Mel i Sucre. Num. 374, agost de 2011

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Agost / 2011 - n ú m . 3 7 4

Sucre Agost

/

2011 - núm. 374

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió Pregó de festes Cor Parroquial Temps era temps assoCiaCió De PersoNes MaJors Fotos de les festes patronals reDaCCió Reflexions municipals JoaN sasTre Converses amb els amics aNToNi sasTre

mel i sucre

La llepolia d’anar al bar aNToNi sasTre

agost 2011. Núm. 374 revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Un fet que ens afecta FraNCisCa aBrahaM La vinya i les varietats autòctones FraNCesC CaNuTo Fotos PeP Gayà Dalt del turó CliMeNT PiCorNell Frases fetes JoaN sasTre

Col·laboradors 2011 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà, Grup d’espais Familiars, Catalina lluïsa Gayà, Frederic Febrer, albert “es Col·lega”, Catalina Gayà, Joan Francesc riera, Tomeu Martí, Maria Bel Matas, Cor Parroquial, associació de Persones Majors, Francisca abraham.

Meteorologia JoseP roiG

Tirada actual 500 exemplars

Excursions JoaN F. riera

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol Passatemps arNau MoraTiNos

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Fotografies de diversos col·laboradors.

Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

2

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.

• les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 4

mel i sucre fer la Mobylettada a la zona de Ca n’alatxa i una nit de jazz a l’esplanada de Consolació, amb s’arrual Jazz Mort i WonderBrass. el diumenge 21 es varen fer carreres ciclistes per a corredors locals (guanyada per Joan roig abraham) i la segona edició de la Duatló Festes de sant Joan. els tres primers classificats foren Guillem Martí Femenias, Bartomeu Massanet Bisellach i la professional Marga Fullana riera. els participants locals quedaren en posicions més discretes. el vespre hi va haver un concert d’havaneres a càrrec del grup vilafranquer la Gent des Pla i el lliurament de premis del concurs de fotografia i micrometratges organitzat per l’obra Cultural Balear i aquesta revista (el gran guanyador de la nit fou el curtmetratge “Per sempre jove”, elaborat per Biel Joan Bauzà i Julià Picornell). el dilluns 22 hi va haver activitats per als menuts (contacontes i boti-botis) i per a tots els públics, amb la pel·lícula Perdona si et dic amor. el dimarts es va fer la festa de clausura de l’escoleta d’estiu i l’homenatge als majors de 80 anys, amb actuació del grup aires de Pagesia.

Dia 24, dimecres, festa infantil a la piscina, sopar a la fresca i concurs de playback. hi prengueren part 6 grups (un va fer dos números) i va guanyar una adap-

tació d’un videoclip de la cantant italiana raffaella Carrà, basada en la seva cançó ¡Qué dolor! el dijous, demostració de tir a son Gual, conferència sobre ramon llull, exposició de còmics a i un trio musical a s’escorxador, i cinema a la fresca amb Toy Story 3 a la plaça de la Constitució.

Dia 26, demostració d’escalada a la piscina municipal, final del torneig de futbet i combat de glosadors. hi participaren Mateu Xurí, Maribel servera “servereta” i Macià Ferrer “infermer”.

Presentà i dinamitzà l’esdeveniment Felip Munar el dissabte 27, encalçaborinos al pla de ses Veles, actuació de la colla castellera al·lots de llevant, Correfoc del Centre Cultural, amb la participació de la batucada “Fent es Me”, i berbena amb els conjunts Mel i sucre, orquestra rodamons, la loca Motora i son Dos. el diumenge 28, sortida rabiosa dels dimonis, concert de la Banda de Música de Petra a baix del campanar, revetla a càrrec de la Pirotècnia Jordà al barri del camp i berbena amb els grups Jazz ska, sa siniBand, oveja Negra, Waiting de Widow i 4l. el dia del patró es va encetar amb una nova sortida dels dimonis del Centre Cultural acompanyats dels Xeremiers de sant Joan. el dematí es va completar amb l’ofici solemne amb sermó

Tots els productes per a ca vostra Carrer de Petra, s/n Sant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

4

del pare Bartomeu Pastor oliver i corregudes de joies al carrer del Mestre Mas. l’horabaixa hi va haver un partit i la presentació de la temporada del grup esportiu Just-Just al Poliesportiu, després ballada popular amb aires de Pagesia i Tramudança i, per tancar les festes, traca final.

1 en el marc de les festes d’estiu de la vila de sant Joan, l’oCB de sant Joan i la revista mel i sucre lliuraren els i Premis de Fotografia i Micrometratge, sota el patrocini de la mateixa revista i l’ajuntament de sant Joan. el jurat estava format per Catalina Gayà Morlà, antoni sastre, Josep Gayà, amparo Bonanat i sebastià Nicolau. un nombrós públic va poder gaudir de les col·laboracions que varen remetre els participants d’aquesta primera edició dels Premis, que enguany han tengut el títol de “sant Joan i la seva gent”. a la plaça del Centro es projectaren els treballs. en el concurs fotogràfic la foto guanyadora va ser un retrat de quatre dones majors al voltant d’una camilla, realitzada per Joan roig abraham, i el segon premi fou per a una instantània d’uns ametlers que començaven a estar enrevoltats d’una boira matinal, feta per Jordi Puigsegur. aquesta primera edició encara no ha estat d’una participació extraordinària, però sembla que ja n’hi ha que l’any que ve fan comptes fer alguna

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 5

mel i sucre cosa. Pel que fa als micrometratges, el gran guanyador fou Per sempre jove, elaborat per Julià Picornell i Biel Joan Bauzà, que descriu una jornada quotidiana d’un personatge popularíssim a la nostra vila, en Joan “lligat”, i que va obtenir tres dels cinc premis que es varen atorgar. el premi al millor argument va ser per a Per sempre jove; el premi al millors actors per a Mosaic, de Catalina Maria Bauzà; el premi a la idea més original per a Descobrint Sant Joan, de Josep Bauzà Bonet; i el premi al millor micrometratge per a Per sempre jove, de Picornell i Bauzà. Finalment el premi especial del públic, votat allà per la majoria de les persones assistents, també per a Per sempre jove.

1 els guanyadors del concurs de dibuixos que l’ajuntament ha organitzat per les festes de l’estiu han estat: Maria Magdalena rubí sastre, amb el primer premi; Patricia de la Vega, amb el segon premi, i el tàndem format per Gaspar Dalmau i Dylan osman, amb el tercer premi. els dibuixos s’han fet servir per decorar el programa i la camiseta de les festes. una de les camisetes de les festes (creim que la d’un any anterior) va ser el tema d’una secció que la santjoanera queta Karmany fa a l’estiu a Catalunya ràdio. Na queta no desaprofita cap ocasió per fer saber a tothom que és santjoanera i que se’n sent orgullosa.

1 la santjoanera Maria llull Jaume ha estat elegida vicària i primera consellera de les Germanes de la Caritat de Mallorca per un període de quatre anys. el seu nou càrrec és el segon més important de l’orde, darrere la superiora, Bàrbara Pascual Ginard. l’elecció es va fer en el XXi capítol general. a part de les qüestions burocràtiques, les monges aprofitaren el capítol per reflexionar juntes, intercanviar opinions i establir reptes de futur, que se centren en la vivència de l’espiritualitat i el seguiment del carisma fundacional: la caritat operativa, especialment a les persones més empobrides i necessitades.

1 un llamp va deixar fora de servei les portes automàtiques del Punt Verd, situat devora la depuradora municipal, al pla de ses Veles. a més dels lectors de les targetes sense contacte que permeten accedir al Punt Verd, ha deixat de funcionar el sistema de càmeres de videovigilància. l’avaria es va produir perquè un llamp va afectar la línia telefònica que arriba a les instal·lacions. Fins que estigui definitivament arreglat el problema, les portes s’han deixat obertes.

1 el conseller d’administracions Públiques, José simón Gornés, va visitar l’ajuntament de sant Joan, dins la sèrie de visi-

tes que fa als municipis de les illes Balears. els regidors li varen explicar que una de les principals necessitats del poble és millorar el servei de policia municipal, cosa que requeriria la contractació de més personal.

1 Per unanimitat, l’ajuntament de sant Joan s’ha manifestat contrari a la instal·lació a son Corb d’una planta d’aglomerat asfàltic. son Corb, situat prop de son Tei, pertany al terme de sineu però la planta donaria molèsties també a sant Joan i a Petra. el batle Joan Magro considera que una instal·lació d’aquestes característiques no s’ha de fer en sòl rústic. aquesta mateixa raó ha fet que el Consell de Mallorca informàs desfavorablement sobre el projecte. a la vila de sineu s’ha promogut una campanya de recollida de signatures entre els veïns.

1 la carretera de sant Joan a Montuïri va ser triada per un grup de joves per fer una marxa reivindicativa, la Marxa Jove pel Territori. el dissabte 27 varen partir de sant Joan cap a Montuïri a peu. allà hi va haver sopar i festa. la convocatòria la fan una quinzena d’associacions juvenils de Mallorca amb un doble objectiu: sensibilitzar la població de la importància de respectar i protegir el territori i promoure la germandat entre les associacions.

supermercat

pròxim Carrer de Petra • 07240 Sant Joan Tel. 971 52 60 22

5

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 6

mel i sucre

festes 2011

Pregó de les festes d’estiu Cor Parroquial

El pregó d’enguany va anar a càrrec del Cor Parroquial i el llegiren dos dels integrants: Miquel Àngel Gayà i Catalina Nigorra.

É

s un gran honor per a tots nosaltres membres del Cor parroquial de sant Joan el poder acollir l’oferiment que ens ha adreçat la corporació municipal de la nostra vila de donar avui horabaixa el tret de sortida a tot un reguitzell d’activitats organitzades a l’entorn de les esperades festes anyals de l’estiu. la festa, la bulla, l’entreteniment i, fins i tot, la disbauxa pròpia d’aquests dies, simbolitzen una de les més genuïnes representacions de pertinença a una mateixa col·lectivitat que batega a un sol ritme segons les possibilitats i interessos de cadascun dels nostres veïns o coneguts, independentment de la

6

seva procedència. i si el ritme és element bàsic de tota música, nosaltres volem que el nostre art i part, en definitiva, les nostres músiques, ressonin avui en més efusió que mai, per tal de reafirmar, una vegada més, la nostre identificació amb el poble al qual pertanyem, com han intentat ferho els cors de l’església santjoanera al llarg de moltes generacions. el nostre àmbit musical s’inscriu, majoritàriament, dins el context de les funcions religioses de la parròquia. Tenint en compte que el sentiment religiós des del punt de vista cultural és multiforme i ple de matisos, tants de cors,

tants de batecs, podem afirmar que l’actual cor parroquial és fruit de diferents reformes eclesiàstiques i de les demandes socials de cada època. la nostra institució és hereva dels molts de cors que des de principis del segle XX s’han anant succeint a l’església santjoanera. en primera instància, un especial esment a l’escolania de sempre, a tots els preveres que la van dirigir i als innumerables jovenets que hi participaren. qui, dels aquí presents amb cabells blancs, no ha estat escolanet algun pic a la seva vida!. l’orfeó i el Cor de les cantadores sota la direcció i patrocini de l’ecònom Mas. el Cor de joves de l’acció

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 7

mel i sucre catòlica i el Cor de les filles de Maria fins ben entrats els anys 50. la instauració del cor parroquial com a cor mixt es va formar a rel de la reforma litúrgica emanada del concili Vaticà ii i la introducció de les llengües vernacles a les funcions religioses. aquí cal recordar la reorganització del nostre cor sota la batuta de Joan Company durant els anys setanta i principis del vuitanta. la directora actual sor Maria Bennàssar ens ha agombolat i dirigit durant trenta anys, sense interrupcions. Des d’aquí li volem expressar el nostre més sentit agraïment. el cor parroquial ha estat la institució musical santjoanera que no ha sofert interrupcions, i per tant, la de més durada. alguns dels seus innombrables membres han nodrit moltes agrupacions musicals de la vila. recordem, a tall d’exemple, els participants a les funcions líriques tan populars al nostre poble els anys 30 i 40 i, sobre tot, la creació de la coral de sant Joan sota la direcció del mateix Joan Company, el 1975. una menció especial a favor dels organistes que han maldat dignificar els cants litúrgics de la parròquia des de principis del segle XX: Don Francesc Mas, Mossèn Miquel Mates, el senyor Miquelet, en Francesc Company, Mena, en Joan Bauçà, des Carreró, entre

els de més llarga durada. a més dels cants religiosos propis de cada celebració litúrgica de cap a cap d’any, també hem volgut conservar i revitalitzar aquelles altres melodies que ja formen part del cançoner autòcton del nostre poble. els pobles no només es reconeixen pels seus fets i gents, si no també pel seu cants. l’himne a la Mare de Déu de Consolació s’ha cantat des de 1917 i podem dir que no hi cap santjoaner que no l’hagi cantat o sentit cantar mai en la seva vida. la seva càrrega simbòlica és difícilment descriptible. el Miserere del Divendres sant. la melodia del regina Coeli que acompanya l’encontre del dia de Pasqua. la Missa to pasqual a l’ofici del dia de la Pasqua florida, paradigma de polifonia religiosa tradicional que només es canta actualment al nostre poble. els diferents Goigs de la Mare de Déu de Consolació, el text dels més antics que coneixem data del 1750. el gairebé centenari himne al poble de sant Joan, la primera versió del qual és del 1913. els dos himnes esmentats són només una de tantes deixes de l’insigne mestre rosselló que honoren al nostre poble.

Totes aquestes melodies formen ja part del patrimoni immaterial santjoaner, dignes de ser preservades de l’oblit, juntament amb

moltes altres tradicions i actuacions de caire popular que ens identifiquen com a poble. el Cor parroquial, de l’església estant, intenta fer costat a tota la gent que ens reunim com a comunitat que prega cantant. entonam cants de festa, de joia, de reconciliació, cants que conviden a la reflexió i a la serenor, i també cants de comiat a les persones que ens deixen per sempre, per nosaltres són uns cants d’homenatge, de reconeixement i de gratitud envers els nostres difunts per totes les il·lusions, alegries i penes compartides sota un mateix cel. el nostre desig és continuar cultivant una de les formes musicals més arrelades en totes les cultures i des de sempre, la música d’inspiració religiosa amb finalitats litúrgiques o rituals. l’escut, la bandera i l’himne són símbols on s’emmirallen les nacions i els seus pobles.

Nosaltres santjoaners també tenim el nostres. amb el vostre ajut, avui horabaixa, i des del balcó de la casa de la vila, volem entonar l’himne del nostre poble amb tanta emoció o més, si cal, que ho feim a l’església, com a cloenda de l’ofici major, a les dues festes patronals santjoaneres, de juny i d’agost. que sigui per molts d’anys i que comenci la música i la festa.

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la pau, 20 Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

7

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 12

mel i sucre

ajuntament

Reflexions municipals JoaN sasTre JoaN

Sessió ordinària de dia 27 de juliol de 2011.

Va començar a les 09:11 h. amb onze minuts de retard sobre l’hora prevista, amb tots els regidors presents i una assistència de públic més bé baixa: una quinzena de persones. es va iniciar la sessió amb l’aprovació de l’acta de la sessió organitzativa de dia 11 de juny de 2011, que va ser aprovada per unanimitat després que el portaveu de Cxi fes alguns alguns aclariments (alguns amb to de retret) sobre l’elecció de representants de l’ajuntament al Consorci “Pla D”. acte seguit es va donar compte dels decrets de batlia dictats des de la darrera sessió ordinària, 81 decrets, entre els quals n’hi havia una dotzena de concessió de llicències per obres majors i una quinzena per obres menors, en el tercer punt es va aprovar la devolució de la fiança a l’empresa Mondo Ibèrica, S.A. de l’obra “Reforma i modernització del pavelló poliesportiu de Sant Joan”. es tractava de retornar aquesta fiança d’uns 2,300 €, vista que l’obra no presenta problemes, i compta amb tots els informes tècnics. es va aprovar per unanimitat. el quart punt es varen designar els representants de l’ajuntament al “Consorci Pla D”. recordar que això del Pla D va ser una iniciativa del Govern Balear per subvencionar diverses obres arreu de Mallorca per potenciar el turisme, i que a sant Joan es posaren les faroles del barri d’es Camp i de Consolació. idò aquestes obres es feren amb

12

doblerets demanats als bancs, amb un endeutament de 20 anys. el préstec esta concedit a l’esmentat consorci, i mentre no s’hagi tornat fins el darrer €, si tot va així com toca anar al l’any 2025, l’ajuntament hi ha de tenir una representació. la proposta de l’equip de govern va ser designar com a membre n’antoni oliver Gornals, en Josep Bauçà Bonet, i la persona que ostenta la batlia, en aquests cas i per dos anys, en Joan Magro Bauçà la proposta va ser aprovada per 6 vots a favor (3 PP + 3 axsJ) i 3 abstencions (2 Cxi + 1 Psoe). seguidament, un punt formal: segons la normativa vigent, les persones que són funcionaries de l’administració, per poder exercir el càrrec de regidors/es, han de comptar amb un informe de compatibilitat de segona activitat, que ha de ser aprovat pel plenari. era el cas de les dues regidors d’axsJ, Catalina Gayà i Margalida Català. es llegiren els informes, i passat el punt a votació, va resultar aprovat per 5 vots a favor (3 PP + 1 axsJ + 1 Psoe) i dues abstencions (Cxi). els dos vots que falten són els de les dues regidores afectades, que anunciaren que no participarien a la votació, per ser directament afectades. No puc deixar de pensar, mig en broma mig en serio, que passarà si un dia tots els regidors i regidores de l’ajuntament de sant Joan són funcionaris i no voten aquest punt per ser-ne afectats: es dissoldrà l’ajuntament? acte seguit, es passaren a votar les dues festes locals per l’any que ve, en vistes a elaborar el Calendari laboral 2012. la

proposta de l’equip de govern es va concretar en proposar-les pels dies 17 de gener (sant antoni, en dimarts) i 29 d’agost (degollació del nostre sant Patró, en dimecres). es va provar per unanimitat. i un afegit personal i amb to de broma, no sigui cosa topéssim amb l’església: no puc deixar de demanar-me si hi deu haver molts de pobles que celebren amb unes festes patronals la degollació del seu sant patró. en l’apartat d’informacions vàries, els components de l’equip de govern informaren els regidors i el públic assistent sobre diverses activitats i sobre les reunions organitzatives realitzades entre els regidors o amb distintes organitzacions i associacions locals. en destacaren les activitats anomenades “cultura en xarxa”, la concessió de la gestió de la piscina municipal, escoleta d’estiu, reunions amb l’associació de mares i pares” i el claustre de professors de son Juny, la liquidació del pressupost de 2010, agenda local 21, l’estat del catàleg de patrimoni, les Normes subsidiàries... acabaren fent un esbós del programa de festes patronals 2011, que va córrer a càrrec de la regidora de festes, Margalida Català. s’informà de temes importants, però trob que si qualcú en vol saber els detalls, serà més fàcil i més explicatiu que visualitzi el plenari a la secció de vídeos de la nostra web: http://www. melisucre.cat/.

Ja en la recta final, abans d’abordar el darrer punt, hi va haver dues mocions d’urgència, que assumiren com a pròpies totes els grups polítics.

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 13

mel i sucre la primera, proposada per l’equip de govern, instava el ple a aprovar el rebuig a la instal·lació d’una planta d’aglomerat asfàltic a la pedrera de Son Corb. el secretari va llegir l’argumentari tècnic i social-ambiental de la moció que, passada a votació, es va aprovar per unanimitat. la segona, proposada pel portaveu del Psoe, Frederic Febrer, tractava sobre la tragèdia provocada pel doble atemptat terrorista perpetrat dies abans a Noruega per fanàtics radicals d’extrema dreta, la pitjor conseqüència dels quals va ser la mort d’una norantena de joves del partit laborista Noruec. la moció proposava la condemna d’aquest atemptat, el rebuig de totes les ideologies radicals fonamentades amb la violència, la intolerància, l’odi i el fanatisme, amén de traslladar el respecte i la solidaritat del consistori amb el poble de Noruega. es va aprovar per unanimitat. en l’apartat de precs i preguntes hi va haver els següents: Per part de Francesc Mestre: instant l’ajuntament que demani a l’institut Nacional d’estadística (iNe) que elabori un cens de població i habitatges del poble. sobre el servei de menjador escolar, a veure si ho farà la mateixa empresa, i a veure si ja estava arreglat “el tema de les factures”.

Demanant alguns detalls sobre la compra de la màquina agrana-

dora per part de l’ajuntament. sobre la rescissió de contracte amb la persona que se cuidava del poliesportiu.

Demanant alguns detalls sobre els accessos a la nova residència de la carretera de Petra.

Per part de Frederic Febrer hi va haver els següents precs: que s’agilitzi al màxim devolució dels impostos cobrats incorrectament, fent un esment especial als dels vehicles de tracció mecànica que causen baixa. que s’indiqui als promotors d’obres majors o menors a que exhibeixin el cartell de concessió de la llicència a un lloc visible. insistint per enèsima vegada que l’ajuntament posi a disposició dels grups municipals locals, també als de la oposició, els espais municipals que estigui de la seva ma habilitar per fer-hi reunions o atendre consultes. que l’equip de govern que acceleri al màxim el procediment de revisió de les Normes subsidiàries. que s’haurien de convidar representants de tots els grups polítics municipals a les reunions organitzatives que fa l’ajuntament en temes de festes, concessions municipals de serveis com el de la piscina, escola d’estiu, etc i les següents preguntes: quins requisits valorarà especialment l’ajuntament, en la convocatòria per cobrir la plaça de

secretari municipal? en quin estat es troben els procediments selectius que té “en curs” l’ajuntament? (referint-se al procediment per cobrir les places de tècnic de manteniment i tècnic de gestió) es té previst efectuar la convocatòria de noves places dins el present exercici? a quants de procediments contenciosos està personat l’ajuntament? quines són les previsions de l’escola de música pel curs 20112012?

Com ha anat la posada en funcionament del nou punt verd? el batle, com és habitual en ell, va emetre la seva opinió sobre tots els precs, i va contestar llargament totes les preguntes que va poder. Foren més de quinze minuts de respostes que podeu seguir a la secció de vídeos de mel i sucre http://www.melisucre.cat/. es va aixecar la sessió quan mancaven vint minuts per les onze de la nit.

Va ser una sessió marcada per la formalitat i per les bones maneres, amb una assistència de public mes bé baixa. la conclusió és que el consistori santjoaner ha entrat dins la “normalitat” que molts havíem desitjat amb ganes durant molt de temps. i la normalitat, encara que necessària i desitjable, pot ser enormement avorrida.

13

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 16

mel i sucre comprant son Baró de sa Manescaleta, finca situada al mateix camí de son Baró a l’indret que s’anomenava ses Basses des rafal i allà va construir-hi una nau de deu metres d’amplada per seixanta de llarg dividida en tres departaments. hi cabien de sis a set mil polls, col·locats a raó d’uns 14 per metre quadrat i normalment als dos mesos ja eren treguedors (eren pollastres per carn).

el negoci dels pollastres era en combinmació amb en Mestres de Felanitx, que tenia la concessió dels pinsos h.h.h., que després va passar als germans Colau de Manacor. el negoci va durar fins que el seu cunyat, en Josep estelrich Mieras, Turricano, va obrir un supermercat a Ciutat i na Maria, l’esposa d’en Macià, i la filla hi passaren de dependentes. aleshores, en Macià va llogra la granja

de son Baró a en Miquel àngel Gomis, de son Garrover, el qual juntament amb una altra fàbrica de pinsos hi feia engreixades de porcs. en Macià, finalment, va passar a revisor de les granges de la societat d’en Fontanet, juntament amb en Miquel roca de Montuïri.

Nota: a la pàgina 10 del passat mel i sucre, les dues darreres fotos tenen el peu intercanviat.

La llepolia d’anar al bar aNToNi sasTre “De

sa

BoTiGueTa”

e

n general, cada dia ens hi trobam els mateixos i cada grup ocupa la seva taula preferida. a unes taules rodones se n’hi enrevolten deu o dotze, homes i dones, i entre tasses de cafè o camamil·la i botelles d’aigua mineral, no queda cap racó buit a la taula.

Mentres cada un fa el seu comentari, na Cati, fent un poc el despistat, de dins la bossa que duia pel braç va treure un metre enrotllable, d’aquells que empren els picapedrers, i va prendre mides del tacó de les sabates que duia posades, supòs que per saber quants de centímetres la feien crèixer en estar dreta.

De vetlada, en ramon, amb el mòbil a l’orella, cada punt sortia i entrava cercant cobertura per atendre les cridades de les seves suposades amigues, fins que arriba la madona i aparella una taula amb el mantell i les cartes per jugar a ramiro, i aviat s’hi asseuen quatre o cinc dones i mouen joc. De seguida en ramon tancà el mòbil i s’assegué a la taula amb les dones, intentant plomar-les alguns cèntims. No sé si ho aconseguí, ja que pareixia que totes jugaven contra ell. ara estam a la fresca davant el bar, protegits per la retxa groga que senyalitza la circulació de cotxes i motos. el lloc reservat per als clients comença a partir d’un cossiol gros amb una palmera baix de la vorera de can Fumet i a poc a poc es fa eixamplant fins arribar a l’indret del carrer Major, on també hi ha un altre cossiol amb una palmera amb dues soques. amb en Tià parlàvem de les tomatigueres, ja que ell és un expert en hortalisses i si el vols tenir content, parla-li de foravila. quan a la rotlada partírem a parlar de política i dels problemes que hi ha pel món, ell va dir que no ne sabia res ni ne volia saber i de seguida canvià de conversa girant-se cap al ponent per pronosticar que demà faria vent perquè quan el sol se colga amb aqueixa vermellor és senyal de vent; i va endevinar perquè l’endemà tot lo dia va fer vent i fresquet. un poc més tard arriba en Paloni, que venia de sopar, fumant un puret fort. abans d’entrar va col·locar el puro damunt un poc de repisa de la pedra que conforma els baixos de la façana i entra per beure el cafè. en sortir, torna a agafar el puro i l’acaba de fumar a la fresca, i així va complir el requisit de no fumar dins el local. en general, els dissabtes, diumenges i festes de guardar, després de dinar, un grupet d’amics es reuneixen per fer una partida de truc entre vuit. la partida sol començar molt suau però a poc a poc es van engrescant i arriba que fan més renou que el mestral, discutint si has aclucat els ulls o has alçat les celles fent la senya de mort o de l’amo, que si truc o retruc o si has envidat de falsera. quan la cosa està animada, arriben a xerrar tots en un pic i pareix que el que xerra més fort és que té la raó.

Després de les eleccions quan l’assemblea va haver pactat amb el PP de repartir-se el poder meitat per hom, en Miquel i n’antoni sortiren de dins Can Tronca comentant que encara era massa prest per anar a fer feina; devora el portal a la part de defora, en Biel i en Pep fumaven i en Biel s’aficà en la conversa dels dos que sortien i los va dir: “Voltros que heu guanyat, no importa frissar tant de partir”, i n’antoni li contestà: “idò voltros que heu perdut, tendreu que fer vetlada!” en Biel no va dir res més i en Pep s’envià una bona glopada de fum.

16

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 18

mel i sucre

investigació

La vinya i el vi.

Varietats autòctones FraNCesC CaNuTo Bauçà

e

l motiu d’aquest recull no és altre que el de donar a conèixer algunes de les antigues classes de raïm que es cultivaven a Mallorca, en temps passats, localitzades a la documentació històrica.

Coneixerem d’una manera succinta quines eren les classes preferides dels nostres avantpassats per a l’elaboració de vi, així com per al consum a taula (penjolls i panses) i el terme municipal on es cultivaven.

1. FONTS DOCUMENTALS UTILITZADES la documentació mobilitzada ha estat bàsicament els contractes agraris d’arrendament de les possessions. el contingut d’aquests tipus de documents, redactats pels notaris, són una font importantíssima per conèixer els elements materials utilitzats antigament a la ruralia de Mallorca. Permeten conèixer també, a través dels pactes o clàusules consignades, els diferents tipus de cultiu de cada possessió, l’arbrat, el ramat, el bestiar de feina i fins i tot, la toponímia (noms dels sementers, les tanques etc.) i les dependències de les cases. a través dels agatges (pagament en espècie en determinat dia de l’any) registrats en aquests contractes, coneixerem les preferències dels propietaris que tenien vinyes, sobre el raïm o el vi d’una determinada casta. a tall d’anècdota, l’atzar feu, que un dia regirant documents, ens topàssim de morros amb el testament d’un capellà, natural de Pollença el qual manava als seus hereus que portassin cada any, perpètuament, un carretell de vi de Montona per a la celebració de la missa al convent de sant Felip Neri, de Ciutat. Finalment, hem

18

buidat tres volums del Cançoner Popular de Mallorca, del pare rafel Ginard Bauçà, dels quals hem transcrit una sèrie de cançons al·lusives al tema que ens ocupa.

2. EL PENJOLL I LA FESTA DE LES VERGES Penjoll -dialectalment penjoi- es diu al grup de fruits o flors que pengen plegats, especialment el raïm. És un fet conegut, que antigament a damunt la sala de quasi totes les cases, hi havia els raïms que s’assecaven per menjar a l’hivern. Gorg, Calop i Pansal eren les varietats preferides per fer els penjolls. a la localitat de Manacor, el dia de les Verges (21 d’octubre), a banda de les serenates a les al·lotes, era costum que les verges o verge de cada casa, anassin a cas padrins o a les cases amigues a cercar el penjoll de raïm, magranes i codonys. sembla que aquestes dues cançons són al·lusives a aquesta festa: l’amo en Jaume d’es rafal i sa madona antonina, es penjoi mos heu de dar, mos ha dit Na Catalina.1 es penjoi mos heu de dar, maldament sia coent, i així veurà la gent que noltros sabem ballar.2 3. LES VARIETATS AUTÒCTONES Vet aquí doncs, una petita llista de les varietats de raïm, que d’una manera un tant incidental hem localitzat a la documentació històrica abans adduïda, registrades totes elles, al nostre cançoner popular. les hem ordenades alfabèticament i la descripció de cada varietat con-

signada correspon a la registrada en el DCVB: 1. BaTisTa DCVB, s.v. raÏM: “Raïm batista: és gros, de grans negres i grossos, bo per a menjar i per a fer-ne vi.”

Tant m’és planta com calop, com batista, com giró; tant m’és dir-te si com no: tanmateix m’agrades poc!3 2. CaloP DCVB, s.v. raÏM: “Raïm ca lop: n’hi ha de blanc i de vermell, té el gra gros, llarguer, de molta polpa, dolç, exquisit per a menjar, i es guarda bé durant mesos.” N’hi ha de diverses classes: calop moscatell, calop de malvasia, calop aiguardenter...

- 1821. Contracte d’arrendament de les terres de Jordi abrí Dezcallar (santa Maria). Ítem és pacte que vos dit conductor tindreu obligació cade any de los referits sis de entregarme un viatje de rems de pes de sis rovas bons y útils per penjois com són gorchs, calops i alguns pensals, aportant en me casa de Ciutat a costas vostras. (arM, protocol N-225, f. 160).

Tant m’és planta com calop, com batista, com giró; tant m’és dir-te si com no: tanmateix m’agrades poc!4 a dins Bunyola hi ha un cep que no és calop ni giró, no té pàmpol ni borró, sinó que és un garrot sec.5 3. esCursaC DCVB, s.v. raÏM: “Raïm Es cursac: no gaire gros, de gra mit-

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 19

mel i sucre jancer i no gaire atapeït, molt negre, no gaire bo per a menjar però boníssim per a fer vi de molt de grau (Mallorca).” respecte d’aquesta classe de raïm, vàrem localitzar un document del segle XViii, el qual atesta que antigament coexistien dues classes amb el mateix nom: “uvas escursachs. Parece que la especie de uvas llamada escursacs produce vino de buena calidad y de un hermoso color tinto muy subido que quizá por lo mismo será muy apreciado en Montevideo y Buenosayres; pero como hay de dos especies bajo el mismo nombre es un cuestión saber que una de ellas no conviene y cuyo caracter son los siguientes: racimos claros o de pocas uvas; uvas (grans) gruesas, raspa vidriosa, sarmientos encarnados, médula mucha, hojas menos profundament cortadas o hendidas que las de la misma especie de escursachs útiles.” 6 4. FoGoNeu DCVB, s.v. raÏM: “Raïm fogoneu: negre, gros, espès de grans, dolent per a menjar i no gaire bo per vi, però en fa molta quantitat.” si véns a sa vinya, jove, beuràs vi de fogoneu hi haurà gat i remeu que tendrà set pams de coa.7 Dins Mallorca es fogoneu ha pujat de gravitat, i dins França l’han posat en es punt més alt de preu.8

5. Giró DCVB, s.v. raÏM: “Raïm giró: és de gra mitjancer, rogenc fosc, molt dolç, molt bo per a menjar i per a fer-ne vi; és primerenc, madura entre juliol i agost.”

- 1600, octubre, 9. inventari de la possessió de Bunyolí (esporles). Ítem una boteta de circa quaranta [quarters] y un carretellet de quinse [quarters] plens de vi de giró del present any.9 - 1701, abril 24. Despeses ocasionades per la visita del virrei a sa Pobla. Lo que se ha gastat per lo señor virrey quan es vingut en esta vila als 24 abril 1701. [...] Més per mitx cortinel·lo de aiguardent molt bona, 1 lliura 5 sous.

Més una lliura xicolate 11 sous 6 diners.

Més per mitx cortinel·lo de vi de giró 12 sous.

Més per altre mitx cortinel·lo de vi moscatell 1 lliura 2 sous 8 diners.

Més per mitx cortinel·lo vinblanch de Pollensa 12 sous [...].10 - 1841, març 9. Contracte d’arrendament de les terres, vinyes i celler del comte de Formiguera (santa Margalida).

Més és pacte que dit Gayà deurà fabricar, cada any, una carratella de vi de giró bo y un cortí de aigordent anisada de primera flor, tot per el citat señor comte (arM, protocol 2342, f. 1517).

Jo menjaria un giró, maldament fos ple de beies.

No hi ha cap cosa millor: qui fa morros, fer-li ceies.11 el sen Cinto té un gatzoll i no el vol deixar a ningú: en trobar giró madur, el taia ran de capoll.12 Tant m’és planta com calop, com batista, com giró; tant m’és dir-te si com no: tanmateix m’agrades poc!13 Tant m’és pansa com calop tant uiada com giró; tant m’és si dius si com no, tanmateix m’agrades poc.14 a dins Bunyola hi ha un cep que no és calop ni giró, no té pàmpol ni borró, sinó que és un garrot sec.15 alegre és santa Maria com hi ha qualque giró, però més ho és (a)’laró perquè hi tenc la vida mia.16 Jo vaig fer vi de giró, de moscatell i muntona, i ara tenc sa meva dona que no se mou des grifó.17 6. GorG DCVB, s.v. GorG: “Varietat de raïm que es fa gros, de color verdós-rogenc, i de pell prima (Mallorca).”

- 1821. Contracte d’arrenda-

19

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 20

mel i sucre ment de les terres de Jordi abrí Dezcallar (santa Maria). Ítem és pacte que vos dit conductor tindreu obligació cade any de los referits sis de entregar-me un viatje de rems de pes de sis rovas bons y útils per penjois com són gorchs, calops i alguns pensals, aportant en me casa de Ciutat a costas vostras. (arM, protocol N-225, f. 160).

7. GorGollassa Varietat conrada antigament a la comarca d’inca. ha estat recuperada fa pocs anys per una coneguda família de vinicultors del raiguer de Mallorca.

- 1845, maig 13. Contracte d’arrendament de la possessió es Masnou (Consell). El conductor tendrà obligació de fer podar la viña precisament per podadors de la vila de Binissalem y en el cas de que no acomodasen al señor arrendador los que el conductor tengués nombrats, serà de la facultat de aquell el sercarlos a son gust y agrado, devent sempre ser pagats y mantenguts per dit conductor. Y este deurà entregar a son temps, al señor arrendador, tres somades de raïms de gorgollasas del millor, per fer un poc de vi. (arM, protocol M-2367, f. 71-73v).

8. GruMer DCVB, s.v. GruMer: “raïm vermell de pell gruixada, de gra gros i un poc llarguer (Mallorca, Menorca).” sembla que és un raïm destinat a fer-ne penjolls. a Menorca conraven el Grumer negre i el Grumer vermell. l’hem localitzat un sol cop, a la possessió de son serralta, del terme municipal d’estellencs: - 1773. Contracte d’arrendament de la possessió de son serralta (estellencs). Més me reservo en la present conducció que cascun añy vos dit conductor me hajeu de aportar y entregar en me casa y en el temps corresponent dos covos de Grumens bons y de la millor calidat y dos cortins de vi, lo un de

20

negre y lo altre de blanch per el dia y festa de dit Sant Tomàs Apòstol (arM, protocol M-2211, f. 159).

9. MalVasia DCVB, s.v. MalVasia: “raïm blanc i molt dolç, del qual es fa un vi de molta graduació i aromàtic.” es diu que el dit raïm procedeix de la ciutat grega de Monembasia -Malvasia dels romans- situada al se de la península del Peloponès o Morea. És una varietat que ha sobreviscut a la localitat de Banyalbufar, però antigament també es cultivava a altres indrets de l’illa. l’arxiduc lluís salvador d’àustria va difondre el seu cultiu fent plantacions a la finca de s’estaca. a principis del segle XiX era una varietat exclusiva per elaborar el vi de missa.

- 1803. Contracte d’arrendament de la possessió de son Gual (Valldemossa). Més és pacte que el dia de Sant Tomàs apòstol, me hajeu de entregar un parell de capons de la millor calidat y dos quartins de vi melvasia bona y el dia primer de mars, quatre odres de oli clar y cimat del millor que se cullirà en dit predio. (arM, protocol N-207, f. 293).

- 1807. Contracte d’arrendament de la possessió de son Boronat (Calvià). Més quatre odres de oli del millor que se cullirà en dit predio. Més cinch quarteras de olivas verdes y dos cortins de Malvesia quant la demanaré. (arM, protocol N-197, f.

206).

10. MoNToNa DCVB, s.v. MoNToNa: “Varietat de parra i de raïm que dóna un vi blanc superior (Mallorca, Menorca). etimologia: Possiblement originari de Montona, ciutat d’Ístria (itàlia).” el filòleg Joan Veny considera que aquesta etimologia no ha estat interpretada correctament i com que la variant més antiga del cep és montónec (segles XV, XVi, XViii)

diu que no consta gaire de relacionar-lo amb l’italià montonico “vitigno a maturazione tardiva” cultivat a l’abruzzo, les Marques i ombria.18 aquesta varietat es conrava antigament a Pollença i ja era coneguda en temps dels romans. el raïm Montona quan és madur té el color daurat, és molt dolç i molt afectat per les abelles a llocs poc ventilats.

- 1750. Testament d’antoni Martorell aulí, prevere i beneficiat de la seu, natural de Pollença i vesí de Palma. [...] Primerament vull y man que qualsevol sia possehidor del hort que tinch scituat en el terme de dita vila de Pollensa anomenat lo hort del camí del Puig, tengue obligació cade añy perpètuament de umplir un carratell o cortarola de quatre quartins de such de rems Muntonech, sens mescla de altre espècie de rem y vull sia naturalment cruu, ni menos vull sia passat per el foch y aportar-lo a ses costes a la sacristia de la Congregació del Oratori de nostron Pare Sant Felip Neri de esta Ciutat per la celebració del sant sacrifici de la missa y si dits mos hereus volen aportar dit vi ab quartins lo podran aportar que serà ab major comodidad [...]. (arM, protocol 6908, f. 66).

Jo vaig fer vi de giró, de moscatell i muntona, i ara tenc sa meva dona que no se mou des grifó.19 11. MosCaTell DCVB, s.v. MosCaTell: “raïm blanc o rogenc, molt dolç, d’olor i sabor que recorda el del mesc.”

- 1775. Contracte d’arrendament de la possessió des Pujol (santanyí). Més és pacte que en lo present arrendament vaje compresa la Viña Vella fins a los Moscatells y jo me reservo desde la entrada a dits Moscatells fins a tota la demés viña (arM, protocol M-2214, f.

108).

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 21

mel i sucre Jo vaig fer vi de giró, de moscatell i muntona, i ara tenc sa meva dona que no se mou des grifó.20

Tant m’és planta com calop, com batista, com giró; tant m’és dir-te si com no: tanmateix m’agrades poc!23

en temps de reims haver-hí vaig a Petra a festejar, i me puc assadollar de moscatells, pes camí.21

14. ullaDa DCVB, s.v. ullaDa: “Varietat de raïm blanc o roig, de gra gros (ulldecona, llucmajor).”

12. PaNsal DCVB, s.v. PaNsal: “Cep i raïm i de la varietat anomenada pansa.” la varietat pansa és una mena de raïm blanc, de gra gros, de pell forta i de gust molt dolç.

- 1821. Contracte d’arrendament de les terres de Jordi abrí Dezcallar (santa Maria). Ítem és pacte que vos dit conductor tindreu obligació cade any de los referits sis de entregarme un viatje de rems de pes de sis rovas bons y útils per penjois com són gorchs, calops i alguns pensals, aportant en me casa de Ciutat a costas vostras. (arM, protocol N-225, f. 160).

Tant m’és pansa com calop tant uiada com giró; tant m’és si dius si com no, tanmateix m’agrades poc.22 13. PlaNTa DCVB, s.v. PlaNTa: “raïm de planta. És gros, blanc, bo; madura pel setembre (València, Mallorca). hi ha subvarietats anomenades raïm de planta nova (Xàtiva), de planta fina (València), de planta vermella (Mallorca), de planta americana etc.”

Dilluns me’n vaig a vermar; ¿vols que t’envii una ullada? si no en trob cap cepada, d’es meus ulls la’t vull donar.24 Demà me’n vaig a vermar; ¿vols que t’envii una uiada? si no en trob cap de cepada, d’es meus uis la’t puc donar.25 ses uiades que he donades an es nostro estimadet, fossen estades de cep, n’hi hauria cent somades, i cent bótes congrenyades per vós, polit ramellet.26

Notes 1. Ginard Bauçà, Rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum III, pàg. 96, núm.

1084.

2. Ginard Bauçà, Rafel (1970). Cançoner Popular de Mallorca, volum III, pàg. 246, núm. 491.

3. Ginard Bauçà, Rafel (1979). Cançoner Popular de Mallorca, volum I, pàg. 288, núm.

4952.

4. Ginard Bauçà, Rafel (1979). Cançoner Popular de Mallorca, volum I, pàg. 288, núm.

4952.

5. Ginard Bauçà, Rafel ( 1970).Cançoner Popular de Mallorca, volum III, pàg. 54, núm.

367.

6. Ribot Serra, Miquel (1780). Misce-

laneas de literatura, ciencias y agricultura por fray Miguel de Petra, capuchino.

7. Ginard Bauçà, Rafel ( 1970).Cançoner Popular de Mallorca, volum III, pàg. 301, núm. 400.

8. Ginard Bauçà, Rafel ( 1970).Cançoner Popular de Mallorca, volum III, pàg. 307, núm. 498.

9. Albertí, Jaume i Rosselló, Ramon (1996): Història d’Esporles, segles XIII-XVI. Pàg. 351.

10. Arxiu Municipal de Sa Pobla, Albarans, carpeta XIII, llibre 120. A Sa Marjal, núm. 180, 1 d’octubre de 1923. Sa Pobla.

11. Ginard Bauçà, Rafel (1979). Cançoner Popular de Mallorca, volum I, pàg. 260, núm.

4441.

12. Ginard Bauçà, Rafel (1967). Cançoner Popular de Mallorca, volum II, pàg. 152, núm.

44.

13. Ginard Bauçà, Rafel (1979). Cançoner Popular de Mallorca, volum I, pàg. 288, núm.

4952.

14. DCVB, volum VI, pàg. 301. Cançó popular de Mallorca.

15. Ginard Bauçà, Rafel (1970).Cançoner Popular de Mallorca, volum III, pàg. 54, núm.

367.

16. Ginard Bauçà, Rafel (1970).Cançoner Popular de Mallorca, volum III, pàg. 70, núm.

655.

17. Ginard Bauçà, Rafel (1970).Cançoner Popular de Mallorca, volum III, pàg. 307, núm. 502.

18. Veny, Joan (1991). Mots d’ahir i mots d’avui. Editorial Empúries. Barcelona.

19. Ginard Bauçà, Rafel (1970).Cançoner Popular de Mallorca, volum III, pàg. 307, núm. 502.

20. Ginard Bauçà, Rafel (1970).Cançoner Popular de Mallorca, volum III, pàg. 307, núm. 502.

21. Ginard Bauçà, Rafel (1970).Cançoner Popular de Mallorca, volum III, pàg. 322, núm. 768.

22. DCVB, volum VI, pàg. 301. Cançó popular de Mallorca.

23. Ginard Bauçà, Rafel (1979). Cançoner Popular de Mallorca, volum I, pàg. 288, núm.

4952.

24. DCVB, volum X, pàg. 605. Cançó popular de Llucmajor.

25. Ginard Bauçà, Rafel (1967). Cançoner Popular de Mallorca, volum II, pàg. 220, núm.

1237.

26. Ginard Bauçà, Rafel (1979). Cançoner Popular de Mallorca, volum I, pàg. 73, núm.

1179.

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

21

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Pรกgina 22

mel i sucre

22

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Pรกgina 23

mel i sucre

23

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 24

mel i sucre

El paisatge des de la finestra té el contrapunt de l’espàrec enorme d’una atzavara que s’entrecreua amb els niguls, l’ombra de la pita, la gran donarda, permanent. “Com se graten ses tortugues?” demanava l’infant, amb insistència a son pare, que no li fa cas, mentre passen. els corrals se toquen i sentim els veïnats sobretot ara a l’estiu. l’amo en Biel Montagut ha perdut el capet, el guarda una equatoriana que el tracta bé i l’estima. en haver acabat de berenar té ordres d’asseure’l a l’excusat i de no aixecar-lo fins que hagi fet del cos. ‘¿sale ya, Gabriel?’ demana ella. ‘No’, respon ell, assegudet a la tassa i amb els calçons baixos. al cap d’un minut: ‘¿sale?’ Fins que a la fi, com un infant menut, satisfet d’ell mateix crida fort: ‘ya sale, ahora sale!’. i tots els veïnats sabem que l’amo en Biel ha fet les feines quan tocava. si els sembla una frivolitat transcriure les converses dels amics, veïnats i passejants, a un

Apunts del Pla a l’estiu CliMeNT PiCorNell

servidor també; mira aquest, dirà més d’un, quin notari de menudències, quin quadre de sarsuela pagesa, com s’entretén, mentre el deute de l’estat trontolla o els intel·lectuals orgànics transmutats en homes indignats creixen pels cantons de les grans ciutats. Frivolitats?

dolor, feia picadís d’anguila seca dins un tassó de vi blanc, bullia brotets de ruda collits el dia de sant Joan sol ixent... però això de llevar fics per telèfono, me fa cara que és com aquests que surten per televisió i els telefonen i diuen “sí cariño...” i ja ho tenen arreglat. Ca barret! No és tan bo de fer!”

Al cafè: “Ara els fics se poden llevar per telèfon mòbil”, anuncia en Joan Vertrana, “els has de comptar, sense deixar-ne ni un, envies un sMs i ja està”. “i funciona? Perquè, abans, era més complicat, havies de tirar una pedreta dins el pou sense sentir-la caure dins l’aigua o fer un caramullet amb pedres i qui l’esbucava se’n duia el mal, i ara...”. “És que abans ses persones que feien de curanderos tenien ses coses més clares, l’amo en Toni Blaivo anava a cercar murtons per “sancogema”, feia carbó de llenya de xiprer -cremat un dia que no fos diumenge-, emprava caragols cercats el Divendres sant per curar el

Sent les campanes, madò Vicenteta és morta. De nina la tragueren de l’inclusa i uns nebots a qui feia hereus la tenien al sostre, no fos cosa els altres els prenguessin l’herència. ‘Tenc gana’, la sentien de baix que deia i li fregaven dues llesques de pa amb tomàtiga. la menaven estreta . ella, d’amagat entrava a la cuina, se’n duia el que trobava per amunt, al seu quarto, i ho saberen perquè un dia la moixa davallava l’escala amb un enfilall de tres botifarrons... i la tancaren amb pany. Pobra dona!

PLANTERS

Fusteria en general i mobles de cuina Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

24

Faig tertúlia sovint a ca les meves cosines, a veïnat hi ha

NICOLAU

dalt del turó

ORNAMENTALS

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 25

mel i sucre una família magrebina, la dona fa pa tot el dia, és com el forn del poble per als musulmans, uns pans rodons, d’un gruix de dos dits, blans. Tota la vetlada vénen moros, toquen el timbre i se’n duen bosses plenes. aquest dia, havia començat el ramadà, i na Joana de sa Coma duia una conversa poc en sintonia amb els veïnats: “ara he trobat un camaiot que no me puja. es nostro me fa agrura, no sé si són ses espicis. i me’n menj una tallada gruixada de tot, cada dia. No tenc sucre, tenc sa sang bé, idò en vull menjar, fins que pugui o es metge m’ho privi”. l’amo en Toni de sa Botigueta s’atura, obri la porta de la furgoneta : “Triau. Tanmateix ho he de regalar tot”. Tomàtigues, carabassins, cebes, carabassó rodó, peres, prunes de frare llarg... “a lo millor tenen qualque corc, però jo m’estim més un cuc que haver d’esquitxar. Mira tu que enguany els conills m’han pegat als pebrers i a ses meloneres i a lo millor no en tendré, però...”.

Disminueixen els efectius que prenim la fresca. els veïnats de més prop són a l’hospital de Manacor, ell ha tengut com una embòlia i ha quedat sense xerrar.

li deman al nét com està el padrí i me diu que ahir vespre, mentre somiava, va dir: vatuadell! i la padrina ho digué al metge que els va fer a saber que era una bona notícia, que tornaria a parlar, poc a poc. se mou vent, símptoma de canvi de temps, l’amo en Toni Perauba tenia un canterano que feia renous, la fusta grinyolava, si el temps venia d’aigua. “es canterano quan morí mon pare va tocar a sa meva germana i ara he

frases fetes

de mirar sa televisió per sabre el temps que farà”. Passa una joveneta, arregladeta i fent bona olor, quan ja enfila la capovalla diu a madò Joana rafelina: “en Miquel Gras vos envia memòries”. “Me sents? li pots dir que encara en tenc de s’altre pic que me’n va enviar”. se gira: “aquest Gras vol ser molt i tots els qui se creuen ser més que els altres no són més que una mierda detrás de un cantón!”.

Festes passades, coques menjades JoaN sasTre JoaN

indica el final d'un fet determinat, del qual no cal esperar res més que el que ja ha passat. les festes són una manera més o manco civilitzada i organitzada de donar uns dies d'esplai a la ment i als cossos de les persones, en permetre “rompre” les rutines diàries i, per tant, descansar temporalment dels problemes que dia a dia planteja el món laboral, estudiantil, familiar... una de les activitats habituals de les festes és posar cama davall taula per assaborir uns opulents

dinars o sopars amb abundosos i saborosos plats entre els quals s'hi compten coques salades, a modo d'aperitiu, i dolces, a mode de postres. l'endemà de les festes sol ser un dia dur: el retrobament amb els problemes, la represa de les rutines, d'haver de continuar guanyant-nos el pa (els doblerets) amb la suor del nostre front... ses festes s'han acabades i tornam a sa rutina: demà serà un altre dia, ses coques ja estan menjades.

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

25

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 26

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG

Comentari al mes de juliol el juliol d'enguany ha estat més fresc que el de l'any passat; també ha registrat la mitjana més baixa de la sèrie observada, des del 2008. el gràfic de temperatures presenta poques oscil·lacions. ha estat un mes bastant regular en quant a aquest meteor. Globalment la segona quinzena del mes ha estat més suau que la primera. els dies més frescs es presentaren entre els dies 22 i 25. Durant aquestes jornades vàrem tenir les vetllades menys calorosos, amb una mínima de 15,6 ºC el dia 25. en canvi la màxima del mes, 35,6 ºC, es va anotar el dia 12, dins uns primers quinze dies amb mitjanes més altes. aquestes temperatures més suaus s'han correspost amb un juliol més humit. al turó de son Juny s'han recollit 18,1 mm, que han pogut ser més a altres punts del terme. És el registre de pluviometria més elevat dins la sèrie 20082011. les pluges es presentaren durant la darrera setmana del mes. la inestabilitat generada durant el darrer terç del mes contribuí a la baixada termomètrica esmentada.

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011 Temperatura mitjana Temperatura mitjana 2011 2010 2009 GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL

10 10,7 11,8 16,2 19 21,2 23,9

9,7 10,4 11,2 14,1 16,9 21,3 25,7

9,8 9,9 11,7 13,6 19,7 23,3 25,9

2008

Pluviometria 2011 2010

2009

2008

11,8 11,4 12,3 14,9 17,3 22,6 24,6

74 59 40,2 7,9 12 58 18,1

67,9 22,6 39,1 50,6 24,2 1,6 1,2

37,5 14,6 34,9 15,6 124 32,4 2,9

56 73,8 43,7 44,2 122,2 10,2 3,4

MES DE JULIOL Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

2011 23,9 ºC 35,6 ºC (dia 12) 15,6 ºC (dia 25) 18,1 mm (1 mm de rosades) 6,8 Km/h 62,8 Km/h (dia 4) SE 68,08% 1012,45 mb 5,4 ml/dia

2010 25,7 ºC 34,9 ºC (dia 16) 19,2 ºC (dia 27) 3,4 mm (0,4 mm de rosada) 5,4 Km/h 41,8 Km/h (dia 18) SE 63,67 % 1015,18 mb 6,4 ml/dia

AGOST 2011 (fins a dia 22) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

25,5 ºC 35,6 ºC (dia 21) 17,5 ºC (dia 11) 0,8 mm de rosades 5,4 Km/h 53,1 Km/h (dia 8) SE 6,6 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL

26

Radiació solar (Wh/m2)

Energia generada (kWh)

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

66579 87842 114202 157392 185426 188100 184900

5540 7220 8982 11500 14365 14339 13909

12,02 12,17 12,71 13,69 12,91 13,12 13,29

10,7 12,8 14,5 21,07 25,26 28,05 29,9

Diòxid de carboni Petroli que es no emès (Kg) necessitaria (litres) 6094 7942 9880 12650 15802 15773 15300

1385 1805 2246 3220 3591 3585 3477

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 27

mel i sucre

"#

!

terres, la qual cosa ha incrementat encara més l'estat de sequera dins l'entorn. aquesta situació ha propiciat els incendis a la natura arreu de l'illa. l'evaporació ha estat alta al llarg del mes, la qual cosa ha fet regar més que mai plantes i cultius de regadiu per evitar ser cremats per aquest sol de raigs de foc. el temps no ha afectat la realització del programa de les festes patronals d'enguany. ens ha fet més falta cercar l'ombra durant els actes diürns que la jaqueta per als nocturns. Tampoc enguany, com ja passà l'any passat, l'aigua no ens haurà banyat el paperí, que ha xiuxiuejat intacte durant els dies de festa.

!

altres dues variables meteorològiques que també s'han desviat dels paràmetres esperats per a un mes de juliol han estat: la humitat, per una part, del 68,08%, molt més elevada que la normal per a aquest mes; i l'evaporació, per altra, que, com a conseqüència de la baixada de la temperatura i del grau d'humitat més alt, ha descendit a 5,4 ml, en front dels 6,4 ml de l'any passat per a aquest mes. aquests factors atmosfèrics possibilitaren una certa disminució en la intensitat de rec en els cultius d'estiu. el vent ha bufat de manera predominant del xaloc, se. hi ha hagut alguns dies amb vent perceptible al llarg del mes, amb una velocitat mitjana de 6,8 Km/h,

més alta que la del juny d'enguany, 5,5 Km/h, i del juliol de l'any passat, 5,4 Km/h.

Comentari al mes d’agost la calor que no havia fet al juliol ha arribat a l'agost. les temperatures s'han elevat de forma considerable, tant les mitjanes, com les mínimes. Per això, els banys a l'aigua de la mar o de la piscina han estat més desitjats que en el passat juliol; també hem hagut de patir nits de molta calor a les quals s'ha hagut de posar remei per poder dormir. Únicament en aquests darrers dies de mes s'ha notat una suavització d'aquest ambient de calor intensa.

Fins a la dta no ha caigut ni una gota d'aigua per les nostres

Parc solar fotovoltaic la radiació solar ha sofert en el mes de juliol una baixada, conseqüència de l'escurçament de les hores de sol, des de dia 21 de juny, i dels dies de mal temps que redueixen la lluminositat. en conseqüència, s'ha produït una baixada de la generació d'energia, que ha anat acompanyada també d'una disminució del rendiment de les plaques. aquesta darrera s'ha d'atribuir a l'elevació de la temperatura. en aquest mes, ha baixat el rendiment respecte al juny. s'han necessitat en el juliol 13,29 Wh/m2 de radiació solar per generar un kWh d'energia elèctrica, en comptes dels 13,12 del mes de juny.

agÈNcia de saNT JOaN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

27

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 31

mel i sucre

Mots enquadrats núm. 24

passatemps

arNau MoraTiNos BorDoy 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Horitzontals: 1. Tant de bo la pedra preciosa sortej` as premis capgirada. Serveix per escriure o per emmagatzemar all` o escrit. 2. All` a on es porta a terme el verb religi´ os m´es freq¨ uent dels mots. Pren un instrument. 3. Un pi fa nataci´ o en conjunt. Sigui el culpable de que acusi. 4. Amb la qualitat de diamant. Capgirat es denomina a si mateix com el planeta on habitam. 5. Una arrel curta. Mig forc.

Un ocell valenci` a est` a construint casa seva. Ben centrat al cor. 6. De bocaterrosa sap que, quan no hi est` a, existeix. Les peces m´es febles, tot i que poden ´esser coronades. Tan poc destacat com, anem a dir, les peces de la definici´ o anterior. 7. El tercer mes de l’any ´es digne de entrar en un ... trencat.

Oram al d´eu del Sol sense cap ni peus. La ... ´es la ... . 8. Circumfer`encia. Fet de mancar de tot excepte d’insufici`encia.9. Ajudi a trencar la promesa religiosa que feren ambd´ os c` onjuges. D´ ona el sus.

El dia interminable. 10. Aquest ´es un mallorqu´ı mariner, que ferma la barca. El faran de segona m` a.

11. Rend´ıeu. Avui dia les arades no estan acabades (ho van dir pel diari). La denovena. 12. Ramon Tous. N’hi va haver al segle XVIII, despr´es van desapar`eixer, i avui dia n’hi torna a haver. 13. Pera pelada. Natural d’un pa´ıs que tendeix a pagar. Sol anar precedit d’un “com anam?!”. 14. N’Amer fa

retrocedir la barca. Ahir la ira va acabar amb la lletra muda. Fa r` abia veure’n el cul.

Verticals: 1. Ho direm si tenim amics generosos.

Segons Jes´ us, ser` a el primer. 2. Qualitat de nocultivable. Fer arribar una emissora al p´ ublic (m´es enll` a d’un metre, tot i la seva aparen¸ca). 3. Ajuda a il·luminar, per exemple, l’anus. Color floral del vi. S’acaba la fam. 4. Tamb´e ´es un mite. Personal Computer. Construcci´ o arquitect` onica que serveix de sepultura, i per aix` o t´e amagada un RIP. 5. Ho far´e, gr` acies a l’invent m´es important de la hist` oria. Gaireb´e pareix que es mostra de sobte.

6. Que guarda un ressentiment tena¸c al seu roncar. L´ıquid de l’orina. 7. Acaba de fer la mili. Al fons del pot. Fruit de la nabinera. On es troba el val`encia m´es proper. 8. Als extrems d’en ´ imprescindible per fer Llull. Boc´ı dels bocins. Es qualsevol acci´ o. L’enclusa d’argenter puja cap al cel. El principal cam´ı cap a Roma. 9. L’Everest, el Kanchenjunga, i el Makalu. La fi de la fi. Sabreu si heu de rec´ orrer al r`egim. 10. Fan un fruit molt sabor´ os i que est` a relacionat la lluna. ´ al nu ´amb Solucio mero 23: S´ on estranyes capa- X A M A N P O R T E R ces de resar. 11. S´ on O N A D E S R A R S carn i ungla junta- C I R I N E U S O T A ment amb la parau- O M B R A R A U L E S R O I G L S la facto. Capa¸c de L A R A E R O P A G A U L A fer compet`encia als T A H R R O N D A S avions. Deixa d’es- E A M A R E D O R S E L I tar tipa. 12. La co- R M I C O S C O M T E U S A I N sa m´es ... ´es la de la P A E I N E S R U A fotografia. Que alg´ u O L T C T I R A R sani aquest malalt. P O R R A U N I E N A R R E S T I C O S A Entrada a la cova.

31

mel374:mis298 31/08/11 11:30 Página 35

mel i sucre Efemèrides

Dies assenyalats

agenda

setembre: Mare de Déu de setembre o dels Missatges (8), sant Mateu (21), sant Cosme i sant Damià (26), sant Miquel, sant rafel i sant Gabriel (29).

Horaris de tren (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan) sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38 (8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38 (13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38 (9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38, 9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38, 17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38.

Palma - sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09.

Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04.

Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. sant Joan - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59 (8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59 (12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59 (9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25), 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - sant Joan Dies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

El mes “lluna amb rotlo senyal d’aigo”. Vejam si aquest mes es compleix la dita i cau qualque gota. si voleu, és temps d’espolsar les garroves i els més endarrerits encara tendreu temps de tomar les darreres ametles. Podeu collir totes les figues que encara queden, és la plena; també podeu fer-ho amb les prunes, pomes i figues de moro. sant Mateu (21) sol ser bon dia per començar la verema, de tota manera convé esperar que sigui quart creixent. És bon temps per començar a passar l’arada, per sembrar cols (pel ple i pel minvant), faves (pel ple). i si comença a fer trons i llamps i alguna tempesta serem a punt per gaudir de la llampuga amb pebres.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

la lluna

el sol surt

es pon

1 setembre 07.15 20.21 15 07.28 19.58 23: comença la tardor 30 07.42 19.34 15 octubre 07.57 19.11

29 agost 4 setembre 12 20 27 4 octubre

nova quart creixent plena quart minvant nova quart creixent

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Setembre de 2001 • la Conselleria d’educació va anunciar l’ampliació de l’escola de sant Joan, amb una ala d’educació infantil i una sala d’usos múltiples.

• Va morir inesperadament Joan Jaume “Perot”. era el president de la Penya Motorista, d’ençà de la mort del fundador Miquel Fiol.

• els dimonis de l’ajuntament varen ser destituïts de manera fulminant després que un guàrdia civil s’encaràs amb un que feia de dimoni, sobre si havia pegat a una nina.

Biblioteca

Apotecaria

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

diumenges dia 28 d’ago.

Vilafranca dia 4 de set. ariany dia 11 Montuïri dia 18 Petra dia 25 Porreres dia 2 d’oct. sant Joan

Setembre de 1991 • Varen trobar mort a ca seva Francesc Juan Mayol, de 25 anys. ell mateix havia decidit acabar amb la seva vida.

• Dos furtius varen donar una pallissa a en Felip Vanrell, llorità resident a sant Joan, que no feia gaire havia estat nomenat jurat de la societat de Caçadors.

• la farinera nova, que no produïa ciment mallorquí des de feia anys, va ser enderrocada parcialment per posar-hi un magatzem de material de construcció.

Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 55 00 80 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 56 07 50 Centre sanitari 971 52 65 08 apotecaria 971 52 62 52 Policia local 630 98 35 92 Guàrdia Civil 971 56 00 27 Policia Nacional 091 ajuntament 971 52 60 03 Gesa 971 55 41 11 Centre meteor. 971 26 46 10 oCB 971 72 32 99

35

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Mel

i

Sucre

O CB de Sant Joan • Agost / 2011 - n ú m . 3 7 4

Sucre Agost

/

2011 - núm. 374