Mel i Sucre. Núm. 409 juliol de 2014

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Parlam amb... F. Xavier MoraTiNos

Juliol 2014. Núm. 409

La malvasia i el vi FraNCesC CaNUTo

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Fotografies PeP Gayà

Fotografies de la diada de Sant Bernat de Menthon reDaCCió

Feim un pensament... geogràfic GUilleM serra

Col·laboradors 2014 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillem serra, Joan Jordà, Jaume albert Miró, Bernadí Company.

Tirada actual 500 exemplars

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Descens Urbà de sant Joan.

(Foto Climent Picornell Munar.) els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Passatemps arNaU MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el dilluns 7 de juliol va prendre possessió com a nou regidor de l’ajuntament de sant Joan Pedro Galmés Gomila “de sabor”. va agafar el relleu, com a representant de l’assemblea per sant Joan, de Margalida Català, que havia presentat la renúncia algunes setmanes abans per motius de caràcter personal. en principi, en Pedro assumirà les tasques de joventut i festes. la primera feinada que s’ha trobat és l’organització de les festes patronals, però no li deu haver vengut gaire de nou, perquè els darrers anys ja hi havia estat molt implicat, naturalment des d’una menor responsabilitat. ✑ la Penya Motorista de sant Joan va organitzar el diumenge 13 de juliol les Beneïdes de sant Cristòfol, patró dels conductors. els actes varen començar amb la concentració de vehicles (sobretot motos i alguns cotxes dels anys 60) al carrer del Mestre Mas, seguida de les beneïdes davant el portal de l’església, amb tres voltes a un circuit urbà, posteriorment missa en honor del sant i, per acabar, sorteig de regals i berenar/degustació d’embotits locals (de sa Caldera), acompanyats de cervesa, refrescs i vi per als participants. ✑ el diumenge 29 de juny va tenir lloc la primera edició del Descens Urbà de sant Joan. els nombrosos participants havien de baixar (cadascú per separat) amb bicicleta en el menor temps possible des de devora el depòsit municipal d’aigua potable (a la zona del Garrover de la Marquesa) fins al carrer de Bellavista. Pel camí

Bot espectacular durant el Descens Urbà que va tenir lloc el diumenge dia 29 de juny a la nostra vila (foto d’Andreu Bover “Cala”).

havien de superar una sèrie d’obstacles (com salts i revolts molt tancats) que l’organització havia creat.

Un total de 56 corredors acabaren la prova. el guanyador absolut va ser sebastià obrador, d’amics de sa Màquina, amb un minut i onze segons.

Podeu anar al web de mel i sucre si voleu veure un vídeo que els organitzadors de la prova (Peus Grossos sant Joan) ens han fet arribar, i que demostra l’espectacularitat d’aquesta baixada trepidant. el mateix dia s’havia de fer una cursa de BTT, que no es va

arribar a disputar per qüestions de paperassa oficial. ✑ la Coral de sant Joan i la Coral infantil varen fer a Consolació el concert final de la temporada 2013-2014. Cantaren algunes peces per separat i altres conjuntament, en alguns casos amb l’acompanyament al piano de Jaume Bauzà Company, el fill de Marta Company Pérez. les directores varen ser Joana estelrich Blanch (coral adulta i coral infantil) i Pilar Jaume (coral infantil). la Coral de sant Joan participa aquest estiu en dos projectes de gran envergadura, juntament amb

RACÓ SOLIDARI Dia 3 de juny obrí les portes el Racó Solidari, ubicat a ca ses Monges.

La idea és fer d'aquest espai un lloc de recollida i distribució de tot allò que ja no duim o que ja no usam i que encara pot fer servei a altres persones, amb l'objectiu de donar una assistència social de caràcter local a través del reciclatge. Els objectes recollits: roba, sabates, complements... s'exposaran a disposició de qui els hagi de menester a canvi d'un donatiu simbòlic. Els beneficis obtinguts s'entregaran als serveis socials de l'Ajuntament per ajudar a finançar el Banc d'Aliments.

El Racó Solidari obrirà els dimarts de 10.00 a 12.00 del matí i de 18.00 a 20.00 de l'horabaixa.

3

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 4

mel i sucre altres corals i grups instrumentals.

D’una part, interpreten l’obra Carmina Burana, música de Carl orff de 1937, basada en poesies goliardesques medievals. la feren a son servera, amb motiu de la Trobada de Bandes de Música, amb les bandes de llucmajor i son servera, el Cor de Majors de la UiB, l’orfeó artanenc i les corals de Felanitx, la d’amics de la Música i la de son servera.

D’altra banda, canten una obra més moderna (de 1981): Les set trompetes de l’Apocalipsi, d’óscar Navarro. l’oferiran el 27 de juliol, juntament amb la Banda de Música i la Coral de Felanitx, la coral Units com Brins i la Coral de son servera. ✑ el dimarts 8 de juliol es va obrir el nou bar-restaurant M46 (o sigui “Major 46”) ben veïnat de Ca na Mates, fent cantó amb el carrer de la raval. el propietari, en rafel de son Duran, va convidar a menjar i beure tota la gent que es va acostar a la inauguració. les setmanes següents ha continuat la bona afluència de públic, ja que el local ha quedat molt acollidor i s’hi troba bon menjar, bon beure i bon tracte.

Com a nota negativa, hem de dir que l’èxit de M46 ha suposat la desgràcia del seu veïnat, Ca na Mates, que sembla que ha tancat pocs mesos després d’obrir.

També s’ha posat en marxa la gelateria es llépol, de rafel Dalmau, al mostrador de la fusteria de son pare, al carrer dels Molins, molt a prop de la plaça de la Constitució. Només despatxen per menjar al carrer (o als bancs de la plaça). s’ha reobert, com cada estiu, la piscina municipal, que va associada a l’explotació del xiringuito. la du la mateixa família de l’any passat. ✑ Molts de camins rurals de sant

4

Joan són intransitables per als vehicles per falta de desbrossar les voreres. es veu que la màquina desbrossadora de l’ajuntament ha de menester molt de menjar “econòmic”, com havia passat en altres èpoques no gaire llunyanes en què s’hi destinaren quantitats suculentes que ara no hi deuen ser. ✑ Han començat els tornejos esportius d’estiu, de futbet, voleibol i tennis, que s’allargaran fins a les grans finals que tendran lloc amb motiu de les festes de l’estiu.

Un total de set equips s’han inscrit al torneig de futbet: Berros, Drink Team, Força Potenta, Ho Donam Tot, Mythicals, rostoi i stripe Black. Juguen els dimarts i els dijous. les semifinals seran el 21 d’agost i la final el 27 d’agost. set equips sèniors (ave Maria, es Calàpots, 10 Puntos Porfavor, rates Negres, roçam MQMF’s, roçers i TiM) i dos d’infantils (Quintos ’03 i White Team) prenen part en el torneig de voleibol. Juguen els dilluns i els dimecres. els dies 20 i 24 d’agost, respectivament, hi haurà les semifinals i la final. en el torneig de tennis hi ha 12 jugadors, agrupats en quatre grups de tres. els dos millors de cada grup aniran a quarts de final. la final també estarà inclosa en els actes de les festes patronals, a finals del mes d’agost. ✑ Uns desconeguts varen entrar a robar al domicili familiar del nostre amic i de vegades col·laborador Jaume ramis. a part de diverses joies, els lladres se’n dugueren molt d’equipament fotogràfic i informàtic. si heu vist en Jaume fent fotografies, o el resultat de la seva obra, que de vegades ha il·lustrat la portada de mel i sucre, us podeu fer una idea del preu del material que maneja. el lladre o lladres aprofitaren una breu absència dels amos de la

casa per cometre el robatori, cosa que fa pensar que algú vetlava. ✑ es catalogarà i digitalitzarà el llegat de l’escriptor i folklorista santjoaner rafel Ginard, en virtut del conveni que han signat el Consell de Mallorca i els franciscans Tor. l’acord regula la cessió temporal al Consell, per un període de dos anys i mig prorrogables, del patrimoni de rafel Ginard. es tracta d’un fons documental ric i divers, integrat per 60 arxivadors amb continguts de diversa tipologia, en què predominen els manuscrits en paper i les plaguetes amb anotacions personals. al conjunt d’aquest fons, que es troba ja completament inventariat, hi pertanyen, entre altres elements, set plaguetes manuscrites que el Pare Ginard va anomenar Calendari folklòric; plaguetes amb cançons i documentació del Cançoner popular de Mallorca; correspondència del Pare Ginard amb figures tan insignes del món de la cultura com salvador espriu, Bernat vidal i Tomàs, llorenç Moyà, Josep Maria llompart, Miquel Gayà, salvador Galmés i Josep Massot i Muntaner; fitxes de cada una de les cançons del Cançoner popular i un conjunt igualment interessant de material fotogràfic. ✑ s’ha convocat la vuitena edició del Certamen de Fotografia de Natura “Memorial Climent Picornell”, que quasi cada any ret homenatge al santjoaner que tant va destacar en aquest camp. segons els organitzadors, l’associació de Fotògrafs de Natura de les illes Balears, “amb aquest certamen volen contribuir a donar a conèixer el patrimoni natural de les illes Balears com a primer pas per a conscienciar tothom de la necessitat de preservar-lo, sabent que sols el que es coneix és susceptible de ser estimat”.

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 5

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Ple extraordinari de dia 7 de juliol. el ple extraordinari que va tenir lloc aquest primer dilluns de juliol va tenir una circumstància que el va fer molt especial: la incorporació den Pedro Galmés Gomila de Sabor a l’equip de govern de l’ajuntament. Hi varen assistir tots els regidors excepte Francesc Mestre (Cxi) i hi va actuar de secretària na Catalina Pocoví, per malaltia del secretari titular Joan Campomar. Na Pocoví va dirigir la part tècnica del plenari de manera impecable, com ja havia fet anteriorment els anys que va estar vacant la plaça de secretari de l’ajuntament de sant Joan. el primer punt va ser la ja anunciada incorporació del nou regidor d’Assemblea per Sant Joan, Pedro Galmés, que en una evident mostra “d’anar per feina” ja s’havia assegut al seu seient corresponent de la taula. en Pedro va prometre el seu càrrec segons el protocol i sense gaire parafernàlia, donant una mostra clara i entenedora del seu tarannà pràctic i feiner. Tot just promès el càrrec,

va rebre una sentida ovació de tots els assistents, públic i regidors, i una abraçada de la batlessa, Catalina Gayà. agafarà totes les àrees que gestionava na Margalida Català excepte les relatives a sanitat i benestar social, que de moment seran assumides per la batllia, i el seu primer repte seran les festes d’estiu d’enguany, en les quals ell mateix va explicar que ja fa mesos que hi està fent feina juntament amb els altres membres de la comissió de festes.

Com a nota curiosa, dir que és el primer representant públic del nostro ajuntament que, donant compliment a la norma legal que així ho exigeix, promet lleialtat al rei Felip. i no m’he aturat a fer cap investigació, però segurament també haurà estat el primer de Mallorca.

El govern de l’ajuntament incorpora un home pràctic i feiner: en Pedro Galmés, de Sabor. a continuació es varen prendre acords sobre quatre punts que tot just fa uns anys era impossible

pensar que se podessin tractar amb normalitat: la dació de compte de la liquidació del pressupost de 2013, i tres modificacions de crèdit dels comptes de 2014. vull recordar que en les legislatures anteriors, els primers pressupostos de l’any en curs eren aprovats sempre una vegada acabat l’exercici. No parlem de l’aprovació dels comptes anuals, que a vegades se torbaven anys i més anys a ser aprovats. Un desgavell que els dos batles d’aquesta legislatura, Joan Magro i Catalina Gayà, i els regidors de l’equip de govern, han hagut de resoldre a força de posar-hi molta voluntat i de fer-hi molta feina. Crec que aquest equip de govern és el primer en molts i molts anys que pot oferir als santjoaners i santjoaneres uns comptes públics clars i transparents, a més de poder saber, i poder explicar, la situació econòmica i financera del consistori. Pel que vaig entendre, la primera modificació de crèdit era per tornar una part d’un crèdit bancari amb el romanent dels comptes de 2013, la segona per poder pagar un compte de devers 600

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

5

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 6

mel i sucre euros que datava ni més ni manco que de l’any 2002, fa la friolera de 12 anys, i del qual a l’ajuntament no se’n tenia constància, i la tercera per poder afrontar una contractació de personal, obligada per diverses baixes laborals de distinta índole que esta afectant treballadors de l’ajuntament. les modificacions de crèdit varen ser aprovades per 7 vots a favor (3 PP, 3 axsJ i 1 Psoe) i 1 abstenció (Cxi) les dues primeres, i per unanimitat la tercera.

Enguany s’ha pagat la darrera factura que estava pendent d’anys enrere: uns 600 euros que se devien des de l’any 2002 i que “no constava” als arxius de l’ajuntament.

Tot i que la factura de 600 euros de fa 12 anys que ha comparegut recentment va despertar la hilaritat dels assistents, és d’esperar que l’ordre i el control que se du ara facin que sigui la darrera vegada que passa: per valorar la magnitud del problema que pot generar tal descontrol, just hem de fer l’exercici mental de pensar què hauria passat si la factura “perduda” hagués estat de 6.000

euros, o de 60.000, en lloc de 600... Més restriccions? Més impostos?. si als problemes que du la gestió del dia a dia, i a la feina important i delicada de fer les previsions per poder afrontar al futur amb garanties, hi hem d’afegir “descobriments” de deutes d’anys enrere, estam ben arreglats. el descontrol no duu més que disgusts i sorpreses desagradables. al sisè punt es va acordar per unanimitat la signatura d’un conveni de col·laboració entre el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Sant Joan per implantar un registre únic d’entrada de documents, un sistema que actualment ja funciona amb el Govern Balear i amb el Gobierno d’espanya, i que és molt pràctic tant per les administracions com pels administrats, ja que representa un estalvi important de temps i de passes a l’hora de donar “registre d’entrada” als documents adreçats a aquests organismes oficials. i el setè i darrer punt, tractava l’aprovació del plec de clàusules administratives particulars que han de regir el procediment negociat sense publicitat per a l’adjudicació de les obres de drenatge de part del nucli urbà –fase 1– en el T. M. De Sant Joan, una obra d’uns cent cinquanta mil euros que està subven-

cionada en la seva totalitat. a proposta de Frederic Febrer l’equip de govern va accedir a incorporar un regidor de cada un dels dos grups municipals a la oposició a la mesa de contractació. Passat el punt a votació, va ser aprovat per 7 vots a favor (3 PP, 3 axsJ i 1 PsiB-Psoe) i una abstenció (Cxi)

S’ha format una mesa de contractació per obres amb representants de tots els grups municipals. Govern i oposició vetllaran pel bon desenvolupament de la contractació.

i acabats els punts de l’ordre del dia (la convocatòria era extraordinària, i no hi ha precs i preguntes), la batlessa va agrair a na Catalina Pocoví que hagués volgut actuar de secretari, la qual cosa va possibilitar la realització del plenari, i va reiterar la benvinguda al nou regidor Pedro Galmés, que va tornar a rebre una ovació dels assistents, entre els quals hi havia el seu fill roc, que en qualque moment de la sessió es va fer sentir discretament.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

6

Tel: 971 52 60 78

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 7

mel i sucre

l’hort des padrí

e

stam en ple estiu, el temps en general és sec i calorós i tant els arbres fruiters com les hortalisses estan en plena producció. Per això, les plantes necessiten menjar i aigua per surar l’esplet. s’aconsella regar a la part de l’horabaixa per tal d’evitar l’evaporació.

També és aconsellable durant els mesos d’estiu tenir tancades les canals de les cisternes fins que el temps refresqui i les pluges hagin rentat les teulades.

Dia 10 és el dia de sant llorenç i és costum segar l’herba sana i el moraduix.

Dia 19 és sant Magí i l’ametla ja es pot collir.

Diuen que si tallen les calcigues en signe cor d’agost, no tornen a rebrotar i també que si dia 29 –en memòria de la degollació de sant Joan– talllen els rebolls dels arbres, aquests ja no tornen a rebordonir. aquest mes maduren les figues de moro, una fruita molt ben adaptada al clima mediterrani. les figues de moro s’han de collir de bon matí amb la rosada o des-

El mes d’agost aNToNi sasTre “De sa BoTiGUeTa” prés d’haver plogut. abans de pelar-les, es poden posar en remull amb aigua clara per reblenir les espines. en lluna plena i minvant d’agost se poden sembrar patates i així per Nadal tendreu patates novelles.

Per als que es regeixen per les fases de lluna, aquest és el calendari d’enguany: dia 4 entra el quart creixent, dia 10 és lluna plena, dia 17 entra el quart minvant i dia 25 és lluna nova. i per als que es regeixen pel santoral: dia 10 és sant llorenç, dia 15 la Mare de Déu d’agost, dia 23 santa rosa i dia 19 sant Joan Degollat. És la tgemporada de fer trempons, pebres torrats i albergínies farcides. Quan les cebes blanques tomben el coll ja es poden collir i guardar-les en lloc eixut. s’han de continuar regant els arbres joves i tapar de palla les garangoles perquè es conservi la humitat.

Convé vigilar les plagues d’insectes per eliminar el poll de les plantes. És un bon remei fer una bullidura de tabac, colar el brou i

espargir-lo pel sector infectat. en lluna nova es poden sembrar pèsols de bullir, quan creixen s’han de posar canyes o branques perquè s’hi enfilin. a finals d’agost comencen a madurar les figues agostenques, era quan les figueraleres començaven a collir i aplegar figues per als sequers. aleshores, els figuerals tenien tanta d’importància que es deia que les figues eren mitja anyada, tant per a les famílies com per al bestiar. el temps de figues solia ser un temps alegre, s’organitzaven vetlades d’aplanar figues i solien acabar amb un ball de sequer on s’arreplegava molta gent i sobretot el jovent, que se divertia sense tenir de posar mà a la butxaca, i és que hi havia pocs duros en circulació. i ja per acabar, un consell: sabíeu que per combatre l’engrut de verdet que posa la tomatiguera quan la manipules, el millor detergent és una tomàtiga madura?

Ben fregada per les mans i després una passada d’aigua clara i les mans queden ben netes.

7

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 8

mel i sucre

Parlam amb...

Margalida Comas

entrevista

F. Xavier MoraTiNos

N

o se si vos passa, però sempre tenc projectes i normalment me falta temps per fer-los. Avui en dia, que molts anam passats de voltes, deixam coses que altre temps es feien d’una forma natural i que ara, si no t’ho proposes, no arribes a fer; me referesc a parlar, a anar a veure persones i xerrar una estona; parlar amb persones que han tengut una trajectòria particular, especial, o d’altres que simplement han viscut la seva vida d’una forma “normal” però que tenen coses a dir, a explicar.

Obligar-te a fer una entrevista és una manera de forçar aquest moment, haver de quedar per parlar, d’ordenar el que t’ha contat... i de fruir del moment de comunicació que d’altra manera no hauries aconseguit. I en això estic, començant (o recomençant, ja havia fet altres intents) aquesta secció, que voldria fos regular i llarga; això ja ho veurem...

Aquest mes he parlat amb na Margalida Comas Matas, de 24

anys d’edat; és infermera i fa poc ha obtingut l’especialització de comare.

On has estudiat?

Primer vaig fer la carrera d’infermeria a Barcelona i després vaig estar dos anys a Budapest a fer l’especialització de comare. entre i entre faig fer un màster a Madrid d’urgènciens i emergències i ara he començat un doctorat sobre la vivència de la sexualitat en el puerperi.

En quin moment decideixes estudiar de comare?

Jo sempre havia volgut ésser infermera, ja de petita. Durant les pràctiques d’infermeria vaig estar a la sala de parts durant dos mesos i me va agradar molt. vaig pensar que si un dia pogués m’agradaria ser comare. Quan vaig anar al llir (llevadora interina resident) vaig aprovar l’exàmen però la nota no me va bastar, ja que hi ha poques places; anar a Budapest era una forma més ràpida d’obte-

La Lluna en vers Nits d’estiu i cultura a Mallorca JuNy-SETEmbRE 2014 Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet

Divendres 5 de setembre SuRT DE LA bOCA Una sessió d’improvisació i creació basada en el poder de la paraula, que enfrontarà en una peculiar jam session a creadors de dues tradicions eràries ben diferenciades: glosadors i poetes. Lloc: Santuari de Consolació. A les 21h. Entrada: 5€

8

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 9

mel i sucre nir l’especialitat. a més, com que els estudis són en anglès, he pogut millorar el meu nivell de llengua anglesa.

A Sant Joan els darrers temps només hem tengut la comare Carritxona, que va ajudar moltes mares santjoaneres; i ara tu. Què té aquesta feina d’especial?

Per jo el moment del part és un moment màgic. Quan neix un infant és com si el temps s’aturàs un moment i tu hi ets perquè tot vagi bé. la comare ajuda la mare, acompanya la mare.

Abans del part, també hi ha una preparació important.

També hi participau?

Feim preparació al part, classes postpart, lactància materna, malalties, infeccions, xerrades de relacions sexuals, acomanyament a menors embaraçades...També donam informació sobre la menopausa.

Què penses dels parts naturals?

Ha assistit a bastants. Per una comare és lo més guapo que hi ha, perqué de vegades a l’hospital s’instrumentalitza massa. a sant Joan de Déu a Barcelona tenen una sala de parts naturals que està ambientada com una sala que hi pugui haver en una casa. la mare

en cap moment està ajaguda, ja que és la posició més dolorosa; pot caminar, tombar-se... fa exercicis pèlvics; hi ha una banyera rodona adequada per al part...

També hi ha tècniques per controlar el dolor de forma natural, intentant evitar la por; d’aquesta manera no produeixes adrenalina, que es vasoconstrictora i tensa la musculatura. Hi ha societats que el part es viu d’una forma més natural i la por no apareix. Un part natural és el que té manco efectes secundaris i la mare es recupera més aviat. També he de dir que un part natural és difícil; necessita una conscienciació de la persona, un treball previ, molts d’exercicis... Normalment són persones que ja viuen d’una forma més natural, amb un altre estil de vida.Hi hauria d’haver llocs medicalitzats que no fossin hospitals sinó clíniques de maternitat; una dona que ha de parir no és una malalta.

Quins consells donaries a les dones santjoaneres que esperen un fill? És important seguir una dieta saludable; anar a caminar sense fer esforços; que no fumin, ja que poden fer molt de mal al bebé, provocar un part prematur, un desprendiment de placenta...

També és molt important la lactància materna, que és lo

millor que poden donar al bebé. el cos de la dona produeix llet adaptada a l’infant, els primers dies amb més proteïnes i defenses i després amb més greixos; també els infants pujats amb llet materna no tenen tanta tendència a l’obesitat. Durant el part el més important és que no es posin nervioses; un part necessita el seu temps i necessites que la dilatació avanci de forma natural. i les dones que ja han parit, com que estan més tranquil·les, faciliten el procés.

També és important seguir els consells de la comare. el paper del pare és fonamental, i ha d’acompanyar la dona en el moment del part, han d’assistir a algunes reunions pre-part i post-part, ja que ells també han de participar i ajudar. També estic molt a favor del “pell amb pell”; és curiós que quan neixen, si els poses damunt la mare o el pare, li dona calor i seguretat.

Quines característiques ha de tenir una comare?

Una comare ha de ser molt professional, ha d’escoltar molt bé els altres professionals que participen en el part, ha d’estar vigilant, i sobretot ha de procurar el benestar fetal i de la mare. Has de tenir interès per la branca sanitària i ho has de dur dedins. És un camí llarg però si tens interès i ganes, ho aconsegueixes.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

9

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 10

mel i sucre

De raïms i de vi.

La malvasia

investigació

FraNCesC

CaNUTo BaUçà

l

a malvasia és una varietat de raïm blanc i molt dolç, del qual es fa un vi de molta graduació i aromàtic (DCvB, s. v. ). es diu que el dit raïm procedeix de la ciutat grega de Monembasia –Malvasia dels romans– situada al se de la península del Peloponès o Morea. És una varietat que ha sobreviscut a la localitat de Banyalbufar, però antigament també es cultivava a altres indrets de l’illa. l’arxiduc lluís salvador d’àustria va difondre el seu cultiu fent plantacions a la finca de s’estaca. a principis del segle XiX era una varietat exclusiva per elaborar el vi de missa. aquesta varietat de raïm i d’altres varietats autòctones, cultivades antigament a Mallorca ja havien estat tractades anteriorment pel que subscriu.1 De llavors ençà, hem anat arreplegant els registres de la documentació històrica, relacionats amb el cultiu d’aquesta varietat feliçment recuperada per uns coratjosos vinicultors de la zona de Banyalbufar. el propòsit d’aquest article és donar a conèixer, a través de la documentació consultada, la zona de Mallorca on es cultivava i algunes curiositats relacionades amb aquest nom. També desmitificar, d’alguna manera, i a través dels

10

Grans de raïm.

registres aportats, que la Malvasia no és una varietat exclusiva de la vila de Banyalbufar, sinó que era cultivada preferentment a la zona de ponent i també en algunes localitats del territori insular.

1. EL CULTIU DE LA MALVASIA. FONTS DOCUMENTALS UTILITZADES la documentació mobilitzada ha estat bàsicament els contractes agraris d’arrendament de les possessions. a través dels agatges (pagament en espècie en determinat

dia de l’any) registrats en aquests contractes, podem conèixer les preferències dels propietaris que tenien vinyes, sobre el raïm o el vi d’una determinada casta. el període analitzat abraça els anys 16621852. Tot i que la relació no és exhaustiva –ni d’un bon tros– la data més antiga registrada d’aquest cultiu és del 1662, localitzada al terme municipal de Banyalbufar. els termes municipals registrats són els següents: Banyalbufar (son Bunyola, son Coll); Calvià (son vic Nou, son Boronat); esporles (Bunyolí); estellencs (son Fortuny); Pollença (son Grua); Puigpunyent i valldemossa (son Gual). a tall de curiositat, aportam el registre d’un celler de Ciutat dedicat a la venda de vi, entre els estris consignats hi figuren “dues mesures de mesurar Malvasia.” vet ací els registres: -1662. inventari dels béns de Pere Font batle reial de Banyalbufar.2 En lo saller. Ítem dos bótes de mena de tres somades, ço és, sis cortins cada una plenas de malvesia. Ítem altre bóta de mena plena de malvasia de tenor de quatre somadas.

-1746. inventari de la possessió de son Bunyola (Banyalbufar).3 En lo seller: Primo una bóta congre-

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 11

mel i sucre ñada de tenor de 8 somadas plena de melvesia. Ítem altra bóta congreñada de tenor de 20 somadas, mitja de melvesia. Ítem altra carratell del matex tenor mitx de melvesia.

-1780. Contracte d’arrendament de la possessió de son Fortuny (estellencs).4 Ítem nou cortins de Melvesia en las marjades, estimats a rahó de catorse sous el cortí, importan sis lliuras i sis sous. Ítem catorze covos de rentar, de rems de los parrals, estimats en quatre lliuras y quatre sous.

-1790. Contracte d’arrendament de la possessió de Bunyolí (esporles).5 Més és pacte que vós, dit conductor, tendrà obligació de acabar a costas vostras, el parral de Malvasias que se troba comensat, posant en este y en los demés de dit predio tots los estelons y barras que necesitaran, axí per acabar el que se troba comensat, com per la conservació de tots y esto també a costas suas.

-1792. Contracte d’arrendament de la possessió de son Coll (Banyalbufar).6 Més quatre odres de oli clar, cimat, bo y rebedor, aportat y també sis cortins de Malvesia de la que se ferá en dit predio.

-1803. Contracte d’arrendament de la possessió de son Gual (valldemossa).7 El dia de Sant Tomàs apòstol, un parell de capons de la millor calidat y dos quartins de vi melvasia bona; el dia primer de mars quatre odres de oli clar y cimat del millor que se cullirà en dit predio [...].

Pàmpol.

-1807. Contracte d’arrendament de la posessió de son Boronat (Calvià).8 Quatre odres de oli del millor que se cullirà en dit predio. Cinch quarteras de olivas verdes y dos cortins de Malvesia quant la demanaré.

-1807. Contracte d’arrendament de la possessió de son Coll (Banyalbufar).9 Més és pacte que vos dit conductor a més de las anteditas ànnua mercè, que ha de donar y pagarme, també tendrà obligació de entregarme cada añy del present arrendament, un odre de oli clar, simat bo y rebedor y dos cortins de malvesia de la que se ferà en dit predio, tot aportat a la mia casa dins la present Ciutat.

-1807. Contracte d’arrendament de la possessió de son vic (Calvià).10 Ítem me reservo los rems del parral de la casa y dotse flascos de melvecia, tot aportat en la mia pròpia casa habitació. Més una pipa de posar vi y dins de ella tres quartins de melvesia bona y rebadora.

-1808. estims del celler propie-

tat de Joan Miró Ballester (Palma).11 Ítem dotse botellas petitas de vidre negre, un ambut de llauna per mesurar ayguardent, una ribella obra de València per posar las tasas, onse tasons entre grans y petits per mesurar ayguardent, tres tasas per donar beurer, duas mesuras de mesurar malvasia, duas portas de grallat de barras y planxas de ferro, ab un pañy corredor gros en el portal del carreró, la sua clau y unas mollas de la cuyna, tot bo y rebedor.

-1822. Contracte d’arrendament de la posessió de son Grua (Pollença).12 Ítem quatre quarterolas de posar Melvesia, de tres quartins las dos y las altres dos de posar Montona, de quatre cortins las dos ab cércols de ferro y dos bruyols de vidra.

-1824. Contracte d’arrendament de la possessió de son Gual (valldemossa).13 Més quatre covos mitgencers de olivas, esto és, dos de verdes y dos de pensides en lo seu temps; un cortí de melvasia sempre que se’n fasse en dit lloc [...].

-1842. Contracte d’arrendament d’un trast (Puigpunyent).14 Més se reserva el parral del rededor de las casas, el hortet de devant la sisterna, el planter de amatlers de abaix de las casas, duas figueras, dos albarcoquers, cuatre pruneras, una cervera, la melvasia y la mitad de las teronges y llimonas.

-1852. Contracte d’arrendament de la possessió de son vic Nou (Calvià).15 [...] Que el conductor deurà entregar cada añy durant

11

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 12

mel i sucre este arrendament franch de tot servei a la casa de Ciutat de dit señor marquès (...) y també tres barcellas de nous de les més grosas y millors, un paner de penjois, un corter de mel·las y un cortí de melvesia, aportat a Son Vich Vey. 2. LA MALVASIA VI DE LA NOBLESA MALLORQUINA. NOTES HISTÒRIQUES la Malvasia doncs, era un vi sec molt apreciat pels senyors de la noblesa mallorquina els quals la cultivaven i elaboraven aquest vi en llurs propietats. De la decadència d’aquest cultiu en dóna bon compte un fragment de l’entrevista enregistrada el 1991 per sabater (2012: 173) a don Nicolau Dameto i squella (1925-2005): “[...] No, sa malvasia era sec. es moscatell és dolç. sa malvasia no és dolça; és més bé tirant a seca, que era un vi, una espècie de “jerés” característic mallorquí, que se feia a Banyalbufar; domés se feia a Banyalbufar. i, per cert, a una possessioneta que li diven Can Pico de Banyalbufar, que era sa darrera banda que hi ‘via hagut un temps, malvasia. Bono, aquí també en duien de son albertí i de sa Baronia, perquè sa Baronia de Banyalbufar era de Can Cotoner, que era es senyor avi de munpare, duien, daixones, botetes de malvasia. i jo me record, a jo, encara de petit, llavó era custum, ara pentura no... enconar, saps què és enconar?

–He sentit dir sa llet d’enconar.

–enconar era an ets al·lotets.

Theodoro alexcano, nebot seu, per negocis de salina i pesca de tonyina.17 -1850. Compravenda d’una finca anomenada Can Malvasia (Palma). De Joana Maria Martorell Busquets, dona Jerònima Martorell abram, dona Magdalena abram Pujol, dona Catalina i d’altres a don Joan Ferrer Barceló.18

BIBLIOGRAFIA

Tipus de raïm.

Quant havien ‘nat o tenien un parei d’hores, o no sé què, he sentit a dir que else feien, per llevar-los com un llim que tenien per sa boca, agafaven un padasset de fil i else feien sa boca neta amb un poc de malvasia; agafaven un padasset i te feien sa boca neta amb vi d’aquest de Banyalbufar [...]. la documentació regirada als arxius ha reportat algunes curiositats relacionades amb el nom d’aquesta regió de la mediterrània oriental: -1715. Poder notarial. Paleo logo, de nació grega, atorga poder al negociant Nicolás de Malvasia, també de nació grega, domiciliat a Palma.16 -1760. Poder notarial. Nicdaz alexandro Malvesia, antigament vesí de Menorca i actualment domiciliat a Ciutat. atorga poder a

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

12

sabater vallespir, antònia (2012).

Els Senyors de Palma. Història oral. Palma: edicions Documenta Balear.

Notes 1

Canuto Bauçà, Francesc (2011). “la vinya i el vi. varietats autòctones.” a: Mel i Sucre, núm. 374, pàg. 18-21. sant Joan: obra Cultural de sant Joan.

2arM, protocol a-692, f. 349.

3arM, protocol 3607, f. 184.

4arM, protocol s-1409, f. 219.

5arM, protocol s-1411, f. 125.

6arM, protocol s-1411, f. 550.

7arM, protocol N-207, f. 293.

8arM, protocol N-197, f. 296.

9arM, protocol s-1414, f. 360.

10arM, protocol T-1015, f. 120.

11arM, protocol s-1414, f. 476.

12arM, protocol 2274, f. 498.

13arM, protocol s-794, f. 180.

14arM, protocol s-1049, f. 98v.

15arM, protocol M-2444, f. 22.

16arM, protocol 6864, f. 67.

17arM, protocol 6948, f. 195.

18arM, Comptadoria d’Hipoteques, CH811, f. 121v.

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Pรกgina 13

mel i sucre

13

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 14

mel i sucre

Feim un pensament

Turisme i Clima

... geogràfic

GUilleM serra BoU,

F

classificació estructura els tipus de climes en funció de 3 lletres: Grup (a, B, C, D, e ): depèn de les temperatures. A-Tropical (si la temperatura mitjana anual és major de 18ºC), B-Àrid (si la temperatura anual és superior a les precipitacions), C-Temperat (temperatures dels mesos més càlids per sobre de 10 °C mentre el mes més fred és superior a -3 °C), D-Continental (quan la temperatura del mes més calent és superior en 20ºC o més, respecte el mes més fred), E-Fred (Temperatures sempre inferiors als 10ºC).

Règim de Precipitacions (f, s, w, m): f-full (plou tot l’any), ssummer (estius secs), w-winter (hiverns secs), m-monzònic (dues estacions marcades).

Tipus de Temperatures (a, b, c, d, h, k): a-subtropical (estius càlids), b-temperat (estius suaus), c-subpolar (hiverns freds), e-polar (hiverns molt freds), h-hot (en climes àrids, superior a 18ºC), k-cold (en climes àrids, inferior a 18ºC),

eim un pensament... estiuenc. Per què els turistes adoren el clima de Mallorca? Què té d’especial el clima de ca nostra que a tothom agrada? Hi ha relació entre tipus de clima i turisme? Hi ha climes més propensos a rebre altres tipus de turisme?

Que volen els turistes?

Per començar cal tenir present quin tipus de turisme es realitza majoritàriament al món. Habitualment els turistes de sol i platja cerquen destins amb temperatures càlides (d’uns 20ºC- 25ºC aprox.) i poques precipitacions (òbviament no fa cap gràcia anar a la platja i que plogui). els turistes de muntanya i esports d’hivern cerquen temperatures fredes (menys de 5ºC) i unes certes precipitacions, que permeten la formació de neu. els turistes de ciutat, cultura, congressos, negocis i fires, si bé no tenen una relació directa amb el clima, tendeixen a mostrar un perfil de climes més suaus i humits (menys de 20ºC i més de 500 mm anuals, com a referència), ja que l’aigua demostra ser un recurs que potencia l’existència d’altres activitats i sobretot les agrícoles i industrials; i a llarg termini, els negocis.

Com trobem aquests perfils climàtics? segons l’organització Mundial de Meteorologia, cal tenir com a mínim 30 anys seguits de dades per poder establir un clima.

Posteriorment, la manera més simple és utilitzar aquestes dades

14

GeòGraF

per crear un climograma (gràfic prou conegut en els nostres articles). avui en dia els climes es classifiquen mitjançant una versió renovada de la classificació de Köppen (un climatòleg alemany de principis del s.XX). aquesta

Turisme de sol i platja, estius càlids i secs És el període de l’any amb temperatures més altes. Habitualment també és quan plou més, excepte en dos tipus concrets de clima Csa (Mediterrani, temperat d’estius secs i subtropical) i As (Tropical, d’estius secs), que tenen per característica principal tenir estius secs. També hi ha altres climes interessants per al turisme de sol i platja, perquè tenen temperatures càlides i poques precipitacions, passa que

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 15

mel i sucre per un motiu o un altre, no s’hi desenvolupa tant el turisme. Bwh (estepari càlid), Cfa (subtropical Humit) i tots els A (Tropicals) en general (tot i que a vegades les altes precipitacions són un problema). Com es pot veure en els climogrames, els mesos que tenen més turistes coincideixen amb temperatures d’entre 20º i 25ºC ideal per a estiuejar.

Esquiar, neu, fred...

Per al turisme de muntanya, aventura i d’hivern en general,

excursionisme

calen temperatures baixes i precipitacions. a europa trobem aquests climes en Altura (Pirineus, alps...) o més al nord Dfb (escandinàvia, rússia, islàndia...). Com es pot veure als climogrames, tenen mesos per sota dels 0ºC, i sí, fa molt fred.

I d’on vénen tots aquests turistes?

Pel cas de Mallorca, com ja sabeu la majoria de turistes vénen d’alemanya i anglaterra, que al mateix temps són llocs on es du a

terme turisme de ciutat, negocis, fires i congressos. si mireu els climogrames, tenen un clima oceànic Cfb (Temperat humit) o Continental Dfb (Continental Humit i fred) i s’hi poden veure temperatures fresques a l’estiu (uns 15ºC i pluja segura), mentre que els hiverns són freds o molt freds si ens allunyem de la mar. És lògic, doncs, que els europeus vulguin venir a estiuejar a ca nostra, amb raó els agrada tant el solet i les platges, que nosaltres també disfrutem.

Final de temporada

Com cada any hem fet el final de la tongada d’excursions d’enguany amb una excursió a la cova des Coloms, dirigida pel nostre company Pep Gayà, i una paella a cala Romàntica.

Després de 2 intents, finalment enguany hem pogut entrar a la caverna… i la paella ha bastat!!! Tot perfecte… i ja hem programat el proper any!

15

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 16

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

2014

2013

2012

12 11,9 12,5 16,6 17,5 22,8

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3

Comentari al mes de juny en el mes de juny hem tornat registrar una temperatura mitjana, amb 22,8 ºC, amb un valor superior a la de l’any passat per aquest mes, concretament ha sofert un increment de 1,6 ºC; per tant seguim amb la tendència, observada des de l’inici de 2014, d’elevació d’aquest paràmetre; tendència únicament trencada al març. les temperatures han fluctuat al llarg del mes. Després d’uns primers dies de mes frescs, la temperatura s’elevà de manera notable fins a mitjan mes, amb valors mitjans entorn dels 25 ºC. la temperatura màxima es va registrar el dia 7, amb 32,9 ºC. arribats als dies centrals d’aquest període, del 15 al 18, una forta inestabilitat s’apoderà del temps, amb baixada important de les temperatures i formació de tempestes inusuals per a aquesta època, amb pluges considerables i amb molt d’aparell elèctric. la temperatura mínima del mes es registrà el dia 18, amb 13,7 ºC. a partir d’aquesta data els valors termomètrics es començaren a recuperar però una mica per davall dels anotats durant la primera quinzena del mes.

Com hem indicat el més destacable climatològicament del mes, foren les pluges dels dies 14, 15, 17 i 18, i, sobretot, la intensa tem-

16

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 10 10,7 11,8 16,2 19 21,2

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3

2008

2014

2013

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6

31,8 24,3 25,2 24,5 59,1 100

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

MES DE JUNY

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2014

2013

22,8 ºC 32,9 ºC (dia 7) 13,7 ºC (dia 18) 100 mm 3,9 Km/h 90,1 Km/h (dia 17 ) S-SE 65 % 1014 mb 6,6 ml/dia

21,2 ºC 33,3 ºC (dia 17) 12,3 ºC (dia 3) 7 mm 5,6 Km/h 52,9 Km/h (dia 9) S 63,00% 1015 mb 5,8 ml/dia

JULIOL 2014 (fins a dia 22) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar Energia generada (Wh/m2) (kWh)

2014 2014 2014 2014 2014 2014

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

2013 JUNY

24 ºC 34,5 ºC (dia 19) 16,9 ºC (dia 10) 0 mm 3,6 Km/h 48,3 Km/h (dia 4) S-SE 5,7 ml/dia

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

Diòxid de carboni no emès (Kg)

Petroli que es necessitaria (litres)

65392 86239 127387 173230 183569 201024

5290 7168 10432 13542 14134 15098

12,36 12,03 12,21 12,79 12,99 13,31

....

14,74 15,48 22,23 23,83 30,17

4285 5806 8450 10969 11449 12229

1323 1792 2608 3386 3534 3775

196188

14959

13,12

28,04

12117

3740

pesta de dia 17, que damunt les dues de l’horabaixa, en un espai de temps curt, llençà més de 70 litres per metre quadrat. el fenomen sorprenent i inesperat provocà inundacions a algunes cases

i anegà alguns camps i va anar acompanyat de llamps de gran potència amb trons esfereïdors. en alguns moments arribà a caure un poc de calabruix. Una climatologia totalment adversa per a les

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 17

mel i sucre tasques del camp, especialment per a la recol·lecció dels cereals, que en aquesta època de l’any precisen de temps sec i solejat per dur a terme sense problemes la batuda i l’emmagatzematge del gra. en total ha plogut en aquest mes 100 mm. Per al cicle anual dels nostres cultius de secà i de la pròpia natura, aquesta pluviometria hagués estat més útil al primer quadrimestre de l’any, que fou poc plover. Del gener al maig, únicament recollírem uns 165 mm. Malgrat aquestes pluges, la humitat de l’aire del juny ha estat baixa, amb una mitjana del 65%.

Per conta, l’evaporació augmentà de manera considerable, amb una mitjana de 6,6 ml/dia. llevat dels dies de mal temps, no s’ha pogut descuidar ni un dia el reg dels cultius de regadiu d’estiu.

Descomptats els dies de més inestabilitat atmosfèrica, ha estat un mes de poc vent. la velocitat mitjana s’ha quedar en els 3,9 Km/h. No obstant això, el dia 17, en el moment central de la tempesta és produí el cop de vent més fort del que duim d’any; la velocitat arribà als 90,1 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de s-se, com ja ho va fer al maig, direcció entre migjorn i xaloc; vent càlid que ha contribuït a l’elevació de la temperatura.

Comentari al mesa de juliol en el juliol la calor pròpia de l’estiu ha estat el factor dominant de la climatologia. la gran majoria ja no es pot resistir a prendre banys a la mar o a la piscina durant el dia; i també ens resulta agradable estar a la fresca durant les vetllades, a la nit. així i tot, no hem tengut, com sol ser habitual en aquest mes, molt de dies amb cels clars i sol predominant; bastants, s’han presentat coberts o mig coberts. aquesta situació explicaria que les temperatures no hagin augmentat de manera con-

siderable fins a la data. Tampoc no ha plogut ni una gota com sol ser norma en aquest mes, encara que hem tengut dies amb núvols amenaçadors a l’horitzó. la presència de núvols al cel ha fet que l’evaporació no augmentàs de manera important, baixant un poc respecte al juny. la climatologia, en el que duim de mes, en general, ha estat l’adequada i l’esperada tant per a la pagesia com per a les activitats turístiques, activitats econòmiques les quals precisen, ara més que mai, de calor i de sol.

Gran part dels camps ja estan segats; el rostoll i la palla dominen ara en el paisatge cultivat de l’interior de Mallorca. Mentre a la costa, les platges i els arenals són formiguers humans que frueixen del clima i les aigües que la natura un cop més ha posat al nostre abast.

Parc solar fotovoltaic en el mes de juny ha seguit augmentant la xifra de radiació solar captada per les plaques.

s’ha superat tant la xifra rebuda en el mes de maig passat com la del mes de juny de 2013. Hi ha contribuït que el dia encara s’ha anat allargant, fins a l’entrada de l’estiu, el 21 de juny; però, per contra, el mes ha tengut una climatologia novament variable, que no ens ha deixat arribar a moments la llum del sol amb tota la seva intensitat. s’han generat 964 Kwh més que en el maig; però un altre cop, ha seguit baixant una mica el rendiment, que ha passat de 12,99 a 13,31; és a dir, s’ha necessitat més radiació per obtenir cada Kwh. si comparam aquest mes amb el juny de 2013, enguany, i ja per quint mes consecutiu, s’ha generat més quantitat d’energia; encara que la diferència ha estat petita, concretament s’han produït 139 Kwh més. al juny de l’any passat rebérem un poc menys de radiació però el rendiment fou una mica millor la qual cosa es pot relacionar amb temperatura mitjana a la qual estigueren exposades les plaques, que fou 2,13 ºC més baixa.

17

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 18

mel i sucre

Imatges per al record Sant Joan i els santjoaners

aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: l’amo en Guillem Gayà “Dominé” amb el seu fill amador, segant ciurons, a principis dels anys vuitanta. aportació fotogràfica: amador Gayà Bauzà “des Camp”.

Fotografia 2 i 3: els germans Guillem i Miquel Matas Puig varen batre a l’era a Can Ditlo, a finals dels anys setanta. aportació fotogràfica: Miquel Florit Huguet “de s'Hostalet”.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

18

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Pรกgina 19

mel i sucre

19

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Pรกgina 20

mel i sucre

20

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 21

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 59

passatemps

arNaU MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzonta al 1. Que es menja els de la maals:

´ per exemple Jesu3. Relatiu al naixement naixement d’algu, crist. Fixar amb claus. 4. S´ı, hi ha m´es d’una I. Vaig canviar de ... i vaig veure com al ... de Suez hi obrien un peix en ... . Fa poc que desa la seda. 5. Prefix que significa “vida”. L’estrany mot capicua de semo. 6. Art`er o pre. Que t´e qui li faci atenci´ eria principal que neix al ven nttricle esquerre del cor. Malaltia que desbarata el cutis. Dos segmentts perpendiculars.

7. La mateixa lletra d’una definicio ´ enrere. Baixeta que s’adorm amb una can¸cc´o de bressol. En aquest momen nt capicua. El d´eu de sempre. 8. Cercava un o no n’ha trobat PAC perqu`e li feia mal el ..., per` ... d’obert. El monjo tibet`a no ´es mala persona. omit. o` 9. Poma d’uRealitzar un ´esser salvatge, ind` ol¸cca i molt olorosa. Qualitat de pur. na varietat dol¸ 10. Estaria molt cansat. Planeta nan del Sistema Solar. 11. De manera venal, amb corrupci´ o. Prepoo per les sici´o o article determinat. 12. Represen ntades t muses a l’an ntiga ti Gr`ecia. Acabarem amb l’abs`encia de governan nts. ts El podeu resoldre a:

teixa esp`ecie i, de vegades, tamb´e de la mateixa discoteca. Desbarata una vaca catalana. 2. Hi ha ` Ser necessari o a l’ocas. l’oportunitat de veure un i´ com el lacre agitat. 3. Guany la partida d’escacs amb poca lluen nttor. Adorn. 4. Acab de calcular quantt costa convertir-lo en una baca. Obstru´ıs, el tap o el nas. 5. Faran una talla arran. La mar n’´es plena. 6. La riquesa es troba a dins del cor.

Precedeix un nom propi femen´ı. Cada demat´ı ens alerta que ens hem d’aixecar si no volem perdre la feina. 7. Persona que segresta, reprimeix, tortura o arrec d’algu. ´ Cim nevat. Moneda nimata per enc`a ar pona. 8. Es refereix a una tercera persona. Indica nta de l’esgl´esia i des de la foles hores des de la pun melisucre.cat/?p=1720 tografia. 9. Fa servir els United States of America. ´ ´ umer o 58: Soluci o al n a occiden nttal. Tros Aix´ı com crea atracci´o un catal` de tros. 10. Tros r del tros de tros antterior. teri In nterS O L D A P A R T I T A P L A N A R E O N S jecci´o! o Abs`encia total de coses, excepte d’una nota.

D I O N I S I A C F A rty. 11. Radies les enfaPrimera lletra d’un qwer O S C S E M U L S O R dades. Execut` ar a eu. 12. Instrumentts m´es populars L S E R MO O I S de l’an ntiga Gr`eecia. Extregui la resina dels arbres.

L A M A I R E S O S mpregnar` as a 13. L’article salat gaudeix de salut. Impregnar` A R A R A D O A S E R I U R E I N R I R de sal la sala del ras. La primera lletra que se sol T R E S C A S R A R aprendre.

Vert ticals: 1. Que t´e com a tos quan est`a en coma. Que fan bon servei. 2. Assoliries el final.

La vall fluvial mostra la seva ira en descol·locar-se.

A M E S A L P O T I O A S M U S O C L U S I V E S S A L E S I A S

C A B O

A R E N

21

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 22

mel i sucre

m CuINA D’AQuÍ I D’ALLÀ m Gelat de móres d’esbarzer saCraMeNT Ferrer

l

es móres d’esbarzer tenen un baix valor calòric per la seva escassa aportació d’hidrats de carboni. són especialment riques en vitamina C, potassi, ferro, calci i tanins d’acció astringent, i de diversos àcids orgànics. No obstant això, el que en realitat caracteritza aquesta fruita és la seva abundància de pigments naturals d'acció antioxidant.

Ingredients

PLANTERS

NICOLAU

- 500 g de móres d’esbarzer - 150 g de sucre - 1 litre de llet - 1 llimona - aigua

ORNAMENTALS

22

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de vilafranca, km 3

Preparació - introduir les móres d'esbarzer dins una olla amb el sucre i just tapar-les d’aigua.

- sucar-hi mitja llimona.

- Posar al foc, deixar bullir uns 10 minuts.

- Triturar amb una batedora i llavors afegir-hi un litre de llet.

- Passar el conjunt per un colador xinès.

- abocar dins un motlo i introduir al congelador.

- Passats 45 minuts, remenar per rompre els vidres del glaç.

- repetir l’operació tres o quatre vegades més.

- Deixar acabar de congelar.

- Treure del congelador 15 minuts abans de servir.

mel409_mis298 28/07/14 12.28 Página 23

mel i sucre Efemèrides

agenda Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ☎ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (918/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per vilafranca) Dilluns a divendres: 6.50, 8.45, 11.30☎, 13.30☎, 16.00☎ Manacor - sant Joan (per vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎, 15.35☎, 19.30☎ Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

Dies assenyalats agost: Mare de Déu dels àngels (2), Mare de Déu de les Neus (5), sant salvador (6), sant Domingo (8), sant llorenç (10), Mare de Déu Morta o d’agost (15), sant Bernat (20), santa rosa (23), sant Bartomeu (24), sant agustí (28), sant Joan Degollat (29), sant ramon Nonat (31).

El mes “aigua d’agost fa mel i most”, diuen, però ben segur que poques gotes cauran durant aquesta mesada si s’ha de continuar la tònica d’enguany. Ja s’ha acabat de segar i batre ara només queda una altra tasca bastant dura: espolsar ametles. Quant a les fruites continua la recollida de prunes, melicotons, peres i pomes. Podeu menjar raïm, però cal esperar al mes que ve per fer la verema. És bon temps per sembrar patates (pel minvant), carxoferes (pel ple i pel minvant), lletugues (pel ple), faves (pel ple) i cols (pel ple). a finals de mes, de vegades, fa qualque calabruixada i tempesta, que a la nostra vila sol banyar el paperí de les festes.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) el sol surt 1 agost 06.47 15 07.00 31 07.15 15 setembre 07.29

la lluna es pon 21.02 20.45 20.22 19.58

27 juliol 4 agost 10 17 25 2 setembre

nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 3 d’agost Petra dia 10 Porreres dia 17 sant Joan dia 24 vilafranca dia 31 ariany dia 7 de set. Montuïri

Agost de 1994 • es va obrir el carrer del Colomer, que comunica el carrer del sol amb el de l’escaleta. així, aquest darrer va deixar de ser un cul de sac.

• el ciclista santjoaner antoni Karmany va aconseguir el Campionat de Balears en la categoria de veterans. al Campionat d’espanya es va haver de conformar amb la desena posició.

• als tornejos d’estiu hi va haver els inevitables incidents: bregues i corredisses al futbet, boicot al voleibol (amb acusacions als rivals d’haver fet trampes) i abandonaments al tennis, per desacords amb l’organització.

Juliol de 2004 • la febre constructora estava al màxim. es varen començar obres que havien de generar 50 nous habitatges. a la llarga, no tots es varen acabar.

• l’ajuntament intentava aclarir el cens de titulars del cementeri municipal. es volia tenir una “relació definitiva” per saber a qui pertanyia cada unitat d’enterrament.

• es va adesar el jardinet de devora el pou llarg, al costat de la Cooperativa. Feia anys que els pous públics només tenien una funció decorativa.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 Urgències Uvi 061 PaC (vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

23