El cau dels Barrufets2016

Fins sempre!!

el cau dels barrufets

nĂşmero 63- juny 2016

actualitat

el cau del barrufets

Trencar silencis

A

quest trimestre els nens i nenes de l’escola han fet un seguit d’activitats sobre el so, el soroll i el silenci. El resultat d’aquestes feines les vam poder veure en l’exposició que es va fer a la biblioteca a finals del passat mes de maig.

També al mes de maig es va fer una xerrada a l’escola sobre el «bullying», el terme anglosaxó que es referix a l’assetjament escolar. Entre les diverses causes que faciliten l’existència d’aquest fenòmen a les escoles hi ha, precisament, el silenci dels testimonis d’aquestes accions. Uns silencis dels quals tots n’hem d’estar amatents per trencar-los i contribuir a superar aquests conflictes entre alumnes que poden acabar en desenllaç fatal.

No és qüestió de culpabilitzar-nos, ni d’assenyalar uns únics responsables d’un problema que té una dimensió polièdrica. És qüestió de ser conscients que, com en molts altres conflictes, els silencis esdevenen els principals aliats de l’enquistament de molts problema.

En els casos dels assetjaments escolars, el silenci es converteix en un dels elements indispensables per a la perpetuació d’aquest problema. El silenci dels testimonis o de les pròpies víctimes esdevenen els col·laboradors necessaris d’aquest tipus d’agressió.

Aquest silenci, al seu darrera compte amb un combustible per fer-se fort: les pors. Testimonis i agredits sovint opten pel silenci com a mal menor per a suportar les seves pors, siguin a un major escarni, en el cas de les víctimes, sigui per temor a esdevenir objecte de l’escarni de l’agressor, en el cas dels testimonis. I al seu torn, la por, segurament també sigui, en bona mesura, el motor a de les accions de l’agressor: la por a reconèixer les pròpies debilitats o mancances.

Per tot això el trencament dels silencis, la comunicació entre tots els membres de l’escola, nenes i nens, mestres, mares i pares, companys, etc, és clau per afrontar el conflictes com el «bullying». La capacitat d’escoltar-nos i de facilitar que els altres se sentin prou confortables per a expressar-se són elements imprescindibles per acabar amb qualsevol tipus d’acció d’assetjament.

Tot això és també vàlid per a qualsevol àmbit de la societat. Quants silencis del nostre dia a dia no són, en certa mesura, còmplices de situacions injustes? És evident que no podem pretendre resoldre d’una revolada tot allò que no funciona de la nostra societat. Però de ben segur que encarar les pors que tots tenim ens permetrà trencar molts silencis que aixopluguen el patiment d’altres persones.

Vencem les pors a reconèixer-nos com som, com a primer pas per assumir les nostres limitacions i aprendre a valorar la diferència en els altres. Segurament així estarem fent una notable contribució a una societat més oberta i justa. Expliquem sense temors allò que no funciona, trenquem el silenci davant del maltracte i la injustícia, sense por al que pugui passar, perquè no hi ha res més perillós que sucumbir al silenci que enterra el patiment d’algú altre. I això val per una aula, però també per un centre de treball, una llar, un barri, un poble o el món sencer.

Bon estiu a tothom!

número 63 - juny 2016

1

treballem INFANTIL

P3

el cau del barrufets

Enguany, a parvulari, vam decidir treballar el So i el Silenci a partir de dues propostes diferents.

Per tal de poder treballar el silenci i relacionar-lo amb una vessant artística, el dimarts 19 d’abril ens va visitar una mim al gimnàs de l’escola. Primer ens va fer arribar una carta a les nostres classes en la que ens explicava què havíem de fer: “Hola!

Us convoco al gimnàs el proper dimarts.

M’haureu de mirar molt bé si voleu entendre el que faré, ja que em mouré, però no parlaré.

Silenci haureu de fer si voleu passar-ho bé.”

Els nens i nenes després de veure l’espectacle de la mim van dir: - Aquesta noia no parlava gens.

- Ens va explicar coses però sense fer servir la veu.

- Parlava amb el cos.

- Havíem de fer molt de silenci sinó la molestàvem.

- Tenia tota la cara pintada de blanc.

- I els llavis vermells.

- I els guants també eren de color blanc, com la cara.

- Li vam fer un aplaudiment però sense fer soroll.

Tots i totes, P3, P4 i P5 ens ho vam passar molt bé mirant què feia amb els diferents objectes que portava, i en silenci perquè tot ho feia amb mímica, amb gestos, i no pas parlant. Anava vestida molt elegant, amb la cara tota pintada de blanc i els llavis vermells.

Un cop ja sabíem que ens podem comunicar i explicar coses en silenci, havíem d’investigar com podíem saber si estàvem utilitzant un to de veu elevat i que per tant ens molesta a l’oïda. Vam demanar a l’escola Auró de Barcelona si ens deixaven un dels seus semàfors acústics i el vam poder fer servir uns quants dies a les classes.

Primer ho van utilitzar els nens i nenes de P5.

Quan va acabar li vam fer un aplaudiment, això sí... silenciós!!!

2

número 63 - juny 2016

Parlant amb les criatures van dir: - Aquest semàfor s’assembla molt al semàfor que fan servir els cotxes per saber si es pot passar o no.

- Si està verd els cotxes passen, si està vermell no.

- Però si està groc vol dir que han de vigilar.

número 63 - juny 2016

3

treballem INFANTIL

P3

el cau del barrufets

Un cop posat en marxa com que tothom estava en silenci i expectant el semàfor era verd, vam descobrir com funcionava i vam anar a P3 a explicar-ho: “Aquest semàfor serveix, per si crides molt es posa vermell, però si crides poc es posa groc, i després si no crides es torna verd.”

Amb aquest semàfor els nens i nenes han pogut comprovar de forma objectiva que quan a l’aula pugem tots el to, el semàfor ens avisa que estem cridant i pot ser perillós per la nostra salut auditiva.

RACÓ DE LA VIBRACIÓ DEL SO: La intenció d’aquest taller era fer adonar als infants que sense ones sonores no hi ha so, i que aquestes viatgen per l’aire.

Ho vàrem fer a partir de cinc experiments: Xinxines i plat: fent sonar i escoltant la durada de la vibració.

Pot de llauna, globus i sorra: vàrem observar com saltaven els granets de sorra sobre la membrana feta de globus quan picàvem el pandero.

Llauna de galetes, film i crispetes: amb una llauna de galetes, i un film ben tensat també vam fer ballar les crispetes al tocar el pandero.

Diapasó: vam veure com al posar el diapasó a sobre de la taula el so es transmetia.

També vam poder notar com vibrava amb l’oïda i el tacte.

Els nens i nenes van dir: - Ens ha agradat tenir el semàfor perquè era molt divertit quan canviava de color. Quan cridàvem es posava groc i de vegades si hem cridat molt es posava vermell!

- El semàfor medeix els decibels.

- Decibel: podem saber si el so és fort o fluix. Els sons molt forts fan malbé el timpà.

- Quan cridàvem moltíssim sonava com un so d’ambulància.

- Tenia uns botons per encendre i apagar.

- El semàfor tenia cares: content, una mica trist i molt trist.

Pandero: amb la mà en el pandero hem notat la vibració del so que feia un altre company al tocar-ne un altre.

Per tal de treballar el So, vam organitzar els Racons de So i cada curs va fer els mateixos racons, de P-3 a P-5.

Els racons que ens van preparar la Maria, la Mariona, la Josefina, la Mayte i la Carla eren: - Racó de la vibració del so.

- Racó del mèmori.

- Racó del telèfon.

- Racó dels gots d’aigua.

A continuació us explicarem en què consistia cadascun. No us ho perdeu! Són molt divertits i els podeu fer a casa ben fàcilment!

4

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

5

treballem INFANTIL

P4

el cau del barrufets RACÓ MÈMORI SONOR El nostre objectiu és que els nens i les nenes identifiquin els diferents tipus de timbre (que és com el color del so), depenent dels materials, la forma o de com es produeixi aquest so.

Amb pots d’ous kinder i pots de plàstic opac (on no es veu el que hi ha), hi hem posat a dins diversos elements (cigrons, bales, sorra, clips...). Hem fabricat un joc de memòria, per tal de treballar la identificació dels sons, tot jugant a trobar les parelles només escoltant el so que fa cada pot quan l’agitem.

Els nens i nenes deien: - Picàvem el tambor i les crispetes saltaven quan picàvem a prop, i amb la sorra passava el mateix.

- Vaig tocar el plat de la bateria. Quan el tocava ressonava, i cada vegada més fluixet.

- Hi havia un plat que el picàvem i posàvem l’orella per sentir les ones.

- Jo tocava el plateret amb la baqueta gran, feia soroll.

- Jo he tocat el pandero i es movien les crispetes.

- He vist com anava el so per l’aire i arribava fins l’orella.

- Sentia les ones sonores de la bateria.

6

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

7

treballem INFANTIL

P4

el cau del barrufets

Un cop trobades les parelles, els nens/es fan hipòtesis sobre què hi pot haver dins de cada pot:

I després els obrim per comprovar-ho, la reacció es sorprenent quan veuen què és el que realment hi ha dins:

- SEMBLA SUCRE O SAL. - SEMBLEN PEDRETES. - HI HA JOGUINES PETITES. - AQUEST ESTÀ BUIT. - SONA COM PINCES.

- M’HA AGRADAT EL SO DE LA SORRA DE LA PLATJA. - AL PATI TAMBÉ HI TROBEM SORRA. - M’HA AGRADAT EL SO DE LA BALA. - LA SORRA SONA MOLT FLUIXET. - ELS CIGRONS SONEN MOLT FORT.

8

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

9

treballem INFANTIL

P5 RACÓ DEL TELÈFON

L’objectiu d’aquest racó va ser que les criatures experimentessin com les ones sonores es transmeten per l’aire i per una corda o fil.

Segons els grups, es va fer una petita introducció per descobrir que si estem lluny se’ns fa més difícil escoltar un so o soroll.

el cau del barrufets - “Els gots tenien un forat i una corda que arribava fins a l’altra got. Si tibàvem la corda, sentíem més bé el què ens dèiem, sinó no tant.”

- “ Hem descobert com passa la veu d’un costat a l’altre per la corda.”

Recull d’algunes intervencions mentre experimentaven: - “Si parlem fluix i estem lluny no ens sentim.”

- “Si movem poc el full , el full vibra poc i fa poc soroll.”

- “Si movem molt el full fa més soroll, ens podem posar més lluny il’escoltem” - “El so passa per l’aire.”

- “ Anava escoltant amb l’orella el so que feia la meva parella.”

- “ La corda del telèfon ha d’estar estirada i recta.”

Alguns grups, per introduir el tema van jugar al joc de dir una paraula a l’orella i escotar-la molt bé per poder-la passar al nostre company o companya.

Després d’aquesta petita comprovació vam presentar el nostre telèfon. Estava fet amb dos gots de plàstic amb una corda que tenia un nus que anava de got a got.

- “ Jo vaig veure que ho feia la Pepa Pig per la tele.”

- “Jo cantava una cançó i la meva parella escoltava, jo cantava fluixet i la sentia.”

Aquest és un resum de les converses posteriors que es van fer amb els nens i nenes.

- “Un nen es posava el got a la boca i l’altre a l’orella i llavors se sentia el què deia. Perquè el so passava per la corda.”

10

número 63 - juny 2016

- “ Hi havia dos gots i un fil i sentíem la veu. La veu viatjava pel fil.”

- “ Hi havia una corda amb dos gots, un a cada banda, un es posava el got a la boca i parlava i l’altre es posava el got a l’orella i escoltava. La veu va per la corda. Entra per un got, va per la corda i surt per l’altra got.”

número 63 - juny 2016

11

treballem INFANTIL

P5

el cau del barrufets

RACÓ DELS GOTS D’AIGUA L’objectiu de la nostra activitat en el racó de percussió era ajudar a fer entendre que les ones sonores es poden transmetre per molts mitjans, en aquest cas el líquid i l’aire, al mateix temps en que poden produir diferents tons (greu – agut).

En un primer moment no s’explicava la intenció o finalitat. Nosaltres produíem els sons i esperàvem que ells i elles arribessin a les conclusions esperades.

Copes sonores: Omplim amb diferents mides d’aigua una copa i cada cop provem de mullar-nos un parell de dits i el passem per la boca de la copa fent moviments suaus i rotatoris.

Podem comprovar que com menys aigua hi ha, sona més agut.

Es presentava el material i a partir d’aquí ells i elles pensaven i verbalitzaven el que succeïa.

Gots de vidre i aigua: Omplim sis gots amb diferents mides d’aigua i posades de menys a més quantitat de líquid i amb un palet de fusta els piquem i sentim que sonen de manera diferent.

El got amb menys aigua i amb més aire sona més greu, i el got amb més aigua i amb menys aire sona més agut.

- És perquè tens els dits mullats i seca la copa que pots fer sorolls.

- Quan poses l’aigua el dit tremola i la copa tremola i fa que vibri.

- Quan hi ha poqueta sona agut i molt fort.

- Quan més aigua, sona més greu.

- Quan menys aigua, sona més agut.

- Quan no hi ha res d’aigua hi ha més aire i sona molt fort.

- Els gots feien soroll si els tocaves amb un pal de fusta.

- No sonaven igual.

- He descobert que el got que hi ha molta aigua entrava menys aire.

- El got amb menys aigua sona més greu i el got amb més aigua sona més agut.

- S’assembla al xilòfon, fa les notes do, re, mi,...

Trompetes sonores: Fem una trompeta amb un embut de cartolina i una canyeta tallada amb forma de llengüeta.

Posem la boca ben endins per poder bufar ben fort i notem que la llengüeta ha de fer-nos pessigolles.

Arribem tots junts a la conclusió que l’aire al passar per la canya fa vibrar l’embut i fa que augmenti el so.

Després de fer bufar l’embut, ens posem el palmell de la mà al nostre coll i fem diferents sons comprovant que hi ha sons en què el nostre coll vibra (tremola) i d’altres en que no.

Cal tenir una bona bufera i molta traça.

CLASSE DELS CARGOLS, DELS PEIXOS, DELS BOMBERS I BOMBERES, DE L’ARC DE SANT MARTÍ, DE LES BRUIXES I BRUIXOTS I DELS DRACS I DRAGONES.

12

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

13

treballem INICIAL

1r

el cau del barrufets

SO, SOROLL I SILENCI...A SEGON

EL SOROLL

Quan les mestres ens van dir el tema del treball del monogràfic d’aquest curs vam quedar ben parats!

De so, en sabíem força, de soroll encara més i de silenci...quasi que el necessitàvem.

A la classe hem estat parlant de tot això i ara us explicarem el què hem dit.

Hem intentat entre tots i totes anar definint què volia dir cada cosa i quan sentíem una cosa o l’altra.

També hem anat veient i parlant on escoltàvem so,soroll o silenci i els espais quotidians on podíem sentir-los.

- És un so molt fort que molesta.

- Si hi ha molt soroll no podem escoltar els sons.

- Quan sentim un so que fa mal a les orelles i és desagradable.

EL SO - La música de la festa feia molt soroll.

- Com si anés a un concert del meu pare o al cinema.

- Els roncs del meu germà fan molt soroll.

- Els cotxes de la carretera de Sants fan molt soroll.

- Quan vaig a una discoteca.

- A la platja hi ha molt soroll quan la gent crida.

- Quan sents alguna cosa que no t’agrada.

- El soroll del filtre de la meva peixera ens molesta de vegades.

- Quan un nen o nena crida.

- Si poso el so de la tablet molt alt faig molt soroll.

- Al passadís d’educació infantil hi ha una mica de soroll.

- El so és parlar sense cridar.

- El so és una vibració.

- El so no molesta.

- El so és quan sents una cosa bonica, que t’agrada i és agradable a les orelles.

EL SO DE LA MUNTANYA I LA NATURA

EL SO DE LA MÚSICA EL SO I EL SOROLL DE L’ACAMPADA - Quan vaig al camp sento molts sons de la natura.

- M’agrada sentir el so dels ocells quan estic a la muntanya.

- Sento so quan sento música.

- Quan la mare talla la pinya.

- Els ocells que es senten al bosc és un so que m’agrada.

- Quan plou el sentim.

- Quan sentim el mar.

- L’ocell de casa meva quan canta fa un so molt bonic.

- Els instruments fan un so molt bonic.

- M’agrada anar a la platja i sentir el so del mar.

- Els picarols dels vestits dels diables tenen un so divertit.

- Al camp sents molts sons de la natura.

14

número 63 - juny 2016

EL SOROLL DELS VOLCANS

EL SOROLL D’UN NADÓ QUAN NEIX

número 63 - juny 2016

15

treballem INICIAL

1r

el cau del barrufets

EL SILENCI

A PRIMER PAREM L’ OÏDA

- És quan no hi ha cap so.

- El silenci ens relaxa.

- El silenci absolut no existeix.

- El silenci és quan no sentim res i estem tranquils.

- Quan dorms, per tu és el silenci.

- Quan no escoltes res és el silenci.

- Quan em fan un massatge.

- Quan vaig a una biblioteca hi ha silenci.

- Quan dormim hi ha molt silenci.

- Quan estic a la piscina fent el mort sento molt silenci.

- El meu so preferit és el riure.

- M’agrada el silenci quan dormo.

- M’agrada sentir els animals.

- M’agrada el soroll del riu quan hi ha corrent.

- M’agrada el silenci perquè puc pensar - M’agrada quan cantem a l’escola EL SILENCI DE LA BIBLIOTECA

A les classes de primer els nens i nenes hem fet moltes activitats per aprendre sobre el so, el soroll i el silenci.

Ens ho hem passat d’allò més bé i hem pensat que, potser, us agradaria saber el que hem fet. Aquí en teniu un recull: EN QUINS ESPAIS TROBEM SONS, SORROLL I/O SILENCI?

Al vestíbul de l’escola podeu veure els nostres treballs-

A la classe hem parlat molt d’on podem trobar o fer sorolls, sons o silenci (silenci relatiu perquè creiem que mai trobem silenci absolut). Entre tots hem fet un llistat molt i molt llarg: la biblioteca, el pati, el bosc, el mar, la guerra, els estadis esportius, els concerts, les festes, el llit, la cuina... Després, per parelles, hem decidit quin espai il·lustrar i han sortit uns dibuixos molt macos. Els podeu veure exposats.

CLASSE DE L’UNIVERS I ELS DINOSAURES

16

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

17

treballem INICIAL

2n

el cau del barrufets

OMBRES D’ANIMALS

ESBRINEM ELS SONS

Heu intentat fer mai animals amb les mans? Nosaltres com som veterinaris, veterinàries, conills i conilles, hem pensat que seria una bona idea intentar-ho i, sabeu què? És molt difícil!

A més hem jugat a esbrinar quins sons escoltàvem de l’ordinador. Eren sons d’animals de transports, de casa, d’instruments, del cos... Ha sigut molt divertit, alguns eren molt fàcils però hi havia d’altres que no coneixíem tots. El mes divertit ha sigut el d’un petó!

El cargol, l’ocell, el cocodril i el cranc han sigut els més fàcils però hi ha de més complicats com el gos o els conills, per exemple. Després de practicar una mica ens hem animat i hem inventat histories per grups, hem rigut molt.

MEMORY SONOR De ben segur que molts i moltes de vosaltres heu jugat alguna vegada al joc aquell on has de fer parelles d’imatges i on has de tenir molt bona memòria per recordar la posició de la peça. És un joc que ens agrada molt a nosaltres, a vegades juguem a la classe. Aquest dies també hem jugat però aquest cop no era suficient tenir bona memòria, aquesta vegada era imprescindible tenir també molt bona oïda. El “Memory” era amb sons! Hem construït el nostre propi “Memory sonor”. Voleu saber com? Doncs continueu llegint.

ELS SONS DE L’ESCOLA El que també hem fet, com si fóssim reporters sonors, és passejar-nos per la nostra escola i recollir sons per diferents espais: cuina, pati, passadissos, consergeria, gimnàs, escales... En petit grups hem gravat aquests sons que trobàvem i a la classe els nostres companys provàvem d’identificarlos. Havíem d’estar molt concentrats per descobrir tots els sons que amagava l’escola.

LA SAL BALLA!!

No ho us creieu? Nosaltres l’hem fet ballar a classe amb una de les nostres cançons preferides “Ain’t nobody”.

Qualsevol ho pot provar, només necessiteu un altaveu una mica potent, sal (o sucre), paper d’alumini (per recolzar la sal) i música, és clar. Heu de col·locar la sal a sobre de l’altaveu (amb el paper d’alumini), donar al “play” i... a ballar! És genial, ho heu de provar, a nosaltres ens ha agradat moltíssim.

El primer que vam fer és portar iogurts (buits), els vam decorar amb unes tires de paper de l’amplada del iogurt i les vam enganxar al voltant del pot. Després, vam fer una llista del que podríem posar a dintre i per parelles havíem de portar el mateix, segons el que els havia tocat portar, i la mateixa quantitat. Un cop a l’escola vam introduir a dins dels nostres pots el que havien portat i vam col·locar un gomet amb un nombre, el mateix per als dos pots, a sota del pot de iogurt. Per últim, vam retallar la tapa de cartolina per tapar el pot, la vam enganxar i, finalment, la vam decorar amb gomets.

Així que si voleu tenir el vostre propi joc sonor, ja sabeu com fer-ho.

ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT!!

CLASSE DESL CONILLS I CONILLES I VETERINARIS I VETERINÀRIES

18

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

19

treballem INICIAL

2n

el cau del barrufets

HEM DESCOBERT LES OMBRES XINESES A les classes de primer i segon hem descobert les ombres xineses. Alguns i algunes de nosaltres ja n’havíem vist però no n’havíem fet mai. Primer vam aprendre com es feien, amb què es podien fer, què necessitàvem...

Per practicar, vam fer-ne amb el cos, amb les mans, tot projectant les ombres a la pantalla digital, amb el llençol i una llanterna.

Cada classe va triar un conte per fer-lo amb titelles d’ombres. Una vegada fets els titelles i assajat el conte convidaríem a les classes de parvulari a veure la nostra obra.

Primer vam haver de pensar i dissenyar cada titella. Sobretot havíem de pensar que només es veuria la silueta i per tant havíem de fer-ho molt bé.

A les classes de P-3 i P-4 els hi van agradar molt els contes i les ombres i ens van aplaudir. Fins i tot ens van fer un: “Xip, xip , xip!!!”. Si voleu veure els titelles, els trobareu a la biblioteca de l’escola.

Van quedar uns titelles preciosos i a més a més ens feia molta il·lusió fer la representació.

Els contes que vam triar van ser:

20

Classe dels conills i conilles- “ELS TRES PORQUETS! Classe dels veterinaris i veterinàries- EN PATUFET Classe de l’univers- “LES SET CABRETES I EL LLOP” Classe del dinosaures- “DE QUÈ TÉ GUST LA LLUNA?”

número 63 - juny 2016

NENS I NENES DE CICLE INICIAL

número 63 - juny 2016

21

treballem MITJÀ

3r

el cau del barrufets

CÒMICS, SONS, SOROLLS I SILENCIS Les nenes i els nens de tercer, Pingüins i Egipte, us volem mostrar l’important que són per nosaltres els sons, els sorolls i els silencis. Per això hem fet uns còmics en els que expliquem històries relacionades amb aquest tema.

Són històries molt variades i que parlen de nosaltres mateixos i del món que ens envolta.

I les pluges també es poden transformar en una tempesta. El so del vent, la pluja i els trons de vegades fan por, però també són emocionants.

Ens passa que els sons els sentim sobretot a la natura...

El so que fa el mar també ens agrada, bé, si les onades no són molt grans. És cert que les onades fan un so molt bonic!!!

Ens llencem a un llac, a un riu, o a una piscina i sona: -Xaaf!!!! Un so molt refrescant ara que ve l’estiu.

Ens agrada el so de la pluja. Ens relaxa, ens ajuda a trobar la calma i a tenir una excusa per quedar-nos a casa i cuinar galetes. També podem sortir al carrer amb botes d’aigua i saltar dins els bassals

22

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

23

treballem MITJÀ

3r

el cau del barrufets

Però tornem a la ciutat. Quan els sons que sentim són desagradables en diem sorolls, i aquí tenim una bona mostra.

Així que no és estrany que alguns busquin moments de silenci.

Sí que de vegades és sorollosa la ciutat sí.

O que els hi agradi estar en espais tranquils i menys sorollosos, com la biblioteca.

I a més ens enfadem amb els veïns.

Aquests còmics us volen explicar els sons, sorolls i silencis que ens acompanyen en el nostre dia a dia. De vegades tenim al nostre voltant sons que ens acompanyen i sorolls dels que ens volem allunyar. Tots i totes necessitem silencis que ens ajudin a descansar i tenir calma per poder sentir-nos i escoltar-nos a nosaltres mateixos.

24

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

25

treballem MITJÀ

4t

el cau del barrufets MEDICIÓ DEL NIVELL SONOR

Una altra activitat que va fer l’alumnat del Cicle Mitjà és mesurar el nivell sonor de diferents espais de l’escola i també de diferents zones del barri properes a l’escola. w Els resultats es van passar en uns gràfics que ens han permès fer una valoració i donar diferents opinions sobre el que s’ha observat: S’han fet dos gràfics, els de quart el dels voltants de l’escola i els de tercer d’espais de dins de l’escola.

PARLEM DEL QUÈ HEM FET: w Per t aules també vam dibuixar el gràfic. Les mesures eren punts en el gràfic que uníem amb línies ajudats d’un regle gran. Primer vam fer les línies amb llapis i després les vam repassar amb pintura. Cada línia amb un color diferent. w Les línies del gràfic pugen i baixen w Quan mesuràvem el nivell de so de la classe vam veure que variava bastant. Depenia si estàvem escoltant, treballant o parlant entre nosaltres. w L’aula de música no canviava perquè sempre estava buida w La mesura del carrer Demòstenes, com que no passava ningú, sempre sortia la mesura de 50 o 60 decibels.

Hi havia molt silenci, és un carrer tranquil. Només va haver un canvi quan va passar un camió. w Davant del «Pans» canviava molt si el semàfor es posava en verd, aleshores pujava molt el nivell de so (soroll) w Varia molt la mesura del carrer Demòstenes i Joan Güell. Si passen molts cotxes, motos, augmenta força el nombre de decibels. w Can Mantega i la cantonada de Joan Güell amb Miracle ens va sortir sempre un nivell de so semblant en totes les vegades que vam mesurar. w En el gràfic hem posat fotografies del lloc on vam mesurar. w Fer el gràfic costava una mica perquè hi havia moltes línies i et “liaves” una mica. w Molava molt veure com canviava la mesura si a la classe la gent estava en silenci o estaven parlant. w Algunes mesures eren complicades perquè algunes línies pujaven molt i després baixaven. w Hem observat que nosaltres fem bastant soroll i que hauríem de parlar més baix. w El màxim que vam mesurar en el barri va ser 80 decibels en canvi a l’escola 110.

EL GRÀFIC DEL SOROLL DEL BARRI Vam mesurar el soroll d’alguns carrers del barri amb un aparell que es diu ECODAT que tenim a l’escola.

Vam fer grups per taules i ens vam repartir els espais.

Cada hora en punt sortíem a prendre les mesures. La unitat que vam fer servir van ser els decibels.

Quan vam tenir totes les mesures en una taula vam fer un gràfic lineal en gran que hem penjat al vestíbul amb les fotos dels carrers on hem mesurat el nivell sonor.

Si el voleu passar a veure el trobareu només entrar al vestíbul.

Va ser divertit pintar el gràfic. Vam aprendre moltes coses com per exemple que el so es mesura en decibels i com fer un gràfic lineal. També vam descobrir quins són els carrers més sorollosos i silenciosos del barri. w El gràfic de l’escola surt més alt que el del barri. Per tant hi havia més soroll

Ens va agradar fer servir l’Ecodat.

Pensem que hem fet un bon treball!

26

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

27

treballem MITJÀ

4t

el cau del barrufets

4t CINEMA MUT CINEMA MUT A cicle Mitjà per treballar el monogràfic una de les coses que vam fer va ser parlar del cinema mut.

A cicle Mitjà per treballar el monogràfic una de les coses que vam fer va ser parlar del cinema mut.

Esva vavisionar visionaruna unapel·lícula pel·lículaiivam vamparlar parlarsobre sobreella ellaaamés mésd’intentar d'intentarreproduir reproduiruna unade deles lesescenes escenesmés méscaracterísEs característiques delus film.

Aquí us transcrivim de les que han comentat la feina i de tiques del film. Aquí transcrivim algunes dealgunes les coses quecoses han comentat l’alumnat l'alumnat de la feinaderealitzada realitzada i de la pel·lícula la pel·lícula

Vam veure una pel·lícula que era muda i en blanc i negre “Safety last”

La part més coneguda de la pel·lícula és quan el protagonista queda penjat de les agulles del rellotge.

L’escena més coneguda és la que tots vam dibuixar i hem passat en gran a la biblioteca

La pel·lícula era d'acció i feia riure.

Al final acaba bé

Era molt antiga Del 1923

Quan es donen cops et fan patir

L'actor és Harold Lloyd

Anava d'un home que enganyava a la seva “nòvia” dient-li que tenia una molt bona feina i que guanyava molt

28

La música que acompanya a la pel·lícula dóna més emoció i és mes fàcil d'entendre. També els diferents sons que posen.

número 63 - juny 2016

Al principi al ser una pel·lícula muda se'ns feia pesada però després va ser molt divertida.

número 63 - juny 2016

Veure com escalava era divertit però també et feia patir.

29

treballem SUPERIOR

5è

El Cicle Superior vol compartir amb vosaltres alguns dels treballs que hem fet sobre el projecte d’escola: So-Soroll i Silenci.

Videodiccionari signat - Què és una persona sorda?

- Com es desperta per anar a treballar?

- Com sap si el seu nadó plora?

el cau del barrufets EL MÓN SONA Els nens i nenes de 5è i 6è han pensat, imaginat, dissenyat i construït un munt d’instruments per a l’exposició: El món sona.

Estan fets amb materials senzills i diversos. Han treballat per parelles i també han inventat els noms dels instruments.

Tots sonen força bé!

- Com avisa en cas d’emergència?

- Com es comuniquen les persones sordes?

- És universal el llenguatge de signes?

A partir d’aquestes preguntes es van generar debats a les aules, que ens han dut a descobrir el llenguatge de signes i a ser conscients que és un sistema de comunicació sense que hi hagi so.

Tot seguit, us en presentem una petita mosta,detallant els materials necessaris per a construir-los.

Si us ve de gust, al web de l’escola podeu veure el Videodiccionari signat que recull com es «diuen» amb gestos algunes paraules.

30

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

31

treballem SUPERIOR Anna i Blanca

el cau del barrufets

PERCUAMPOLLES Sona més fort o més fluix depenent de la força amb què es gira i del contingut de les ampolles.

Tomàs, XiYun i Adrià

32

5è

MECASONOR Sona com un metal·lòfon però més mecànic.

número 63 - juny 2016

Pol i Adrià

Diana i Evelin

PICAPOTS Sona el vidre de manera diferent segons la quantitat d’aigua dels pots.

BARRUFA MARACA Sona com una trompeta trencada.

número 63 - juny 2016

33

treballem SUPERIOR Uxía i Arnau

Arnau i Andrés

34

6è

el cau del barrufets

NOUS ENREDADES Sona com unes maraques.

PERCUSSIONS RECICLADES Aquest instrument fa molt sons, tot depèn de la força amb què piquis els recipients.

número 63 - juny 2016

Lola i Lina Astrid

Carla i Mariona

AMPOCULA

BUFARRÒS Sona com quan bufes un corn però més melòdic. A més, si el sacseges, sona com una maraca.

número 63 - juny 2016

35

treballem SUPERIOR Clara i Mireia

Lúa i Bernat

36

6è

el cau del barrufets

TAMBORÍ 3 EN 1 Si pessigues els globus sona com una guitarra i si mous els gots, com unes maraques.

POLIGLOBO

Dan i Marc

Antaviana i Jana

ROSCARIKI Quan sona recorda el son de la cremallera i el de la pluja.

CALLRIB Sona com una bateria.

El seu so és metàl·lic.

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

37

comissió escola inclusiva nen, nena,o, j tu, alt, alta, baix, baixa, gran, petit, petita, blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler, riallera, mogut, moguda, tranquil, tranquila nen, nena, jo , tu, alt, alta, b aix, baixa, gran, petit, petita, blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler, riallera, mogut, moguda, tranquil, tr anquila

Barrufa crispetes 2016 E

l dia 29 d’abril la Comissió d’Escola Inclusiva vam celebrar el ja tradicional Barrufacrispetes a la nostra escola, aquest cop amb la projecció de tres curtmetratges: El cazo de Lorenzo, Cuerdas i Academia de Especialistas. Tres projeccions que ens vam permetre gaudir d’una bona estona en família i que alhora ens van convidar a fer una introspecció i treball d’empatia envers la diversitat que és present a la nostra societat.

El Cazo de Lorenzo on podem apropar-nos a l’experiència

el cau del barrufets

Enguany, la nostra comissió va optar per triar curts d’animació pensant en arribar al públic més jove, així com també aconseguir una major participació dels assistents en un temps de projecció més reduït. La temàtica novament va ser la diversitat que és present a la nostra societat dibuixada en diferents personatges de la pantalla, que de seguida van captar l’atenció de tot el públic.

I és per això que abans i després de la projecció dels diferents curts vam voler compartir amb totes les famílies un espai de reflexió mitjançant unes preguntes relacionades amb les tres projeccions dels curts, tot buscant l’empatia i conscienciació que tots som diferents i alhora tots som iguals i compartim molt més del que ens imaginem.

Des de la Comissió d’Escola Inclusiva volem agrair, una vegada més, l’assistència de les famílies de l’escola que van participar activament en una jornada on el cinema, les crispetes i les ganes de normalitzar la integració de totes i cadascuna de les persones, es van donar cita. To be continued...

que viu en Lorenzo, un nen que conviu a diari amb les dificultats que suposa arrossegar una cassola que li impedeix relacionar-se amb naturalitat amb la resta, i que sovint el condueix a l’aïllament. El curt, mitjançant la figura del cazo, ens fa prendre consciència de la dificultat que suposa tot tipus de discapacitat o diversitat funcional en la vida diària de qualsevol persona i de quina manera tots podem ajudar a normalitzar aquestes situacions, a fi que tots ens sentim integrats i estimats.

nen, nena,o, j tu, alt, alta, baix, baixa, gran, petit, petita, blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler, riallera, mogut, moguda, tranquil, tranquila nen, nena, jo , tu, alt, alta, b aix, baixa, gran, petit, petita, blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler, riallera, mogut, moguda, tranquil, tr anquila

Cuerdas, el segon curt projectat i recentment guardonat amb el premi Goya, ens dóna a conèixer la història d’amistat que sorgeix entre la Maria i un nen de la seva classe que depèn de la seva cadira de rodes per fer qualsevol cosa. La Maria ens donarà una lliçó del que és la veritable amistat i buscarà mil i una maneres per poder jugar amb el seu nou amic.

I finalment, la tercera projecció titulada Academia de Especialistas, la qual es centra en donar-nos a conèixer un trastorn anomenat espectre autista. Amb aquest curt ens adonarem que sovint tots i cadascun de nosaltres tenim diferents capacitats i competències, i totes són vàlides i han de ser reconegudes. I és que sempre, rascant, rascant, hi ha alguna cosa que se’ns dóna bé.

38

número 63 - juny 2016

número 63 - juny 2016

39

comissió xarxa clau

El projecte LECXIT a l’Escola Barrufet Aquest any des de la Comissió Xarxa Clau, vam proposar portar a l’escola el projecte LECXIT, ideat i promogut per la Fundació Jaume Bofill.

Es tracta d’un projecte que vol millorar la comprensió lectora dels infants involucrant escoles, famílies i voluntariat. LECXIT és un programa que té per objectiu incrementar l’èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora. La clau de LECXIT està en treballar de forma lúdica i amena gràcies al voluntariat i a la implicació de l’entorn dels nens i nenes que participen en el programa.

Es dirigeix a alumnes de quart fins a sisè, que tinguin alguna dificultat per assolir les competències lectores bàsiques. I es basa en oferir una hora a la setmana tutories individualitzades, amb la col·laboració de voluntàries i voluntaris.

Per saber-ne més del projecte, podeu veure la pàgina de la Comissió: http://escolabarrufet.cat/lampa/ integrants-de-la-comissio-xarxa-clau/ A principi de curs vam estar valorant amb l’equip de mestres si el projecte era adient per l’escola i com el podíem portar a terme.Veient les potencialitats que té i que ens vèiem capaços d’articular una xarxa de voluntariat, vam decidir provar-ho.

Els infants als qui se’ls va oferir la possibilitat de participar al programa, van ser seleccionats per les docents, que d’acord amb les seves famílies, decidiren lliurement si hi volien participar. Tots els que se’ls hi va proposar, van voler formar-ne part. Llavors va ser el moment d’aconseguir prou voluntariat per poder oferir el LECXIT a tots els alumnes proposats, i gràcies a la generositat de tothom que hi ha participat ho vam aconseguir.

Així, el febrer del 2016 vam poder començar el projecte, que durant aquests mesos ha funcionat amb 11 parelles d’infants i voluntàries.

El programa aquest curs ja ha finalitzat, i les primeres sensacions i comentaris han estat molt positius. Ara estem realitzant un procés de valoració en base a enquestes a tots els agents que han participat (alumnes, voluntariat, docents i direcció), per treure’n conclusions i possibles canvis per tornar-hi amb més i millor LECXIT el curs vinent.

Aprofitem per agrair de nou a totes les voluntàries la seva dedicació i generositat: Anna, Ia, Dolors, Esperança, Esther, Fidel, Fina, Marta, Pilar, Raquel i Rosa.

I també a tots els alumnes i mestres que hi heu participat, per l’entusiasme, esforç i alegria que hi heu posat!

Esperem el suport i col·laboració de tothom al setembre per fer-lo realitat de nou, més gran i millor.

Bon estiu i bona lectura!

40

número 63 - juny 2016

Fins sempre!!

el cau dels barrufets

nĂşmero 63- juny 2016