Mel i Sucre. Num. 399 setembre de 2013

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Entrevista amb Catalina Gayà CaTaliNa lluïsa Gayà

La paraula donada MaTeu sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

setembre 2013. Núm. 399 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2013 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnau Company, Quatre Grapes, Jaume ramis, Tomeu Company, Frederic Febrer, Margalida Fernández.

Margalida Jaume Bauzà, M. FerNáNDez, C. l. Gayà

És que no hi ningú amb un poc de seny... Pere saMPol

Fotografies PeP Gayà

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Orgia col·lectiva QuaTre GraPes

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Passatemps arNau MoraTiNos

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Canvi a la Batlia.

Contracoberta Foto de Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el dissabte 7 de desembre, Catalina Gayà Bauzà va ser elegida batlessa de sant Joan, amb els vots del seu partit (axsJ) i del Partit Popular. els altres dos partits del consistori (Cxi i PsiBPsoe) varen votar pels seus respectius caps de llista. el relleu en la batlia es va fer en compliment del pacte de governabilitat que signaren les dues forces majoritàries a principi de legislatura. el batle sortint, Joan Magro, havia renunciat al càrrec a finals del mes d’agost. la dedicació exclusiva (que comporta un sou pagat pel Govern de les illes Balears) correspondrà ara a la batlessa entrant, que deixarà temporalment la seva feina com a mestra d’educació primària a Montuïri. en el discurs de comiat, Joan Magro va agrair la “lleialtat i el suport” dels socis i la “col·laboració” dels dos partits de l’oposició. es va emocionar quan va parlar del suport de la família i en recordar que s’havia convertit en padrí durant la legislatura (la segona néta li ha nascut fa pocs mesos).

Per la seva banda, Catalina Gayà va tenir un record per al seu home, Miquel Nicolau, que va haver de seguir l’acte des d’una habitació de l’hospital (mitjançant la retransmissió en directe que féu melisucreTV), on s’estava recuperant d’una complicació

El relleu a la Batlia es va produir sense cap tipus d’incident. La Sala de Plens era a vessar.

que havia tengut en una operació quirúrgica. el representant de Cxi es va queixar que la primera part de la legislatura havia estat de “monotonia i abandó” i va reclamar “una batlessa activa, seriosa i valenta, capaç de posar ordre”, que resolgui problemes com el de la circulació i el Punt Verd. Frederic Febrer, regidor socialista, va començar elogiant el batle Magro, de qui va dir que “havia anat de menys a més” i que havia treballat “amb honestedat i voluntat de diàleg”, tot i que “queda molta cosa per fer”. Va dir que la nova batlessa podia comptar amb el seu suport en qüestions com polítiques socials, millores de serveis públics, seguretat, educació i sanitat, foment de la transparència i la participació ciutadana, defensa de la llengua, reobertura de l’estació del tren, igualtat per a

tothom en les contractacions, promoció de comerços i empreses, nous centres de salut i escoleta de 0-3 anys, organització d’activitats culturals i esportives. la nova batlessa va dir que l’ajuntament “no eren els reis d’orient” però que “treballarien al màxim, i si podien comptar amb l’oposició, millor”. Va coincidir amb en Magro en dir que el pacte havia estat possible perquè havien “aparcat” els punts en què no estaven d’acord els dos partits. Va anomenar una sèrie de línies d’actuació: potenciar la llengua i la cultura, fomentar la participació ciutadana, adesar el cementeri, eliminar barreres arquitectòniques, incorporar un metge de suport i hores de pediatre, posar mitjans informàtics a la biblioteca, aconseguir un trànsit més fluid, millorar la cobertura de mòbils, el Peri des Turó, ajudes

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 4

mel i sucre hi varen trobar res i que el jutge el va deixar en llibertat sense càrrecs. Diu que el varen relacionar amb els caps de la banda perquè aquests regenten un cafè a inca, del qual en Xisco és client de tota la vida, com ja ho havia estat son pare. aquest local està justament en dret del punt on han posat sempre la parada al mercat dels dijous a inca. la droga i els doblers que la benemèrita va trobar en mans dels traficants no eren gaire cosa: devers 4.000 euros, una quantitat considerable d’haixix i una quantitat bastant reduïda de cocaïna, segons paraules de la premsa.

✑ el 6 de setembre, a primera hora del matí, un estol de jeeps i helicòpters de la Guàrdia Civil varen dur a terme la darrera fase de l’operació “amanecer blanco”, muntada per desarticular una banda de distribució de droga. els capdavanters de la presumpta banda eren d’inca, però es creia que hi havia ramificacions a altres pobles, com Costitx i sant Joan. al nostre poble varen detenir en Xisco de la Floristeria, que va passar a disposició del jutjat el dilluns 9, després d’estar tancat al calabossos de la policia durant més de 72 h. en Xisco ens ha contat que va permetre voluntàriament que la Guàrdia Civil fes un registre a les instal·lacions agrícoles que té a son Fortuny (després d’haver registrat ca seva), que no

✑ el dia de la festa de l’estiu, a l’ofici del patró, es va presentar el nou rector de la parròquia de sant Joan, que substitueix el sortint Joan Martí Gandia. Com el seu predecessor, és un frare menor del convent de sant Bernadí de Petra, Miquel almiñana Martínez. Com aquell, també és valencià. És natural del poble d’aiacor (1.600 habitants), del municipi de Canals, a la comarca de la Costera. està a càrrec de les parròquies de sant Joan i Petra.

PLANTERS

NICOLAU

a comerços i empreses i arreglar camins rurals. És la primera vegada a la història que la batlia de sant Joan està en mans d’un partit d’esquerres, i la segona que ocupa el càrrec una dona, després que fa uns anys va ser batlessa Maria Teresa Munar, en representació de l’extinta uM. la premsa de Mallorca es va fer un ampli ressò del canvi de color polític al nostre ajuntament, entre altres raons perquè és l’únic pacte de govern entre dos partits tan allunyats ideològicament (i tan enfrontats en totes les altres institucions).

ORNAMENTALS

4

✑ la festa de la Condemna, que se celebrava per segona vegada, pareix que ja s’ha consolidat. el 28 d’agost, a migdia, es fa una arreplegada dels set Dimonis del Centre Cultural, que representen els set pecats capitals. a cada

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

estació (Centre Cultural, Can Tronca, Bar Centro i Pub Tres Dos), en Joan Ditaler/Peremaiol llegia un glosat que ell mateix havia confegit, sobre els pecats en qüestió, amb referències a l’actualitat de la nostra vila i el món. al final, els set dimonis varen ser tancats al “corral del rei”, a la Casa de la Vila, fins a l’hora de la sortida rabiosa dels dimonis, el mateix dia 28. una gentada seguia la comitiva dels engabiats.

Després de deixar-los tancats es va fer un dinar de germanor a l’aparcament de Can Tronca, al qual acudiren 170 persones. es va convidar els participants a decorar els seus para-sols amb motius demoníacs, una novetat d’enguany, i es va premiar el millor para-sol. segons el diccionari alcoverMoll, el corral del rei és “el que es destina oficialment a guardar-hi el bestiar que s’hagi trobat aperduat o fent tala, el qual ha d’esser recuperat pel seu amo mitjançant el pagament de la corralada i del valor del dany que els animals hagin fet a casa d’altri”. el Centre Cultural ha posat a la venda una altra camiseta, dedicada a un dels pecats capitals. enguany ha estat el torn de la supèrbia. ✑ les festes patronals de sant Joan varen estar parcialment passades per aigua. al final, del paperí només en quedaven els fils. Tot i això, els actes es varen

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 5

mel i sucre poètica del nostre rafel Ginard. sobre la música, Pep Tosar va dir “hem fet unes noces musicals entre els poemes i la música, que són versions d’estàndards conegudíssims de jazz, temes populars mallorquins i alguna improvisació que fa la Maria”.

Els pelegrins a la plaça de Lluc.

poder celebrar dins l’horari previst. l’excepció va ser la Mobylettada, prevista per al dilluns 26, justament el dia més plujós. amb bon criteri, els organitzadors la varen ajornar fins al divendres 30.

altres s’hi varen afegir a inca. es va posar un autocar per acompanyar fins a inca el que feien el trajecte “curt” i per baixar posteriorment tots els marxaires des de lluc fins a sant Joan.

✑ el dia de la festa es va produir una nova avaria a la xarxa d’aigua potable. una canonada va rebentar al carrer de Manacor, en dret de ca n’antònia Maiolina i can Jaume Cocover. l’aigua va rajar fins que l’endemà dematí es va poder arreglar el desperfecte.

✑ el 31 d’agost, l’actor artanenc (afincat a Barcelona) Pep Tosar va oferir l’espectacle Vers a vers, a la sala multiusos del Casal de les Persones Majors de sant Joan. acompanyat al piano per Maria lorea, que també cantava, va fer un recorregut per la poesia mallorquina, des de clàssics de l’escola Mallorquina com Costa i llobera o Joan alcover fins a poetes de finals del segle XX, com Blai Bonet o Miquel àngel riera. entre altres, llegí un fragment de prosa

✑ la nit i matinada del 7 al 8 de setembre, una trentena de santjoaners anaren a peu a lluc, en la Pujada de la Part Forana. els més coratjosos partiren de sant Joan i

✑ al mateix lloc, l’1 de setembre, Ferran Pisà Gayà (de Cas Canyer), músic de primera línia, juntament amb laia Pubill, va oferir Rondalles i romanços de Mallorca, sobre les “aventures i desventures viscudes pels personatges de la literatura popular mallorquina, contades i cantades”. No fa gaire, en Ferran va actuar a Consolació, aquesta vegada com a intèrpret de tiorba, un instrument semblant al llaüt. ✑ el 6 de setembre el PP local va celebrar un sopar a Consolació.

Va comptar amb la presència del president del Govern Balear i del partit, José ramón Bauzá, i del conseller d’agricultura, el santjoaner Gabriel Company. Va ser casualitat que el sopar fos justament el dia abans del canvi de batle. Fou un acte d’homenatge i de comiat com a batle de sant Joan a Joan Magro. ✑ un accident a la confluència dels carrers de sa Bastida i de l’ermità va obligar a instal·lar un stop al carrer de l’ermità de manera urgent. es pretén que el carrer de

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

5

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 6

mel i sucre sa Bastida resolgui una mica els problemes de trànsit del carrer de Petra i per això s’ha fet de sentit únic (de baixada) i ara se li ha donat prioritat. la topada va fer reaccionar l’ajuntament ben aviat, ja que l’accident va ser un diumenge i el dilluns ja posaren l’stop. ✑ l’ajuntament de sant Joan cerca un nou jutge de pau. el jutge anterior, Francesc rotger “Boiret”, complirà quatre anys en el càrrec el 14 d’octubre i per això se li ha de cercar successor. els requisits són ser major d’edat, residir al municipi i no militar a cap partit polític ni sindicat. el ple municipal ha de triar el jutge i el seu substitut i el Tribunal superior de Justícia de les illes Balears els ha de ratificar. ✑ el curs escolar, tant a l’escola de sant Joan com al nostre institut de referència, a sineu, ha començat amb vaga. el primer dia (13 de setembre) es va poder fer normalment, perquè la convocatòria era per al dia 16. aquest dia, l’escola va estar gairebé paralitzada, només amb els serveis mínims. a l’institut, la incidència també va ser molt forta. al final de la primera setmana faltaven més de la meitat dels mestres i dels alumnes. el motiu de la protesta era oposar-se al Til (tractament integrat de llengües), que oficialment hauria de servir perquè els nins surtin de l’escola dominant el

català, el castellà i l’anglès. Molts de mestres i pares, però, consideren que s’ha fet precipitadament, sense tenir el personal preparat i que té com a vertadera finalitat liquidar la immersió en català. el Govern autonòmic ha aconseguit guanyar-se el rebuig de la major part de la comunitat educativa, inclosos molts de votants i simpatitzants.

Diversos pares i mestres de sant Joan han pres part en concentracions de protesta que s’han organitzat a Palma, davant el Consolat, el Parlament, la uiB i davant la conselleria d’educació. s’espera que molts assistesquin a la manifestació que s’ha convocat per al diumenge 29 de setembre a les 18 h a Palma.

✑ Han començat els entrenaments dels dos clubs de futbol 5 de sant Joan. el Just Just té escoleta i les categories prebenjamins, benjamins, alevins, infantils i sènior de tercera divisió. l’altre club, el Ce sant Joan, enguany només té equip sènior, de primera regional. l’ajuntament ha fixat els horaris del poliesportiu, que es divideixen entre els dos clubs i algunes activitats extraescolars. amb la reducció del nombre d’equips del Ce sant Joan, suposam que enguany ha estat més fàcil que altres anys fer quadrar els horaris. altre temps, eren una font de conflictes.

Hi ha la possibilitat que també hi hagi un equip de voleibol.

✑ l’escola de sant Joan ha decidit que el tema que enguany tractarà especialment, serà el del circ. serà el tema de la rua, d’activitats complementàries, de projectes…

Per enguany s’espera una matrícula de 175 nins, de 123 famílies. la matrícula s’ha estabilitzat al voltant de 20 alumnes per curs, amb una clara recuperació respecte d’anys anteriors. els quatre grups més joves no baixen de 20, mentre que dels cinc més grans no n’hi ha cap que hi arribi. el curs més nombrós és el d’educació infantil de 5 anys (nascuts el 2008), amb 28 alumnes. el més reduït és el de 5è (nascuts el 2003), amb 13 alumnes.

✑ el 6 d’octubre es farà la Fira del Botifarró, en què conflueixen l’antiga Festa del Botifarró, que es feia el primer diumenge d’octubre i la Fira artesanal, industrial, agrícola i ramadera, que es feia el tercer diumenge de quaresma. enguany s’han ideat una sèrie d’actes nous per mirar d’atreure públic. el dissabte hi haurà un recital de poesia, a càrrec de persones voluntàries, acompanyades per un grup de músics de Porreres. Després, una berbena “revival”, amb música dels anys 60, 70 i 80 del segle passat, i el públic vestit d’acord amb aquells anys.

Per al diumenge dematí s’ha orga-

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

6

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 7

mel i sucre

El curs escolar ha començat amb les aules buides.

nitzat una carrera des de sant Joan (de davant Can Covent) al puig de sant Nofre. el recorregut és de 8 quilòmetres i la cursa té un preu simbòlic d’inscripció de 3 euros. També, un concurs de cossiols i altres actes. a partir del migdia, torrada, amb ball de bot i ball modern. la Penya Motorista es farà càrrec de la torrada “Festa del Botifarró”. l’ajuntament volia que se’n cuidàs una associació santjoanera i la Penya va ser l’única que hi va optar. entre això i la seva experiència contrastada, la decisió estava cantada. la Penya té previst que a partir de les 12 h s’encenguin les torradores perquè la gent pugui torrar la carn, llonganissa i

botifarrons pertinents. Hi haurà servei de bar i les activitats fan comptes que acabin a les 24 h. l’actuació musical assegurada per tal d’amenitzar la festa anirà a càrrec d’aires de Pagesia.

✑ la madona de son Cucuí, Margalida Jaume Bauzà, fa cent anys. Per això se li ha organitzat una festa per al dia de sant Miquel, 29 de setembre, a la plaça de la Constitució. aquesta dona, després de surar els fills, es va haver d’arromangar per ajudar a pujar els néts, ja que se li moriren la nora i el gendre. És la que dóna nom a la botigueta del carrer de Palma, Ca sa Padrina, tot un homenatge.

✑ la Casa Museu Pare Ginard muntarà un estand a la Fira per presentar la seva plataforma digital, el Cançoner 2.0. a les 11 h l’especialista en etnopoètica Miquel sbert impartirà una xerrada sobre les cançons populars del Cançoner de Mallorca que fan referència al preuat fruit de la figuera, i on comprovarem els altres significats no tan innocents que el mot “figa” comporta.

També hi serà Montserrat Pons, apotecari de llucmajor, cèlebre perquè és el propietari de son Mut Nou, on té sembrades centenars de varietats de figuera. el 25 d’octubre, a la Casa Museu, el poeta Josep lluís aguiló oferirà un recital amb poemes de Marià Villangómez, que va néixer fa exactament un segle.

Dia 22 de novembre s’hi presentarà el documental El pla de Mallorca: la velocitat d’un canvi, d’aina socies i Pere sureda, en el qual mitjançant entrevistes i testimonis dels seus protagonistes coneixerem les característiques i les transformacions de la nostra comarca. el 13 de desembre, a la sala multifuncional del Casal de Persones Majors, es presentarà el llibre Els millors plats de la cuina popular de Mallorca, obra d’an toni Tugores i Maria antònia sureda on es poden trobar les receptes considerades com les més populars a Mallorca juntament amb detalls històrics i etnològics.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

7

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 8

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió d’investidura de nova batlessa de dia 7 de setembre de 2013 un canvi de batle sempre és un esdeveniment important a qualsevol poble o ciutat del món. No de bades el primer edil (en el cas que ens ocupa, la primera edil) és la persona que encarna la gestió i la representativitat municipal en tots els seus aspectes, tant en temes domèstics de la gestió local com de cara a altres municipis o organismes i organitzacions no municipals. És justament per això que és molt important que aquesta plaça sigui ocupada per persones que se sentin representants de tot el poble, i que tot el poble, individualment i col·lectivament, també se senti representat i defensat per ella. la figura del batle, recolzada pel seu equip de govern i de col·laboradors, ha de ser capaç de veure el poble amb perspectiva suficient com per poder detectar les necessitats i els interessos col·lectius més importants i majoritaris dels vilatans, i ha de saber, també recolzada pels companys de l’equip de govern i col·laboradors, organitzar els mitjans al seu abast per dur a terme totes les actuacions necessàries i possibles en benefici de la col·lectivitat. Tot això minimitzant al màxim els danys que cada una d’aquestes actuacions puguin derivar sobre individus concrets de la societat, que sempre n’hi ha. És com quan has anat a collir cireres i en vols agafar una de dins el poal: com que van de dues en dues, en estirar-ne una no ve mai tota sola, fins i tot és més habitual que en vengui tot un manat enganxat a la

8

que tu agafes. llavors, si tant sols n’has d’agafar una, i no vols fer mal a les altres, el secret està en tenir la paciència de saber-la triar, o de saber-la alliberar de totes les que té enganxades abans d’estirar.

El batle o batlessa d’un poble s’ha de sentir el representant de tots els habitants del poble i, en reciprocitat, aquests s’han de sentir majoritàriament representats i defensats pel batle o batlessa.

Durant aquesta legislatura, a sant Joan hem tingut la sort de comptar amb dos partits polítics els representants electes dels quals han feta seva aquesta idea, i els seus caps visibles, en Joan Magro (PP) i na Catalina Gayà (axsJ), han tingut la capacitat de deixar de banda tot allò que separa els seus grups i la seva gent per potenciar els interessos comuns de la societat santjoanera. ambdós grups han optat per aplicar la filosofia que, en temps difícils, qualsevol aliança que ens pugui ajudar a acostarnos conjuntament a l’objectiu que volem assolir, sempre és millor que obstinar-nos en anar tots sols. i més si aquest objectiu és, com en el cas que ens ocupa, una cosa tan complexa i difícil com aconseguir la màxima eficàcia i la màxima eficiència dels serveis i de la gestió municipal, i treure el màxim profit dels pocs recursos de que disposa un consistori petit com és el nostro. l’acord de governabilitat entre ambdues formacions, que va ser

signat pel mes de juny de 2011 i publicat per diversos mitjans escrits, entre ells aquesta revista, preveia alternar la batlia entre els seus respectius caps de llista. així, 2 anys i 3 mesos després de la investidura del batle Joan Magro amb els vots favorables dels seus tres regidors electes i dels tres d’assemblea per sant Joan, ara tocava “tornar el jornal”. i així es va fer.

Com ja és habitual en aquests grans esdeveniments municipals, la sessió es va celebrar en dissabte a mig dia, per donar facilitats als vilatans que ho volguessin presenciar en directe, així com també als representants dels mitjans de comunicació, que sempre va bé tenir-los al corrent de les coses que passen i puguin informar-ne amb la màxima correcció possible.

Durant les setmanes prèvies ambdues formacions havien anat preparant el terreny per que tot anés bé, i així va ser. a les 11:30, mitja hora abans de l’hora de començament prevista, la sala de plens ja era plena a vessar: moltes santjoaneres i santjoaners, representants insulars dels partits polítics implicats, d’ajuntaments veïns, de premsa escrita, televisió... insular i local: com a primícia Mel i sucre va emetre íntegrament el plenari en rigorós directe a través del seu canal MelisucreTV. Hora de començar, a les 12, ja estava ocupada tota la sala, el passadís adjacent, l’escala i el rebedoret de davant els ascensors. Tot just arribar, el batle sortint va dipositar “la vara” damunt la taula, davant ell i va iniciar la sessió fent un curt i emotiu discurs

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 9

mel i sucre explicant com havia viscut aquests dos anys de batlia, i tots participarem de les emocions que va transpirar quan va declarar el seu orgull de ser padrí. Consu mada la dimissió del batle, va prendre el timó de la sessió el regidor de més edat, en Miquel Pasqual, que va dirigir l’acte de manera impecable, seguint el guió amb agilitat i encert.

Catalina Gayà va ser investida batlessa amb 6 vots dels 9 possibles.

Tres dels quatre grups municipals presentaren candidat: axsJ (Catalina Gayà), Cxi (Francesc Mestre) i PsiB-Psoe (Frederic Febrer), mentre que el PP, en virtut de l’acord signat dos anys abans, no en va presentar. a les votacions, que foren a ma alçada, no hi va haver sorpreses: 6 vots per Catalina Gayà (3 PP + 3 axsJ), 2 vots per Francesc Mestre i 1 per Frederic Febrer, quedant investida batlesa Catalina Gayà. Per ella va ser la ovació més llarga de la jornada. l’escenificació del canvi a través de la cessió de la vara a na Catalina de mans den Joan va ser un acte emotiu que va desprendre gratitud i bones vibracions per ambdues parts, i a partir d’aquí en Miquel Pasqual va cedir la presidència de la taula, simbolitzada

amb una cadira de respatlera més alta que les altres, a na Catalina. en el torn de paraules, Francesc Mestre va fer una intervenció que no vaig acabar d’entendre per que no va utilitzar el micròfon i la meitat de les seves paraules es varen mig perdre enmig de tanta gent. Frederic Febrer, que sí que va utilitzar el micròfon, va xerrar clar i català per dir que per ell en Joan Magro havia estat un batle que havia anat de menys a més en la seva gestió municipal que, com el bon vi, havia millorat amb el temps, i que esperava que amb el canvi de batlia es donés un nou impuls en la millora de la gestió municipal que ell, com a integrant de la oposició municipal, vigilaria posant una especial atenció als temes més sensibles per la societat santjoanera. un gran orador, en Frederic: m’agrada escoltar-lo, i sempre l’he trobat carregat de sensatesa i de reflexions en positiu. la intervenció més esperada, la de na Catalina Gayà, flamant batlesa de sant Joan, no va decebre ningú. Va desitjar una prompta recuperació al seu marit, Miquel, convalescent d’una operació que havia tingut algunes complicacions, va declarar públicament que faria feina per ser la batlesa de tothom, i va fer una declaració d’intencions de com volia ella que fossin aquests 20 mesos restants de legislatura, enumerant les actuacions que per ella i el seu equip de

govern serien prioritàries. en acabar, per descomptat, va recollir els aplaudiments enfervorits de la seva gent (que érem majoria entre el públic) i també els aplaudiments formals, però alhora sincers, de la resta d’assistents.

El mèrit de l’enteniment és de les persones que l’han fet possible, però els beneficiaris som tots els habitants de Sant Joan. en definitiva, tota una mostra de respecte mutu entre dues formacions en teoria antagòniques, però que han sabut ajuntar esforços en l’adversitat per treure endavant el poble en una època de molts de problemes i pocs recursos per resoldre-los. Com sempre en aquests casos, el mèrit és de les persones que amb la seva feina i constància ho han sabut fer possible, i els beneficiaris d’aquest enteniment som tots els habitants de sant Joan. Tots podem recordar intents passats d’acords pre i post electorals que acabaren com “la processó de Maria”... i també tots recordam qui hi va sortir perdent més: el poble. una vegada aixecada la sessió, l’esdeveniment va ser festejat amb un aperitiu de coques de trempó i de prebes torrats, bessons torrats i una copa de cava al pati interior de l’ajuntament.

9

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 10

mel i sucre

entrevista

C

atalina Gayà Bauzà, de 55 anys, és filla de Joan Peremates i de Bàrbara Gonella; casada, mare d’una filla i padrina d’un netet. De professió, mestra d’educació primària al CeiP Joan Mas i Verd de Montuïri. De les coses que li agraden destaca estar amb la família i disfrutar amb les coses senzilles del dia a dia.

Quan es despertà la teva copnsciència política?

De ben joveneta ja m’inculcaren un esperit crític. Vaig estudiar magisteri en un moment polític complex, del 76 al 79, on hi va haver molts canvis. el fet d’ésser estudiant en aquest període de temps et feia agafar una major consciència social. També ajudava el fet de ser dona i de poble petit. al llarg dels anys me n’he adonat de la importància de l’empoderament de les dones i això m’ha ajudat a preparar-me, fer cursos i tallers que m’han servit per agafar una major consciència política. És a dir, fer les coses pensant en els altres en comptes de fer-les sols per estar bé jo.

Per què la creació de l’Assemblea?

Fa uns anys un grup de gent ens ajuntàrem amb un objectiu comú: fer coses comunitàries pel poble. Partíem de la premissa que com més són, més coses se poden aconseguir fer i amb menys esforços.

Hi havia gent molt variada, però a tots ens unia l’interès que

10

Catalina Gayà Bauzà, batlessa de l’Ajuntament de Sant Joan CaTaliNa lluïsa Gayà teníem per treballar pel poble, se consensuaven les feines i li posàrem al grup el nom d’assemblea per sant Joan.

Més tard va néixer l’axsJ com a grup polític d’àmbit local del qual en aquests moments en som la secretària general. aquest partit parteix dels mateixos objectius, un grup de gent que vol fer feina pel poble de sant Joan. el fet de poder ser un partit d’àmbit local li ha permès signar un pacte per sant Joan cosa que consider bona pel poble. Poder tenir aquesta llibertat ja fa diferent a l’assemblea per sant Joan.

Què destacaries d’aquests dos anys de feina conjunta dins l’Ajuntament?

Durant aquests dos anys i mesos de legislatura hem fet feina conjuntament posant sobre la taula les necessitats més urgents i les actuacions més necessàries per millorar el dia a dia del nostre poble. en línies generals destacaria el bon enteniment entre els membres de l’equip de govern que estam estirant del carro a primera fila; també destacaria que no hem mirat les hores de dedicació que hem tengut a l’ajuntament.

Ha estat un bon exercici de practicar entre d’altres hàbits, l’escolta, la responsabilitat envers els santjoaners, per damunt de les diferències que ens poguessin allunyar. els dos anys de treball en col·laboració, ens permet, gràcies a la suma d’esforços i a la confiança, avançar en els projectes

prevists i sentir que podem treballar per cooperar a favor de sant Joan més que competir com si es tractàs d’una carrera.

Voldria recordar que PP + axsJ són les dues forces polítiques més votades. el PP va tenir 403 vots i l’axsJ 356 vots. això vol dir que molts votants han vist com el seu vot està ben invertit i com s’ha treballat per millorar la convivència i la qualitat de vida al poble.

Quins eixos d’actuació prioritaris et marques com a batlessa?

Voldria dir que queda un any i vuit mesos per acabar aquesta legislatura i m’agradaria remarcar que seré la batlessa de tots i totes. un dels meus objectius serà escoltar la gent, encara que no sempre se pot fer i menys amb premura, el que se demana.

Com a eixos prioritaris, –Mantenir convenis de col·laboració en matèria d’educació, sanitat, cultura i esports.

–Treballar per una millor participació ciutadana. en especial treballar amb les diferents associacions que vulguin participar de la vida activa de sant Joan.

–adecentar el cementeri i el seu cremador, tapant les goteres de les dues sales i eliminant barreres arquitectòniques.

–a la Biblioteca municipal posar al servei dels ciutadans mitjans informàtics per a la seva utilització.

–Treballar per un trànsit més fluid dins sant Joan.

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 11

mel i sucre bona feina que fa la immensa majoria.

A què hauràs de renunciar ara que ets batlessa?

Catalina Gayà, al moment de prometre el càrrec davant l’atenta mirada dels altres regidors de l’Asssemblea per Sant Joan.

–Gestionar un millor servei de cobertura de mòbil.

–adecentar el camí cap al Puig de sant Nofre.

–Treballar el Peri de la zona del Turó.

–Fer el manteniment d’edificis públics i mantenir els serveis públics, la neteja dels espais públics, el servei d’aigua, i tot allò que afecti el nostre dia a dia.

Quins canvis d’agradaria im pulsar o quins aspectes trobes que s’han de millorar del dia a dia santjoaner?

M’agradaria poder aconseguir que tots els santjoaners siguem iguals en drets i deures. els que vivim a sant Joan hem d’agafar consciència que el poble és de tots i per a tots. entre tots hem de complir les normes de sentit comú, facilitar el pas dels vianants per les aceres, arreplegar els excrements dels cans quan els passejam pel carrer, no amollarlos tots sols perquè molesten als veïnats i fan les feines on es troben, evitar renous a deshora, res-

pectar els senyals de trànsit, evitar deixar vehicles i d’altres estacionats sense moure a la via pública...

Com et sents davant el descrèdit de la classe polític actual?

Hem de diferenciar dues classes de polítics, n’hi ha uns que s’enriqueixen amb la política i altres que donen un servei al poble rebent una prestació d’un sou per viure i per compensar la seva dedicació exclusiva al càrrec que ocupen. a més hi ha tots els regidors de l’equip de govern i de l’oposició que treballen pel poble sense sou sols amb una petita compensació per assistències a plenaris. Posar a tothom dins un mateix sac desprestigia a tots els que tenim com a únic objectiu treballar per al poble.

Voldria manifestar el meu mal estar quan pels mitjans de comunicació ens informen de tants polítics que s’han enriquit a costa del seu càrrec polític, practicant la picaresca i/o l’evasió d’impostos, entre d’altres i no es destaca la

És aquesta una pregunta que podré respondre millor quan acabi la legislatura. en aquests moments si puc dir a què he estat renunciant fins ara. sempre he prioritzat el deure i el compromís davant qualsevol altra cosa personal, prioritzar reunions, feines per l’ajuntament, prioritzar escoltar a la gent... Tot això passa a davant d’estar amb la família o amb els amics, o poder anar a dormir prest, això darrer no sempre és possible. encara que voldria dir que intent treure temps per a tot i aprofitar cada moment, sigui de feina o d’esbarjo.

Què t’agradaria demanar al poble de Sant Joan?

M’agradaria que tots els que vivim a sant Joan agafem consciència de grup.

M’agradaria que el nostre poble fos un poble tranquil, on ens respectàssim uns als altres, practicar el no fer als altres el que no vull que em facin a mi.

M’agradaria aconseguir veure un poble net. el més important per aquest desig és “No embrutar”, sant Joan és la casa de tots.

Què vols afegir per tancar aquesta entrevista? en darrer lloc voldria demanar a la resta de regidors que formam aquest ajuntament continuar treballant conjuntament, en aquest moments de crisi, tots som necessaris. i també dir que intentaré continuar amb el lema d’aquesta legislatura FeiNa, seNy i lleialTaT per dur endavant els objectius marcats. estic a la vostra disposició.

11

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Pรกgina 12

mel i sucre

12

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 13

mel i sucre

opinió

La paraula donada MaTeu sasTre

D

ia 7 de setembre de 2013, a les dotze del migdia, els tres regidors del Partit Popular a l’ajuntament de sant Joan varen fer honor a la paraula

censura als seus socis de govern (en aquell temps uM), amb els quals s’havien presentat junts a les eleccions de 1991. Havien passat uns pocs mesos des de les

un partit sense paraula, del qual tothom dubtava de si complia o no els seus compromisos, a ser un partit que fa honor a la paraula donada, un partit amb una gent

L’expectació va ser màxima el dia del relleu a Batlia, en un ambient de normalitat i fins i tot cordialitat.

donada i cediren la vara de la Batlia a la cap de llista de l’assemblea per sant Joan, que des d’aquest dia s’ha convertit en la nova batlessa del poble. Tot l’acte va transcórrer dins un ambient de normalitat i cordialitat, amb somriures i aplaudiments constants. Fins i tot, alguns articulistes de diaris illencs es varen fer ressò d’aquest bon ambient i el posaren com a exemple a seguir per part d’altres institucions polítiques. i és que feia anys que el nostre poble, sant Joan, no era notícia positiva als diaris de Ciutat. amb aquest acte, el Partit Popular de sant Joan tanca una època marcada per la deslleialtat, que va començar amb la moció de

eleccions i els tres regidors del PP, comandats per Gabriel Mora, varen clavar la punyalada als dos regidors d’uM (entre ells, el batle) en un acte que només es pot qualificar de traïció: no havia passat res que els hagués forçat a prendre aquesta decisió, més enllà de les ànsies de poder del sr. Mora. la jugada li va sortir rodona, al seu promotor, va ser batle del poble durant molts anys i amb majories absolutes que feien empal·lidir els seus adversaris polítics. Tot venia, però, d’una traïció.

Vint-i-dos anys després, amb la decisió de l’altre dia, els tres regidors del Partit Popular han netejat el nom del seu partit al nostre poble, que ha passat de ser

que, més enllà de diferències ideològiques, s’hi pot confiar. a partir d’aquest dia, podem dir que el Partit Popular de sant Joan torna a tenir paraula, i d’això ens n’hem de felicitar tots.

Quan hagi passat un any i vuit mesos i hi torni a haver eleccions, es formaran noves majories a la sala. Presumiblement s’haurà de tornar a pactar i es farà amb qui cadascun dels partits ho consideri oportú i sempre segons les possibilitats matemàtiques. alguna cosa haurà canviat, però, la tradicional desconfiança entre el partit majoritari de l’esquerra santjoanera i el partit majoritari de la dreta santjoanera haurà passat i superat amb escreix una prova decisiva de lleialtat.

13

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 14

mel i sucre

converses amb els amics

e

n Felip ramis és de Pina, casat amb na Maria antòni Gual, de sant Joan, i viuen al carrer Consistori, 15. De jovenet, a en Felip li agradava molt el futbol i, ja de casat, amb el seu fill en edat escolar, li va fer il·lusió veure’l jugar a futbol. Per això, al voltant de l’any 1988 va partir per entrenar els nins a futbol iniciació, que és on els pertoca als nins d’entre 4 i 7

El futbolet a Sant Joan (II) Conversa amb en Felip Ramis aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” etapa, en Felip es va apuntar a un curset d’entrenadors, que es va fer al poliesportiu de sant Ferran i estava dirigit per en Micó lópez i en Martín Vences, que aleshores eren entrenadors del Constància i del Mallorca, respectivament.

Va ser en aquella època quan la Federació va treure el reglament que feia que els equips havien d’estar federats i els àrbitres i entrenadors també, per

Ca na Blanc: Guillem Pagès, Rafel Turricano, Nino, Miquel Nicolau Català, Tomi, Pep Sobrassada, Pep Mas Llaneras, Xisco Pagès, Ernest Pagès, Tomeu Nicolau Català.

anys. Va comptar amb una dotzena de nins que acudien a l’entrenament. en aquell temps es va organitzar una lligueta subvencionada pel Consell, que els va proveir d’equipatge i pilotes. se jugava els diumenges a migdia i competien equips de Montuïri, Vila franca, Petra, Porreres, santa Margalida, llorito, ariany i potser algun poble més. aquesta primera etapa va durar quatre anys. abans de començar la segona

14

en Felip, després d’obtenir el títol d’entrenador, va entrenar a Vilafranca durant dos anys un equip infantil i dos anys més els cadets i juvenils. Finalment, es formà un equip de juvenils amb jugadors de sant Joan, Montuïri i Vilafranca, que sortien a jugar a molts pobles de Mallorca i també a Ciutat. a partir de 1996 va tornar a entrenar un equip de futbol inicia-

Joan Font, Joan Company, Biel Lligat, Miquel Galmés, Arnau de Son Perdut, Antoni de Gossalba, Adrià Vera, Joan Gayà, Rafel Roig i Tomeu Garí. L’entrenador és en Felip.

poder entrar en les competicions. a més, obligava que els jugadors que estaven en plantilla havien d’anar rodant perquè com a mínim jugassin cinc minuts cadascun dels nins. així mateix, el Consell va posar un equip de metges per fer les revisions als jugadors. els dirigents del sant Joan i del Vilafranca arribaren a un acord per jugar un partit a la setmana fora de competició, que els servia d’entrenament.

ció, format per nins de 4 a 7 anys de sant Joan. a la revista mel i sucre de desembre de 1998 trobam aquesta notícia: “Ha començat el campionat escolar de futbol iniciació, que compta amb una plantilla de 13 nins de quatre fins a set anys entrenats per en Felip ramis.” una de les anècdotes que recorda en Felip fa referència a un dia anaren a santa eugènia a jugar un partit. N’antoni, el fill major de n’andreu de Gossalba,

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 15

mel i sucre

Sa Torre de s’Aigo, a finals dels noranta: Miquel gayà, Amador Passol, Joan Beina, Arnau Feleu, Pep Mas Llaneras i Guillem Magro.

Magic Team: Pablo Pascual, Tomeu Verd, Antoni Ferriol, Miquel Barceló, Jaume Ramis, Biel León, Joan Mora, Cristian, Joan Francesc Roig, Miquel A. Mieras i Joan Bauzà.

Equip dels Quintos 60 (1984): Cosme Nigorra, Joan Ditaler, Miquel des Saig, Toni de cas Sastre, Amador de Gossalba, Miquel Punto, Antoni Bermejo, Amador de sa Plaça, Biel des Forn i Xavier Moratinos.

Averridors (meitat dels noranta): Bernat de Petra, Joan Carritxó, Rafel Turricano, Rafel Queixal, Guillem Pagès, Guillem Cocover, Toni Síndic, Joan Rafelet i Arnau Bronder.

figurava en plantilla però no duia massa idea amb el futbol. a un moment donat, l’entrenador va dir a la mare que era el moment que entràs en Toni, la mare dutbava,

però el nin va entrar al camp, encara que no va jugar a futbol sinó que es va seure a terra i va partir a comptar formigues fins que va tornar a sortir del camp.

Però això li va servir perquè li fugís la por i després ja s’ho va agafar més de veres i va arribar a ser un bon jugador.

15

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 16

mel i sucre

Margalida Jaume Bauzà, sa madona de Son Cucuí MarGaliDa FerNàNDez i CaTaliNa l. Gayà

V

a néixer a sant Joan el 30 de setembre del 1913, al carrer Fra lluís Jaume numero 27, ca la seva padrina per part de mare.

Filla de Martí Jaume Juan (de s’Hort o Gorra) i de Margalida Bauzà Company (de ca mestre amador). els pares varen tenir sis fills: Catalina casada amb Pep Gayà (de Son Gualet), Margalida, casada amb andreu Galmés Company (de Son Cucuí), Martí, fadrí, aina casada amb Joan Company (Me na), amador casat amb antònia Gayà roig (des Molins) i Maria, fadrina que morí als 43 anys en braços de la germana Magalida. els pares es dedicaren a l’agricultura, encara que la mare de fadrina anava cosir a ca la mestressa sineuera. l’any que va néixer na Mar galida el pares anaren d’amitgers al Molí d’aigua, propietat de l’amo en Joan. Hi estaren 30 anys, per això a tots els fills els deien de s’hort. aquesta finca tenia molta d’aigua i es dedicaren a fer d’hortolans, produïen molts de pebres que duien a vendre als mercats.

També arribaren a tenir 10 vaques; la llet que munyien la duien en gerres a la carretera i el lleter del poble la recollia per portar-la a la fàbrica.

Durant una sèrie d’anys sembraren tabac a càrrec de sa Tabacalera, a més dels cereals propis de les terres santjoaneres: ordi, blat, civada i faves.

Na Margalida va anar a l’escola pública de les nines que estava al carrer major, on antigament hi

16

Martí Jaume Juan, “Gorra” o “de s’Hort”, i Margalida Bauzà Company, “de cas mestre Mador”, pares de Margalida Jaume.

havia la farmàcia.

Mai va anar a jornal, ja que l’empresa familiar la necessitava. el pare, l’amo en Martí de s’hort era famós per ésser un gran animador de vetllades i junt amb la seva guitarra i l’amo en Miquel des Pujol tocaven als balls de sequers, sopars de matances i darrers dies. Per això na Margalida va ser una bona balladora de ball d’aferrat, ja que acompanyava al seu pare.

Podem dir que na Margalida era una dona alegre, molt admetent, molt feinera i resistent, de caràcter fort i bona administradora de la família. el 9 d’octubre de 1947 es va casar amb andreu Galmés Company, de son Cucuí.

De noviis estrenaren la casa del carrer de Palma 36, que havia fet construir el seu sogre, l’amo de son Cucuí. Construcció digna

d’admiració, el mestre d’obres fou antoni sastre Bonet, curro i l’arquitecte Carles Garau. avui forma part del catàleg de protecció del patrimoni històric de sant Joan. el matrimoni tengué 2 fills: n’antonia ana (1948) que es casà amb Francisco Vaquer i en Pedro José (1950) que es casà amb Joana Gomila. el 1948 ocuparen el lloc dels seus sogres a les cases de son Cucuí, possessió del terme de Montuïri, i hi estaren 10 anys. es dedicaren a l’hort i a la vaqueria. l’any 1958 passaren a la possessió de sabó, que han heretat, finca de 9 quarterades per la qual necessitaven ajuda.

De missatges hi estaren en rafel Falet de sant Joan, en Juan, un peninsular que vivia a Montuïri, en Toni de Maria i un porqueret de nom alfonso, també

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 17

mel i sucre

Els germans: Catalina, Margalida, Martí i Aina Jaume Bauzà (foto de dalt); Amador (a la dreta, a dalt) i Maria (a la dreta, enmig). Margalida Jaume Bauzà en plena joventut (a la dreta, a baix).

Els nuviis, el 9 octubre de 1947, Andreu Galmés Company i Margalida Jaume Bauzà.

17

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 18

mel i sucre

Les cases de son cucuí dins el terme de montuïri (esquerra) i les cases de Sabó (dreta), on han viscut la major part de la seva vida la familia Galmés-Jaume.

El matrimoni Galmés-Jaume i els seus fills Antonia-Aina (n. 1948) i Pedro José (n. 1950).

A la foto de la dreta podem veure els renets: Francesc Miquel i Maria Antònia Vaquer Jaume; Antoni Francesc i Joan Font Vaquer; Aina i Francesc Vaquer Gomis; Pedro i Andreu Galmés Fernández; i Roc Galmés Bauzà.

A baix, els néts: Miquel, Bàrbara i Andreu Vaquer Galmés i les seves parelles: Maria, Toni i Catalina; Andreu, Miquel i Pedro Galmés Gomila i les seves parelles: Margalida, Alba i Neus.

vivia a Montuïri. el porqueret tenia la mateixa edat d’en Pedro, per això els tres infants jugaven junts.

Donat que hi havia molta feina varen tenir una cuidadora dels nins que li deien “sa tata”, era una nina de 10 anys que pels anys de la fam venia amb la seva mare d’andratx a captar, la tenien només per a la manutenció. el seu nom era Maria Coll. Després va emigrar a França. la família de na Margalida encara té contactes avui amb “sa tata”.

Na Margalida ha pogut disfrutar al llarg de la seva vida de 6 néts i 9 renets.

MolTs D’aNys!

18

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 19

mel i sucre

opinió

És que no hi ha ningú amb un poc de seny dins el PP? Pere saMPol

e

l Partit Popular ha aconseguit una gran implantació a les illes Balears. aglutina una àmplia franja electoral que va del centre a l’extrema dreta. Hi conviuen empresaris i treballadors, universitaris i gent sense estudis. sense cap dubte és el que es diu un partit de masses.

Pel que fa a l’encaix de les illes Balears dins l’estat espanyol, fins a l’arribada al poder de José ramón Bauzá, el Partit Popular s’havia manifestat reivindicatiu en qüestions de finançament autonòmic i d’inversions estatals; mentre que havia tractat la qüestió lingüística amb una certa ambigüitat, desplegant una bona normativa en matèria d’ús de la llengua catalana, al mateix temps que feia aclucades d’ull al seu electorat més espanyolista fent bandera de la defensa de les modalitats insulars. a la majoria de pobles on governa practicava, i encara practica, una política lingüística amb absoluta normalitat pel que fa al tractament del català com a llengua pròpia de les illes Balears.

De cop i volta, però, amb el pacte de Bauzá amb l’ultranacionalista Delgado, el PP fa un canvi radical. abandona la reivindicació econòmica al govern central. les intervencions públiques dels membres del Govern de cada vegada són més en castellà, així com la publicitat institucional. la televisió pública emet les pel·lícules en castellà, tot i que n’hi hagi versions doblades al català. i, el més greu, comença una ofensiva contra l’ensenyament en català. Primer, mitjançant l’ordre que permetia als pares elegir la llengua vehicular en l’ensenyament dels seus fills –la

sorpresa fou estrepitosa quan prop del 90% dels pares elegiren el català–. a partir d’aquí els despropòsits s’han convertit en autèntics disbarats, fins a l’aprovació del famós Decret de Tractament integrat de llengües, que, amb l’excusa d’introduir l’aprenentatge de l’anglès, regula les hores d’ensenyament en tres idiomes (català, castellà, i anglès) amb l’única intenció de carregar-se l’ensenyament en llengua catalana, que fins ara havia garantit el coneixement dels dos idiomes oficials en acabar el cicle educatiu obligatori. aquesta basta maniobra no ha enganat ningú. Tothom sap quina és la vertadera intenció de Bauzá. el problema és que, per atacar la llengua catalana, no dubta a l’hora d’hipotecar el futur de tot el sistema educatiu de les illes. i d’això en són conscients els professors, els pares i qualsevol persona que tengui un mínim de sentit comú.

Perquè és evident que introduir l’ensenyament d’un terç de les assignatures en anglès –una llengua que la majoria d’alumnes i de professors no dominen– és un disbarat tan descomunal que no té cap explicació raonable, si no és per l’obra d’un fanàtic que té el raonament obnubilat per una obsessió malaltissa. i la comunitat educativa (professors, pares i alumnes) ha passat de la perplexitat a una oposició frontal, amb una mesura de força inèdita en la història de tot l’estat espanyol: la convocatòria d’una vaga indefinida.

De tot plegat, el que més sorprèn és el silenci dins el mateix PP, més semblant al silenci dels anyells que a la disciplina de partit. aquí no hi val el compliment del

programa electoral, perquè aquesta capbuidada no hi figurava. Tampoc no hi val la defensa de la democràcia, ja que els pares i els consells escolars s’han manifestat de manera clara a favor de l’ensenyament en català. Ni hi val la bona intenció d’introduir el coneixement de l’anglès, rebutjat per tots els tècnics de la universitat i de la mateixa conselleria. No, no hi ha cap excusa perquè dins el PP, dins aquest partit que té més de 17.000 afiliats –diuen ells–, no se senti ni una veu discrepant. D’aquestes 17.000 persones, dels centenars de regidors, batles, consellers, diputats i alts càrrecs del govern, ¿no n’hi ha cap que tengui un mínim de sentit comú per dir basta?

He conegut molts d’afiliats, càrrecs públics i votants del Partit Popular. a vosaltres m’adreç. sé que, per la vostra formació, us consta que aquest decret és inaplicable, que ha violentat el col·lectiu de professors i que provocarà una degradació de l’ensenyament, especialment del públic. i, malgrat tot, callau. Per què ens feis això? No és només Bauzá qui ataca la nostra llengua, el nostre sistema educatiu i el futur dels nostres fills; tots vosaltres en sou còmplices amb el vostre silenci. Tan poca autoestima teniu que no sou capaços de demanar que s’aturi aquesta autèntica salvatjada que s’està perpetrant contra els nostres infants i contra les futures generacions? No n’hi ha cap de vosaltres que tengui dos dits de seny i el coratge de dir prou?

Pere Sampol és director de la fundació Emili Darder. Diari Ara Balears, 21 de setembre de 2013. http://www.arabalears.cat

19

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Pรกgina 20

mel i sucre

20

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Pรกgina 21

mel i sucre

21

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 22

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013

Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST

22

Pluviometria

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2013

2012

2011

2010

2009

2008

10,7 9 12,9 14,4 16 21,2 25,6 24,9

10,6 7,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27,0

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2

56,9 37,5 32,3 69,2 40,8 7

32,9 50,1 15,4 34,4 7,4 2,7

74 59 40,2 7,9 12 58

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4

Comentari al mes d’agost

MES D’AGOST

2013

2012

la temperatura mitjana de l’agost d’enguany ha baixat tant respecte al mes passat, el juliol, com respecte a l’agost de l’any passat. en el 2013, la temperatura mitjana ha descendit de manera considerable, 2,1 ºC, en quant a a aquest mateix mes de 2012. s’ha de remarcar que aquell agost va assolir la mitjana més elevada dels registres que hem anat fent fins ara. Per altra banda, tornam recuperar la tendència, que dúiem des del març, de temperatures mitjanes inferiors a les de l’any passat. Únicament, en el que duim d’any, gener, febrer i juliol han superat els valors mitjans de 2012.

Fins a la darrera setmana, l’agost va ser un mes amb temperatures pròpies de la temporada. Però a partir de dia 25 aquestes sofriren un descens important que han determinat la mitjana final del mes. la màxima d’aquest període es produí el dia 7, amb 34,8 ºC, molt per davall la de l’any passat, que fou de 37,3 ºC. També el valor mínim caigué quasi 1 ºC, comparat amb el de l’agost de 2012. aquest canvi de temps a final de mes afectà les festes patronals

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

24,9 ºC 34,8 ºC (dia 7) 17,8 ºC (dia 27) 37,2 mm 5,2 Km/h 45 Km/h (dia 8) NE 68,00% 1015 mb 5,7 ml/dia

27 ºC 37,3 ºC (dia 21) 18,6 ºC (dia 31) 4,4 mm 4,9 Km/h 53,1 Km/h (dia 30) NE 62,47% 1014,25 mb 7 ml/dia

SETEMBRE 2013 (fins a dia 21) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

22ºC 29,6 ºC (dia 6) 16,5 ºC (dia 18) 10,6 mm 4,4 Km/h 43,2 Km/h (dia 1) E-NE 3,5 ml/dia

ANY 2013 Radiació solar Energia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

069859 077177 118849 139745 176430 196188 211420 173092

05794 06454 09702 10519 13792 14959 15530 12763

12,06 11,96 12,25 13,29 12,79 13,12 13,61 13,56

11,42 10,37 15,52 19,16 21,64 28,04 34,52 31,26

que foren més fresques, especialment a les vetllades, que en altres anys.

no emès (Kg)necessitaria (litres)

04693 05228 07859 08520 11172 12117 12579 10338

1449 1614 2426 2630 3448 3740 3883 3191

amb coincidència amb la inestabilitat atmosfèrica d’aquests darrers dies d’agost arribaren les

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 23

mel i sucre moment en què la durada del diürna coincideix amb la nocturna, ja que els raigs solars incideixen perpendicularment a l’eix de rotació de la Terra. Precisament en aquest dia el sol surt exactament pel punt est i es pon per l’oest de la línia perpendicular a l’eix de rotació terrestre, on trobam, en els Pols, els punts Nord i sud geogràfics.

NoTa: a causa d’una avaria a l’estació de son Juny, la major part de les dades digitalitzades corresponen a l’estació meteorològica de Jordi Puigsegur (sant Joan-centre).

primeres pluges importants de l’estiu. entre els dies 26 i 27, es varen recollir més de 30 mm. en total en el mes hem comptabilitzat 37,2 mm, que han servit per amarar una mica una terra molt assedegada des de principis de juny.

Com a conseqüència d’aquest canvi atmosfèric de final de mes, la humitat mitjana de l’aire ha pujat, passant del 65 % al juliol al 68% a l’agost. Per contra l’evaporació ha minvat, baixant als 5,7 ml/dia, en front dels 6,5 ml/dia del juliol. el vent s’ha fet sentir de manera moderada. la velocitat mitjana s’ha quedat en els 5,2 Km/h. el cop de vent més fort es va produir el dia 8 amb una velocitat de 45 Km/h. el vent ha bufat de manera predominant de gregal (Ne).

Comentari al mes de setembre enllaçant amb el canvi de temps de final d’agost, al setembre les temperatures han anat descendint suaument, sense variacions importants respecte als valors normals per a aquesta

època. en general, ja es respira un ambient més fresc i el temps presenta més inestabilitat. Tot plegat fa que fa que, durant el dia, ja no sigui tan desitjable prendre banys a la mar o a les piscines i, a la nit, descansar a la fresca.

Fins a la data, a la nostra contrada, no ha fet cap ploguda considerable, com ha ocorregut a altres indrets. Únicament hem comptat 10,6 mm en el que duim de mes. la pluja més important és produí el dia 11. la humitat que ha recollit la terra amb aquestes pluges de finals d’agost i del setembre ha servit per fer esclatar els primers brullols i herbes tendres que retxen de verd els rostolls dels nostres camps, que ja esperen l’inici del nou any agrícola a punt de començar amb la llaurada o preparació dels sòls. en aquest temps la pagesia espera pluges copioses, tal com s’esmenta en el refrany que diu: “a la tardor, fa la millor saó”. l’any astronòmic també se gueix el seu curs. en la jornada de 22 de setembre, a les 20:44 h, s’ha iniciat l’estació de la tardor,

el dia dels equinoccis, el sol surt exactament pel punt est i es pon pel punt oest en tots els llocs de la Terra, excepte en els Pols, on no surt ni es pon. a l’equador assoleix el zenit. Per altra banda, en qualsevol dia de l’any, a l’hemisferi Nord, el sol arriba al punt més alt de la volta diürna quan apunta al sud i s’hi mou en sentit horari; mentre que a l’hemisferi sud hi arriba quan apunta cap al Nord, movent-se , en aquest cas, en sentit antihorari (Viquipèdia) Parc solar fotovoltaic en el mes d’agost continua la disminució de la la radiació solar, a causa del progressiu escurçament de les hores de sol, sobretot.

Per això s’han generat 2767 Kw/h menys que en el mes de juliol. la disminució de la temperatura mitjana a les plaques ha fet augmentar un poc el rendiment d’aquestes, que ha passat de 13,61 a 13,56; per tant s’ha pogut generar cada Kw/h d’energia amb una mica menys de radiació solar si comparam aquest mes amb l’agost de l’any passat, enguany s’han generat 1135 Kw/h més que l’any passat. en el que duim d’any, juny, juliol i agost han sobrepassat la producció del 2012 en aquests mesos.

23

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 24

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Temps d’espolsar i pelar ametles: les fotografies són bastant recents, però són unes imatges que de cada any es veuen menys. Com tota la feina del camp, també s’està mecanitzant molt darrerament. Fotografia 1: l’amo antoni Gayà “Parric” pelant ametles a la portassa de ca seva, al carrer de Palma. la fotografia està feta l’any passat per amador Bauçà “Passol”. Fotografia 2: Pelada d’ametles entre veïnats, a ca l’amo Joan Bauçà “Cotanet”. Hi ha: l’amo Joan i la seva esposa Joana, n’antònia Galmés “de son Cucuí” i na Maria Bauça “rosa” i la seva filla Miquela. era l’any 2010 i la fotografia està feta per n’amador Bauçà “Passol”. Fotografia 3: l’amo Joan Bauçà “Passol” amb el seu fill amador i el seu net Joan, espolsant ametles amb els bastons i les teles, a la finca de sa Baronia. era l’any 2001.

24

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Pรกgina 25

mel i sucre

25

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 26

mel i sucre

Totum revolutum

dalt del turó

(Notes disperses) CliMeNT PiCorNell

(0. Totum revolutum. locució llatina. Figuradament: Tot regirat.

Conjunt de coses sense ordre.)

1.-sobra o manca imaginació? “innecesària”, títol d’un article d’un diari sobre l’excés de parts amb cesària; “lady Ganga”, nom d’una botiga de roba usada; “Can Dinsky”, nom d’una galeria d’art de la part forana de Mallorca; “Desesperant a Godot”, comentari d’una obra de teatre que no ha agradat al crític...

2. Corr la tardor acompanyada d’algunes plogudes i el fred prest tocarà a la porta. les figueres abans vestides, ara es van despullant. “Tanmateix són iguals d’hermoses nues que amb les fulles”, comenta en Montserrat Pons i Boscana qui ha construït un figueral d’exposició, amb centenars de varietats de figueres, que admiren propis i estranys a son Mut Nou, per la marina de llucmajor. “a la nostra figa ‘rimada’, amb aquelles retxes, a amèrica li han posat ‘Tiger’, que vol dir tigre”.

3. Bob Dylan davant la recrimi-

nació que als seus concerts no interpreta les cançons exactament igual que als seus discs: “un disc no és més que un registre del que estaves fent un dia particular. i a ningú li agradaria viure el mateix dia una vegada i una altra, no?” la relació amb la pel·lícula Atra pat en el temps (El dia de la marmota) és inevitable.

4. Me parla entre aïrat i decebut: “el meu poble és una terra d’orats. els diumenges ja no hi queda ningú, tothom se’n va al port. a mi no m’han d’ensenyar massa coses: jo hi vaig néixer dins una vinya. i ara estic rodejat de ‘pijos’ que amb un pinzellet li treuen la pols als raïms perquè ho diu l’enòleg que, per cert, s’ha fet l’amo de les ametles. Falta racionalitat empresarial, feim un vi extraordinari que no se ven. Jo no puc més. Ja ho sé, jo no puc anar amb ningú, som massa caparrut. l’altre soci està com ‘encandilat’, se’n a veure cellers d’aquests que venen les botelles a cent euros. la verema per a mi és com una religió, però dins el celler amb aquesta troupe d’aviciats i creguts,

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

26

sense criteri... me sent un betzolot de fira que fa de Pere Mateu, m’entens? idò he dit: basta!”

5. sembla que quan el general Perón volgué repatriar, l’any 1947, les restes dels pares del general san Martín –un dels líders de la independència sud-americana – que eren enterrats a espanya, les primeres negociacions es dugueren a terme a l’ambaixada espanyola de Buenos aires, on agustín de Foxá, en un determinat moment comentà: “si ustedes nos dan carne, nosotros les devolvemos los huesos”.

6. Desfilada de vestits de novia dels anys 1950-2000. al final la modista postil·la: “si els pares es volen fer un retrat amb les filles –que han fet de models– que aprofitin, que pot ser no les tornaran a veure mai… Vestides de novia, vull dir!”

7. Xina, sempre surt Xina a les converses. i sobretot la seva estratègia geopolítica d’aquests darrers anys, el seu paper a àfrica, el caràcters dels xinesos, la compra

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 27

mel i sucre en grans quantitats de deute públic americà… algú comenta que assistí a la visita que el vicepresident xinès, que ara ja és el president, va fer el castell de Bellver, aprofitant una escala tècnica aèria venint, per cert, d’àfrica. la pregunta del xinès, recurrent: “És públic això?” “sí”, contestava la batllessa de Palma d’aquell moment. “i per què es fa pagar per entrar, si és públic?”. si fa trenta anys ens haguessin explicat com és Xina en l’actualitat ens haurien tractat de visionaris-folls, o encara més, de traïdors, quan el marxisme-leninisme, i la seva ‘per-versió’ asiàtica, el maoïsme, eren llei entre els ‘progres’ i intel·lectuals orgànics o compromesos de per aquí.

8. Quina de les dues frases és més expressiva i fonda?: “Mossegat per l’orgull, que en ell ocupava el lloc de l’ambició” (ho diu del caràcter de luci Corneli sul·la, indro Montanelli a la seva Història de Roma) o “Tenc un cos per a l’amor i un cap per als negocis” (Melanie Griffith a la peli Armas de Mujer).

9. Cercant oximorons trob un poema de salvador espriu: “Diré del vell foc i de l’aigua. / si crema molt la neu, glaçava més la flama. / Diré de l’espasa i de l’aigua. / si m’ha ferit la font / em guarirà l’espasa...”

10. el menjar: arròs de marjal. el cuiner és en Pere “Toxedís”; conco d’en Ferran que un dia pujant a Maçana s’estimbà per un fondal del camí, donant lloc al nou topònim “el salt d’en Ferran”. els ingredients tots saborosos, destacant la llebre, els colls blaus o ànneres d’albufera, d’on també eren les dues polles d’aigua (“gallinetes de ropit” els deien un temps, me diu en Pere). Dels

vegetals hi sobresurten els fesols fava i les mongetetes pintades, de pasta reial… “l’arròs es tira quan és hora, per damunt, es remena el suficient perquè amollí el midó i després s’hi vessa el plat amb els aromes de les espècies” de les quals hi sobresurt la canyella. Plat únic. Qui més, qui manco se’n fa quatre o cinc plats.

11. repàs el Boletín Oficial del Obispado de Mallorca de l’any 1938: “anomalías registrales. la

morbosa exacerbación en algunas províncias del sentimiento regionalista llevó a determinados registros buen número de nombres, que no solamente estan expresados en idioma distinto al oficial castellano, sino que entrañaron una significación contraria a la unidad de la Patria…”

12. els anys, punyeteros, ens forneixen d’una perspectiva quasi pornogràfica de les situacions passades.

PROGRAMACIÓ DE TARDOR 2013

CASA MUSEU PARE GINARD CONFERÈNCIA Diumenge, 6 d’Octubre de 2013 a les 11h La figa en vers. El Cançoner de les figues i les figueres La Casa Museu Pare Ginard muntarà un stand a la Fira artesanal, industrial, agrícola i ramadera 2013 de Sant Joan, per presentar la seva nova plataforma digital, el Cançoner 2.0.

A les 11 h. l’especialista en etnopoètica Miquel Sbert impartirà una xerrada sobre les cançons populars del Cançoner de Mallorca que fan referència al preuat fruit de la figuera, i on comprovarem els altres significats no tan innocents que el mot “figa” comporta.

Ens acompanyarà Montserrat Pons qui ens oferirà una mostra de productes elaborats a partir de la figa del camp experimental de Son Mut Nou de Llucmajor.

En breu us indicarem el carrer i lloc exacte on podreu trobar la paradeta del Cançoner 2.0.

Lloc: Pendent de confirmar.

ESPECTACLE Divendres, 25 d’Octubre de 2013 a les 20h Poesia de Marià Villangómez El poeta Josep Lluís Aguiló ens oferirà un recital amb poemes de Marià Villangómez.

Aprofitant la celebració del centenari del seu naixement ens aproparem a l’obra impregnada de paisatge d’un poeta que com ell mateix deia “amava les imatges i les paraules pures”.

Lloc: Casa Museu Pare Ginard.

PROJECCIÓ DOCUMENTAL Divendres, 22 de Novembre de 2013 a les 20h El pla de Mallorca: la velocitat d’un canvi Aina Socies i Pere Sureda foren els guanyadors de la convocatòria de la beca d’investigació en cultura popular de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet de l’any 2011. Fruit d’aquest projecte d’investigació és aquest documental que porta per títol “El pla de Mallorca: velocitat d’un canvi” i en el que mitjançant entrevistes i testimonis dels seus protagonistes coneixerem les característiques i les transformacions d’aquesta comarca que alguns s’entesten encara a anomenar “la Mallorca profunda”.

Lloc: Casa Museu Pare Ginard.

PRESENTACIÓ DE LLIBRE Divendres, 13 de Desembre de 2013 a les 20h Els millors plats de la cuina popular de Mallorca Presentació d’aquest llibre especial i únic a càrrec dels seus autors, Antoni Tugores i Maria Antònia Sureda. En ell trobarem les receptes considerades com les més populars a Mallorca juntament amb detalls històrics i etnològics.

Lloc: Sala multifuncional de Sant Joan.

27

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 28

mel i sucre

esports

4 Grapes: orgia col·lectiva QuaTre GraPes

F

a dos anys que no em movia, que restava reposant a la que ja consider casa meva. sense massa trui... a vegades observant les discussions dels clubs de futbet, a vegades observant els nins i nines de l’escola que venien els dematins... i de tant en tant venien els escaladors i em començaven a estirar o pegaven bots damunt jo. Però he de dir que preferien anar a la muntanya i a mi em deixaven reposar bastant. Tot es començà a desbocar quan a casa meva els escaladors em dugueren un germà petit. i començaren a passar de mi quasi despectivament. Venia gent de tot sant Joan a fer-li cas al meu germà, joves que no havia vist escalar mai, i a mi que tenc més dimensions... ni cas. a mi em van prometre que em farien l’amor de forma molt suau (amb dutxa prèvia) però en lloc d’això, un bon matí sense tan sols deixar-me llevar les lleganyes van venir amb una grua (he de reconèixer que he engreixat un poc) i em van devallar... quina por. No m’acostumaré mai a la sensació de volar. i quina és la meva sorpresa?

Que en lloc del sexe... em duen a una casa i el meu company serà un ase jove. Dos anys esperant a casa per dutxar-me (i altres coses) i en lloc de dur-me a la dutxa, em duen a devora un ase... que a més va mig boig i no atura de córrer, tot i que he de reconèixer que és molt guapot. l’endemà, però, tal i com m’havien promès em dugueren a exhibir els meus encants... tot el meu cos, em dugueren a la dut-

28

xa... o més ben dit a la piscina... i un per un tots els escaladors i escaladores em feren l’amor... de totes les maneres possibles, des de qualsevol angle. Fins i tot teníem els fotògrafs que imortalitzaven aquell moment. i que podria dir del públic... el públic veia cada envestida amorosa que em feia cada escalador o escaladora amb autèntic plaer...

Per tots va ser un moment memorable... però sempre d’entre tots els escaladors i escaladores, en recordaré dos... els dos eren joves. el primer el recordaré per haver caigut quan tan sols començava i va estar a punt de deixar-me a mitges, de no continuar.

Però vint minuts després, va tornar disposat a arribar al límit amb mi i aquest pic vam arribar a la plenitud, a l’èxtasi. i l’altre... l’altre, va ser increïble... l’altre, tot i la poca experiència que té, va saber lluitar per mi, moments abans havia caigut

dins l’aigua i s’havia fet un esguinç al turmell però va tornar a cercar-me... va lluitar tan al límit de les seves possibilitats que quan va arribar al top, vam tenir un orgasme tots junts, va ser un orgasme comunitari: el públic, els escaladors, els organitzadors, jo i per suposat ell. instants com aquests queden a la memòria col·lectiva. instants com aquests valen tots els esguinços d’aquí fins a tornar vell. instants com aquests valen massa per no haverlos viscut. i ara, què? aquesta és la gran pregunta... cap on anam? Després de la gran orgia col·lectiva, després de sentir els màxims plaers, cap on anam? em diuen que no aturam de crèixer... cada vegada són més els escaladors i escaladores que s’interessen per mi. i ja sabem que el camí que vam començar tots junts fa molts anys no acaba aquí...

Qualque horabaixa, quan no hi ha ningú més, es Col·lega em ve a veure, molt de tant en tant, em mira i em diu a l’orella... tu, plafonet, aguanta, que junts ens queda molt de camí per recórrer. i si no fos per tu, els 4 Grapes no seríem on sóm. idea original: robert Garcia.

agraïments mil a tots els que ens vau fer viure un dia i una nit que recordarem molts anys. No posarem noms perquè els que ens vau ajudar ja sabeu qui sou. i nosaltres, els 4 Grapes també ho sabem.

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 49

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

va o pertanyen entt al ruteni. Deso les composicions po`etiques. 3. Far´ıem pip´ı. Quin oi! 4. Donar suport a les forces armades. Estan enfadats amb un s` aatir. 5. Dono asil a aquells que la societat isola. ` Instrumen nt per a fer una certa feina. En ntrada i sortida d’Arta Art` a 6. El comen¸ a. comencccamen nt de tot. El final de tot. Que marca all` o que en Marc adora. 7. Em faig una imatge menttal de la ginebra. Inflamaci´ nflamaci´ o de l’orella. 8. La forma d’´esser d’una lletra. Cintta per a cenyir, cinyell. 9. Obliga els mestres a ensenyar en angl`es. Una de les tres parts de la men nt humana segons Sigmund Freud. El qui porta la ma¸cca que crema na Carme. 10. Practicaren la masticaci´o o. D´eu egipci monos´ıl·lab. 11. Rei llegendari el nom del qual correspon al de l’actual presiden nt de Catalunya. Tenim l’horabaixa per datar. L´ınies perpendiculars. 12. Edificis destinats a la representaci´o d’obres o a l’assassinat d’Abraham Lincoln.

Refugis per als perseguits o desvalguts.

El podeu resoldre a:

Horitzont tals: al 1. Quan el crom est`a a dalt de tot hi ha una gran difer`encia de colors. Prenc la vida. 2. Pertanyentts al metall m´es popular de tots.

El mateix verb de dues definicions enrere, per` o ara en futur. 3. Que es basa pol´ıticamentt o moralmen moralmentt en el principi de la utilitat. 4. Relacionada amb la vellesa, com per exemple la dem`encia. Que t´e les galtes com un granot quan les infla. 5. Un anatomista estudia el valor at` omic de l’esquelet hum` a. a Fragmen nt irreal. 6. Un opressor accenttuat llan¸cca omica. Poc modern, d’altre temps. una vinyeta c` oom ` Que t´e almenys qualque representtaci´o en totes les de cirerer, esparaules d’aquesta frase. 7. Sin` o onim ` pecialmentt d’aquell que no ha crescut del tot. Depenen de les dates de naixemen nt que hom ha desat. melisucre.cat/?p=1422 8. Regula les normes lingu ¨´ıstiques castellanes. Hu´ al numer ´ o 48: mor ser´o os que flueix de les plagues i els tumors ul- Solucio cerats. Una altra vegada per aqu´ı? 9. Conjunci´ o E S C A L A D O R S G ´ tan sols la maB O R D A O L I O S A circular. Arrancat d’una mina. Es R U I N O S I N N A T re que rema. 10. Gust´ os o bondad´ o os. Situats dins o I S T S A L V O U S l’arrel. 11. Aqu´ı n’hi ha una de sola, pero ` n’hi ha E I S C L A P E N un M´ on ple, segons Plat´ o o. Relatiu o pertanyen o nt a S I C A R I A L L A C l’orella. Onomatopeia que tamb´e frequen ¨ nta t bastantt M A R E I G A L A M A R C A A R S E N I els Mots. 12. Arbre que fa nectarines. Norantta O G A L A R T S A R graus. 13. Qu` aadruple ad ` essa. Pertanyentts als astres.

Ver rticals: 1. Ha passat perqu`e ho ha fet passar: l’han acusat. Quan sobrin les pedres precioses vermelles, les posarem d’ull als bornis. 2. Relati-

R A D A

I N A R

C S L A R I I M E S A E N T E S A B S O A T E S I U

T E A L T S A

29

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Gelea de codony saCraMeNT Ferrer

e

l codonyer és un arbre o arbust originari de l’iran i del Turquestan. És conreat en una gran part d’europa, inclosos els Països Catalans i les illes Balears. els codonys, per la seva aspror, hom no se’ls sol menjar crus, sinó en forma de confitura sòlida (codonyat). a Mallorca, antigament també en feien gelea, que és una preparació gelatinosa obtinguda fent bullir suc de fruita amb sucre. s’emprava sobretot per acompanyar els bunyols a la festivitat de les Verges, el 21 d’octubre.

Ingredients - 1 quilo i mig de codonys - 1 quilo de sucre - 1 litre i mig d’aigua Preparació - Pelar i treure els pinyols dels codonys i fer trossos més o menys petits. Pesar els bocins per fer 1 quilo just.

- Col·locar els codonys al foc dins una greixonera amb un litre i mig d’aigua.

- Ha de bullir a foc molt fluix uns 45 minuts.

- Quan comencen a tenir color, afegir el sucre i coure durant deu minuts.

- l’endemà coure deu minuts més. Quan la confitura és freda, entre bullida i bullida, comprovar-ne la consistència; quan ens agradi d’espessa ens podem aturar.

- Ha de coure durant tres dies, deu minuts cada dia. remoure constantment perquè no s’aferri.

- separar amb un colador xinès l’almívar de la pasta de codony. l’almívar és la gelea i amb el sòlid obtindrem confitura de codony.

- Col·locar per separat dins pots ben nets i secs.

- Tallar rodones de paper de barba mullat amb esperit. el paper ha de quedar en contacte amb la melmelada sense que hi quedi gens d’aire.

- Tapar els pots i enganxar una etiqueta amb el nom de la fruita i la data en què l’hem empotada.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

30

Tel: 971 52 60 78

mel399_mis298 26/09/13 10:03 Página 31

mel i sucre Efemèrides

agenda

Dies assenyalats octubre: santa Teresa (1), sant Francesc (4), Mare de Déu del Pilar (12), sant lluc (18).

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ✆ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.40, 7.50, 14.45, 16.05 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15

El mes aquest mes toca fer el vi. És bon temps per començar a exsecallar els arbres que ja han fet l’anyada. És temps de magranes, nous, gínjols... la pluja d’aquest mes ajudarà molt al camp i és temps de sembrar ordi, civada, faves i farratge per als animals. També podeu llaurar i adobar. si ha plogut una mica potser trobareu algun esclata-sang i alguna gírgola.

sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 8.45, 11.30✆, 13.30✆, 16.00✆ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00✆, 13.00✆, 15.30✆, 19.30✆

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41 (10.25), 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41, 16.41, 17.41, 18.41 (18.25), 19.41, 20.41, 21.41, 22.41.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.15, 22.10.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

1 oct.

15 27 31 15 nov.

surt es pon 07.44 19.31 07.58 19.10 horari d’hivern 07.15 17.48 07.32 17.41

la lluna 27 setembre 5 octubre 12 19 27 3 novembre

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 29 de set. ariany dia 6 d’oct.

Montuïri dia 13 Petra dia 20 Porreres dia 27 sant Joan dia 3 de nov. Vilafranca

Octubre de 1993 • es va obrir la perruqueria d’en Toni Gayà rotger, al carrer de Bellavista. atenia tant homes com dones.

• la Cooperativa del Camp Mallorquí va presentar a sant Joan un nou producte que havia de comercialitzar-se a partir del Dijous Bo: bossetes d’ametles ecològiques, pelades, torrades o mòltes.

• el batle de sant Joan, Gabriel Mora, bravejava a la premsa que sant Joan era el municipi del Pla on els imposts eren més baixos.

• Varen trobar morta una dona de 80 anys, Margalida sastre Ferragut, dins la cisterna de ca seva, al carrer de Petra. els bombers varen haver de treure tota l’aigua per recuperar el cadàver.

Octubre de 2003 • es va anunciar la reobertura de l’estació de tren de sant Joan. De moment, la reforma de la carretera de sineu, un complement imprescindible, no tenia data.

• Va morir la superiora de les monges de la Caritat, sor Catalina.

Només tenia 64 anys i havia estat bona i sana fins una setmana abans de la mort.

• estava prevista la remodelació de l’antic escorxador, per dedicarlo a un espai per a joves.

• el Team Pastereta va organitzar una competició de trial a diversos punts del terme de sant Joan.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

31