Mel i Sucre. Num. 371, maig de 2011 by ciutadajoan

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 2

mel i sucre

sumari Notícies locals reDaCCió

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Per les terres de la Comuna (i II) FraNCesC CaNuTo

Frases fetes JoaN sasTre

Entrevista CaTaliNa l. Gayà

mel i sucre Maig 2011. Núm. 371

A on vull que siguis es Col·leGa

revista d’informació general Edita associació Mel i sucre sant Joan Local social Carrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca) Consell de redacció Joan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà Col·laboradors 2011 antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre, Joan Moratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Climent Picornell, amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig, sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Joan Jordà, Grup d’espais Familiars, Catalina lluïsa Gayà, Frederic Febrer, albert “es Col·lega”.

Tirada actual 500 exemplars

Fotos PeP Gayà

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Excursions FraNCesC X. MoraTiNos

Dipòsit legal PM 49/1983 Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Idea i muntatge de la coberta i contracoberta Mateu sastre / Joan Font Coberta Clima electoral (fotos Mateu sastre). Contracoberta Foto: Pep Gayà. els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 del mes en curs. Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre que aquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferir la sensibilitat dels esperits no acostumats.

Agenda reDaCCió Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel contingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una secció de CarTes al DireCTor que admet escrits que complesquin les següents condicions: • l’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais. • les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de ser identificable.

http://www.melisucre.cat/ melisucre@premsaforana.cat mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la reDaCCió. els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 3

mel i sucre

notícies locals 1 les cinc formacions que concorren a les eleccions locals a sant Joan han fet mítings electorals amb la presència dels respectius candidats a la presidència de la comunitat autònoma o del Consell de Mallorca (Maria salom, Biel Barceló, Josep Melià, Francesc antich i Jaume Font). el PP, que havia presentat els candidats ja el mes de març, amb José ramón Bauzà, va fer el míting (amb torrada) a la Casa de Cultura el darrer de tots, el dijous 19 de maig. l’assemblea per sant Joan va fer el seu a la plaça de Joan Carles i el dimarts 17. el Psoe havia fet el seu acte públic a s’escorxador els primers dies de campanya, el diumenge 8 de maig. Convergència per les illes va triar la plaça de la Constitució per al seu míting, amb torrada inclosa, el dimecres 18. la lliga regionalista va fer el míting el 15 de maig a s’escorxador. Tots els partits varen obsequiar els assistents (prou nombrosos en tots els casos) amb una mica de menjar. el Psoe i axsJ varen ser els més “espartans”, només amb gelat i dolç, la lliga es va allargar una mica més, amb bon menjar casolà, i el PP i Cxi organitzaren torrades, com s’ha dit. També una característica comuna dels mítings varen ser els mitjans emprats. Han quedat en rere els actes només amb música

Parlament

Consell

Municipi

484

491

403

axsJ-PsM

266

284

356

Psoe

205

185

123

Cxi

145

148

278

lliga

072

064

073

erC

024

022

euiB

008

uPyD

007

PrB+i

002

Dissidents

00-

i ara qui més qui manco fa servir molts de recursos audiovisuals i els qui intervenen intenten captar l’atenció del públic amb tècniques teatrals. els resultats a les municipals han estat els següents: PP 403 (201 + 202), 3 regidors (Joan Magro Bauzà, Miquel Pascual rodríguez i antoni oliver Gornals); axsJ 356 (186 + 170), 3 regidors (Catalina Gayà Bauzà, Josep Bauzà Bonet i Margalida Català Juan); Cxi 279 (129 + 150), 2 regidors (Francesc Mestre estelrich i Noèlia llull Cunill); Psoe 123 (56 + 67), 1 regidor (Frederic Febrer Colomina). la lliga regionalista no ha aconseguit cap regidor (73 vots). la participació ha estat de gairebé el 85%. a nivell illenc, el PP ha estat el gran guanyador de la jornada electoral –tot i no haver augmentat el nombre de vots de manera significativa–, accedint a tots els governs supramunicipals (tret del

Consell de Formentera) i a la pràctica totalitat de les batlies importants de les Balears. el gran derrotat ha estat sobretot el PsiBPsoe (que ha perdut gairebé trenta mil vots) i també els partits de centre regionalista (Cxi, successor d’uM, i la lliga regionalista de l’expopular Jaume Font, que no han aconseguit entrar ni al Consell ni al Parlament). la coalició encapçalada pel PsM, de la qual forma part l’axsJ, ha obtengut uns resultats més bons dels que obtengué fa quatre anys el Bloc, ha igualat el nombre de diputats al Parlament, ha augmentat el de consellers i es converteix en la segona força amb més regidors a Mallorca, per darrera del Partit Popular. 1 una dona va morir en un accident de circulació a la carretera de Montuïri. Carmen rufián ramírez, de 61 anys, tornava de sant Joan a Montuïri, el seu poble,

o u @ w e b http://www.melisucre.cat/ l’actualitat al dia

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Pรกgina 7

mel i sucre

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 8

mel i sucre

AGrICulTurA I rAmADErIA Al SEGlE xx (xIv)

converses amb els amics

Aviram i conills (II) aNToNi sasTre “De

BoTiGueTa”

er totes les possessions i casetes habitades de fora vila solien tenir aviram a lloure pels voltants de les cases. les madones cada dia arreplegaven els ous dels nierons per al dissabte o diumenge dur-los a vendre a la botiga o baratar-los per la compra que feien per passar la setmana. sempre hi havia qualque gallina que feia el nieró amagat i es feien lloques, i al cap de vint-iun parell de dies acudien a les cases menant la llocada de pollets petits; aquests polls s’anomenaven “polls venturers” i molts d’ells no arribaven a bon port, ja que tenien molts de contraris, com la milana, els mostels, els eriçons, les genetes o els moixos salvatges. Per les dècades dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, el mercat pagès de Ciutat es feia cada dissabte a les avingudes; allà s’hi trobaven una gran varietat de mercaderies de temporada procendents de la pagesia: fruites, melons, cebes i tota classe d’hortalisses, i també hi havia gàbies amb conills, pollastres, colomins i tota classe d’aviram. els que es dedicaven a la venda d’aviram ocupaven el tram de l’avinguda

Antoni Galmés Ferrer, Sobrassada.

Guillem Bou Mas.

comprès entre l’endret de la Porta de sant antoni i l’endret del bar Nilo, tot i que si alguns hortolans tenien gàbies amb conills o pollastres mesclats amb les caixes d’hortalisses tampoc passava res, no miraven gaire prim. a més dels pagesos, també hi havia els cocovers o comerciants d’aviram, que normalment servien a domicili els carnissers, hotelers i altres comerços dedicats al ram, però els dissabtes tenien parada al mercat de Ciutat. N’andreu Galmés Bauzà, sobrassada, era una d’aquests casos, el

seu negoci després el va continuar el seu fill antoni; també era el cas d’en Guillem Bou, arreplegava conills i pollastres de les possessions i de moltes cases del poble; o n’antoni Ferriol, casat amb na Margalida Matas, que a més de la compra i venda de fruites i hortalisses, també negociava amb ous i aviram. La inauguració de Mercapalma Per la dècada dels anys setanta va tenir lloc la posada en marxa del Mercapalma, que va comportar la supressió del mercat de les

AGÈNCIA DE SANT JOAN Carrer Bellavista, 38 •

Tel: 971 52 60 78

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 9

mel i sucre

Martí Jaume Gomila, camioner d’ofici, transportava tota classe de mercaderies de la pagesia.

Bartomeu Mayol, Petrer, transportista d’hortolans.

Margalida Bou Roig, Guillemona.

avingudes. els pagesos que anaven a les avingudes es varen repartir entre el situat de productors del Mercapalma i el mercat de Pere Garau o altres mercats. Tot plegat va suposar un canvi en el sistema de mercat pagès. abans, cada setmana sortien tres o quatre camions, com els d’en Martí Putxo, en Tomeu Petrer o n’amador Baró, per transportar les hortalisses al mercat, i això suposava que el pagès o hortolà havia de traginar amb el carro i la bístia fins al magatzem d’on sortia el camió i després tornar-hi per recollir les caixes buides. a poc a poc, però le cosa va anar canviant i els hortolans partiren a transportar les mercaderies amb els seus propis vehicles, encara que fos amb un 4l, un r6 o fins i tot un

seat 600, tot i que alguns d’aquests cotxes no estassin fabricats per al tranport. el transport en cotxe propi a l’hortolà li era molt més pràctic, ja que podia carregar les hortalisses al mateix hort i descarregar directament al mercat. Més tard es varen anar introduint les furgonetes de més cabuda i més còmodes per carregar i descarregar. Tornem, però, a l’aviram, que és el tema que ens ocupa. Hi havia productors, com l’amo en sebastià Moliner, l’amo en Joan ordines, l’amo antoni de s’Hostalet i molts d’altres que a més de fruites i verdures també duien al mercat un paner o dos d’ous i una gàbia amb pollastres i gallines que ja havien acabat la posta, i tot es venia, fins i tot si hi havia qual-

que gallina poc plantosa o un poc tarada, a darrera hora passaven els gitanos i a molt baix preu la s’enduien, i l’amo tot content per no haver-la de tornar a ca seva. Na Margalida Guillemona, ca sada amb en Miquel Feleu, estaven a son Gorgut de na Fumeta i hi tenien tota classe d’aviram. Na Margalida el duia a vendre al mercat de Pere Garau, però amb la producció pròpia no en tenia a bastament per atendre la demanda dels clients i es va dedicar a comprar totes les partides que li oferien els veïnats o la gent del poble. També hi havia en Miquel Perís, casat amb na Costitxera, que per la dècada dels anys vuitanta anava amb el cotxe particular a vendre al mercat de Pere Garau i encara que al corral cria-

Ferreteria de Sant Joan de 8:30h a 13h i de 15h a 20h dissabtes horabaixa OBERT c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan Tel: 971 52 65 33

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 10

mel i sucre va pollasrtres i conills, també es dedicava a comprar-ne, ja que a més dels clients habituals ne tenia també un d’especial que n’hi tenia comanats cinquanta per setmana. Joan Barceló Mesquida, casat amb na Catalina Carlos, tenien les animals a la caseta d’Hortella. anaven al mercat amb el cotxe particular i en Joan va fer una gàbia a mida per al Citröen i a baix hi posava l’aviram i a dalt la fruita i les hortalisses. en Mateu Tixedor era un bon cercador de blaves i esclatasangs, i de tota casta de bolets comestibles, i també de cames rotges, espàrecs i caragols. la seva esposa, na Francisca Matas sastre, ho solia dur a vendre al mercat i a temporades també hi duia paners d’ous i aviram que criava al voltant de la torre del molí d’en Prudenci. N’antoni Perís de n’elionor Fidever també era un dels venedors que va anar molts d’anys al mercat de les avingudes i després al de Pere Garau per vendre els seus productes agrícoles i també ous i aviram que criava al trast de ses roques. a dia d’avui, el matrimoni format per na isabel Matas Mas i en Joan de son Fluixà tenen un centenar de gallines ponedores a la caseta de son Duran, gallines que van renovant en tres tongades per tal de tenir ous tot l’any. aquests ous els duen ja comanats al Mercapalma i tot i que el seu

Miquel Barceló Antich, Perís.

Francisca Matas Sastre, esposa d’en Mateu Tixedor.

Isabel Matas Mas, casada amb en Joan Barceló Morey.

plat fort són les hortalisses, tenen clients que, segons paraules d’en Joan, tenen doblers i el paladar fi

i aprecien més els ous fets a la pagesia, més cars que els de granja.

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 11

mel i sucre

Per les terres de la Comuna (i ii) investigació

l 1816, a instàncies del real Convent de les monges de santa Clara, s’efectuà a sant Joan una capbrevació de totes les terres tengudes en alou i directe domini per dit convent. la motivació no era altra que la recaptació dels censos alodials. la capbrevació, efectuada pel notari Gabriel Nadal,1 es du gué a terme a sant Joan entre el 21 i el 29 d’agost d’aquell any. Cal dir que, anteriorment hi havia hagut d’altres capbrevacions, una efectuada el 1758 pel notari Cristòfol Fonollar, i altre el 1773 pel notari Gaietà Feliu, ambdues fetes a instàncies del mateix convent. la importància d’aquesta documentació, toponímicament parlant, rau en el registre del noms de lloc de moltes de les finques capbrevades, l’anomenada microtoponímia o toponímia menor, la gran majoria autèntics fòssils, però que a través dels propietaris i els confrontants consignats a la capbrevació es pot fer, en molt de casos, un seguiment gairebé individual, possibilitant resseguir el rastre d’una finca i situar els topònims d’una manera precisa. altre aspecte interessant és el de la mal-

Toponímia dels segles XVIII-XIX FraNCesC CaNuTo Bauçà nomenació, ja que la gran majoria de propietaris capbrevats, registren el malnom i la seva filiació. 1. ACTA O MODEL DE CAP BREVACIÓ Transcriurem a continuació el model del document redactat pel notari Gabriel Nadal. N’hem triat un, a l’atzar, en el qual podem constatar el tipus d’informació registrada: Dia vint y dos del mes de agost del añy de la Nativitad del señor mil vuitcents y setze. en la vila de sant Juan del reyne de Mallorca: Conparegué devant de mi Joseph Villalonga notari y testimonis infrascrits, Maria Gayà àlias reull, muller de Gabriel Bauçà àlias Vicari, filla de Guillem y de Juana Bauçà, conjugues difunts, natural y vezina de esta vila. la qual mediant jurament que prestà a Déu Nostro señor y a una señal de Creu en mà y poder de mi el notari infrascrit: Denúncia tenir y posseir una pesa de terra de tenor de mitge quarte-

rada dita lo albarcoquer, situada en el terme de la present vila, tinguda en alou y directe domini del real convent y monjas de santa Clara de Palma, a mercé de lluisme y presentació de fadiga dins deu dias. afronta de una part ab las Comunas de la present vila, de altre ab terras de Juan Bauçà Pastor, de altre ab terras de Matheu rosselló y de altre ab terras de arnau Munar. la qual té y posseiex en virtud de llegat particular a son favor fet per Juana Bauçà se mare en son últim testament que ordenà als deset setembre de mil vuitcents en poder de don Gaspar Joaquim riutord, nottari, validad per se mort seguida als vint dels matexos y publicat als nou mars de mil vuitcents y un, cuio llegat li feu dita Juana Bauçà se mare en virtud de facultad a ella conferida per Guillem Gayà, pare i marit respective de dita Bauçà y de la denunciant, conforme son últim testament que ordenà als tres janer de mil setcents norante y sis en poder de dit riutord nottari, validad per se mort seguida als set de les matexas y publicat als tret-

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 12

mel i sucre

SECTOR DEL PARCEL·LARI DE L’AMILLARAMENT DE L’ANY 1864, DELINEAT PER PERE D’ALCÀNTARA PENYA NICOLAU

se de dit mes y añy. Qui dit Guillem Gayà la matexa tenia y posseia en virtud de los títols calendats en la capbrevació que de la matexa feu dia sis setembre de mil setcents cinquante y vuit en poder de Pere andreu Mercadal, comisionat de Cristòfol Fonollar nottari de hont prometé no aliener dia terra en perjudici de los drets dominicals de dit real convent y monjas de santa Clara en pena de deu lliuras moneda de Mallorca, aplicadoras conforme stil baix la obligació de tots sos béns mobles e immobles, presents y venidors. y axí lo denuncià y firmà dita Maria Gayà, essent presents per testimonis a este efecte requirits don Guillem Mayol y don Juan Gayà preveres, vezins de esta vila, de tot lo qual don fe. Per don Gabriel Nadal, nottari, signa Joseph Villalonga , nottari.2 si la persona capbrevada tenia més finques, s’afegia altre paràgraf per a cada una de les propietats, que començava així: “Ítem

denúncia tenir y posseir altre pesa de terra dita....” i a continuació s’afegia tota la informació respecte de la situació, confrontants, de qui l’havia heretada o adquirida, el nom del notari etc. 2. LA TOPONÍMIA REGISTRADA les terres capbrevades pel notari Gabriel Nadal, el 1812, estaven situades a diferents indrets del terme. la zona més extensa correspon a la banda de la desapareguda Comuna de sant Joan i zones limítrofes, és el cas del Colomer, el Pou Comú, Molí d’en Foc i la Creu del Coll (a cada banda de l’antic camí real o carretera de Palma, on es localitza el gruix de topònims: l’albercoquer, na Perotina, la servera, la Gavarrera, el Carritxó, el Carritxeret i la sort llarga). altra zona capbrevada, és la de son Niell, amb peces de terra situades suvora el camí de sa Bas-

tida, camí de sineu i Binifarda. Finalment, la zona dels Molins: l’era Vella; cases molí i trast de ramon Gayà [Carritxó]; molí d’en Tronca; l’era; molí de vent de Guillem Barceló, Toni andreu; les Casotes; camí de Consolació; passatge de ramon Gayà, moliner; moli de vent de Bernadí Font, Tronca; el carrer Forà; els Molins; camí de Felanitx; camí dels Moliners i na Juaneta d’en santos o d’en santus. 3. LA TOPONÍMIA DELS CONFRONTANTS DE LA COMUNA Veurem a continuació, tot seguint l’orde alfabètic, alguns dels topònims localitzats als voltants de la Comuna, especialment els situats a la banda dreta de l’antic camí real o carretera de Palma. Coneixerem qui eren els propietaris, l’extensió de la finca i els seus confrontants. a remarcar, la pervivència de l’article neutre lo,

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 13

mel i sucre avui inusitat. els que hem pogut localitzar, els citam amb el número del parcel·lari de l’any 1864 de Pere d’alcàntara Penya: 1. alBerCoQuer, lo Dues peces de terra, una de mitja quarterada i altre d’1 quarterada, són anomenades amb aquest fitònim al·lusiu als arbres de l’espècie armeniaca vulgaris. – Maria Gayà Bauçà, reüll: [...] Denuncià tenir y posseir una pesa de terra de tenor de mitge quarterada dita lo albarcoquer situada en el terme de la present vila. afronta de una part ab las Comunas de la present vila, de altre ab terras de Juan Bauçà, Pastor, de altre ab terras de Matheu rosselló y de altre ab terras de arnau Munar [...]. (Vegeu parcel·la núm. 368. – Joan Company Barceló [Barber]: [...] Ítem denuncià tenir y posseir una quarterada de terra, poch més o menos, de pertinèncias de tres quarteradas ditas lo albarcoquer situada en el terme de de la present vila. afronta de una part ab camí real qui de esta vila va a Palma, de altre ab terra del denunciant infra capbrevadora, de altre ab la Comuna de esta vila y de altre ab terras de Matheu rosselló [...]. (Vegeu parcel·la núm. 370). 2. Creu Del Coll, la amb aquest nom són conegudes la majoria de les finques situades a la banda dreta i esquer-

ra de la carretera de sant Joan a Palma. Fan el nom d’una antiga creu de terme, la qual estava situada molt prop de la depressió o coll orogràfic, situat entre les terres de la Comuna i l’inici de la costa del turó de son Juny (la creu actual, coneguda com la Creu de ses roques o Creu d’en Marçal, és la que estava situada a davant l’ajuntament, al cantó del carrer de Petra).3 – Magdalena Jordà Gelabert: [...] Denuncià tenir i posseir una pesa de terra de tenor de mitge quarterada poch més o menos o se verá lo que és, anomenada la Creu del Coll, situada en el terme de la present vila. afronta de una part ab camí real qui va a Palma, de altre ab terras de don Matheu rosselló, de altre ab terras de Maria Gayà, reüll y de altre ab terras de Juan Bauçà, Pastor [...]. (Vegeu parcel·la núm. 369) 3. ColoMer, lo / ColoMer, el És un topònim viu, el qual identifica una sèrie de bocins de terra de petita extensió, situats entre el carrer des sol i el carrer del Mirador, tots ells veinats de la Comuna (vegeu els números H113, H-114, H-115, H-118, H-119, H-120 i H-121 del parcel·lari). – Joan Company Barceló: [...] Denuncià tenir i posseir un cortó de terra situat en lo terme de dita vila en el lloch dit lo Colomer. afronta de una part ab via públi-

ca, de altre ab casas y corral de Juan antich, de altre ab terras dels hereus de Guillem Nicolau y de altre ab terras de las matexas pertinèncias de Joan Gayà, Foch [...]. Ítem denunciá tenir y posseir de reber denou lliuras moneda de Mallorca, censal reservatiu de Juan Gayà, Foch, que este té obligació de fer y prestar annualment al denunciant dia primer agost per un molí de vent, casas y porció de terra de tenor de un cortó y mix o se verà lo que és, situat en el terme de la present vila en el lloch dit el Colomer. afronta dita terra, casas i molí de vent, tot contiguo de una part ab la Comuna de altre ab terra de rafel Nicolau, ab terra del denunciant, ab terra de Cosme Mas, moliner, ab terra de antoni Puig, fuster, i ab terras de Francesch Bauçà àlias Cotà [...]. – Mateu Bou Font: [...] Denuncià tenir y posseir una pesa de terra de tenor mitx cortó poch més o menos o se verà lo que és, situada en el lloch dit el Colomer. afronta de una part ab terra de Juan Bou, donat de Consolació, de altre ab terra de Guillem Bauçà, Vicari, de altre ab terra de Guillem Font Nicolau, Poll, y de altre ab la Comuna de esta vila [...]. – Guillem Font Nicolau, Poll: [...] Denuncià tenir y posseir un cortó y mix de terra situada en el terme de esta vila y en el lloch dit el Colomer. afronta ab terra de Juan Compañy, ab la Comuna, ab

Sobrassada pagesa feta amb porcs matancers de Sant Joan Carrer de la pau, 20 Sant Joan sacaldera@sacaldera.com

tel. 971 52 64 30 horari de venda de 7 a 15 h

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 14

mel i sucre terra de Joan Gayà, Foch, y ab terra de Juan Bou [...]. 4. ColoMiNa, la ens trobam davant d’un preciós supervivent del llatí condominia, plural de condominium, mot que té aquestes accepcions arreu del domini lingüístic català: ‘terra que es té en copropietat’, ‘camp lliure d’impost’, ‘camp anex a una vila’. el català del continent registra les variants coromina, condemina, conamina, condomina.4 es tracta doncs, d’una joia filològica, no localitzada fins ara a Mallorca. aquest mot s’ha convertit en llinatge i té una multitud de variants arreu del domini: Coromina, Conomina, Condomina, Conamina, Condamina, Condeminas, Condomines, Conomines, Coromines, Coremines, Corominas, Colomina, Colomines, Cormina, Cormines, Curmina, saconomina.5 està clar que el mot Colomina, localitzat en el document que transcriurem a continuació, fa referència a la Comuna de sant Joan, un dels confrontants de la peça de terra capbrevada propietat del moliner Foc (vegeu la finca H-113 del parcel·lari): – Joan Gayà Company, Foch, moliner: [...] Denuncià tenir y poseir un molí de vent amb unas casas y una porció de terra de tenor de un cortó y mitx o se verà lo que és, tot contiguo, antes de

SECTOR DEL PARCEL·LARI DE L'AMILLARAMENT DE L'ANY 1864 DELINEAT PER PERE D'ALCÀNTARA PENYA (La parcel·la núm. 379, de 9 quarterades d'extensió, són les restes de l'antiga Comuna de Sant Joan)

major extensió situat tot en el terme de sant Juan en el lloch dit el Colomer, tingut en alou y directe domini del real convent de santa Clara, a merced de lluïsma y presentació de fadiga dins deu dias y sots dits alous és tinguda a la prestació annual de denou lliuras cens al for de tres per cent al

Cooperativa Agrícola

SANT JOAN Tota casta de productes per al camp a bon preu Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

primer agost al Honor Juan Compañy y conobligat al de sis sous cens alodials e inquitables pagadors al matex convent al dia y festa de la Natividad del señor que tenen obligació de pagar los hereus de Guillem Nicolau per terras de las matexas pertinèncias; afronta de una part dit molí y tot

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 15

mel i sucre lo contingut ab la Colomina de dita vila, ab terra de Guillem Nicolau, ab terra de Juan Compañy de las matexas pertinèncias, ab la terra de Cosma Mas moliner [Molí d’en Belos] ab terras de antoni Puig, fuster, [Ca ses Tronques] y ab terras de Francesch Bauçà àlias Cotà, tot de las matexas pertinèncias. el qual molí de vent y lo damés contiguo ja citat té y poseiex en virtud de los títols calendats en capbrevació que féu en poder de don Gabriel Nadal, notari [...]. 5. GaVarrera, la Gavarrera o roser bord, és el nom popular de la planta rosàcia de l’espècie rosa canina, arbust que es fa alt d’un a dos metres, de branques robustes armades de punxes fortes i ganxudes, i que fan les flors rosades o blanques i el fruit oblong vermell que conté uns granets que en contacte amb la pell produeixen coïssor.6 aquesta peça de terra ja la trobam documentada a l’estim de l’any 1578: Domingo Bauçà, la sort de la Gavarrera, dues quarterades alou de santa Clara, 210 lliures.7 Quatre santjoaners denunciaren posseir terres amb aquest nom: – Joan Company Barceló: [...] Ítem denuncià tenir y posseir un cortó y mix de terra agregada a la de sobre cabrevada, dita la Gavarrera. afronta de una part ab camí real qui va a Palma, de altre

ab terras del denunciant de sobre cabrevadas, de altre ab la Comuna de la present vila y de altre ab terras dels hereus de Francesch Bauçà, Cotà, [...]. – Maria Bauçà Barceló, Cotà: [...] Denuncià tenir y posseir una pesa de terra de tenor de mitge quarterada situada en el terme de la present vila en el lloch dit la Gavarrera. afronta de una part ab camí real qui va a Palma, de altre ab terras de Juan Compañy, de altre ab la Comuna de esta vila y de altre ab terras del denunciant [...]. – Jaume Fiol Matas, Donat: [...] Denuncià tenir y posseir un cortó de terra de nombre de mitge quarterada, situada en el terme de esta villa en el lloch dit la Gavarrera. afronta ab terra de Maria Bauçà, Cotà, ab terra dels hereus de Juan Xendoy, ab camí real qui va a Palma y ab la Comuna de esta vila [...]. (Vegeu parcel·la núm. 373) – antoni Bauçà salom, Fraró: [...] Denuncià tenir y posseir per indivís una pesa de terra de nombre de tenor de un cortó, situada en este terme en el lloch dit la Gavarrera. afronta ab camí real qui va a Palma, ab terra de Maria Mas, ab la Comuna de esta vila y ab terra de don Pedro orlandis [...]. (Vegeu parcel·la núm. 376 i 377). 6. PeroTiNa, Na Conegut actualment com Ca na Perotina, segons les fonts

orals, és un topònim que fluctua sobre algunes peces de terra, les quals eren propietat dels santjoaners ja traspassats, l’amo en Miquel des Pujol, Francina aina de son Cucuí i en Guillem Puig. És un nom de lloc que ja el trobam registrat en el cadastre de l’any 1665. – Guillem Bauçà salom, Vicari: [...] Denuncià tenir y posseir una quarterada de terra anomenada ne Perotina, situada en el terme de la present vila. afronta de una part ab terras del señor antoni Fiol, de altre ab terras de ramon Bauçà, Morey, de altre ab terras de don Miquel socias de Muntuïri y de altre ab terras de Pere antoni Bauçà riutort [...]. Pels confrontants citats al document sembla que aquesta finca estava situada devora la sort llarga (vegeu el punt 9). 7. Pou CoMÚ, el són terres que fan el nom del pou homònim, actualment desaparegut, situat a dins les terres de la Comuna. – llorenç Barceló Jordà, Pagès: [...] Denuncià tenir y poseir una pesa de terra de tenor de mitje cuarterada poch més o menos situada en lo terma de la present vila en lo lloch dit el Pou Comú. afronta de una part ab terras de Margarita Nicolau, viuda de Guillem Gayà, ab la de ayna Jordà, viuda de Cosme Mas, ab la dels hereus de Guillem Nicolau, àlias

OFICINA 0041 c/ de Palma, 16 Sant Joan Tel.: 971 858 514 971 858 521

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 16

mel i sucre

8. serVera, la Fa referència a l’arbre de l’espècie sorbus domestica. Pel que sembla, tot seguint els confrontants que veurem a continuació, la finca estava situada a devora l’antic i desaparegut revolt d’en Pastor, al començament de la carretera de sant Joan a sineu: – Joan Bauçà Fiol, Pastor: [...] Ítem denuncià tenir y posseir una quarterada de terra dita la servera situada en el terme de esta vila.

afronta de una part ab lo camí real qui va a Palma, de altre ab camí real qui va a sineu, de altre ab la Comuna de esta vila, de altre ab terras de Maria Gayà reüll y ab terras dels hereus de arnau Munar [...]. (Vegeu parcel·la núm. 367). un document de l’any 1864 registra que per mor d’una epidèmia de còlera, l’ajuntament va decidir que a la caseta ubicada en aquesta finca, propietat aleshores de Miquel Bauçà, Pastor, s’instal·làs la màquina fumigàtoria per tal de desinfectar els gèneres i articles de consum, procedents de Palma i altres pobles infectats per l’epidèmia.8 9. sorT llarGa, la És una peça de terra situada a la Creu del Coll, a la banda esquerra de la carretera de Palma. Com el seu nom indica, és de forma allargassada i està situada al costat del molí d’en Calderer. – Maria Gayà, viuda de antoni

PLANTERS

Fusteria en general i mobles de cuina Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

Bauçà, Morey9: [...] Denuncià tenir y posseir una pesa de terra de tenor de una quarterada dita la sort llarga, are la Creu del Coll, situada en este terme. afronta ab camí qui va a Palma, ab la terra de don Miquel socias de Tagamanent, ab terras de Guillem Bauçà, Vicari, ab terra del señor antoni Fiol, ab terra de don Joan Bauçà, prevere y ab terra de Juan Bauçà riutort [...]. Notes 1. arxiu del regne de Mallorca, protocol N-253. 2. arM, protocol N-253, f. 21, notari Gabriel Nadal. 3. Fa el nom de Guillem Barceló Font (n. 1800c) Marçal. estava domiciliat al carrer Major, a davant l’ajuntament. Fou regidor síndic el període 18441846. 4. Vegeu DCVB, s.v. Coromina. 5. Vegeu: Francesc de Borja Moll (1982). els llinatges Catalans. Col·lecció els Treballs i els Dies, núm. 23. Palma. Pàg. 190. 6. DCVB, volum Vi, pàg. 237. 7. Vegeu: rosselló Vaquer, 1985: 102. 8. Vegeu: Gayà Galmés, ramon. 1946. “amenazados los pueblos de Mallorca por el cólera...”. a Documenta, pàg. 474. 9. Morei és el malnom d’aquesta família benestant, actualment extingida, la qual estava domiciliada al carrer Major, a l’edifici conegut com Ca ses Moreies o Posada dels Calderers.

NICOLAU

Nicolavet y ab las de Guillem Nicolau [...]. – antonina aina Nicolau, viuda de ramon Gayà, i Climent Gayà, mare y fill: [...] Denunciaren tenir y poseir per indivís una pesa de terra anomenada el Pou Comú de tenor de mitje cuarterada poch més o menos situada en lo terma de esta vila. afronta ab terra de Pere Bauçà, Pubil, ab la de antoni Mayol, ab la de llorenç Barceló y ab la de Pere Jocef Gayà [...].

ORNAMENTALS

Producció i comercialització de plantes i planters ornamentals i hortícoles e-mail: plant.nicolau@teleline.es Tel.: 971 56 03 46 Fax: 971 56 07 19 Cra. de Vilafranca, km 3

o u @ w e b http://www.melisucre.cat/ l’actualitat al dia

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 17

mel i sucre

frases fetes

Gran desengany, gran lliçó, encara que deixe dany JoaN sasTre JoaN

rase d’origen valencià, indica el fet que es poden extreure més ensenyances de les coses que ens van malament que de les que ens van bé. Qualsevol projecte personal o col·lectiu precisa d’una feina prèvia de preparatius acord amb la seva mida. aquests preparatius seràn més o manco laboriosos en funció del número de gent que hi faci feina, dels seus recursos i de la seva capacitat organitzativa. Mentre s’hi fa feina, si el grup s’entèn i es va avançant al ritme

previst, es van consolidant les espectatives positives, i es va entreveient de cada vegada més la possiblitat d’assolir l’objectiu. si al final s’assoleix, es desferma l’eufòria, i normalment s’obliden els errors comesos, cosa que fa que el grup abaixi la guàrdia deixant oberta la possibilitat de multiplicar els errors. i si no s’assoleix, es produeix un gran desengany, que hauria de derivar en un anàlisi del per que: veure què ha fallat, i si es deu a circumstàncies externes al grup, per tant de difícil control, o a possibles errors comesos que

s’haurien de corregir en futures escomeses. aquest mes hi ha hagut eleccions, i els resultats han acontentat uns grups i n’ha decebut uns altres. Per tots s’hauria d’imposar un temps de reflexió: els qui es senten victoriosos han de decidir com administren a partir d’ara la seva victòria, i els qui no, han d’analitzar a veure què ha fallat en la seva estratègia, però l’objectiu de tots plegats ha de ser tirar socialment endavant la part que ens pertoca, des de l’àmbit on els resultats i les circumstàncies ens hagin emplaçat.

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Página 19

mel i sucre – Per una persona nascuda a Munic no és excessivament tranquil? – Pens que la vida té diferents etapes, en altres etapes jo he assistit a concerts, festes, actes culturals... ara tenim el que necessitam pels nostres fills. – Has tengut facilitat per integrar-te? – És fàcil integrar-te si tu vols, especialment si tens fills i un ca. Parles amb els pares que tenen fills com tu, treballes amb l’aMiPa i amb les persones que tenen un ca també i parles. – referent a la llengua que parlam aquí, t’ha estat fàcil? – He de dir que jo tenc facilitat per les llengües. Però quan vivíem a Palma ja vaig estudiar català, tenc el nivell a. a sant Joan el català que es fa pels pares del Col·legi Públic és de nivell inferior al que jo necessit. a casa se guim els estudis dels nostres fills i els ajudam. Vull dir que estam en contacte amb la llengua directament i diàriament. – Com ens veieu als santjoaners, és veritat que els mallorquins som més reservats, que a altres comunitats? – si és veritat que són tancats, però a mi m´han ajudat molt els santjoaners. També els veinats de casa. Quan vivia a ca na ramoneta, n’antònia Beina i jo ens férem molt amigues, cada dia ens intercanviàvem coses. – i els teus fills estan ben integrats? – Vull dir que a sant Joan hi ha classes, encara que des de l´escola es faci un gran esforç per a la integració i l’educació per a la igualtat. No es tractat igual un que viu a sant Joan si és d’origen alemany o europeu, el que arriba de sudamèrica i no parlem dels d’origen magrebí. Moltes gràcies Nicole per ha ver accedit a contar-nos la teva experiència com a nova sant joanera.

opinió

’imagines estar ara mateix en una platja amb l’arena blanca mentres l’aigua et va repassant el perfil del teu cos suaument?... t’ho imagines?... t’imagines notar entre els dits dels peus un poquet d’areneta? estar suaument a l’arena mentres l’aigua refrescant t’absorbeix?... mentres sents el desig i el plaer de les ones? idò aquí és on vull que viatgis, però abans vull que sàpigues que: aquesta nit he fet una repassada al Món i la meva ment pornogràfica s’ha fixat amb que a Fukushima 3 treballadors i 2 bombers es moren per la radiació a la que han estat exposats... al sant Joan Ce li suspenen un partit perquè els seus seguidors ultres boten al camp i a la grada hi ha més gent insultant els contraris que al bar de sant Joan que es fa un dia de passió escoltant gloses mallorquines i catalanes. al diari que hi ha a la barra del bar surt una opinió brutalment encertada d’una exputa que ens diu que a la societat ja no hi ha reflexió... només hi ha opinions, escàndols. Volia que sabessis això abans de tornar-te a dur al paradís. Volia que sabessis quin és el punt on ens trobam... sempre dic que hi ha dues coses claus que hem de fer com a societat (la teoria del mapa)... estam perduts... primer, miram on som... segon, miram a on volem anar. solucionar a on sóm me pareix impossible... perquè són massa anys de pornografia mental. Però saber a on volem anar, sé

A on vull que siguis es Col·leGa (JauMe alBerT Miró Gayà) que és possible, és real... i que ho farem!!! Perquè personalment crec en tu... crec en una societat millor a on tu i jo siguem crítics amb els que tenen més poder i no amb els que en tenen menys... a on tu, jo i els altres vegem que el futur s’aixeca en forma de tolerància als que no són com nosaltres i als qui tenen menys que tu i que jo... i ho farem!!! sabem del poder de l’amor i del sexe com a font de solució de molts dels nostres problemes... sabem que hem de follar més... i ho farem!!! sabem que volem ser en aquella platja que hem anat abans... però no hi volem ser de qualsevol manera... hi volem estar relaxats sabent que hem fet tot el que havíem de fer com a persones. Hi volem ser, volem estar a la platja en pau amb nosaltres, com a persones, sabent que l’amor és la nostra font de inspiració. T’ho imagines??? T’imagines estar ara mateix en aquesta platja amb l’arena blanca que t’he dit abans. Mentres l’aigua et va repassant el perfil del teu cos suaument?... t’ho imagines?... t’imagines notar entre els dits dels peus un poquet d’areneta?... no t’agradaria? estar suaument a l’arena mentres l’aigua refrescant t’absorbeix?... mentres sents el desig i el plaer de les ones? idò aquí és on vull que estiguis ara i seMPre!

mel371:mis298 25/05/11 12:25 Pรกgina 20

mel i sucre

mel371:mis298 25/05/11 12:26 Pรกgina 21

mel i sucre

mel371:mis298 25/05/11 12:26 Página 22

mel i sucre

dalt del turó Espanya, capital París. Tots els camins porten a Madrid. aquest és el llibre de Germà Bel on demostra fefaentment que l’obsessió continuada –des de l’establiment dels Borbons– de convertir Madrid en la capital única de l’estat espanyol, com París a França, té una sèrie d’elements primordials, un d’ells les comunicacions centralitzades a través de la priorització d’un esquema radial amb centre al Gran Madrid. No sé si és l’estaló més important, però sí el que millor serveix a la ideologia centralista i unitarista que va fixar el km 0 a Madrid des del qual tothom havia de partir, a través del “camins reials” finançats amb doblers públics. la resta de camins –després carreteres, autopistes i aeroports– anirien a càrrec de qui en tengués necessitat. aquest esquema sobreviu clar i llampant i ultra-caríssim. aDeNa gestionant els aeroports i el trànsit aeroportuari i l’aVe, el tren ràpid, en són exemples, segons J.l.ordóñez: “Construir l’aVe ha estat com bastir enormes catedrals ara que ja ningú va a missa”. Grans inversions per aconseguir dur gent de forma ràpida a Madrid, mega-estructures deficitàries que han de ser subvencionades constantment, i que després les perifèries de l’estat, com els habitants de les illes Balears, hem de pagar també el bitllet de qui hi viatja.

Balears capital París CliMeNT PiCorNell Diu A. Costas que G. Bel ha entès que la manera més eloqüent de posar en evidència l’obsessió centralista no és amb discursos, sinó repassant amb rigor la història de les infraestructures, amb capítols sobre les autopistes, l’aVe –la gran obra faraònica de l’espanya contemporània– i la gestió dels aeroports. el que costa cada quilòmetre d’aVe, amb la unió de ciutats per on circula poca gent, a la que -repetesc- pagarem el bitllet, converteix en patató (en no res) les petites inversions que fan, o que ens neguen i per les que ens barallam. la subseqüent ocultació de les xifres econòmiques no és sinó per tapar, per exemple, que son sant Joan de Palma paga les obres, també faraòniques, de Barajas, la qual cosa aboca les economies com la nostra a economies de tercera classe, fruit de la inversió prioritzada cap a aquestes idees. e Tot això constatat amb xifres per Bel, màster per la universitat de Chicago, investigador a Harvard i professor a la universitat de Cornell. els 100.000 milions d’euros que haurà costat tot el programa d’aVe és una xifra enorme, quasi com el rescat actual d’irlanda empantanegada per la crisi. i poca gent l’usa: tretze mil viatges amb l’aVe sevillaMadrid cada dia, per un parell de milions amb els trens de “rodalies”; trenta milions d’euros pot arribar a costar un km d’aVe! i

en tenim més que França i alemanya juntes, això sí, de forma radial madrilenya, abandonant el “corredor mediterrani”, l’enllaç amb França i europa, tot per una mania de situar Madrid a poques hores de tothom. ara es farà l’aVe ourense-Burgos que tampoc anirà massa ple, deixant de banda zones vitalistes de la perifèria llevantina només per seguir conformant el que ricard Pérez Casado anomena el “Pop central”. s’obeeix a un manament absolutament equivocat i malbaratador: Fer trens d’alta velocitat allà on no hi va quasi ningú i així, creuen, es desenvoluparan aquests llocs. en canvi on hi ha vitalitat econòmica, ja s’ho faran ells tots sols. aquesta forma d’actuar, desfressada i oculta per les xifres del finançament de l’estat, ha aconseguit unir a les illes Balears una plataforma diversa amb presència empresarial, que ha comprès que sense inversions en infraestructures es perd “el tren” del desenvolupament. Tot i que això ha significat acceptar un dels elements més preuats dels nacionalisme i l’independentisme polític, el furt dels recursos cap a Madrid per fer inversions ideològiques i de dubtós caire econòmic: el pop centralista. en tornaré a parlar més envant. e Un altre exemple clarivident és el de la gestió centralitzada amb un model ‘soviètic’, o ‘feixista’, del aeroports. als països demo-

mel371:mis298 25/05/11 12:26 Página 23

mel i sucre cràtics els aeroports i ports són gestionats per diferents models descentralitzats, per cambres de comerç, ajuntaments, regions, societats mixtes o empreses privades. aquí no. aeNa de forma quasi secreta els gestiona des de Madrid. Barajas l’any 2010 fou l’aeroport que més perdé (184 milions d’euros) i Palma qui més guanyà (44 milions). Quan es reclama un finançament just, i no només en el cas dels aeroports, la resposta ràpida i reduccionista, i no només de la dreta, és: “españa se rompe”. Què vol dir: “No volem deixar de fer els comptes nosaltres”. e La presentació del llibre de Germà Bel a la Cambra de Comerç de Palma, organitzada per l’institut i. Villalonga d’economia i empresa que impulsa l’euroregió de l’arc Mediterrani (euram) i que ha publicat el Llibre Blanc de les Infrastructures de l’Euram, va ser un acte curiós. No per la presentació de l’autor, impecable, sinó pel públic assistent. Hi havia associats de la Cambra, economistes, el president del Consell econòmic i social, gent de companyies aèries com Álvaro Middelmann, d’air Berlin, però també un bon gruix de persones que pertanyien al

món del nacionalisme i l’independentisme polític, representants del PsM, d’esquerra republicana i del lobby per la independència. Més curiós fou que el primer en intervenir –després del president de la Cambra de Comerç, d’acord amb les tesis de Bel– fos Middel mann –autor d’unes declaracions vexatòries contra l’ús del català als seus avions–, qui elogià Bel, es feia evident que hi havia coneixença. sembla, per tant, que la força dels arguments econòmics clarifica la irracionalitat políticaeconòmica-centralista? Forçant la ingenuïtat, l’eslògan España se rompe que podria ser compartit per molts dels empresaris i gent de dretes d’allà dins estant, ¿ja no deu servir per tapar les irracionalitats faraònico-madrilenyistes que posen en perill, eixutes de la inversió pertinent, el desenvolupament dels territoris com el nostre que allotgen parts vives de l’economia? i si això s’ha demostrat tan absolutament per les infraestructures ja ens podem imaginar per altres segments, des de l’agricultura a la cultura. i nosaltres, ens barallam pel patató. e “En diuen solidaritat, igualtat i eficiència i es tracta només de control polític” afirma G. Bel. Persisteixen models de gestió

amb arrels en les èpoques de control militar, quan, en aquests moments de competència, els aeroports són claus i decisius –i molt més a les Balears– per desenvolupar les potencialitats del territori al qual donen servei. la decisió de privatitzar una part d’aeNa no modificarà en res aquesta política. “Des dels Borbons, s’ha provat de convertir Madrid en la capital total a imatge de París, però els aeroports de lió o de Marsella no es gestionen des de París i el govern francès no té l’objectiu de connectar totes les capitals de província amb TGV i els peatges –a les autopistes– també es paguen a les que duen a París”. Durant la transició aquest control polític centralista era més soterrat, ara s’ha fet explícit i xulesc. “aquesta és l’ànima perversa que jau darrera el discurs de la recuperació de competències per part de l’estat, les propostes que van en aquesta direcció lluny de vetllar per la qualitat del sistema educatiu o del sanitari pateixen una obsessió malaltissa per reconduir les particularitats lingüístiques i culturals, ‘distorsionants de l’homogeneïtat d’espanya’. el resultat serà un país en el qual molts no ens sentiríem reconeguts (ens hi sentim encara?) i on veurien (no les hi veim ja?) menystingudes les nostres oportunitats econòmiques, socials i culturals”.

el personatge: Miquel Ferriol Company, el sen Pericàs 4 el món tradicional: el bestiar de cabestre 4 i les seccions habituals: resum de l’any agrícola, l’hort del padrí...

mel371:mis298 25/05/11 12:26 Página 24

mel i sucre

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny JoseP roiG EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011

Comentari al mes d’abril: el mes d'abril, seguint amb la tendència que presenta el 2011, ha tornat registrar una temperatura mitjana més elevada que la de l'abril de 2010. en aquest mes, però, la desviació ha estat considerable. aquest valor ha superat en 2'1 ºC la mitjana de l'any passat i ha estat la xifra més alta d'aquesta sèrie de quatre anys. llevat de la setmana de Pasqua i dissabte i diumenge del ram en què les temperatures baixaren lleugerament i el temps fou un poc inestable, durant la resta del mes hem tengut una meteorologia bastant tranquil·la, on les temperatures han presentat valors superiors als habituals. la pluviometria d'aquest mes ha estat molt escassa, 7,9 mm; molt inferior a la de l'abril de 2010 i la més baixa d'aquests darrers quatre anys per a aquest mes. els únics dies de pluja remarcable es produïren entre el Divendres sant i el diumenge de Pasqua. aquest ambient sec i de temperatures elevades s'ha reflectit tant en els valors mitjans de la humitat, del 69,9 %, inferior a la de l'any passat, com en els de l'evaporació, que ha estat bastant

Temperatura mitjana

GENER FEBRER MARÇ ABRIL

2011

2010

2009

2008

10 10,7 11,8 16,2

9,7 10,4 11,2 14,1

9,8 9,9 11,7 13,6

11,8 11,4 12,3 14,9

MES D’ABRIL

2011

2010

Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Humitat mitjana Pressió mitjana Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

16,2 ºC 26,3 ºC (dia 9) 9,6 ºC (dia 17) 7,9 mm 7,7 Km/h 53,1 Km/h (dia 4) NE 69,9 % 1015,14 mb 3,6 ml/dia

14,1 ºC 25,4 ºC (dia 27) 6,9 ºC (dia 2) 44,2 mm 6,9 Km/h 57,9 Km/h (dia 4) NE 74,8 % 1016,63 mb 2,8 ml/dia

MAIG 2011 (fins a dia 23) Temperatura mitjana Temperatura més alta Temperatura més baixa Pluviometria Velocitat mitjana del vent Velocitat màxima del vent Direcció del vent predominant Evaporació mitjana (evaporímetre Piché)

18,2 ºC 27,9 ºC (dia 14) 12,2 ºC (dia 4) 8,4 mm i (0,6 mm rosada) 6,8 Km/h 54,7 Km/h (dia 2) NE 3,9 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOAN ANY 2011

GENER FEBRER MARÇ ABRIL

Radiació solar (Wh/m2)

Energia generada (kWh)

Radiació/ Energia

Tª mitjana plaques (ºC)

66579 87842 114202 157392

5540 7220 8982 11500

12,02 12,17 12,71 13,69

10,7 12,8 14,5 21,07

Diòxid de carboni Petroli que es no emès (Kg) necessitaria (litres) 6094 7942 9880 12650

1385 1805 2246 3220

mel371:mis298 25/05/11 12:26 Página 25

mel i sucre

alta, de 3,6 ml/dia, superant la de l'abril de 2010. la velocitat mitjana del vent ha assolit el valor dels 7,7 Km/h. els dies de més vent s'han concentrat, sobretot, al darrer terç de mes; no obstant això, el cop de vent més intens es produí el dia 4 amb una velocitat de 53,1 Km/h. la direcció predominant ha estat de gregal, Ne. Comentari al mes de maig: Hem recorregut més de la meitat de la primavera, els dies s'han allargat molt i el sol incideix cada cop més verticalment al nostre hemisferi. Per això, l'atmosfera va acumulant dia rere dia més energia calorífica i aquest fet s'eviden-

cia en els valors de la temperatura. en aquest mes de maig han continuat ascendint de manera important i presenten valors també superiors als normals. Fins a la data les pluges han estat mínimes, 9 mm. sumam per tant dos mesos consecutius amb molt poca precipitació. la conjunció de temperatures altes i poca aigua ha fet eixugar la terra. els cultius de secà han anat perdent la verdor primaveral i ja rossegen de valent. la manca d'aigua en el darrer tram del cicle pot afectar negativament a la fructificació i producció dels cereals i altres cultius que depenen de l'aigua del cel en aquesta etapa. a la vegada, els cultius de regadiu precisen de reg continu per adaptar-

se a aquesta climatologia ja estival que convida als primers banys a la mar o a la piscina. Parc solar fotovoltaic en el mes d'abril s'han generat 2518 kWh més que en el març, com era d'esperar per l'augment de la quantitat de radiació solar. Va creixent igualment el número de Wh/m2 de radiació solar que es precisen per generar una unitat d'energia (de 12,02 Wh/m2 del gener hem passat als 13,69 Wh/m2 de l'abril); aquesta variació s'ha de relacionar amb la temperatura a la qual estan exposades les plaques, que ha anat ascendit de mes en mes en aquests període observat.

mel371:mis298 25/05/11 12:26 Página 26

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record aMaDor

De sa

Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: l’amo antoni Picornell “Climent”, que va ésser durant anys el porter del club de futbol de sant Joan. la foto està feta a principis dels anys quaranta, en un camp que hi havia provisional al barri del camp. aportació fotogràfica: antoni Picornell “Climent”. Fotografia 2: equip de futbol de segona regional de sant Joan en un partit celebrat a Porreres, al camp vell de n’Hereveta. Hi ha: antoni Picornell “Climent”, Miquel Jaume (de sineu), Miquel Company “Mena”, Pep Bauçà “escolà”, Martí Jaume “Putxo”, Paco Díaz (de Múrcia), en Pujol (d’andratx), Guillem Company, en Barreiros (de Galícia), Joan Bauçà “lligat”, en García i n’escamilla (d’oriola). aportació fotogràfica: Joan Bauçà “lligat”. Fotografia 3: Davantera titular de l’equip de futbol santjoaner. la foto està feta a principis dels anys seixanta, al camp del turó de son Juny. Hi ha: Joan Bauçà “Cotanet”, arnau Munar “Bronder”, arnau Gayà “Peremates”, Pep Mas “Pagès” i en real de sineu. aportació fotogràfica: Pep Mas “Pagès”.

mel371:mis298 25/05/11 12:26 Pรกgina 27

mel i sucre

mel371:mis298 25/05/11 12:26 Página 28

mel i sucre

passatemps

Mots enquadrats núm. 21 arNau MoraTiNos BorDoy

mel371:mis298 25/05/11 12:26 Página 30

mel i sucre

m CuINA D’AQuÍ I D’AllÀ m Licor d’anous verds saCraMeNT Ferrer

e tant en tant m’agrada fer licors casolans per gaudir amb la família o per convidar els amics. em queda pendent fer el patxaran; si algú sap d’algun aranyoner (Prunus spinosa), agrairia la informació. Ingredients a 1 litre d’alcohol comestible a 2 litres d’aigua a 1 quilo de sucre a 7 anous verds a 7 grans de cafè a guants de silicona. Preparació a Per seguir la tradició, els anous verds s’han de collir el dia de sant Joan. a Dins un recipient (millor si és un barral), amb l’a-

jut d’un embut, posar el sucre. - Tot seguit, abocar l’aigua i afegir els 7 grans de cafè. - sempre amb l’embut, incorporar l’alcohol. a Proveïts amb uns guants de silicona, perquè els anous verds taquen les mans, tallar els anous amb un ganivet i un martell, quatre o cinc trossos de cada un; ens han de passar pel forat del barral. a Deixar-los macerar un mínim de quaranta dies dins el rebost. a De tant en tant remoure el barral, perquè el sucre es mescli molt bé amb els altres ingredients. a Passat aquest temps, colar amb un drap, per evitar miques. Malgrat això, tots els sucs derivats de fruites solen fer una mica de baixos. a embotellar el suc, tapar amb taps de suro i etiquetar les botelles amb el nom i la data de preparació. a es pot consumir de seguida, però guanya amb el pas del temps.

mel371:mis298 25/05/11 12:26 Página 31

mel i sucre

agenda

Dies assenyalats

Efemèrides

Juny: l’ascensió (2), sant onofre (12), sant antoni dels albercocs (13), Corpus Christi (23), sant Joan Baptista (24), sant Guillem (25), sant Pere i sant Pau (29).

Juny de 1991 • les eleccions locals varen donar majoria absoluta a la coalició PP-uM (5 regidors), seguida del PsM (2), unió santjoanera (1) i arrels (1). el CDs no va aconseguir representació. Dos dies abans de les eleccions s’inaugurà la pista de tennis. • Va aparèixer la revista local Damunt Damunt. la confeccionava gairebé en solitari en Miquel Florit Huguet “de Cas sastre”. la revista Sant Joan, que havia durat més de vint anys va desaparèixer. • segons el padró, sant Joan tenia poc més de 1.600 habitants.

Horaris de tren aCTualiTzaT (07-2008) (en negreta, trens combinats amb autocar; entre parèntesis, hora de partida de l’autocar des de sant Joan) sant Joan - Palma Dies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38 (8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38 (13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38 (9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38, 14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38, 17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38, 9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38, 12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38, 17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38, 21.38, 22.38. Palma - sant Joan Dies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09, 10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09, 15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09, 20.09, 21.09, 22.09. Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04, 15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04, 20.04, 21.04, 22.04. sant Joan - Manacor Dies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59 (8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59 (12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59 (9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59 (13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25), 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59, 9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59, 12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59. Manacor - sant Joan Dies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22. Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22, 15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22, 20.22, 21.22, 22.22.

El mes “aigua de sant Joan, celler buit i molta de fam”. esperem que no sigui així, sobretot per la marxa que duim d’aigua enguany, però no se sap mai. Ha arribat l’estiu i ja no hi ha por als constipats. la fruita és a la plena: albercocs, cireres, prunes, melicotons... i a finals de mes les primeres figues flors. És temps de sega: faves, ordi, civada i blat. Per sant Joan és bon temps per sembrar lletugues i raves i planters de col. aquest mateix dia diuen que si sembren clavells a la sortida del sol i els reguen amb aigua de set pous en sortiran de set colors. (Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Ginard i a. ramis, a més d’altres informacions orals.)

el sol surt 1 juny 15 21 30 15 juliol

la lluna es pon

06.23 21.09 06.20 21.15 solstici d’estiu 06.23 21.19 06.32 21.15

1 juny

nova

quart creixent

plena

quart minvant

1 juliol

nova

Assistència mèdica

Ajuntament

Centre sanitari dilluns horabaixes de dimarts a divendres 8:00 h a 13:00 h resta d’hores i de dies PaC de Vilafranca

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h Biblioteca

Apotecaria

De dilluns a divendres: de les 17h a les 20:30h

de 9:30 h a 13:30 h de 17:00 h a 20:00 h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

diumenges dia 29 de maig sant Joan dia 5 de juny Vilafranca dia 12 ariany dia 19 Montuïri dia 26 Petra dia 3 de juliol Porreres

Juny de 2001 • el Diario de Mallorca va publicar fotos demostrant que en alguns punts de la carretera de sineu no hi havia prou amplada perquè passassin dos camions. es feien gestions perquè s’eixamplàs la carretera. una petita reforma que s’hi havia fet (un afegit de formigó que acabava amb un escaló) agreujava el problema. • la regidora de Cultura de l’ajuntament reconeixia a la premsa que la majoria de les activitats culturals de poble eren organitzades per les entitats i que l’ajuntament es limitava a donar suport. segons la nostra revista, el mal era que les subvencions no eren gaire generoses.

Casa del pare Ginard Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Telèfons d’interès Telèfon d’emergència 112 Bombers 085 / 971 55 00 80 urgències uVi 061 PaC (Vilafranca) 971 56 07 50 Centre sanitari 971 52 65 08 apotecaria 971 52 62 52 Policia local 630 98 35 92 Guàrdia Civil 971 56 00 27 Policia Nacional 091 ajuntament 971 52 60 03 Gesa 971 55 41 11 Centre meteor. 971 26 46 10 oCB 971 72 32 99

Mel Obra Cultural Balear - Sant Joan

Sucre Maig

2 0 1 1 - núm. 371

És l’hora dels pactes Mel

Sucre

O CB de Sant Joan • Maig / 2011 - n ú m . 3 7 1

PP 403 vots 3 regidors • AxSJ 356 vots 3 regidors CxI 278 vots 2 regidors •PSOE 123 vots 1 regidor