Mel i Sucre. Núm. 410 agost de 2014

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Parlam amb... F. Xavier MoraTiNos

agost 2014. Núm. 410 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

La família Galmés FraNCesC CaNuTo

Cercar l’aventura BerNaDí CoMPaNy

Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Meteorologia JoseP roiG Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà, Jaume albert Miró, Bernadí Company.

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Passatemps arNau MoraTiNos

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Coberta Caps grossos restaurants. (Foto: Mateu sastre.) els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el dijous 21 d’agost començaren les festes patronals, que s’allargaran fins el darrer dia del mes. s’han mantengut la major part dels actes tradicionals i se n’han afegit alguns de nous. les festes s’obriren amb una “Passejada pels carrers engalanats de sant Joan”. l’engalanada l’ha feta na Maria Turricana, amb la col·laboració de persones voluntàries. Consistí en una decoració original de punts emblemàtics del poble, com l’ajuntament, el portal “dels Homes” i el campanar de l’església, la plaça de Joan Carles i i la plaça de Jaume i. es va fer un recorregut d’un lloc a l’altra amb l’acompanyament d’una xaranga creada per a l’ocasió, amb músics de sant Joan i altres de Felanitx. a cada lloc es feia una aturada i diversos actes. la plaça de Jaume i estava dedicada als infants, s’hi contà una rondalla i hi actuà la coral infantil. Davant l’església es va fer un homenatge a les dones, amb lectura de poemes. Finalment, a la plaça de Joan Carles i, una ballada comunitària.

També s’ha convocat la primera edició de la Marató Fotogràfica “Memorial Climent Picornell”. les fotografies han de ser de tema local, sobre sant Joan i la seva gent. els premiats guanyaran un sopar i les seves fotografies serviran per il·lustrar el calendari municipal de 2015. una altra novetat és el CorreTapa, una degustació de tapes, a la qual s’han apuntat la majoria dels bars i restaurants de sant Joan. es farà el dia de la festa i per dotze euros es podran menjar 9 tapes i 9 begudes a altres tants locals (Can Fiol, Bar Centro, Ca sa Tia, Can Tronca, Piscina Muni-

Si voleu veure un extensa reportatge fotogràfic de les festes patronals d’enguany, visitau la nostra web: melisucre.cat.

cipal, Can Jordi, M 46, Can Covent i es llépol). el mateix dia 29 es tornarà a representar el musical Vida, que molta gent es va perdre quan es va fer alguns mesos enrere. un altre canvi de les festes és que, atenent una demanda dels joves, que es repeteix d’ençà que es va posar el Dimoni rabiós, la berbena adreçada als joves no es farà la nit del 28 al 29, sinó la nit de dia 30. es veu que entre la Condemna, el dinar, la Xeringada i el Dimoni rabiós, no quedaven forces per aguantar fins a les primeres hores de dia 29. enguany no es farà l’espectacular PisciBlock.

Fora de programa, el bar Centro va organitzar una actuació musical a la plaça. va ser el divendres 22, amb l’actuació del santjoaners Nofotis i els forans la vereda. aquesta festa s’afegia a

la molta de música que s’haurà pogut sentir. l’ajuntament ha organitzat dues berbenes, una per al personal més madur i l’altra per al més jove. a més, a la Mobylettada es va poder sentir una de les rares actuacions de sa sini Band, que comptà amb la col·laboració puntual de dos músics santjaoners (en Cassalla i en Paloni) en algunes de les cançons. a més, com sa sini que ha hagut de canviar un dels membres (en Tomeu viu a londres), han considerat que no poden actuar amb el mateix nom i ara es fan dir The red Procurers, i han canviat gairebé tot el repertori. l’altre grup local, Nofotis, també es repetirà a la berbena de dia 30. el pregó de festes d’enguany ha anat a càrrec dels Dimonis del Centre Cultural, que no ho han fet al balcó de l’ajuntament, com és tradicional, sinó a la plaça de Joan

RACÓ SOLIDARI Dia 3 de juny obrí les portes el Racó Solidari, ubicat a ca ses Monges. La idea és fer d’aquest espai un lloc de recollida i distribució de tot allò que ja no duim o que ja no usam i que encara pot fer servei a altres persones, amb l’objectiu de donar una assistència social de caràcter local a través del reciclatge. Els objectes recollits: roba, sabates, complements... s’exposaran a disposició de qui els hagi de menester a canvi d’un donatiu simbòlic. Els beneficis obtinguts s’entregaran als serveis socials de l’Ajuntament per ajudar a finançar el Banc d’Aliments. El Racó Solidari obrirà els dimarts de 10.00 a 12.00 del matí i de 18.00 a 20.00 de l’horabaixa.

3

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 4

mel i sucre Carles i, amb una posada en escena espectacular que deixà bocabadats molts santjoaners i forans que omplien la plaça. les dues exposicions que es podran visitar són una de pintura, a càrrec de Teresa artigas i Francisca Juan Colomar, i una altra de diorames fets amb Playmobil. la primera a la Casa de la vila i l’altra a s’escorxador. s’han programat diversos actes per als més petits (gimcana infantil, JovePrix, festa de l’escola d’estiu, triatló infantil i festa infantil d’aigua) i per als més grans (homenatge als majors de 80 anys i ball de bot a la residència de la tercera edat). amb motiu de les festes s’han posat a la venda tres camisetes diferents: la de l’ajuntament, amb un dibuix de Maria antònia Bauzà Fullana, escollit per votació popular; la del Centre Cultural, dedicada enguany a un nou pecat capital, l’enveja; i, finalment, una camiseta de la Mobylettada. a més dels que hem anomenat, tots aquests actes: semifinals i finals dels tornejos de futbolet, voleibol i tennis, repicada de campanes i penjada de banderes, entrega dels premis del concurs de dibuixos, sortides dels dimonis, demostració de tir, castellers, FoscaPrix, encalçaborinos, entrega d’insígnies als donants de sang, sopar a la fresca, concurs de playback, correfoc, concert de la Banda de Petra, sonada dels xeremiers dalt del campanar, marató fotogràfica, missa solemne, corregudes de joies, carreres ciclistes locals, ballada popular i traca final. ✑ Han començat les obres per a la xarxa de conducció d’aigües pluvials a la part baixa del carrer Major. afectaran des del carrer de la Pau fins al carrer de la raval. aquest darrer, és una “millora” oferida pel concessionari; allà es vol evitar que l’aigua que ve del

4

Miquelina Lladó actuà en el marc incomparable de Consolació en un concert d’estiu que organitzà la Casa-museu Pare Ginard.

carrer de Fra lluís Jaume a través de sa Claveguera hagi de circular tota en superfície fins al carrer Major. les obres s’han atorgat a l’empresa Gabriel Gayà-Morlà, que s’ha compromès a finalitzarles dins enguany (curiosament té antecedents familiars santjoaners). Tenen un pressupost de més de 150.000 euros. Com que un dels carrers que s’ha d’aixecar és el del Pare Ginard, s’aprofitarà per instal·lar-hi la xarxa d’aigües brutes. També estan en marxa les obres de millora del cementeri municipal: l’empresa de llorenç Nicolau “groc” en té esment i es continua la reforma de les instal·lacions on es reben i dipositen inicialment els morts.

✑ estan a punt d’aprovar-se les Normes subsidiàries, que han de regir l’urbanisme de sant Joan durant les pròximes dècades. substituiran les anteriors normes, que es varen aprovar l’any 1995. les Normes noves preveuen un sostre poblacional molt més baix, ja que s’ha passat de 24.000 persones a menys de 4.000. aquests valors vénen de calcular la població amb tots els habitatges legalment possibles construïts i ocupats. un altre canvi és que s’han descartat definitivament molts de carrers que estaven prevists però no executats. Per poder aprovar ràpidament les Normes, s’ha prescindit, de moment, de fixar sòl industrial.

La Penya Motorista visità Formentor en l’excursió d’estiu d’enguany. Vet aquí la foto de família als peus del far.

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 5

mel i sucre

Durant una reunió-sopar de l’Assemblea per Sant Joan realitzada a Consolació s’aprofità per retre un petit homenatge a Jaume Sastre (quaranta dies de vaga de fam per l’educació). Aquí el podem veure al centre de la fotografia, acompanyat per Biel Majoral, amic personal i portaveu durant la vaga.

les modificacions que s’han aprovat ara responen, d’una banda, a criteris polítics i, de l’altra, són correccions que vénen imposades pels tècnics del Consell de Mallorca. el regidor Joan Magro, que va explicar els canvis al ple, va criticar les intervencions dels tècnics del Consell que, segons va dir, no estan sempre justificades. va dir que les normes es podrien fer directament des del Consell, ja que l’ajuntament paga però no té prou capacitat de decisió. el regidor Frederic Febrer, que sovint és l’única oposició que se sent a l’ajuntament, va dir que la gran quantitat de modificacions que s’han hagut d’introduir són

culpa, en bona part, dels tècnics que han redactat les normes, i per això va suggerir que es canviàs d’empresa. va celebrar la protecció de la zona des Turó, la major protecció del sòl rústic i la reducció del límit de creixement. en canvi, va criticar que no s’hagi delimitat el sòl industrial. els carrers que ja no s’obriran corresponen a les unitats d’execució 2 (carrer de sant Joan, entre Fra lluís Jaume i Princesa), 8 (carrer de la Pau, cap a l’est), 9 (capdavall del carrer Major), 10 (carrer de la lluna a carrer de sa Bastida), 12 (carrer de ramon llull a carrer de Migjorn), 13 (carrer del Pare Ginard, cap a

l’oest), 14 (carrer de la Pau, cap a l’oest), 16 (carrer de santa Catalina Thomàs), 17 (carrer de Jaume ii), 18 (carrer de la Mestra Francesca Joan) i 19 (carrer del Camp cap al passeig de Bartomeu Bauçà). un tros del carrer de Migjorn, previst per enllaçar amb el que havia de venir del passeig de Bartomeu Bauçà es convertirà en zona verda. es mantenen les unitats d’execució 3 (part alta del carrer de sant Joan), 5 i 7 (carrers a l’est de ramón y Cajal, fins a la prolongació del carrer de sa Bastida), 11 (carrer de l’ermità), 15 (carrer de solanda, inici de la futura ronda), 20 (al sud del passeig de Bartomeu Bauçà, passat el pou de son santos) i 21 (carrer del Consistori, cap al Camp), encara que amb modificacions. en aquests casos (excepte el darrer), hi ha interès dels propietaris, ja que es generarien nous solars. ✑ l’ajuntament haurà de concedir la llicència urbanística al solar de sa Matança (entre la carretera de Palma, el carrer de solanda i el passeig de Joan Mas i Matas), ja que els promotors varen guanyar una sentència i podran construir fins a 77 habitatges. l’ajuntament els demanarà que deixin sense edificar una trinxa al costat de la carretera (a part del tros de solar que passarà a ser part d’aquesta), per disminuir l’impacte visual a l’entrada del poble, i no els deixarà

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

5

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 6

mel i sucre construir entrades de garatges al passeig, per reduir el risc per als nins que pugen a l’escola. ✑ Miquel Galmés Gomila “de sabor” serà el nou policia local de sant Joan, ja que ha tret la primera posició a la borsa d’aspirants a policia local interí que va convocar l’ajuntament. substituirà en la plaça Pablo Pascual, que ha presentat la renúncia voluntària, i que sona com a futur cap de llista del Partit Popular a sant Joan, ja que n’és l’actual president a sant Joan. un total de 15 persones es varen apuntar a la convocatòria, però només 9 varen comparèixer a fer la prova (optativa) de coneixement del terme municipal. en Miquel va aconseguir un total de 29,4 punts, amb un avantatge de més de 10 respecte del segon. ✑ el diumenge 17 d’agost va reobrir Ca Na Mates. ofereix menjar ràpid, com ara kebabs, hamburgueses i similars.

Tres dies més tard, el dimecres 20, es va inaugurar la Cafeteria Can Jordi, just al començament del carrer de Manacor. s’hi pot trobar menjar preparat, per consumir allà mateix o per dur-se’n, i menjar semielaborat, com per exemple panades a punt per coure, a part de serveis de menjador, ofereixen també els de bar-cafeteria. ✑ el santjoaner Julià Picornell Munar ha obtingut el segon premi

6

Al centre de la fotografia hi ha Julià Picornell que fou guardonat amb el segon premi del XXIII Concurs de Conte Curt Antoni Gomila - Sant Bartomeu 2014 pel seu treball Benvolgut senyor Tècnic! (foto de Diario de Mallorca).

del XXiii Concurs de Conte Curt antoni Gomila - sant Bartomeu 2014, organitzat per la revista Bona Pau de Montuïri, dotat amb 500 euros. el treball premiat du per títol Benvolgut senyor Tècnic! en Julià (conegut pels joves com “Juli”) és un home polifacètic. a més de periodista i escriptor, és el segon cantant i també compositor de sa sini Band/The red Procurers. ✑ el grup musical Nofotis ha publicat el seu primer eP, titulat Natura morta, enregistrat amb mitjans professionals. Conté les cinc peces pròpies: Parc Temàtic, Anticicló o Son Fluixà, Nit d’estiu, Febrer i O.V.N.I. si voleu sentir-les, podeu anar a les pàgines de bandcamp, youtube o spotify. ✑ l’ajuntament ha fet restaurar les caretes del dimoni petit i els capgrossos, que estaven molt de-

teriorades per l’ús. es varen exposar a la sala de plens i ja s’han pogut veure per les festes, acompanyant els dimonis després d’anys de no fer-ho. en Pere Galmés “de sabor”, ara regidor de festes, ha tengut esment que la restauració s’hagi realitzat amb la màxima fidelitat possible a les primigènies. ✑ Cinquanta persones varen anar a l’excursió d’estiu de la Penya Motorista, que feren el 15 d’agost. visitaren el far de Formentor, es banyaren a la platja de Formentor, feren un bon dinar en un restaurant del Port de Pollença i, per arrodonir la diada, visitaren les Coves de Campanet. ✑ el 21 de setembre es disputarà al revellar una competició de trial, en les categories Clàssic a, B i C, i Base a1 i B1. l’organitza la Penya Motorista.

mel410_mis298 26/08/14 12.50 PĂĄgina 7

mel i sucre MĂŠs fotografies a melisucre.cat

7

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Pรกgina 8

mel i sucre

8

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Pรกgina 9

mel i sucre

9

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 10

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Ple ordinari de dia 30 de juliol la sessió va començar puntualment a les 9 del vespre, amb l’assistència de 6 persones entre el públic, i tots els regidors menys antoni oliver (PP) i Francesc Mestre (Pi) en el primer punt es varen aprovar per unanimitat les tres actes de sessions anteriors pendents d’aprovació, corresponents als dies 28 de maig, 13 de juny i 7 de juliol; i en el segon els assistents es varen donar per assabentats dels decrets de batllia dictats des de la darrera sessió ordinària. el tercer punt es va donar una altra passa en el difícil i tortuós camí que es segueixen les Normes Subsidiàries per la seva aprovació. aquesta vegada se tractava d’esmenar unes deficiències assenyalades pels tècnics de la Comissió d’ordenació del Territori del Consell de Mallorca per la seva adaptació al Pla Territorial insular de Mallorca, algunes de les quals semblen bastant lògiques, i algunes altres no tant. Joan Magro i Catalina Gayà explicaren la intensa feina que hi han anat fent durant els darrers anys, tant ells com a batles i els seus respec-

tius equips de govern, i es lamentaren de les contínues dificultats que s’han anat trobant, les més importants degudes en gran part a la poca claredat dels serveis tècnics a l’hora de plantejar solucions vàlides a les deficiències detectades, solucions que a demés han de ser coherents amb la prolífica i estricte legislació actual sobre temes d’urbanisme, sostre poblacional, etc. la proposta de reparació de les deficiències va ser aprovada per 5 vots a favor (3 axsJ + 2 PP) i 2 abstencions (1 PsiB-Psoe + 1 Pi), en el quart punt es va aprovar, per unanimitat, que els dies de festes locals per 2015 fossin el dimarts de Pasqua, que enguany serà dia 7 d’abril, i el dia de la commemoració del naixement de sant Joan Baptista, patró del poble, el 24 de juny. aquesta proposta estava feta en base a que els dies de sant antoni, 17 de gener, i de la degollació de sant Joan, 29 d’agost, cauen en dissabte, i se suposa que dins l’àmbit laboral el dissabte ja se compta majoritàriament com a “no laborable”. el cinquè punt també va comptar amb el vot unànime dels 7 regidors assistents, i va servir

per aprovar un conveni de col·laboració entre l’EBAP i l’ajuntament de Sant Joan, per desenvolupar accions formatives dirigides a persones amb una discapacitat igual o superior al 33%, fent referència als projectes FioPD i FioP-DiM. No vaig poder aclarir què llamps volen dir les sigles d’aquests projectes, però sí que vaig entendre que les sigles eBaP corresponen a “escola Balear d’administració Pública”, i que per via d’aquest conveni el nostre ajuntament comptarà amb un suport econòmic i logístic important per poder contractar personal amb domicili a sant Joan que, si bé pateix alguna limitació que li dificulta exercir determinades tasques, és perfectament vàlid i eficaç per dur-ne a terme altres igualment importants i necessàries. en el penúltim punt, l’equip de govern va donar compte de les següents informacions: Pedro Galmés: el programa de les festes patronals d’enguany està a punt de ser repartit. les festes començaran el 22 d’agost i acabaran el 31, i una de les principals novetat és la recuperació dels tres capgrossos antics que feina una vin-

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

10

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 11

mel i sucre tena d’anys que estaven arraconats, i que enguany tornaran a acompanyar els dimonis en els passa-carrers Josep Bauçà: s’han arreglat les goteres de la Biblioteca (antiga escola de ses nines) i de la Casa de Cultura (antiga escola dels nins), així com també algunes balustrades i rajoles fetes malbé. a la part de darrera de la sala de plenaris s’han construït unes estanteries i unes vitrines per poder-hi encabir els caps-grossos recentment restaurats. s’ha posat una barrera a l’escala que accedeix al primer pis de l’edifici polivalent, aquell que tots anomenam “la tercera edat”. s’han instal·lat panells informatius amb recomanacions per millorar la circulació del carrer de Petra, per la via de recomanacions de rutes a seguir. s’ha actuat contra una plaga de formiga blanca al llenyam de “Ca sa Mestra”. s’ha traslladat el comptador de consum elèctric de la Casa de Cultura a un lloc accessible des de defora, per facilitar-ne la seva lectura. s’han posat taules i algunes cadires noves a la sala de plenaris. s’han netejat els dipòsits d’aigua de la xarxa municipal, una operació que s’ha de fer com a mínim cada dos anys. el consum d’aigua del mes de

Pedro Galmés, de Sabor, nou regidor de l’Ajuntament pel que queda de legislatura.

juny ha disminuït en relació al del mes anterior: durant aquest mes el motor d’extracció ha funcionat una mitjana de 10,8 h/dia, com mentre durant el mes de maig en va funcionar 11,16. s’ha instal·lat un punt de llum a l’esplanada de darrera de Consolació, a la part de Cas Donat. així, quan si faci algun acte nocturn no farà falta posar-hi enllumenat “de posar i llevar”, com fins ara. s’estan arreglant a bon ritme les deficiències detectades en la darrera inspecció de la piscina municipal. s’han instal·lat unes barreres de separació entre la piscina municipal i el pati de l’edifici de la “Tercera edat”, per delimitar les zones accessibles als seus usuaris.

Catalina Gayà: a les oposicions per la plaça de policia municipal, que ha de quedar vacant en un futur immediat, s’hi han presentat 15 persones, de les quals se n’arribaren a examinar 8, Ha quedat en primer lloc el santjoaner Miquel Galmés. els cursos d’enguany de la uoM (universitat oberta per Majors) impartits a l’edifici de la Tercera edat han comptat amb una mitjana d’uns 40 assistents per sessió. els costos directes assumits pel nostre ajuntament en l’obertura de la fossa comuna del cementiri de sant Joan esdevinguda durant aquest passat mes de juny, s’han limitat a 411,80 €, que s’han utilitzat per costejar el menú diari de les persones que varen dur a terme les feines de recerca i exhumació, a part d’una hora de camió-grua per entrar i treure la paleta BobCat de l’ajuntament, que va ajudar en el moviment de terres. l’anunci per les obres de la segona fase del cementiri de sant Joan que, per valor de 38,966 euros, va ser oferta als talls de picapedrers locals, ha estat contestat per una sola empresa, que en serà l’adjudicatària.

Dia 3 de juny el racó solidari ubicat a Ca ses Monges havia aconseguit recaptar 200 €, que la organitzadora, Maria sastre, va posar a disposició del banc local d’aliments.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

11

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 12

mel i sucre

Dia 6 de juny es varen iniciar les obres de condicionament del camí de sant Nofre, que amb un pressupost total de 46,152 € està subvencionat en un 80%. així, a l’ajuntament li tocarà pagar 9,230 € per aquestes obres.

Dia 18 de juny el nostre poble va acollir l’assemblea anual del Consell regulador de la sobrassada de Mallorca, que a sant Joan compta amb un del seus socis: embotits sa Caldera. les obres del Pla d’obres i serveis que han de seguir resolent el tema de les aigües pluvials dins el casc urbà del nostre poble han estat adjudicades a Construccions Gabriel Gayà Morlà, en ser la que va aconseguir millor puntuació a la licitació, a demés d’oferir millores substancials. els altres competidores eren obras y Pavimentaciones MaN i Construccions Gost-simó.

Des del passat mes de maig ençà la biblioteca municipal realitza dins les seves instal·lacions l’activitat de Conte-contes. s’ha procedit a la substitució del plàstic protector dels panells que anuncien “Portes obertes” a les entrades del poble. el cost d’aquesta operació l’ha assumit totalment l’empresa que els va instal·lar, en estar en període de garantia. s’ha canviat la fotocopiadora de l’ajuntament. el nou contracte suposa un menor preu per fotocòpia, i una màquina amb més pres-

12

tacions. a data d’avui (30 de juliol de 2015) l’ajuntament paga les factures dins els 30 dies que estipula la “llei contra la morositat”. en aquesta informació la batlessa va tenir unes paraules d’agraïment cap els funcionaris municipals, que són els encarregats de dur a terme aquesta tasca administrativa: sense el seu esforç, això no seria possible. Hi ha que tenir en compte que durant els darrers mesos han hagut d’assumir les tasques d’alguns companys de feina que han causat baixa laboral per diversos motius. sobre les panes del servei municipal d’aigües esdevingudes darrerament, la batlessa va agrair a la brigada d’obres la seva dedicació, en especial al seu cap de personal. i ja en darrer punt, hi va haver els següents precs i preguntes: Noèlia llull: s’ha previst el control de circulació de vehicles per dins el casc urbà, mentre hi ha actes de les festes patronals?

Perquè no s’han ofert les obres de pluvials als picapedrers locals?

Darrerament s’han instal·lat alguns autocaravanes a diversos indrets del terme municipal. Ha fet alguna actuació, l’ajuntament, en aquests casos?

Frederic Febrer: l’ajuntament ha de vigilar que

es pengin els cartells de llicències d’obres.

Quins comentaris o reaccions ha suscitat la nova senyalització als vials urbans?

Proposa activar l’agrupació local de Protecció Civil pel control de cantonades i carrers durant els actes de les festes patronals. línies grogues als carrers: a vegades n’hi ha de pintades a llocs que no hi son massa necessàries, mentre que a llocs que hi fan falta no n’hi ha. També hi ha ciutadans reincidents que habitualment fan cas omís de les línies grogues. s’han de revisar aquests temes i actuar. al programa de festes hauria de ser habitual deixar un espai a actes relacionats amb l’art.

Pujada a lluc: l’any passat va comptar amb una bona organització, al nostre poble. seria de desitjar que enguany es mantingués el llistó al menys al mateix nivell que l’any passat.

Camisetes de les festes: de cara a anys vinents s’hauria de millorar el sistema d’elecció del dibuix que commemora les festes de cada any, fent-lo més transparent. Proposa constituir un tribunal per dur a terme aquesta elecció. acabats els punts, la batllessa va aixecar la sessió al cap d’una hora i mitja d’haver-la començada.

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 13

mel i sucre

l’hort des padrí

D

ia 8 de setembre l’Ésglésia commemora la nativitat de la verge Maria que, per a la pagesia, és coneguda com la Mare de Déu dels Missatges ja que era una fita assenyalada per als treballadors que es llogaven per un any a les possessions o amb els amos o terratinents que conraven moltes quarterades. els missatges normalment vivien a la mateixa possessió o amb les famílies dels amos que los llogaven. aquest mes també era quan es renovaven els arrendaments de les terres de foravila, aprofitant que ja s’han recol·lectat els cereals i lleguminoses de secà i també les ametles, garroves, figues i altres fruits d’estiu.

Tot aquest sistema ha sofert un canvi radical, ja no existeixen missatges, la majoria de possessions estan deshabitades i amb la maquinària actual una sola persona pot donar abast a la majoria de les tasques agrícoles. És temps de recollir ametles, garroves i figues, i també és temps de vermar i amb lluna vella es pot collir el raïm de taula perquè aguanti molt de temps. s’ha de collir amb un cap de sarment que ficarem dins una botella amb aigua. s’aconsella fer els clots per ja entrat l’hivern sembrar els arbres joves. aquest mes, les hortalisses i fruites de tardor requereixen un tracte especial per acabar de madurar l’esplet. a l’hort, és temps de preparar

El mes de setembre aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” i sembrar de cara a l’hivern: cols d’acop, cols floris, cebes per fer grells, cebes de llavor, bledes, espinacs, ravenets, lletugues, endívies, naps i pastanaga morada, entre d’altres. les pastanagues morades se sembren aquest mes i es comencen a recol·lectar al mes de desembre i fins a l’abril. al mes

de maig ja comença a espigar i tornar llenyosa. les vint-i-quatre hores del dia es reparteixen meitat i meitat entre el dia i la nit i a partir de la tardor les nits s’allarguen i els dies s’escurcen. És bon temps per plantar esqueixos de carxofera i si fa temps eixut convendrà dar-les alguna regada perquè tenguin bon arrelar. si les cuidam, ja tendreu carxofes tendres per al frit de Pasqua. la carxofa és una hortalissa que té múltiples qualitats: facilita el trànsit intestinal, redueix l’índex de colesterol a la sang, millora rels nivells de sucre..., a més, la

carxofa té un alt contingut de minerals: potasi, fòsfor, calci... la ceba també ocupa un lloc a la medicina casolana. el brou de ceba bollida és molt eficaç per combatre la hipertensió i per als diabètics. les llavors petites (col, raves, ravenets, pastanagues, juevert...) s’han de sembrar molt damunt damunt perquè si estan massa fondes no neixen. si surten massa espesses, s’han d’aclarir perquè no es facin la competència entre elles. la llavor de col i la de ravenet, si té humitat suficient, en pocs dies ha nascut; en canvi, la llavor de pastanaga i de juevert tarda uns quants dies a néixer.

Dia 29 de setembre, festivitat de sant Miquel, també era una fita assenyalada per a la pagesia, sobretot per als que tenien guardes bestiar, com porcs, cabres, ovelles o indiots, els quals, durant els mesos d’agost i setembre, havien respectat les senyes de no passar a pasturar el bestiar per dins els sementers que així ho havien senyalat.

Per als que es regeixen per les fases de la lluna, aquest mes aniran així: dia 2 entra el quart creixent, dia 9 la lluna plena, dia 16 el quart minvant i dia 24 és lluna nova.

Per als que es guien pel santoral, dia 8 és la Mare de Déu dels Missatges, dia 14 la santa Creu, dia 21 sant Mateu, dia 26 sant Cosme i sant Damià, dia 27 sant vicenç i dia 29 sant Miquel.

13

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 14

mel i sucre

entrevista

Parlam amb...

Carles Costa (I part) F. Xavier MoraTiNos

A

quest mes parlam amb en Carles Costa Salom, una persona que durant molts d’anys ha dinamitzat la vida cultural de Sant Joan. Per conèixer la seva influència, basta pensar en molts d’actes de les passades festes patronals i veureu com moltes activitats tenen el seu inici uns anys abans en el Centre Cultural que en Carles va dirigir.

La seva filla Antònia Costa, juntament amb alguns joves, ja no tan joves, que estan a la Junta del Centre Cultural (Toni Bauzà “de sa Plaça”, Pep Rotger, Guillem “Foc”, Miquel Joan “Turricano”, Maria Monserrat Company i Joan “Paloni”) segueixen les seves passes i continuen la tasca que va iniciar en Carles.

Ara, als 80 anys, amb un cos cansat però amb una ment extremadament lúcida, ens resumeix les principals activitats que ha fet en l’àmbit de la cultura popular de Sant Joan.

Tu vares fundar l’escola de ball mallorquí Aires de pagesia.

Quan i com vares començar amb aquest tema?

Jo de petit ja havia ballat amb el grup que hi havia a la vila, que el duia en Joan Marxando; llavors va passar a na Maria “Cartera”... i vaig ballar amb en “Masset”, en Miquel Fiol, en Joan “Paloni”... eren majors que jo... Jo vaig partir cap a Palma i la cosa va quedar aturada. al cap d’uns anys, don Bartomeu ensenyat va muntar a Palma l’escola Municipal de Ball i hi vaig dur els meus al·lots. a sant Joan en aquells moments el Teleclub era l’entitat que agluti-

14

nava i organitzava les principals activitats culturals del poble. Jo era membre directiu de l’entitat i me vaig encarregar de la secció de dansa, creant una escola de ball mallorquí amb classes setmanals. vaig anar adaptant els balls actuals, fent-los més populars, que tothom pogués ballar amb tothom. així vaig començar a ensenyar l’any 1976 als nins petits; per això ara hi ha un bon grup de persones que tenen una cinquantena d’anys que ballen molt bé.

Record, jo era un al·lot, que el Teleclub organitzava altres activitats... en aquest temps el president del Teleclub era en Josep estelrich “Turricano”. l’any 1974 vàrem fer una exposició a Can soler amb més de 1500 objectes arreplegats de per la vila; també amb Don Joan Julià havia començat una revista anomenada Boletin del Teleclub; quan “el murer” se va jubilar varem seguir amb la revista; no te deixaven fer-

ho en català i li canviàrem un parell de vegades el nom, sempre amb la paraula sant Joan, que és el nom definitiu que va quedar. Hi va haver uns anys de molta de gent, amb al·lots joves que escrivien molt: en Bernadí Company, en Josep roig, en Xisco Mas “Capità”... Després, degut a la diferent manera de veure les coses, va sortir la revista melisucre amb un grup de joves. Noltros vàrem aguantar un parell d’anys amb en Miquel Florit, en Joan Jaume “Parot” i qualcú més. en aquells moments el grup de ball anava molt bé; teníem un grup de tambors i cornetes, amb moltes despeses i feina... jo vaig intentar cercar substitut per dur la revista, i durant un poc més d’un any ho dugueren en Pep Gayà i na rosa sastre; m’ho tornaren a deixar i jo ho vaig dur fins a l’any 1986... la darrera etapa de la revista va ser dirigida per en Josep Mayol i finalment per en Nino Company; al setembre de 1990 sortí el darrer número.

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 15

mel i sucre Parla’ns un poc del neixement dels dimonis del Centre Cultural...

Jo vaig ésser uns anys regidor de l’ajuntament i cada any havíem d’anar a llogar un dimoni, o de llorito, o de Petra... i molts d’anys teníem pegues, perquè, o un no podia venir o l’altre havia pegat massa fort a un al·lot i hi havia problemes amb els pares...

Jo vaig pensar de fer-ne un de nostre. en aquests moments també es va crear la federació de dimonis, i ens varen convidar a què tots els pobles hi duguéssim els dimonis que teníem. el primer any hi vaig dur el dimoni de Montuïri, un d’algaida i un caparrot de dimonió del nostre ajuntament. l’any següent decidírem fer-ne un per nosaltres, abans de sant antoni, però amb l’idea de fer una colla. el segon any ja en teníem tres, i, amb la idea de fer els set pecats capitals, vàrem continuar fins a completar la col·lecció. les caretes les va fer en Toni roig, un escultor autodidacta. en Toni va fer el primer vestit; la meva dona els cosia i els donàvem a pintar a diferents persones de sant Joan; n’hi ha de na Maria Magdalena, d’en Toni Florit, la dona d’en Joan “París”, n’amador Bauzà “de sa Plaça”, que va tenir un gran èxit, en

Jaume sastre (el meu gendre)... els joves, amb en Toni “de sa Plaça”, en Pep rotger, en Guillem “Foc”... ho varen agafar i segueix endavant.

Què ve després, perquè veig que aquí surten moltes coses!!!

Després venen els diables, que ja no duien aquella careta tan grossa, sinó un màscara més petita amb unes banyetes de roba i una caputxa, per al correfoc. això començà quan anàrem a Mataró i ho vàrem veure i copiar. la colla de sant Joan va ser la primera de Mallorca. el primer any ens ajudaren a organitzar-ho; al principi acabàvem el correfoc amb una xeringada però després, per temes de consum d’aigua, ho vàrem deixar anar.

I el Corb, també és cosa vostra... anant per Catalunya també ens varen agradar les figures de foc, i ens vàrem proposar fer-ne una. va sortir la idea de fer una cabra, una mula o una somera... varen sortir moltes d’idees, però cap ens acabava d’agradar. vàrem acudir al capellà “Turricano” a veure si ens donava idees sobre què podíem fer. al cap de pocs dies ens va dur un full explicant lo de sant Joan Pelós i lo del Corb de sant Nofre. vàrem triar el Corb i per fer-lo més màgic li vàrem posar dos caps, per enllaçarho amb la llegenda de la parella dels corbs de sant Nofre. vàrem cercar un escultor que ens ho volgués fer a un preu raonable i vàrem trobar en Kake Portes. ens va fer unes maquetes, les va ampliar, i el va fer. era el primer que feia d’aquesta mida. i encara vola; un poc vell... al mateix temps també varem instaurar sant Joan Pelós; en aquells moments es feia a Felanitx i Pollença. vàrem cercar la música, el vestit que duien... i vàrem fer el nostre; en Pep rotger va crear uns balls que s’adaptàssin a la música... uns anys el va representar en Pep, en Tomeu Matas, en Miquel Joan estelrich, i finalment en Bernat Bauzà, que encara continua.

(Continuarà.)

15

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 16

mel i sucre

investigació

La família Galmés (s. XIX-XX) FraNCesC

G

almés és un llinatge singular de sant Joan, associat al malnom “Mussol”. els usufructuaris d’aquest llinatge i malnom foren una família acomodada, actualment extingida per manca de progènie masculina, la qual es remunta a les darreries del segle Xviii. actualment, altre llinatge Galmés és viu a la nostra vila associat al malnom “sobrassada” i “de sabor”, però aquest és originari de Petra i s’introduí a sant Joan a la meitat del segle XiX.1 la recerca de la descendència d’aquesta família l’hem efectuada a partir del segle XiX, a través dels germans Magí, rafel i antonina, fills de rafel i de Francina aina, portadors tots ells del malnom “Mussol”. la casa pairal d’aquesta nissaga estava situada al carrer des sol i fou del fill Magí, l’hereu. el fill rafel s’establí al carrer Tort. De la filla antonina només hem sabut localitzar les seves propietats, i sembla que es va casar fora poble.2

1. LA FAMÍLIA GALMÉS DEL CARRER DES SOL Magí Galmés salvà (18181869) Mussol, era fill de rafel i de Francina aina i fou el primogènit i l’hereu de la família. el seu pas per l’ajuntament santjoaner fou efímer, el 1869 fou nomenat regidor i va morir el novembre del mateix any. els seus béns estan consignats amb el núm. 541 a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents: solanda, C-22, 6 quarterades, i 8 destres. vinya, 1 quarterada, 1 quartó i 70 destres Gossalba, D-40, 70 destres son roig, C-214, 1 quartó i 98 destres ses roques, D-379, 9 quarterades, 3 quartons i 31 destres

16

CaNuTo Bauçà

son Godai, C-403, 2 quartons i 12 destres son Baró, G-45, 1 quarterada i 3 destres son Baró, G-98, 1 quarterada, 2 quartons i 18 destres. vinya, 1 quartó

Portal forà de Can Mussol.

Can Joanet, H-134, 66 destres.

Figueres de moro, 20 destres Can Magí, H-117, 39 destres la suma total de les terres és de 21 quarterades, 2 quartons i 43 destres. el patrimoni urbà consistia en

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 17

mel i sucre una casa al carrer des sol núm. 18 (la retolació és de l’any 1864), altra casa al carrer de ses Parres (Fra lluís Jaume) núm. 15 i una caseta a foravila, a la propietat de solanda. el bestiar destinat a les tasques agrícoles eren dos muls. l’antiga casa pairal, Can Mussol, situada al carrer des sol actualment núm. 34, conserva encara ara un esplèndid portal forà de mig punt i és una de les poques cases de la vila que té una creu de pedra a l’anguila de la teulada. la va habitar una temporada com a llogater el sen Monserrat Masseno casat amb sa Portolana. Posteriorment la va adquirir en Tomeu Clenxí o Telec, que hi passà les nuviances amb na Mateveta. a continuació del corral d’aquesta casa, costa amunt, està situat el bocí H-117, anomenat Can Matgí, de 39 destres d’extensió, propietat d’aquesta antiga família. la casa del carrer de ses Parres (Fra lluís Jaume), fou posteriorment la llar del rector Mas. la porció més significativa del béns de Matgí Galmés, la D-379, coneguda com a ses roques (roques del senyor Mas), formava part de l’antiga Comuna de sant Joan i era la porció que restava sense establir d’aquests antics béns comunals actualment desapareguts. És terreny amb forta pendent i mal present, terres marginals que posteriorment es varen margenar i s’aprofitaren per al cultiu arbrat. l’acta de compra venda3 s’efectuà el 19 de maig de 1860, la finca, de 9 quarterades, 3 quartons i 41 destres d’extensió, fou subhastada per

Creu a l’anguila de la teulada.

don Francisco de Madrid Dávila, jutge de 1ª instància d’Hisenda, en nom de l’estat espanyol. Posteriorment, el 15 de juliol del mateix any, a la sala capitular de l’ajuntament santjoaner, i a instàncies de l’administració central, Magí Galmés va prendre possessori de les terres. la finca de ses roques, esdevingué amb el temps ses roques del senyor Mas, pel fet d’habitar-hi antonina aina Galmés riutort (1842-1910) Mussola, casada amb Jaume Mas Noguera (1832-1910) es mestre Mas. el pare rafel Ginard, en fa una breu descripció del lloquet: “el sogre li va comprar ses roques del Dimoni, amb un caixó ple d’or. ella era poruga de la gent, i per anar a ses roques hi anaven per un caminoi que passava per l’escaleta. ran de les cases hi havia un ginjoler on anaven a menjar gínjols els al·lots que s’havien portat

millor a l’escola. Hi havia garrovers i el pi gros4 devora les cases, molt estimat del mestre Mas. Deia: Voy a la ermita.”5 a ses roques del senyor Mas hi varen estar d’amitgers la família sastre-Garí, els quals varen esser coneguts com de ses Roques, malnom que encara porten alguns dels seus descendents. aquesta família la trobam registrada al padró de l’any 1915 i estava formada per Joan sastre Garí (n. c. 1867) Curro, conegut com el Rei Herodes, l’esposa rosa Garí Bauçà (n. c. 1872) i els fills Catalina (1894-1974), Margalida (1897-1979), Joan (n. c.

1899), rosa (1901-1976), antoni (n. c. 1901) i la padrina Margalida Bauçà Gayà (n. c. 1843).6 la parcel·lació de ses roques, fou efectuada a principis de segle XX per Francesc Mas Galmés (1878-1953) es rector Mas, home

17

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 18

mel i sucre de posició econòmica bastant acomodada, que fongué tot el seu ric patrimoni per tal d’aixecar el Centre Catòlic. la casa del carrer fra lluís Jaume núm. 14, actualment desapareguda, fou esbucada a la dècada dels 1960? quan s’efectuaren les obres de reforma del carrer de mestre Mas. També fou esbucada la casa que venia a continuació, retolada amb el núm. 16, propietat de Miquel Joan Mayol Fiol (n. c. 1840) de malnom Perauba per línia materna, casat amb Monserrada Barceló Mayol (n. c. 1835) Moragassa, sogres d’andreu Nigorra Gayà (1870-1924) mestre Andreu Petrer.

Magí Galmés era casat amb Maria riutort Gayà (1823-1895), natural de Petra, filla de Joan riutort, de Petra i d’antònia aina, de sant Joan. estaven domiciliats el 1868 al carrer des sol núm. 28.

Magí i Maria tengueren tres filles:

1908), vicari de la mateixa parròquia (1908-1910), vicari “in capite” de Maria de la salut (1910-1913), altra volta adscrit a sant Joan (1913-1917), vicari “in capite” de Moscari (1917-1918), novament adscrit a sant Joan (1918-1920), regent de la parròquia (1920-1929), ecònom de sant Joan (1929-1950), arxiprest del sector de Manacor (1939-1950). edificà el Centre Catòlic i la nova església parroquial. l’any 1950 quedà impossibilitat d’exercir el ministeri, fins a la seva mort (estelrich, 1993: 152).

1. ANTONINA AINA GALMÉS RIUTORT (1842-1910) MUSSOLA Filla de Magí i de Maria. era casada amb Jaume Mas Noguera (1832-1910), natural de Manacor, mestre d’escola, més conegut com “es mestre Mas”. estaven domiciliats el 1903 al carrer de l’amistat (Fra lluís Jaume) núm. 14. antonina aina i Jaume tengueren un fill:

2.1. Margalida Bauçà Galmés (1872-1950) Rotja, Cauvona o Mussola. Filla de Francina aina i de Joan. segons un padró de població el seu ofici era “Profesora de instrucción Primaria.” era casada amb Joan oliver riutort (18671932) Cauvó8 (fou conegut pel malnom de l’esposa), natural de Porreres (va néixer a la possessió des Pagos), fill de sebastià oliver Font (n. c. 1837) de Meià9 o d’Ortella Vell i de Margalida riutort Cànaves (n. c. 1837) de Petra, els quals estaven per amos a la possessió des Pagos (Porreres) i després a ortella vell el període

1.1. Francesc Mas Galmés (18781953) Mussol. Fill d’antonina aina i de Jaume. Prevere. Fou ordenat l’any 1903. adscrit a la parròquia de sant Joan (1903-

2. FRANCINA AINA GALMÉS RIUTORT (n. c. 1849) MUSSOLA Filla de Magí i de Maria. era casada amb Joan Bauçà roig (n. c.

1845) Cauvó o d’Ortella.7 i estaven domiciliats el 1868 al carrer de Petra núm. 16 (Can Cauvó). Francina aina i Joan tengueren una filla pubila:

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

18

1877-1883. sebastià i Margalida estaven domiciliats el 1891 al carrer Major núm. 9 (actualment núm.

51), casa que fou coneguda com la posada d’ortella. el 1875 sembla que en aquest edifici hi havia la farmàcia del poble, ja que hi habitava Bartomeu reus adrover (n. c.

1839), fadrí, farmacèutic de professió, natural de Felanitx. segons les nostres investigacions, encara no definitives, sembla que sebastià oliver estava implicat en l’afer de la màquina de fer doblers falsos, amagada en una cova d’ortella vell (Hort d’en Turricano). Quan succeí el fet de la falsificació de doblers, els culpables foren castigats amb penes de presidi i embargats i subhastats tots els seus béns. aquesta casa del carrer Major fou adquirida en pública subhasta el 1896 pel pare de l’amo en Francesc Gana.

Margalida i Joan estaven domiciliats el 1909 al carrer de Petra núm. 16 (Can Cauvó) i varen tenir dues filles: 2.1.1. Margalida oliver Bauçà (1889-1954) Cauvona. Filla de Margalida i de Joan. era casada de primeres núpcies amb antoni Bauçà Gayà (1869-1942) de Cas Notari i estaven domiciliats el 1940 al carrer de Petra núm. 20 (Can Cauvó).

Posteriorment enviudà i es va casar de segones núpcies amb Pere Josep Payeras alba (n. ?) de Maria.

2.1.2. Francina aina oliver Bauçà (n. c. 1893) Cauvona. Filla de Margalida i de Joan. No tenim més dades sobre ella

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 19

mel i sucre 3. MARIA GALMÉS RIUTORT (1862-1887) MUSSOLA Filla de Magí i de Maria. era casada amb Miquel Fiol salvà (1862-1935) Perauba i estaven domiciliats el 1903 al carrer de sa Plaça (mestre Mas) núm. 7. Maria i Miquel tengueren dos fills:

Son Roig i estaven domiciliats el 1903 al carrer de sa Plaça (mestre Mas) núm. 1. Cosme i Miquela tengueren tres fills: 1) Maria Fiol alzamora (n. c. 1920) Perauba. 2) Miquela Fiol alzamora (n. c. 19222009) Perauba. 3) Miquel Fiol alzamora (n. c. 1925) Perauba.

3.1. Cosme Fiol Galmés (18851968) Perauba. Fill de Maria i de Miquel. era casat amb Miquela alzamora Bauçà (n. c. 1901) de

3.2. Maria Fiol Galmés (n. c. 1887) Perauba. Filla de Maria i de Miquel. era casada amb Mateu vanrell Camps (n. c. 1873) de llorito, mes-

tre d’escola. estaven domiciliats el 1940 al carrer des Molins núm. 22 (Can Miquel Dominer).

2. LA FAMÍLIA GALMÉS DEL CARRER TORT rafel Galmés salvà (18201895) Mussol, fill de rafel i Francina aina, és el genearca d’aquesta branca de la família Galmés. els seus béns estan consignats amb el núm. 542 a l’amillarament de l’any 1864 i són els següents: solanda, C-16, 1 quarterada solanda, C-19, 2 quarterades i 14 destres solanda, C-27, 2 quarterades 1 quartó i 40 destres. vinya 2 quartons i 35 destres son Falconer, H-49, 50 destres es Caieró, H-136, 1 quartó i 1 destre ses veles, H-204, 1 quartó i 3 destres son rabassa, i-521, 1 quartó i 59 destres Ca na Calasa, i-717, 2 quartons i 68 destres son Juny, J-431, 39 destres la suma total de les terres és de 7 quarterades, 3 quartons i 20 destres. el patrimoni urbà consistia en una casa al carrer de la Prisión vieja (Tort) núm. 21 (la retolació és de l’any 1864). el bestiar destinat a les tasques agrícoles era un mul. era casat amb Margalida roig Font (n. c. 1823) i estaven domiciliats el 1868 al carrer antigua Cárcel (Tort) núm. 2. rafel i antonina tengueren tres filles: 1. FRANCINA AINA GALMÉS ROIG (1848-1923) MUSSOLA Filla de rafel i d’antonina. era casada amb arnau Mas Matas (n. c.

1842) Pallasso i estaven domiciliats el 1891 al carrer de l’amistat (Fra lluís Jaume) núm. 12. Francina aina i arnau tengueren dos fills:

Finestres d’ampit motllurat.

1.1. Margalida Mas Galmés (n. c.

1878) Mussola. Filla de Francina aina i d’arnau. No tenim més dades sobre ella.

19

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 20

mel i sucre 1.2. Gabriel Mas Galmés (18821957) Pallasso. Fill de Francina aina i d’arnau. era casat amb Coloma Bonet Ferragut (1880-1957) Mala i estaven domiciliats el 1945 al carrer Fra lluís Jaume núm. 14.

Gabriel i Coloma tengueren dos fills: 1) arnau Mas Bonet (18971978) Pallasso, fadrí. 2) Jaume Mas Bonet (1912-1986) Pallasso, casat amb Maria Font Miralles (1915-2009) de Son Dixopta.

2. MARGALIDA GALMÉS ROIG (1851-1924) MUSSOLA Filla de rafel i d’antonina. era casada amb Guillem Gayà Gayà (n. c. 1847) Carritxó, moliner d’ofici i estaven domiciliats el 1903 al carrer antigua Cárcel núm. 23 (Molí d’en Carritxó). Margalida i Guillem tengueren dos fills: 2.1. Ramon Gayà Galmés (18731965) Carritxó. Fill de Margalida i de Guillem. Prevere. estava domiciliat el 1945 al carrer de Fra lluís Jaume núm. 16. Fou ordenat l’any 1898. a l’argentina, rector successivament de les parròquies de recreo, llambí, Piamontesa i Coronda, de la diòcesi de sant Fe (1900-1913). a Mallorca, rector del santuari de Consolació de sant Joan (1914-1917), vicari de son servera (1917-1918) i novament rector de Consolació fins a la seva mort. arxiver-bibliotecari de l’ajuntament de sant Joan (1941), director de Documenta (19411947), i organitzador de la festa anual de sant sebastià i dels Certàmens històrico-literaris (19421948), (estelrich, 1993: 150).

2.2. Rafel Gayà Galmés (18801960) Carritxó. Fill de Margalida i de Guillem. era casat amb Margalida Gayà vaquer (1875-1953) Revulla i estaven domiciliats el 1915 al carrer des Molins núm. 16 (Molí d’en Carritxó). rafel i Margalida tengueren sis fills: 1) Guillem Gayà Gayà (1903-1982) Carritxó. 2) rafel Gayà Gayà (1907-1986) Carritxó, casat amb Maria Font Bauçà (n. ?) Sinevera. ) antoni Gayà Gayà (n.

20

?) Carritxó. 4) ramon Gayà Gayà (n. c. 1908) Carritxó, casat a fora poble. 5) Margalida Gayà Gayà (n. c. 1914) Carritxona, fou coneguda com la comare Carritxona. 6) Joan Gayà Gayà (1918-1995) Carritxó, casat amb Maria Company Bauçà (n. ?) Lligada.

3. ANTONINA GALMÉS ROIG (1855-1929) MUSSOLA O COSME Filla de rafel i d’antonina. era casada amb Cosme Bauçà antic (1856-1903) Vaquero, ferrer d’ofici i estaven domiciliats el 1903 al carrer de Petra núm. 4 (Ca madò Maria de son Dixopta). No varen tenir descendència. antonina Galmés fou coneguda amb el malnom “Cosme” nom de pila del seu espòs.

Miquel Florit (1994: 15) recollí de viva veu una anècdota sobre el tarannà d’aquest personatge: “Qui era madò Cosme? preguntàrem un dia a la madona Maria Font Miralles, de son Dexotta, vídua de l’amo en Jaume Pallasso. sa tia Cosme –ens informa Maria Font Miralles– he sentit a dir que era una de les dones més dolentes del poble. era una dona eixorca, casada amb mestre Cosme vaquero i el seu home feia de ferrer i ella era molt polissona, com ho demostra aquest fet: Feren testament i se deixaven les coses un a l’altre, se feien hereus mútuament. era així de dolenta, havien fet testament avui i al dematí següent va dir a l’homo: –Me’n vaig a Son Niell. i en lloc d’anar-se’n a son Niell, se’n va anar cap a sineu a fer un altre testament i en lloc de quedar tot propietat del que quedaria darrer (sobreviuria), ella ho girà tot i deixà tots els seus béns al nebot Gabriel Mas Galmés Pallasso. Madò Cosme era germana de la mare de mossèn ramon Gayà Galmés Carritxó i de la mare de l’amo Gabriel Mas Galmés Pallasso. la fama de dolenta de madò Cosme era tanta que qualcú li va dir: –El dia que morigueu no vendrà ningú al vostre acompanyament.

–Ho vorem si vendran –va dir ella. i va prometre dos reals als al·lots i una pesseta als homes que anirien al seu acompanyament. el dia del seu enterro, en Jaume i n’arnau Mas Bonet, fills de l’hereu, l’amo en Biel Pallasso, se posaren un a cada part del portal del cementeri i quan sortien anaven pagant a tots, d’en un en un. Qualcú deia: -Jo no vull la pesseta. i les feien prendre els doblers a la força, perquè havien promès complir la voluntat de la difunta. els assistents al funeral que portaren un ciri cobraren 10 pessetes cada un. es féu la voluntat de la difunta.”

BIBLIOGRAFIA -estelrich Costa, Josep (1993). La Parròquia de Sant Joan (1900-1993). Monografies santjoaneres, 1. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

-Florit Huguet, Miquel (1992). “Fitxes a lloure.

Madò Cosme.” a: Damunt Damunt. revista d’informació local, núm. 39, pàg. 15. sant Joan.

NOTES andreu Galmés riera (n. c. 1800), natural de Petra, fill d’andreu i de Pereta, fou el primer “sobrassada” de sant Joan. un germà seu, Miquel Galmés riera, va adquirir el 1845 dues quarterades de terra quan es va establir son Baró.

2 antonina Galmés salvà (n. ?) Mussola, consignada amb el núm. 539 a l’amillarament de l’any 1864 era propietària de cinc bocins de terra els quals sumaven l’extensió de 4 quarterades i 38 destres.

3 arM, Comptadoria d’Hipoteques, reg. 495, f. 60.

4 es Pi Gros de ses roques, arbre singular. actualment desaparegut a conseqüència de la gran nevada de l’any 1956.

5 aPsJ, Ginard, rafel. Manuscrit inèdit, ref.

29.3.1, pàg. 45-53.

6 els fills d’aquest matrimoni foren: Margalida sastre Garí (1897-1979) que fou coneguda com sa guapa de ses Roques i es va casar amb don Mariano Fuster villalonga, senyor des rafal aixat. Joan sastre Garí (n. c. 1899) emigrà a amèrica. rosa sastre Garí (1901-1976) de ses Roques, casada amb Josep Florit Gelabert (n. c. 1891) Boiret. antoni sastre Garí (n. c. 1891) morí jove. Catalina sastre Garí (1894-1974) de ses Roques, casada amb antoni Bonet oliver (1899-1986) Foc. 7 era fill de Josep Bauçà Bauçà (n. c. 1812) Cauvó i de Margalida roig Bauçà (n. c. 1815) Rotja. segons l’amillarament de l’any 1864, Joan Bauçà <<Cauvó>> era propietari de 12 quarterades de terra i de dues cases, una al carrer de sa sínia (Can Cauvó) i altra al carrer de ses Parres.

8 l’amo en Joan Cauvó fou l’establidor d’una part de la possessió dels Calderers (Comellar de na vidala i es Figueral vell) i de la possessió de son Duran. Fou regidor de l’ajuntament entre el 2 d’octubre de 1923 i l’1 d’abril de 1924, participà, el 1903, en la fundació de la Caixa rural de sant Joan. Morí d’una angina de pit, als 65 anys.

9 sebastià oliver Font era fill de Joan Baptista oliver Mir (1784-1846) des Calderers, amo de la possessió de Meià, casat de segones núpcies amb Catalina Font Jaume (n. c. 1795) de sant Joan.

1

mel410_mis298 26/08/14 12.50 PĂĄgina 21

mel i sucre MĂŠs fotografies a melisucre.cat

21

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 22

mel i sucre

excursionisme

Cercar l’aventura BerNaDí CoMPaNy

Q

ualsevol diumenge de l’any, si no plou, després dels oficis de missa, l’orquestra municipal de la ciutat dóna un concert a la plaça de l’església, amb tonades populars i modernes i sempre acaba amb la marxa de radetzky, la mateixa que la Filharmònica de viena, al concert del dia primer de l’any, toca com a colofó final i el públic del Musikverein acompanya amb mamballetes compassades. la ciutat és Cortina d’ampezzo, joia dels Dolomites i la marxa de radetzky es toca en honor a l’emperador, o almenys així es feia els diumenges a tot l’imperi austro-Hongarés, com molt bé explica, en un to de melancòlica nostàlgia, Joseph roth a la seva novel·la “la Marxa de radetzky”. i així es devia fer a Cortina d’ampezzo fins que, el 1915, itàlia, traint la “Triplice alleanza” (alemanya, imperi austroHongarès i regne d’itàlia), va declarar la guerra a àustria i va invadir la ciutat de Cortina d’ampezzo, que era indefensable, ja que els seus barris perifèrics feien frontera amb el regne d’itàlia. encara avui, els “ampezzanos” coneixen la “Dogana vechia”, el petit edifici de l’antiga duana, situada sobre la carretera de san vito di Cadore, on feien guàrdia els policies de l’imperi i els carabinieri. abans que l’exèrcit italià ocupàs Cortina, l’exèrcit imperial i els Kaiserjäger (caçadors imperials, infanteria lleugera reclutada a les zones alpines, molt devotes de l’emperador) l’abandonaren i anaren a ocupar totes les muntanyes que envolten

22

Cortina, le Tofane, el Pomagagnon, el Cristallo, el Picolo lagazuoi i altres cotes, mentre que els italians s’allotjaren en llocs adients per contraatacar-los. aquests fets, que per els “ampezzanos” i els dos exèrcits contendents representaren privacions, dolor, llàgrimes i tragèdia, va ser el començament d’una actuació a les muntanyes dels Dolomites tocades pel “fronte di guerra”, que els excursionistes, alpinistes i escaladors d’avui agraïm profundament. Tota una xarxa de “sentieros di guerra”, “sentieros ferratos”, “gallerie”, “sentieros degli alpini”, “scalette” i casernes excavades a la roca o fetes amb material d’obra i fusta (algunes restaurades i convertides en refugis), varen anar apareixent durant tota la guerra fins que, un dia fatídic de 1919 i tot i que els soldats d’aquell imperi multina-

Llac Misurina (Alps italians).

cional, multiètnic i multilingüe no havien retrocedit ni un metre davant els seus enemics, la Pau de versailles els va donar per vençuts. itàlia va allargar les seves fronteres “fino al Brennero”, es va fer seu el Tirol del sud, des de riva di Garda a Cortina d’ampezzo, Trento, Bozen.... els famosos 14 Punts del president americà Wilson, que preveien referèndums d’autodeterminació segons la nacionalitat, no foren aplicats al Tirol del sud (en realitat, en cap lloc) i Cortina d’ampezzo va quedar definitivament en mans d’itàlia. els Kaiserjäger ampezzanos, soldats de l’emperador que lluitaren a tots els confins de l’imperi, des de Galitzia a la mateixa Cortina, baixaren de les seves muntanyes i es reintegraren a les seves llars, en una ciutat ocupada per forces estrangeres i on mai més hi arribarien

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 23

mel i sucre els trens provinents d’austria. i per acabar-ho d’adobar, hagueren de pagar al regne d’itàlia tres vegades més impostos que els que pagaven a la Hisenda imperial.

Cortina és una ciutat elegant, “alegre i confiada”, on es poden veure, aquí i allà, algun rolls, Bentley, lamborgini, Ferrari i que fa concursos, batalles de flors (com les que descrivia un dels fills del secretari de l’arxiduc, en carta al seu professor de gramàtica des de la riviera, on hi havien arribat en el iot Nixe ii), desfilades, mostres d’automòbils antics (hi he vist un isotta Fraschini “coupé-chauffeur”, com el que conduia von stroheim, tot passejant Gloria swanson a “sunset Boulevard”) i moltes coses més, entre elles i no menys important, que fan les millors “sachers” que un hagi menjat mai enlloc. Cortina d’ampezzo és, també, una ciutat d’escaladors i anomenar l’escalada a Cortina, és parlar dels Dibona, una saga familiar que ha donat a la ciutat tot un seguit d’escaladors, que també foren guies. un d’ells, n’ivano Dibona, mort en plena joventut en un accident d’escalada ens els anys 50, té un monument i un camí de muntanya, el “sentiero ferrato ivano Dibona”, que discorre per les crestes del Cristallo, entre trinxeres, casernes i carenes vertiginoses. va ser la primera “ferrata” que vaig fer, juntament amb en Gerard Falcó, que acabàvem de pujar el Mönch i el Jungfrau, al Berner oberland de suïssa. en

Tolo Quetglas, el primer vuitmilista mallorquí (Cho oyu), company del recordat Tolo Calafat a l’expedició de l’everest, me parlava dels Dolomites, on ell hi havia escalat per les Drei Zinnen (els Tres Cims de lavaredo) i el Brenta i havia quedat fascinat per la morfologia, la qualitat de la roca i la bellesa de les ciutats com Madonna di Campiglio. “T’agradarà”, me va dir en Tolo, així que, en Gerard i jo, en lloc de tornar cap a Barcelona en el seu seat Panda “customitzat” (encara record els “trompos” que fèiem en el pàrking de la vall d’ordesa, abans d’anar cap al Monte Perdido i el Circ de Gavarnie), agafàrem la direcció de saint Moritz i acabàrem a Cortina d’ampezzo. va ser tot un descobriment. en Gerard, que ha esdevingut un esforçat ciclista, hi ha tornat mol-

tes vegades per fer els colls de muntanya en les seves exclusives “Pinarello”. una part important de tota l’obra que deixaren els Kaiserjäger s´ha restaurat, així com també la que deixaren els “alpini” italians. els cables metàl·lics s´han renovat, també els “ponte pensile” (ponts penjats), les travesses de fusta, les escales.... i se n’han fet de noves. Centenars de vies ferrata (1) han aparegut a totes les parets dolomítiques, de tota condició i dificultat. entre els camins de guerra que recorren les muntanyes, les noves vies ferrata i les vies equipades per a l’escalada esportiva, a més de les vies clàssiques de gran prestigi a tot el món, els Dolomites son el paradís de l’excursionisme. la identitat robada als sudtirolesos per la Pau de versailles el 1919, ha passat per moltes vicissituds, fins a desembocar en la “Provincia autonoma”, que contempla una autonomia molt limitada amb incidència en la llengua i la cultura. la presència de les efigies de Franz Joseph i i na sissi (el retrat que li va fer Franz Xaver Winterhalter el 1865), els darrers emperadors, son bastant comuns en càmpings, restaurants, hotels... i, per suposat, no hi ha cap concert de banda de musica que no acabi amb la marxa de radetzky.

(1) un cable d’acer recorre tot l’itinerari de l’escalada, en els llocs perillosos, on l’escalador s’hi pot atansar per mitjà d’un mosquetó de seguretat, unit a un difusor i al baudrier.

23

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL

2014

2013

2012

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8 24,3

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7

Comentari al mes de juliol en el mes de juliol les temperatures no s'han elevat tant com a l'any passat. la mitjana ha descendit 1,3 ºC respecte al juliol de 2013. s'ha romput la tendència, observada en els anteriors mesos de l'any, a excepció del març, d'elevació de les mitjanes mensuals. les temperatures no han fluctuat gaire al llarg del període. els dies més calorosos es presentaren a partir de la segona quinzena del mes, on les mitjanes superaren gairebé tots els dies els 25 ºC. el dia més càlid va ser el dia 19, amb la mitjana més elevada, de quasi bé 28 ºC; dia, en el qual també és registrà la màxima del mes, amb 34,5 ºC. les mínimes han presentat valors superiors als 17 ºC i més d'una tercera part del mes passaren els 20 ºC. alguns vespres la sensació de calor ha molestat per dormir, si un no disposava de mitjans per refrescar l'ambient. la mínima més alta es produí el dia 20, amb 22,6 ºC. Malgrat tot, l'apreciació general és que no ha fet un juliol excessivament calorós. s'han presentat bastants de dies coberts o mig coberts, per la qual cosa els raigs solars no han incidit amb la intensitat dels dies clars. així i tot, la humitat present a l'aire ha propiciat un ambient de xafogor en alguns dies i nits. la dominància de vents del sud o del sud-est al

24

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9

2008

2014

2013

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,

31,8 24,3 25,2 24,5 59,1 100

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

MES DE JULIOL

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014

2013

24,3 ºC 34,5 ºC (dia 19) 16,9 ºC (dia 10) 0,2 mm 3,8 Km/h 48,3 Km/h (dia 4 ) S-SE 67 % 1013 mb 5,9 ml/dia

25,6 ºC 36,4 ºC (dia 27) 15,7 ºC (dia 1) 0,2 mm 5,2 Km/h 40 Km/h (dia 5) E 65,00% 1015 mb 6,5 ml/dia

AGOST 2014 (fins a dia 22) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2014 2014 2014 2014 2014 2014 2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL

2013 JULIOL

24,6 ºC 34,8 ºC (dia 10) 18,4 ºC (dia 17) 19 mm 2,9 Km/h 45,1 Km/h (dia 13) S-SE 4,7 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

65392 86239 127387 173230 183569 201024 198406

5290 7168 10432 13542 14134 15098 14426

12,36 12,03 12,21 12,79 12,99 13,31 13,75

....

14,74 15,48 22,23 23,83 30,17 31,26

4285 5806 8450 10969 11449 12229 11685

1323 1792 2608 3386 3534 3775 3607

211420

15530

13,61

34,52

12579

3883

llarg del mes també hi ha contribuït. així com al juny vàrem tenir un temps més variable, al juliol l'ambient d'estiu s'ha fet present de

manera clara i estable i ha fet possible fruir dels banys a la mar o a la piscina i de les nits a la fresca o a les terrasses.

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 25

mel i sucre Com és habitual en el nostre clima, en aquest mes no ha plogut ni una gota, encara que hagin sorgit dies amb certa inestabilitat atmosfèrica i nuvolades amb possibilitat de precipitació. la humitat mitjana s'ha mantingut a nivell baix, del 67%, propi d'aquests mesos d'estiu, però suficient per condensar-se en rosades matinals abans del domini dels raigs solars. Per contra, en aquesta època l'evaporació assoleix els valors més alts. estam en una època on s'ha d'atendre quasi bé a diari el reg dels cultius de regadiu; la mitjana de l'evaporació s'ha quedat en els 5,9 ml/dia, una mica inferior a la del juliol de l'any passat; la presència de núvols en bastants de dies del mes ha propiciat aquesta disminució. el juliol ha estat un mes de poc vent. la velocitat mitjana s'ha quedat en els 3,8 Km/h. llevat d'uns pocs dies, l'aire ha estat pràcticament en calma; a la major part del mes, la velocitat diària ha estat per davall dels 5 Km/h. el cop de vent més intens es produí el dia 4 amb una velocitat de 48,3 Km/h el vent ha bufat de manera predominant de s-se, com ja ho va fer al maig i al juny, direcció entre migjorn i xaloc; vent càlid que incideix en l'elevació de la temperatura.

Comentari al mes d’agost l'ambient estival, de calor, xafogor i sequera, com en el juliol s'ha mantingut durant la primera quinzena del mes; també ha continuat la presència de dies amb niguls que han suavitzat la intensitat de la radiació solar. Però a mitjan mes ens arribà la primera inestabilitat atmosfèrica important, inestabilitats que solen ser habituals a partir de la segona quinzena d'agost, en el darrer terç de l'estiu. l'aire conté humitat, provinent de l'evaporació estival, i, si ens arriba aire fred, sol ser freqüent en aquesta època la formació de tempestes i pluges, de vegades intenses. Pocs són els anys en què aquests ruixats no ens banyin el paperí de les festes patronals. i

enguany no ha estat una excepció ja que els dies 15 i 16, amb gran part dels carrers amb el tradicional paperí vermell i blanc, la pluja va fer acte de presència a la nostra contrada. en total comptàrem 19 mm. Durant aquest dies les temperatures baixaren una mica. Però, a partir del 19 l'ambient càlid i estival retornà i ha permès, fins a la data, realitzar sense impediments climatològics els actes de les festes d'estiu d'enguany; això sí, dins un ambient més fresc, a les hores nocturnes, com correspon a aquest darrer tram de l'estiu. el rostoll dominant dels nostres camps comença a ser invadit per l'herba tendra, afavorida ja per les pluges del juny i ara un cop més per les darreres precipitacions. estam acabant l'any agrícola: s'ha recol·lectat el gra; però encara ens queda arreplegar les ametlles i, dins el setembre, veremar i collir figues i garroves, abans de girar i preparar la terra novament. en aquestes setmanes d'agost i primeres de setembre, amb coincidència amb aquest final de cicle anual dins la pagesia, els pobles celebren un cop més les seves festes d'estiu.

Parc solar fotovoltaic en el mes de juliol la radiació solar captada per les plaques ha disminuït en relació al juny i també respecte al juliol de l'any passat. la causa es troba en què hem tengut bastants de dies amb núvols que han disminuït la intensitat dels raigs de llum que arribaven a les plaques fotovoltaiques; per altra banda, el dia es començà a acurçar des del 21 de juny. s'han generat 672 Kwh menys que en el juny; i un altre cop, ha seguit baixant una mica el rendiment, que ha passat de 13,31 a 13,75; és a dir, s'ha necessitat més radiació per obtenir cada Kwh. si comparam aquest mes amb el juliol de 2013, enguany, rompent la tendència de mesos anteriors, s'ha generat menys quantitat d'energia; concretament s'han produït 1104 Kwh menys. Com hem indicat, el mes de juliol d'enguany s'ha rebut menys radiació a causa del temps atmosfèric i, a més, el rendiment també ha estat un poc més baix, precisament i,en contra del que és habitual, amb una temperatura mitjana de les plaques més baixa que la del juliol de l'any passat.

25

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Pรกgina 26

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

26

De sa

Plaรงa, aMaDor Passol

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 27

mel i sucre

Fotografia 1: Homenatge a les persones majors santjoaneres, a la plaça Nova, a unes festes patronals a finals dels anys setanta. aportació fotogràfica: arxiu d’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

Fotografia 2: els nins i nines del grup aires de Pagesia ballant davant els vellets santjoaners, a principis dels anys vuitanta. aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

Fotografia 3: Carreres de muls amb carro, a la possessió de Gossalba, a unes festes d’estiu de finals dels anys noranta. aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic del melisucre.

27

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Pรกgina 28

mel i sucre

28

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 60

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzonta al 1. L’encantt que tenen les abeals:

j` a de transpetita, per exemple feta de llot. 3. Mitj` port de Tarzan. Nom d’aficionada a la marihuana o que d´ ona a triar enttre o (o a les galletes). Conjunci´ ´ poc avid dues coses. 4. Es ` fabrican nt l’instrumen ’instrumentt El que ha de mester un pol´ıtic per guanyar ` optic. les eleccions, a m´es de doblers. 5. Hidrocarbur gas´o os que no ´es del tot `etic. El pap` a cada dia en compra dos. Mestre de cerim` `o onies. Me la sua si el Govern dels Estats Units el fa servir. 6. Amb una retxa vertical esdev´e el s´ımbol del do a aquell que d` o olar ` . Capara Capar` posiciona el seu vehicle. Les considerades “belles” s´o on l’arquitectura, la dansa, l’escultura, la musica, ´ la pin ntura i la poesia. 7. Fer m´es entte tenedora una cosa fosca. Cristiano Ronaldo. On comen¸ men¸cca el riu.

8. Tasten, proven el gust. 9. Cart´ılag, ursid u ´ o sistema operatiu. Encreuamentt de camins. Intter`es del diner deixat que ultrapassa el normal. Corba tancada. 10. Al llibre de mapes hi he vist una serralada nord-africana plena de munttanyes altes. Tros de fusta gaireb´e amb una taca. Hauria estat molt estrany que no hi fos (tot i que aquesta vegada s’hagi torbat a compar`eixer). eixer). 11. El sol sona per aquesta ciutat. Enllesteixo la caoba. 12. La seva furia f´ uria ´ es va traduir en un rai, aix` o rai! Les cames d’una persona. La fi del m´o on i d’aquests Mots Enquadrats.

lles quan es revolucionen. Qu`e ´es m´es estrany: que comenci amb dues vocals en hiat, o trobar-ne un a un desert? 2. Retia l’arma per abatre muralles.

Mam´ıfer que arrabassa i desordena la crosta dels arbres per fer el niu. 3. Relatius o pertanyen nts a la closca. All` a a Menorca hi ha un all cap per avall. 4. Tal quan ntitat. Treball´es els dol¸ccos per enfornar-los. 5. Una `epoca que ja no ´es. Atura de tocar l’arpa! Tamb´e ... un cos quan estic de bocaterrosa. 6. Entttre el do i el mi. Aix´ı com anomenen l’animal de la fotografia (Rangifer tarandus ) a Nord-Am`erica. Article femen´ı personal. 7. La mami de na Immaculada la mima. Conjun nt de crostes.

8. Tres de jun nts guanyen al tres en ratlla. Una rama pot ser un bon instrumen instrumentt b`el·lic. Un carnaval a un El podeu resoldre a: carrer brasiler. Indica a quin lloc, per exemple una munttanya nevada. 9. Destinat a ´esser can an ntat amb melisucre.cat/?p=1766 acompanyament de la lira. Que ja l’han provat de Solucio ´ al numer ´ o 59: exit o no). 10. Greixos de Caimari. trobar (amb `ex C A N I B A L C A V A Melodia hitleriana. Centtre de gravetat d’un ob jecO C A S I O C A L E R 11. Atractiu d’una persona o te d’un cen ntigram. tigr M A T O R N A M E N T o general. Pot ser qualcosa que provoca admiraci´ B A C T A P O N A S A sevol nombre. Real Academia Espanola. n ˜ola. 12. Aquest S A L T A L A R A N ` atom a astic de dreta a esquerra. Un cos carregat fa f` R N A A L A R M A O celeste amb moltes tares, per exemple que est`a pleI C A R I A I E N S na de rates. Les dues primeres lletres de l’alfabet.

E L L C A M P A N A 13. Empresa lletera catalana. Que no va en sincroA T R A U T R U S A nia.

Vert ticals: 1. Branca de la biologia que tracta els bacteris i la guerra feta amb aquests. 2. Cometrem nt). t) Una illa un error (o el comet´erem, segons l’accen

V A T I R A D L I R E S S A

T U A E S F S R E A L A R

R E S A

Q E R E U I N I S A

29

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Púding de maracujà (Madeira) saCraMeNT Ferrer

l

’illa de Madeira és d’origen volcànic, situada en ple oceà atlàntic, amb una vegetació exuberant i unes muntanyes espectaculars. Tant la part interior com la seva costa són extremadament accidentades. Tot un laberint de barrancs verds on s’hi van construir el segle Xvi les seves famoses “levadas”. són canals d’irrigació primitius, amb camins paral·lels, que recorren gran part de l’illa. es varen crear per subministrar aigua a la regió sud, molt més seca que la part nord. la veritat sia dita, vaig trobar que era el paradís del senderisme, on ens vam trobar amb paisatges absolutament impressionants. el bosc de laurisilva originari de Madeira va ser declarat Patrimoni Mundial Natural per la uNesCo, des del desembre de 1999. els dies que passàrem allà, gaudírem de la seva variada gastronomia, rica en fruites tropicals, verdures, carns, peixos i del seu famós vi.

Ingredients

PLANTERS

NICOLAU

- 2 maracujàs - 250 cc de llet - 200 cc de suc de melicotó

ORNAMENTALS

30

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de vilafranca, km 3

- 1 litre de nata - 1 pot de llet condensada (370 g) - 12 làmines de gelatina (20 g) Preparació - Xapar els maracujàs i treure la polpa, col·locar dins un colador i amb la maça del morter esprémer per treure el suc.

- Dins un tassó mesurador, posar el suc de maracujà i completar amb el suc de melicotó fins a obtenir 250 cc de suc.

- Posar la llet sencera al foc. Quan sia tèbia, afegir els fulls de gelatina i remenar fins que aquesta és ben fosa.

- Mesclar la nata amb la llet condensada.

- Dins un bol gros abocar el suc de maracujà, la llet amb la gelatina i la nata amb la llet condensada i barrejar molt bé.

- abocar dins un motlo de púding gros o dos de petits.

- reservar a la gelera fins l’endemà.

- Decorar amb les llavors de la fruita per damunt.

mel410_mis298 26/08/14 12.50 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

setembre: Mare de Déu de setembre o dels Missatges (8), sant Mateu (21), sant Cosme i sant Damià (26), sant Miquel, sant rafel i sant Gabriel (29).

El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

“lluna amb rotlo senyal d’aigo”. vejam si aquest mes es compleix la dita i cau qualque gota. si voleu, és temps d’espolsar les garroves i els més endarrerits encara tendreu temps de tomar les darreres ametles. Podeu collir totes les figues que encara queden, és la plena; també podeu fer-ho amb les prunes, pomes i figues de moro. sant Mateu (21) sol ser bon dia per començar la verema, de tota manera convé esperar que sigui quart creixent. És bon temps per començar a passar l’arada, per sembrar cols (pel ple i pel minvant), faves (pel ple). i si comença a fer trons i llamps i alguna tempesta serem a punt per gaudir de la llampuga amb pebres.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol surt es pon 1 setembre 07.16 20.20 15 07.29 19.58 23 comença la tardor 30 07.43 19.33 15 octubre 07.57 19.10

la lluna

2 setembre 9 16 24 1 octubre

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 31 d’agost ariany dia 7 de set. Montuïri dia 14 Petra dia 21 Porreres dia 28 sant Joan dia 5 d’oct. vilafranca

Setembre de 1994 • a final de mes es varen recollir devers 120 mm de pluja.

No se sap si relacionat amb això, a la zona de son Brondo aparegueren milers de granots enmig de la carretera. era impossible passar sense trepitjar-ne qualcun.

• alguns santjoaners participaren en la pujada a lluc de la Part Forana, que aplegà un total de 7.000 persones.

• les revistes locals Mel i sucre i Damunt Damunt obsequiaren els seus subscriptors amb una fotografia aèria de sant Joan. l’havia feta en Guillem Florit “Marió” de damunt l’ultralleuger d’en Pep Mercader.

Setembre de 2004 • va entrar en funcionament el nou edifici d’educació infantil de l’escola pública de sant Joan.

• es va posar a exposició pública el projecte de desdoblament de la carretera PalmaManacor. Quedava per definir com quedaria la comunicació amb vilafranca i què passaria amb els camins rurals que travessaven la carretera.

• Començaren les obres de l’estació del tren de sant Joan. a hores d’ara, torna a estar tancada.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uvi 061 PaC (vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

31