Mel i Sucre. Num. 375, setembre de 2011 by ciutadajoan

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 4

mel i sucre 1 l’escola de sant Joan té més alumnes matriculats que mai: un total de 160. D’aquests, 70 són d’educació infantil i 90 de primària. la mitjana d’alumnes per classe a educació infantil és molt més alta que a primària (23’3 contra 15), de manera que, si no hi ha canvis, es pot arribar en alguns anys a més de 200 alumnes matriculats. s’ha habilitat una nova barrera d’entrada a l’escola, justament a la continuació de la vorera que puja per la banda esquerra del carrer. així, els alumnes que van a escola a peu o amb bicicleta no s’hauran de mesclar amb els cotxes. s’ha habilitat un corredor entre l’edifici de preescolar i el pinar per arribar fins al pati central. les quatre aules d’educació infantil s’han ampliat (desplaçant les vidrieres cap enrere) i s’han adequat alguns espais de joc. el tema del curs elegit fa referència a les etapes de la història, entorn del qual giraran la majoria d’activitats complementàries que es programaran. 1 el dissabte 24 de setembre, a les 20:30 h, el grup aires de Pagesia celebrà el 35 aniversari. Ho va fer amb una ballada popular a la plaça del Centro. a més dels amfitrions, animà la festa s’estol des Gerricó, de Felanitx. 1 la Penya Motorista de sant Joan va organitzar el trial “es revellar”, puntuable per al Cam-

pionat de Balears en les categories elite, Master, expert i open, el diumenge 25 de setembre. el mateix dia, es va fer el trial “bàsic”, també puntuable, en les categories open 125, Base 80, Base automàtica i iniciació. 1 Fins dia 20 d’octubre estarà oberta la matrícula per als cursos de formació d’adults que organitza la Mancomunitat del Pla. els cursos que s’ofereixen enguany a sant Joan són només sis: català C1, gimnàstica, cuina, ball en línia, ball modern “Fama” i pilates. És possible apuntar-se també als cursos que s’han organitzat als pobles de veïnat. 1 Prop de 200 joves participaren en la Marxa Jove pel Territori, una caminada reivindicativa que va anar de sant Joan a Montuïri el capvespre del 27 d’agost. la convocatòria venia d’una quinzena d’associacions de tot Mallorca i tenia l’objectiu de “conscienciar de la importància de preservar la terra”. es va denunciar el Pla de carreteres perquè “amplia desmesuradament les antigues vies, destrueix el paisatge de les comarques i fomenta l’especulació en els pobles petits”. a la festa que organitzaren a Montuïri varen demanar un “Pla territorial de Mallorca realment sostenible, sense nous camps de golf, ni urbanitzacions, ni autopistes”.

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

1 a principis de setembre va morir el pare amador Bauzà vaquer, a l’edat de 88 anys. era missioner paül i, com a tal, va passar bona part de la seva vida a Hondures. el seu funeral va ser presidit pel superior general de la província (Barcelona), acompanyat del vicari episcopal de Mallorca i un bon nombre de clergues. També va morir Catalina Gayà “Gana”, que havia estat durant anys mestra de l’escola de nines de sant Joan i, després, mestra dels primers cursos de primària de l’escola mixta. Feia anys que vivia a la residència geriàtrica de sineu. recordem que ha estat la darrera de tres germans (antònia, Joan i Catalina) que tots exerciren de mestres, els quals formaven part d’una nissaga santjoanera molt coneguda fins fa pocs anys. 1 el divendres 16 de setembre es va fer una nova edició del Pa amb oli solidari. amb l’habitual col·laboració desinteressada dels Xeremiers i Flabiolers de sant Joan, aires de Pagesia, comerços de sant Joan, els amics del Tercer Món, la parròquia i moltes altres persones, es varen poder recaptar un poc més de 1.000 euros, que es destinaran a la parròquia de san Francisco, del districte de Contamana, a la selva del Perú. 1 a principis d’octubre obrirà les portes una nova perruqueria a sant Joan. estarà ubicada al car-

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 10

mel i sucre

investigació

a possessió de son Gual, de 148 quarterades d’extensió, era propietat el 1820 de dona vicenta Gual vives de Canyamàs (1788-1865), viuda de Joan o’Neille. Havia adquirit la finca el 1817 del noble senyor Pere orlandis. el 1820 arrendà el bestiar de la possessió, per un període de sis anys, a Jaume Mas vanrell, aleshores conductor o amo de sa Bastida. el contracte d’arrendament de dit bestiar, amb l’inventari, estims i pactes corresponents, que transcriurem a continuació, són una bona mostra del funcionament d’una altra forma d’economia agrària, com és la ramadera, generalment aparellada a l’explotació de les possessions. veurem també, com aquests contractes no es resolien amb una encaixada de mans, calia anar al notari i tenir bons fiadors.

2. ESPECIFICACIONS DEL CONTRACTE el contracte d’arrendament es va pactar per un espai de sis anys i amb la modalitat d’amitges planes ‘en el modo y costum de la província de Mallorca’ segons el document, és a dir, a repartir els fruits o nàccia1 del bestiar per meitat entre el propietari i l’arrendador. Però això, tan solament per al bestiar gros, el bestiar de llana s’havia de repartir amb la proporció de quatre a un, és a dir, un per a la senyora i tres per a l’arrendador. el cabrum tenia la proporció a terç, o sia dues terceres parts per a l’arrendador i l’altra tercera per al propietari. si un animal es moria, s’evitava el possible frau, verificant el propietari o la persona de la seva confiança la pell de l’animal mort.

Un contracte d’arrendament del bestiar de la possessió de Son Gual (1820) FraNCesC CaNuTo Bauçà 3. ELS PERSONATGES DEL DOCUMENT a banda de la propietària de son Gual, l’arrendador Jaume Mas vanrell i el notari Pere Joan Ferrando, hi figuren els testimonis Miquel Joan Nicolau, aleshores batle constitucional, i el prevere antoni Bauçà, ambdós de sant Joan. Jaume Mas vanrell era fill de Miquel i Bàrbara, natural de Maria, els seus pares i padrins tengueren arrendades a la vegada les possessions de s’alqueria Blanca (santa Margalida, 1790), son Tei (18001806) i sa Bastida (1783-1791). el 1807 Jaume Mas arrendà per un període de sis anys la possessió de sa Bastida i endemés, el 1811, la possessió de son Tei. sembla que era fill d’una nissaga d’arrendadors especialitzats en el bestiar. Miquel Joan Nicolau Matas (1772-1847) deSonFont, advocat i doctor en drets, fou secretari de l’ajuntament santjoaner el 18031814 i batle el 1813, 1820 i 1833. era casat amb Catalina Bauçà Gayà (m. 1842c). Fill d’ambdós fou Miquel Joan Nicolau Bauçà (18111896) deSonFont, conegut a la vila com ‘es secretari vell’. Fou secretari del consistori santjoaner el període 1839-1872 i després de 33 anys en el càrrec, presentà la renúncia, al·legant motius d’edat i malaltia. antoni Bauçà Gayà (n. ?), natural de sant Joan, doctor en sagrada Teologia, prevere i beneficiat de la parròquia de sant Jaume de Ciutat. sembla que era el confessor o tenia molta amistat amb dona vicenta Gual, ja que en el testament del prevere, efectuat el 1853, hi figura la

propietària de son Gual. sabem també, per un document de compravenda,2 que el prevere antoni Bauçà, havia adquirit el 1827 mitjançant pública subhasta, la casa de Ca na ramis del carrer de sant Joan, la qual pertanyia a l’herència segrestada de Cristòfol Bibiloni ramis. el 1834 la va vendre a Guillem Gayà Matas (1803-1886) Solander, prevere i vicari de vilafranca. actualment aquest edifici és propietat de Bàrbara Gayà antic (n. 1943c) Duran. 3. TRANSCRIPCIÓ DEL CONTRACTE l’escriptura manuscrita, que transcriurem parcialment, fou redactada a sant Joan davant del notari Pere Joan Ferrando3: en la vila de san Juan de la província de Mallorca a los devuit dias del mes de octubre de lo any de la Natividat del señor de mil vuytcents y vint en nom de Déu nostro señor Jesucrist y de la sua divina gràcia amén. sia a tots públich notori y cosa manifesta com jo la señora doña visenta Gual y vives, vídua del exel·lentísim señor don Juan o’Neyle, filla de los señors magnífics don Pedro y de doña visenta, natural y visina de la Ciutad de Palma y atrobada en este dia en la dita vila y coneguda per mi lo notari qui suscriu, de que don fe. De grat y certa ciència, libre y espontànea voluntad, mediante este públich perpètuament valador y ja may revocador solemne estipulació mediant y ab aquell millor modo que me és útil lícit y permès, per

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 11

mel i sucre temps de sis añys contadors desde los vuyt dias del mes de setembre de lo añy 1818 en avant y finiran a los 7 dias del mes de setembre de lo añy 1824. otorgo que dono per via de amitjas planes en el modo y costum de la província de Mallorca, com ja vaig dar a los 8 dias del mes de setembre del dit añy 1818 mediant una escritura privada tinguda por el señor Miquel Juan Nicolau de esta vila, la qual se desnoserà, a fi de que se redueix a este auto públich lo contingut en ella y ab més claredat: a vos Jaume Mas, conductor del predio la Bastida, fill de Miquel y de Bàrbara vanrell, consortes difunts natural de esta vila e igualment conegut per mi lo notari qui suscriu, present a la estipulació de este acte y abaix acceptant, los semovents del bestiar de pèl, llana, boví y eguas que se continuen seguidament y ab especificació de la estimació o valor que està acordat por ambas parts en el modo siguent. Primo, duas eguas negras, una que mana un mul y la altre una mula de edat de set añys y la altre de vuyt evaluada tot unit en cent norante nou lliuras. són 199 l Més, quatre mulas aginas de un añy quiscuna, duas de pèl negra ab fasumia rotge y las altres igual de pèl negre ab fasumia blanque evaluades quiscuna en trenta lliuras, suma 120 l Més tres muls, dos de pèl negre y un de pèl ros de edat de un añy, evaluat cada un en vint lliuras suma 60 l

Més duas vaqes pèl ros, una para llaurar y la altre de cria y mana un vadel, de edat de sis añys és una y la altre de nou añys, evaluadas en vint y sinch lliuras cada una inclús el vadel. són 50 l Tot este bestiar se enten per amitjas planes. Més se continuan en ditas amitjas sincuanta set cabres, algunas ab sos cabrits y las altres qui lo han de fer, evaluadas per quiscuna en sinch lliuras suma 285 l Més vuytanta ovellas las més ab sos añells, aseñaladas ab lo señal de son Gual, evaluadas en quatre lliuras cada una suman 320 l suman las anteditas partidas totas unidas en 1034 l Cuias amitjas van compresas baix los siguents pactes: Primo, és pacte que vos dit amitjer, ni altre persona de orde vostre, no podreu vendrer ninguna espècia de bestiar del qual va comprés en los presents amitjas tant del capital com de la nàtcia fins y tant se haye feta las parts sense el meu consentiment, y en cas de verificarlo yo dita señora tindré facultad de enar o enviar per mon conte la persona que me aperexarà a apoderarme de tot el bestiar a mi corresponent, sens ninguna més autoridat. secundo, és pacte que del fruit que deran las ovellas, com és llana y añells o nèpsia se han de partir a raó de quatre un, a saber un per mi dita señora y tres per vos dit amitjer y en quant a la nèpsia de las cabres, serà el ters per mi dita señora. Tercio, és pacte que en cas de

morir-se qualsevol animal qui queda comprés en ditas amitjas, deureu vos dit amitjer enseñar-me la pell, a fi de verificar-lo. Quarto, és pacte que a la fi de ditas amitjas deureu restituirme el mateix bestiar en espècie ab igual valor, arregladament a las amitjas planas del modo que se acustuma. y per últim és pacte que un y altre de nosaltres dits señora y amitjer pinorem del modo que nos aperexarà apartarnos de ditas amitjes, qualsevol añy de los referits sis, avisarnos però amb dos mesos del cumpliment de aquell añy que volguem que finescan las antecedents amitjes. estas són las amitjes del antecedent bestiar que fas a favor, yo dita excel·lentíssima señora a favor de vos dit Jaume Mas en el modo que ambos queda declarat y baix los pactes continguts en el present acte y no sens ells y tot esto para la entidat de ambos y promet durant dit termini [...]. y així se otorgan y firma per la excel·lentíssima señora doña visenta y lo accepta y firma el dit Jaume Mas; y lo firmaren doña visenta de la sua propia mà y por Mas un testimoni y lo foren requirits los señor doctor don antoni Bausà prevere y don Miquel Juan, alcalde constitucional, ambos de esta vila, de que don fe. Devant de mi Pere Joan Ferrando, notari. Notes 1. raça, conjunt d'animals d'un mateix origen (DCvB). en aquest cas concret creiem que fa relació a la nada dels animals. 2. arxiu del regne de Mallorca, protocol s1942, f. 22-23v. 3. arM, protocol 5959, f. 96v-98.

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 16

mel i sucre

Llistes d’estiu

dalt del turó Hi ha dues castes de llistes de l’estiu. les del començament i les de l’acabatall. les del començament són més optimistes. Coses a fer durant les vacances, sopars amb els amics, llocs per visitar, eines per fer submarinisme, llibres per llegir que esperen de l’hivern… les de l’acabatall són diferents, no són com les de l’any quan comença, però són les dels curs que comença. Mesclades amb les humils llistes del dia a dia (cabeces d’alls, llet, treure doblers del banc, telefonar a la germana…) agafen una altra tònica, hi ha coses per fer a diferents nivells, el pràctic, el laboral, el familiar, el millorament de la formació, de la salut, de la felicitat. Contemplant una miserable llista, escrita en un tros de paper arrabassat d’un sobre, em faig a la idea de què és una extensió de la nostra memòria i per això hi depositam confiança; s’explica el neguit quan en perdem una: és com un alzheimer sobrevengut. la vida ve a ser com un enfilall de llistes. Documents domèstics que ens permetrien entendre la nostra existència. Com una radiografia de la nostra vida. Només cal exa-

CliMeNT PiCorNell

minar la llista de telefonades que hem fet o els emails que hem enviat i rebut. i no en parlem de la importància de ser, o haver estat, a una llista, la dels interins per a la feina o la d’aprovats. És, per tant, la senzilla llista de la compra, una baula més del nostre món farcit de llistes. i també ho pot ser l’enumerament de comportaments ètics, juntament a les llistes del que aspiram, o del que voldriem tenir, de les músiques que hem de comprar. s’hi entrecreuen les llistes primerenques que ens feren aprendre, les dels deu manaments, la dels dies de la setmana, la dels mesos de l’any, la dels adverbis, la dels drets fonamentals de l’home (que excloïa les dones, per cert), amb les de coses trascendentals o no. la llista de jugadors convocats per Pep Guardiola, la de països iremissiblement pobres, la de les tribus d’israel ( rubèn, simeó, leví, Judà, Dan, Neftalí; Gad, aser, issacar, Zabuló. Josep i Benjamí), o la dels planetes del sistema solar. Sense maximalismes: L’home i la dona són aquells animals que

cooperativa agrícola

saNT JOaN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

fan llistes. Formen part dels nostres rituals, són uns instruments compulsius, sobretot pel goig quasi orgasme- que provoquen quan tatxes algunes de les coses que hi havia per fer, i s’han fetes! Comprar un kilo de peres o anar a renovar el DNi. No em referesc, com han vist, a les llistes enteses com a rànkings (les 100 millors pel·lícules de la història o els 10 edificis més alts del món) sinó a les de qüestions més prosaiques, quasi tant com la llista de telèfons o la del bocatas d’un McDonalds, no a la llista dels delinqüents més cercats del món, la dels convidats a noces –una de les dues parts hi té més parents-, el testament, els candidats polítics.... Vaig regalar a la meva dona –llistòmana convicta. El Vertigendelasllistes d’umberto eco, un llibre sobre les enumeracions, tan les literàries -la de les naus i els capitans de l’illiada o la dels llibres que no agradaven a Cervantes explicitats a través de Don Quijote- com les pràctiques, les poètiques, les visuals... Tampoc a vull acabar com el genial Georges Perec, la seva obra literària llistada, tan ben contada! No. en refe-

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 17

mel i sucre ria més al que parlava ignasi vidal-Folch: “les llistes que elaboram per a determinades ocasions són microdocuments que ens parlen dels qui les redacta”. No han trobat mai dins el carretet de la compra una llista abandonada? la llegesc, examin el tipus de lletra, per imaginar-me com deu ser el personatge que l’havia redactada. Trob més emocionant això que les llistes fabricades com a rànkings ordenats, com la dels millors cinquanta llibres dels darrers anys per exemple i -com conta Javier Cercas- al darrer que va consultar no hi havia LaaventuradeunfotógrafoenLaPlata de Bioy Casares, cosa amb la que coincidim, i estripà immediatament la llistat canònica. les llistes enteses com a obsessió d’ordenar estan a l’ordre del dia, en un sentit classificatori, el que més agrada, el que no, el que més s’estima i el que més s’odia... Circulava per dins el nostre cotxe un llibre, 14.000thingsto be happy about, on es llistaven catorze-mil coses per sentir-te més feliç: des d’aixecar-te dematí i veure sortir el sol, fins a ensumar l’olor del berenar dins la cuina. en fi, és el moment, a finals d’estiu, per a una vindicació de les humils pretensions d’ordenar la nostra existència amb la llista de la compra o la llista de la rentrée, que pot començar cridant al llanterner per aquell grifó que deixàrem gotejant a

Ciutat o per al propòsit de menjar saludable amb més vegetals, cosa que recuperam, sempre, de les llistes més antigues. Dues grans categories de llistes personals ens

frases fetes

gestionen el dia a dia o dissenyen allò que aspiram a ser. alguns dels nostres desitjos complerts han format part abans d’una relació llistada.

Són figues d’un altre paner JoaN sasTre JoaN

s diu quan algú introdueix una observació o un comentari que no té res a veure amb el tema central de la conversa. “Temps de figues...” actualment aquesta dita ha perdut tota la força que tenia fa tant sols una o dues generacions. les darreres batudes del cereals marcaven el final de l’any agrícola, que es reprenia amb determinades tasquest molt concretes. una de les més importants era l’anar a aplegar figues que, convenientment processade, es guardaven dins bótes, alfàbies, o altres recipients per poder acabar d’engreixar els porcs durant els dos o tres mesos previs a la matança. Cada possessió i cada petit terratinent tenia la seva extensió de figueres, normalment grosses i ben cuidaces. la feina d’aplegar figues era una tasca que ocupava una gran quantitat de ma d’obra, que era bàsicament femenina, en exigir més agilitat i rapidesa en

la feina que força bruta. amb l’arribada de la mecanització del camp va començar a sortir més a compte no tenir figueres a les finques, ja que les màqines “cossetxadores” havien de fer moltes més maniobres per recollir el cereals que s’hi cultivava davall, i el seu fruit, les figues, deixaren de ser un element imprescindible per acabar d’engreixar el porc amb l’aparició de les empreses fabricants de pinsos. les figueres començaren a fer més nosa que servei i, al mateix temps que anaven perdent el seu valor com a suport a l’engreix del bestià porquí, iniciaren el seu declivi com a cultiu important dins la pagesia. en l’actualitat, les figueres que romanen als nostres camps, hi són per que s’han mantingut sanes i no han fet nosa a ningú, o pel valor que els hagi pogut atorgar el seu propietari com a “exquisidesa” agroalimentaria. Mai més ben dit: són figues d’un altre paner.

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 18

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes d’agost enguany l’agost ha estat lleugerament més càlid que l’any passat. la mitjana ha estat 0,7 ºC més alta que la de l’any 2010; únicament superada pel registre de l’any 2009, en la sèrie que duim observada, des del 2008, i que fou de 25,9 ºC. el gràfic de temperatures presenta poques oscil·lacions també en aquest mes. a partir de la meitat de mes encadenarem els deu dies més calorosos, amb els valors més elevats, tant de màximes com de mínimes. en canvi, de dies frescs, se n’han presentat pocs: les temperatures baixaren lleugerament únicament en els dies del 9 a l’11 i, ja a final de mes, en els dies 27 i 28. Tota la resta de dies d’aquesta mesada han estat força calents; també les nits, on molts de dies les temperatures mínimes no han baixat dels 20 ºC. a destacar el valor de la mínima del dia 21, on el termòmetre en tot el dia no descendí dels 23,9 ºC. aquestes temperatures altes han anat acompanyades d’una absència total de pluja. solament hem comptabilitzat 1 mm de pluviometria com a conseqüència de rosades matinals. l’agost d’enguany ha estat novament un mes sec, com també ho foren l’agost de l’any

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011 Temperatura mitjana 2011 2010 2009 GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9 25,6

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7 24,9

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9 25,9

2008

Pluviometria 2011 2010

2009

2008

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6 25,2

74 59 40,2 7,9 12 58 18,1 -

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6 1,2 -

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4 2,9 -

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2 3,4 -

MES D’AGOST

2011

2010

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria

25,6 ºC 35,6 ºC (dia 21) 17,5 ºC (dia 11) 1 mm (de rosades)

Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

5,4 Km/h 53,8 Km/h (dia 8) SE 65,48% 1013,81 mb 6,6 ml/dia

24,9 ºC 35,6 ºC (dia 27) 16,8 ºC (dia 14) 5,4 mm (d'aquests 0,8 mm de rosada) 6,3 Km/h 51,5 Km/h (dia 13) NE 63,54% 1014,96 mb 5,8 ml/dia

SETEMBRE 2011 (fins a dia 24) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

23,6 ºC 35,1 ºC (dia 1) 15,9 ºC (dia 19) 23,6 mm 5 Km/h 53,1 Km/h (dia 18) SE 4,5 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST

Radiació solar (Wh/m2)

Energia generada (kWh)

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

66579 87842 114202 157392 185426 188100 184900 193269

5540 7220 8982 11500 14365 14339 13909 14484

12,02 12,17 12,71 13,69 12,91 13,12 13,29 13,34

10,7 12,8 14,5 21,07 25,26 28,05 29,9 31,99

Diòxid de carboni Petroli que es no emès (Kg) necessitaria (litres) 6094 7942 9880 12650 15802 15773 15300 15932

1385 1805 2246 3220 3591 3585 3477 3621

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 19

mel i sucre

passat i en el 2008. el canvi de temps, amb inestabilitat i pluges d’estiu de certa intensitat, que solia presentar-se a partir de mitjan mes ha deixat de manifestar-se en aquests darrers anys. l’ambient sec ha provocat que el grau d’humitat hagi estat bastant baix, del 65,48%, i que l’evaporació hagi assolit el valor més elevat en el que duim d’any, de 6,6 ml/dia. Ha estat un mes en el qual no s’ha pogut descuidar el rec dels cultius d’estiu a causa d’aquesta sequera atmosfèrica. el vent ha tornat bufar, com en el juliol, de manera predominant del xaloc, se. l’aire ha estat molt calmat, just en el dia 8 la velocitat mitjana ha superat els 10 km/h i la mitjana de tot el mes s’ha establert en els 5,4 km/h.

Comentari al mes de setembre el canvi de mes no ens duit canvis de temps destacables. Únicament petites inestabilitats que no han deixat precipitacions importants fins a la data. a principis de mes, entre els dies del 4 al 6, el primer canvi atmosfèric deixà caure 8 mm. una segona pertorbació, el dia 18, ens aportà altres 4 mm. Finalment la precipitació més intensa, fins a l’hora d’escriure aquest article, s’ha produït en el dia 24, amb 8,8 mm. en total, entre pluja i humitat de boirades, duim acumulats 23,6 mm. Poca aigua per a un mes on les tempestes de final d’estiu i inicis de la tardor normalment solen deixar molta més pluviometria. aigua, per altra part, necessària per començar a amarar una terra resseca i assedegada pel sol de l’estiu.

aquestes pertorbacions atmosfèriques de poca intensitat no han afectat fins ara de manera important les temperatures, que s’han mantingut bastant elevades al llarg del mes. Únicament, a partir del dia 18, l’ambient s’ha tornat un poc més fresc, amb una lleugera caiguda de les temperatures, més perceptible en els valors de les mínimes. Conseqüència de l’augment de la humitat atmosfèrica i de la disminució de les hores de sol, ha baixat l’índex d’evaporació, passant dels 6,6 ml als 4,5 ml/dia. el divendres 23 de setembre entrà la tardor, l’equinocci de setembre, moment en què els raigs del sol il·luminen per igual els dos hemisferis i en què el dia dura igual que la nit.

Parc solar fotovoltaic Malgrat l’escurçament de la duració del dia, l’agost ha registrat el màxim de radiació solar en aquests mesos que duim d’any. Hi haurà influït la dominància de dies clars al llarg del mes. aquesta elevada radiació ha provocat també el màxim de generació d’energia. No obstant això, el rendiment de les plaques fotovoltaiques ha disminuït en relació a mesos anteriors; fet que és atribuïble a l’elevació de la temperatura que han hagut de suportar aquestes. s’han necessitat, per això, a l’agost, 13,34 Wh/m2 de radiació solar per generar un kWh d’energia elèctrica, en comptes dels 13,29 del mes de juliol.

agÈNcia de saNT JOaN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 23

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 25

passatemps

arNau MoraTiNos BorDoy 1

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Horitzontals: 1. Una arma que, tot i no ser de foc, fa verdaderes matances a Texas. Una lletra que depèn de la U. 2. Parteix arran d’un gos. Conjunts de troncs que baixen junts. 3. Més conjunts de troncs. Persona que fa comptes fer-se multimilion` aria a base de vendre llet. 4. Eduqui dues is. Natural d’aqu´ı. 5. Gest de disgust ben al mig del mes de maig. Posa un menjar ben brou´ os per sopar. Té col·locada a l’inrevés la carta més alta. Comen¸ca i acaba el corc. 6. La pe¸ca més elemental d’una monarquia o d’una partida d’escacs. Rot` as aquest mol·lusc. Tothom li té enveja, perquè és ric, guapo i un gran jugador (o aix` o és el que diu). 7. Mancada de modernitat. Faci trenes alhora que s’introdueix a l’habitaci´ o. 8. L’animal de muntanya de la imatge amb tendència a parlar sard. Un lloc metropolit` ao des d’on es xuten els penals. 9. La seva existència no és una cosa menor. Gairebé és all` a on hi ha un despreniment de neu. 10. Les creences més profundes d’una persona no-atea. Conjunt, ara d’herba. 11. M’equivoc de mig a mig. Al punt mig de la bauxa. Més d’una. 12. Esqueixar un anglosax´ o. Pertanyent al iode. Bast´ o que uneix les oracions. 13. No tan endavant. Els habitatges dels humans i dels ralls agitats.

Verticals:

1. L’oce` a far` a conèixer la seva existència facial. L’´ ultima part de l’èter. Vet aqu´ı la resta. 2. Anirien a un temple per portar a terme

l’inevitable verb en els mots enquadrats. S’equivoquen en aix` o de vagar sense rumb. 3. Esculli dues is. Estar a punt d’acabar l’itinerari. 4. Més d’un parad´ıs del desert. A¨ıll de la seva I el sol, deixant-lo sol. Absolutament res, llevat d’una nota. 5. Sense n´ umero. Fecundaci´ o on un g` ameta imm` obil és fecundat per un de petit i ciliat, i es d´ ona lloc a un zigot. Tres a l’error. 6. Tapar el sol durant una estona. Un valenci` a ens guia amb una guia sinevera. 7. Tallar de dalt a baix all` o que ja est` a parlat. Daixonses. 8. Enmig del carrer. Davall la pell. El final d’alguna de les figures paternes. Antic article. En Dal´ı no té vocals. 9. Que se li ha posat esment i manya a l’hora de fer-lo. Na L´ıdia est` a pujant. 10. L’encarregat del nostre aeroport, entre d’altres. Perd el seny i tomba fent servir un trabuc. 11. Puja fent cric i baixa fent espectacle. Confiar en la paraula d’alg´ u. El final d’un pur i d’un impur és el mateix. 12. Fa servir els Estats Units d’Amèrica. Educa una rica marejada. Déu egipci que suggereix un nombre. ´ al nu ´ mero 24: Solucio S O P A R E M

A R I D E S A

F A N A L

R O D E S A M A R E T R T E R R E M

I T E M

R O D A R P E C P C A R R I E P I T X A

R A N C O R O S U R E A

L L A I A C A T I N I N S A P B R E I S U S A A R A T E C U I R

P R U N E R E S R A R E S

I P S O

S A I M O A S L A A D I A N S I A P A C

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 26

mel i sucre

m cuiNa d’aQuÍ i d’allÀ m Arròs negre de Deltebre saCraMeNT Ferrer

’estiu de 2006 amb el nostre amic Joan Marió i família vàrem anar a passar uns dies al Parc Natural del Delta de l’ebre. el Delta de l’ebre és la major zona humida de Catalunya i constitueix uns dels hàbitats aquàtics més importants de la Mediterrània occidental. la seu del Parc es troba a la població de Deltebre. Tots aquells dies vàrem menjar molt bé i degustàrem els seus plats típics: arròs a banda, arròs negre i com no, cuixes de granot. Ingredients Per a 5 persones: a 600 g de sipions a 500 g d’arròs bomba a 200 g de tomàtigues a 1 litre de brou de peix a 5 grans d’all a 3 branques de julivert

a mig pebre vermell o un de verd a oli d’oliva a sal Preparació a Netejar els sipions i reservar-ne les bosses de tinta. a Dins una paella sofregir els sipions amb un poc d’oli d’oliva i sal. a Capolar les tomàtigues, els alls, el julivert i el pebre. Tot junt. a afegir les verdures capolades a la paella dels sipions i incorporar-hi la tinta. a Quan el preparat és cuit, afegir-hi l’arròs. a s’ha de sofregir l’arròs durant cinc minuts sense deixar de remenar. a abocar el brou de peix. a Coure de quinze a vint minuts.

Sucursal de Sant Joan C/ Mestre Mas, 11 Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 27

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

octubre: santa Teresa (1), sant Francesc (4), Mare de Déu del Pilar (12), sant lluc (18).

El mes

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan) sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38 (8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38 (13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38 (9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38, 9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38, 17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Palma - sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09. Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. sant Joan - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59 (8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59 (12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59 (9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25), 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Manacor - sant Joan Dies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

aquest mes toca fer el vi. És bon temps per començar a exsecallar els arbres que ja han fet l’anyada. És temps de magranes, nous, gínjols... la pluja d’aquest mes ajudarà molt al camp i és temps de sembrar ordi, civada, faves i farratge per als animals. També podeu llaurar i adobar. si ha plogut una mica potser trobareu algun esclata-sang i alguna gírgola.

(Notes preses del Pronòstic2000, de Laterraieltemps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

la lluna

el sol surt

es pon

1 oct. 07.43 19.32 15 07.57 19.11 30 Comença l’hora d’hivern 31 07.14 17.49 15 nov. 07.31 17.33

27 set. 4 oct. 12 20 26 2 nov.

nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari Cita prèvia: 902 079 079 - 971 437 079 dillunshorabaixes dedimartsadivendres 8:00 h a 13:00 h restad’horesidedies PaC de vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Apotecaria de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h diumenges dia 2 d’oct. sant Joan dia 9 vilafranca dia 16 ariany dia 23 Montuïri dia 30 Petra dia 6 de nov. Porreres

Octubre de 1991 • els tres regidors del PP de l’ajuntament (s’havien presentat en coalició amb uM), més el regidor d’unió santjoanera i el d’arrel varen presentar una moció de censura per llevar Joan Barceló Mesquida i substituir-lo per Gabriel Mora. • el 26 d’octubre un cap de fibló va travessar el poble de sant Joan (entrà pel collet que hi ha entre Consolació i el turó de son Juny i sortí per la Farinera vella). va fer molta tala: tomà una paret, foradà teulades, arrabassà uralites, se’n dugué arbres, colpejà cotxes... Octubre de 2001 • el grup aires de Pagesia va celebrar els seus primers vinti-cinc anys. • es va fer la primera edició del Dia del Pare Ginard, amb una actuació coral, una conferència i una gimcana. • el santjoaner Bartomeu Pastor, frare franciscà, va ser elegit superior del convent d’inca. aquest càrrec implicava la direcció del col·legi. • un home trescava per da munt la teulada d’una casa del carrer de Fra lluís Jaume. Comparegueren els bombers, una ambulància i la Guàrdia Civil, que intentaren dissuadir-lo de baixar tot dret. al final, caigué dins un corral i només necessità repòs per recuperar-se del gat que duia.

Biblioteca De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h Dissabtes: de 10h a 12:30h Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 550 080 urgències uvi 061 PaC (vilafranca) 971 560 750 Centre sanitari 971 526 508 apotecaria 971 526 252 Policia local 630 983 592 Guàrdia Civil 971 560 027 Policia Nacional 091 ajuntament 971 526 003 Gesa 971 554 111 Centre meteor. 971 264 610 oCB 971 723 299