Mel i Sucre. Num. 390 desembre de 2012

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Ses Veles, es Camp Calafell... FraNCesC CaNuTo

mel i sucre Desembre 2012. Núm. 390

Fotos PeP Gayà

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan

Els terratrèmols GuilleM serra

Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Dalt del turó CliMeNT PiCorNell Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2012 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Miquel estelrich, Jaume Gual, Cati Turricana, Pere sampol, amics del Davallament, Joan Matas, Ce sant Joan, Just Just sant Joan CFs, rafael soler, Comissió de Joventut, andreu Bauçà, Guillem riutort, Frederic Febrer, Neus Bordoy.

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta el cant de la sibil·la (fotos: rosa Ferriol) Contracoberta Foto de Pep Gayà els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

2

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 3

mel i sucre

notícies locals ✑ els alumnes, pares i personal de l’institut de sineu es varen “enllaçar” per l’educació. Va ser un acte per protestar contra les retallades i l’avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (coneguda com loMCe, per les inicials en castellà, o llei Wert). aquesta llei, entre altres punts, vol postergar la nostra llengua a “matèria d’especialitat” (el castellà, continuaria sent “troncal”) i obligar els governs autònoms a garantir el castellà com a llengua vehicular, arribant a l’extrem de pagar una escola privada als interessats, en cas que en una zona no existesqui aquesta oferta. en la situació inversa, no es preveuen sancions ni amenaces. l’institut de sineu va aprofitar la tradicional festa de Nadal per sumar-se a la Marató contra el Càncer que va organitzar TV3. la xocolatada amb coca, el 21 de desembre, costava 2 euros, que es dedicaren a aquesta iniciativa solidària. la recaptació va ser de 1.047 euros. ✑ l’ajuntament de sant Joan ha organitzat una sèrie d’actes amb motiu de les festes de Nadal i Cap d’any. el 10 de desembre es va obrir la inscripció per al concurs de betlems. l’endemà, conferència sobre cuina nadalenca (organitzada per la Casa Museu Pare

rafel Ginard). el dijous 13, concert de nadales a càrrec dels més petits de l’escola, a la residència Nova edat. el dissabte 15, taller de neules per a nins de 3 a 12 anys. Varen penjar les neules als arbres de Nadal de l’ajuntament i del Casal de la Gent Gran. Dia 18, taller de torrons. Dia 20, festa de Nadal de l’escola, amb xeremiers i nadales, i entrega de les cartes per als reis al patge reial. el mateix dia es va fer un concert a càrrec dels alumnes de l’escola de Música. el 24 de desembre, matines, amb el cant de la sibil·la a càrrec de Bàrbara Bauzà riera. el dissabte 29 de desembre, concert itinerant de la Coral de sant Joan, a la residència Nova edat i diversos llocs del poble. el 30 de desembre, presentació del Pro­nòstic­ santjoaner, elaborat pel Col·lectiu Teranyines. els darrers moments de l’any vell i els primers de l’any nou, festa de cap d’any baix del campanar de l’església, amb raïm i cava per a tothom. els actes es tancaran amb l’arribada dels reis d’orient, carregats de regals. Després d’entregar els regals, es donaran a conèixer els guanyadors del concurs de betlems. ✑ el Pronòstic­ santjoaner, que es va presentar el darrer diumenge de l’any, està dedicat com és habitual a un personatge, en aquesta ocasió el fuster Peçol, que tenia el negoci al carrer de les Parres, on viuen ara en Mateu Català “de son Fluixà” i na Margalida “de Campos”. el tema que el Pro­nòstic tracta monogràficament

Arbre de Nadal del Casal de Joves de S’Escorxador, fet amb material reciclat.

enguany és el del filar, una activitat que ocupava bona part del temps de les nostres avantpassades, però que va desaparèixer amb la revolució industrial. Tanmateix, ha deixat un bon rastre a la cultura material i a la llengua oral. el Pronòstic conté també altres seccions: “santoral”, “any agrícola”, “l’hort del padrí”, “Venedors ambulants a la postguerra”, “Històries i records de temps enrere”, “adobar olives”, “la Festa del sol que Balla”, “Mesures tradicionals”, “Cançons santjoaneres”, “Telèfons d’interès”, “Moviment demogràfic” i “efemèrides astronòmiques”. ✑ el Ple de l’ajuntament de sant Joan va decidir a la sessió del 28 de novembre anul·lar una moció que s’havia aprovat en el ple anterior en el sentit d’exigir coneixe-

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 4

mel i sucre

Els més petits feren un betlem amb materials reciclats al nou Casal de Joves, guiats per un grup de monitores.

ments de català per a tots els llocs de feina de l’ajuntament. la Conselleria d’interior va enviar un escrit avisant que demandarien el nostre ajuntament si no es feia enrere, ja que, segons les lleis vigents, no es pot posar un requisit genèric, sinó que s’ha de fer per a cada tipus de lloc de feina. la moció es va anul·lar amb els vots en contra de Cxi (que l’havia proposada) i els vots a favor de la resta. Tot seguit es va aprovar una nova moció, segons la qual per a totes les places que impliquin comunicació verbal o escrita amb els administrats s’hauran d’acreditar coneixements de català. s’exclouen d’aquest requisit, per

tant, les places de manteniment, neteja i semblants. aquesta moció es va aprovar amb els vots favorables de PP, axsJ i Psoe, i l’abstenció de Cxi. altres ajuntaments de Mallorca han aprovat mocions similars a la que aquí s’ha hagut de retirar, seguint un model proposat pel PsM. si s’hagués fet així al nostre ajuntament, s’hauria estalviat aquesta rectificació. ✑ Varen trobar mort en Jaume Parrec a una caseta que té al camí de Calicant. l’home, que tenia 75 anys, no havia tornat a ca seva al vespre i la seva dona va demanar a un amic que anàs a cercar-lo.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

4

aquest, va veure fressa que no li va agradar i avisà la Guàrdia Civil. aquests no pogueren fer res més que certificar la mort d’en Jaume. ✑ els veïns del carrer del sol, entre el Major i Bellavista, varen posar la seva ornamentació nadalenca abans que l’ajuntament. en dret de cada casa hi ha un arbret dins un cossiol i una tira de llumets que s’encenen i s’apaguen. Com que tots són iguals, s’aconsegueix un efecte molt vistós. aquest carrer és conegut pel seu caràcter festós, ja que s’uneix per fer foguerons de sant antoni i sopars de germanor a la fresca a l’estiu.

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 5

mel i sucre

Agraïment

Agraïment

la família de Joan roig Bauzà volem manifestar públicament l’agraïment per les mostres de suport rebudes des de la mort del nostre estimat Joan. en uns moments tan difícils per tots nosaltres, el vostre consol i acompanyament ens ha ajudat a viure aquest dol tan amarg. Gràcies, de tot cor.

Voldríem aprofitar la publicació mel i sucre per agrair a totes les persones santjoaneres les mostres de condol i el suport que ens han manifestat en la mort del nostre germà Jaume, en especial als nostres cosins Gayà rotger, rotger Florit, Gayà Font i Ferriol Gomis. Margalida­ i­ Antònia Rotger­Barceló

✑ la Guàrdia Civil aconseguirà que els santjoaners respectin el Codi de circulació. Molt sovint posa multes devers la rotonda i per dins la vila, per infraccions com aparcar al tram del carrer de Palma on està prohibit o no dur el cinturó de seguretat en els trajectes urbans. un capvespre, una parella de la benemèrita va aturar una vintena de conductors i quasi tots reberen. Fins i tot hi va haver un guàrdia que va dir “san Juan es un chollo”, en referència que molt pocs conductors duien el cinturó per dins el poble. ✑ el divendres 14 de setembre va tenir lloc a l’auditori de Manacor una nova edició de la Nit de la Cultura, que organitza l’obra Cultural Balear. l’acte, amb un auditori ple de gom a gom, va ser un clam a favor de la llengua i dels drets del nostre poble, davant les polítiques agressives contra la llengua i la cultura dels governs de Bauzá i rajoy. Hi va haver actuacions d’antònia Font, obrint Pas, antoni Gomila, isidor Marí, Miquel àngel llonovoy, la Coral

de la uiB i The Mamzelles. es varen entregar els premis 31 de Desembre i els reconeixements de l’oCB, que, entre d’altres, han reconegut la tasca de l’associació Bany-al-Bahar, de Banyalbufar; el pedagog Cels Calviño; la Plataforma Crida; la CoaPa; l’assemblea de Mestres i Professors en Català; l’actor antoni Gomila; sebastià serra, antoni Marimon i llorenç Carrió; Francesc Vicens; el desaparegut Bernat Gasull, de la Plataforma per la llengua; el grup obrint Pas; i als vaguistes de fam Jaume Bonet i Tomeu amengual i als treballadors i voluntaris de l’entitat. l’acte es va aprofitar per afegir-se a la commemoració dels 150 anys del naixement del manacorí més il·lustre de tots els temps, Mossèn antoni Maria alcover. ✑ la Coral de sant Joan va participar en la cantata Rua­ fosca, que es va interpretar a l’auditori de Manacor els dies 22 i 23 de desembre. els autors de l’obra són Jaume santandreu i Miquel Brunet, que n’han escrit la lletra i

la música, respectivament. la nostra coral actuà conjuntament amb les corals de Felanitx i son servera, la Banda de Música de Manacor, el cor de cambra ars antiqua, també d’aquell poble, els cantants llorenç santamaria, isabel soriano i Cristina Brunet, i l’escolania Vermells de la seu. en total, més de 200 cantaires i músics. ✑ la Penya Motorista va celebrar el dissabte 22 de desembre el seu tradicional sopar de Nadal. estava obert a socis i amics. ✑ s’han asfaltat els carrers que confronten amb la plaça de la Constitució. D’aquesta manera s’acaben quasi del tot les obres (a l’espera dels brolladors). És imminent el trasllat del mercat dels dijous a la plaça, la seva ubicació tradicional.

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

5

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 6

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 28 de novembre de 2012 Passaven de 10 minuts de les 8 del vespre quan els 8 regidors assistents i el secretari s’assegueren als seus llocs per encetar un dels ordres del dia més voluminosos dels darrers temps: ni més ni manco que 16 punts, que varen ser seguits amb atenció per un públic format per 8 persones.

D’entrada s’aprovaren per unanimitat les actes dels plens anteriors, i es va acordar l’assabentat dels decrets de batlia.

Com podreu veure, en aquesta sessió va semblar com si els dos representants de Cxi volguessin escenificar un distanciament de l’equip de govern abstenint-se a la majoria dels punts, i en alguns votant en contra.

Com que hi ha molts de punts, i el paper va car, aquesta vegada en faré una redacció resumida dels resultats. Vet-los aquí: aprovades per 6 vots a favor i 2 abstencions (Cxi) dues modificacions de crèdits per poder fer front a diverses factures i a l’increment de l’iva en alguns pressupostos que estaven fets abans del 31 d’agost.

6

aprovat per 6 vots a favor i 2 abstencions (Cxi) comptabilitzar les pagues extres de Nadal dels funcionaris de l’ajuntament de sant Joan com a aportacions a un pla de pensions. se veu que els que deien que això de llevar la paga extra no era legal, tenien un poc de raó. si ho fan així, el no pagar aquesta paga extra no suposarà un estalvi per l’ajuntament, però sí que li donarà liquiditat, ja que aquests doblers quedaran retinguts a la partida corresponent dels pressupostos.

El consistori demana al Govern balear la compensació de determinats deutes que té l’ajuntament amb els que té el Govern cap al nostre ajuntament, mentre hi hagi saldo a favor de l’ajuntament aprovat per unanimitat enviar al Consell de Mallorca, a reque riment de la Comissió insular d’urbanisme, diversos documents que han demanat per poder seguir tramitant l’aprovació de les noves Normes Subsidiàries.

aprovat per 6 vots a favor i 2 abstencions la dissolució del Consorci Pla-D de sant Joan (aquell que se va fer per finançar la instal·lació d’enllumenat públic al barri d’es Camp i Consolació, per integrar les seves funcions al Consorci d’infraestructures de les illes Balears. aprovat per unanimitat recolzar la Declaració institucional de suport a les Cooperatives, en motiu de ser 2012 l’any internacional de les Cooperatives. Com que l’acord es va prendre acabant el 2012, també es va acordar, a proposta de la portaveu d’axsJ, Catalina Gayà, fer extensiu aquest suport a anys posteriors. aprovada per unanimitat una moció presentada pel PP per eliminar la violència contra les dones. aquesta moció es va aprovar amb un afegit proposat per axsJ, Cxi i Psoe. es tractava d’unes peticions explícites al Govern Balear sobre restablir alguns serveis bàsics de suport a les víctimes de la violència de gènere que no s’han dotat econòmicament als pressupostos de 2013, entre els quals hi ha el servei d’orientació a les persones agredides i als seus familiars,

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 7

mel i sucre

PLANTERS

NICOLAU

l’assistència de psicòleg, la concessió d’una targeta sanitària a la persona agredida, ajudes econòmiques, restablir un horari d’atenció assequible a l’institut Balear de la Dona... aprovada per unanimitat una moció d’axsJ per demanar al Govern Balear la compensació de determinats deutes que té l’ajuntament amb els que té el Govern cap a el nostre ajuntament, mentre hi hagi saldo a favor de l’ajuntament. això és de sentit comú: Com pot, l’ajuntament, seguir pagant doblers cada mes al que més n’hi deu (el Govern), sense fer “ull”? Per ventura amb aquesta moció, la cosa se compensarà un poc. aprovada per 6 vots a favor i 2 en contra (Cxi) l’anulació de l’aprovació de la moció de dia 24/09/12 sobre coneixement de català com a requisit. se veu que la Conselleria d’interior ha amenaçat l’ajuntament de dur-lo “a la barra” si la mantenien talment com es va aprovar per no preveure a la mateixa moció quin nivell de català es proposava per cada un dels llocs del catàleg de llocs de feina. i aquí no me puc estar de dir que trob que això és “lo NuNCa VisTo!”, així, en majúscules i en castellà. És la primera vegada d’ençà que hi ha democràcia que he vist fer tornar arrere amb­amenaces un acord de ple per temes de llengua. Havia vist recomanacions, consells,

peticions, i coses així, però amenaces encara mai. Pareix que l’esperit d’aquest Govern del Partido Popular és obrir les portes de pinta en ample a qualsevol que no entengui ni papa de mallorquí per que pugui venir a fer feina a qualsevol banda de les illes Balears,

El Govern Balear fa retrocedir amb amenaces un acord de ple de l’ajuntament. Tota una lliçó de democràcia dictatorial. també a sant Joan, sense cap entrebanc ni un! De totes maneres, tampoc no vull acabar el punt sense tenir en compte les paraules assenyades del portaveu del Psoe, Frederic Febrer, que va dir que hi votava a favor tot i no estarhi d’acord, però que en aquest punt en concret trobava més oportú donar el braç a tòrcer que encaminar l’ajuntament cap a un possible contenciós contra el Govern, la qual cosa suposaria entrar en una espiral de despeses i judicis de resultat incert. Tant en Frederic com l’equip de govern coincidiren en afirmar que una part d’aquesta moció retrocedida a la força i sota amenaces quedava resolta a la presentada al següent punt. aprovada per 6 vots a favor i 2 abstencions (Cxi) una nova moció per corregir l’anterior,

ajustant-la a la llei en el que es refereix al catàleg de llocs de feina de l’ajuntament. Bàsicament necessitaran acreditar coneixements de català les persones que hagin d’ocupar llocs de feina que diguin implícit una comunicació verbal o escrita amb els administrats, i no ho necessitaran les que ocupin places de manteniment, neteja i similars. aprovada per 5 vots a favor i 3 abstencions (PP) una moció presentada pel PsiB-Psoe per reivindicar la persistència de l’“Espai Mallorca” i del Consorci Ramon Llull. la portaveu d’axsJ va proposar afegir-hi la proposta que sant Joan sigui un municipi adherit a l’espai ramon llull, la qual cosa va ser acceptada pels que l’aprovaren. aprovada per unanimitat una moció presentada pel PsiB-Psoe instant els bancs a suspendre o paralitzar d’una manera immediata tots els procediment d’execució hipotecària i/o desnonaments. aprovada per unanimitat una moció conjunta de recolzament a la moció institucional promoguda pel Parlament de les Illes Balears sobre la necessitat de regular el comerç d’armes. al 15è punt, l’equip de govern va donar les següents informacions: Catalina Gayà: l’escoleta d’estiu d’enguany ha costat uns 4,000 €, la qual cosa suposa un

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

ORNAMENTALS

7

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 8

mel i sucre estalvi significatiu en relació a l’any passat. l’ajuntament ha ajudat les famílies amb un 40% sobre la despesa directa.

Dins el mes de novembre l’ajuntament ha participat en un homenatge a les dones víctimes de violència domèstica, i en una xerrada sobre cuina nadalenca.

Traslladant a tots els assistents un convit al concert de Nadal de l’escola de Música, per dia 20 de desembre a les 19:30 h. antoni oliver: l’ajuntament està preparant un reglament per a la utilització de la pista de tennis.

També s’està organitzant una reunió per explicar a les persones interessades l’anomenada “llei Company”, en un intent d’acostar l’ajuntament als ciutadans.

Joan Magro, que també va fer les que corresponien a Josep Bauzà, afectat d’una forta afonia: el motor d’extracció d’aigua del pou públic per abastir la xarxa d’aigua potable durant el mes de novembre ha estat en funcionament una mitjana de 9,85 hores/dia. això comparat amb les 15 hores/dia de l’any passat, suposa un estalvi important. s’ha rebut una carta del Cadastre per revisar el valor cadastral de totes les cases que no han estat objecte de revisió durant els darrers anys. Jo vaig pensar que ja és ben hora que mos tractin a tots per igual, que no pot ser que hi

hagi santjoaners que paguin ja fa anys amb un valor actualitzat, i encara n’hi hagi molts que vagin amb valor molt part davall que els altres, i fins i tot n’hi hagi que no paguin res, per tenir una casa que no existeix damunt el cadastre. supòs que tots els que paguen estaran més o manco d’acord amb jo, i els que paguen poc o no paguen res, idò no hi estaran tant.

Però el fet objectiu és que “la cosa pública” l’hem de pagar entre tots, i que com més repartit estigui, menys difícil serà fer-ho. l’organisme pertinent del Govern Balear ha observat deficiències en l’edifici de 0 a 3 anys de l’escola de son Juny, i les ha valorades en uns 40,000 euros. ara se tractarà de veure si l’ajuntament els pot “espolsar” doblers a bastament per arreglar-les.

L’ajuntament preveu un estalvi important en consum elèctric, en controlar l’extracció d’aigua del pou públic, i el canvi de bombetes pel sistema de “leds”.

L’esforç den “Pep des Saig” en aquest ram comença a donar resultats. s’ha fet una actuació a la plaça del centre sanitari, per deixar-la mínimament transitable i utilitzable. s’ha rebut un informe de

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

8

“Patrimoni” que dóna llum verda al projecte del futur camí públic per pujar al Puig de sant Nofre, i ara s’està a l’espera que Medi ambient l’eximeixi de l’estudi d’impacte ambiental. el catàleg de Patrimoni encara no està aprovat, perquè la Comissió pertinent troba que s’ha d’augmentar el grau de protecció a determinats edificis, i se n’han d’incloure alguns que en aquests moments n’estan exclosos. la sindicatura de Comptes ha aprovat definitivament el Compte General de 2010 de l’ajuntament. sobre les Normes subsidiàries, la comissió pertinent ha demanat uns aclariments per aclarir unes discrepàncies. segueixen el seu camí. s’han acabat d’instal·lar totes les bombetes de “led” a les faroles de l’enllumenat públic. a partir d’ara hi haurà un estalvi significatiu en la factura elèctrica. l’associació de Jutjes de Pau ja ha pres possessori oficialment de la seva oficina a l’edifici de l’aPM (associació de Persones Majors) de la Plaça de la Constitució. i finalment, en l’apartat de Precs i Preguntes, hi va haver les següents intervencions: Francesc Mestre: Troba que els tipus de gravàmens de l’iBi són molt alts, que s’haurien de revisar. s’ha d’arreglar un escaló al velatori. al campanar de l’església hi

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 9

mel i sucre habiten coloms que embruten la teulada de les cases adjacents, i això necessita arreglar. a la carretera de Vilafranca, a l’altura de la depuradora, s’hi segueix embassant aigua quan plou molt, i també s’ha d’arreglar.

Per la fira de 2013: se manté la data? Hi haurà festa del botifarró? sortirà publicat al Calendari de Fires de les illes Balears? la porta d’emergència del Poliesportiu està espanyada, i s’ha d’arreglar.

Frederic Febrer: Pressupost 2013: Ja que segurament no s’aprovarà abans de començar el nou any, troba que l’equip de govern ha de fer un esforç per aprovar-los dins el primer trimestre. sobre l’obertura de l’ajuntament els dijous horabaixes; s’hauria de fer un esforç per obrir fins a les 7, i també s’hauria de donar més publicitat a aquest horari d’horabaixa.

Constata que pareix que

l’ajuntament comença a fer esforços en el tema de la disciplina urbanística.

Demanant com s’ha fet la contractació del professionals per fer de professors a l’escola de música.

Fer les coses amb consens du molta més feina, però també assegura que estan fetes més al gust de la majoria, i sobre tot, que estan més ben fetes.

Comentant alguns detalls sobre la nova senyalització de punts d’interès dins el poble, Traslladant la seva decepció per la fira d’enguany, i també per no haver organitzat la festa del botifarró.

Demanant com va anar la trobada de joves, i quines activitats per joves hi ha previstes en un futur.

Crec que no vaig agafar apunts

de totes les intervencions, perquè entre tants de punts que hi havia, i l’hora que era, ja no estava per segons quines coses, però si ho voleu saber tot, sempre podeu acudir a Mel i sucre TV, a l’adreça melisucre.cat. es va aixecar la sessió quan eren les 22:30 h., quasi 3 hores i mitja de comentaris i intervencions dels nostros representants. i és que la democràcia té això: les coses s’han de parlar, s’han de comentar, explicar, etc. el contrari és la pràctica del “mando y ordeno”, la política de fer les coses “perquè ho mand jo, i ho vull així” que durant molts d’anys hem hagut de patir a sant Joan, i que ens ha relegat als darrers llocs en temes de serveis entre tots els nostres pobles veïns. Fer les coses amb consens du molta més feina, però també assegura que estan fetes més al gust de la majoria, i sobre tot, que estan més ben fetes.

MEL I SUCRE SANT JOAN organitza un curs de

fotografia bàsica de 50 hores de durada, impartit per Pep Gayà Tècnica de la fotografia digital • Ús de la càmera: conceptes bàsics, controls, composició...

Retoc de fotografia amb l’ordinador • Treball de camp: fotografia de natura.

Preu: 50 euros • Més informació: pepgayafoto@gmail.com

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

9

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 10

mel i sucre

converses amb els amics

Futbol (8)

Club Athlètic de sa Granja aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

u

na vetlada amb en Guillem Cambuix i la seva esposa, na Catalina, davant la xemeneia plena de troncs d’ametler, amb un bon foc, parlàrem de quan es va organitzar un club de futbol a sa Granja Florit, un cafè que aleshores regentaven en Mateu Ballarí i la seva esposa, que n’eren els propietaris.

Mateu Florit Bauzà, Ballarí, casat amb na Margalida Vaquer Bauzà, roseta, tengueren una filla, na Catalina, que es casà amb en Guillem Gayà Gayà, Cambuix. al voltant de l’any 1968, un bon grapat de clients de sa Granja Florit, aficionats al futbol, decidiren organitzar un equip de futbol juvenil i després d’unes quantes reunions formaren la junta directiva següent: Martí Bauzà Ginard, Molondro, president; Miquel Company Bauzà, Mena, vicepresident; Joan Gayà Matas, Peremates, secretari; Guillem Gayà Gayà, Cambuix, vicepresident; Miquel Gomis, Parric, delegat de camp; Mateu Català Nigorra, massatgista; els vocals Bartomeu Bou, Miquelino; Joan Matas Mas, Peremates; Guillem Nicolau Company, Parrec, i Gabriel Matas Mas, de son Gorgut; i l’entrenador, en Joan lluís Gayà, de cas Canyer. el president honorífic era el mestre Pagès.

Per les festes de l’estiu de 1970 es va fer la presentació al camp de futbol de son Juny. l’equip convidat era l’equip juvenil del reial Mallorca i va fer la treta d’honor don Joan Julià, es Murer, en reconeixement a la seva col·laboració amb el futbol santjoaner. l’any 1971, el Club athlètic

10

(Drets) Joan Dalmau, Tomeu Payeras, Toni Company Florit, Amador Bauzà Sastre, Miquel Gayà Bauzà, Pep Gayà Matas, Toni Fontirroig (de Lloret) i Biel Matas Mas. (Acotats) Joan Morlà, Jaume Mayol (de Montuïri), Diego (de Llorito), Biel Company Jaume, Joan Nigorra Fiol i Joan Fiol Gayà.

sant Joan va guanyar el premi a l’esportivitat entre els clubs de les Balears i va rebre el trofeu de mans del president de la Federació Balear, sebastià alzamora.

Joan Lluís Gayà Bauzà en Joan lluís va prendre part en el naixement del nou club. encara que tenia fitxa amb el Club esportiu sant Joan, que en aquella època tenia poca activitat, en Joan estava relacionat amb el sant Xavier, de Palma, que era el planter de l’athlètic Balears, i allà va experimentar noves tècniques d’entrenament que va intentar aplicar al novell Club athlètic sant Joan.

Quan el Club esportiu va tornar a reprendre les activitats, en

Joan lluís, que encara n’era jugador titular, va deixar el càrrec d’entrenador del Club athlètic i aquest va quedar en mans d’en Joan Gayà Matas i d’en Guillem Cambuix, assessorats per don Joan Julià. un dels partits més problemàtics que es jugaren fou a ses salines. Dins el camp hi va arribar a haver tantes discussions i tants de nervis, entre els jugadors i entre el públic, que tot plegat va provocar que el delegat de camp del sant Joan digués als jugadors: “au!, cap a ca nostra!”, i abandonaren el camp abans d’acabar el partit, i això va dur molts de problemes, que hagué de resoldre sebastià alzamora, president de la Federació. el Club athlètic de sa Granja va arribar a tenir uns cent setanta

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 11

mel i sucre

Miquel Company Bauzà, directiu del Club Atlètic, amb els seus fills Toni i Joan, jugadors.

socis. l’amo en Mateu, que era el propietari del bar de sa Granja, tenia un caràcter especial per engrescar els socis. Per exemple, quan l’equip guanya, omplia les taules de botelles de distintes begudes perquè tothom ho cele bràs, i també sabia engrescar els directius i qualque aficionat perquè pagassin camisetes o sabates o algun vestit complet per als jugadors. el color de les camisetes era el vermell amb una franja blanca transversal, fent honor als colors de la bandera de sant Joan. el club de juvenils de sa Granja va tenir una durada d’uns sis anys, fins que es va fusionar amb el Club esportiu sant Joan.

Treta d’honor per don Joan Julià amb motiu de la presentació del Club Atlètic Sant Joan.

El camp de Son Juny. Al centre de la fotografia, hi podem veure en Miquel Gomis, Parric, delegat de camp, i en Martí Bauzà Ginard, president, inspeccionant el terreny de joc.

11

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 12

mel i sucre

El Club Athlètic de sa Granja. (Drets) Josep Gayà –Fidever–, Miquel Gayà –Dominer des Camp–, Joan Nigorra –des Telèfono–, Joan Morlà, Antoni Fontirroig –de Llorito–, Jaume Sansó –de Vilafranca– i Bartomeu Oliver –de Vilafranca. (Acotats) Jaume Mayol –de Montuïri–, Biel Company –Punto–, Diego –de Palma–, Joan Company –Mena–, en Jesús de Palma, Antoni Company –Mena– i Amador Bauzà –Cai.

(Drets) Pep Gayà –Fidever–, Tomeu Payeras, Joan Nigorra –des Telèfono–, Joan Morlà, Toni Fontirroig –de Lloret–, Joan Lluís Gayà i Miquel Gayà –des Camp. (Acotats) Toni Company Florit, Joan Company Florit, Biel Company Jaume –Punto–, Diego Moreno –de Lloret– i Jaume Mayol –de Montuïri. El partit es va jugar amb motiu de la festa de l’estiu contra el Mallorca juvenil.

12

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 13

mel i sucre

Ses Veles, es Camp Calafell i ses Quarterades, investigació

antigues pertinences de la possessió de Solanda FraNCesC CaNuTo Bauçà

e

l 1811 els propietaris de la possessió de solanda, don ramon Fernández de Maroto i don ramon de Villalonga i Zagra nada, procediren a la venda de quatre peces de terra de 22 quarterades d’extensió que posseïen per indivís, situades al terme de sant Joan. aquestes peces de terra, relacionades de major a menor, tenien la següent extensió: ses Veles, 8 quarterades; ses Quarterades, 7 quarterades; es Camp Calafell, 5 quarterades i ses Veles de Dalt, 3 quarterades. Hem de dir que, el 1812, també varen establir es Campet de 6 quarterades i mitja d’extensió i el 1813, segregaren 47 quarterades de la possessió de solanda situades a la zona de sa Baronia, confrontants amb son Juny. el comprador de la totalitat de les finques (ses Veles, es Camp Calafell i ses Quarterades) fou Jordi Gual alòs i era en aquelles saons l’arrendador de solanda.1 Vàrem localitzar l’escriptura de compravenda d’aquestes terres en un volum de protocols del notari Bartomeu Josep rosselló, custodiat a l’arxiu del regne de Mallorca.2 la importància del contingut del document, rau en la valuosa informació toponímica (noms de lloc, situació i confrontants) i sobretot perquè fa llum sobre unes terres situades a la zona del carrer des Camp, absorbides actualment pel casc urbà de la vila, de les quals havíem localitzat alguns rastres toponímics, però que no havíem sabut ubicar. en aquest treball, que em plau oferir-vos, passarem a veure la ubicació de cada una d’aquestes unitats geogràfiques i també en coneixerem els santjoaners propietaris, de les terres confrontants.

EL DOCUMENT DE COMPRAVENDA l’escriptura de compravenda especifica que el preu de compra de les quatre peces de terra (22 quartera-

des d’extensió) era de 4000 lliures, moneda de Mallorca. Però com que els propietaris no disposaven dels títols de propietat per efectuar l’acta de compravenda, firmaren aquest document notarial, amb el qual es comprometien a lliurar els títols a Jordi Gual així que els tenguessin. aquest sembla que es va tornar enrere i va posar plet per anul·lar l’operació. un document de l’any 1812 atesta la renúncia de Jordi Gual a la compra d’aquestes terres.3 altre document de 1813 registra que els propietaris de solanda, havien acordat la venda de ses Veles a Julià Fiol, prevere i paborde de la seu. l’acta notarial consigna que els tres personatges, de comú acord, atorguen poders a Guillem Forteza, comerciant, natural de Palma, perquè pugui establir i vendre, amb un dos per cent de comissió, les terres de ses Veles. el document precisa que els futurs compradors no poden prendre possessió de les terres fins a la resolució del plet amb Jordi Gual.4 aquesta és, per ara, tota la informació de què disposam sobre aquestes terres. Tampoc no hem localitzat les actes de parcel·lació, per això no podem saber amb exactitud quan es va efectuar la parcel·lació i quins foren els compradors de les terres.

1. SES VELES / SES VELES BAIXES / SES VELES D’EN FERRANDELL / SES VELES DE SOLANDA actualment coneguda com ses Veles, les altres variants són les registrades a la documentació històrica. aquesta popularíssima partida de terra, avui completament parcel·lada, tenia aquests confrontants l’any 1811: “[...] Vuit quarteradas de dit número, camp y conradís anomenadas Las Velas, situadas en dit terme, tingudas en alou dels hereus de don rafael Zabater prevere y dels hereus

del noble señor don Jordi Descallar y Dameto, que afrontan de una part ab lo camí qui de dita vila de san Juan va a la de Felanix; de altre ab terras de antoni Mayol de la Plaza y ab terras de Cosme Mas Matginet; de altre ab terras de antoni Bauzà simó, y ab terras de antoni Bauzà Morey; de altre ab terras de Catalina Bauzà y ab terras del dit señor antoni Fiol y ab terras de l’amon Jordi Compañy; de altre ab terras de Bartomeu Bauzà Frare y ab terras de Francesc Jaume Gorre y ab terras de Francesch Bauzà Cotà [...].” aquestes terres ja foren tractades pel qui subscriu, a un article publicat a les pàgines d’aquesta revista el 1990. remet, al lector interessat en el coneixement d’aquest espai geogràfic, el citat treball.5 2. SES QUARTERADES / SES QUARTERADES DE SOLANDA / ES CAMP DE SOLANDA És una partida de terra juxtaposada a la zona des Molins, actualment absorbida pel casc urbà de la vila. aquesta franja de terra està situada aproximadament entre el carrer de ramon llull i el carrer de Jaume ii. la segona variant, ses Quarterades de solanda, la trobam registrada el 1773 a una capbrevació dels alous del convent de santa Clara.6 la tercera variant, es Camp de solanda, la trobam consignada el 1726.7 aquests són els confrontants de la partida de terra el 1811: “[...] set quarteradas de terra ditas Las Quarteradas, situadas en el terma de dita vila, tingudas en alou del convent de religiosas de sant Clara, francas de tot gènero de censal, que afronta de una part ab lo camí que de Nostra señora de Consolació va a dita vila de sant Juan; de altre ab terras del honor Miquel socias de Tagamanent; de altre ab terras de l’amon antoni Matas Baru-

13

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 14

mel i sucre xó; de altre ab terras de antoni Mayol de la Plaza; de altre ab corral de antoni Barceló roig y ab corral de Pera Matas Fontó; de altre ab las trinxas del señor antoni Fiol, ab terras de antonina Bauzà y ab terra de Pera Mayol Bonet y ab la garriga y camp del dit señor antoni Fiol [...].” a través d’una capbrevació efectuada el 1817, sabem que 6 quarterades d’aquesta peça de terra les va adquirir don antoni Fiol Barceló8 el 1813: Dia catorze maig del añy de la Natividat del señor mil vuit cents y deset en la vila de sant Juan del regne de Mallorca comperagué devant de mi lo notari y testimonis infrascrits don antoni Fiol, fill de don antoni, difunt y de doña Margarita Barceló, vivent, antes consortes, natural y vesí de esta vila; el qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro señor y a una señal de creu en mà y poder meu, denúncia tenir y poseir una pesa de terra de tenor de sis quarteradas, situada en el terme de la present vila tinguda en alou y directe domini del reial Convent y monjas de santa Clara, a mercè de lluïsme y presentació de fadiga dins deu dias, franca de cens. Confronta de una part ab terra de antoni Mayol de la Plasa; ab la de Matgí Galmés; ab la de antoni Matas Baruxó; ab la de Cosme Mas; ab camí qui va a Consolació y per les restants parts ab terras del señor denunciant. Cuya terra posseyés en virtut del acte de venda a son favor, firmat per la excel·lentíssima señora doña Maria Francisca Villalonga, mediant acte dels onze febrer del añy mil vuit cents y tretze en poder de don Gabriel Nadal, notari. De hont prometé no alienar dita terra en perjudici de los drets dominicals a dit reial Convent y monjas en pena de deu lliuras aplicadoras conforme stil. y axí lo denuncià y otorgà dit Fiol essent presents per testimonis a este efecte requirits don [en blanc] Font y don antoni Matas, vesins de esta vila de tot lo cual don fe. Per don Gabriel Nadal, notari, Joseph Villalonga, notari.9

així doncs antoni Fiol Barceló, propietari aleshores des Camp d’en Fiol, adquirí 6 quarterades de terra de les 7 quarterades d’extensió que constava la peça de terra anomenada ses Quarterades de solanda. a l’amillarament de l’any 1864 aquesta adquisició ja s’havia agregat al Camp d’en Fiol, el qual registra 23 quarterades, 3 quartons i 73 destres d’extensió i era propietat aleshores del seu nebot antoni Fiol rul·lan (1826-1911) Fiol. Per aquest motiu, solament podem saber quins eren els confrontants de la banda dels Molins.

Hem intentat situar hipotèticament (vegeu la línia de punts del mapa) on estaven ubicades aquestes terres, a través d’alguns dels confrontants registrats el 1864 al parcel·lari de Pere d’alcàntara Penya:

confrontats registrats al document de compravenda de 1811 és el topònim “ses Trinxes del senyor antoni Fiol”. sembla que es tracta d’un sector des Camp d’en Fiol, conegut amb aquest nom, acostat al carrer de Palma. la segregació de ses Trinxes va possibilitar el creixement del casc urbà de la vila cap a la banda de ponent. si observam el plànol de l’amillara ment de l’any 1864, el carrer solament estava edificat a la banda esquerra. la banda dreta únicament registra la casa d’antoni Barceló Roig. el registre més antic del carrer, de què disposam per ara, és del 1788.10 Tot i que la nomenclatura oficial registra el nom de Carrer des Camp, popularment hom utilitza indistintament la denominació carrer des Camp o carrer de ses Trinxes.

Corral d’Antoni Barceló Roig. la casa i corral situats en el mapa és l’única casa construïda a la banda dreta del carrer des Camp o de ses Trinxes en aquella època. el 1919 estava retolada amb el núm. 26. el darrer membre d’aquesta família fou Miquel Barceló Barceló (n. c. 1843) Roig, fadrí, oncle d’antoni Mayol Matas (1924-1993) Guerreta. a la dècada del 1980, per la Festa del Botifarró, aquest edifici era un punt de venda de bunyols molt concorregut.

3. CAN CALAFELL / ES CAMP (D’EN) CALAFELL aquesta partida de terra és coneguda actualment com Can Calafell. la documentació històrica registra aquest topònim com es Camp Calafell, amb la caiguda de l’article personal, per motius d’economia lingüística. exemples d’aquests tipus els podem trobar al nostre terme: es rafal Figuera i es Camp rafal, eren al seu torn, propietat de dos individus de llinatge Figuera i rafal, respectivament.11 aquests són els confrontants d’aquesta peça de terra el 1811: “[...] Cinch quarteradas també camp y conradís de dit número, anomenadas el Camp Calafell, situadas en el terme de la matexa vila, francas igualment de tot gènero de cens, que afrontan de una part ab lo dit camí que de dita vila de sant Juan va a Nostra señora de la Consolaciò; de altre ab lo Pou Nou [de son santos] de la matexa vila; de altre ab terras de antoni Matas cirujià, ditas son santus; de altre ab terras de Francina ayna Gayà y ab lo camí que de la vila de Felanitx va a la dita vila de sant Juan; de altre ab terras de los hereus de Juan Florit Fullana y ab lo molí y terras de ramon Gayà Carritxò y de altre ab terras de hereus de Bernadí salom y ab terras de Miquela Faleta y ab terra de antoni Barceló, tingudas en alou dels hereus

Peça de terra núm. 136. anomenada es Cairó, d’1 quartó i 1 destre d’extensió, propietat de rafel Galmés salvà (1820-1895) Mussol, oncle de Francesc Mas Galmés (1878-1953) prevere.

Peça de terra núm. 14. anomenada s’era, d’1 quartó i 31 destres d’extensió, propietat dels hereus de Magí Mas Jordà (1800-1860) Costella, prevere. la finca en qüestió, la va heretar ramon Gayà Mas (18531899) de­ sa­ Posada, el qual hi va seguir efectuant les tasques de batre. segons les fonts orals, l’amo en ramon morí als 46 anys, a conseqüència d’un cop a la cama provocat per un carretó, quan batia a l’era en aquesta peça de terra.

Carrer de ses Trinxes. altre dels

14

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 15

mel i sucre del noble señor don ramon Fortuny de ruescas [...].” els confrontants són fàcilment identificables: les terres de son santos, les quals encara no s’havien dividides per motius d’herència, a més, la síquia de son santos, és la frontera natural entre aquestes terres; la carretera de sant Joan a Vilafranca; el camí de Consolació; el Pou Nou, fa referència al pou comú registrat el 1864 com a Pou Nou o Pou Bo de son santos i el Molí d’en Carrit xó. Gran part d’aquestes terres conformen actualment el carrer llevant i alguns edificis urbans del carrer de Manacor. aquests són els propietaris des Camp Calafell registrats a l’amilla rament de 1864: Parcel·la núm. 155. Guillem Barceló Bauçà (1821-1892) Toni­andreu­menor. 1 quartó i 4 destres. el bocí està registrat com Camí de Consolació. estava domiciliat el 1868 al carrer de sa raval núm. 4.

Parcel·la núm. 156. Francesc Barceló Mas (n. c. 1800) des­Pujol.

1 quartó i 14 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer de la Princesa núm. 5.

Parcel·la núm. 157. Pere antoni Mayol Gayà (1803-1875) Xondo. 2 quartons i 87 destres. el bocí està registrat com Pou Bo de son santos. estava domiciliat el 1868 al carrer de sa Plaça (mestre Mas) núm. 3.

Parcel·la núm. 158. llorenç Bauçà Nicolau (1813-1863) Morei. 1 quartó i 78 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer de l’amistat núm. 23.

Parcel·la núm. 159. aina Munar Munar (n. c. 1801) viuda­Tomassa. 2 quartons i 44 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer de l’amistat núm. 24.

Parcel·la núm. 160. Gabriel ribot (n. c. ? ) Mates, de Petra. 1 quartó i 85 destres. estava domiciliat el 1864 al carrer del Consistori núm. 14.

Parcel·la núm. 161. Miquel Company riutort (1801-1864) Ba­rber. 2 quartons i 13 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer Major núm. 28.

Parcel·la núm. 162. Cosme Mu nar Matas (n. c. 1819) Martí. 1 quartó. estava domiciliat el 1868 al carrer

de l’amistat núm. 11.

Parcel·la núm. 163. Guillem Munar Matas (n. c. 1821) prevere. 1 quartó i 2 destres. estava domiciliat el 1886 al carrer de l’amistat núm. 11.

Parcel·la núm. 164. Joan Munar Matas (n. c. 1825) Martí. 1 quartó i 91 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer de Palma núm. 16.

Parcel·la núm. 165. Francesc Bauçà Company (1818) Rosa. 28 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer de Petra núm. 34.

Parcel·la núm. 166. Miquel Jaume Bauçà (n. c. 1826) Gorra. 45 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer de Petra núm. 57.

Parcel·la núm. 167. Francesc Bauçà Company (1818) Rosa. 75 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer de Petra núm. 34.

Parcel·la núm. 168. Pere Gayà Nicolau (n. c. 1810) Perons. 83 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer de Palma núm. 3.

Parcel·la núm. 169. aina salom (n. c. ?) viuda­Feleta. 82 destres. No tenim més dades sobre ella.

Parcel·la núm. 170. Miquel Gayà Bauçà (n. c. 1841) Dominer. 78 destres. estava domiciliat el 1886 al carrer Major núm. 1.

4. SES VELES DE DALT aquesta partida de terra està situada a la cantonada de davant el Pou Nou i està circumscrita pel camí que va del Pou Nou als Calderers, la carretera de Vilafranca i les terres de son Manrè. aquests eren els confrontants el 1811: “[...] Tres quarteradas ditas també Las Velas de Alt, situadas en dit terma, tingudas sens alou, de los matexos hereus del doctor rafel Zabater prevere y rector de la vila de Binisalem y del dit noble señor don Jordi Descallar y Dameto, francas igualment de tot cens, que afrontan de una part ab lo dit camí qui de dita vila de sant Juan va a la de Felanitx; de altre ab terras de l’amon Juan Compañy; de altre ab terras de Mateu Bauzà Calderé y de altre ab lo camí qui dels Calderers va a la posesió dita el Pujol y ab lo Pou Comú de la Plaseta de santañy [...].” la descripció dels confrontants a

fet aflorar un topònim desconegut fins ara, la Placeta de santanyí, espai situat a la cruïlla de camins on està ubicat es Pou Nou. Desconeixem el motiu de la denominació. Potser relacionat amb la transhumància del bestiar oví d’aquella vila cap a la muntanya? Curiosament, la documentació històrica de Montuïri, també consigna una plaça de santanyí ubicada al cas urbà de la vila. altra placeta de santanyí està registrada el 1768 a la vila de Porreres. aquests són els propietaris de ses Veles de Dalt registrats a l’amillarament de 1864: Parcel·la núm. 730. Miquel Company riutort (1801-1864) Bar­ber. 2 quarterades, 2 quartons i 5 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer Major núm. 28.

Parcel·la núm. 731. Guillem Ma tas Company (1828-1900) Burixó. 3 quartons i 62 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer Major núm. 61.

Parcel·la núm. 732. Joan Matas Matas (n. c. 1831) Datiler. 93 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer de la unió núm. 3.

Parcel·la núm. 733. Joan Matas Fiol (n. c. 1812) Peremates. 2 quartons i 44 destres. estava domiciliat el 1868 al carrer de la Princesa núm. 6. una de les parcel·les que confrontava amb ses Veles de Dalt és la núm.

730 denominada son Manrè, propietat de Mateu Bauçà Gayà (m. ?)

Calderer. el 1864 era propietat del seu fill Joan Bauçà Bauçà (18121900) Calderer. estava domiciliat el 1868 al carrer del Conquistador (de ses Monges) núm. 3.

5. TRANSCRIPCIÓ DEL DOCUMENT Vet aquí doncs la transcripció parcial del document: Dia vint y sinch del mes de juñy del añy del naxament del señor mil vuitcents y onze. en nom de Déu y de la sua divina gràcia amén. sia a tots notori y cosa manifesta com nosaltres, el excel·lentíssim señor don ramon Fernàndez de Maroto, Gonzàlez de Pérez ruis y Guerrero, marquès de casa Ferran-

15

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 16

mel i sucre

dell, Grande de españa honorari, marit y més (...) persona de la excel·len­tísima señora doña Maria Francisca de Villalonga, Ferrandell, Pinós, Gual y Moix, marquesa de Ferrandell y don ramon de Villalonga y rossiñol Zagranada, regidor perpetuo de la present Ciutat, fill legítim y natural de los il·lustres y nobles señors don Francesch de Villalonga y doña Maria rossiñol Zagranada, conyugues ya difunts, ambos naturals y habitadors de la matexa Ciutat de Palma. sabent y atanent que en el dia teniu y posehiu per indivís una propriedad de terra ab quatre trosos, camp y conradís, de tenor de vint y duas quarteradas, en el terme de la vila de sant Juan, anomenada esto és, set quarteradas de terra ditas Las Quarteradas, situadas en el terma de dita vila, tingudas en alou del convent de religiosas de sant Clara, francas de tot gènero de censal, que afronta de una part ab lo camí que de Nostra señora de Consolació va a dita vila de sant Juan; de altre ab terras del honor Miquel socias de Tagamanent; de altre ab terras de l’amon antoni Matas Baruxó; de altre ab terras de antoni Mayol de la Plaza; de altre ab

16

corral de antoni Barceló roig y ab corral de Pera Matas Fontó; de altre ab las trinxas del señor antoni Fiol, ab terras de antonina Bauzà y ab terra de Pera Mayol Bonet y ab la garriga y camp del dit señor antoni Fiol.

Cinch quarteradas també camp y conradís de dit número, anomenadas el Camp Calafell, situadas en el terme de la matexa vila, francas igualment de tot gènero de cens, que afrontan de una part ab lo dit camí que de dita vila de sant Juan va a Nostra señora de la Consolaciò; de altre ab lo Pou Nou de la matexa vila; de altre ab terras de antoni Matas cirujià, ditas son santus; de altre ab terras de Francina ayna Gayà y ab lo camí que de la vila de Felanitx va a la dita vila de sant Juan; de altre ab terras de los hereus de Juan Florit Fullana y ab lo molí y terras de ramon Gayà Carritxò y de altre ab terras de hereus de Bernadí salom y ab terras de Miquela Faleta y ab terra de antoni Barceló, tingudas en alou dels hereus del noble señor don ramon Fortuny de ruescas.

Vuit quarteradas de dit número, camp y conradís anomenadas Las Velas, situadas en dit terme, tingudas

en alou dels hereus de don rafael Zabater prevere y dels hereus del noble señor don Jordi Descallar y Dameto, que afrontan de una part ab lo camí qui de dita vila de san Juan va a la de Felanix; de altre ab terras de antoni Mayol de la Plaza y ab terras de Cosme Mas Matginet; de altre ab terras de antoni Bauzà simó, y ab terras de antoni Bauzà Morey; de altre ab terras de Catalina Bauzà y ab terras del dit señor antoni Fiol y ab terras de l’amon Jordi Compañy; de altre ab terras de Bartomeu Bauzà Frare y ab terras de Francesc Jaume Gorre y ab terras de Francesch Bauzà Cotà y finalment tres quarteradas ditas també Las Velas de Alt, situadas en dit terma, tingudas sens alou, de los matexos hereus del doctor rafel Zabater prevere y rector de la vila de Binisalem y del dit noble señor don Jordi Descallar y Dameto, francas igualment de tot cens, que afrontan de una part ab lo dit camí qui de dita vila de sant Juan va a la de Felanitx; de altre ab terras de l’amon Juan Compañy; de altre ab terras d Mateu Bauzà Calderé y de altre ab lo camí qui dels Calderers va a la posesió dita el Pujol y ab lo Pou Comú de la Plaseta de santañy.

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 17

mel i sucre y per quant vos l’amon Jordi Gual, conductor del nostro predio solanda, conrrador, fill llegítim y natural de Miquel y de Juana anna alós, cònyugues ya difunts, natural del lloc de Maria, terma de de la vila de santa Margarita y habitador en el terma de dita vila de sant Juan, atrobat lo dia present en esta Ciutat, la dita propiedad de terra ab quatre trosos, camp y conrradís com està dit, nos vulgueu comprar per preu de quatre mil lliuras, moneda de Mallorca, la matexa partida que vos dit Gual nos haveu oferit e informat ser el just valor de las mencionadas vint y duas quarteradas de terra en quatre trosos, situadas en el terme de dita vila y que aximatex nos haveu posat (...) asegurat ser la matexa finca adquirida posteriorment ab fideïcomís del dit predio solanda, com axí com és estat entre nosaltres resolt y convingut. y com al present nosaltres dits señors preludits no tinguem los títols radicals necesaris per a firmar el sobre dit acte de vende y vos dit Jordi Gual nos haveu pregat vàrias distintas vegadas que vos ferem la promesa infrascrita y que vos firmaren el corresponent acte de arras. Per esto condescendint las vostras súplicas y pregàrias y para (...) lo sobredit, de grat y certa ciència, líbera y espontània voluntat ab el present públich instrument perpètuament valedor en ningun temps revocador, solemne estipulació mediant y del millor modo que de dret estil o consuetud podem, nos es permès y podrà tenir efecte, los dos junts y a cada un de nosaltres a solas, prometem a vos dit l’amon Jordi Gual, conrrador y a los vostros que luego que los nosaltres o los nostros tindrem los referits títols radicals necesaris desde luego en continent firmerem o los nostros firmaran a vos o a los vostros instrument de vende de dita propiedad de terra, camp y conrradís, dividida en quatre trosos del modo que està dit, per el referit preu, ab totas las clàusules necesarias y oportunas que en semblants instruments se acostumen posar y señaladament ab (...) evicció y obligació de tots los nostros respectius béns, respecte de confesant

nosaltres dits señors venedors com confesam y en veritat regonexem haver haguts y rebut de vos dit l’amon Jordi Gual la expresada cantidad de quatre mil lliuras moneda de Mallorca, per preu y valor de dita propiedad de terra ab quatre trosos en esta forma. yo dit excel·lentísim señor marquès de Casa Ferrandell, la cantidad de dos mil lliuras a mi corresponent per mitat de la referida venda, esto és mil quatrecentas vint y set lliuras y deu sous en diner efectiu antes de la confecció del present instrument, quatre centas lliuras que li vaig abonar ab un recibo ab fecha dels vint y nou de juliol de mil vuicents y deu que acreditava tots los comptes ajustats fins el mateix dia, inclús també en ellas el valor de vint quarteras blat prestadas per vos dit Gual y las restants cent setanta duas lliuras deu sous per cumpliment de ditas dos mil lliuras las tinch aximateix rebudas a mes líberas voluntats. y jo dit don ramon de Villalonga igualment tinch rebudas de vos dit Gual las remanents dos mil lliuras per la mitat del dit preu a mi corresponent per la indicada rahó. De ahont renunciant un y altre a cautela la excepció de dita partida no contada haguda ni rebuda, la acció del fet la cosa axí no feta tot dolo fraude y engany. Prometem a vos dit Jordi Gual y a los vostros tenir per rato vàlido y firme el contingut del present acte y no revocar-lo ni reclamar-lo en manera alguna baix la pena de totas execucions, dañys, interesos y gastos [...] y a estas cosas presents jo dit Jordi Gual, conrrador accepta la sobredita promesa per los referits señors en el modo sobredit a mon favor, fet ab el modo y circunstàncias anteditas prometent tenir el present acte per rato vàlido y firme baix la obligació de tots y qualsevols béns mobles, inmobles presents y venidors. renúncio y em sobmet com de sobre per los matexos señors se troba renunciat (...). y axí lo otorgaren y firmaren a los quals jo el notari receptor don fee conèxer, essent presents per testimonis Francisco arias y Juan Fiol de la família de dit excel·lentíssimo señor vecins de esta

ciutat y per no saber escriurer dit Gual lo firma el testimoni Francisco arias de que don fee. Devant de mi, Bartomeu Joseph rosselló, notari.

Notes 1. el matrimoni format per Jordi Gual alòs (m. 1824) natural de Maria, casat amb Margalida ramis Torelló (m. 1821) natural de Muro, eren els arrendadors de solanda el 1815. els pares de Jordi Gual eren Miquel Gual, natural de Maria i susanna alòs, de santa Margalida, vengueren a conrar sa Bastida devers el 1770. a sant Joan varen néixer els fills de Jordi Gual i Margalida ramis i també s’hi casaren, perpetuant el llinatge Gual, que encara hi perdura. la nombrosa descendència d’aquest matrimoni, deu fills, entroncà a sant Joan formant les famílies des Cremat, Cremada-Burixó, Jordà, de Meià, de son Gil, de solanda, des Pujol i de son Pericàs.

2. arM, protocol r-969, f. 368-371 3. arM, protocol r-970, f. 271 4. arM, protocol r-971, f. 9v-11 5. Canuto Bauçà, Francesc (1990). “Toponímia santjoanera. ses Veles.” a: Mel­i­Sucre, núm. 115, pàg. 17-22. sant Joan: obra Cultural Balear.

6. arM, protocol 5882, f. 118.

7. aMsJ, Cadastre 1726, f. 272v: Juan Bausà­ Papa,­ per­ la­ terra­ baix­ del­ Camp­ de Solande,­5­lliuras.

8. antoni Fiol Barceló (n. c. 1777) Fiol, fill d’antoni i isabel. Terratinent, propietari del Camp d’en Fiol, fou síndic de l’ajuntament santjoaner el 1823, 1824, 1828 i 1832. era casat amb antonina aina Fiol Bauçà (n. ?) i tengueren dos fills, antoni Fiol Fiol (m. 1826) a l’edat infantil i Margalida Fiol Fiol (18281852) fadrina. a la mort d’antoni Fiol, la viuda antonina aina Fiol, es va casar de segones núpcies amb Josep Bauçà Matas (17861853) Verro, metge. No tengueren descendència. antonina aina Fiol testà el 1855 i féu hereus els seus nebots antoni Fiol rul·lan (n. c. 1823) Fiol i Pere Joan Fiol rul·lan (18261911) Fiol.

9. arM, protocol N-253, f. 46 10. arM, Comptadoria d’Hipoteques, 499, f. 35: 1788. Venta de una casa en la calle de las Trinchas den­ Fiol. De don antonio Dameto a antonio Mayol.

11. rosselló, ramon (?). “Vilafranca abans d’esser Vilafranca. Notes històriques.”

Col·lecció es Molí Nou núm. 3. Vilafranca: obra Cultural Balear. Pàg. 5: 1495, 1 desembre. “Més la possessió de llorenç Vedell de Petra, antigament dita d’en Company; el rafal d’en Figuera posseït per Pere armengol de sant Joan que fa 16 quarteres de blat censals...”. Pel que fa al Camp rafal, presumiblement fa referència al llinatge rafal, documentat a sant Joan des del 1327.

17

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Pรกgina 18

mel i sucre

18

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Pรกgina 19

mel i sucre

19

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 20

mel i sucre

Feim un pensament

Terratrèmols

... geogràfic

GuilleM serra Bou,

GeòGraF

F

eim un pensament... tremolant. una de les coses més conegudes internacionalment de Xile són els terratrèmols, i es que 8 dels 30 terratrèmols més forts de la història han passat a Xile, tots superiors a 8,5 graus en escala de richter (en parlarem més endavant). Dins aquest total de 30 hi segueixen indonèsia amb 6 i Mèxic amb 5. el terratrèmol més potent fins avui dia és un 9,5 registrat al sud de Xile a l’any 1960.

Que es un terratrèmol? es el resultat de l’alliberament brusc d’energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques tectòniques que formen l’escorça. es produeixen nombrosos sismes tots els dies, uns cent mil cada any a tot el Mon, però la majoria no els podem percebre. la ciència que els estudia és la sismologia i l’instrument d’estudi principal el sismògraf.

Com es produeixen els terratrèmols?

existeixen tres tipus de terratrèmol, que tenen diferents maneres de produir-se.

– Sismes tectònics: es produeix als límits de les plaques tectòniques, on hi existeix un fregament entre dos mitjans rocosos (plaques). aquesta fricció, localitzada sobre una o diverses falles, acumula energia amb el pas del temps fins que es supera la resistència de les roques i s’allibera tota de cop, provocant una forta estrebada. els mes potents es pro-

20

Infografia referent al terratrèmol de Xile de 2010, el desè més potent de la història.

dueixen a les zones de subducció (concentren un 75% de l’energia sísmica de la Terra). Generalment son terratrèmols amb l’hipocentre (lloc central del terratrèmol) molt profund (fins a 500km de profunditat) cosa que dissipa l’energia fins arribar a l’epicentre (lloc on es diu que s’ha produït el terratrèmol) . Quan xoquen dues plaques com es el cas dels terratrèmols produïts a Mallorca els terratrèmols tendeixen a ser mes superficials (hipocentre situat a menys de 30km de la superfície) i menys intensos.

– Sismes volcànics: són resultat de l’acumulació de magma a la cambra magmàtica d’un volcà.

Van relacionats a la capacitat dels volcans per entrar en erupció.

– Sismes induïts: són deguts a certes activitats humanes tals que preses, bombaments profunds, extracció minera, explosions subterrànies o proves nuclears, que poden comportar sismes de feble a mitjana magnitud. el conegut terratrèmol de llorca (Murcia) va ser la conjunció d’un terratrèmol tectònic superficial i la sobre explotació de l’aqüífer superficial.

Plaques tectòniques? son les parts mòbils que formen la capa més superficial de la Terra la litosfera o escorça, formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu perquè suren damunt d’una capa pastosa anomenada astenos-

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 21

mel i sucre fera (el mantell terrestre). a les vores de les plaques es concentra activitat sísmica, volcànica i tectònica. això dóna lloc a la formació de grans cadenes i conques. allà on una placa oceànica passa per sota una placa continental se’n diu zona de subducció. es el cas de Xile on la placa de Nazca desapareix sota la placa sud-americana produint terratrèmols molt potents però a gran profunditat, i alhora fa que s’aixequin la serralada dels andes (amb grans muntanyes que arriben casi als 7.000 metres) i l’altiplà de Bolívia (a 3.500 metres d’alçada).

Escala Richter i energia alliberada Magnitud Richter

Intensitat Mercalli

la potència d’un terratrèmol pot ser quantificada per la seva magnitud, que es calcula a partir dels diferents tipus d’ones sísmiques tenint en compte paràmetres com la distància a l’epicentre, la profunditat de l’hipocentre. la freqüència del senyal, el tipus de sismògraf utilitzat, etc. la magnitud d’un sisme no ha de ser confosa amb la intensitat que es basa en l’observació dels efectes i de les conseqüències del sisme en un lloc donat: vibració de les finestres, moltes persones que senten les sotragades, amplitud dels danys, etc.

Per exemple el terratrèmol del 28-11-2011 a sant Joan, va tenir

Efectes del terratrèmol

1 quilogram

1

I, instrumental

31,6 quilograms

No es percep per la majoria de persones, només els aparells el detecten

178 quilograms

II, molt feble

1 tona

Es percep per algunes persones, poden moure's petits objectes

5,6 tones

III, feble

31,6 tones

vibració general lleu percebuda per les persones

IV, moderat

178 tones

pot despertar gent adormida, vibració alarmant d'objectes, alguna caiguda

V, moderadament fort

1.000 tones

trencadisses

VI, fort

5.600 tones

1,5 2 2,5 3

3,5 4 4,5 5 5,5

6,5

7

7,5 8

8,5

VII, molt fort

178.000 tones

VIII, destructiu

1 milió de tones

Possibles esfondraments i afectació general en infraestructures

IX, violent

5,6 milions de tones

Pànic generalitzat, afectació de fonaments, grans danys infraestructurals.

X, intens

31,6 milions de tones

Desviació de vies de tren, afectació a carreteres, esfondraments d'edificis

XI, extrem

178 milions de tones

Destrucció general d'infraestructures

1.000 milions de tones

XII, cataclisme

5.600 milions de tones

Alteració significativa del nivell de terra, destrucció general de la zona

10

31.600 milions de tones 100.000 milions de tones

una Magnitud 2,1 però una intensitat Petita o Molt Petita (i o ii a l’escala de Mercalli). a la pàgina web http://earthquake.usgs.gov/earthquakes/map/ podreu veure un mapa i moltes llistes amb els terratrèmols que hi ha cada dia al Mòn.

uns 130 per dia

uns 15 per dia

2-3 per dia La gent perd l'equilibri, danys en algunes infraestructures

uns 1.000 per dia

31.600 tones

9

F r e q ü è n c ia

uns 8.000 per dia

6

Quina potencia tenen els terratrèmols?

TNT equivalent

0

120 per any

18 per any

1 per any

1 cada anys

20

desconegut

si teniu dubtes o voleu que comentem algun tema en concret vos podeu posar en contacte amb jo mateix enviant-me un correu electrònic a: guillemserrabou@gmail.com

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

21

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 22

mel i sucre

dalt del turó Mentre encenc el foc, amb el tió de Nadal, em ve al cap un poema de J.V. Foix d’Onze­ Nadals­ i­ un cap­ d’any, fet al port d’andratx, l’any 1952. Cerc el llibre i, cosa estranya, el trob: “Caraeixut i sense un sou / Vinc d’enlloc en la Nit clara; / una veu me diu on És, / Però em venç la faramalla. / Fora vila i franc d’alou, / segueixo una estrella rara; / Guaito el cel a l’inrevés / Pel forat d’una miralla, / una ala mou enrenou / Frec a frec d’una atzavara...”. *** Surt a fer una volta pel poble i per la barriada d’es Barracar, a un corral, darrera una paret d’esquena d’ase, guaita un magraner grandiós sense cap fulla i un centenar de magranes encara a les branques, moltes badades, amb les gotes de la roada i de la boira del dematí regalimant. una colla de busquerets de cap negre hi treballa, la femella beu les gotícules que cauen, el mascle fa una vega amb els grans vermells. ***

Nadal de mel i sucre CliMeNT PiCorNell

Trob la meva cosina, na Margalida Ferrerenya, a l’apotecaria. “i què?” “No som estada molt catòlica”. “sempre hem de tenir o bony o bua!” “Bua?” Diu una clienta, “Bony o forat? Deim noltros”. “a ca nostra sa padrina deia bua i jo ho vaig aprendre d’ella”. “i ara que xerres de sa nostra padrina, solia dir ‘Metge piadós, nafra pudenta’ quan mos curava una ferida i sa dosi d’esperit, generosa, mos feia veure els estels.

“Quan cou, cura... i responíem de mala gana ...i quan pica, madura!, consentits ja amb ses manotades destres i sense manies”. Pens amb l’expressió ‘No som estada...’ de na Margalida. es perd molt l’ús del “som anat, som fet, som trobat...” molts semblants al que en francès diuen ‘Je suis venu’, som vengut. Dolentons i ciutadanetxos, a l’institut, a un company que ho deia li posarem de mal nom: “en som-som”. *** De retorn a ca nostra m’atur a mirar el llarg carrer. el carrer Major del meu poble té set-cents

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

22

metres de llargària, i capamunta, o capavallada, segons com es miri. un servidor viu a l’extrem de més amunt quan comença el turó del revellar. Ben abaix hi intuesc n’amador Mongí. Vuitanta anys i escaig, cames tortes, que empeny la seva bicicleta amb dues senalles penjades, una a cada banda del manillar. a poc a poc. Molt a poc a poc. al cap de mitja hora ha fet uns pocs metres i al cap d’una hora serà a ca seva. “T’has de comprar una moteta” li solen dir. “i tanmateix no m’hi puc eixancar, no hi puc colcar, i me partiria davantdavant, l’hauria d’encalçar, sa bicicleta és més obedienta”. *** A alguns balcons del poble els tres reis d’Orient pugen per una corda il·luminada, substituint, a poc a poc, els omnipresents pares Noel que, com una pesta, havien envaït tots els racons. Ho dic a n’en sebastianet, que s’asseu al banc de davant, la nit de Nadal a Matines. “Ja he vist els teus reis”. “sí, però” contesta l’infant “hi ha quatre bombilles

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 23

mel i sucre que no s’encenen”. “Bé, ton pare les arreglarà”. Na Bàrbara, la filla del nostre mestre d’obres comença ja la primera estrofa de la sibil·la: “el jorn del judici...”. *** Amb quatre estirades he fet el Betlem i penjat les neules ben retallades. al cap i a la fi és Nadal i cada ovella torna al seu corral. Ma mare solia recitar: “Quan tengué la cova neta, / Maria digué: Josep, / descansau una estoneta / que veig que teniu xubec”. en un Betlem o Pessebre que vulgui ser complet, no hi pot faltar la figura del caganer. un pastoret ajupidet amb la seva ensaïmadeta acabada de fer. Conten que a un Betlem vivent d’un poble del Pla, en el que els personatges de Nadal eren representats per gent de la vila, no hi faltà el caganer, vivent.

Calçons baixos darrera una mata, amb la seva merdeta de plàstic. s’esdevingué però que els visità

una autoritat autonòmica important i el caganer, responsable i bon actor –qui sap si del mètode sta nislavski– quan passà l’autoritat, excepcionalment, va fer el que tocava: prémer i cagar de bon de veres. Se­non­è­vero,­è­ben­trovato.

hi poguérem donar clarícia de res. idò, quan es meu fill digué: ‘Mon pare, deu ser guapo saber llengos!’, jo, que el vull llaurador i no escrivent, li vaig respondre: ‘Mira tu en aquestes dues, no els ha servit de res saber-ne tantes!”

***

***

El dia de la segona festa, era dia feiner a la vila. Vaig haver de fer una mala feina. Dur la meva moixa, na Nefertiti Piaget, al manescal. un cotxe l’enganxà i feia quinze dies que havia quedat paraplègica. la factura diu: eutanàsia, recollida del cadàver i incineració. Per espassar-me el mal tràngol vaig a caminar una horeta. l’amo en Toni seniola llaura pel camí de Cal Compare. li agrada contar-me mentides. “un dia s’aturaren dues estrangeres amb un cotxo, i mos escometeren amb un parell de llengües diferents: devien ser es suec, s’alemany o s’anglés, al manco; i ni jo, ni es meu fill els

Llegesc a un diari: “La grandesa de Philip Roth rau en que és capaç d’explicar immillorablement el món sense deixar de mirar la seva guixa” (iker seisdedos). Quina enveja! Mir pel finestral de l’estudi i, com per engrandir el miratge d’aquest món de mel i sucre, la pintada d’almangra, granatosa, damunt la llana de les ovelles tenyeix de tons vermells l’horabaixa d’hivern. les pastures verdes, els ametlers sense fullam, amb alguna flor que ja hi despunta, assenyalen el camí de la fi de l’any amb els dies que ja s’allarguen: Per Nadal una passa de gall i per cap d’any una passa de cap-xerigany.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

23

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de novembre: enguany el novembre s’ha presentat una mica més fred que l’any passat. la temperatura mitjana del mes ha descendit 0,7 ºC respecte a l’any 2011. No obstant això, el valor d’aquesta variable s’ha situat en la franja de valors alts per a aquest mes, molt per damunt dels anys 2010 i 2008 en què la temperatura mitjana baixà als 13,4 ºC i 12,7 ºC, respectivament. la línia que descriu l’evolució de les temperatures mostra tota una sèrie d’oscil·lacions dels seus valors al llarg del mes; i, en conjunt, reflecteix un descens continuat d’aquests des de l’inici a final del període, amb una caiguda considerable en els darrers quatre dies. el dia més fred del mes es presentà precisament el dia 30, amb una temperatura mitjana de 8,1ºC. el novembre ha estat un mes plujós, amb un total de 100,8 mm, quantitat, però, que just ha assolit la meitat de la pluja de l’any passat, on es comptabilitzaren 204,1 mm en aquest mateix mes. Gran part dels dies de pluja s’han distribuït a la part central del mes, entre el 10 i el 19. Conseqüència d’aquest ambient més humit, ha augmentat el valor de la humitat mitjana, situant-se en el 81,85 %, en front del 76,72 % corresponent al mes d’octubre anterior. Paral·lelament ha baixat de manera considerable l’evaporació mitjana, amb un valor de 1,8 ml/dia; en aquesta baixada hi ha influït, a més de l’alt nivell d’humitat, també l’escurçament del temps de presència del sol. llevat dels dies, 12, 13 i 14, que foren jornades de vent i mal temps, la resta del mes no ha estat excessivament mogut en quant a aquest meteor. la velocitat mitjana no ha superat els 5 Km/h. la ràfega de vent més forta es produí el dia 12,

24

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV.

2012

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 2008

10,6 07,8 13,2 14,9 19,2 24,3 24,7 27,0 22,2 19,3 15,1

10,0 10,7 11,8 16,2 19,0 21,2 23,9 25,6 23,2 19,5 15,8

09,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9 21,5 17,7 13,4

09,8 09,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9 21,6 18,6 15,6

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2 21,7 18,3 12,7

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

32,9 50,1 15,4 34,4 07,4 02,7 02,0 04,4 27,0

74,0 59,0 40,2 07,9 12,0 58,0 18,1 01,0 22,7

037,5 014,6 034,9 015,6 124,0 032,4 002,9 000,7 021,2

056,0 073,8 043,7 044,2 122,2 010,2 003,4 005,4 036,5

067,9 022,6 039,1 050,6 024,2 001,6 001,2 016,3 264,6

MES D’DE NOVEMBRE

2012

2011

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

15,1 ºC 21,5 ºC (dia 4) 5,6 ºC (dia 30) 100,8 mm 5 Km/h 57,9 Km/h (dia 12) SO 81,85% 1012,53 mb 1,8 ml/dia

15,8 ºC 23,6 ºC (dia 3) 12 ºC (dia 18) 204,1 mm 7,4 Km/h 53,1 Km/h (dia 23) NE 82,63% 1015,83 mb 1,7 ml/dia

DESEMBRE 2012 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

amb una velocitat de 57,9 Km/h.

Per altra banda, el vent ha bufat de manera predominat de llebeig, és a dir, del so.

Comentari al mes de desembre: Després de la forta davallada de les temperatures a finals de novembre i primers dos dies de desembre, els valors s’elevaren una mica i s’han mantingut més suaus al llarg d’aquestes setmanes. llevat dels dies 12 i 13, en què baixaren novament, durant la resta de dies la temperatura mitjana ha sobrepassat els

12,3 ºC 18,4 ºC (dia 15) 6,3 ºC (dia 2) 6,1 mm 6,4 Km/h 82,1 Km/h (dia 5) O-NO 2,4 ml/dia

11 ºC. De moment les mínimes tampoc no han sofert caigudes importants. Tampoc no hem tengut, fins a la data, gelades de certa consideració al nostre terme, ni cap nevada destacable a la serra. a una setmana per acabar el mes, pràcticament no ha plogut.

Hem recollit únicament 6,1 mm de pluja. aquest temps sec, després de les pluges importants de l’octubre i el novembre, ha afavorit les tasques agrícoles de preparació de la terra i de la sembra dels cereals. aquestes darreres setmanes s’han vist i es

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 25

mel i sucre

"

veuen les màquines solcant els nostres camps per incorporar-hi les llavors dels cultius de la nova anyada. les temperatures suaus i la humitat de la terra van afavorint la germinació i, per això, ja es comencen a veure terres tenyides de verd. el passat dia 21, a les 12 h i 12 minuts, entràrem a l’estació de l’hivern. en aquest dia, el solstici d’hivern, es presenta el dia més curt, unes 9 h i mitja a la nostra latitud, en quant a hores de sol. a partir d’aquesta fita, el cicle s’inverteix i al nostre hemisferi començarà a allargar-se el període diürn fins a arribar al seu màxim al solstici d’estiu, entorn del 21 de juny.

!

!

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011 Radiació solarEnergia generada Radiació/ (Wh/m2) (kWh) Energia

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUBRE NOVEM.

066579 087842 114202 157392 185426 188100 184900 193269 143216 111787 063234

05540 07220 08982 11500 14365 14339 13909 14484 11000 08880 05103

Tª mitjana plaques (ºC)

12,02 12,17 12,71 13,69 12,91 13,12 13,29 13,34 13,02 12,59 12,39

10,70 12,80 14,50 21,07 25,26 28,05 29,90 31,99 27,79 22,08 16,39

ANY 2012 Radiació solar Energia generada Radiació/ (kWh) Energia (Wh/m2)

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMB. OCTUBRE NOVEM.

066715 082679 138558 158748 206187 204078 204780 182411 135702 105393 061212

05534 06847 11315 12744 15751 14930 14167 11628 10379 08245 04863

12,06 12,08 12,25 12,46 13,09 13,67 14,45 15,69 13,07 12,78 12,59

Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

10,81 09,15 16,59 18,93 25,54 31,25 31,71 33,00 25,89 21,59 15,75

04483 05546 09165 10323 12758 12093 11475 09419 08407 06678 03939

1384 1712 2829 3186 3938 3733 3542 2907 2595 2061 1216

Parc solar fotovoltaic: Ha continuat en aquest de novembre el descens important de la radiació solar, produït per la disminució de les hores de llum conseqüència dels nombrosos dies amb presència de núvols i de l’escurçament del període diari de presència del sol. el valor de la radiació, també en aquest mes, ha estat una mica inferior al del novembre de l’any passat. Únicament s’han generat 4863 Kw/h. amb la baixada de la temperatura ha tornat experimentar una millora el rendiment de les plaques. No obstant això, el rendiment del novembre passat fou millor amb una temperatura superior (del 12,39 amb una tª mitjana a les plaques de 16,39 ºC), mentre qua a l’actual novembre ha estat del 12,59, que indica que s’ha hagut de menester més radiació solar per generar un Kwh d’electricitat, amb una tª de 15,75 ºC.

25

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 26

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Aquest mes hem fet una recopilació de fotografies del nostre amic Joan Roig Bauzà, mort tràgicament a la carretera.

Excursió escolar a sa Bastida.

Equip escolar de bàsquet.

26

Foto del grup de quintos.

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 27

mel i sucre

Representació al Teatre de Sant Joan.

Grup de primera comunió.

Excursió a la Cova Fosca de Meià.

Excursió a Barcelona, al zoològic.

En Joan i na Francisca el dia del seu casament, amb son pare i els seus amics.

27

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Pรกgina 28

mel i sucre

28

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 29

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 40

passatemps

arNau MoraTiNos i BorDoy

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Pel·l´ıcula de Disney on la casa est` a pels n´ uvols. Donar ` anims a na Marina. 7. Posats a posar paraules que freq¨ uenten els mots, per qu`e la qualitat d’` arid?

Batuda. 8. Donar una certa uniformitat afectada.

Petit i capicua. 9. Una ona d´ ona. Col·legi P´ ublic.

Mai l’havia descol·locat. 10. Vibrant a principi de paraula, darrere consonant, o quan est` a duplicada.

Amb qualitats d’una narraci´ o. Sorda a final de paraula i bategant entre vocals. 11. Domini fel´ı de les p` agines en catal` a. Dentar de forma descol·locada ` alg´ u que es crema. Atom o grup d’` atoms que ha guanyat o perdut c` arrega. 12. Mat` as els estimats per en Matas. Puj` a per l’ascensor.

Horitzontals: 1. Compost que excita un gos al treball. Cetaci dur com una roca. 2. Faran Ctrl+V. Estim breument. 3. On estan tots els despistats borratxos. Li atorga la qualitat magn`etica. 4. D’elevada estatura, capa¸c de fer atrocitats combinat amb les tecles Ctrl i Supr. Informaci´ o malmesa.

Ma¸ca. 5. Capturi quan jo perd l’equilibri. Imposar` as un c` astig, quina pena! 6. Habitatges esquimals. Ho tenc en ment. Com de costum, fa vibrar les cordes vocals. 7. Feina d’una certa casta. En for- Solucio ´ al nu ´mero 39: ma de portal eclesi`astic. 8. ...!, ja torna a sortir el E S P E R I T R MO U R E A C A s´ımbol alat de l’or. Coa de rata. Bons per a fer taU L C E R A A U pes. 9. Quart creixent. Enriquesc. Inca no est` a del L A C E R E S tot incorporada. 10. Fer m´es entenedor el cel. En el I R A T T O T E dret processal andorr`a, interlocut`oria. 11. Cart´ılag S S I M I L A R u ´rsid. Fes una ensalada. Rock’...’Roll. 12. El conA T L E S A F R E U T I L vidat d’un arbre. Fa sonar el guru. D’all` a on prov´e R I C A A R A D la dama. ´Idem incomplet. 13. Tenc els meus dubtes E D A T S A M A sobre si els catalans ho faran. Un dolent fa or´ı.

N E R O S T I T Verticals: 1. Apta per a qualque cosa. Operaci´ o. 2. Ensabonau. Es moca despr´es d’una petita pausa. 3. Capa¸cos de fruitar. A+els. Ara, el quart minvant. 4. M’equivoc tornant a posar aquesta paraula. Aquest esquer ´es una monada! Tu puges la nota antiga. 5. Enfadat, una altra vegada. La historieta ´es burlesca. Un cim elevat aleatori. 6. Duplicat, l’article personal propicia el son d’una baixeta.

O B R I M

I A I A

G R A C I S O C E S R U A E S M R N I A S S E U S N A N O P S A U C S U A R E M

Tamb´e podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=1122

29

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 30

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Polvorons de canyella saCraMeNT Ferrer

l

a història dels polvorons a espanya data del segle XVi i comença com va passar amb l’origen de menjar els dotze grans de raïm per Cap d’any amb un excedent de fruita a la qual volien donar sortida. en el cas dels polvorons i mantecados es veu que andalusia hi va haver un excedent de farina i saïm. el nom ve perquè es desfà en pols dins la boca quan es menja.

Ingredients - 250 g de farina - 125 g de sucre - 125 g de saïm - canyella en pols

Preparació - Dins una paella, torrar la farina lleugerament.

- Dins una cassola fondre el saïm.

- Capolar el sucre; ha de quedar fet pols.

- Mesclar, amb les mans, la farina, el sucre i el saïm fos fins a fer una massa d’una textura com arena de platja humida.

- empolsar la massa amb la canyella, a gust.

- Fer petites porcions de la mescla i donar forma als polvorons. Poden ser rodons o ovalats.

- es pot utilitzar un motlo per tallar la pasta.

- Han de tenir un gruix d’un centímetre.

- arrebossar amb canyella i sucre pols i, per acabar, embolicar amb paper de seda.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

30

Tel: 971 52 60 78

mel390_mis298 28/12/12 09:13 Página 31

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Gener de 1993

Gener: santa Maria (1), els reis (6), sant antoni (17), sant sebastià (20), sant Vicenç (22), sant Tomàs d’aquino (28).

Horaris de bus sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15 Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15.

Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

El mes “Per sant antoni gelades i per sant llorenç calorades”. És un dels mesos més freds i humits de l’any, encara que els horabaixes es comencen a allargar. Diuen que la lluna vella de gener és la millor per fer llenya i que no es podreixi tan aviat. Durant aquest mes podeu exsecallar tot tipus d’arbres fruiters, oliveres, ametlers i vinya (pel ple o pel minvant). Podeu també sembrar alls, cebes, patates i porros per la lluna vella, tomàtigues per la nova i lletugues per la plena. És temps de néixer mens i fer les darreres matances si encara teniu el porc. ah! i pensau que els que tengueu bestiar podeu dur-lo a beneir per sant antoni.

(Notes preses del Pronòstic­2000, de La­terra­i­el­temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol

1 gener 15 31 15 febrer

surt 08.09 08.07 07.57 07.40

la lluna es pon 17.34 17.48 18.06 18.24

29 desembre 5 gener 11 19 27 3 febrer

plena quart minvant nova quart creixent plena quart minvant

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns­horabaixes de­dimarts­a­divendres 8:00 h a 13:00 h resta­d’hores­i­de­dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 30 de des. Porreres dia 6 de gener sant Joan dia 13 Vilafranca dia 20 ariany dia 27 Montuïri dia 3 de febrer Petra

• la xarxa d’aigua potable estava a punt d’arribar a la zona des Barracar, concretament els carrers de l’ermità i de la lluna. era la tercera fase de les obres.

• Per tercera vegada es construïen algunes “capelles” del cementeri. les que s’havien fet les dues primeres vegades s’havien hagut d’esbucar per greus deficiències.

• es va anunciar que no es tornaria a convocar el Certamen Poètic Verge de Conso lació, un dels actes clàssics de la Festa del Quart Diumenge.

Gener de 2003 • Començaren les obres del teatre del Centre Catòlic, que havia estat destruït per un incendi 26 anys enrere. a la primera fase s’havia de fer el buc. l’ajuntament de sant Joan i el Bisbat de Mallorca havien pactat la cessió del solar durant una sèrie d’anys.

Pareix que s’acabarà el termini abans que les obres hagin finalitzat.

• el Corb de sant Nofre va il·lustrar la portada de les Festes de sant sebastià de l’ajuntament de Palma. els santjoaners varen participar a l’acte que obria aquelles festes, un encontre de bestiari festiu d’arreu de Mallorca.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor.

971 264 610 oCB 971 723 299

31