Issuu on Google+


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió Reflexions municipals JoaN sasTre Entrevista amb Joan Magro ToMeu oBraDor Converses amb els amics aNToNi sasTre Can Estades i la família Ordinas FraNCesC CaNuTo Entrevista amb en Bernadí Company J. alBerT Miró

mel i sucre Juny 2012. Núm. 384

Per què s’extingueixen les abelles? F. CalaTayuD / e. siMó

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan

Fotos PeP Gayà Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Creure (poc) en la democràcia MaTeu sasTre Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2012 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaume albert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillem serra, Miquel estelrich, Jaume Gual.

Meteorologia JoseP roiG Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol Notícies del Sant Joan C.E. GuilleM serra Frases fetes JoaN sasTre

Tirada actual 500 exemplars Dipòsit legal PM 49/1983

Passatemps arNau MoraTiNos

Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Festa del sol que Balla 2012. (Dibuix de Toñi Castellanos. Foto de Joan Font.) Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

2


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 3

mel i sucre

notícies locals ✑ a finals de maig es varen revisar les tarifes del tren, que han patit una forta pujada, en alguns casos de més del 100%. l’augment va provocar la indignació dels usuaris habituals, que els primers dies es varen enfrontar verbalment amb els revisors. aquest sentiment es va traduir també a mitjan juny en la campanya de protesta #novullpagar (inspirada en la dels peatges). a part de ser molt més car, el servei també ha perdut qualitat, ja que s’ha prescindit de prop de trenta treballadors (per no parlar del tancament de la nostra estació i la reducció de freqüències del bus). Hem sabut que el conseller responsable dels serveis Ferroviaris de Mallorca (el santjoaner Gabriel Company “Mena”) va dir als concessionaris dels busos llançadora (com el que connecta sant Joan amb l’estació de sineu) que a partir de l’any que ve hauran de gestionar el servei “pel seu compte i risc”, és a dir sense ajudes públiques. si això passa, la connexió de sant Joan amb el tren està condemnada a desaparèixer, evidentment. ✑ el dissabte 26 de maig una avaria de la bomba d’extracció d’aigua de l’ajuntament va deixar el poble sense aigua potable. es va posar en marxa el protocol previst per a aquests casos, que és la connexió de la xarxa pública a

La Coral de Sant Joan realitzà un concert a Bonany el passat 3 de juny.

la privada de la Torre de s’aigua, alhora que es preveia la instal·lació de la bomba nova, que s’havia adquirit feia mesos. sembla que canviar una bomba d’aquestes característiques és una feina complicada, que estava previst fer a partir del dilluns, confiant que gràcies a la Torre de s’aigua el servei no se’n ressentiria gaire. Tanmateix, la mala sort va fer que el diumenge també s’avariàs la bomba d’en Costitxer i el poble va romandre sense aigua fins l’horabaixa del dilluns 28 de maig. el batle ha dit que es varen rebre queixes, sobretot per la durada excessiva de l’avaria. Va aconsellar que les cases que tenen sistemes alternatius de subministrament els mantenguin en condicions adequades.

d’estiu per a nins de 3 a 12 anys. Durant les vacances de l’escola pública s’ofereixen activitats educatives, lúdiques i festives. a partir de les 7, “escola matinera”; de 9 a 14, activitats de temps lliure; de 14 a 16, menjador i servei d’acollida. es pot contractar per mesos o per dies solts, amb menjador o sense.

✑ amb la col·laboració de l’ajuntament, l’empresa Kairós ha organitzat un any més l’escola

✑ la Coral de sant Joan va oferir un concert a l’ermita de Bonany el diumenge 28 de maig,

✑ el dia de sant Pere, 29 de juny, a les 21.30 h, la cantant i intèrpret Joana Gomila oferirà a la Casa Museu Pare Ginard la seva particular lectura del Cançoner popular de Mallorca, en una sessió intimista. es tracta de l’espectacle de cloenda del cicle “#culturapopularavui: la cultura popular a Mallorca, entre la tradició i la innovació”.

http://melisucre.cat/ l’actualitat al dia 3


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 4

mel i sucre concert que es va repetir després a la Casa de Cultura de sant Joan, el divendres 17 de juny. en una part de les peces, els cantaires varen tenir acompanyament de piano (Pere Josep Barceló) i xeremies electròniques (Guillem Company “Foc”). el programa, molt variat: peces religioses, amoroses, d’enyorança, de festa... ✑ Dia 13 de juny va morir en Miquel Bauzà salom “Puça”, víctima d’una malaltia que se li va diagnosticar a finals de l’any passat. Havia nascut l’any 1959 i estava, per tant, a la primera meitat de la cinquantena, massa jove per deixar-nos. antic col·laborador de mel i sucre, fa anys va aconseguir alliberar-se de l’addicció a l’alcohol i començà una nova vida, que el va dur a casar-se (i separar-se) dues vegades, cada pic amb dones de l’est d’europa. Fruit del primer matrimoni són els seus dos fills, na Dasha i en Miquel àngel (la filla gran era d’una relació anterior de la dona). Ha tengut una vida agitada, amb experiències que exigien una bona dosi de coratge (i segurament de temeritat), moltes vegades al caire de l’abisme. Queden per al record les converses nocturnes enmig de la plaça, apassionades, que deixaven endevinar una intel·ligència ben desperta i una enorme vitalitat. ✑ el diumenge del Corpus transcorregué sense cap tipus d’alteració. l’enramellat dels carrers i els nins de primera comunió, a més del cos de crist, en foren els protagonistes amb una processó prou lluïda pels carrers habituals de cada any: Palma, Bellavista, Consistori, Petra, fra lluís Jaume, mestre Mas i Major. ✑ el divendres 26 de maig va ingressar al Partit Popular el santjoaner Gabriel Company “Mena”,

4

El Corpus comporta l'embelliment dels carrers amb flors i també els nins de primera comunió a la processó.

conseller d’agricultura, Medi ambient i Territori. era l’únic membre del Govern que no tenia carnet del partit. els analistes creuen que la intenció d’aquest fitxatge era “reforçar el perfil regionalista de la formació” just abans del congrés del PP, que va tenir lloc els primers dies de juny. No cal dir que el president ho va negar i va dir que el partit no s’havia mogut ni “un mil·límetre” de

la seva manera de pensar de sempre. No deu pensar igual el batle de Manacor, antoni Pastor, que, en un acte que l’honora i que li ha costat l’expulsió del partit, ha votat contra la reforma de la llei de la funció pública, que rebaixa l’estatus de la nostra llengua a l’administració, ni els milers de pares votants del PP que han escollit l’ensenyament inicial en català per als seus fills, desmun-

Les santjoaneres i santjoaners que participaren en les conferències de la Universitat Oberta Majors pogueren anar a recollir el seu diploma a la Misericòrdia, a Palma, el passat dia 20 de juny, en un acte multitudinari al qual assistiren gent de tota Mallorca, a més de representants de la UIB i del Consell de Mallorca.


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 5

mel i sucre les planxes i circulen per la terra, sempre impulsades per la força del vent. s’han assolit velocitats molt altes, de fins a 100 km/hora.

Mateu Vilariño “Tixador” (al centre de la fotografia) es classificà segon en la categoria de menys de 85 kg al Campionat del Món de Blokart (patí amb rodes a vela) realitzat a Califòrnia.

tant les tesis sobre la “imposició del català contra la voluntat majoritària” que tant agraden al president Bauzá (sic) i companyia. ✑ el santjoaner Mateu Vilariño, fill de la mestra Tixadora, ha aconseguit la segona posició en el campionat mundial de blokart, que s’ha disputat al llac sec d’ivanpah, al desert de Mohave, a

l’estat nord-americà de Califòrnia. en Mateu forma part de l’associació Balear de Blokart, i amb la seva medalla de plata, juntament amb 8 medalles més (en total, 3 d’or i 6 de plata), ha aconseguit que el seu equip sigui un referent a nivell mundial. el blokart està basat en el surf de vela. en lloc de navegar per dins l’aigua, s’han afegit rodes a

En Jordi Bauçà Bauçà, jove santjoaner de 19 anys, ha acabat els estudis de cuina. Aquest jove ha estudiat de cuiner a l’Escola d’Hostaleria de la UIB. Comenta que des de petit ja li agradava la cuina i que sempre ha tengut ganes d’aprendre en aquesta direcció. Dels estudis realitzats de Formació Professional en destaca el seu caràcter pràctic i la relació amb la gent. Al futur li demana poder seguir aprenent en aquest camp que sempre et permet innovar. Enguany ja ha participat com a membre del jurat del concurs de paelles que l’Assemblea per Sant Joan organitzà a Consolació, com podem veure a la fotografia. Enhorabona i bona cuina!

✑ el dissabte 16 de juny, el club de futbol Just Just va celebrar la festa de final de temporada, per als jugadors i les seves famílies. el dematí hi va haver partits d’exhibició dels equips més joves i castells inflables per als menuts. a migdia, dinar multitudinari. Després, animació per als infants amb la presència del presentador de televisió Jordi Cruz. ✑ el 27 de maig va tenir lloc a la plaça del rei Joan Carles i una trobada d’escoletes de ball. Hi participaren l’escola aires des Pla, de Marratxí i els amfitrions, l’escola d’aires de Pagesia, de sant Joan. ✑ el nostre batle, Joan Magro, va ser entrevistat al Diario de Mallorca, del diumenge 17 de juny. la primera qüestió, inevitable, sobre el govern en coalició amb l’esquerra, cas únic a tot Mallorca. la resposta: les dues parts estan satisfetes, els pactes són bons si van en benefici del poble i, a més, la majoria de les qüestions es consensuen, no només amb el soci de govern, sinó també amb els grups de l’oposició, Psoe i Cxi. Magro afirma que la crispació de la passada legislatura ha desaparegut i que a l’hora de fer feina s’aparquen les diferències ideològiques i els regidors se senten còmodes. Diu que el PP està bé, que “la situació actual està normalitzada”. Nega que la capdavantera de axsJ, Catalina Gayà, sigui la “vertadera batlessa” i afirma que els qui manen són els sis regidors del pacte de govern. el batle diu que no el va molestar gens que es penjàs el llaç a favor de la llengua al balcó de la Casa de la Vila. sobre les mesures per superar la crisi (naturalment, la prioritat absoluta

5


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 6

mel i sucre de l’ajuntament) cita la decisió d’apagar la meitat de l’enllumenat a partir de mitjanit i la no externalització d’alguns serveis municipals, que fins ara suposaven molta despesa. Pel que fa als projectes per a aquesta legislatura, cita l’aprovació definitiva de les normes subsidiàries i el catàleg de patrimoni, la creació d’una àrea de serveis devora la carretera de Vilafranca, la creació del Parc Verd devora la depuradora, el Catàleg de camins públics, el Pla especial del Turó, la reforma de la plaça de la Constitució, la millora de la senyalització i l’actualització de les ordenances municipals. al batle li agradaria que es construís un nou centre sanitari i creu que s’hauria de renovar el conveni amb el Bisbat de Mallorca sobre el teatre del Centre Catòlic, perquè ja ha passat més de la meitat de la durada del conveni, que es va firmar per vint-i-cinc anys, les institucions públiques hi han gastat diners i encara no està acabat. (la podreu llegir íntegrament, traduïda al català en aquest mateix número de Mel i Sucre) ✑ l’ajuntament de sant Joan canviarà la ubicació dels altaveus que es fan servir per a les crides. es llevaran els que hi ha damunt el campanar i es recol·locaran, juntament amb altres de nous, a diverses parts del poble, per garantir que les informacions municipals se sentin des de tot el nucli urbà.

6

Miquel Bauzà Salom, excol·laborador de mel i sucre, “sempre en la memòria”.

✑ l’associació de Pares i Mares del Col·legi Públic son Juny ha organitzat un any més la Festa del sol que Balla, entre els dies 15 i 24 de juny. els actes començaren el divendres 15 a la Casa de Cultura amb un concert de la Coral de sant Joan i una vetlada solidària, a benefici de l’escola de santa rosa, a Nicaragua, agermanada de fa anys amb la nostra escola. el menjar, elaborat per les famílies, es va fer amb productes aportats per l’associació amics de sa Terra, que ha col·laborat durant el curs amb l’escola perquè oferís al menjador productes locals de temporada. l’acte va comptar també amb l’actuació dels Xeremiers i Flabiolers de sant Joan.

el dissabte 16 varen sortir els Dimonis de son Juny, acompanyats dels xeremiers i flabiolers, i més tard hi va haver ball de bot a la plaça, amb aires de Pagesia. l’endemà, diumenge 17, concert de guitarres a Consolació. el divendres 22 es varen fer els actes de final de curs de l’escola. Com és costum, els alumnes de sisè, els que enguany deixen l’escola, feren el pregó de la festa. a continuació, actuació dels alumnes que han participat a l’activitat “Fama”. Després, sopar a càrrec de les famílies, durant el qual es varen poder veure les fotografies de la Vi Marató Fotogràfica, se’n varen atorgar els premis i es pogueren contemplar dibuixos fets pels pares i els alumnes. el dissabte s’encetà amb una nova sortida dels Dimonis. el capvespre, anada amb fanalets pel camí Natural, acompanyats de la Dragona, amb els infants disfressats de fades, gnoms, bruixots, dimonis, mags, etc. a Consolació, sopar a càrrec de les famílies, projecció de la pel·lícula Fúcsia la mini bruixa i “acampada” a Cas Donat. el dia del patró, 24 de juny, va començar amb la sortida del sol i xocolatada a Consolació. Després, jocs diversos per als nins i berenar, amb la col·laboració dels alumnes de primer d’eso. el capvespre, tercera sortida dels Dimonis, missa i sortida de sant Joan Pelós i el Corb de sant Nofre.


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 7

mel i sucre

sol que balla 2012

AINA SASTRE

AINA SASTRE

7


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 8

mel i sucre

ACORAR v.tr. I. || 1. Ficar una cosa fins al cor (d’un home o d’un animal). “Ell li va acorar un ganivet” (Mall.). “Veiam si tendreu bon pic amb so acorar-le hi [la ganiveta al porc]”, Alcover Cont. 408. Diccionari Català-Balear-Valencià Aquest estiu, encara que faci calor, farem matances amb Toni Gomila i el seu espectacle que ha conrat èxits per tot Mallorca. Acorar, és un monòleg escrit i interpretat per Toni Gomila i dirigit per Rafel duran, una reflexió sobre la identitat col·lectiva, sobre què és allò que ens defineix, i què és allò que fa que encara existeixi la nostra comunitat. Després d’un periple pels diferents teatres de Mallorca arriba a Sant Joan amb una novetat que oferirà la companyia Produccions de Ferro als santjoaners. Aquesta novetat consistirà en un picnic-col·loqui posterior a la funció en el que tindrem l’oportunitat de conversar amb l’actor tot prenent una copa de vi i degustant un poc de sobrassada amb raïm. Així mateix, el programa de La lluna en vers 2012 de la Casa Museu us oferirà un seguit d’activitats que esperam que siguin del vostre interès i que les pugueu gaudir a la fresca i tastant una copa de vi de diferents cellers que col·laboren amb nosaltres. Un any més arriba el Curs d’estiu de cultura popular, en el que tractarem les relacions entre la cultura popular i les arts plàstiques. Aquest curs que porta per títol Cultura popular i art: diàleg i influències es durà a terme del 9 al 13 de juliol a la Casa Museu i ofereix 1.5 crèdits universitaris i de formació del professorat. Analitzarem les relacions entre l’art anomenat culte, aquell que practiquen artistes amb llenguatge formal, simbòlic i filosòfic, i la cultura d’arrel tradicional, que sorgeix i pertany al poble. Mallorca, rica en manifestacions populars tradicionals, ha estat font d’inspiració de nombrosos artistes, molts d’ells vinguts de fora l’illa. La festa, els rituals, les danses i el patrimoni oral han inspirat creadors com J. Coll Bardolet, T. Cittadini, J. Bennàssar o M. Barceló. El curs s’emmarca dins de les activitats d’homenatge a Josep Coll Bardolet en el centenari del seu naixement. El divendres 13 de juliol seguim amb els espectacles a la fresca de la Lluna en vers amb una obra de teatre que just acaba de guanyar el 2on premi del certamen d’Art Jove 2011. Un obra de Jaume Miró, de la companyia Noctàmbuls Teatre, amb Biel Bisquerra, Pau Arévalo i Toti Fuster. L’obra parla de personatges del nostre temps, de gent que ha d’afrontar els seus problemes”, declara Jaume Miró. “Un jove de 30 anys i que té una feina consolidada com a director d’un banc en troba un altre que ha plantat la tenda al pati posterior de ca seva, perquè no té on anar”. El dia de Santa Margalida us oferim un espectacle de dansa de la companyia de Mariantònia Oliver que ben segur arribarà al cor de totes aquelles dones que us trobau a prop de la cinquantena d’anys. Las Muchas és una proposta que parla de fragilitat, del pas del temps, amb cossos que ja no pertanyen al “corpus” social, que ja deixen d’estar al mercat oficial, però més vius que mai i sobretot més lliures: cossos que respiren, pesen, ballen, sedueixen, es mouen i es posicionen d’altra manera. Als 50 anys, el cos que es presenta en escena, ja ha viscut moltes experiències i Mariantònia Oliver les vols compartir amb vosaltres. Entrarem al mes d’agost amb Acorar, el dia 3 a les 21.30h i aquest any allargam programació fins a les festes de Sant Joan Degollat, en les que us oferim un recital poèticomusical de l’actriu i cantant Maria Bauçà. La coneguda actriu de la sèrie d’IB3 L’anell ens mostrarà la seva faceta de rapsode acompanyada de dos músics de jazz. Us desitjam un molt bon estiu i esperam compartir amb tots vosaltres aquestes nits a la fresca! ACTIVITATS DEL MES DE JULIOL De dilluns 9 a divendres 13 de juliol, a les 17 hores IV curs d’estiu de cultura popular: Cultura popular i art: Diàleg i influències. Matrícula: 60€. Inscripcions a www.fundaciocasamuseu.cat i al 971886014. Lloc: Casa Museu Pare Ginard, carrer Socies, 7, Sant Joan Divendres 13 de juliol a les 21 hores. In the backyard. Preu: 12 €. Col·labora: Ajuntament de Sant Joan. Lloc: pati de la Casa de cultura de Sant Joan, carrer Bellavista, 13, Sant Joan Divendres 20 de juliol a les 21 hores. Las Muchas. Activitat gratuïta. Col·labora: Ajuntament de Sant Joan. Lloc: pati de la Casa de cultura de Sant Joan, carrer Bellavista, 13, Sant Joan Divendres 3 d’agost a les 21.30 hores. Acorar. Després de la representació hi haurà un col·loqui-picnic amb l’actor. Preu: residents de Sant Joan 12€ / no residents 14€. Col·labora: Ajuntament de Sant Joan. Lloc: pati de la Casa de cultura de Sant Joan, carrer Bellavista, 13, Sant Joan Diumenge 26 d’agost a les 20 hores. Concert de veïns. Activitat gratuïta. Col·labora: Ajuntament de Sant Joan. Lloc: Pati de la Casa de cultura de Sant Joan, carrer Bellavista, 13, Sant Joan Informació i inscripcions: Casa Museu Pare Ginard, c/ Socies, 7. Sant Joan. Telèfon: 971 88 60 14. Correu electrònic: info@fundaciocasamuseu.cat

8


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 9

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 30 de maig de 2012 la sessió va començar amb 11 minuts de retard amb l’assistència de set dels nou regidors: ambdues absències, Miquel Pascual i Noèlia llull, foren justificades, el primer per circumstàncies familiars, i la segona per motius laborals. entre el públic, un poc més d’alegria que a la darrera sessió: 8 assistents. Després d’aprovar per unanimitat l’acta de la sessió anterior, es va acordar l’assabentat del decrets dictats per la batlia des de la darrera sessió, que d’ençà de la passada sessió ordinària ja no es llegeixen en veu alta. en el tercer punt, es va aprovar per 6 vots a favor (2 PP + 3 axsJ + 1 Psoe) i 1 abstenció (Cxi) el Reglament municipal que regula el servei de proveïment d’aigua potable en el municipi, tant dins el casc urbà com a dins rústica. les principals novetats que es contemplen són les que fa referència als materials a utilitzar tant en les noves instal·lacions com en les reparacions (les unions seran de fosa, els perns de galvanitzat, ...) i es dona prioritat al subministre dins el casc urbà. en el quart punt, es va aprovar per 5 vots a favor (3 axsJ + 1 Cxi + 1 Psoe) i 2 abstencions (PP) la proposta de resolució de l’A juntament de Sant Joan contra el tancament de l’hospital General i del Joan March, instant el Govern Balear a rectificar aquesta decisió, en considerar-la inaporpiada i contrària als interessos generals dels habitants

d’aquesta Comunitat. la proposta va ser exposada i defensada amb gran èmfasi per la delegada de sanitat, Margalida Català, amb un to de veu i una intensitat que mostrava inequívocament el seu convenciment de la poca idoneïtat

La regidora de Sanitat, Margalida Català va defensar la moció contra el tancament de l’hospital General i el Joan March.

d’aquesta mesura. se suposa que les dues abstencions (PP) responen al manteniment de la disciplina de vot per part dels dos representants municipals d’aquest partit presents a la sessió. se veu que tothom té molt present que, dins el PP, els valents que volen defensar obertament i sense complexos els interessos del seu poble hi tenen poc futur, com s’ha demostrat recentment amb el cas del batle de Manacor, antoni Pastor. en el punt d’informacions, hi va haver les següents: Margalida Català: el cicle de conferències organitzat al casal de la Tercera edat durant aquests darrers mesos, han tingut una gran acceptació i cada una d’elles ha comptat amb un nombre excepcional de seguidors. antoni oliver: el torneig de futbolet d’enguany ja està organitzat. Per que pugui començar d’hora hauran d’estar acabades les obres de la plaça de la Constitució. la final, com cada any, serà un

acte més de les festes patronals. Catalina Gayà: les activitats que s’han fet enguany a la biblioteca municipal en motiu de sant Jordi han comptat amb una bona acollida per part dels usuaris d’aquest servei. l’equip de govern està estudiant diverses propostes per l’escoleta d’estiu, essent de moment la millor posicionada la que ha fet l’associació Kairós, que a demés de comprometre’s a contractar monitors/es de sant Joan, és la més econòmica i completa. avui mateix (pel mateix dia del ple) hi ha hagut la cloenda a l’escola d’adults del curs sobre maneig d’ordinadors i xarxes socials, que ha comptat amb una bona acollida per part de la gent gran de la vila.

La proposta de l’associació Kairós és, de moment, la més ben posicionada per gestionar el servei d’“escoleta d’estiu” d’enguany.

Joan Magro i Josep Bauzà: expliquen els detalls més importants de l’avaria que va deixar sense aigua la major part de cases del poble durant el cap de setmana anterior a aquest plenari: segons comptaren, just començant el cap de setmana, es varen “cremar” dues bombes extractores, i no va bastar aportar a la xarxa municipal aigua del forat de “sa Torre de s’aigua”, no podent resoldre el tema fins dilluns a primera hora.

9


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 10

mel i sucre Joan Magro: Ha arribat l’informe favorable sobre el Catàleg de Patrimoni que faltava per poder-lo enviar al Consell de Mallorca, de manera que hi serà remès en breu. Dia 6 de juny es farà el concert de cloenda de l’escola de música. Hi ha de temps fins dia 1 de juny per presentar currículums per optar al prestar el servei de socorrista de la piscina municipal, de manera que dia 4 ja es podrà fer una primera repassada als presentats. a finals de juny la plaça de la Constitució ja estarà en condicions de ser utilitzada pel torneig de futbolet d’enguany, encara que això no vol dir que les obres estiguin acabades del tot.

entre el darrer dia de maig i els primers de juny estaria arreglat. “això és demà”, va reflexionar en Xisco. “idò això!” va reblonar en Magro. Va demanar una informació sobre una denegació d’una llicència d’obres, que com que no vaig entendre de què anava, no puc explicar. Vaig entendre cosa del decret de batlia 418, però poca cosa més.

El conseller Company encara no ha donat resposta a les peticions fetes per l’ajuntament de Sant Joan en ple sobre el servei de tren pels santjoaners.

i ja per acabar, la tanda de precs i preguntes.

PLANTERS

NICOLAU

Francisco Mestre: Hi ha data fixada per acabar les obres de la plaça de la Constitució? el batle va respondre que sí. És legal dur els viatges d’“escombros” que s’estan duent de la plaça de la constitució al solar de “sa Creu den reüll”?. el batle va contestar que això era cosa de l’empresa concessionària de l’obra, i que si no tingués tots els documents en regla, ja no ho haurien començat a fer. Quan es faran els pagaments de les factures afectades pel Pla d’ajust? el batle va contestar que

ORNAMENTALS

10

Frederic Febrer: Com està el tema de la instància que, de part de tot el consistori, se va enviar al Conseller Company, demanant la reobertura de l’estació de tren de sant Joan? el batle va contestar que de moment no hi ha cap resposta. sobre l’horari de l’autobús que, fent estació a Montuïri, va a Palma el matí i torna l’horabaixa, va proposar que sigui anunciat a la parada del bus que enllaça sant Joan amb l’estació de sineu, Va proposar que s’organitzés a sant Joan una jornada per facilitar la obtenció de la “targeta intermo-

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

dal” als usuaris santjoaners del servei ferroviari. Va fer algunes preguntes i comentaris sobre com ha quedat la reestructuració de personal que s’ha fet dins l’ajuntament. sobre la web de l’ajuntament, va proposar fer-hi una reestructuració, i posar-hi informació que ara no hi ha, com la convocatòria dels plenaris. Hi haurà “policia turístic”, enguany? el batle va respondre que no, per temes d’estalvi de despesa pressupostaria. al regidor d’esports: Quines activitats de promoció de l’esport s’han fet a sant Joan, sobre tot en temes d’esport escolar? Va respondre la pregunta n’antoni oliver. Quina previsió hi ha per les festes del sol que Balla?. Va contestar na Margalida Català amb una previsió dels actes que hi havia confirmats en aquells moments. sobre el carruatge on es fan i venen “Kebab’s” al carrer de Petra: amb quins permisos compta? el batle va contestar que tenia els necessaris, i que ell es sent obligat a que sigui així, per que l’explotador és parent seu. Va afegir no obstant que sí que hi ha un tema pendent de resoldre, que és solucionar que l’espiga del “tiro” del remolc no sobresurti per damunt l’acera. acabats els punts, es va aixecar la sessió a les 22:14 h., i tothom partí cap a cases,


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 11

mel i sucre Sessió extraordinària de dia 5 de març de 2012 Pareix que l’estiu ja es comença a deixar sentir, i l’equador de la legislatura també. a aquesl ple extraordinari tant aquest servidor que subscriu va haver d’aguantar tot sol l’estendard del públic. És cert que no hi havia cap punt de l’ordre del dia que estirés especialment l’atenció, però també és ben cert que a altres plenaris amb ordres del dia similars, sempre hi havien assistit mitja dotzena de persones. i per afegitó, se ve que els membres del consistori, a l’hora de començar la sessió, encara no ho tenien tot enllestit, i se torbaren quasi 20 minuts a entrar a la sala. Però en aquests casos no tot és perdut: sempre hi ha el recurs de fer “una becadeta”. Bé, anem per feina: essent una sessió extraordinària, no hi havia aprovacions d’actes de sessions anteriors per començar, de manera que es va passar directament a decidir el primer punt, que proposava l’aprovació de la formalització d’aquella famosa operació de crèdit per pagar factures de feines fetes a l’ajuntament amb anterioritat al 31/12/2011. es plantejava un préstec amb garantia iCo per un valor lleugerament superior als sis-cents mil euros, que s’hauran de tornar durant els propers 18 anys. la solució, aportada pel govern central, va aconseguir el suport de tots els grups polítics, i

va ser aprovada per unanimitat. el tres punts següents versaven sobre noves ordenances municipals, que varen comptar amb el recolzament de tots els membres del consistori, en ser aprovades per unanimitat: l’ordenança reguladora de les taxes fiscals i de les llicències urbanístiques, l’objecte de la qual era posar un poc d’ordre en les tarifes que aplica l’ajuntament per aquests serveis que, per altra banda, dins el nostre ajuntament estaven bastant desfasats, tan en la manera en que es gestionaven

Els portaveus dels grups polítics varen destacar la importància que tots ells haguessin pogut participar en la revisió i redacció definitiva d’aquestes ordenances com en les quantitats que es cobraven. la porposta es va aprovar per unanimitat; l’ordenança reguladora de l’expedició de documents administratius, que bàsicament actualitza les tarifes a aplicar per aquest servei, tot i que segons l’equip de govern no arriba a igualar els costos; i l’ordenança de protecció del medi ambient i convivència ciutadana, presentada com a una eina amb la qual s’ajuntament podrà actuar en determinades circumstàncies que poden alterar la tranquil·litat del nostro poble, com poden ser les fonts de renous

intensos durant la nit. Tots els portaveus dels grups polítics varen destacar la importància que tots ells haguessin pogut participar en la revisió i redacció definitiva d’aquestes ordenances, i es mostraren convençuts que serien eines importants de cara ajudar en la ja de per si difícil tasca de dur el poble endavant. Passats uns vint minuts des del començament, i acabats els punts de l’ordre del dia, el batle va aixecar la sessió. - acordat per unanimitat aprovar la formalitazació d’una operació de crèdit-iCo per pagar les factures de proveïdors anteriors a 31/12/2011, per un valor de 604.471,79 €, a amortitzar en 10 anys. - acordat per unanimitat aprovar la ordenança reguladora de taxes municipals per llicències urbanístiques. - acordat per unanimitat aprovar la ordenança reguladora de taxes municipals per a la expedició de documents administratius. - acordat per unanimitat aprovar la ordenança municipal per la protecció del medi ambient i la convivència ciutadana (inclou renous a la via pública, tinença d’animals domèstics, ...) el ple ha començat a les 19:20 h. amb l’assistència de 8 dels 9 regidors (en Francesc Mestre no ha pogut assistir), i la presència d’un únic assistent entre el públic, Ha acabat a les 21:40 h.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

11


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 12

mel i sucre

retalls Traducció de l’entrevista feta per Tomeu obrador (Diario de Ma llorca, 17-07-2012) a Joan Magro, batle de sant Joan:

J

oan Magro Bauzà. Batle de sant Joan sota les sigles del PP. Té la vara des de febrer de 2010. Va néixer el 1954 i algunes de les seves aficions són la pintura i caminar. la seva professió, en aquests moments en excedència, és ser gerent de la cooperativa Camp Mallorquí. uM va ser el seu soci i ara ho és l’assemblea. – sant Joan és l’únic municipi de l’illa en què el PP governa amb l’esquerra, en aquest cas la formació assemblea per sant Joan. algun problema? – Cap, tots estam molt satisfets. Hi ha lleialtat per ambdues parts i a més procuram consensuar amb els grups de l’oposició, Psoe i Convergència. Per jo el pacte amb l’esquerra que duri sempre si és pel bé del municipi. l’experiència està resultant molt bona. evitam allò amb el que podem xocar o no es fa res sense que es posi en coneixement de tots.

– Pel que puc veure, és un ferm defensor d’aquest tipus d’aliances. – Consider que una cosa són les institucions insular i autonòmica i l’altra la municipal, al pobles petits ha de prevaler el fet de treballar pel bé del poble, amb sentit comú i màxim consens, per la qual cosa aquests pactes entre dreta, centre o esquerra poden ser molt positius. – l’anterior legislatura, amb pacte PP-uM, va ser d’allò més

12

Un any després: “Per jo el pacte amb l’esquerra que duri sempre, si és pel bé del municipi” convuls. inicialment ocupà la batlia Maria Teresa Munar. la successió en la batlia es va avançar alguns mesos i vostè va recollir la vara pel febrer de 2010. De tots és sabuda la divisió interna que hi hagué entr e les files regionalistes. Munar va abandonar uM i el seu mandat es realitzà en minoria. aquesta vegada el PP té tres regidors, el mateixos que assemblea, Cxl dos i Psoe un. aquella crispació, tensió, que hi havia al poble encara existeix? – No. la crispació ha desaparegut. No hi ha “mal rollo” ni tensió. el 80% dels temes s’aproven per unanimitat, per no dir el 90%. Precisament, l’oposició consulta els pressuposts aquests dies. Hi hagué també un gran acord en la segona aprovació inicial de les Normes subsidiàries i el catàleg de patrimoni. – És conscient que tant de consens fa de sant Joan un municipi bastant peculiar? – ens hem sabut entendre entre tots els regidors. Tots podem tenir les nostres idees polítiques, el nostre coret, però quan ens posam seriosos a fer feina pel bé del poble ens entenem, som al mateix camp de joc i ens sentim còmodes. – Digui‘ns la veritat: no ha rebut pressions del president José ramón Bauzà o altres alts càrrecs conservadors per rompre el pacte amb l’esquerra? – Cap ni una. saben el que va

passar en l’anterior legislatura amb Munar. – això sí, males llengües han advertit a DM que el PP de sant Joan està dividit i trencat. – No està dividit. Com en tota família hi ha moments de malentesos i problemes. la situació actual està normalitzada, el PP està bé. a més, enguany s’ha de renovar les juntes locals, segur que entrarà saba nova. També veig bé que hi hagi veus discrepants constructives, es respecten. Però no hi ha cap problema. – intuesc que potser no torna a optar a la batlia pel PP. – encara és molt prest per parlar de candidatures. – També es comenta que en realitat la persona que exerceix de batle és la que ha de ser la seva substituta pel setembre de 2013, la líder de l’assemblea, Catalina Gayà. – No és ver. Cada un està al seu lloc; ella ara és la primera tinent de batle i sempre tenim màxima lleialtat i respecte mutu. els qui realment comandam som els sis regidors de l’equip de govern, i també deixam participar l’oposició. el batle té la responsabilitat final, però aquí treballam un pacte de sis regidors. – li va molestar el llaç a favor del català que l’assemblea va penjar al balcó de l’ajuntament? – en absolut. Per res.


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 13

mel i sucre – Quin balanç fa del primer any de legislatura 2011-2015? – Molt positiu. Formam un equip de govern que deixa les ideologies polítiques en un segon o tercer pla. Treballam pel bé del poble i volem sortir com més aviat millor d’aquesta situació tan dolenta per la crisi. – i quines mesures troben? – ajustam molt la despesa. Per exemple, una de les mesures d’estalvi consisteix a apagar el 50% de l’enllumenat públic a partir de la mitja nit. així mateix, si abans l’ajuntament contractava serveis externs pel que fa a qüestions jurídiques i comptabilitat, ara ho assumeixen el secretari municipal i un tècnic del consistori. això ens suposava u cost molt elevat. Conservam la plantilla de personal. i la brigada duu a terme les tasques de manteniment, neteja i desbrossatge de camins... – la crisi ha influït en un significatiu canvi de les visites al despatx del batle? – sí. els problemes han anat canviant. la gent està un poc de mal humor, disgustada... sovint he de fer gairebé de psicòleg, cada persona té un problema diferent, cal escoltar-la, augmenten les dificultats econòmiques, fins i tot per sobreviure. – un canvi de perfil de l’usuari dels serveis socials?

– així és. avui dia s’incrementa el nombre d’usuaris que no són immigrants i necessiten atenció i ajudes. en opinió meva, la tasca de la Mancomunitat del Pla, competent en els serveis social, té un 10 de nota. – Han apujat els imposts? – No. No hem augmentat la pressió fiscal sobre la ciutadania. sí, però, que amb una revisió dels habitatges situats en sòl rústic s’ha actualitzat el registre de titulars que han d’abonar també iBi i taxa de residus. Tal com preveu la llei. Mantenim l’iBi congelat i no descart que gràcies a la revisió arribem a reduir-lo properament. – Quin són els projectes estrella d’aquesta legislatura? – Disposar de les noves Normes subsidiàries i catàleg de patrimoni aprovats definitivament. s’hi preveu una àrea de serveis a l’entrada des de la carretera de Vilafranca-Manacor; requalificar uns terrenys municipals devora la depuradora, per tal de crear un Parc verd. Completarem també el catàleg de camins públics. així mateix, es desenvoluparà el Peri des Turó, per tal de preservar la tipologia de la zona alta del poble, conservar-ne les vistes i evitar massificacions urbanístiques, cada illeta tendrà la seva tipologia determinada. Per altra part, a mitjan de juliol ha d’estar enllestida la reforma de la plaça de la

Constitució. es col·locarà també una senyalítica de punts d’interès: ajuntament, Consolació, CasaMuseu Pare Ginard... Pel que fa a la sanitat, ens agradaria que es construís un centre sanitari nou, ja que l’actual ha quedat petit i d’accés difícil... Per suposat, cal conservar i mantenir tot el que ja existeix. Paral·lelament ens estam posant al dia quant a les ordenances d’animals perillosos, convivència ciutadana, regulació de comptadors d’aigua i connexions a la xarxa pública, etc. – i què hi ha del vell projecte del teatre Centre Catòlic? – en hem de posar d’acord de bell nou amb el Bisbat. en el seu moment es va signar un conveni de donació d’un 25 anys dels quals ja en deuen haver passat ja 15. l’ajuntament assumí les despeses d’arreglar-ne la coberta, l’estructura interna, etc.; però hauríem de concertar noves reunions amb el Bisbat perquè el teatre pugui ser una realitat. – recentment, hi va haver una interrupció del subministrament d’aigua potable. Hi ha risc de més avaries? – esperem que no. Toquem fusta. Disposam d’un motor de reserva. això sí, hem demanat al veïnats que tenguin en condicions el sistemes alternatius particulars de cisternes, pous i aljubs per si de cas torna hi haver avaries.

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

13


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 14

mel i sucre

converses amb els amics

El futbol a Sant Joan (2) aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

e

n esclatar el Moviment (1936) va baixar l’afició al futbol ja que molts dels joves que eren aficionats al futbol s’hagueren d’entregar al servei militar. entre els voluntaris i els forçosos als quarters o casernes militars va arribar a haver-hi sis o set quintos de soldats “al servei de la pàtria”. Passat els tres anys que va durar la guerra, fou quan el futbol tornà a reviscolar a sant Joan i arreu. No hem trobat gaire documentació al respecte, però pareix que va ser en acabada la guerra civil quan es va organitzar l’acció Catòlica el consiliari de la qual era mossèn Bartomeu Bauzà, Papa, i el lloc de reunions era el local de baix de la sagristia de l’església. Per tal d’atreure els joves cap a l’acció Catòlica, organitzaren un equip de futbol. els principals organiztadors i jugadors eren estudiants com en rafel Bauzà, Primater, n’arnau Company, Mena, en Francesc Barceló, Pirris, en Joan Bauzà, lligat, en Mateu Mates i algunes altres que s’hi anaren afegint fins arribar a tenir un equip complet.

El Club Espanya aquells mateixos anys que estava de moda l’acció Catòlica, en Miquel Fiol Nigorra, que juntament amb el seu pare regentava i era propietari del cafè anomenat Cas sabateró, va organitzar amb uns quants amics el Deportivo Club españa, amb seu al mateix cafè. aquest nou club va estirar els jugadors de l’acció Catòlica i se n’hi afegiren de nous. Vestien camisetes blanques i després hi

14

Partit entre veterants i joves jugadors. Hi podem veure: Jaume Putxo, Antoni Cocover, Miquel Miqueló, Joan Alzamora des carrer Tort, Xim Bauzà, Pastor, Francesc Alzamora, Gaspar de Meià, Antoni Carritxó, Guillem Celador, Francesc Gana, Antoni Climent, Mateu Matas, Joan Lligat, Guillem Company, Francesc Pirris, Nofre Homar, Miquel Mena, Pep Borràs, Guillem Mas, Guillem Escolà i Joan Lligadet. El partit es jugà dins el Camp d’en Fiol; al fons es veuen les cases de Son Santos.

afegiren l’escut de sant Joan, brodat per na Maria Primatera. Cada any a l’estiu improvisaven un camp per jugar a futbol, normalment dins el Camp d’en Fiol, encara que alguns anys també el feren al Pou Nou de ses Fernàndez. M’ho contava en Miquel Mena (Miquel Bauzá Company), qui durant un any, juntament amb en Joan Pansa, foren els encarregats de condicionar el terreny per a tot l’estiu jugar-hi a futbol. aleshores, l’amo en Mateu Perís era qui conrava la finca del Camp d’en Fiol, d’una vintena de quarterades. De seguida que l’amo en Mateu va haver segat el blat, retiraren les garbes i de seguida en Miquel Mena, amb l’egua negra que tenien a can Mena, i en Joan Pansa, amb la seva mula, enganxades les dues als esterrossadors, partiren a fder voltes per damunt el rostoll i passada i altra passada fins que va

quedar la terra ben trida, a punt de poder-hi jugar. Per altra banda, en Guillem Mas i algunes altres jugadors anaren amb la somera i el carro a dur unes soques de pi de son Baró d’en Pirris i en Mateu de ca mestre Madó va enllestir les porteries. Anada a Algaida amb motiu de les festes patronals, l’ajuntament havia organitzat un torneig de futbol entre algaida, Porreres i sant Joan del qiual quedaren finalistes l’algaida i el sant Joan. la final es va jugar a algaida i foren molts els santjoaners que s’hi desplaçaren, alguns en bicicleta, altres en cotxe. els jugadors hi anaren amb el camió de l’amo antoni Feleu, conegut com “es camion des beier”, on acomodaren seients amb caixes baixes d’albercocs. el camp de futbol estava prop de l’hostal que hi havia a la carre-


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 15

mel i sucre

Antoni Picornell Garau a l’edat de 15 anys. Va començar defensant la porteria de l’equip de Llorito. També va actuar de porter amb l’equip de l’Institut de Previsió i durant molts d’anys fou el porter titular del Sant Joan. En total varen ser 18 anys defensant que la pilota no entràs a la porteria.

tera i la portassa del mateix hostal serví de vestidor per als jugadors del sant Joan. el partit va ser molt animat, però acabat el partit la cosa es desbaratà i un grup d’aficionats que anaven de brega, partiren per moure guindaines mentre els jugadors del sant Joan s’enqualcaven. aleshores, en Miquel Fiol Nigorra, del cafè, va sortir tot xerpat amb un capellet de feltre o de llaneta de color verd i a l’instant un dels aficionats de l’algaida va cridar: “aqueix!, es des capell!”, i de seguida ja ne va tenir uns quants al seu voltant i, com si ja la dugués pensada, se treu el capell i el tira a terra i los digué: “ala!, si n’hi ha cap de pinxo que s’atreveixi a potetjar-lo!” i tot d’una ja n’hi hagué que s’hi tiraren da munt. Mentrestant, en Fiol pegà bot dins el camió i cap a sant Joan s’ha dit!, i els algaidins se tengueren de conformar pegant potades al capell. (Continuarà.)

L’equip del Sant Joan que anaren a jugar al Vilafranca amb motiu de la inauguració del camp del Vilafranca: metge Mena, Joan Lligat, Pep Escolà, Francesc Pirris, Joan Lligadet, Mateu Mates, Antoni Climent, Joan Gayà Matas, Miquel Fiol Company, Miquel Mena i Joan Alzamora.

Camp de futbol improvisat dins el Camp d’en Fiol. Al fons, la part del poble, des del campanar de l’església fins a la barriada dels Molins.

Un partit que es va jugar dins el Camp d’en Fiol. Els jugadors titulars són: Pep Escolà, el metge Arnau, Rafel Primater, Mateu Mates, Guillem Mas, Joan Lligat, Joan Lligadet, Guillem Escolà, Francesc Pirris, Miquel Mena i Joan Alzamora.

15


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 16

mel i sucre

investigació

Can Estades i la família Ordinas FraNCesC CaNuTo Bauçà

C

an estades és una partida de terra de 10 quarterades d’extensió situada entre la possessió de son Font i la possessió des Pujol. era una antiga pertinència de la possessió des Pujol des de l’any 1713, en que Francesc de Verí i Villalonga, propietari des Pujol la va adquirir de Jeroni de salas, cavaller de l’hàbit de Montesa. aquesta peça de terra fou propietat de la família Verí molt poc temps, ja que Francesc Verí morí sense descendència i la seva esposa elionor de salas, heretà tots els seus béns. Per mor del matrimoni de la viuda elionor de salas amb Miquel Cotoner, aquesta peça de terra passà a la família Cotoner. el 1814 es va iniciar la parcel·lació d’aquesta contrada i l’adquiriren tres famílies: dues de santjoaneres i una de nouvinguda, la família ordinas originària de Manacor. Tractarem a continuació el procés de parcel·lació d’aquestes terres i farem especial èmfasi en aquesta darrera família, de llinatge singular, absent del repertori onomàstic santjoaner fins al segle XiX.

1. PARCEL·LACIÓ DE CAN ESTADES el 1814 el propietari Josep Cotoner salas, cavaller de l’hàbit de Calatrava, fill de Francesc Cotoner i salas i de Melciora Despuig i Dameto, va parcel·lar la finca. la venda de les parcel·les es va efectuar mitjançant encant públic, certificat per Miquel Joan Nicolau Matas,1 escrivà de l’ajuntament santjoaner, l’1 de febrer de 1814. els nous propietaris de Can estades foren tres: Joan ordinas Mascaró, de Manacor i Gabriel Bauçà Mestre i Joan Gayà Bauçà, de sant Joan. respecte del topònim, provinent de llinatge, l’hem trobat registrat a la documentació històrica com Can estada i Can estades, indistintament. Hem triat la darrera variant, la més utilitzada popularment, quan hom fa referència en aquesta partida de terra. 2. LES ACTES DE COMPRAVENDA DE CAN ESTADES les tres actes de compravenda foren protocol·litzades pel notari agustí Marcó,2 vegem a continuació els nous propietaris i la transcripció parcial de cada una d’elles:

1. Joan Ordinas Mascaró era fill de Jaume i de Margalida, natural de Manacor i aleshores vesí de la possessió de sa Moleta (Vilafranca). Va adquirir una porció de 4 quarterades i mitja i 1 quartó d’extensió. Pagà 516 lliures, 6 sous i 3 diners, moneda mallorquina. Data de compra: 7-2-1814. “Dia set del mes de febrer del any del senyor mil vuitcents i catorce en nom de Déu i de la seva divina gràcia amén. sia a tots notori i cosa manifesta com los senyors don Jusep Cotoner i salas, cavaller del àbit de Calatrava, regidor constitucional de Palma y Prior del Consulat de Mallorca, fill de los senyors don Francesch Cotoner salas i donya Melciora Despuig y Dameto, cònjugues difunts, natural y visí de la present ciutat de Palma, capital de la província de Mallorca, per mi conegut. De son bon grat i certa siènsia líbera y espontànea voluntat enb aquest acte sempre valedor; en ningun temps revocador,

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

16


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 17

mel i sucre solemne estipulació mediant y del modo que en dret estil o consuetut ly és lícit i permès, ven i en títol de venda tranfereix i entrega com ja de la orde y comisió fonch rematat en la vila de sant Juan a continuació de aubarà de encant firmat pel matex senyor don Jusep dia dos de desembre ùltim segons consta per diligència que certifica Miguel Juan Nicolau, escrivà constitucional de dita vila en fecha de primer del corrent a favor de l’amon Juan ordinas, fill de Jaume y de Margalida Mascaró, cònjugues difunts, conrador, natural de la vila de Manacor i morador en el predio sa Moleta de la de Vilafranca, present i a los seus perpètuament, una pessa de terra camp y conradís de tenor de cuatre corteradas i mitja i mitx cortó, o lo que sia, mitat de la íntegra pessa anomenada Can estada, compresa en dit remate, situada en el terme de dita vila de san Juan y en alou que pertanex al senyor venedor, franca de cens. Confronta de una part en terras de son Font de Miguel Juan Nicolau, de altre en terra de Juan Cocoví de Montuïri, en terra de la possessió el Pujol del senyor don Tomàs de Verí y en terras de Gabriel Bauçà y Juan Gayà de las matexas íntegra Can estada, també venuda aquex dia. la qual posseiex el senyor don Jusep Cotoner salas com hereu universal del senyor don Francesch Cotoner y salas, son pare (...). y la ven dit senyor al nominat Juan ordinas i a los seus, segons queda explicat per preu de cinchcentes i setse lliures, sis sous i tres diners, moneda mallorquina, contadas en presència de mi, el notari receptor (...). axí lo otorgà i firmà en la ciutat de Palma, capital de la província de Mallorca los demunt dits, dia mes i any, presents per testimoni an aquex fi requirits Monserrat serra estudiant de medicina i don Juan Moyà oficial escrivent,

visins de Palma, de que don fe i de haver advertit al comprador el registra de aquest acte en la oficina de hipotecas de la vila de Felanix, en cumpliment de la real pragmàtica publicada en Mallorca a 16 de abril 1768. Devant de mi, agustí Marcó, notari.” 2. Gabriel Bauçà Mestre era fill de Pere i de Catalina. No hem sabut trobar la seva filiació. Quan es va establir es Campet, l’any 1812, havia adquirit una porció de 2 quarterades, 3 quartons i 50 destres d’extensió. De Can estades va comprar una porció de 2 quarterades, 1 quartó i 1 hort d’extensió. Pagà 308 lliures, moneda mallorquina. Data de compra: 7-2-1814. “(...) Fonch rematat en la vila de sant Juan a continuació de aubarà de encant firmat pel matex senyor don Jusep dia dos de desembre ùltim segons consta per diligència que certifica Miguel Juan Nicolau, escrivà constitucional de dita vila en fecha de primer del corrent a favor de Gabriel Bauçà, conrador, fill de Pera y de Catalina Mestre, consortes difunts, natural y vecí de la vila de sant Juan, present y a los seus perpètuament, una pesa de terra

camp conradís, de tenor de duas quarteradas, un cortó y un hort, de mayor nombre, quarta part de la anomenada Can estada, compresa en dit remate, situada en el terme de dita vila de san Juan y en alou que pertanex al senyor venedor, franca de cens. Confronta de una part en las quatre quarteradas vuy venudas a Juan ordinas, em igual porció de Juan Gayà, també vuy adquirida y per las restants parts en terras de la possesió es Pujol y son Font (...). y la ven dit senyor al nominat Gabriel Bauçà i a los seus, segons queda explicat per preu de tres centas y vuit lliuras moneda mallorquina, contadas en presència de mi, el notari receptor (...).” 3. Joan Gayà Bauçà era fill de Guillem i de Joana. No hem sabut trobar la seva filiació. Va adquirir una porció de 2 quarterades, 1 quartó i 1 hort d’extensió. Pagà 308 lliures, moneda mallorquina. Data de compra: 7-2-1814. “(...) Fonch rematat en la vila de sant Juan a continuació de aubarà de encant firmat pel matex senyor don Jusep dia dos de desembre últim segons consta per diligència que certifica Miguel Juan Nicolau, escrivà constitucio-

17


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 18

mel i sucre nal de dita vila en fecha de primer del corrent a favor de Juan Gayà, conrador, fill de Guillem y de Juana Bauçà, consortes difunts, natural y vecí de la vila de sant Juan, present y a los seus perpètuament, una pesa de terra camp conradís, de tenor de duas quarteradas, un cortó y un hort, de mayor nombre, quarta part de la anomenada Can estada, compresa en dit remate, situada en el terme de dita vila de san Juan y en alou que pertanex al senyor venedor, franca de cens. Confronta de una part en la porció de terra vui adquirida per Gabriel Bauçà y Juan ordinas, de altre en terra de la possesió son Font de Miguel Juan Nicolau, en terras de antoni Matas y en terras del Pujol del senyor don Tomàs de Verí (...). y la ven dit senyor al nominat Joan Gayà i a los seus, segons queda explicat per preu de tres centas y vuit lliuras moneda mallorquina, contadas en presència de mi, el notari receptor (...).” 3. PROPIETARIS DE CAN ESTADES A L’AMILLARAMENT DE L’ANY 1864 a l’amillarament de l’any 1864 els propietaris de les terres de Can estades eren els següents (vegeu plànol): Parcel·la núm. 556: Francesc alzamora Florit (1839-1909) de Son Virgo. Domiciliat al carrer de sa sínia (Petra) núm. 15. extensió: 2 quarterades i 67 destres.

Parcel·la núm. 557: Pere Josep Bauçà Fiol (n. 1806c) Ferrerico. Domiciliat al carrer de ses Parres (fra lluís Jaume) núm. 1. extensió: 2 quarterades i 90 destres. Parcel·la núm. 558: antoni Mayol Nicolau (n. 1789c) de sa Font. Domiciliat al carrer de ses Parres (fra lluís Jaume) núm. 24. extensió: 2 quarterades i 11 destres. actualment s’hi localitza una caseta coneguda com Caseta de Can Verger. Parcel·la núm. 559: Jaume ordinas Bauçà (n. 1811c) Ordines. Domiciliat al carrer des Barracar núm. 9. extensió: 2 quarterades, 3 quartons i 70 destres. actualment s’hi localitza una caseta coneguda com Caseta d’en ordines. 4. LA FAMÍLIA ORDINAS No hem pogut precisar quan es va establir Joan ordinas a sant Joan. els seus pares eren amos de possessió, naturals de Manacor i el 1818, segons consta a l’acta de compravenda de la terra de Can estades, estava domiciliat a la possessió de sa Moleta (Vilafranca). un document notarial de l’any 1826 revela que era vesí de sant Joan i ademés, registra que el 1819 havia estat el conductor de la possessió des Cremat.3 Joan ordinas Mascaró (m. 1856) matrimonià amb Maria Bauçà Matas (1798-1869) Mario na o Mariana d’Ortella, filla de Joan i antonina aina, els quals estaven per amos a ortella Vell.4

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

18

els béns de Maria Bauçà, registrats amb el núm. 120, a l’amillarament de l’any 1864 són els següents: H-64, Can Xinot, 1 quartó i 86 destres H-221, Can eulesa, 63 destres i-82, Ca na Melis, 1 quartó i 91 destres i-164, sa Coveta, 1 quarterada, 1 quartó i 29 destres i-165, sa Coveta, 38 destres i-529, son rabassa, 1 quartó i 89 destres i-652, son Manrè, 1 quartó i 68 destres J-256, es Campet, 1 quarterada, 1 quartó i 93 destres M-56, son Coll, 1 quarterada, 2 quartons i 61 destres M-62, son Coll, 35 destres la suma total d’aquestes propietats és de 6 quarterades, 2 quartons i 53 destres. el 1868, la viuda Maria Bauçà, estava domiciliada al carrer de sa lluna núm. 9. Joan ordines testà el 1856. Nomenà marmessors els fills Jaume i Joan. Va destinar 10 lliures pel seu enterrament, 90 lliures per celebrar misses durant 2 anys i igual quantitat per a la conservació dels llocs sagrats de Jerusalem. Deixà a la filla Margalida, per llegítima, 3 quartons de terra de número de 3 quarterades dites Can estades, per llarg, al costat de la terra de la possessió son Font, de cap al Pujol i al costat de la síquia. Més un quartó al lloc


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 19

mel i sucre del Pujol, per llarg, al costat de la terra de Guillem Nicolau. Feu hereus als fills Jaume i Joan: Jaume tendrà 3 quartons de la terra de Can estades, per llarg, al costat de na Margalida. Més mitja quarterada al Pujol, al costat de na Margalida. Més la meitat de la peça de terra dita la Coveta, a la part que no voldrà el seu germà Joan. Joan tendrà 1 quarterada i mitja a Can estades, al costat de Jaume, més la resta de la peça de terra del Pujol, que és la resta de la terra deixada als altres dos fills. Més la resta de la peça de terra dita la Coveta, més la pastera, la pica gran i el molí de sang. De tots els béns que no havia fet menció, s’havien de repartir entre els seus hereus a parts iguals. així mateix, havia d’ésser obligació de cada un d’ells, entregar a la seva mare Maria Bauçà, viuda, durant tota la seva vida i el dia 25 de juliol, una quartera de blat, bo i rebedor. Morí el testador el 3-11-1856.5 aquesta és la descendència de Joan ordinas i Maria Bauçà: 1.1. JAUME ORDINAS BAUÇÀ (n. 1811c) ORDINES Fadrí. estava domiciliat a la casa pairal del carrer des Barracar. els seus béns, registrats amb el núm. 858 a l’amillarament de l’any 1864, són els següents: J-559, Can estades, 2 quarterades, 3 quartons i 70 destres J-578, es Pujol, 2 quarterades i 71 destres Q-100, son ramon, 1 quartó i 87 destres la suma total d’aquestes propietats és de 5 quarterades, 2 quartons i 28 destres. 1.2. JOAN ORDINAS BAUÇÀ (n. 1817c) ORDINES es va casar, ja granat, amb Margalida amengual Borràs (n. 1862c) Ferro.6 estaven domiciliats el 1886 al carrer de sa lluna

núm. 9. Tengueren tres fills: 1.2.1. Maria ordinas amen gual (1889c-1904c) Ordines Morí als quinze anys d’edat. 1.2.2. Catalina ordinas amengual (n. 1892c) Ordines Fadrina. estava domiciliada el 1940 al carrer de sa lluna núm. 9. el seu fadrinatge és recordat en aquesta glosa del ferrer Peremates: i na Catalina ordines sa que està en es Barracar, a sa llista també està, Jesús meu de fadrines! Creis-me que ja no són nines, són més velles que es pastar!7 1.2.3. Joan ordinas amengual (1895-1982) Ordines era casat amb Maria Ginard Bauçà (1903-1982) de Can Ginard i estaven domiciliats el 1940 al carrer Major núm. 18. Tengueren quatre fills: 1) Margalida (n. 1930c). 2) Maria (n. 1934c). 3) Joan (n. 1935c). 4) Catalina (n. 1938c) 1.3. MARGALIDA ORDINAS BAUÇÀ (n. 1828c) ORDINES Matrimonià amb rafel Gayà Gayà (n. 1836c) Gana. estaven domiciliats el 1868 al carrer antigua Cárcel (Tort) núm. 10. Tengueren tres fills: 1.3.1. Catalina Gayà ordinas (n. 1862c) Gana No tenim més notícies al respecte. 1.3.2. Maria Gayà ordinas (n. 1868c) Gana Matrimonià amb Guillem Barceló Gual (n. 1857c) Roig i estaven domiciliats el 1909 al carrer Major núm. 15. 1.3.3. Francesc Gayà ordinas (n. 1871c) Gana Matrimonià amb Catalina Mas Barceló (n. 1879c) Pagesa. estaven domiciliats el 1903 al carrer Major núm. 9. Tengueren 5 fills: 1) Margalida Gayà Mas (19001981) Gana, casada amb antoni Barceló Bauçà (1896-1965) Ca -

miner o de s’Apotecaria. 2) rafel Gayà Mas (n. 1906c) Gana, casat a son Tei. 3) Catalina Gayà Mas (n. 1908c) Gana, casada amb llorenç Barceló Font (1906-1986) des Pujol. 4) Francesc Gayà Mas (1910-1986) Gana, mestre d’escola. Fou batle de sant Joan el període 1947-1949. era casat amb antònia Busquets Mesquida (n. 1910c) de Palma.8 5) Joan Gayà Mas (n. 1915c) Gana. exercí d’auxiliar de Correus. la seva esposa és natural d’àvila i estaven domiciliats a inca.9

Notes 1. Miquel Joan Nicolau Matas (17721847) de Son Font. el 1793 era advocat i doctor en drets, fou secretari de l’ajuntament santjoaner durant el període 1803-1814 i batle el 1813, 1820 i 1833. era propietari de la possessió de son Font. Matrimonià amb Catalina Bauçà Gayà (m. 1842c). Fill d’ambdós fou Miquel Joan Nicolau Bauçà (1811-1896) de Son Font, més conegut com es secretari Vell. 2. arM, protocol M-2996, f. 221-226v 3. arM, protocol M-2263, f. 73v. Cal dir que el seu fill major, Jaume, va néixer el 1811c, per la qual cosa, sembla que el nostre personatge es va establir a sant Joan en el primer decenni del segle XiX. 4. arxiu Diocesà de Mallorca, iii/161/40. Padró de l’any 1801. el núm. 396 registra la possessió ortella: Juan Bausà con antonia Matas, antonio Bausá, soltero de 21 años, Juana Maria Bausá, doncella de 17 años, Pedro José Bausá, de 5 años y Juan Bausá de 3 años. 5. arM, protocol 2360, f. 74 6. era filla de Miquel amengual llobera (1826-1898), natural de Fornalutx, ferrer d’ofici. el 1859 fou nomenat saig interí de l’ajuntament santjoaner. era casat amb Catalina Borràs Garaza (n. 1833c) Ferro i estaven domiciliats el 1875 al carrer de Petra núm. 13. Tengueren 6 fills: antònia, Catalina, Margalida, antoni, Maria (morí als 17 anys) i rafel (mort a l’edat infantil). el fill antoni amengual Borràs (n. 1866c) Ferro, també fou oficial saig el 1903-1907. era casat amb Maria Barceló Bonet (n. 1866c) Clenxina i estaven domiciliats el 1903 al carrer ermità núm. 5. 7. Joan Matas sastre (2004): “ses Fadrines de sant Joan”. a Pronòstic Santjoaner 2004. Col·lectiu Teranyines. sant Joan. 8. arnau Company Matas (2000): “Batles i regidors de sant Joan (1900-2000)”. sant Joan. 9. Miquel Florit Huguet (1981): “llinatges i malnoms de sant Joan”. Col·lecció els Castellots, núm. 1. sant Joan.

19


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 20

mel i sucre

esports

Entrevista amb en Bernadí Company (1a part) JauMe alBerT Miró, “es Col·leGa”

H

em intentat que el lector estàs cara a cara amb en Bernardí... amb un plantejament espontani de l’entrevista, per això veureu que a vegades pegam bots d’un tema a un altre. Tots ho feim quan pensam o xerram i no veim motiu per no fer-ho quan llegim si en la lectura es manté un fil argumental. realment desitjaríem que tots poguéssiu arribar a sentir les sensacions que vam tenir els 4 GraPes quan fèiem l’entrevista.

Primers records de muntanya Quan comença la fascinació per les muntanyes? A quina edat tens el teu primer record de l’exterior? el primer record de muntanya que vàrem tenir de l’exterior va ser quan n’edmund Hillary arriba a l’everest al 1954, jo tenia 13, 14 anys... ens va parèixer una cosa extraterrestre, completament inabastable, per una raó molt senzilla: perquè ni tan sols sabíem on era l’Himàlaia. l’any 1927 intentaren l’everest, hi pujaven quasi amb corbata, si veus la indumentària de n’irvine i en Mallory eren quasi d’anar pel carrer. encara ara no se sap si en Mallory va fer cim o no, perquè van trobar el seu cos a 8.000 m i el dubte és si baixava o pujava. i hi ha un detall molt important: dins la cartera, que estava intacta, inclús hi havia factures del sastre de londres, ell duia sempre un retrat de la seva dona i havia deixat dit a sa dona que deixaria el seu retrat al cim de l’everest, i quan van obrir la cartera, la fotografia no hi era.

20

De totes maneres no va baixar viu, per això la glòria la té n’edmund Hillary i el xerpa Tenzing al 1954. els escaladors de fa estona (pels avantatges tècnics, de ruta, de roba) estaven en desvantatge total. ells avui en dia haguessin fet els 14 vuitmils fàcilment. Però bé, he de dir que per a mi la muntanya heroica és la que es fa al període d’entreguerres, dels vint als quaranta, és fantàstica, és

Guia gat Després anàrem a suïssa, a Kandersteg, Berneroberland, a fer un curs d’alpinisme. el guia era un clàssic de la muntanya, anava amb corda de cànyom, com la d’en Whimper (1840), el piolet li havia fet el ferrer del poble, duia una motxilla antiga i bevia molt els vespres. Però quan va mirar la meva corda va decidir que utilitzariem la meva corda, que ja era

una mescla de muntanya romàntica i cavallerositat. Després passà a fer-se la muntanya per orgull nacional, l’exemple és el Nanga Parbat, hi havia una pugna entre els alemanys i els anglesos i això va durar fins als anys seixanta!

corda de perlon (més moderna i segura). Vam fer un parell de tresmils, (3.800, 3.900) i anàvem encordats, però sols per si quèiem a un crivell, no per pujar, no tenien especial dificultat tècnica.

Biografia Quan fas la primera sortida a fora? la faig als Pirineus, anàrem a l’aneto al 1971 amb els escoltes. Va ser la segona ascenció mallorquina a l’aneto, la primera l’havia feta en Benigne Palos, pare d’en Joan Carles Palos (que surt a iB3).

GEM (Grup Excursionista de Mallorca) Vaig formar part de la primera sortida de mallorquins a l’exterior d’europa al 1979, al Marroc, férem el Tubcal i altres quatremils de la serralada dels atlas, era fascinant veure terreny nevat a dalt i a baix veure desert (la neu està


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 21

mel i sucre entre 3.000 i 4.000 metres), la transició era brutal, hi havia qualque bosquet de coníferes, però res més. amb el GeM feia aplecs excursionistes i això va ser un bon sistema per posar experiències comunes. Avui el GEM és el que era abans? Nooo... ha canviat molt. el GeM va néixer al bar lucas. Fa uns anys eren pioners i va fer una gran tasca divulgadora, eren gent molt conscienciada. Va néixer de dins l’esperit expedicionari... ara la gent escaladora ho publica a una web, les relacions han canviat, abans si volíem saber res anàvem al GeM. el GeM ara continua fent cursos d’escalada i torrents i alguna expedició, però vida de club ja no es fa com es feia abans Any 1981: Elbrús Com va ser l’expedició de l’any 1981? Havíem de ser tres mallorquins però finalment sols hi vaig anar jo perquè els altres es despuntaren. Moscou, via Budapest... la muntanya que es feia a la urss per als estrangers era una cosa molt regulada, hi havia la international Mountenerin Comintern, aquest comitè ens va acollir, li vam pagar devers 500$ o 1.000$ d’aquella època i ens van fer una revisió mèdica i tot, suposam que per evitar un possible problema internacional si ens passava res per terres soviètiques. amb un vol interior ens du gueren a Mineral Body, al Caucas i ens instal·laren a un hotel. ens dugueren a la república de Cabardino Balcaria, elbrús, ara és una republica federada a rússia, i pujàrem al refugi. i després ens dugueren a passejar per Geòrgia, Tbilisi, ens tornaren a Moscou...

tenien guies traductors tots els anys, estava molt regulat i la gent guardava els costums. la nostra guia estava absolutament escandalitzada perquè els italians anaven a lligar a un campament d’al·lotes. en aquell viatge vam fer un intercanvi de material: als muntanyencs de l’urss els interessava tot el que fos de goretex perquè no en tenien, fundes de bivac, jaquetes, no tenien res, i ho vam canviar amb els perns de gel de titani perquè allà tenien molt de titani i pareix ser que són els perns que ara teniu vosaltres, els 4 Grapes, el titani no se sol fotre, aguanta bastant bé. Morts al Balcó de Pineta i després vam tornar anar als Pirineus a fer l’escalada més tècnica que he fet amb neu, al Pique longe de Vignemal, el couloir d’ossoue i el couloir del Clot de la Hount, a part de l’intent de la cara nord del Mont Perdut, que és un recorregut glaciar. ara, als Pirineus, ja no n’hi ha pràcticament, de recorreguts glaciars, degut al desgel... Hi vam anar amb en Carles Gastalver, va ser molt divertit, entre cometes, la primera vegada que hi anàrem hi havia dos morts. resulta que al Balcó de Pineta hi havia hagut una parella

que havia fet una excursió per la neu i hi havia hagut tempesta i no havien tornat, estaven morts perquè d’això ja feia quinze dies i la Guàrdia Civil (ara segurament haurien pujat, però en aquells moments estaven allà, al parador nacional, amb el jeep i no feien massa més), com que a nosaltres ens van veure que anàvem a escalar cap al Balcó ens van dir que anàssim alerta i que hi havia aquests morts, que si els trobàvem que els avisàssim. a en Carles no el fa afectar massa però a mi me va impressionar bastant, de fet havíem de fer un bivac allà, dormir damunt la neu amb l’esterilla, el sac i res més, i jo li vaig dir: “Però, Carles, a lo millor dormim damunt ells!”, a en Carles no pareixia importarli gens, però jo sí que estava bastant acollonat. al final ens vam haver de retirar, no record si per mal temps, i després hi tornàrem una altra vegada i quan érem a més de la meitat també vam haver de tornar per falta de neu. No podíem clavar perns de gel enlloc. Tempesta elèctrica una vegada al Clot de la Hount, als Pirineus, quan feia mig minut que havíem firmat al llibre

21


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 22

mel i sucre del cim es va aproximar un núvol i van començar a sortir xispes de per tot. en Toni Nebot es va llevar el casc (duia els cabells llargs) i se li van posar els cabells de punta, ens vam adonar en qüestions de dècimes de segon que allà no hi podíem estar, agafàrem tot el que teníem i baixàrem per avall, cap al glaciar escapats, així com vam poder. Quan estiguérem al glaciar, allà ja ens trobàrem més segurs, no sé si perquè el glaciar fa de presa de terra o perquè. però ens sentírem més segurs. una cosa indescriptible... tot el material d’escalada, mosquetons, piolets, grampons, en una tormenta electrica fa xispes de per tot. un pic a Gavarnie vam allargar els braços i de l’altre guia a jo, dels seus dits al meus, va sortir una xispa, inclús de les roques en sortien. això fa molta por. el principal perill de les muntanyes a part de les allaus són els llamps. Finançament la vida no costava el que val ara. Jo he passat amb quasi 6.000 pessetes un mes als Pirineus, per suposat no anàvem a hotels... Jo i els meus companys sempre hem tengut bon material i evidentment no érem rics ni molt manco. Per suposat, jo no he gastat mai cap duro que no tengués relació amb la muntanya ni he fet cap viatge que no fos de muntanya. Durant moltíssims d’anys tots els caps de setmana, festes i vacances jo els he passat a la muntanya. No he estat mai a cap discoteca, inclús al nostre grup (el GeM) pensàvem que els que anaven a les discoteques eren... no sé com dir-ho, vaja, que era per a xoriços... Fins i tot l’esquiar, pensàvem que era per a xoriços i no ens haguéssim posat mai uns esquís. Després vam canviar d’idees.

22

Itineraris desconeguts Pel poc que et conec, me fa la sensació que ets una persona bastant autosuficient i “solitària”, com dus que a la muntanya cada vegada hi hagi més gent? Malament, a vegades t’entra una certa angoixa de veure tanta de gent. Però afortunadament nosaltres tenim la possibilitat i la capacitat d’evitar aquesta gent, amb horaris, amb itineraris diferents, no anar a Maçanella per la normal, no pujar el Tomir per Binifaldó, i així i tot amb lo petita que és Mallorca, encara té zones i itineraris completament desèrtics. Muntanya com a repte, no com a vida abans la gent sentia més la muntanya. abans la considerava una cosa seva, i de fet era seva, o era nostra, perquè ¿qui és que gaudia de la muntanya per exemple a Mallorca?, nosaltres, i no hi havia ningú més. Podies anar per allà on volguessis que no te trobaves ningú i si trobaves algú era, diguem, del clan. això te donava un cert sentit de propietat i era fantàstic perquè t’identificaves amb aquella muntanya i arribaves a estimar-la. ara està absolutament massificada i crec, podria assegurar, que la gent no la considera com a seva,

sinó com una cosa que està allà, que pot gaudir-ne exactament igual com gaudeix d’una platja, d’una discoteca o d’un whisky. la percepció que es té avui ja l’havia vista fa estona a les pel·lícules de Hollywood. la idea que la gent de les ciutats tenia de la naturalesa. al segle XVi, per a l’aristocràcia francesa, la naturalesa era allà on les vaques estaven vives, perquè ells no les veien mai, les vaques vives. Per a aquesta gent més moderna la idea de la naturalesa també és un poc així, pensen que és un parc temàtic on et pots divertir, una via d’escalada l’intentaran assumir com un repte propi que podria ser exactament igual com una carrera feta indoor per exemple, però no crec que la puguin assumir com una cosa seva, per aquesta raó que te dic: perquè abans no hi havia ningú, llavors la muntanya realment era teva. la proliferació de guies també ha contribuït a això. si tu fas una cosa amb guies, et deixes guiar i et deixes dur; en canvi, si t’ho has de currar... i sobretot abans, que no hi havia guies ni internet, si no tenies bibliografia anaves a la buena de Dios, això te feia agafar un sentit de pertinença... era molt diferent. si vull anar a fer una muntanya del món, no és el mateix si t’hi duen o si en canvi cerques bibliografia i vas explorant aquella muntanya. si has dedicat esforços per saber de ella, és teva, espiritualment és teva. Fa estona es feien expedicions senceres només per esbrinar per on es podia pujar. i cap on pens que evoluciona la muntanya? Pens que el futur és el que ja tenim ara: el del parc temàtic. Però be, jo no faig una valoració de si això es positiu o no, cadascun farà el que vulgui amb la seva percepció de la muntanya.


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 23

mel i sucre

23


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 24

mel i sucre

retalls

P

er què estan despareixent les abelles de mel? l’any 2010 ja se sabia que l’acar paràsit Varroosi era una de les principals causes de l’extinció de les abelles. Però també, llavors, ja es contemplaven els efectes dels insecticides neurotòxics sobre les abelles de mel, principalment aquells que es coneixen com neonicotinoides, però també d’altres coneguts com fenilpirazols, com un dels principals factors a tenir en compte en l’actual crisi mundial de l’apicultura. aquests dos darrers anys han servit per confirmar més un fet ja evident als ulls de molts tècnics i apicultors, i és que des de la seua introducció al mercat fitosanitari, als anys noranta, han estat responsables d’una gran part de la mortalitat d’abelles i, per extensió, d’altres insectes pol·linitzadors per tot arreu. les matèries actives conegudes com imidacloprid, Tiametoxam, Clotianidin i acetamiprid malauradament han estat utilitzades molt freqüentment en l’agricultura convencional de tot el món. Tant, que el primer d’ells ha estat dels més venuts els últims anys i només a espanya hi ha més de cinquanta

Per què s’extingueixen les abelles de mel? L’impacte dels insecticides està causant la desaparició de les abelles de mel FerNaNDo CalaTayuD i eNriQue siMó TèCNiCs De l'aGruPaCió De

productes comercials que s’apliquen sobre una ampla gamma de cultius de tal manera que ara és difícil no trobar residus d’imidacloprid –encara que siguen de poques parts per bilió–, per tot l’àmbit agrari. Cal tenir en compte que es tracta de substàncies amb una persistència considerable, que són milers de voltes més tòxiques que el DDT i que sovint s’apliquen de forma que es perllonga encara més la seua presència al medi: diluïts amb l’aigua del reg per degoteig o també quan s’usen per produir llavors recobertes. les abelles poden patir intoxicacions agudes i morir a centenars o milers davant l’entrada de la colònia i també al camp. aquest cas és el que apareix a la fotografia i correspon a una intoxicació molt greu a conseqüència d’un tractament de nectarines en plena floració amb l’insecticida Tiametoxam. També hi ha hagut casos semblants a alemanya amb el Clotianidin.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

24

DeFeNsa saNiTària aPíCola aPiaDs

Abelles i neonicotinoides Però l’aspecte més nou i inquietant de l’ús dels neonicotinoides és que les abelles poden entrar en contacte amb dosis subletals que les fan patir dèficits sensorials i morir al camp desorientades sense saber tornar a la colònia. açò precisament és el que denunciaven els apicultors francesos a finals dels anys noranta, quan les seues colònies perdien les abelles amb sigil, sense fer-se patents a l’entrada del rusc, i en unes poques setmanes es quedaven despoblades durant la floració del gira-sol nascut a partir de llavors recobertes d’imidacloprid. També ho han patit apicultors del nord d’itàlia a prop dels camps de dacsa tractada. la investigació dels efectes de les dosis subletals i les conseqüències en les colònies a llarg termini ha estat llarga i complexa, però avui dia les evidències són


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 25

mel i sucre Fitosanitaris imposa una condició prèvia per a l’autorització d’aquestes formulacions: "Per protegir les abelles i altres insectes pol·linitzadors, no s’ha d’aplicar cap insecticida durant la floració dels cultius". en la pràctica, aquesta condició no es compleix i l’administració no controla gens ni mica el seu compliment. així, arribem a un punt culminant en tot aquest procés, la pub-

del Defensor del Poble espanyol, que ha advertit al Ministeri des del 2008 que caldria revisar les autoritzacions administratives d’aquest tipus d’insecticides i, en tot cas, prohibir-los perquè les condicions imposades per a la seua autorització no es compleixen en la pràctica habitual i suposen una alta perillositat per a les abelles i altres insectes pol·linitzadors i, a més a més, són contraris als principis de la lluita integrada contra les plagues. seguint aquesta argumentació recorda el Defensor del Poble que el registre oficial de Productes

licació al darrer mes d’abril a la revista ‘science’ dos treballs que corroboren els efectes dels neonicotinoides. un dels treballs demostra l’efecte negatiu de l’imidacloprid sobre les colònies de Bombus a anglaterra. Per la seua banda, l’altre deixa constància que les abelles de mel que entren en contacte amb dosis subletals de Tiametoxam pateixen desorientació i es perden al camp posant en risc la viabilitat de la colònia d’abelles. No és casualitat que el mes passat l’eFsa (l’organització europea que hauria de vigilar la

http://abaibenissa.blogspot.com.es

aclaparadores. Durant els últims quinze anys s’han afegit més apicultors afectats per tot el món, també organitzacions de protecció mediambiental i investigadors han reclamat una intervenció urgent dels governs, superant ja els entrebancs interposats per part de les multinacionals que els fabriquen i comercialitzen. les negligències de les autoritats nacionals queden paleses als informes

sanitat alimentària, té competència en aquest problema i fins ara no havia mostrat massa interès pels insecticides neurotòxics), haja emés un informe on reconeix de forma patent que la metodologia vigent d’avaluació dels efectes dels plaguicides sobre les abelles no és suficient i s’ha de revisar profundament. segons aquest informe, cal tenir en compte els efectes sobre altres himenòpters com els Bombus i les abelles solitàries, que es deuen contemplar als protocols, així com les dosis subletals, els efectes a llarg termini sobre les colònies i les sinèrgies quan s’apliquen conjuntament a dos o més matèries actives. Caldria ara plantejar, com ho fa Noa simon, coordinadora d’apicultura del CoPa-CoGeCa (òrgan representatiu europeu dels sindicats i cooperatives agràries i ramaderes), que si les avaluacions de la toxicitat dels nous insecticides sistèmics i neurotòxics no s’han fet correctament i per tant s’ha de revisar la seua autorització. Vol dir açò que l’ús d’aquests productes serà suspès fins que es completen els estudis de toxicitat sobre abelles i Bombus? Ja seria hora de què les autoritats agràries europees es llevaren el jou que els imposa des de fa temps la poderosa indústria agroquímica.

(Vilaweb. Dimarts 19-06-2012)

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la Pau, 20 · Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

25


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 26

mel i sucre

26


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 27

mel i sucre

27


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 28

mel i sucre

dalt del turó

Apunts del Pla de Mallorca amb vorera de carxoferes CliMeNT PiCorNell

Els sembrats han tornat rossos quasi sense tèmer-se’n. en pocs dies els paisatge quasi irlandès de Pla, tot verd, les figueres i tot, ha deixat pas a una gradació de grocs i ocres que anuncia ja el temps d’estiu. els nispros i després els albercocs primerencs anuncien la temporada de fruita i verdura estival amb els tòtems corresponents: els melons i els trempons. a una vorera, tota sembrada de carxoferes, les carxofes que han quedat sense collir s’ha fet altes com un fanal de processó, un pompó enorme que sobresurt per damunt les seves fulles disforges i les males herbes que les han envaït, el color lila, sense matisos, dels seus nombrosíssim pètals crida la vista amb pretensió de quadre impressionista. En entrar al cafè hi ha una bona rotllada d’homes xerrant i un home tot sol. “lo ‘pometud’ ehh? lo ‘pometud’, repetia en Melcior Morber. Feia estona que no ho sentia. Forma part d’aquestes contarelles que passen a ser de tothom. en Toni de s’amagatall havia perdut sa seva truja, que anava plena, i li sabia un greuer perquè d’allò pràcticament en vivia, d’engreixar porcs i vendre’ls en ser hora. Prometé que si la trobava aniria a lluc a peu. Trobà sa truja. Passats uns mesos el seu veïnat en Tòfol de son Pericó li digué: “Toni, i que ja has anat a lluc?”. i en Toni sense pensar-s’ho gens li contestà: “lo pometud se pot despomete” (Que traduït vol dir que ‘lo prometut es pot desprometre’). i deien que no hi era tot. això s’estengué pel

28

poble i ha passat a ser una expressió de tots. Per això deia que feia estona que no l’havia sentida, i fou en boca d’en Jeroni Coletre. la conversa anava de la crisi i de si el govern d’en rajoy “havia pometud” i ara..., que si se n’han tornat alguns sud-americans però no els africans, que si aquell tenia vint homes llogats i ara només són dos i ell s’ha aferrat a sa feina

l’església un dia de matí entre setmana. “Que hi ha res de nou?”. “es coloms! Posaren unes xarxes a n’es campanar perquè no hi entrassin –‘les posaren uns especialistes de València’, mos digueren- i ara n’hi torna ha haver”. “i ets ‘especialistes’ els has vists tu?”. “Deuen ser a València” vaig replicar. “sí, però es coloms són per aquí. Posaren ses xarxes cla-

com quan va començar, que si a s’ajuntament donen menjar a qui no en té i hi va gent que no li fa falta, que si roben més per foravila, eines i fruita i cebes i verdura, que si tots els comerços se queixen però els restaurants estan plens, que, curiosament, és la mateixa expressió que emprà silvio Berlusconi, el primer ministre d’itàlia quan el marxaven.

vades a n’es marès, i es marès se desclosca i entre es forats i es buit que fa sa xarxa, penja, i encara els ho posa millor per fer nierons als punyeteros coloms”. “Haureu d’actuar voltros”. “Ja som un poc vells, però en rafel que és més ‘lliquero’ pujarà damunt ses jàsseres que aguanten ses campanes i ho arreglarem”.

Trob els dos germans, picapedrers retirats, bons manobres i bones persones, que surten de

Quan pas pel carreró des Frares, n’Antònia Mica, vídua, és sempre defora brodant o fent ganxet. Pensava que era d’aques-


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 29

mel i sucre

Del carreró des Frares per amunt puc entrar a ca meva –dalt del turó– pel corral. els magraners han fet una quantitat feresta de flors vermelles i enterra n’està ple. l’arbre mateix se’n dóna compte que n’ha fetes massa i les escup. N’he agranat un poal ben ple. a una branca hi tenc penjada una clavellina d’aire que ara també ha florit. Té unes flors d’un blau elèctric, quasi fosforescent, amb un toc porpra enmig. encara em meravella que pugui subsistir sense tenir terra, penjada d’una branca, vivint de l’aire, adquirint l’humitat de l’ambient i sal i minerals dels animalons, fulles i pols que hi queden retenguts. a l’ombra, na Nefertiti Piaget, una moixa amb llinatge –no es pensin que ens mocam amb la màniga a ca nostra–, ben ajaguda, cerca els llocs més frescos de la casa. s’acosta l’estiu de ple.

opinió

Creure (poc) en la democràcia MaTeu sasTre

M

és enllà de les formes hi ha el fons. i és un fons d’esperit democràtic allò que s’ha carregat el govern de José ramón Bauzá Díaz amb l’aprovació de la nova llei de la Funció Pública, que suposa, de fet, la derogació de la llei de normalització lingüística de l’any 1986, tot i que ho hagi fet per majoria absoluta. efectivament, és a la majoria absoluta a allò que s’aferren el president i el seu portaveu rafael Bosch sans per defensar la liquidació de la llengua catalana allà on de veres es fa sentir una llengua: a l’educació i a l’administració pública. el que no diuen, però, és que han derogat una llei que va ser aprovada per unanimitat, és a dir, per tots els partits polítics, amb un consens amplíssim entre la ciutadania. es miri com es miri, derogar una llei aprovada per unanimitat (és a dir, per tothom) i ferho només pels diputats d’un sol partit (per molt majoria absoluta que tengui) és fer una passa enrera, és no creure gaire en la democràcia, ni en les seves formes ni en el seu fons. una llei que s’aprova per unanimitat només es pot derogar per unanimitat, això és de justícia, no fer-ho així és menysprear la democràcia i de retruc la ciutadania. José ramón Bauzá Díaz segurament ho sap perfectament, això, però li és igual. ell apel·la al programa electoral del seu partit. No hi apel·la tant quan la “promesa” no es compleix; per exemple, la promesa de creació de nous llocs de feina.

Fixem-nos que des del PP es creen debats que no existeixen en l’opinió pública més enllà de quatre exaltats: la immensa majoria dels pares i de les mares que enguany han d’escolaritzar els seus fills ho faran en català. Per què, doncs, crear polèmica i malestar, tant entre el professorat

http://catacciollengua.blogspot.com.es/

tes dones que mai s’havia mogut del poble, ni del seu carrer, estret i costerut. Però un dia que tenia xerrera me contà que de nina anava molt a Porrera, al Priorat de Catalunya. “un germà s’hi havia casat i mumare m’hi feia anar perquè passava pena per ell. si matàvem un porc o fèiem panades m’enviava cap a Barcelona amb barco. Jo disfrutava i ho tenia clar, en arribar al port havia d’agafar s’acera de mà dreta i no m’havia d’aturar fins arribar a s’estació de França i allà comprar un bitllet de tren fins a reus, on m’esperaria es meu germà. es maquinista des barco, un Perric, ho sabia i se’n cuidava de jo i un Escolà, policia armada que estava destinat a Via laietana, també n’estava al tanto. Mumare m’havia fet un capot que darrera tenia un butxacot, que no se veia per davant i hi podia dur molt de gènero si pesava poc...”.

com entre l’alumnat? l’inici del proper curs escolar perilla precisament per aquesta polèmica artificial. en aquest cas concret, no cregueu que es tracti de cap estratègia, és més bé incompetència. aquest govern encapçalat per l’apotecari de Marratxí s’ha demostrat i es demostra cada dia que passa com una guarda d’incompetents absoluts. uns incompetents ideologit zats, això sí, i amb dues idees ben clares: acabar amb el català i acabar amb la poca terra verge que queda vorera de mar. És hora de posar-hi remei. la democràcia també serveix per això: per posar remei a la incompetència i a la radicalització ideològica d’un govern que tendeix cap a l’autoritarisme, cap al feixisme.

29


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 30

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de maig: el maig d’enguany ha tornat ser bastant calorós, amb una mitjana de 19,2 ºC, dues dècimes més elevada que la mitjana d’aquest mes a l’any passat. en aquests darrers cinc anys, aquest valor únicament ha estat superat pel maig de l’any 2009, en què assolí els 19,7 ºC. si observam el gràfic d’aquest període, aquest presenta dues elevacions destacades de la temperatura, amb mitjanes superiors als 20 ºC; una durant cinc dies seguits de la primera quinzena; l’altra, durant la darrera setmana del mes. els dies restants han registrat temperatures dins l’àmbit de la normalitat per aquesta època del l’any, sobretot en les jornades de certa inestabilitat i amb presència de núvols que han suavitzat la incidència del sol. Ha estat un mes molt sec. a les temperatures elevades, s’hi ha afegit l’escassa pluviometria. Tan sols s’han recollit 7,4 mm, provinents de precipitacions febres registrades durant la primera quinzena del mes. la suma d’aquests factors ha donat com a resultat un percentatge molt baix

d’humitat, del 59,92%, molt inferior al del maig de 2011. a la vegada s’ha incrementat de manera destacable l’evaporació mitjana, que s’ha arribat a 5,7 ml/dia,

30

la velocitat global del vent en aquest mes ha estat de 6,5 Km/h,

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG

2012

Temperatura mitjana 2011 2010 2009 2008

10,6 07,8 13,2 14,9 19,2

10,0 10,7 11,8 16,2 19,0

09,7 10,4 11,2 14,1 16,9

09,8 09,9 11,7 13,6 19,7

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3

2012

Pluviometria 2011 2010 2009

2008

32,9 50,1 15,4 34,4

74,0 59,0 40,2 07,9

37,5 14,6 34,9 15,6

56,0 73,8 43,7 44,2

67,9 22,6 39,1 50,6

MES DE MAIG

2012

2011

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

19,2 ºC 29,8 ºC (dia 31) 8,7 ºC (dia 1) 7,4 mm

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché

6,5 Km/h 77,2 Km/h (dia 21) SE 59,92% 1015,05 mb 5,7 ml/dia

19 ºC 29,7 ºC (dia 26) 12,2 ºC (dia 4) 11,4 mm (i 0,6 mm de rosades) 6,9 Km/h 54,7 Km/h (dia 2) NE 68,87% 1016,65 mb 4,4 ml/dia

JUNY 2012 (fins a dia 22) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

Radiació solar (Wh/m2)

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG

superant de manera important la del maig de l’any passat.

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG

66579 87842 114202 157392 185426

Radiació solar (Wh/m2)

Energia generada (kWh)

66715 82679 138558 158748 206187

5534 6847 11315 12744 15751

ANY 2011 Energia generada (kWh) 5540 7220 8982 11500 14365

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

12,02 12,17 12,71 13,69 12,91

10,7 12,8 14,5 21,07 25,26

ANY 2012 Radiació/ Tª mitjana Energia plaques (ºC) 12,06 12,08 12,25 12,46 13,09

23,2 ºC 34,2 ºC (dia 7) 15,8 ºC (dia 13) 2,7 mm 5,1 Km/h 51,5 Km/h (dia 8) SE 6,5 ml/dia

10,81 9,15 16,59 18,93 25,54

Diòxid de carboni Petroli que es no emès (Kg) necessitaria (litres) 4483 5546 9165 10323 12758

1384 1712 2829 3186 3938


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 31

mel i sucre

com a resultat de la presència de diversos dies bastant ventosos, en què la mitjana ha superat els 10 Km/h. Foren dies de molt de vent el 21 i 22; en el primer d’aquests s’assolí la velocitat màxima mensual, de 77,2 Km/h. el xaloc, se, fou la direcció predominant del vent en aquest mes. Comentari al mes de juny: enllaçant amb l’elevació important de les temperatures a final de mes de maig, el juny ha presentat bastants de dies de molta calor. les mitjanes diàries sobrepassen, fins a la data, quasi sempre els 21 º i, en diversos dies, s’han acostat als 25 ºC. Per altra banda continuam amb una pluviometria quasi imperceptible. en tot el que duim de mes ha plogut solament 2,7 mm. Per tant aca-

bam una primavera amb poca precipitació; en aquest trimestre únicament hem sumat uns 60 mm, quan la primavera sol ser, en el nostre clima, la segona estació amb més pluja, després de la tardor. l’ambient sec i solejat de la majoria de jornades afavoreix les tasques de recollida de gra per part dels pagesos. en aquests darrers dies les màquines van batent els cereals deixant els camps retxats per les tires de palla. al punt del migdia, en els dies clars, no es pot estar a defora sense una bona ombra o aigua a prop per refrescar-se perquè el sol ja pega de valent. l’evaporació s’ha intensificat de manera considerable per això les plantes de rec, especialment tomatigueres, pebrers, alberginieres, exigeixen aigua abundant, pràcticament a

diari, si no es vol córrer el risc de cremar-les. la intensitat de la radiació dels darrers dies de mes quan surt pel llevant ens provoca la visió de bellumes que la imaginació popular ha descrit com el ball del sol, que es produeix especialment durant la matinada de sant Joan. D’aquí la tradició de la nostra festa del sol que Balla. i ja hem arribat al solstici d’estiu, concretament el dia 20 de juny a les 23:09 h en aquest any, moment d’inici de l’estiu al nostre hemisferi nord, amb el dia més llarg i la nit més curta. a parir d’aquest moment, el procés s’inverteix; començam a restar minuts de sol cada dia fins a arribar al dia més curt i a la nit més llarga, d’aquí a mig any, pel desembre. Parc solar fotovoltaic: en el maig seguim amb l’augment de la radiació, conseqüència de l’allargament del dia i del predomini de cels clars. aquest increment de la radiació ha elevat la generació d’energia elèctrica. en canvi ha baixat el rendiment de les plaques, a causa de la pujada de la temperatura. en aquest mes s’han necessitat 13,09 Wh/m2 per generar un kW/h d’energia en front dels 12,46 Wh/m2 del passat mes. Com ja va passar a l’abril, en el maig d’enguany la generació d’energia també ha superat la del maig de 2011, concretament en 1386 kW/h.

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

31


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 32

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

als anys cinquanta, a sant Joan se celebraren diverses carreres atlètiques. l’impulsor i promotor va ésser Francesc oliver “dels Calderers”. Fotografia 1: sortida d’una carrera urbana al carrer Bellavista, devora la Plaça Nova. Hi podem veure els dos corredors locals: Jaume sastre “Balaguer” (dorsal 53) i Miquel oliver arquès (dorsal 51). Fotografia 2: Carrera al camp de son Juny. Hi participaren atletes del rCD espanyol i del Club Barcelona. el dorsal 1 és el gran corredor local antoni Karmany. Fotografia 3: sortida d’una altra carrera on participava l’altre bon corredor santjoaner, en Jaume sastre “Balaguer”. aportació fotogràfica: Miquel Gayà rotger “Fidever”.

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

32

Tel: 971 52 60 78


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 33

mel i sucre

33


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 34

mel i sucre

Sant Joan C.E. Resum de la temporada GuilleM serra Bou

a

quest mes vos presentam un resum de la temporada que han realitzat cada una de les categories del sant Joan Club esportiu. Veureu que cada categoria té un sistema particular de competició i categories. esportivament en línies generals la temporada ha estat molt bona i cal destacar la meravellosa actuació de l’equip juvenil que ha arribat a dues semifinals i s’ha classificat tercer a la lliga juvenil. Vos tornam a recordar que el sant Joan Club esportiu compta amb una pàgina oficial a facebook i a Twitter les podeu visitar a http:// www.facebook.com/sant JoanCe i http://twitter.com/sant JoanCe. si clicau m’agrada estareu permanentment informats de les novetats de l’equip, entrevistes exclusives, resultats al minut i ben aviat concursos. També anunciam que hem obert el periode d’inscripció per a jugar amb el sant Joan C.e. aquesta propera temporada 2012/13. Cercam nins i nines, al·lots i al·lotes de totes les edats s’ha d’envia un correu a santjoance@gmail.com o escriure al nostre facebook http://www. facebook.com/santJoanCe o xerrar amb algún jugador del sant Joan C.e. i durant l’estiu ens posarem en contacte amb els que vulguin jugar.

Equip Cadet aquesta temporada 2011-2012 ha estat la primera temporada en la història del sant Joan C.e. en la

34

Classificació Final Four Copa Cadet

1 2 3 4

Equips Bar GosT C.F.s.

Punts 6 eNTreCulTuras MoNTesioN 6 SANT JOAN C.E. 6 C.e. saGraT Cor 0

J. 3 3 3 3

G. 2 2 2 0

E. 0 0 0 0

P. 1 1 1 3

F. 15 10 9 3

C. 6 5 12 14

E. 0 1 0 0 0 1 2

P. 2 2 4 5 9 9 9

F. 67 63 52 43 36 30 27

C. 28 37 40 35 70 49 59

Lliga Cadet Equips 1 2 3 4 5 6 7

eNTreCulTuras MoNTesioN

alCÚDia F.s. FisioMeDia MaNaCor Bar GosT C.F.s. C.e. saGraT Cor SANT JOAN C.E. C.D. soN oliVa F.s.

Punts 30 28 24 21 9 7 5

J. 12 12 12 12 12 12 12

G. 10 9 8 7 3 2 1

Classificació Final Four Copa Juvenil – Grup C

1 2 3

Equips SANT JOAN C.E. soN Ferrer aTleTiC C.e. alCÚDia F.s.

Punts 6 3 0

J. 2 3 2

G. 2 1 0

E. 0 0 0

P. 0 1 2

F. 13 5 2

C. 2 8 10

E. 2 0 1 2 1 4 5 0 0 1

P. 1 4 6 6 8 8 8 13 13 15

F. 131 81 63 60 54 50 52 46 53 39

C. 36 35 47 51 49 49 58 89 114 101

P. 2 2 2 3 2 4 5 6 6 9

F. 45 33 35 38 27 28 32 22 22 19

C. 13 23 26 23 25 31 38 25 41 56

P. 0 5 8 10 9 9 10 11 12 11 14

F. 136 85 60 79 73 68 75 72 72 65 76

C. 55 57 55 84 91 79 92 77 83 88 100

Lliga Juvenil

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Equips C.D. soN oliVa F.s a.e. MaNaCor SANT JOAN C.E.

Punts 47 42 34 eNTreCulTuras MoNTesioN 32 Bar GosT-TeCHos 2000 28 alaro F.s. 22 CluB ColeGio la PurísiMa 20 C.e. alCÚDia FuTBol-sala 15 soN Ferrer aTleTiC 15 PorTo-CrisTo F.s. 7

J. 18 18 18 18 18 18 18 18 18 18

G. 15 14 11 10 9 6 5 5 5 2

Classificació Copa Federació Primera regional – grup B

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Equips Punts la salle PoNT D´iNCa 21 soN Ferrer aTleTiC 19 C. F. C’aN PasTilla 19 eNDesa F. s. 18 C.D. HosTal NaDal 17 F.C. CiuTaT De MallorCa 13 alKu-Di iNDoor 8 esPorles FuTBol sala 7 SANT JOAN C.E. 6 a. e. Vila roJa 0

J. 9 9 9 9 9 9 9 9 9 9

G. 7 6 6 6 5 4 2 2 3 0

E. 0 1 1 0 2 1 2 1 0 0

Primera regional – grup B

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Equips Punts e.CieM-iNCaColor 60 C.F.s. FelaNiTX 41 alaro F.s. 30 F. C. seNCelles 26 u.D. Plasol 25 a. e. Vila roJa 24 esPaNya F.s. 24 SANT JOAN C.E. 23 esPorles FuTBol sala 21 GalaTZo F.s. 21 F.C. CiuTaT De MallorCa 18

J. 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20

G. 20 13 9 8 7 8 7 7 8 6 6

E. 0 2 3 2 4 3 3 2 0 3 0


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 35

mel i sucre posada en escena d’aquesta nova categoria, en la qual esperam moltes emocions per als propers anys. Equip Juvenil la segona temporada de l’equip juvenil ha estat la més espectacular del club. a principi de temporada van aconseguir classificar-se com a líders del grup-C per a disputar la final four. Com ja sabeu la final four es va disputar a son Juny i els atl·lots dirigits per en Jesús Carrillo van caure elminats a les semifinals perdent 2-3 contra el Bar Gost. la gran temporada realitzada pels juvenils va fer que finalitzessin la lliga en una històrica tercera posició, cosa que els va permetre lluitar contra l’alaró a qui van vèncer 2-6 a domicili, i posteriorment contra el Manacor dins el Pavelló de son Juny. Malauradament el resultat a son Juny va ser sant Joan C.e. 4 – 5 a.e. Manacor i el sant Joan va quedar elminat. Tot i així els Juvenils han fet història al arribar a dues semifinals en una sola temporada. Equip Sènior categoria dels cadets. l’equip cadet, dirigit per l’entrenador debutant en Toni Josep Garí Payeras, ha fet història en classificar-se a les semifinals de la copa federació derrotant al Fisiomedia Manacor (i convertint-se en el primer equip del sant Joan C.e. a vèncer al Manacor). a principis de temporada els cadets van finalitzar en tercera posició en la lligueta de classificació per a la copa degut al golaveratge total (Bar GosT C.F.s.+9, eNTre. MoNTesioN +5, SANT JOAN C.E. -3) tot i empatar a punts amb els equips classificats. Per això no va participar a la

Final Four de la Copa Cadet. Pel que fa la lliga Cadet, a final de temporada el sant Joan C.e. va assolir la sisena posició, que els va dur a lluitar contra el Fisiomedia Manacor en els quarts de final de la Copa Federació Cadet. els cadets van aconseguir elminar el Manacor desprès d’empatar 2-2 a son Juny i guanyar 3-5 a Manacor. Tot i fer història assolint les semifinals van ser eliminats pel son oliva degut al valor doble dels gols a fora camp ja que els resultats van ser de 2-1 a Palma i de 32 a sant Joan. en línies generals la temporada dels cadets ha suposat una gran

l’equip va començar la temporada sota la direcció de Miguel Vilches, amb l’objectiu de classificar-se per a la copa. Però les desavinènces entre el tècnic i alguns jugadors així com els mals resultats en la fase de classificació (on van acabar en la 9ena posició) provocaren el canvi d’entrenador. afrontant la seva cinquena temporada a primera regional i dirigit per en Joan rigo, l’equip va evolucionar però la gran igualtat entre els equips (exceptuant el campió e.CieM-iNCaColor i el subcampió C.F.s. FelaNiTX) només 7 punts han separat el sant Joan C.e. (que ha finalitzat 8é) del tercer classificat.

35


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 36

mel i sucre

Qui la fa, la paga

frases fetes

JoaN sasTre JoaN

i

ndica que si qualcú fa una malifeta, tard o d’hora n’ha de passar comptes. Fa temps hi havia un programa de TV3 d’aquells d’humor sarcàstic que no record com es titulava, però sí que record que després de cada afirmació categòrica dels seus presentadors hi afegien un contundent “... o no!” idò al llarg dels darrers anys que ens han tocat viure, aquest “afegitó” ha esdevingut company inseparable de la frase en qüestió, al menys quan es tracta de temes polítics i econòmics. la corrupció i la orgia gastadora (inversions, en deien) de polítics i banquers, que es va contagiar a molta gent normal, i que els nostres governants deien que no rebentaria mai, ans el contrari, deien que faria un “aterratge suau”, s’està esboldregant com un marge mal fet empès per la terra xopa després d’un diluvi. segur

que la cosa no té aturador per ara, i que tant sols es pot arreglar al llarg de molts anys de generar riquesa que haurem de destinar a omplir aquest pou que quasi ningú de nosaltres no ha pogut aprofitar, i al qual de moment encara no li veim el fons. Hi ha economistes que comencen a parlar de destinar a aquest menester

els resultats de la nostra feina i de la dels nostres fills i nets durant els propers 40 o 50 anys. No sé si aquests comptes estan ben fets o no, lo que sí sé ben cert és que no hi ha dret que els qui ens han ficat dins tot aquest merder, ara se permetin el luxe de “donar lliçons” d’economia i de política els uns (vegeu molts de polítics de PP i qualcun del Psoe), i altres se’n vagin cap a ca seva amb indemnitzacions multimilionàries (vegeu presidents de la banca) quan han fet una gestió nefasta al davant de les institucions que dirigien, consentint que es malversessin els estalvis que molta gent com noltros havien aconseguit acumular al llarg de molt de temps de feina feixuga i continuada. esper que al final la saviesa popular tingui, una vegada més, la raó de la seva part, i que es compleixi la dita que ens ocupa.

Paraules evolutives 2 PARAULES EVOLUTIVES 2

arNau MoraTiNos i BorDoy

Escrivint una nova paraula a cada fila i nom´es canviant una lletra respecte de l’anterior, convertiu GROC en BLAU. G

R O C

B

L

A U

Canviau en aquest ordre: G→B, C→U, O→A, R→L.

36


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 37

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 34

passatemps

MOTS ENQUADRATS 34 a M B rNau

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

oraTiNos i

1

orDoy

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Amb poca alegria. A l’estiu

de Fran¸ca ´es bastant fam´ os. 6. Parada del bus. Formalisme abreviat. Comen¸ca i acaba l’abreviatura. Amb grans habilitats atl`etiques. 7. Capacitat per a fer alguna cosa, per a ser-hi apte. Acaba d’estar clar. Aur`eola incompleta. 8. Electronic Arts. Desgast de la superf´ıcie. El retorn del d´eu egipci (feia uns quants n´ umeros que no era per aqu´ı). 9. Gemma Nuviala. All` o que fa tot pol´ıtic, tot i que no sempre compleix. Riu itali` a. 10. Avan¸cam la barca per si de cas l’armem. Recolzin. 11. Capaces de desafiar la llei m´es important. On es troba la Xina. La m´es f` acil de dir. 12. El qui est` a fermat a l’arbre del vaixell de la imatge. Quasi per acabar, la primera. Oprimeix la gent.

el cent´ıgrad puja amb grua. 2. Fer a¨ ucs. Llepen la direcci´ o del vent. 3. Pr`evia a la Revoluci´ o russa. Quan els porcs volin. 4. L’amic alien´ıgena de Steven Spielberg. Que no sol tocar de peus a terra. Tablets. 5. Despr´es del llamp o del dispar. Sol designar un nombre. Marquen els metres de l’Ajun´ al nu ´ mero 33: tament. 6. Moneda de codi jpy. Escampa el terror Solucio a les platges de Jaws. Conec el sud-est. 7. Entrada A S S I M I L A R O M O U R E O C U L T i sortida d’un corc. Durada del moviment de rotaI L L A A G U D A ci´ o. Fa d` ocil la moda. Activa el so. 8. Una llima S A C A M I S E T E molt llarga. Protegeix la cris` alide. 9. Caminal amT R A U A C I E R ple d’una vila. Ni blanca ni negra. 10. R´es perqu`e A U N I R A N R A T A R D A M B A L en vull trobar. No ´es del tot `etic. Normalment ´es R E R I E R O L un miratge. 11. Recipient per fer-hi menjar, espeA C O R D N E U A ´ cialment casol` a. Es conscient que pot donar pas. T A L I A T B I R 12. El padr´ı va per la via. Apropi¨ı sense dret. CirA T A C R L A S E C O P E R A R I E cumfer`encia. 13. Light Amplification by Stimulated A C U R C I R O S S Emissions of Radiation. Reflexionar d’acord amb la ra´ o.

Verticals: 1. Indigne de veure.

Una corda capa¸c de sonar. 2. Cinc anys. Feia servir la vista. 3. Ocell amb coa, el fetge del qual ´es apreciat gastron` omicament. Interjecci´ o. Nombre capicua. 4. Que freq¨ uenta poc. A l’arxip`elag tothom qui gemina surt il·l`es. Al bell mig dels deserts. 5. D’Ar` abia Saudita o de les muntanyes d’Art` a. El

M A S S A P A S A R N A

Tamb´e podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=813

37


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 38

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ m Tatin d’albercocs saCraMeNT Ferrer

l’albercoquer és un arbre d’origen asiàtic. Molt conreat a la conca mediterrània, no suporta glaçades ni freds primerencs. el seu fruit són els albercocs, la fruita més rica en vitamina a. Tenen poc valor energètic, però un alt contingut en potassi. Ingredients ✓ 500 g d’albercocs ✓ 100 g de sucre ✓ 100 g de mantega ✓ 230 g de pasta de fulls Preparació ✓ Dins una cassola fondre la mantega i incorpo-

melisucre

rar-hi el sucre. ✓ remenar-ho fins que queda una crema. ✓ escampar dins un motlo de 25 cm de diàmetre per anar al forn. ✓ Damunt aquesta mescla col·locar els albercocs xapats per la meitat. Posar-los un devora l’altre sense que quedi gens d’espai. ✓ enfornar uns 10 minuts a 180º. Treure del forn i tapar tot el motlo amb una rotlana de pasta de fulls. ✓ Tallar amb un ganivet per la vorera del motlo, per ajustar la pasta sobrant. ✓ Tornar el motlo al forn. Ha de coure a 180º de 25 a 30 minuts més. ✓ Treure i deixar reposar quinze minuts i ja es pot girar. Va millor quan encara és tebi.

incorpora els CODIS QR (podeu trobar informació a http://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_QR) per facili-

tar l’accés a continguts des del mateix mòbil. En trobareu en algunes seccions de la revista. Prova-ho!!!

38


mel384_mis298 25/06/12 10:31 Page 39

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

Juliol: sant Fermí (7), santa elisabet (8), sant Cristòfol (10), la Mare de Déu del Carme (16), santa Margalida (22), sant Jaume (25), santa aina (26).

Horaris de bus

El mes

sant Joan - Palma Dilluns a divendres: 06.45 Palma - sant Joan Dilluns a divendres: 19.15

esperem que enguany el conegut refrany que diu “la monja (santa Margalida) l’encén i el frare (sant Bernat) l’apaga” no es reafirmi, perquè potser passarem un estiu infernal: molta calor, sense llum ni tampoc aigua; però vaja, segur que subsistirem. És temps de figues, sobretot de les flors, albercocs, peres, prunes, melicotons... i “per sant Jaume raïm a la taula”, encara que si fa algun ruixat no en menjareu ni per l’agost. És l’hora de sembrar lletugues (pel ple i minvant) i cols (pel minvant). Quasi tothom ja ha segat, encara que qualque endarrerit a principi de mes acabarà de segar el blat. Després de messes, festes, i per això tenim les festes de sant Joan degollat.

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan; l’autocar va a sineu, on el tren passa en direcció Palma a .40) sineu - Palma Dies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.20), 9.40, 10.40 (10.20), 11.40, 12.40, 13.40, 14.40 (14.20), 15.40, 16.40, 17.40 (17.20), 18.40, 19.40 (19.20), 20.40, 21.40, 22.40. Dissabtes, diumenges i festius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20), 9.41, 10.41, 11.41, 12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.20), 16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41 (20.20), 21.41, 22.41. Palma - sineu Dies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15, 10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15, 15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15, 20.15, 21.15, 22.15. Dissabtes, diumenges i festius: 6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10, 13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10, 18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10. sineu - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59, 10.59, 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59, 19.59, 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes, diumenges i festius: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00, 22.00, 23.03.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.) la lluna

el sol surt

es pon

1 juliol

06.24

21.19

15

06.33

21.15

31

06.46

21.02

15 agost

07.00

20.44

27 juny 3 juliol 11 19 26 2 agost

quart creixent plena quart minvant nova quart creixent plena

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 1 de juliol Montuïri dia 8 Petra dia 15 Porreres dia 22 sant Joan dia 29 Vilafranca dia 5 d’agost ariany

Juliol de 1992 • es va inaugurar la piscina municipal, aferrada al local de la Tercera edat. • uns pagesos santjoaners varen ser multats per Hisenda per haver adquirit gasoil normal a preu d’agrícola. ells donaven la culpa a la gasolinera i recorregueren contra la sanció. al final la justícia ratificà la sanció. • Joan Dalmau riutort “Verdala” va ser nomenat carter titular de sant Joan. • l’antic bar del camp de futbol es va tomar per fer-ne un de nou al mateix lloc, abans que caigués espontàniament per defectes de construcció. Juliol de 2002 • Començaren les obres de consolidació del teatre del Centre Catòlic, després del conveni firmat amb el Bisbat. • un fort ruixat, combinat amb el mal estat de la part més antiga de la xarxa de clavegueram, va provocar inundacions a algunes cases del carrer de Fra lluís Jaume. • el grup de teatre Biaixos i Capgirons anà a Vilassar de Dalt, a tornar la visita que un grup d’aquell poble havia fet a sant Joan.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299

39



Mel i Sucre. Num. 384 juny de 2012