguit la tònica pròpia de la tardor, i la tendència d’aquests darrers anys, d’aportar-nos precipitacions intenses. en total s’han recollit 131,8 mm, repartits, la major part dels quals, entre els dies 4, 11 i 26; destacant aquest darrer dia en què plogué gairebé 50 mm. aquests pluges amararen de manera profunda els sòls i foren ben rebudes per la pagesia ja que posaren a punt la terra per a la fase de sembra dels cultius de secà, tant lleguminoses com cereals. en quant a altres variables meteorològiques, la humitat mitjana, amb un valor del 82%, ha experimentat un augment destacat, que s’ha traduït en freqüents rosades i alguna boirada generant, durant molts de dies, un ambient humit que perdurava durant tot el dematí. Per contra ha disminuït de manera considerable l’evaporació, fins a la mitjana de 2,2 ml/dia. entre pluja i humitat s’ha fet innecessari subministrar aigua als cultius de regadiu. També ha contribuït a mantenir aquesta elevada humitat la manca de vent. la mitjana mensual fou just de 3,9 K/h. Únicament durant uns quants dies la velocitat mitjana superà els 5 Km/h. el dia més ventós fou el dia 4, amb una mitjana de 10,5 Km/h i el cop de vent més fort del mes, amb 56,3 Km/h. el vent bufà de manera predominant de ponent, de l’oest, com ja ho va fer a l’octubre.

Comentari al mes de desembre amb l’arribada del desembre les temperatures experimentaren un descens notable, amb una baixada des de principi de mes del valor de la temperatura mitjana entre 4 i 5 ºC. aquest fet, afegit a l’elevat percentatge d’humitat

ambiental, ha provocat una sensació de fredor intensa durant alguns dies i especialment a les primeres hores de dia i durant les nits. Per combatre-la s’han hagut d’activar de manera permanent els sistemes de calefacció i ja ens resulta agradable encendre el foc a les xemeneies. la baixada de temperatura combinada amb precipitació ens dugué els primers centímetres de neu d’aquesta temporada als cims més alts de la serra de Tramuntana, encara que es va fondre ràpidament. Durant la primera quinzena del mes hem tengut també un temps inestable que ens ha aportat bastant de pluja, 44,6 mm, fins ara. aquesta quantitat sumada als quasi 200 mm que duim acumulats de del passat agost, ha fet que la tardor hagi tengut al final un comportament normal en quant a pluviometria i ens asseguri una saó suficient per a la terra en aquesta època del cicle agrícola. a partir de la segona quinzena el temps s’ha estirat i els pagesos van apro-

fitant aquestes setmanes per acabar de preparar les terres i sembrar-les. aquest ambient anticiclònic a l’atmosfera, a més, ha afavorit que puguem gaudir, també climatològicament, de les festes de Nadal, amb cels clars i raigs de sol càlids a les hores centrals del dia.

Per altra banda, la Terra el dia 21 arribà al punt anomenat solstici d’hivern, al nostre hemisferi, en la seva òrbita entorn de sol. assolida aquesta fita, el dia, que en aquestes jornades no sobrepassa les 9 hores i mitja, deixarà d’acurçar-se per iniciar el procés contrari, de guanyar terreny a la nit. Ja ho diuen les dites: per Nadal, el dia ja s’ha allargat una passa de gall; per sant esteve, una passa de llebre; per any nou, una passa de bou i; per sant antoni, una passa de dimoni; saviesa popular que descriu, jugant amb les paraules, aquest increment continuat de la fase diürna a costa de la nocturna i que seguirà fins al solstici d’estiu, al juny.

31

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 32

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: era l’any 1970, al bar Can Fiol, seu de la Penya Motorista de sant Joan. Hi ha els quatre joves que els va tocar la sort de treure la panera de Nadal. són: antoni Mas “Fraró”, Cosme Mas “de son Burixó”, antoni Nicolau “Parrec” i Joan Matas “des Pes des Porcs”. Varen comprar un bloquet de números cada un, els juntaren i després de tocar-los, es repartiren els productes entre ells. les altres persones de la fotografia són la directiva de la Penya: Miquel Fiol, Joan Jaume “Perot”, Joan Barceló “Mesquida”, antoni Galmés “sobrassada” i antoni Jaume “de Calicant”. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”.

Fotografia 2: entrega de juguetes dels reis a amador Bauçà “de sa Plaça” en braços del seu pare, l’amo antoni. era l’any 1962. aportació fotogràfica: amador Bauçà Matas “de sa Plaça”.

Fotografia 3: els tres reis Melcior, Gaspar i Baltasar, ajudats pels seus patges, entregant les juguetes als nins i nines santjoaners, a principis dels anys vuitanta. aportació fotogràfica: arxiu d’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

32

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Pรกgina 33

mel i sucre

33

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 34

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Llenguado meunière saCraMeNT Ferrer

e

l llenguado pertany a la família dels peixos plans. són de carn blanca i, per tant, tenen molt poc greix i són fàcils de digerir. aporten proteïna d’alta qualitat. a més, tenen minerals com el sodi, el potassi i el fòsfor. i vitamines del grup B. Ingredients - 1 quilo de llenguados - 100 g de mantega - 2 llimones - 200 ml de vi blanc sec - farina fluixa - julivert - oli - sal

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

34

Preparació - Fregir dins una paella els llenguados ben enfarinats i reservar.

- a part, dins una paella, posar la mantega, 100 ml de suc de les llimones i el tassó de vi blanc sec.

- Deixar bullir i reduir uns cinc minuts.

- Col·locar els llenguados fregits dins una greixonera plana i abocar-hi la salsa per damunt.

- Posar altra volta al foc i bullir cinc minuts més a foc fluix. s’ha de reduir un poc la salsa.

- adornar amb rodanxes de llimona i unes fulles de julivert.

- es poden acompanyar de puré de patata, patates al vapor, xampinyons...

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 35

mel i sucre efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Gener: santa Maria (1), els reis (6), sant antoni (17), sant sebastià (20), sant Vicenç (22), sant Tomàs d’aquino (28).

El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎

“Per sant antoni gelades i per sant llorenç calorades”. És un dels mesos més freds i humits de l’any, encara que els horabaixes es comencen a allargar. Diuen que la lluna vella de gener és la millor per fer llenya i que no es podreixi tan aviat. Durant aquest mes podeu exsecallar tot tipus d’arbres fruiters, oliveres, ametlers i vinya (pel ple o pel minvant). Podeu també sembrar alls, cebes, patates i porros per la lluna vella, tomàtigues per la nova i lletugues per la plena. És temps de néixer mens i fer les darreres matances si encara teniu el porc. ah! i pensau que els que tengueu bestiar podeu dur-lo a beneir per sant antoni.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

1 gener 15 31 15 febrer

la lluna

surt

es pon

08.08 08.07 07.57 07.41

17.34 17.47 18.05 18.23

5 gener 13 20 27 4 febrer

plena quart minvant nova quart creixent plena

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 4 de gener ariany dia 11 Montuïri dia 18 Petra dia 25 Porreres dia 1 de febrer sant Joan

Gener de 1995 • la premsa de Mallorca es va fer ampli ressò d’un xalet il·legal construït a la zona des rafal, devora el camí de son Baró. era notícia no per ser il·legal, sinó perquè el propietari era Francesc Gilet, antic conseller del Govern Balear i diputat a Corts.

• la Mancomunitat del Pla de Mallorca va editar una guia informativa a tot color dels pobles que la integren. aleshores, la Mancomunitat no tenia tants de problemes econòmics com ara.

• es va arreglar el solar de darrere la creu d’en revull, l’antecessor de l’actual Punt Verd i es va sembrar la bardissa de tuies.

• Va morir Catalina Pastor oliver “de solanda”, als 49 anys, una de les primeres persones de Mallorca que es va dedicar a l’agroturisme.

Gener de 2005 • un petit terratrèmol (d’escala 3.0 o 0.4, segons les fonts) va sacsejar sant Joan. encara que fos de matinada, moltes persones se’n varen témer. l’epicentre estava entre el pla de ses Veles i es Castellots, a una profunditat de 29 km.

• el santjoaner Joan Juan Bauzà, conegut amb el nom artístic de Juan de Juan, va publicar la seva biografia artística. Durant els anys 50 i principis del 60 va cantar en musicals (“revistes”) a Madrid, on va fer amistat amb les primeres figures, i fins i tot va tenir un petit paper en una pel·lícula. l’any 1962 deixà la carrera artística i es va fer antiquari a Ciutat.

• el balanç demogràfic de l’any 2004 va tornar a ser negatiu: 38 defuncions i 18 naixements.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

35