Issuu

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

En memòria d’en Pep ToMeu CoMPaNy

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Assemblea general de la Cooperativa aNToNi sasTre

Juny 2013. Núm. 396 revista d’informació general

Entrevista amb na Joana Gayà QuaTre GraPes

Edita associació Mel i sucre sant Joan

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2013 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnau Company, Quatre Grapes, Jaume ramis, Tomeu Company.

Fotografia PeP Gayà

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Excursions FreDeriC FeBrer Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Passatemps arNau MoraTiNos

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Festa del sol que Balla. Contracoberta Foto de Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ el Pla de mobilitat de sant Joan, que hauria de resoldre, com a cosa prioritària, la circulació pel carrer de Petra, ha topat amb la dificultat del carrer de sa Bastida, que havia de recollir un dels sentits de circulació i permetre que el carrer de Petra recollís l’altre sentit. Com que el carrer de sa Bastida té cases habitades, s’hi ha de fer una vorera per als vianants (com a mínim a un dels dos costats). la calçada que quedaria després de restar del carrer la trinxa necessària per a la vorera no arribaria a l’amplada mínima, tenint en compte que hi haurien de poder passar també camions de gran tonatge. el carrer de Petra és part de la carretera Ma-3220 (Montuïri-Petra), competència del Consell de Mallorca. els tècnics d’aquesta institució han de donar el vistiplau a qualsevol modificació del traçat que faci a la carretera i tenen, per tant, la darrera paraula en la reforma circulatòria del carrer de Petra. Fins que no s’hi pugui posar remei, el carrer de Petra haurà de seguir essent de dues direccions, i una de dues: o s’ha de prohibir aparcar als dos costats o els embossos seguiran a l’ordre del dia. ✑ a mitjan mes de juny es va obrir la piscina municipal. l’ajuntament ha adjudicat el servei a l’única oferta que tenia, que

La tradició de posar flors el dia de la processó del Corpus continua ben viva.

havien presentat les mateixes persones que duien la piscina l’any passat. Na iolanda i el seu home en Jaume resideixen a sant Joan, d’on ella descendeix: és filla de na Bàrbara “reimoro”. la piscina estarà oberta fins el 15 de setembre, cada dia de 10.30 a 14.00 i de 16.30 a 20.30 h. Com la temporada anterior, el bar despatxarà hamburgueses i similars. la concessió de la piscina obliga a tenir socorristes les hores que estigui oberta al públic. un dels que han llogat és la néta d’en Biel Mora “Belos”, n’aina. abans de poder posar en marxa la piscina, l’ajuntament ha hagut de canviar dos motors, ja que els que hi havia eren inservibles. ✑ el santjoaner Pep Biel Mas Jaume “Gorreta” ha fitxat pel ra-

yo Vallecano de Madrid. Nascut l’any 1996, la temporada 20132014 serà un juvenil de segon any a l’equip a de divisió d’honor. Va jugar amb el Manacor, el CiDe i aquesta darrera temporada jugava a la divisió juvenil nacional amb el Juventud sallista d’inca, filial del Constància, que el va fer debutar amb l’equip professional a segona divisió B de la lliga espanyola. També enguany fou convocat per la selecció Territorial Balear sub-18, per disputar el Campionat d’espanya a Melilla i a Madrid, en què feren subcampions. segons els informes que hem pogut consultar és un jugador esquerrà de gran qualitat tècnica, que es mou molt bé entre línies, i un gran passador. Controla la pilota amb criteri i cerca l’opció ofensiva millor.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 4

mel i sucre ✑el 26 de maig va morir en Pep Bauzà Mesquida “Jordi”, víctima d’un càncer, a l’edat de 46 anys. Tot i la crueltat de la malaltia, que l’ha fet partir quan encara tenia molt per fer i per dir, va aconseguir finir amb dignitat i serenor. Va triar morir a ca seva i el dia abans de la mort, sentint-la a prop, va voler veure per darrera vegada els seus amics, com qui se’n va de viatge. el capellà que va dir el seu funeral va contar que en Pep li havia dit que el que li sabia més greu de morir-se era no veure més els seus fills, en Pep ramon i na rosa Maria. També el seu íntim amic Tomeu Company “Ferro” va llegir unes emotives paraules de record, que ens ha fet arribar i reproduïm en aquest mateix número. ✑ el diumenge 16 de juny varen començar els actes de la festa del sol que Balla. el capvespre sortiren els Dimonis de l’escola. Més tard es va fer la gelatada solidària, a benefici del centre escolar santa rosa, de Nicaragua, amb el qual està agermanada la nostra escola. el divendres 21 hi va haver el pregó de festes, a càrrec dels alumnes que enguany deixen l’escola, i sopar de germanor. el dissabte, nova sortida dels Dimonis, boti-boti i “olimpíada per a nins i nines”. el diumenge, tercera sortida dels dimonis, Nit Màgica a Consolació, amb l’actuació del

grup Morfocirc, sopar i acampada a Cas Donat. el dia de sant Joan va començar amb l’arreplegada per veure sortir el sol i xocolatada. a mitjan dematí, corregudes de cintes, jocs diversos i berenar. Per cloure la festa, darrera sortida dels dimonis, missa i sortida de sant Joan Pelós i el Corb de sant Nofre. ✑ Des del 26 de juny i fins el 6 de setembre s’ofereix l’escola d’estiu, per a nins d’entre 3 i 12 anys. l’organitza l’empresa Triasport, que actua sobretot a les comarques del Pla, el llevant i el Migjorn de Mallorca. els preus tenen una subvenció municipal del 40%. anar-hi un mes sencer costa 90 euros, arribar a les 7.30 en lloc de les 9.00 són 25 euros més i sortir a les 15.00 en lloc de les 14.00 també 25 euros. es pot pagar per mesos sencers, quinzenes, setmanes o dies solts. ✑ la berbena que els quintos organitzaren el mes passat a la plaça de la Constitució va provocar les queixes d’alguns usuaris de la plaça, que el diumenge la trobaren feta un desastre, amb brutor per tot i botelles de vidre trencades. També els veïns es queixaren que la festa va durar fins a la sortida del sol, molt més del que permeten les ordenances i sense que fos una excepció justificable.

✑ la Coral de sant Joan, juntament amb les de son servera i Felanitx, dirigides, respectivament, per Joana estelrich, Francisca Mas i Margalida Massutí, i amb l’acompanyament al piano de M. antònia Gomis, varen oferir el 22 de juny, a la vila del llevant, el concert que han dedicat als compositors richard Wagner i Giuseppe Verdi, nascuts el mateix any, fa exactament dos segles. les tres corals oferiran el mateix concert a Felanitx i, finalment, a sant Joan, per les festes de l’estiu. ✑ el darrer ple municipal (de finals de maig) va ser presidit per la tinenta de batle, Catalina Gayà. la raó va ser la baixa per malaltia del batle Joan Magro. el segon dilluns de juny ja estava recuperat i es va poder reincorporar a la seva tasca. Com que el ple es va desenvolupar sense problemes, alguns ho veuen com una mostra que l’equip de govern (PP + axsJ) està ben coordinat. Diuen que en legislatures anteriors hauria estat impossible que se celebràs un ple sense la presència del batle. ✑ les goteres del poliesportiu municipal només s’aturen de rajar quan deixa de ploure. el mes passat es va haver de suspendre un partit de futbol pels bassiots que hi havia a la pista. l’empresa adjudicatària, Melchor Mascaró, hi va fer feina però encara no ho

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 5

mel i sucre ha pogut arreglar de tot. un problema que hi ha és que les plaques solars instal·lades damunt el pavelló dificulten la tasca de localitzar i tapar les goteres. ✑ el diumenge 14 de juliol se celebraran les beneïdes de sant Cristòfol, que organitza la Penya Motorista de sant Joan. a mitjan horabaixa hi haurà concentració de motos antigues i de gran cilindrada, seguida de benedicció de vehicles (durant la qual es repartiran premis) i missa en honor de sant Cristòfol. s’han convocat un bon nombre de clubs motociclistes de tot Mallorca. enguany no es fan les “burballes de sant Cristòfol”. l’any passat ja no n’hi va haver, però aleshores la raó eren les obres a la plaça de la Constitució i, sobretot, les diferències amb l’ajuntament per la qüestió del circuit de motocròs de Binifarda. les relacions amb l’ajuntament pareix que s’estan normalitzant. el programa de la festa parla de la “col·laboració especial de l’ajuntament de sant Joan”, que deu fer referència a la subvenció que va aprovar el ple municipal per pagar els xeremiers i una altra per a l’orquestra d’un sopar a la fresca.

Pep Biel Mas Jaume ha fitxat pel Rayo Vallecano de Madrid. Ha de fer 17 anys i jugarà a l’equip juvenil A de divisió d’honor.

✑ el darrer diumenge de maig es va celebrar la festa del Corpus Christi. els carrers per on passa la processó es varen adornar amb catifes de flors i fulles i domassos

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 6

mel i sucre als balcons. Com és habitual, un dels carrers més endiumenjats era el de Fra lluís Jaume. ✑ l’associació de Persones Majors va organitzar una visita a son Baró, que va comptar amb les explicacions de l’historiador santjoaner Josep Bausà. allà es va suscitar una qüestió interessant. Com sabeu, la família de fra lluís Jaume va estar a son Baró i per això hi degué néixer en Melcion (el nom secular de fra lluís). ✑ el popular omar ja no viu entre nosaltres. Després de més de deu anys residint a sant Joan, s’ha embarcat cap a la ciutat de Tetuan, d’on és natural. Diuen que alguns compatriotes seus i altres santjoaners varen fer una col·lecta per pagar-li el passatge cap allà. N’omar ha dit que quedarà a viure definitivament al Marroc. ✑ Per commemorar la festa de sant Joan, l’entitat som Països Catalans va organitzar la campanya “som Cims”, consistent en la pujada al màxim nombre de cims dels Països Catalans durant el cap de setmana del 22 i 23 de juny, per tal de reivindicar el territori. a la nostra zona es va triar el puig de Bonany, “una de les fonts inesgotables de saviesa i bellesa de què disposam, que se situa al bell mig del triangle dels pobles de Petra, sant Joan i Vilafranca de Bonany”. els qui pujaren des dels tres pobles es trobaren a dalt per dinar de pa taleca. ✑ l’escola de Ball de Bot d’aires de Pagesia va celebrar la tradicional ballada de final de curs a la plaça del Centre, el 26 de maig. el dissabte 8 de juny, més ball, aquesta vegada per commemorar els 37 aniversari d’aires de Pagesia. acompanyà els amfitrions el grup arreu.

un any més, l’associació de Persones Majors organitza un taller d’herbes dolces coordinat per antonia Bauzà “Maiolina”, que arreplega les herbes necessàries, aprofitant l’esplendor de la nostra vegetació i la sabiduria popular. Cada persona aporta el licor i es van fent la combinació d’herbes particular per elaborar aquesta beguda tan nostra, a la vegada que es van comentant les qualitats de cada una de les herbes. CaMÍ FloriT llevamà, card, fonollassa, rosella, cascall, lletsó, vinagrella, corritjola, ginesta, aritja, fonoll, passionera, cugula, mare-selva, safrà bord, floravia, canyaferla, baladre, argelaga, albó, falguera, olivarda, estepa, clavell de moror, coscoll, heura, contell, englantina, vidalba, murta, maimó, cama-roja, campaneta, ravenissa, bruc, guixó (i en l’aire color de vaume l’esgarrifança d’un poll). ✑ l’associació de Persones Majors de sant Joan, amb la col·laboració de l’ajuntament, té prevists uns quants d’actes per a aquest estiu. són els següents: dia 20 de juliol hi haurà nit d’havaneres a la plaça de la Constitució, amb el grup “D’anada i tornada” de santa Catalina (Palma). a començament d’agost es presentarà el llibre de Francesc Vicens

Paradiseoflove, que fa un repàs de la música dels seixanta i setanta a Mallorca; possiblement hi haurà l’actuació d’un grup musical que versionaran les cançons d’aquella època. Finalment, gràcies a la uoM es muntarà una exposició sota el lema “la bellesa d’envellir”, que es podrà visitar durant bona part del mes d’agost.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 7

mel i sucre

recordança

En memòria d’en Pep ToMeu CoMPaNy MoNroiG (Ferro)

uan encara no ho sabíem, les coses eren igual. Home honest i formal, podies confiar en ell. Dic això abans de començar, perquè tot el temps que ha durat aquesta malaltia (ahir va fer set mesos), ell sempre restava importància al seu patiment i encoratjava a tots els qui l’envoltàvem, amb bones paraules i gestos. en Pep tenia un caràcter obert, encara que era molt prudent amb les coses que estimava. Ha estat una persona amb unes conviccions clares i fidel a la seva persona. Davant les dificultats, que n’ha trobat així com tots en trobam, es creixia i procurava afrontar-les amb més o menys encert, però mai girant el cap. el seu tresor eren els seus dos fills, i per ells lluitava cada dia. Durant aquests darrers mesos, amb molta delicadesa i saviesa, els ha anat preparant per a aquest més que possible desenllaç: amb consells, proteccions, paraules tendres i alguna de gruixada, amb l’esperit que, en el moment que ell no hi fos, poguessin fer costat a na Xisca, i tots junts afrontassin la nova situació un

poc més preparats. Tu, Xisca, has estat aquests darrers mesos (tots els que ha estat malalt) la persona que ha sabut dur les coses com calia, amb el caràcter que et caracteritza: dolç i tranquil, i li has transmès en tot moment la serenor que ell necessitava. a vegades la vida sembla injusta i, qui sap, ho és, però també hem de cercar l’altra part. allò injust hagués estat no poder conèixer en Pep, no poder gaudir de la seva personalitat, del seu humor, de la seva amistat ni del seu amor. Passional amb moltes coses: cavalls, fora vila... i amant de les

coses senzilles. No necessitava grans coses. Mai no li vaig sentir dir una mala paraula cap a ningú, i no li agradava gens sentir criticar ningú. No me vull allargar més perquè el patiment tampoc no em deixa, però era de justícia que les persones que no han tengut la fortuna de conèixer-lo bé, sapin una mica com era en Pep. estic convençut, amic meu, que allà on siguis, segur que tendràs un lloc preferent perquè t’ho has guanyat a pols. i, com diu la cançó: tu ets el regal més gran. Descansa en Pau. sant Joan, 26 de maig de 2013

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Pรกgina 8

mel i sucre

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 9

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 29 de maig de 2013 la sessió va començar puntualment, a les 9 del vespre amb una sorpresa de darrera hora: el batle Magro no va poder assistir per problemes de salut sobrevinguts hores abans, de manera que va presidir la primera tinent-batlessa, Catalina Gayà. Va ser com si fos un entrenament per quan, en el mes de setembre, agafi el timó de l’ajuntament des de la mateixa batlia, en virtut de l’acord de governabilitat signat el 2011 entre els representants del Partido Popular i de l’assemblea per sant Joan. i aquest entrenament va anar prou bé. així com en legislatures passades hagués estat impensable arrencar el plenari sense el batle, i desenvolupar tots els punts de l’ordre del dia prenent els acords pertinents, idò en aquesta legislatura, això és possible. el perquè és ben senzill: hi ha un vertader equip de govern amb aptituds i actituds més que suficients por mantenir en perfecte funcionament totes les àrees de l’ajuntament, fins i tot si s’esdevé una absència imprevista del batle, com és el cas.

La sessió va ser presidida per Catalina Gayà, degut a la baixa inesperada de Joan Magro per malaltia. També va excusar la seva ab sència el regidor de Cxi Francesc Mestre, per motius personals. i de públic? idò 5 assistents. entre ells el president de la Penya Motorista, la qual cosa me va provocar un debat intern de si

devia ser allà per tenir noves del litigi que mantenen ell i un terratinent local via denúncies creuades a través de l’ajuntament, que ja ha provocat més d’una situació diguem-ne compromesa dins l’àmbit quotidià local, o i si hi era per alguna altra cosa. revisant l’ordre del dia hi vaig veure un punt sobre subvencions a entitats locals. Hi devia ser per això... o per totes dues coses... una vegada iniciada la sessió es varen aprovar per unanimitat les dues actes anteriors, i es va informar dels decrets de batlia, que actualment són passats per escrit als regidors, de manera que ja no els sentim de boca del secretari con si fos una lletania. Tot seguit es varen prendre, també per unanimitat, els acords necessaris seguir continuar el procés de canviar de lloc el camí d’accés públic al cim del puig de sant Nofre: l’aprovació del projecte de recuperació del camí, i del de desafecció del tram del camí que du a les cases de Sa Bastida, que passarà a ser privat per haver-se traslladat habilitat com a públic l’altre accés al Puig

de sant Nofre. Tot i les restriccions econòmiques, el consistori encara ha pogut posar als pressupostos de 2013 una partideta de doblers per ajudar les entitats locals a fer activitats. amb càrrec a aquesta partida es varen aprovar per 6 vots a favor (3 AxSJ, 2 PP i 1 PSOE) i 1 abstenció (CxI) les següents subvencions: a) Xeremiers locals: 600 € per diverses actuacions. b) Penya Motorista: el cost de l’orquestra del sopar a la fresca que fa l’entitat i el cost dels xeremiers per la festa de sant Cristòfol. c) Coral de sant Joan: 900 € per diverses actuacions. d) Davallament: 1.000 € més el cost de l’ambulància pel dia de la representació d’aquest esdeveniment. e) Centre Cultural: 300 € per la sortida de sant Joan Pelós i el Corb de sant Nofre, i el compromís d’incloure diversos actes propis d’aquesta associació dins les Festes Patronals i altres festivitats. f) 450 € en regals per fer una rifa.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 10

mel i sucre g) associació de Mares i Pares: 1.000 € per la festa de les disfresses, els actes de la Festa del sol que Balla, i activitats de les festes de Nadal. h) associació de Persones Majors: 400 € per un concert d’Havaneres i 300 € per la presentació d’un llibre. i) aires de Pagesia: 200 € per la Trobada d’escoles de ball, 500 € per la festa d’aniversari, 450 € per la trobada de balls populars, i el compromís d’incloure diversos actes dins les Festes Patronals i altres festivitats. l’acord compromet les associacions a aportar a l’ajuntament els comprovants de les despeses realitzades pel total de la subvenció, el darrer acord del dia va ser per aprovar per 5 vots a favor (3 axsJ + 1 Psoe + 1 Cxi) i 2 abstencions (PP) l’adhesió del nostro municipi a l’Associació xarxa Ramon Llull, que vetla per la defensa de la nostra cultura, i especialment de la llengua catalana, actualment tant malmesa pels atacs sistemàtics orquestrats pels governs central i autonòmic. es tractava d’un tema “calent” al nostre consistori, governat per dos partits d’ideologies quasi antagòniques (PP i assemblea per sant Joan) en virtut d’un acord de governabilitat l’esperit del qual era, i és, unir els esforços dels grups polítics i socials més representatius del poble en aquests

temps de crisi i tempestes econòmiques i financeres que ens ha tocat patir. l’abstenció del PP, en aquest cas, va “refredar” aquest punt calent, o com a mínim no va afegir llenya al foc.

Els regidors votaren per majoria l’adhesió del nostre municipi a l’Associació xarxa Ramon Llull. en el punt d’informacions hi va haver les següents intervencions: De Josep Bauzà Bonet: a) Catàleg de Patrimoni: s’ha aportat un document que s’havia trobat a faltar, i segueix la seva tramitació. b) Peri “ es Turó”: segueix el seu procés. Hi estan fent feina els tècnics del GaT, l’arquitecte i el secretari municipal, i l’equip de govern. c) Goteres del poliesportiu municipal: l’empresa adjudicatària les va arreglar, però se n’hi han tornat a detectar. s’ha tornat a avisar l’empresa adjudicatària (Melchor Mascaró sa) d) Xarxa municipal d’aigua potable: s’ha instal·lat un rellotge que permet concentrar l’extracció d’aigua del pou a hores en “tarifa nocturna”, que és més barata que la diürna. e) Brigada Municipal: s’ha racionalitzat el sistema de prioritzar, executar i controlar les feines,

mitjançant uns “estadillos” accessibles per tots els regidors amb responsabilitats sobre temes de manteniment i altres feines municipals pròpies de la brigada. f) al Casal de Persones Majors s’ha habilitat una sala per acollir reunions “en petit comitè” d’entitats locals que la puguin necessitar, incloent els partits polítics amb representació municipal. g) al Passeig de Mestre Mas s’ha instal·lat el primer comptador “intel·ligent” per lectura de consum elèctric, que abaratirà un poc aquest servei. h) Pla de Mobilitat: el carrer de Petra es perfila com a el principal escull per aquest Pla, ja que el carrer que s’havia de fer servir per descongestionar-lo (el Carrer de sa Bastida) no és considerat practicable per camions de gran tonatge per part dels tècnics del Consell de Mallorca. Fins que no se pugui posar remei, el carrer de Petra haurà de seguir essent de 2 direccions, i una de dues: o s’hi ha de prohibir aparcar ambdues voreres, i els embossos seguiran a l’ordre del dia.

El principal entrebanc per dur a terme el “pla de mobilitat” previst per l’ajuntament és el carrer de Petra. i) Ja s’han instal·lat els bancs davant el Centre sanitari, i en poques setmanes s’hi muntarà el parasol.

Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 11

mel i sucre j) s’han hagut de posar dos motors de la piscina municipal, ja que els que hi havia eren inservibles. k) Punt Verd: es va tornar a muntar tot el sistema de control d’accessos, però no va funcionar com tocava. Hi seguiran fent feina fins que funcioni. l) Pista de tennis de son Juny: s’hi instal·larà un comptador de fitxer per facilitar el servei a la gent que hi vulgui pujar a jugar. De Catalina Gayà: m) servei de Piscina Municipal: s’ha adjudicat a la única oferta que hi ha hagut. s’obrirà del 15/06 al 15/09, de les 10:30 h a les 14:00 h i de les 16:30 h a les 20:30 h. n) servei d’escola d’estiu: en aquests moments s’estan valorant 2 ofertes, ambdues d’empreses de reconegut prestigi. esta previst iniciar el servei el 25/06, i l’ajuntament es farà càrrec del 40% del cost per infant. acte seguit, tot just abans del darrer punt, el secretari va proposar incloure un punt d’urgència per permetre fer una modificació pressupostària amb la finalitat de tornar 30.600 € de mota d’un crèdit bancari, procedents d’una subvenció, en compliment dels acords presos en el moment de concertar aquest crèdit. es va acceptar per unanimitat la inclusió del punt a l’ordre del dia com a Moció d’urgència, i també la seva aprovació.

i ja per acabar, els precs i preguntes: De Noèlia llull: a) sobre el punt verd, agraint a l’equip de govern que fes cas de les peticions de neteja. b) sobre la berbena dels quintos, a veure quin paper hi havia tingut l’ajuntament. (Margalida Català respon que l’ajuntament va donar permís i va aportar l’escenari, però que sobre el servei d’ordre i la posterior neteja no s’havia adoptat cap compromís. Josep Bauzà i Margalida Català coincidiren en que s’hauria d’haver pactat, cosa que es comprometeren a fer l’any que ve, si és el cas). c) sobre els clots del Carrer Bellavista, i altres. (Josep Bauzà respon que està fet l’estudi de les necessitats, i pressupostat amb 11.000 €. la feina se farà abans de les festes d’estiu).

Començar i acabar un plenari sense el batle, amb tots els punts tractats i tots els acords presos: anys enrere una quimera, avui una realitat. De Frederic Febrer: d) Pregant fomentar la participació de públic als plenaris, anunciant-los a la web municipal, on s’hi haurien de publicar també les actes dels plens, i totes les ordenances municipals. e) Pregant al regidor d’esports

que potencii més les activitats esportives a nivell municipal, i també de les que arriben a través del Consell insular. f) Pregant que el govern municipal s’estudiï la possibilitat d’establir una col·laboració amb municipis veïns en matèria de policia municipal, com han fet darrerament llubí i Maria de la salut. g) Pregant informació sobre la previsió de les festes municipals o assimilades per aquest 2013. h) Pregant cercar maneres d’incentivar la utilització dels transport públic per part dels nostres ciutadans, donant més informació sobre els horaris i propiciant la confecció de targetes intermodals. i) Demanant informacions sobre varis decrets de batlia. acabats els punts de l’ordre del dia, la batlessa en funcions va agrair a la oposició que, en absència del batle, s’haguessin guardat algunes de les preguntes directes que tenien previstes per ell, i va aixecar la sessió a les 22:30 h. amb aquesta absència imprevista del batle s’ha demostrat que un ajuntament amb un bon equip de govern fent feina colze a colze no es veu frenat per l’absència d’una figura tan important com el primer edil. en legislatures passades, començar un plenari sense el batle hagués estat impensable, i poder tractar tots els punts de l’ordre del dia sense entrebancs importants, impossible.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 12

mel i sucre

converses amb els amics

em parlat de futbol amb en Joan oliver Bauzà, Marranxó, i la seva esposa, na Margalida Blanch. Pareix esser que després que el club de futbol canviàs cada temporada de directius i sobretot de president, degut als problemes que tenia el club, tot plegat va fer que el futbol quedàs bastant abandonat durant una temporada. això va ser la causa que uns quants pares aficionats al futbol i que tenien fills en edat de practicar aquest esport decidissin fer-se càrrec del club i endreçar fins on fos possible el que era el camp de futbol. Durant la presidència d’en Joan Marranxó, que aleshores era el transportista de l’empresa iscomar, es va tornar a posar en marxa de l’equip amb l’aportació d’alguns jugadors de Montuïri. a més d’iscomar, una altra empresa que va col·laborar bastant va ser iveco, que es dedicava a la venda de camions i furgonetes. També es va fundar una comissió que es cuidava de demanar camisetes i sabates per als jugadors. en Pedro Nigorra, amb el camió, els va proporcionar uns quants saquets de material per senyar el camp, emprant una maquineta que havia adquirit el club. el club, així mateix, va adquirir uns rotllos de manguera i tres o quatre aspersors per regar el camp

Futbol (14) Última època aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” abans de jugar el partit. alguns membres de la directiva cuidaven d’organitzar una rifa els diumenges que jugaven a sant Joan; es rifaven alguns objectes que havien regalat al club, i tot ajudava a cobrir despseses. els divendres a la nit, després de l’entrenament, els jugadors es concentraven a la caseta de son Gual o a la de son Manrè i la cosa solia acabar amb un sopar que normalment preparava na Catalina Gayà, esposa d’en Guillem Pagès. els entrenadors d’aquella època foren en Tomeu Xorris i en Tomeu Morán; en Tomeu Maiolí n’era el taquiller que despatxava les entrades els diumenges que hi havia partit i na Catalina de son santandreu regentava el petit bar; na Margalida de ca na Blanc cuidava de rentar les camisetes i sargir les calces que empraven els jugadors. D’aquesta manera, el club va marxar algunes temporades més fins que l’ajuntament, presidit per en Biel Mora, varen decidir edificar un pavelló esportiu al mateix lloc on hi havia el camp de futbol amb el propòsit de fer un nou camp a l’altre tombant del turó de son Juny. Durant el temps que duraren les obres de construcció del poliesportiu, el club de futbol no tenia camp per jugar i, per tant, no prenien part en cap competició de

les que organitzava la Federació, i va arribar la desfeta del club. El nou camp Com ja hem dit, el poliesportiu es va edificar on abans era el camp de futbol, però al mateix temps l’ajuntament va adquirir uns terrenys al tombant del turó de son Juny de cara al mestral i la tramuntana. entre màquines, excavadores i anivelladores feren una esplanada de les mides reglamentàries per a un camp de futbol. Hi feren un trespol de picadís i arena i l’enrevoltaren d’una paret de bloquets de devers un metre d’alçada. entre el que era el camp vell i el nou, hi havia un desnivell de nou o deu metres i es va haver de fer una escalonada de peces de marès de 59 escalons i alguns replans. També es va construir un túnel que anava des dels vells vestidors fins al nou camp, encara que aquest túnel no es va acabar mai, amb la sortida a mitjan lloc del terraplè. a una de les voreres del camp nou, hi ha ajagudes les quatre torres metàl·liques d’una alçada d’uns vint metres que servien d’enllumenat al camp vell. les obres del camp nou quedaren paralitzades i no s’hi han arribar a fer activitats. amb els anys, hi han nascut i crescut olivardes i altres herbes.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 13

mel i sucre

Tomeu Xorris (entrenador), Guillem Pagès, Miquel Nicolau, Quico Prados, Pasqual, Toni Sastre, Nino, Joan Jordi, Toni Marranxó, Benet, Toni Boveta, Joan Marranxó; Joan Beina, R. Cuca, Tolo Petrer, Tomeu Català, Ernest Mas, Guillem Mas, Julià, un montuïrer, Rafel Xeripa.

Miquel Gayà –es Pinxo–, Joan Beina, Tomeu Xorris (entrenador), Miquel Nicolau, Tomeu Català, Quico Prados, Rafel Xeripa, Nino, Benet, R. Cuca, un montuïrer que feia de porter, s’electricista, Joan Marranxó, Guillem Pagès; Toni Marranxó, en Bieló de Montuïri, Guillem Pagès, Jaume Mas de Montuïri, un montuïrer, Ernest Mas, Pep de na Fornera, Tomeu de Palma, Miquel es vidrier.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 14

mel i sucre

Joan Verger (entrenador), R. Cuca, Mateu, Toni Sastre, Rafel Xeripa, Benet, Llorenç Neo, Joan Beina, Miquel es Pinxo, Bieló de Montuïri, Lluís, Guillem Pagès, Tomeu Català, Tolo Petrer, Toni Boveta, Tomeu Morro (entrenador), Toni Oliver.

Toni des Centro, Lluís Cañas, Francesc Català, Miquel Mesquida, Miquel Dominer, Guillem Bronder, Martí Putxo, Toni de sa Plaça, Miquel, Toni Oliver, Rafel Veny, Juanjo Pagès.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 15

mel i sucre

converses amb els amics

ls nostres avantpassats deien que al llarg de l’any hi havia tres dijous que resplendien més que el sol: el dijous sant, Corpus Cristi i el dia de l’ascensió. sobre l’ascensió, hi havia la creença que era un dia tan solemne que ni tan sols els ocells duien busques al niu. el dijous sant també era un dia molt solemne i es feien dues processons, una al matí després de l’ofici per l’interior de l’església, que portaven el santíssim des de l’altar major fins a la casa santa, on ramania reservat fins l’endemà; i una altra al vespre. Però anem al dia que ens ocupa, el dia del Corpus i la seva processó. enguany es va celebrar el diumenge dia 2 de juny i la processó va sortir de l’església més o manco a la posta de sol. a mitjan capvespre, abans de sortir la processó me vaig embadalir fent una volta pels carrers per on havia de passar la processó i me va alegrar veure que encara queda gent amb il·lusió de festa i ganes de col·laborar de manera espontània. el tram del carrer de Palma estava adornat amb una guirnalda pels costats de les voravies, i pel mig hi havia una dotzena de dibui-

La processó del Corpus aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa” xos molt ben aconseguits confeccionats amb flors de tots colors. algunes finestres i balcons estaven adornats amb domassos de color grana i a la finestra de la rectoria, una bandera mallorquina i un domàs de color grisenc a la balconada que dóna a la plaça. al carrer de Bellavista hi havia una catifa de flors escampades i poca cosa més. al carrer del Consistori, murta escampada i alguns cossiols, les finestres de la Casa de la Vila estaven endomassades amb petits domassos o banderoles de sant Joan. al carrer de Petra, guirnalda de llorer per les voreres i al llarg del carrer, uns continuats dibuixos geomètrics que semblaven calzes. el carrer del frare Jaume era el més treballat, me va fer recordar quan alguns membres del Teleclub dissenyaven els dibuixos amb un guix i els veïnats, amb molt d’entusiasme, anaven component les fulles d’heura i les flors. enguany també ha estat un dels carrers més vistosos i el que més gent ha visitat. el disseny estava compost per una guirnalda per baix del marge de les voreres i dues dotzenes de mitjos rotllos pel mig del carrer que

semblaven llunes en quart creixent i que els veïnats, també amb molt d’entusiasme, anaven completant amb fulles o brots de tuies i moltes de flors de tots els colors. l’ornament acabava amb un rotllo gros enllestit amb fulles multicolors. el carrer del Mestre Mas, al seu torn, estava ben net i amnb una dotzena de cossiols per damunt les voreres. enguany, a la processó es varen exhibir algunes relíquies que feia molts d’anys que estaven guardades al museu parroquial dins vitrines amb tapajuntes entaxtatades. el grup de tambors encapçalava la processó seguit del cor parroquial, el qual, a més de cantar Hostiapura i Cantemoselamorde losamores, també eren els protagonistes que portaven les llanternes i la gran creu de plata. altres quatre membres del cor portaven el tabernacle amb el santíssim, protegits pel pal·li gros, que portaven vuit dels pares o familiars dels set o vuit nins i nines que també assistiren vestits de primera comunió. Tancaven la processó el pare Joan Martí i mossèn Gabriel Ferriol amb els ornaments de circumstància i alguns feligresos despistats que quedaven endarrerits.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 16

mel i sucre

esports

Quatre grapes femení: entrevista amb na Joana Gayà Bujosa QuaTre GraPes

uan tanquen una cursa vol dir que ja no compta per la classificació. Quan això li ha passat... ha continuat corrent i ha arribat a la meta, perquè el que per ella compta no és el cronòmetre ni la posició final... el que és important és no rendir-se. Per la satisfacció personal d’acabar. aquesta és sa Joana que jo conec. Ha participat a: curses de bicicleta de muntanya, mitges maratons de muntanya, entre elles Callosa de segura (on aconsegueix la segona posició), duatlons i, al 2012, va ser finisher a la Trail serra de Tramuntana (65km). a manera d’anècdota, va començar la Trail amb un esquinç a un turmell i la va acabar amb un a cada peu.això demostra una capacitat de sofriment increïble. Ets una superwoman? No. Què ets? aquesta és una pregunta difícil de respondre... podríem passar molt de temps i pàgines per poder definir una cosa tan simple i complicada a la vegada. L’escalada, un estil de vida? sí, estil de vida. aquest dies que parteixes, desconnectes de tot (Betlem: és el que ens ha enganxat). Ni telèfon, ni radio, ni tele, completament desconnectats: simplement en el que pensam és en l’escalada i en disfrutar de les sensacions que mos aporta la muntanya. ens alliberam de tot, quan tornam és quan pensam en tot el que hem de fer (Betlem: el dilluns la liam).

Aquest estil de vida t’ensenya a valorar més... Lescoses,agafes menjar i llibres per passar el cap de setmana o un viatge i has de passar aquells dies amb el que tens... no tens res més! a vegades ens ha passat que hem agafat molt poques coses i al final encara en sobren (és brutal quan fas una reflexió i beus un poc més de birra). I les persones. Quan vius 4 dies dins una furgo amb una persona, vius en un espai reduït i molt gran a la vegada. Baixar d’escalar, començar a fer fosca, llegir un poc, preparar el sopar amb una botelleta de vi i un poc de cervesa... són sensacions que enganxen. Darrerament hem coincidit a una zona d’escalada amb un home d’uns 60 anys, equipador de la zona. al principi marcava distància, però a mesura que passaven els caps de setmanes s’anava creant una relació molt estreta.

Des de quan l’escalada? Vaig començar fa un any i mig o dos. realment l’escalada em va enganxar a alacant, on he estat vivint aquests tres darrers anys. a partir de llavor, casi cada cap de setmana he escalat. al principi que vaig començar ho combinava amb curses de muntanya però, aquest darrer any, m’he dedicat només a l’escalada. He escalat a alacant, València (Chulilla i Montanejos), andalusia, Conca. realment aquest amor per sa muntanya me’l va inculcar munpare des de molt petita... record que m’ensenyava a mirar ses fites, a mirar els camins, fixar-me amb les petites coses... Tenc molts de bons records de la meva infància a la muntanya. record molt bé haver anat d’acampada i que mumpare a l’hora d’anar a dormir ens muntés una cabanya. Mos va fer un jaç blanet amb herba i amb una espècie de toldo

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 17

mel i sucre blau que duia mos va tapar sa serena... vaig dormir perfecte aquell vespre... I ara has passat de sa cabanya a sa furgo... sí. realment dels millors records que tenc d’aquests darrers dos anys sén anant amb la furgo i visitant llocs, que si no fos per l’escalada, casi segur que no hagués visitat... Primera dona escaladora a Sant Joan: encadenant a flaix 6c+...6C+ són paraules majors. Tant com paraules majors... estic molt contenta d’haver aconseguit aquest grau però és una passa més per poder seguir millorant. Escaladora? Des del primer moment no vaig tenir dubtes que era escaladora. No m’hi sent ara que faig 6c+, m’hi vaig començar a sentir quan vaig començar a pujar de primera, a viatjar amb la furgo per conèixer llocs d’escalada nous, a disfrutar del peu de via i de les sensacions que em transmet la roca. I sa por? Tenc por... a què tenc por? la por crec que és un estat psicològic i que va en funció, entre moltes altres coses, de la motivació. a mesura que va passant el temps vaig adquirint més coneixements que em permeten tenir més recursos i sentir-me més capaç. S’altre dia vares tenir molta por a Alaró... o no? sí, vaig tenir molta por, sentia que volia i podia però el meu subconscient m’estava dominant, Potser això s’expliqui per la falta de motivació i pel cansament acumulat, ja que el mateix matí havia escalat fort. Por a caure? sí, tenia por a caure. No, no tenia por a caure. Por a la incertesa... a no saber com reaccionaria davant les preses que em duien

fins a la pròxima xapa. Quan vas encadenant penses tant? ufffff... Més que pensar, intent arribar al meu màxim estat de concentració, visualitzar la via, anticipar els moviments, respirar bé, no malgastar energia; realment la concentració és pensar? Què te duu a seguir escalant? sobretot les sensacions que m’aporta; alliberament, autosuperació, satisfacció personal... Has estudiat ciències de l’activitat física i de l’esport. Què te va dur a triar aquest camí? sí, aquests tres anys a alacant he estat estudiant el segon cicle de la llicenciatura. Fa anys que vaig decidir encaminar la meva vida professional a allò que realment m’apassiona, que és l’esport. la meva formació fora i dins la mateixa carrera l’he orientada cap al camp de la salut i l’entrenament. Crec que són dos aspectes molt claus tant per dur una vida saludable com per millorar en qualsevol esport. aquests anys he tengut l’oportunitat de fer feina a una clínica de fisioteràpia fent entrenaments personals, programes de pèrdua de pes, pilates i rehabilitació de lesions. També he pogut aplicar els meus coneixement sobre planificació d’entrenament, tant en l’àmbit de l’escalada com en el de curses de muntanya, als meus entrenaments i als d’en Betlem. S’explica així aquesta millora tant ràpida que has tengut tu, i en Betlem? (na Joana dirigeix els seus entrenaments). Potser sí. Crec que el fet de tenir una planificació t’ajuda a poder treballar tots els aspectes que necessites per millorar en aquell esport. També et permet observar les millores que obtens i en funció d’això anar treballant

els punts més dèbils de cada un. Pens que el que realment ens fa millorar en l’esport no es la pràctica d’allò que ens va bé sinó practicar i treballar els nostres punts dèbils. un altre aspecte a remarcar és l’alimentació. a més de seguir un entrenament planificat una correcta alimentació és clau per obtenir millores tant en l’àmbit de la salut com en el de l’entrenament. I per acabar, què penses de la participació que tenen les dones a l’esport? Crec que de cada vegada hi ha més participació femenina en l’esport, però s’hauria de millorar en la promoció i conscienciació de la importància de la realització d’exercici físic. I de de la promoció a Sant Joan? Pens que els esforços se centren bàsicament en un esport, el Fútbol. És molt important que l’esport es promocioni des de la base i que s’ofereixi la possibilitat de practicar i conèixer diferents esports. Per altra banda, crec que s’haurien de dedicar més esforços a la promoció de l’esport femení, intentant conèixer les motivacions i proposant activitats que ens engresquin i ens permetin sortir de la rutina. Per el que he anat veient aquests darrers anys, la gent té ganes de fer esport, però la falta d’activitats al poble fa que ens haguem de moure als pobles d’envoltant per poder practicar bàsquet, natació, atletisme... Què diries a tota aquesta gent que comença a practicar algun esport? Que allò més important és disfrutar de les sensacions que t’aporta, ser molt constant i que les millores no apareixen d’un dia per l’altre, sinó que requereixen temps i esforços. i molts d’ànims!

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 18

mel i sucre

Feim un pensament

Planificació turística

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

eim un pensament... turístic. en ple estiu, des de sant Joan se sol veure el fet turístic com una cosa distant, però per als municipis de la costa, o per a aquells santjoaners i santjoaneres que treballen en coses relacionades amb el turisme, aquests mesos són molt importants. i com totes les coses importants a la vida, cal planificar-les. la geografia com a ciència del territori, estudia moltes de les variables que es tenen en compte pel turisme: clima, territori, recursos naturals, recursos culturals, recursos socials, població, economia... Per tant, la geografia és clau per poder dur a terme una adequada planificació turística (també territorial, urbana, mediambiental... que veurem en altres articles). Cal entendre sobretot que el turisme és un fenomen molt complex que pot ser abordat des de tres perspectives no excloents des de l’àmbit de la geografia: fenomen social, activitat econòmica i font d’impactes sobre el medi (sistema o sistemes).

Què és la planificació turística? segons el geògraf Douglas Pearce (1989): “la planificació pública és un procés racionalitzador i indispensable que l’administració pública porta a terme per organitzar i coordinar els recursos disponibles per a l’assoliment del benestar i la satisfacció de les necessitats dels ciutadans i del progrés de la col·lectivitat”. avui en dia la planificació turística segueix el mateix precepte, però té en compte les següents bases: –integració del turisme amb altres activitats econòmiques –Maximitzar beneficis i minimitzar la inestabilitat mediambiental, cultural i social. –Plantejaments a llarg termini. –Planificació integrada, als sistemes que conformen el sistema (en aquest cas turístic). la planificació turística es tradueix i fa visible en Plans de Planificació Turística, de diferent tipologia: Pla de Foment de la Qualitat Turística, Pla d’excel·lència Turística, Pla de Dinamització Turística, Pla de Desestacionalització, Pla de Diversificació, Pla

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

GeòGraF

de reconversió, Pla de Turisme sostenible... Es realitza avui dia la planificació turística? Tot i la crisi que afecta aquests anys a europa, s’estan portant a terme moltes mesures a nivell de planificació turística. a escala de l’estat espanyol existeix el pla Turismo 2020 que es desenvolupa des del 2007, tot i la crisi. aquest pla, té les següents funcions: –Pretén un tractament integral de l’espai turístic. –s’aplica a destinacions pilot per comprovar l’efecte demostració. –l’administració local lidera i impulsa el desenvolupament de l’espai turístic. –el finançament del projecte és públic, però es persegueix la corresponsabilitat pública i privada. –el principi rector bàsic és la sostenibilitat (PDT). –es prioritzen aquelles actuacions perceptibles pels visitants i que millorin la qualitat de la destinació. es tenen en compte temes estructurals que afecten també a la població.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 19

mel i sucre el Pla Turismo 2020 s’estructura en 4 eixos principals: 1. Nova economia turística 2. Valor al client 3. sostenibilitat del model 4. entorn competitiu Com ha de ser un Pla de Planificació Turística? Ho mostrarem amb un exemple sobre la Colònia de sant Jordi, per a que quedi més clar: a. el Pla ha de ser molt clar en els seus objectius des del principi. en el títol ha de contenir la idea rectora del que li donarà coherència: • Pla de Foment de la qualitat turística (excel·lència) de la Colònia... • Pla de Dinamització de l’oferta turística de la Colònia .. • Pla desestacionalització de la Colònia... • Pla diversificació de la Colònia... • Pla reconversió de la Colònia... • Pla de Turisme sostenible de la Colònia B. situar el Pla en l’eix i Programa del Pla estratègic de Turisme espanyol Horitzó 2020 que li correspongui. C. seguir l’estructura i continguts pròpies d’un Pla:

Cada una de les fases citades té les seves pròpies claus, però sobretot cal tenir en compte els següents punts: 1. Quantificació, catalogació, avaluació recursos de la zona. –Definir categories específiques per a la zona. –Definir jerarquia específica per a la zona. –Classificar els recursos per categories i jerarquies. –elaborar catàleg-fitxer-recursos actuals i potencials.

2. elaborar sistema d’indicadors de sostenibilitat de partida i que permetin avaluar els sistemes econòmics, socials i naturals a l’inici del Pla i al llarg del seu desenvolupament. –Població –economia –oferta –Demanda –recursos 3. Presentar el Diagnòstic mitjançant metodologia DaFo (De bilitats - amenaces - Fortaleses -

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 20

mel i sucre oportunitats) de la zona com a destinació turística, que tingui en compte: –recursos naturals, socials, culturals, turístics, econòmics... –oferta. –Demanda. –Medi ambient natural i urbà. –equipaments.

PLANTERS

NICOLAU

4. Justificar les estratègies, programes i actuacions en base a: –Models evolutius dels espais turístics. –Nous models turístics postfordistes (que cal tenir en compte en les propostes). –la destinació turística com un sistema funcional. –Delimitació de l’àrea d’estudi. –anàlisi dels components i la seva dinàmica interna. –Dades objectius obtinguts en la fase d’anàlisi i diagnòstic. –Nivell de qualitat / obsolescència de l’oferta. –Nivell de qualitat / degradació de l’entorn urbà. –Tipus d’urbanització, densitat, etc. –Nivell de conservació / degradació del entorn natural. –Densitat de població. –suficiència / insuficiència equipaments. –suficiència / insuficiència infraestructures. –relació recursos / demanda: pressió, concentració, equilibri, etc.

ORNAMENTALS

–Característiques de la demanda. –Perfil del turista: procedències, edats, durada visita, despesa, etc. –Característiques socials de la zona: estructura de la població, segregació i cohesió social. –Normativa territorial i sectorial vigent. –NN.ss. ses salines. –Normativa específica zona PooT 31. –llei de costes. –Propostes Pla territorial insular de Mallorca. –llei general turística. 5. establir i programar les relacions institucionals necessàries. • en funció de qui han de finançar el pla. • en funció de les competències corresponents a les actuacions previstes. –Ministeri de Turisme. –Ministeri de Foment (Costes). –Govern Balear. –Conselleria de Turisme. –Conselleria de Medi ambient –Conselleria de Mobilitat i ordenació del Territori. –Conselleria de Comerç i indústria. –Conselleria d’educació i Cultura. –Consell insular. –Departament de Territori. –Departament d’economia i Turisme.

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

–ajuntament de ses salines. 6. establir i programar relacions amb entitats interessades. –associació Hotelers de la Colònia. –associació de Veïns. –associació de Comerciants. –associació de restauradors. –associacions d’immigrants. –associacions en defensa del medi ambient. –amics dels molins. –Club de pescadors. 7. aportar cartografia. –localització zona. –Delimitació zona. –Delimitació zones funcionals internes. –localització recursos. –localització hoteleria, restauració comerç. –eixos de comunicació interna i externa principals. –ordenació urbana i territorial: Normes subsidiàries, Pla d’ordenació de l’oferta Turística, Pla Territorial insular de Mallorca.

si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a: guillemserrabou@gmail.com

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Pรกgina 21

mel i sucre

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 22

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de maig el mes de maig d’aquest any s’ha caracteritzat per registrar una temperatura mitjana bastant més baixa que la de l’any passat; ha descendit 3,2 ºC. També ha estat la més baixa de la sèrie que duim observada, des de l’any 2008. en canvi, els valors màxim i mínim del termòmetre durant el mes no han variat tant: la temperatura màxima han baixat 1,3 ºC i la mínima, per contra, ha pujat 2 dècimes. els gràfics de les temperatures ens mostren petites fluctuacions d’aquesta variable al llarg del mes; entorn del dia 8 tenguérem els dies amb les temperatures més elevades. el temps ha presentat al llarg del mes successius moments d’inestabilitat atmosfèrica, que han inquietat tant als pagesos, que desitjaven ja cels estirats per afavorir el final de cicle del cultiu de cereal, com a la indústria turística que precisa de sol i de meteorologia estable per als visitants. el temps més desplaent, fresc i amb pluges, arribà durant la setmana del 15 al 22. el dia 18 varen caure més de 20 mm. Ha estat un mes bastant humit, sense arribar a les pluges considerables dels anys 2010 ò 2008, en què es superen els 120 mm. ara bé, en tot el mes hem sumat 40,8 mm, xifra destacada i molt superior al maig de l’any passat, un maig especialment sec que just rebé 7,4 mm. Conseqüència d’aquest temps descrit, la humitat mitjana de l’aire també ha estat bastant elevada, del 72%; l’evaporació, per això, s’ha mantingut baixa, amb una

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG

2013

2012

10,7 09,0 12,9 14,4 160,

10,6 07,8 13,2 14,9 19,2

Temperatura mitjana 2011 2010 100, 10,7 11,8 16,2 190,

09,7 10,4 11,2 14,1 16,9

2009

2008

09,8 09,9 11,7 13,6 19,7

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3

MES D’ABRIL

2013

2012

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

16 ºC 28,5 ºC (dia 8) 8,9 ºC (dia 2) 40,8 mm 6,1 Km/h 46,4 Km/h (dia 17) O-SO 72,00% 1013 mb 3,7 ml/dia

19,2 ºC 29,8 ºC (dia 31) 8,7 ºC (dia 1) 7,4 mm 6,5 Km/h 77,2 Km/h (dia 21) SE 59,92% 1015,05 mb 5,7 ml/dia

JUNY 2013 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

21,1 ºC 33,3 ºC (dia 17) 12,3 ºC (dia 3) 4 mm 5,6 Km/h 52,9,4 Km/h (dia 9) S 6,5 ml/dia

ANY 2013 Radiació solar Energia generada Radiació/

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2)

(kWh)

Energia

plaques (ºC)

069859 077177 118849 139745 176430

05794 06454 09702 10519 13792

12,06 11,96 12,25 13,29 12,79

11,42 10,37 15,52 19,16 21,64

mitjana de 3,7 ml/dia; per aquesta causa, el maig no ha estat un mes molt exigent a l’hora de subministrar aigua als cultius de regadiu. aquests valors també contrasten fortament amb els registrats el maig de 2012; amb una humitat molt més baixa (59,92 %) i una

no emès (Kg)necessitaria (litres)

04693 05228 07859 08520 11172

1449 1614 2426 2630 3448

evaporació de, 5,7 ml/dia. Comparat amb el passat abril, el maig ha estat més moderat en quant a vent. la velocitat mitjana s’ha quedat en els 6,1 Km/h. el cop de vent més fort es va produir el dia 17 amb una velocitat de 46,4 Km/h. la direcció predomi-

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 23

mel i sucre nostre hemisferi, en aquesta època de l’any tendeixen a la verticalitat i com a conseqüència ens transmeten els valors més alts d’energia. el solstici d’estiu (màxima durada del dia) representa un extrem en l’oscil·lació del pèndul de la natura , que ara inicia el moviment invers cap a l’altre extrem, el solstici d’hivern (màxima durada de la nit), que implicarà, al desembre, la màxima inclinació dels raigs solars i la transmissió mínima d’energia a la Terra. NoTa: a causa d’una avaria a l’estació de son Juny, la major part de les dades digitalitzades corresponen a l’estació meteorològica de Jordi Puigsegur (sant Joan-centre). Parc solar fotovoltaic

Incidència dels raigs del sol al solstici d’estiu.

Incidència dels raigs del sol al solstici d’hivern.

nant s’ha situat entre el ponent i el llebeig (o-so).

aquests canvis de temps no han deixat gaire precipitacions. Fins ara duim comptats 4 mm, quasi tots caiguts el dia 22. a més de la pujada de les temperatures, altres sensacions ens corroboren l’arribada de l’estiu: els camps de cereals s’han assecat totalment, el color groc és la tonalitat dominant, les màquines, des de fa uns dies, recullen el gra i deixen les tires de palla al seu pas per les terres; el dia s’ha estirat fins als seus màxims, tant a l’albada com a l’ocàs. el dia 21, solstici d’estiu, entrà aquesta nova estació. Tenim ara els dies amb durada màxima d’hores de sol, quasi bé 15 hores des de la seva sortida a llevant fins que es pon pel ponent. els raigs de sol, al

Comentari al mes de juny Durant el mes de juny el temps ha anat millorant i les temperatures han experimentat un augment destacat, sense assolir, fins ara, els nivells del juny de 2012. Des de mitjan mes es respira ja l’ambient estival i fa ganes prendre banys a la mar o a la piscina; la temperatura mitjana ha ascendit de manera perceptible, dels 16 ºC del maig hem passat als 21,1 ºC. ara bé, de tant en tant, hem tengut moments d’inestabilitat, amb núvols i alguna baixada de les temperatures tant diürnes com nocturnes; però, a sant Joan,

en el mes de maig hem continuat amb l’augment de la radiació solar per la qual cosa s’han generat 3273 Kw/h més que en el mes d’abril. les plaques en aquest mes de maig han millorat el rendiment, que ha passat de 13,29 a 12,79; per tant s’ha necessitat una mica menys de radiació solar per obtenir cada Kw/h d’energia; les temperatures un poc inferiors d’aquest mes hauran influït en aquest millor rendiment. si el comparam amb el maig de l’any passat, també, com ja va passar en mesos anteriors, continuam amb un nivell de generació elèctrica inferior al del maig de 2012, en el qual és produïren 1959 Kw/h més d’energia elèctrica, producte d’una radiació solar més elevada (206187 Wh/m2) però amb un rendiment una mica inferior de les plaques, del 13,09, i amb una temperatura mitjana suportada per les plaques bastant més elevada que la d’enguany (de 25,54 ºC).

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 24

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

els dos germans Guillem i Miquel Matas Puig varen ésser dels darrers pagesos santjoaners que varen batre a l’era que tenien davant la caseta de Can Ditlo. Durant molts d’anys feren les messes de segar i batre amb l’amo en Jaume Barceló Martí, d’Horta. Data de les fotografies: finals dels anys setanta aportació fotogràfica: Miquel Florit Huguet, de s’Hostalet.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Pรกgina 25

mel i sucre

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 26

mel i sucre

dalt del turó

El Museu de l’Aforisme, com a excusa CliMeNT PiCorNell

‘Els polítics i els bolquers s’han de canviar sovint... i pels mateixos motius” (G.B. shaw). M’agrada el món de l’aforística, de les citacions, dels refranys, dels jocs literaris de paraules, cosa que m’ha fet escriure sobre aquestes temàtiques si m’han fet gràcia, no si m’han impressionat, ja que som més partidari de les citacions sense massa transcendentalisme afegit. Com en el teatre, no m’agraden els actors que sobreactuen. *** L’excusa avui, banal si tant volen, és la celebració dels deu anys d’un museu petit i estrany que tenim a Mallorca. i la veritat és que pel món n’hi ha molts de museus rars. Més enllà dels museus normals, els d’història, de pintura, de ciències naturals, més enllà dels museus de crims, de sexe, de criatures deformes, de la xocolata, de joguines, més enllà de les mines i dels presidis transformats en museus, n’hi ha encara de més rars. Com el museu del penis a islàndia, el dels paràsits a Tokio, els dels wàters a Nova Delhi, el del fems a Boston (amb fems dels famosos, de les “celebrities” diuen ara), el museu del pèl, el de la Marihuana –a ams terdam i delegació a Barcelona–, el de la patata , i el de la patata fregida a Brussel·les, el museu del caramel Haribo a usès de llenguadoc, el de l’ou, els dels excrements, els dels cors-romputs o de

les relacions amoroses trencades –a Croàcia–, el de les espècies, el de les bicicletes, el del sintetitzadors soviètics, el del plàtan, el del ‘botijo’, els dels embuts, el del condó, el dels ‘mistos’ o llumins –a Jönköping a suècia–, el de les clavegueres de París, el del moix –a Kuching, que vol dir ciutat dels moixos, a Malàisia–, el de l’espionatge a Washington, el de la tòfona a Navarra, el de la pansa a Màlaga, el de les aromes, fins i tot hi ha un museu del ‘mal art’ i un que mostra les coses que no serveixen per res –a Herrnbaumgarten a àustria– i que en comptes de dir-se ‘museum’ es fa dir ‘nonseum’. *** Quin és aquest de Mallorca que he catalogat de rar? idò el Mu seu de l’aforisme, al poble de Consell. Diu el seu web: ‘sabíeu que aquest és l’únic museu que hi ha dedicat al món de l’aforisme? sabíeu també que és el museu més petit del món?’ es va inaugurar amb una conferència sobre la història i els objectius del món aforístic a càrrec d’isidre Crespo. la ubicació definitiva va comptar amb la xerrada de l’escriptor Xevi Planas. s’ha de dir que l’impulsor d’aquesta dèria fou l’escriptor Joan Guasp que n’ha publicat llibres, com AnimusIocandi (‘s’ha de practicar per ser un veritable estúpid i que se noti’) o Barçaforismes (‘als qui han imposat la

seva autoritat amb les armes, hi ha gols que els fan més mal que una bala’). *** Al web adjunt del museu hi trobam citacions d’autors coneguts i altres no tant. ‘l’eternitat? Crec que m’agradarà: allà un hi entra ajagut’ (a. De rivarol); ‘aquell que diu tot el que pensa, pensa molt poc el que diu’ (M. aguiló); ‘És molt perillós escoltar. si un escolta, corre el perill de ser convençut’ (o. Wilde); ‘Quan el poble no té veu, es nota fins i tot en la manera de cantar himnes’ (s. Jerzy). Han organitzat itineraris i tallers aforístics, han rebut visites i, fins i tot, proposen el 21 de desembre, el dia més curt i el que va obrir les portes el museu, com el “Dia Mundial de l’aforisme”. sentit de l’humor no en falta. ‘Només allà on noten la nostra absència som importants’ (r. Walser); ‘el silenci és la conversa de les persones que s’estimen. el que compta no és el que es diu, sinó el que no és necessari dir’ (a. Camus); ‘Ningú no és suficientment petit o pobre com perquè sigui ignorat’ (H. Miller). *** A través dels enllaços d’Internet hom pot accedir a diferents llocs dedicats al quefer del qual parlam. Començam pels Quatrecentsaforismescatalans del doc-

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 27

mel i sucre tor Joan Carles i amat, escriptor, metge i guitarrista català, publicat l’any 1636. obra que fou reeditada fins al segle XiX i emprada com a llibre de lectura a les escoles, moralitzant, al cap i a la fi: ‘lome que tracta ab amigas, may li faltaran fatigas’; ‘Qui ab vestits se gasta massa, te lo cap de carabaça’; ‘si alguns parlan de secret, no ti acostes ques mal fet’; ‘sempre las festas majors causan al ventrell dolors’... a “Minimàlia”, s’ofereixen frases breus per ‘llegir, pensar, gaudir i endurse’, amb la frase del dia, com és ara: ‘una zebra no necessita córrer més que una lleona, sinó més que les altres zebres’ (J.Wagensberg). “Diccitionari”, diccionari de citacions i frases cèlebres a cura de M. Cortès, D. Gàlvez, V. Pàmies i J. Puigmalet, que ja ha superat les tres mil citacions, n’agaf una d’elles publicada recent-

ment: ‘Transformarem Madrid en un jardí, Bilbao en una gran fàbrica i Barcelona en un solar immens’ (G. Queipo de llano). “eixamplèdia” recopila material aforístic, amb indexació segons el tema: ‘en l’amor sempre hi ha una mica de bogeria. Però en la bogeria també hi ha sempre una mica de raó’ (F. Nietzsche); ‘sobre les coses que no és coneixen és té una millor opinió’ (G. leibniz); ‘Divideix les dificultats que examines en tantes parts com siguin possibles per a una millor solució’ (r. Descartes); ‘la imaginació és l’ull de l’ànima’ (J. Joubert). *** “Viquidites” és un projecte de la Fundació Wikimedia per produir una col·lecció de dites, citacions, embarbussaments i frases fetes, en català. Té quasi nou-

centes aportacions, com ara: ‘Jugar sense públic és jugar dins un cementeri’ (D.a. Maradona). “Proverbia.cat” és un altre dels webs que indexa frases cèlebres, el autors més citats: Goethe, Gandhi, Wilde, Napoleó, Gracián, séneca, aristòtil, emerson, Nietzsche, Pitàgores... Hi ha cada dia una frase escollida aleatòriament: ‘No deixis que es pongui el sol sense que hagin mort els teus rancors’ (M. Gandhi). idò això, llarga vida al Museu de l’aforisme –agermanat amb el Museu de l’Humor d’en Pep roig, ‘els dos museus més pobres del món’– i al seu impulsor l’amic Joan Guasp, ja que ens permet focalitzar sobre aquestes dites que expliciten, o encobreixen, un significat especial. Pel qui n’hi vol trobar. ‘abans de negar amb el cap, assegura’t que en tens’ (T. Capote).

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 28

mel i sucre

excursions

Excursió a les platges del desembarcament: de Cala Petita a Cala Nau FreDeriC FeBrer (FoTo: ToNi Gayà)

D’entrada vull comentar els motius que m’animaren a triar aquesta ruta: primer, records de la meva infancia i adolescencia, ja que frequentment hi anava amb els amics; segon, la constatació que bastantes persones del grup o bé no coneixien aquests paratges , o bé no coneixien amb detall els fets bèl.lics que varen succeir durant la guerra civil; i tercer, l’epoca de l’any, que ja se prestava a acostarnos devora el mar. Però presentaba l’inconvenient que si bé dels 9 km de camí, sis transcorrien per zones d’alt valor natural, tres transcorirriem per zones molt urbanitzades, com sa Coma o s’illot. Malgrat la partida estaba programada a partir de les 8’30 de la plaça Centro, varem partir a les 10 hores, després de deixar els vehicles a Cala Nau, de la urbanització cala Petita. a les 10’30 i sempre bordejant la mar, ja arribarem a Cala Petita, on berenarem i vaig explicar que aquesta va ser una de les platges, on el 16 d’agost varen desembar les tropes del capità Bayo. sobre les 12’30 ja erem al Caló d’en rafelino, devora Cala Morlada. el meu amic Guillem Planisi ens va mostrar la cova propera. a continuació i pràcticament sense aturar pasarem per s’illot i sa Coma. Varem dinar a partir de les 14 hores,en el costat esquerra d’aquesta platja, on comencen les roques de la Punta de n’amer. Vaig explicar que a la zona hi havia una fosa comuna important, així com la destrucció dels hidros republicans per l’aviació italiana. Finalment, panxa plena i sense poder nedar pel fort i fred vent, sobre les 15’30 prosseguirem la caminada per la Punta de n’amer, area Natura d’especial interés, i arribarem a la torre de la Punta de n’amer. es tracta d’un Castell del segle XVii, molt ben conservada i amb una vista espectacular sobre les badies de sa Coma i Cala Millor. efectuada aquesta, varem dirigirnos cap a Cala Nau, on arribarem sobre les 16’30, finalitzant l’excursió totes les persones que l’havien iniciada, sense cap tipus de lesió.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 46

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. El qui custodia la porteria

Fes un acord. Pot dur l’accent cap a les dues direccions. 4. V´ os, per` o menys respectu´ os. Quatre angles rectes. Talles un arbre arran a elevades posicions. 5. El plat per excel·lència de qualsevol men´ u infantil. Noranta graus. Article que designa Los Angeles. 6. Entrada i sortida d’un rotor. Escampin una aroma com la del roman´ı. Criptonita dels vampirs. 7. Que beu te a les cinc, condueix per l’esquerra, té la reina a damunt un pedestal, telefona a cabines vermelles, té un humor peculiar, una vestimenta també peculiar, i tota una sèrie d’estereotips més. Extens, ampli. 8. Menjar. Ho hauria estat que no hagués aparegut. Mar endins. 9. Festa de Carnaval. Esglai! All` a on hom apunta els seus esdeveniments futurs. 10. Armeria d’un equip londinenc. Antic soldat de cavalleria lleugera armat de llan¸ca en l’exèrcit alemany. Mitja circumferència. 11. Jugador llegendari de la fotografia. Faig una pila desordenada. El bruixot puja el to. 12. Cim nevat. Fas venir, o treus una A. Salvaci´ o del diluvi.

perquè no hi entrin pilotes, o la discoteca perquè no hi entrin persones amb poca classe. La sinopsi de la pel·l´ıcula era que s’havia descol·locat el ramat de na Marta. 2. D’escassa import` ancia. Ingerir l´ıquids, alcoh` olics o no. 3. Permet volar al ca de presa. Part interna d’una cosa, que aguanta la resta de parts. 4. Faria un tall a la ra¸ca ` aria. L’antic bloc comunista. 5. Segons Freud, all` a on es troben els nostres desitjos. Fang tou que es forma a les aig¨ ues estancades. Ajuntar m´ ultiples coses. 6. Cauria a plom. Vocal amb tres sons possibles. 7. Aquesta només en té dos, un d’ells el mateix que el de la definici´ o anterior. Aplani una regi´ o muntanyenca. El podeu resoldre a: Abreviaci´ o de Nicolau. 8. Onomatopeia que fa una melisucre.cat/?p=1257 gallina quan la pas pel forn. Es dirigir` a al lloc all` a on niar` a. PlayStation. 9. Poble de l’est de Mallorca. ´ al nu ´ mero 45: Solucio Privi del sentit de la vista. 10. Fet de riure. Cadira F E R R A L L A MO C d’un cavall. 11. L’antic bloc capitalista. Aquell maL L A U A U R E O L A terial del qual estan fets els cl` assics jerseis que fan A L I A T S C U R E N les padrines. Imprescindible a qualsevol infinitiu. S A N I A D A T O T 12. Doble ena. Per referir-te a una tercera persona C A D O N A C A D A del gènere femen´ı. Semicercle. Oca mascle (per` o O C R E Y A L L I R A S P A M A N A que ocupa menys espai). 13. Una dona a un hotel. D I D A L C O R C A R Procedeix amb un tracte hom` ofon.

Verticals: 1. Nom´es una petita variaci´o a la plata n’apuja molt el preu. Acaricia. 2. La capacitat d’una olla. A Ar` abia Saudita hi ha una O riallera. 3. Tan existent com una moneda del Brasil.

A M A S C

M I N A L

A A N S I A O R U C A

M A R A A L B P O E G N I R E A

M C O I A R C I N C I R A

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Caldereta de llagosta (Menorca) saCraMeNT Ferrer

a uNesCo declarà Menorca com a reserva de biosfera el 8 d’octubre de 1993, atès l’alt grau de compatibilitat aconseguit entre el desenvolupament de les activitats econòmiques, el consum de recursos i la conservació del patrimoni i d’un paisatge que ha mantingut, i continua mantenint avui, una qualitat excepcional. Menorca és un territori intensament humanitzat, amb un paisatge rural tradicional molt ric. allotja una notable diversitat d’hàbitats mediterranis, on habiten espècies animals i plantes exclusives de l’illa, algunes de les quals en perill d’extinció. Ingredients Per a 4 persones: - 2 quilos de llagosta - 600 g de tomàtigues - 250 g de cebes - 200 g de sopa torrada - 50 g de pebre verd - 30 g de pa blanc (1/2 llesca) - 750 cc aigua - 50 cc de brandi - 7 ametles torrades - 3 alls - 2 c/s de pebre bord - oli d’oliva - julivert - sal i pebre bo Preparació - Damunt un recipient per recollir tot el suc, tros-

sejar les llagostes, primer separar els caps dels cossos, els caps xapar-los per la meitat per llarg i amb l’ajut d’una cullereta treure totes les parts que no siguin polpa. reservar. els cossos, tallar-los a rodanxes pels segments. - Dins una greixonera amb oli d’oliva sofregir tots els trossos de les llagostes. reservar dins una palangana. - amb el mateix oli sofregir el pa blanc, que ha de quedar cruixent. reservar. - Per separat, pelar i picar la ceba, la tomàtiga i el pebre verd. - Dins el mateix oli sofregir dos alls laminats, la ceba i el pebre verd. una vegada la ceba és daurada afegir la tomàtiga. Quan aquesta és quasi ben bé cuita, abocar el brandi i deixar-ho reduir. - afegir el pebre bord, donar unes voltes anant alerta que no es cremi i abocar l’aigua. - en bullir incorporar-hi les tallades de llagosta, el suc que hagi amollat en tallar-la i les parts blanes dels caps, prèviament colat tot. Deixar coure 20 minuts. - si mentre cou té molta evaporació, es va afegint aigua a mesura que la necessita. - Dins un morter picar 1 all, les ametles, el pa fregit i tres branques de julivert. - incorporar la picada, ajustar de sal i confitar cinc minuts més. - Deixar reposar abans de servir. Cada comensal es posa dins el plat la sopa torrada abans d’abocar-se la caldereta.

mel396_mis298 24/06/13 11:06 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Juliol: sant Fermí (7), santa elisabet (8), sant Cristòfol (10), la Mare de Déu del Carme (16), santa Margalida (22), sant Jaume (25), santa aina (26). El mes

Horaris de bus (per tornar de Palma, s’ha d’agafar el bus a l’estació intermodal de Palma, direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17; els horaris marcats amb ✓ requereixen reserva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h)) sant Joan - Palma (per Montuïri) Dilluns a divendres: 6.45, 7.55, 14.50, 16.10 Palma - sant Joan (per Montuïri) Dilluns a divendres: 12.00, 13.15, 15.45, 18.30, 19.15 sant Joan - Manacor (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 8.45, 11.30✓, 13.30✓, 16.00✓ Manacor - sant Joan (per Vilafranca) Dilluns a divendres: 11.00✓, 13.00✓, 15.30✓, 19.30✓

esperem que enguany el conegut refrany que diu “la monja (santa Margalida) l’encén i el frare (sant Bernat) l’apaga” no es reafirmi, perquè potser passarem un estiu infernal: molta calor, sense llum ni tampoc aigua; però vaja, segur que subsistirem. És temps de figues, sobretot de les flors, albercocs, peres, prunes, melicotons... i “per sant Jaume raïm a la taula”, encara que si fa algun ruixat no en menjareu ni per l’agost. És l’hora de sembrar lletugues (pel ple i minvant) i cols (pel minvant). Quasi tothom ja ha segat, encara que qualque endarrerit a principi de mes acabarà de segar el blat. Després de messes, festes, i per això tenim les festes de sant Joan degollat. (Notes preses del Pronòstic2000, de Laterraieltemps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25), 9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40, 18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.25), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.25), 19.59, 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25), 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00 (20.25), 22.00, 23.03.

30 juny 1 juliol 15 31 juliol 15 agost

surt 06.24 06.24 06.33 06.46 07.00

la lluna es pon 21.19 21.19 21.15 21.02 20.45

30 juny 8 juliol 16 22 29 6 agost

quart minvant nova quart creixent plena quart minvant nova

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dillunshorabaixes dedimartsadivendres 8:00 h a 13:00 h restad’horesidedies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 30 de juny Vilafranca dia 7 de juliol ariany dia 14 Montuïri dia 21 Petra dia 28 Porreres dia 4 d’agost sant Joan

Juliol de 1993 • es va anunciar el nom del rector que havia de substituir Mn. Gabriel Ferriol, a qui havia arribat l’edat de jubilació. es tractava d’onofre Torres. Feia més de 70 anys que els rectors eren santjoaners. • la Cooperativa agrícola va engrandir les seves instal·lacions. Va construir el local on ara hi ha les grans sitges de gra, a l’esquerra del supermercat. • es va anunciar que s’havia fundat un centre de rehabilitació de toxicòmans a la zona de Cugulutx, iniciativa d’un centre cristià evangèlic. es va fer sense demanar permís a l’ajuntament, que ho va saber pels diaris. Juliol de 2003 • es varen reprendre les obres del teatre del Centre Catòlic, que havien quedat aturades per diferències entre el Bisbat i els concessionaris del bar. aquests renunciaren a diversos drets que s’havien acordat l’any 1967 a canvi de poder fer servir l’entrada antiga del teatre i es comprometien a construir uns nous serveis sanitaris. • es moriren dos personatges molt populars dins sant Joan. Per una banda, Francesc Gayà Mestre “s’estafeter”, que va dirigir l’oficina de correus i l’oficina de la Caixa Postal durant més de trenta anys. També morí ramon Gayà Carbonell, titular de l’apotecaria des de 1949 fins a finals dels anys 80, i batle de 1957 a 1959.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299