Mel i Sucre. Núm. 413 novembre de 2014

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

IV Trobada de revistes de Premsa Forana aPFM

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Novembre 2014. Núm. 413

El Piz Palü BerNaDí CoMPaNy

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Passatemps arNau MoraTiNos Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Badia i Margarit: mestre de mestres VilaWeB

Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà, Jaume albert Miró, Bernadí Company, Pedro Galmés, rafael soler.

Tirada actual 500 exemplars

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta Matances de la Penya Motorista de sant Joan.

Agenda reDaCCió els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 3

mel i sucre MEL I SUCRE SANT JOAN

notícies locals ✑ les Noves Generacions del PP es varen presentar a sant Joan el divendres 14 de novembre. una cinquantena de membres d’aquesta formació, de diferents pobles, es varen aplegar a sant Joan. a la “foto de família” vàrem poder veure el candidat ja nomenat del PP per sant Joan, Pablo Pascual, i joves militants de la vila, alguns dels quals l’acompanyaran a la llista. ✑ el dissabte 15 de novembre, la coalició MÉs, conformada pel PsM, esquerra republicana i iniciativa Verds ha realitat les primàries per elegir els candidats al Parlament i al Consell de Mallorca. a sant Joan hi havia més de 120 persones que tenien dret a vot, de les quals 91 (76%) el varen exercir. els caps de les llistes al Parlament i al Consell només es podien ratificar i varen obtenir un 97% cadascun. Pel que fa als altres candidats, varen sortir els mateixos que han guanyat arreu de Mallorca, però precedits pels santjoaners: aina Maria Bernad Barceló (al Parlament) i Marta Jordà Català i Pep Florit antich (al Consell de Mallorca). Tots tres santjoaners aniran a les llistes del Consell i del parlament. ✑ Han deixat de dir-se misses els diumenges a Consolació. la parròquia de sant Joan ha anunciat els nous horaris de les seves celebracions. els dies feiners hi haurà missa a les 18.30. els diumenges i festius es farà també l’ofici matinal, a les 10.30. els funerals seran a les 20.00. a Consolació no hi haurà cap missa regular, però el santuari estarà obert els diumenges de 16 a 17.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA dissabte dia 13 de desembre a les 19 h a Ca sa Mestra Ordre del dia: Lectura de l'acta anterior Estat de comptes Renovació de càrrecs Precs i preguntes

Les primàries de Més per Mallorca varen comptar amb la participació de gairebé un centenar de santjoaneres i santjoaners. A la fotografia, els tres membres de la taula electoral: en Jaume Albert Miró, en F. Xavier Moratinos i en Joan Sastre.

L’Escorxador va ser el lloc on es varen reunir representants de les Noves Generacions del PP de diversos pobles de Mallorca. Entre els assistents, hi podeu veure, entre d’altres, Pablo Pascual, que segurament serà el cap de llista del PP a l’Ajun tament de Sant Joan.

RACÓ SOLIDARI: El Racó Solidari, ubicat a ca ses Monges, és un lloc de recollida i distribució de tot allò que ja no duim o que ja no usam i que encara pot fer servei a altres persones, amb l’objectiu de donar una assistència social de caràcter local a través del reciclatge. Els objectes recollits (roba, sabates, complements...) s’exposaran a disposició de qui els hagi de menester a canvi d’un donatiu simbòlic. Els beneficis obtinguts s’entreguen als serveis socials de l’Ajuntament per ajudar a finançar el Banc d’Aliments. El Racó Solidari obre els dimarts de 10.00 a 12.00 del matí i de 18.00 a 20.00 de l’horabaixa.

3

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 4

mel i sucre No sabem si aquests horaris es mantendran quan arribarà l’estiu. ✑ el 26 d’octubre, el santjoaner Pep Biel Mas, de 18 anys, va debutar com a futbolista a segona divisió B, amb el seu equip, el rayo Vallecano B. Va dur sort perquè va ser el partit en què l’equip va aconseguir sortir de la zona de descens, guanyant al socuéllamos per 1 a 0. Per desgràcia, posteriorment han tornat a la part de baix de la taula. en Pep Biel ja havia jugat a la divisió algun partit amb el Constància, quan pertanyia a les divisions inferiors del sallista. ✑ amb motiu del Dia internacional per a l’eliminació de la Violència cap a les Dones, el divendres 22 de novembre, les dones del Col·lectiu Teranyines projectaren el curtmetratge Luisa no está en casa, d’una durada aproximada de 20 minuts, dirigit per la cineasta Cèlia rico. en acabar hi hagué un debat entre totes les persones assistents, moderat per Meritxell esquirol. ✑ la Penya Motorista va celebrar el 23 de novembre el tradicional dinar de matances per commemorar el 58 aniversari.

Després d’una missa, a migdia, es varen entaular a Can Tronca on no hi mancaren ni l’arròs, ni les pilotes. a les postres es començà a fer l’habitual subhasta

Fe d’errades de l’article “Ampliació d’una explicació donada a ‘Això és mel’”, de Rafael Soler Gayà. la il·lustració correcta corresponent a l’adhesiu utilitzat per a la cara del quadrant d’Àries a Virgo i per a set costats és la següent:

de les peces de porquim sorgides de les matances. ✑ el divendres 31 d’octubre un camió de transport de material de construcció, que per descuit duia la ploma aixecada, va rompre un cable de telefonia al carrer Major.

Va deixar sense telèfon ni internet un bon nombre d’usuaris, de diferents companyies, a la zona dels carrers Parres, Desert, Major, part alta de Fra lluís Jaume i Tramun-

tana. el fil travessava des del cantó del carrer del sol fins al carrer de les Parres. Fins ben entrat el matí del dilluns no es va restablir el servei. ✑ el divendres 21 de novembre es va presentar el llibre La terra i el temps de cap a cap d’any.

Calendari rural de l’illa de Mallorca, a càrrec de Francesc Canuto i els autors de l’obra, antoni Ginard i andreu ramis.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

4

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 5

mel i sucre el llibre ofereix un aplec, en un format breu, d’una diversitat d’aspectes heretats de la cultura popular tradicional, que resumeixen una cosmovisió, mes a mes, del cicle del treball i de la vida. És un reconeixement i un homenatge a tot un llegat, a un temps i a una terra, que han contribuït a forjar el nostre patrimoni cultural i els postres paisatges. Després d’estar exhaurit des de fa anys, ara l’ha reeditat el Gall editor, que l’ha millorat considerablement en afegir-li il·lustracions de Biel Bonnín i fotografies del santjoaner Climent Picornell (†). ✑ el diumenge 7 de desembre es presentarà L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Sant Joan, un nou títol de la col·lecció Monografies santjoaneres, que publica el Col·lectiu Teranyines.

N’és autor Joan Bauçà Barceló “des Carreró”. la presentació anirà a càrrec de Joan Company Florit. aquest conegut músic santjoaner, és el fundador i director de la Coral de la universitat de les illes Balears, càrrec que combina amb moltes altres activitats relacionades amb la música; cal recordar també que fou el fundador, director i animador de la Coral de sant Joan. l’obra del Cançoner Popular de Catalunya va ser una institució fundada a Barcelona l’any 1922, dedicada a la recollida exhaustiva de tota la música popular de les

La Casa Museu Pare Rafel Ginard organitzà la presentació d’una nova i renovada edició del llibre La terra i el temps, d’El Gall Editor. A la foto (d’esquerra a dreta) podeu veure: Francesc Canuto, presentador, Andreu Ramis i Antoni Ginard (autors), Climent Picornell (marmessor de l’obra fotogràfica del seu cosí Climent Picornell), Biel Bonnín (il·lustrador) i Gracià Sànchez (editor del llibre).

Entre ben bé 80.000 assitents a un partit al camp de futbol del Barça és gairebé increïble que t’enganxin in fraganti com a espectador. Aquí veiem una instantània recollida des de davant el televisor al moment en què s’emetia el partit BarcelonaCelta. De dreta a esquerra tres santjoaners: Joan Jaume, Miquel Matas Fullana i la seva filla Margalida.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

5

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 6

mel i sucre terres de parla catalana. la feina es va estroncar amb la Guerra Civil. Per sort, els materials es varen poder preservar, ja que es guardaren a suïssa, fins que el 1990 es dipositaren al monestir de Montserrat. l’obra va fer diverses “missions” sobre el terreny, una part de les quals a Mallorca. alguns santjoaners varen ser entrevistats. Joan Bauçà Barceló ha localitzat les aportacions d’aquests santjoaners i ha pogut confegir aquesta obra, després d’una important tasca d’investigació que arribà a la visita de l’arxiu del Monestir de Montserrat on el pare Josep Massot té cura dels papers originals d’en Baltasar samper. l’obra de Joan Bauçà reprodueix també les transcripcions manuscrites de l’insigne músic recol·lector de tot aquest bagatge musical de Mallorca, Baltasar samper. ✑ el bar de Can Fiol torna a estar tancat. el darrer que l’ha explotat ha seguit el camí dels seus predecessors recents i tampoc no se n’ha sortit. Feia mesos que s’hi veia molt poca clientela i era clar que el negoci no podia durar. ✑ els Peus Grossos i l’ajuntament organitzen la ii Cursa Popular Peus Grossos a sant Joan. serà el diumenge dia 21 de desembre a les 11 h. Hi haurà dues distàncies per triar (volta llarga: 10,7 km; volta curta: 5,5 km), amb sortida i arribada davant el Bar Centro. la

6

Candidats sorgits de les primàries de MÉS per a les eleccions de l’any vinent al Consell de Mallorca. Entre ells dues persones de la nostra vila: en Pep Florit “Boiret” (actualment resident a Sineu) i na Marta Jordà Català.

cursa es disputa per asfalt (la llarga tendrà 1,5 km per camí de terra i la curta 2 km). el trajecte discorre al sud-oest del nucli urbà. Partiran cap a Consolació i baixaran pel camí de baix del cementeri. el circuit curt torna enrere després d’una volta per la zona des Pujol. el llarg arriba a la carretera general i torna, després de recórrer tot el camí d’Horta i bona part del des rafal, enllaçant-los a través del camí des Pujol i la via de servei. ✑ s’ha anunciat el programa d’actes que es faran a sant Joan amb motiu de les festes de Nadal i Cap d’any. Hi haurà múltiples tallers, a partir del 3 de desembre: decoració nadalenca per a adults

(Maria “Turricana”) i nins, neules per a adults (Maria rebassa), torrons, molins de vent i planisferis. També la música tendrà una forta presència: Això era i no era, amb rondalles i romanços de Mallorca, adreçat als infants; concert de nadales i poesies del cicle d’infantil de l’escola; concert de nadales del CP son Juny; festa “Casino”, amb un DJ; concert de nadales al carrer, a càrrec dels cantaires i excantaires de la Coral de sant Joan; concert de Nadal dels Xeremiers de sant Joan; concert al bar Centro del nou conjunt musical de Jesús Carrillo i d’un altre grup pseudosantjoaner anomenat istambul. es faran conferències sobre els “Parenòstics d’europa” i “l’astronomia als

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 7

mel i sucre

Un bon nombre d’usuaris de telèfon i internet de la zona nord del nostre poble quedà sense servei durant tot un cap de setmana. Un camió va enganxar un cable ben gruixat al cap de cantó entre el carrer Major i el del Sol.

planisferis”, per acompanyar la presentació del Pronòstic santjoaner i el taller de planisferis, respectivament. es projectarà cinema per als infants (Nemo i Bichos: una aventura en miniatura) i per a tots els públics (Ocho apellidos vascos). en el capítol esportiu, la ii Cursa Popular Peus Grossos i torneig de futbolet 3x3 al poliesportiu. Per als aficionats a coses més tranquil·les, tornejos de truc i parxís i “Completa el cartó”. s’ha organitzat el tradicional concurs de betlems, amb inscrip-

cions del 3 al 19 de desembre. el 24, a les 8 del vespre, se celebraran les Matines a l’església, amb el sermó de la Calenda, l’Àngel i el Cant de la sibil·la. rebrem el nou any al peu del campanar, amb raïm i cava per a tothom. les festes es tancaran amb l’arribada dels reis d’orient, el 5 de gener. Prèviament, hauran enviat els patges a recollir les cartes dels infants i hauran visitat la residència Novaedat. l’ajuntament posarà il·luminació nadalenca a diversos punts

del poble. ens han dit que enguany hi haurà també un arbre baix del campanar i es decoraran els arbres de les places.

✑ l’ajuntament de sant Joan ha tret una plaça de caire temporal per cobrir una plaça nova mitjançant concurs públic. la tasca que s’ha de realitzar és tenir cura del Punt Verd de sant Joan. si voleu llegir les bases podeu passar per les seves oficines o conncectar-vos a través d’internet al web http://www.ajsantjoan.net/.

7

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Página 8

mel i sucre

associació de premsa forana de mallorca

IV Trobada de revistes de Premsa Forana a Sineu

l’associació de Premsa Forana de Mallorca, amb la col·laboració de la revista Díngola, organitzà la iV Trobada de revistes de Premsa. el passat dia 8 de novembre, a la plaça del Mercat de sineu, es congregaren 38 persones, representants de 18 publicacions d’arreu de Mallorca. Foren rebuts pel president de Premsa Forana, rafel oliver Grammatico, i pels integrants de la revista de sineu, Díngola, encapçalats per Miquel Puiggròs i Marta Bergas. a partir de les 10,30 hores començà la jornada, amb una visita històrico-cultural pels carrers més cèntrics del casc urbà de sineu. els guies foren: antònia real i Joan Josep Bonnín, bibliotecaris, historiadors i membres del consell de redacció de Díngola. la visita va incloure el Palau reial, del segle XiV (on residí el rei Jaume ii), la plaça del Mercadal amb el monument a sa Dida, la placeta de sant Marc (on hi ha el monument del lleó, el més conegut pels forans, i que es pot considerar una de les icones del municipi), i la plaça de l’església (on s’explicaren diferents llegendes sobre el municipi).

Posteriorment la comitiva es dirigí a l’edifici del Claustre de sant Francesc, a on a la sala de Batles de l’ajuntament, començaren les ponències. Marta Bergas i Miquel Puiggròs varen explicar la seva experiència a Díngola i moderaren una xerrada sobre la digitalització de la premsa forana. es parlà de diferents aspectes del món digital: per què és necessari el pas a digital? Com es pot fer el pas a digital? Què s’ha de menester i com pengem les notícies? i altres aspectes que consideraren els membres de les revistes presents.

Bernat Pastor, de la revista Perlas y Cuevas (Manacor) presentà el projecte CoMuNiC. es tracta d’un projecte ambiciós, per a invertir en i+D, amb un sistema gestor de bases de dades i un sistema de gestió documental. la jornada va acabar amb un dinar-degustació de plats mallorquins en el Celler Can Font.

8

mel413_mis298 25/11/14 12.23 Pรกgina 9

mel i sucre

http://dingola.net/2014/11/09/representants-duna-trentena-de-mitjans-de-comunicacio-locals-conclouen-que-cal-potenciar-la-seva-presencia-digital/

9

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Pรกgina 10

mel i sucre

10

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 11

mel i sucre

El mes de desembre

l’hort des padrí

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

a

quest mes, en general, ha refrescat i, a més, coincideix amb les nits més llargues i els dies més curts, per això, pel fred i per la manca de

estar al voltant de la foganya que culejant per foravila.

Comença el bon temps per plantar tota classe d’arbres ja que en aquesta època és quan sofrei-

hORT AMB ASE. JOAN MIRó. 1918

llum, les plantes creixen poc i moltes de varietats d’arbres estan en repòs; per això, és un mes que per a la pagesia convida més a

xen manco perquè la saba té poca circulació i el fred i la humitat no deixen que l’arbre es mustiï; així, l’arbre arrela més aviat.

També som a temps d’exsecallar els fruiters que ja han perdut la fulla; a més, serà bo fer-los un tractament d’hivern per frenar les malalties de fongs i les plagues d’insectes. Hem de tenir en compte que és quan aquests arbres són més vulnerables. les llavors enterrades en aquesta època endarrereixen la naixença influïdes per la fredor i les poques hores de llum. som al ple de la sembra de cereals pel que fa a les varietats anomenades de cicle llarg. És bon temps per reproduir per esqueix les plantes aromàtiques, com el moraduix, l’herba sana, la farigola i moltes altres. i també moltes plantes de jardineria. som a finals d’any i a punt per acomiadar el 2014; per això és un bon moment per fer balanç de les coses que han sortit bé i també de les que han estat negatives i fer el propòsit que l’any vinent pensem i visquem en positiu.

Pel desembre, les vetlades són llargues i per això fa de bon preparar ametles torrades i torrons per a Nadal. Bones i festes i molts d’anys.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 80 98 80

11

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 12

mel i sucre

El Piz Palü

excursionisme

BerNaDí CoMPaNy

l

’estiu de 1999 ens trobàvem a un càmping de l’engadina (Grisons suïssos), prop del poble i estació de saint Moritz, esperant pacientment que deixés de ploure per pujar al refugi de Diavolezza, per esbrinar l’itinerari al Piz Bernina (4.049 m). Durant unes llargues hores es va posar un dia esplèndid i poguérem veure el Piz Bernina, amb la seva famosa aresta Bianco, el glaciar de Morteratsch i, a l’esquerra, el Piz Palü (3.901 m), atractiu i radiant amb les seves tres arestes gairebé paral·leles que baixen del cim. una imatge encisadora, però els 99 metres que li falten per arribar als 4.000, el deixaven fora dels nostres desitjos.

He recordat aquestes imatges després d’haver vist la pel·lícula “l’infern blanc del Piz Palü”, muda, de 1929, amb l’inevitable arnold Fanck (director de molts “bergfilms”, pel·lícules de muntanya de moda en aquell temps a alemanya) i una joveníssima leni riefenstahl que, d’actriu mediocre (pel meu gust), va esdevenir la directora, a la vegada celebrada i vilipendiada, de pel·lícules com “Triumph des

Willens” (1935), obra mestra de la propaganda política o, sobretot, “olympia”, la pel·lícula dels jocs olímpics de Berlín de 1936 i, ja després de la segona Guerra Mundial, se la recorda per les insòlites fotos que va fer a la tribu dels Nubi (sudan). l’interès que té aquesta pel·lícula, és que va ser rodada “in situ”, al refugi de Diavolezza i a les parets de roca i gel del Piz Palü i es pot fer una comparativa amb el material que usaven (vestits de carrer, cordes de cànem, encordament al pit –les dones amb falda!–, talment com en Mallory a l’everest el 1924) i el que hi ha avui. el mal temps d’aquell mes d’agost, ens feia anar d’un lloc a l’altre. No hi ha res com el mal temps per desfer o posar malsofrits un grup de muntanyencs. si s’està en lloc civilitzat (vull dir si hi ha un Carrefour aprop), l’únic que pot passar és que, durant el sopar es comenci a dir dois, a proposar llocs alternatius, per exemple si s’està als alps, anar al Disney World Paris, als Pirineus o, com va ser el cas una vegada, a les Gorges du Verdon, ben avall cap a la Mediterrània. si, en

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

12

canvi, s’està dins una tenda de campanya a peu de via o d’ascensió, la cosa pot revestir caràcter d’enfrontament tribal ja que la pluja no permet sortir de la tenda per fer el menjar ni per fer res. els moviments es tornen dificultosos, no es pot estirar, ni asseure’s. llavors vénen les paraules, els retrets... “jo ja vos ho vaig advertir, que faria mal temps”, “jo hauria anat a tal o qual banda”, “tu tens la culpa per haver insistit”, fins que la cosa explota, es fan les motxilles, s’aplega la tenda i, banyats com una sopa s’arriba al cotxe i al càmping salvador. Dos dies de bon temps i ja tornen a estar tots ficats dins la mateixa tenda. i en aquell peregrinar d’un lloc a l’altre per saint Moritz, anàvem a passejar per devora el llac Moritzersee, a visitar l’oficina de turisme per enterar-nos del temps i, per descomptat, a badocar per devers l’entrada del Badrutt’s Palace. un hotel sumptuós amb una història ja centenària que ha acollit a moltes celebritats mundials, entre les quals destacaria, per haver tingut una relació de franca admiració per Mallorca,

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 13

mel i sucre

l’escriptor, diplomàtic i “flâneur” Paul Morand que va coincidir a l’hotel amb Coco Chanel. era el 1945 i tots dos fugien de les represàlies del general De Gaulle i de “l’épuration”. Paul Morand per haver tingut tractes amb el govern de Vichy (era ambaixador del mariscal Pétain a Berna) i Coco Chanel per haver tingut un “affaire” amb un ocupant que li va semblar simpàtic. un dia, fa molt de temps, a part o banda, vaig veure una guia turística de Mallorca amb una imatge dels cossiers d’algaida a la portada. la vaig llegir. el text era de Paul Morand, amb fotografies d’arielli, editat a Barcelona el 1962 (Noguer). Mai més no l’he tornat a veure, el llibre, però vaig que-

dar-me amb el nom de l’autor i, com que en aquell temps no hi havia internet, aprofitava les estades a Chamonix per anar a la llibreria Jean landru i entre guies de muntanya i mapes vaig trobar “l’europe Galante”, “l’allure de Chanel” i algun llibre més. Paul Morand va tenir més sort que molts escriptors que durant l’ocupació de França coquetejaren o col·laboraren amb els alemanys.

Pierre Drieu la rochelle va suïcidar-se quan l’anaven a cercar, louis-Ferdinand Céline, potser el més gran escriptor francès del segle XX, deu la seva vida al govern de Dinamarca, que no el va voler extradir a França, robert Brasillach va ser condemnat a mort i afusellat, sense que la peti-

ció de gràcia d’un grapat llarg d’intel·lectuals (entre el quals François Mauriac, andré Malraux i albert Camus. simone de Beauvoir, en canvi, va refusar signar, i tampoc ho feren louis aragon, admirador de n’stalin i Paul Éluard), aconseguís d’ablanir el cor del president del govern provisional de la república. D’altres sofriren presó i degradacions, però no conec cap cas d’escriptor que li fessin beure oli de ricí, com era habitual amb les franceses que tingueren relacions amb els alemanys. França mai ha superat aquell ensurt. els signants de la llista de petició de gràcia i els que quedaren fora representen les dues Frances irreconciliables resultat d’una guerra que mai hau-

13

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 14

mel i sucre ria d’haver tingut lloc. encara avui les disputes i baralles que es produeixen quan qualcú escriu un article sobre aquests temes, reedita un llibre, etc., són per llogar-hi cadiretes. Quan quedin tants de francesos “de souche”, com parelles de voltor negre, segur que encara es tiraran els trastos pel cap. Tanmateix, Paul Morand va tornar a França i més o manco al mateix temps que el general Franco rebia al palau de el Pardo, en visita privada, al general De Gaulle i van haver de fer-li un llit especial (era llarg, l’home), Paul Morand entrava amb tots els honors a la “coupole” de l’académie Française, la prestigiosa institució que va fundar el cardenal richelieu i esdevenia “immortal” de França. el Moritzersee, el llac on es reflecteixen les torres i les finestres del Badrutt’s Palace, a l’estiu hi ha alguns estols d’ànneres d’aspecte domèstic, d’aquestes que pareix que no volen. en

canvi, a l’hivern, està completament glaçat i s’hi passegen els cavalls amb els trineus. i no hi ha ànneres. on han anat a parar les ànneres? a l’oficina de Turisme no en sabien res. Per ventura una ànima caritativa les arreplega quan vénen les primeres neus i els hi torna per la Primavera? o, en realitat, és un estratagema de la municipalitat de saint Moritz

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

PLANTERS

NICOLAU

Tel: 971 52 63 24

ORNAMENTALS

14

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

que els hi posa per gaudi dels turistes, talment com fa el municipi de Zermatt, que els dissabtes fa desfilar una guarda de cabres per la Bahnhofstrasse, amb el seu pastor, un nin vestit amb pells, capell tirolès, gaiato i sabates Nike dins d’esclops de fusta? si hi tornam, ja que el Piz Bernina va quedar inacabat, intentarem saber-ne alguna cosa.

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 15

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 63

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. La que fa quaranta ha a¨ıllat

latiu o pertanyent a la larva. 4. Esglai! Esclaus dels lacedemonis. Aqu´ı a Val`encia hi ha vengut la CIA. 5. Amb molta roca, com aquelles lloses. No contesta a North Carolina. 6. Es despla¸car` a fins al lloc on niar` a. Perd la por. Vull que en Toni vegi el seu desordre. 7. Capa greixosa de la llet que es ven per separat. Treia l’instrument de guerra de la imatge i el retia contra la muralla. Segona persona singular de l’imperatiu del verb dar. 8. Portar una persona o cosa d’un lloc a un altre. Puja, baixa, torna a pujar i finalment torna a baixar. 9. Pot dur accent cap a un costat o cap a l’altre. De vegades no sona, i quan sona, ho pot fer de dues maneres diferents. Tabac conreat als Pirineus, especialment a Andorra, que era emprat per a fumar en picadura i sense elaborar. Fa tant de fred que m’entra a la vena. 10. El pare preferit de tots els nins. Disposa d’una infusi´ o. Beure llet de la mama de la mam` a.

11. Mar endins. Ciutat del Pa´ıs Valenci` a (o natural d’aquesta ciutat, segons la s´ıl·laba t` onica). Nom arab del qui va trobar la cova dels lladres. 12. Po` dar´ıeu l’arbre convenientment. Triangle equil` ater.

devers quaranta persones. 2. De diversos fer-ne un, ´ curt de vista i no ha per exemple fonent-los. Es escrit b´e el bor. 3. Forma escur¸cada de Nicolau.

Quedar´e amb ell durant la t`ercia per discutir aix` o que recita. P amb crossa. 4. Diran “arri” a la b`estia. All` a hi ha un all a l’inrev´es. 5. Municipi aragon`es de la Franja de Ponent propens a menjar paella. Naixement i mort d’un Sant. Logaritme neperi` a. 6. M’allist en un rol. Apa!, t´e per tic que no el commou res. 7. Nota sense so. All` a on hi venen, entre d’altres, torr´ o. 8. Fes una calada a una d’aquestes platges. M’enc´en la sang que sempre surti aquest pecat capital als mots. Terminaci´ o de la tercera conjugaci´ o. 9. Fa sonar la mam` a a la casa amb laca banyada. L’ase petit ´es net. En cap moment de El podeu resoldre a: la mia vida. 10. La lletra ro pot sortir molt cara si melisucre.cat/?p=1895 no s’escriu com pertoca. Anot` as que a l’eclesi` astic ´ al nu ´ mero 62: li falta un vestit. Pinta de tres puntes. 11. Que es Solucio M A J O R I A O P T A guanya la vida amb l’` opera. Bifurcaci´ o. Prosseguiu U N A O A S I S S U en el riu per anar a veure Sant Maure. 12. Una D A R D S T A S T A T picada seva no sol ser agradable (excepte en el cas A R D I T S C I U R O d’Spider-Man). D’acord, agafar´e aquest paper que N I L I A C F R I T t´e valor de 5e. 13. Aix´ı com diuen “guixa” a la maC A N A A N S A C S I jor part del territori catalanoparlant. Antigament E M E T T O U R T P estimaria na Maria, l’ama de la ria.

Verticals:

1. Natural de Flandes i amb tend`encia que li agradin els ocells roses i el cant gitano. D´ ona’m una Estrella. 2. On n’hi caben trentanou, n’hi caben ... . Escoltar´e els antics parlants.

3. Que presta doblers amb un inter`es excessiu. Re-

R A R F A A R N I G A

R A M A V E A S C A A R S A R

E N T S G F E R I A L L E A

O L E A T

P S I Q U E

E I S A

U I R N A

15

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 16

mel i sucre

retalls

Badia i Margarit: mestre de mestres HTTP :// WWW. VilaWeB . CaT

A

quest mes de novembre ha mort el Dr. Antoni M. Badia i Margarit, un dels referents de la lingüística i la cultura catalanes de l’època moderna. Els lingüistes mallorquins Joan Veny i Gabriel Bibiloni, més el castellonenc Germà Colón, parlen d’aquest personatge al diari digital VilaWeb. En reproduïm les seves paraules:

el doctor Badia cada quinze dies feia un seminari en què els alumnes explicàvem un tema determinat de català. Més tard, quan ell explicava gramàtica històrica catalana, l’explicava en castellà, però aviat va reservar el darrer quart per explicar-la en català. això convé que se sàpiga, perquè

J

oan Veny, Germà Colón i Gabriel Bibiloni parlen del seu professor i referent. el presenten com una peça clau per a la recuperació de l’estudi de la llengua en l’àmbit acadèmic antoni Maria Badia i Margarit fou l’introductor de la lingüística catalana a la universitat després de la guerra de 1936-1939. D’això en tenen un bell record filòlegs eminents com ara Germà Colón, Joan Veny i Gabriel Bibiloni, que foren alumnes seus.

VilaWeb els ha entrevistats darrerament, dins la sèrie ‘llengua viva’. Tot seguit us oferim l’opinió d’aquests tres lingüistes sobre el seu mestre.

Joan Veny: ‘Va començar a fer classe en català quan encara era prohibit’ “Va ser el meu mestre. Me l’estimo molt. Gràcies a ell he seguit aquesta carrera universitària. ens hem avingut molt. i és admirable, perquè és l’autor de dues gramàtiques normatives (la darrera molt interessant) i d’una gramàtica històrica modèlica. [...] ensenyar la llengua catalana en aquells anys [franquisme] era molt difícil. la llengua a la universitat hi entrava per retxilleres.

16

Badia, amb qui vaig anar establint una gran amistat. ell va veure que m’interessava de debò la llengua, vaig tenir bones notes en les assignatures que ell explicava [...] en tornar de lovaina vaig pujar de categoria: d’ajudant vaig passar a adjunt provisional i després a adjunt titular, que significava que havia de substituir el professor Badia quan ell no hi era (i això passava sovint, perquè viatjava molt). el professor Badia també em va fer l’encàrrec de les classes de lingüística romànica, una assignatura realment difícil, tant per al professor com per als alumnes, però que va implicar aprofundir la meva solidesa formativa.”

Podeu llegir tota l’entrevista a Joan Veny ací: http://www.vilaweb.cat/noticia/ 4203212/20140714/joan-veny-catalallengua-preferent-sens-dubte.html.

Antoni Maria Badia i Margarit (1920-2014) Foto Robert Ramos.

realment hi ha hagut un procés molt lent de recuperació de la nostra llengua. el català era totalment prohibit. [...] a la universitat de Barcelona vaig trobar un ambient molt favorable al català. Tot i ser una llengua perseguida, censurada i menystinguda, hi havia un cercle intel·lectual que l’estimava, que la cultivava, que la protegia. i, sobretot, em va animar el fet de tenir un professor jove, dinàmic i intel·ligent, que era el professor

Germà Colón: ‘li interessava tot’ “Ha estat el meu mestre. ell em va donar l’empenta definitiva cap a la llengua. sempre l’he admirat. si pogués fer-ne una petita reserva diria que tot li interessava: ara ve l’estructuralisme, ara la història de la llengua, ara això, ara allò... i sempre s’hi abocava, en lloc d’aprofundir en una línia. [...]

Vaig fer tota la carrera amb el doctor antoni M. Badia i Margarit, que va ser qui em va engrescar en l’estudi de la llengua. [...] l’any 1954 presento la tesi sobre dialectologia, guiada pel doctor Badia. la vaig defensar a Madrid, perquè en aquella època només es podia fer així. [...]

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 17

mel i sucre Badia, que era professor de castellà, quan podia deixava anar explicacions sobre la llengua catalana.”

Podeu llegir tota l’entrevista a Germà Colón ací: http://www.vilaweb.cat/noticia/4201939/20140707/germa-colon-socoptimista-catala-salvara.html.

Gabriel Bibiloni: ‘sempre defensava les tesis més favorables a la unitat de la llengua i de la nació’ “És el meu professor admirat i respectat, per la seva ciència, per la seva amabilitat i pel seu tarannà profundament civilitzat i europeu. en el debat, la seva correcció i caràcter dialogant no li impedia de defensar sempre les tesis més favorables a la unitat de la llengua i de la nació. em va dirigir la tesi doctoral en un moment en què era rector de la universitat de Barcelona i estava absorbit per mil ocupacions. [...] una de les vivències més fascinants de la meva vida va ser precisament el descobriment de la meva llengua, una cosa que va passar quan jo tenia setze o disset anys. [...] Desitjós d’aprendre’n coses [sobre la llengua], vaig anar a la biblioteca pública de Mallorca i vaig cercar les gramàtiques.

N’hi havia unes quantes i en vaig triar una d’en Badia Margarit, una gran gramàtica escrita en castellà, de l’editorial Gredos. Vaig ser el primer de llegir-la perquè els llibres d’aquella col·lecció tenien els plecs sencers i vaig haver de separar-los amb un ganivet. em va agradar moltíssim, la vaig devorar. es pot dir que vaig aprendre català amb aquell llibre del professor Badia i Margarit. i qui m’ho havia de dir que seria professor meu, un dels més admirats, i el director de la meva tesi doctoral?”

Podeu llegir tota l’entrevista a Gabriel Bibiloni ací: http://www.vilaweb.cat/ noticia/4217739/20141103/gabriel-bibiloniel-nomes-tenir-llengua-oficial-catala.html.

Casa Museu Pare Ginard la Fundació Casa Museu continua amb la seva tasca d’impulsar un projecte adequat a l’objectiu de donar a conèixer la figura i obra de rafel Ginard. Des de la Casa Museu Pare Ginard, concebuda tradicionalment com una casa museu per mostrar l’espai vital habitat per l’autor en els seus primers anys de vida, es planteja ara una transformació d’aquesta en el Centre rafel Ginard – Museu de la Paraula, com a centre d’interpretació que aculli l’arxiu oral de Mallorca. es tracta de propiciar en el visitant –tant resident com turista estranger- una sintètica però adequada presa de contacte amb el patrimoni immaterial de Mallorca, a través principalment de les tradicions i expressions orals que formen part del que fou la matèria d’estudi de Ginard al llarg de tota la vida, l’etnopoètica.

Durant aquests mesos des de la Casa Museu estam treballant en el que serà el projecte museogràfic del futur Centre rafel Ginard – Museu de la Paraula, amb l’objectiu d’inaugurar el nou centre el mes de gener de 2015. uns dels aspectes que ens interessen d’aquesta nova etapa és el de la participació activa dels santjoaners i les santjoaneres en la consolidació del Centre rafel Ginard-Museu de la Paraula. Desitjaríem que us sentísseu part fonamental del projecte i que el centre es convertís en un museu interactiu i inclusiu, entesa aquesta inclusivitat des de la dimensió física com la dimensió social. la primera acció que ens proposam desenvolupar per tal de fer participants als santjoaners/eres en la gestió del centre, parteix precisament de la seva implicació en la producció del nou projecte museogràfic. els diferents àmbits de la nova exposició permanent del centre comptaran amb gran quantitat de fotografies de principis del segle XX amb l’objectiu de reflectir el mode de vida de la Mallorca que visqué rafel Ginard. Per fer més eficaç el discurs consideram que tot aquest material gràfic podria pertànyer al municipi de sant Joan. És per aquest motiu que us demanam ajuda per fer una recol·lecció i selecció de fotografies antigues de sant Joan. si estau interessats en participar d’aquesta manera en la creació del nou Centre rafel Ginard, ens podeu fer arribar les vostres fotografies a la casa museu abans del 15 d’octubre. les fotografies que siguin seleccionades en farem còpies que formaran part de l’exposició permanent del centre. aquelles fotografies que no siguin seleccionades serviran igualment per produir una exposició temporal prevista per l’any 2015. els àmbits temàtics en els que classificaríem les fotografies són els següents: • Festes i rituals: festes patronals, festes de Nadal, Pasqua, Corpus, etc, • Fotografies familiars: parelles, famílies, retrats, escenes quotidianes, celebracions litúrgiques (noces, comunions, batejos...)

• oficis i artesanies • Tasques, ormejos i escenes de foravila ens fa molt il·lusió aquest nou projecte per la casa museu i esperam que us pugueu afegir-hi per tal que entre tots puguem construir un bon Centre rafel Ginard. Museu de la Paraula.

17

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 18

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIó PERÍODE 2008-2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE

2014

2013

2012

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3 24,7 23,9 21

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9 22 20,6

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27 22,2 19,3

Comentari al mes d’octubre De la mateixa manera que el setembre, l’octubre, enguany, ha presentat uns valors de temperatura superiors als normals, com també ja va fer l’any passat. la temperatura mitjana s’ha elevat 0,4 ºC respecte al setembre de 2013 i ha estat la més alta de la sèrie que duim observada, des de l’any 2008. les temperatures han experimentat pocs canvis al llarg del mes. les mínimes han anat descendint suaument al llarg del període mensual i, pràcticament sempre, s’han mantingut per damunt dels 15 ºC, mentre que les màximes han fluctuat més; durant les dues terceres parts del mes han sobrepassat els 25 ºC; les màximes més elevades es varen obtenir a mitjan mes.

Hem tornat tenir a l’octubre una situació atmosfèrica totalment inusual per a aquesta època de l’any. No sols en quant a les temperatures sinó també en quant a les precipitacions. Únicament hem mesurat 12 mm de precipitació, als quals es pot sumar 1 mm més de rosades matinals. al manco la nostra contrada, la pluviometria no ha tingut la intensi-

18

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6

2008

2014

2013

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3

31,8 24,3 25,2 24,5 59,1 100

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

MES D'OCTUBRE Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014 21 ºC 31,7 ºC (dia 18) 14,2 ºC (dia 23) 13 mm (1 dels quals correspon a rosades) 3,3 Km/h 40,2 Km/h (dia 16) O 75% 1015 mb 3,4 ml/dia

2013 20,6 ºC 30,9 ºC (dia 2) 11,8 ºC (dia 31) 16,8 mm 4,9 Km/h 57,6 Km/h (dia 30) NE 80% 1015 mb 2,7 ml/dia

NOVEMBRE 2014 (fins a dia 21) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT.

2013 OCT.

16 ºC 23,4 ºC (dia 1) 8,8 ºC (dia 6) 67 mm 4,2 Km/h 56,3 Km/h (dia 4) NO 2,3 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

65392 86239 127387 173230 183569 201024 198406 170775 130515 111516

5290 7168 10432 13542 14134 15098 14426 12592 9828 8695

12,36 12,03 12,21 12,79 12,99 13,31 13,75 13,56 13,28 12,83

....

14,74 15,48 22,23 23,83 30,17 31,26 31,11 28,53 23,94

4285 5806 8450 10969 11449 12229 11685 10200 7961 7043

1323 1792 2608 3386 3534 3775 3607 3148 2457 2174

98625

7682

12,84

23,58

6222

1921

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 19

mel i sucre tat prevista per a aquesta època, en plena tardor. També l’any passat tenguérem un octubre de poca pluja; únicament, uns 4 mm més que enguany. en quant a altres variables meteorològiques, la humitat mitjana ha tengut un valor del 75% i ha estat bastant més baixa que la del 2013 (80%) i també que la de l’agost passat (77%). l’ambient solejat i sec que ha dominat durant gran part del mes ha determinat aquest paràmetre. Per la mateixa raó, l’evaporació s’ha mantingut alta, 3,4 ml/dia. els dies de mal temps han tornat ésser escassos. D’aquí que l’octubre hagi estat novament un mes de poc vent. la velocitat mitjana s’ha quedat en els 3,3 Km/h. solament durant cinc dies , el valor mitjà diari ha superat els 5 Km/h. el cop de vent més intens es produí el dia 16 amb una velocitat de 40,2 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de ponent, de l’oest.

Comentari al mes de novembre Després d’uns tres primer dies, continuació del temps d’octubre, amb un ambient atmosfèric de sol i temperatures elevades (vàrem tenir un dia de Tots sants quasi bé estival), la meteorologia experimentà un canvi remarcable. les temperatures baixaren de manera notable i la inestabilitat atmosfèrica ens aportà les primeres pluges de certa consideració en el nostre terme. Finalment es va fer palès que havien entrat a la tardor. entre els dies 4 i 11 del mes es varen recollir més de 60 mm, que precipitaren amb certa intensitat, com és habitual en aquesta època. en total fins a data d’avui duim comptabilitzats 67 mm. en quant a les temperatures, el canvi també ha estat significatiu, la mitjana ha baixat a 16 ºC, a data de 21 de novembre, descendint 5 ºC res-

pecte al valor mitjà de l’octubre; així i tot, els dígits termomètrics es mantenen superiors als del novembre de l’any passat. aquesta variació del temps atmosfèric ens ha obligat a treure ja roba d’abric i a encendre a moments puntuals algun sistema de calefacció.

També la natura mostra ara més la cara de la tardor, amb la terra més humida, més humitat ambiental i la vegetació silvestre: garrigues, boscs i també arbusts i herbes de les voreres més hidratats. aquest temps és i serà favorable a l’aparició de tota casta de bolets. els arbres de fulla caducifòlia van engroguint i desfent-se de les seves fulles. la major part dels camps es troben ja llaurats i a l’espera de rebre la llavor dels cultius del nou any agrícola. el marró del sòl despull i adormit predomina en el nostre foravila, just trencat pel verd obscur dels turons i pel verd tendre d’alguna tanca o bocí terra sembrat de manera primarenca.

Parc solar fotovoltaic en el mes d’octubre la radiació solar captada per les plaques ha tornat disminuir en relació al mes anterior. era d’esperar que fos així ja que el dia segueix acurçant-se i cada vegada tenim menys hores de llum solar (11 h i 06 m: mitjana del mes). s’han generat 1133 Kwh menys que al setembre; però ha tornat augmentar el rendiment, que ha passat de 13,28 a 12,83, atribuïble, un cop més, al descens de la temperatura; per això, s’ha necessitat menys radiació per obtenir cada Kwh. si comparam l’octubre d’enguany amb l’octubre de 2013, observam que enguany s’han aconseguit 1033 Kwh més, conseqüència d’una major quantitat de radiació solar que ha incidit a les plaques; per altra banda el rendiment ha estat molt similar entre aquest dos mesos, malgrat que la temperatura hagi estat una mica superior enguany. en el que duim d’any, els mesos de 2014 en què s’ha generat menys energia que en el 2013 són: l’agost, el gener i el juliol.

19

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 20

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

el mes passat ja varem publicar fotografies de la possessió de sa Bastida i aquest mes hi tornam: són imatges de diferents indrets fetes pel fotògraf antoni Jiménez Vidal, a finals dels anys cinquanta. aportació fotogràfica: arxiu d'amador Bauçà Bauçà “Passol”.

20

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Pรกgina 21

mel i sucre

21

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 22

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Torró de castanyes saCraMeNT Ferrer

l

es castanyes tenen un alt valor nutritiu, contenen hidrats de carboni, proteïnes, fibra, vitamines antioxidants com la e i la B3, i minerals, sobretot potassi. són una de les fruites seques amb menys calories i més aigua. les castanyes es preparen de moltes maneres. si bé habitualment les consumim crues o torrades, es poden utilitzar per fer aguiats amb carn i pastisseria, com els deliciosos marrons glacés, un dolç d’origen francès.

Ingredients Per a tres barres: - 500 g de castanyes (Cuevas Chef) - 400 g de sucre pols - 250 g d’ametles pelades - 300 g de xocolata de cobertura - 100 g de sucre de vainilla - 40 cc de licor Grand-Marnier - Motlos de fusta - Paper de ceba Preparació - Dos dies abans, treure les castanyes del pot i escolar-les amb un colador. llavors col·locar-les damunt un paper de cuina i deixar-les assecar.

També es poden eixugar dins el forn a temperatura baixa.

22

- Preparar els motlos, millor de fusta, i folrar-los de paper de ceba.

- Dins un bol, fondre 200 g de cobertura de xocolata negra al bany Maria o amb el microones.

- Quan és fosa, abocar-la dins els motlos i moure’ls fins que quedin coberts de xocolata tot el fons i els costats amb una fina capa.

- reservar a la gelera.

- Capolar les castanyes i les ametles.

- Dins un bol, mesclar les castanyes amb les ametles.

- incorporar el sucre pols i remenar amb una cullera de fusta.

- abocar el licor Grand Marnier i afegir el sucre de vainilla.

- remenar molt bé la preparació fins a obtenir una pasta homogènia.

- repartir la pasta a cada un dels motlos i premsar amb les mans per donar-li la forma adequada. reservar a un lloc sec durant tres setmanes.

- Passat aquest temps, o quan s’ha assecat, fondre 100 g de xocolata negra de cobertura.

- Cobrir amb una capa fina els motlos.

- Quan la xocolata s’ha solidificat, treure dels motlos.

- antigament els torrons es feien per santa Caterina per així reposar un mes.

mel413_mis298 25/11/14 12.24 Página 23

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Desembre: santa Bibiana (2), santa Bàrbara (4), la Constitució (6), la immaculada (8), santa llucia (13), sant Tomàs (21), Nadal (25), sant esteve (26), els innocents (28), santa Coloma (31).

El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

“si plou per santa Bibiana [dia 2], plou quaranta dies i una setmana”. esperem que així sigui, ara que n’ha après un poc.

Comença a ser bon temps per collir i menjar les primeres taronges (clementines i mandarines) i per sembrar qualsevol tipus d’arbre. si teniu qualque olivera convé recollir-ne el fruit i fer oli i per salar les olives cal que les deixeu amb aigua i sal fins al mes de març. Per l’anomenat pont de la Puríssima sol ser molt bon temps per fer matances. És ben segur que sentireu grinyolar més d’un porc durant aquesta setmana quan us aixequeu per anar a treballar. encara podeu podar figueres (minvant) i ametlers (plena i minvant); podeu fer planter de patates (minvant) i alls (minvant); i sembrar lletugues (plena i minvant), tomàtigues (creixent) i porros (plena i minvant). Pensau que vénen les festes de Nadal: anau alerta amb les coques, les ametles torrades, el torró, la llet d’ametlla, el cava...; no convé que n’abuseu en excés.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol surt es pon 1 desembre 07.49 17.25 15 08.01 17.24 22 solstici d’hivern 31 08.08 17.33 15 gener 08.07 17.47

la lluna 29 novembre 6 desembre 14 22 28 5 gener

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent plena

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 30 de nov. Montuïri dia 7 de des. Petra dia 14 Porreres dia 21 sant Joan dia 28 Vilafranca dia 4 de gener ariany

Desembre de 1994 • es varen aprovar les normes subsidiàries, que s’havien anat diferint i que al final del termini legal es varen aprovar atropelladament. les normes preveien la prolongació del carrer de ramón y Cajal i la connexió amb els carrers de la Pau i del Pare Ginard.

• Va tenir lloc el iii Concert de Joves intèrprets, que organitzava el Centre Cultural. Hi participaren 16 santjoaners, molts dels quals residents a Palma.

• al llarg de l’any es varen recollir prop de 800 mm d’aigua, molt per damunt la mitjana. Justament, per culpa de l’aigua, el 20 de desembre es va esboldregar una part de la paret que aguanta el carrer del sol, cap a la creu.

Desembre de 2004 • Hi havia queixes pel continu pas de camions carregats d’escombros pel carrer Major, que anaven a omplir el clot de la pedrera Nova. a part de les molèsties feien malbé l’asfalt. a l’altra pedrera va passar una cosa semblant, en aquest cas amb alguns camins rurals.

• la Coral de sant Joan, conjuntament amb la de son servera, va viatjar al Marroc. Cantaren a Tetuan i Xauen i aprofitaren per fer una mica de turisme.

• el Col·lectiu Teranyines i l’ajuntament de sant Joan dedicaren els respectius calendaris al fotògraf santjoaner Climent Picornell, recentment desaparegut.

També la Conselleria d’agricultura li féu un homenatge, posant el seu nom a un concurs de fotografia.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

23