Peixos
Benvingudes i benvinguts , a l escola !!
el cau dels barrufets Cargols
nĂşmero 64 - febrer 2017
actualitat
el cau del barrufets
Obrim portes, recuperem la dignitat Tenim al nostre abast cada cop més dades. De fet, en rebem tantes que podríem dir que vivim en una allau permanent d’informacions que han anat configurant una realitat que cada vegada és més canviant i complicada d’assimilar. Som a la societat de la informació, en la qual se suposa que podem estar més al cas que mai de tot allò que passa arreu i en cada moment. Però com deia el malaguanyat periodista, Ramon Barnils, «l’excés de llum no hi fa veure, encega». I potser és això mateix que ja va bé a molts dels que no volen que res canviï. Rebem sobredosis d’informacions, per premsa, teles, ràdios, tauletes, mòbils, ordinadors... Per arreu i en tot moment. És un excés d’informació que ens porta a la saturació i paradoxalment, a la desinformació. Massa llum encega, per molt d’esforç que hi posem. Així ha anat passant que amb el temps ja no cal que ningú ens avisi de la duresa d’unes imatges enmig d’un Telenotícies. Espontàniament apartarem el cap de l’horror que ens mostrin, o mirem sense veure, per protegir la nostra ment i el nostre cor de la barbàrie, per continuar vivint el nostre petit caos diari. Aquest gest d’autodefensa, però, ha anat fent les nostres societats més immunes a la tragèdia aliena. Allò que passa lluny queda reduït a una imatge tancada i emmarcada en una notícia. Però han estat els efectes de la globalització que una vegada més han trencat els esquemes del nostre statu quo. Avui, un conflicte sagnant i tràgic a més de 4.000km de casa nostra, a Síria, ha esclatat amb tal violència que l’ha fet sortir de les nostres pantalles i ens l’ha llançat a les portes del nostre confort. Durant mesos hem anat veient les onades de desesperació que espetegaven a les portes d’Europa, el vell continent, que assistia impassible i amb una inhumanitat exasperant a la tragèdia de centenars de milers de persones que fugien de la guerra. Hem vist l’ignominiós paper dels estats europeus repartint-se les excuses per barrar el pas a qui només pretén salvar la pell. Ara som nosaltres qui hem de fer el pas que no han fet els estats europeus. Treballem des de casa i des de l’escola per dotar els qui són els futurs ciutadans, les nenes i nens d’avui, d’una visió crítica de la informació que trenqui la invulnerabilitat a la tragèdia. Contribuirem així a evitar que la seva generació no hagi de viure la vergonya de formar part d’uns estats hipòcrites que no han estat capaços de tenir la més mínima sensibilitat davant del patiment humà. Apartem els ulls dels focus que ens enceguen amb les anècdotes i mirem de cara la crua realitat que tenim davant de casa. Empenyem per obrir les portes que des d’alguns despatxos emmoquetats s’entesten a mantenir tancades. Volem acollir! I siguem conscients que res no serà fàcil. La nostra és una societat castigada per una llarga crisi econòmica que ha fet estralls socials. I haurà de fer veritables esforços per poder acollir tant dolor i patiment. Però probablement aquest camí, el de l’acollida fraternal de les persones que han fugit de l’horror, sigui un dels pocs camins per poder recuperar la dignitat humana que els grans estats i el populisme més reaccionari ens han volgut prendre.
número 64 - febrer 2017
1
treballem INFANTIL
P3
el cau del barrufets
EN JAN TITELLA !: QUIN ESPECTACLE MÉS DIVERTIT! AL’espectacle que vam anar a viure i a veure, el Jan Titella, és un conte senzill adient per a les criatures de P3, amb elements musicals que els hi ha permès sentir la flauta, el violoncel i el clarinet donant ambient a les situacions del conte, distingir entre la veu parlada i la veu cantada, escoltar les cançons del conte i algunes aprendre-les; també vam poder diferenciar entre el so i el silenci, el so i el soroll vivencialment, destriar sons ambientals i treballar les qualitats que pot tenir el so, intensitat, timbre, alçada i durada.
El dia 14 de desembre tots i totes estàvem molt emocionades i emocionats perquè ja havia arribat el gran dia! Tot baixant de l’autocar i fent una filera de dos com els grans vam veure el Palau de la Música. Hem esperat una mica i hem descobert l’escultura de la Carmela, és un nena molt gran tota de color negra.
Algunes de les activitats que vam fer abans d’anar-hi són aquestes: Vam caminar segons com era la música de cada moment del conte. A la pista 18 del CD, «el bosc», anàvem d’excursió, és una marxa alegre i una mica ràpida. A la pista 3, la història del grill, la marxa és lenta i un xic trista, la vam teatralitzar. A la música de la pluja, número 13, correm de puntetes per refugiar-nos de la que cau. A la pista 17, la música del bosc, la marxa és més lleugera que la 18 , ens fa il·lusió anar al bosc. D’aquesta forma vam viure els diferents tempos o velocitats de la música dins de la història. Amb la cançó de la ciutat vam treballar els sons ambientals de la ciutat, la imaginació de veure la ciutat des del terrat, amb la distància tot és més petit i el so també ens arriba «més petit» , menys intens. Vam mimar la cançó amb diferents gestos, la moto accelerant, el clàxon del cotxe, el moviment de pujar al terrat, així incidim en la coordinació del cos i de la música.
Mireu quina fila més ben feta!
La pluja amb tempesta inclosa al número 14, ens va ajudar a veure les diferents intensitats, el tro posterior al llamp té una gran força però a vegades el sentim més feble. La pluja quan comença a caure ens dóna un soroll molt suau, que creix quan augmenta la intensitat del xàfec. A la pista 13, la música de la pluja amb instruments ens dona el so curt i lleuger de les gotes i el llarg del violoncel, vam sentir aquest contrast.
La Carmel
Després de l’espectacle, a l’escola, vam estar parlant del què ens havia agradat, què recordàvem i vam dibuixar els personatges que sortien a la història. Ara us fem un recull del que vam dir i dibuixar.
Cançó de la ciutat.. MEC,MEC!
2
JA PLOU! JA PLOU!
número 64 - febrer 2017
JA HAN ARRIBAT AL BOSC!
- Ha sortit un cargol i han cantat moltes cançons. M’ha agradat la cançó de la motxilla. Al final en Jan i el grill han pujat amb una bicicleta a buscar la casa del grill. - Han tocat la flauta i ha sortit un ocell que es deia gavina. El grill s’amagava en una galleda. - Hi havia un grill i una gavina i un gat. Quan en Jan titella dormia, em feia una mica de por perquè estava fosc. - He vist un cargol i un gatet. M’han agradat totes les cançons i la cançó de la motxilla és la quem’ha agradat més.
número 64 - febrer 2017
3
treballem INFANTIL
P3
el cau del barrufets
- M’ha agradat molt el gat, perquè en tinc un a casa meva, caminava i parlava. En Jan titella escoltava un soroll que era el ric-ric del grill. - He vist en Jan Titella, ha portat el grill a casa seva, havia caigut a la galleda i van amb el Jan Titella a veure la ciutat i canten la cançó: He pujat al terrat. - M’ha agradat molt cantar les cançons. La que m’ha agradat més és : Les ones s’enfilen. - Quan ha acabat l’espectacle hem fet un gran aplaudiment, perquè ens ha agradat molt. - Han sortit els músics i els titellaires per ensenyar-nos els titelles; el cargol, la gavina, el gat, el grill i el protagonista el Jan.
- M’ha agradat molt el clarinet quan sortia el gat. - També tocaven la flauta travessera i el violoncel. - Hi havia músics i senyores que cantaven. - Ens ha agradat escoltar les cançons que cantàvem amb el Ferran. CLASSE DELS NENS I NENES DELS PEIXOS I DELS CARGOLS
4
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
5
treballem INFANTIL
P4
Les nenes i els nens de P4 hem anat a veure un espectacle a l’Auditori de Barcelona. «Allà,dalt de l’escenari , hem vist a un grup de fans de W.A. Mozart, el gran compositor , que s’han trobat per tocar música composada per aquest geni, cadascú amb l’instrument que sabia tocar. Tant els hi agrada en Mozart que s’han posat les robes i les perruques de l’ època en que va viure i de la ciutat on va néixer, Viena. Aquest grup d’amics ens han fet passar una estona molt divertida i musical».
el cau del barrufets «Després de veure l’espectacle hem fet uns dibuixos molt divertits dels músics i els instruments. També hem parlat de com ens ha agradat»
«Hem escoltat el clarinet baix, la guitarra, el violí, l’acordió i la trompeta entre d’altres instruments ; també hem sentit cantar cançons que es cantaven fa més de 200 anys! , algunes cantades per una soprano que tenia una veu molt bonica». «Ens ha encantat descobrir que la melodia del «gall quiquiriquí» que és també la de «les oques van al camp» ens la va regalar Mozart!! . Ha sigut una estona que recordarem molt de temps!!»
«QUAN LA NOIA QUE CANTAVA POSAVA AL CAP AL DIBUIX DEL MOZART»
«UN NOI AMB EL VIOLÍ»
«M’HA AGRADAT AQUELL TAN LLARG, EL CLARINET BAIX»
«ELS MÚSICS TOCANT LA GUITARRA»
«EL GANIVET , QUAN EL TOCAVEN AMB AQUELL PAL I FEIEN MÚSICA DE FANTASMA»
«LES LLUMS DE L’ESCENARI»
«VAN TOCAR LA GUITARRA AMB LES ULLERES AQUELLES»
«EL PÚBLIC I L’ESCENARI»
6
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
7
treballem INFANTIL
P4
el cau del barrufets
«EM VA AGRADAR MOLT LA NOIA QUE CANTAVA, HO FEIA MOLT BÉ»
«EM VA AGRADAR EL MÚSIC QUE PORTAVA LA PERRUCA BLAVA»
«LA NOIA QUE CANTAVA»
«MÚSICS TOCANT EL CLARINET BAIX I EL VIOLÍ»
«ERA MOLT SIMPÀTIC, EL QUE TOCAVA LES TECLES, L’ACORDIÓ»
«QUAN CANTAVEN TOTS JUNTS»
«LA CANTANT I L’ACORDIÓ»
«LA NOIA QUE CANTAVA»
«Ens ho hem passat tan bé que ens agradaria tornar-ho a repetir!!» «ELS QUE TOCAVEN AMB ELS INSTRUMENTS EM VAN AGRADAR» «ELS MÚSICS AMB ELS INSTRUMENTS»
«EM VA AGRADAR EL MÚSIC QUE PORTAVA LA PERRUCA BLAVA» «EL NOI TOCANT EL CLARINET»
«LA CANÇÓ DEL QUIQUIRIQUI, EL GALL, ERA DIVERTIT»
«EL MICRO DELS MÚSICS»
8
GUEPARDS I DOFINS
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
9
treballem INFANTIL
P5
el cau del barrufets
GIMNÀSTICA ARTÍSTICA A P5
Ja fa uns quants cursos que portem a terme una activitat des de l’àrea de descoberta d’un mateix, on intentem donar a conèixer la gimnàstica artística i els diferents aparells que es fan servir. L’activitat la realitzem un matí al Club Gimnàstic Barcelona. Enguany han canviat les seves instal·lacions a un altre local i hem pogut fer els exercicis i provar els nous aparells. Els nens i nenes gaudeixen molt d’aquest matí i tenen l’oportunitat de poder conèixer i practicar un esport olímpic que requereix de molt disciplina i concentració. Tots i totes vam fer la modalitat femenina en la qual hi ha quatre aparells que es fan servir que a continuació descriurem.
Exercicis de terra: - Vam fer tombarelles endavant i endarrere. - També vam fer la roda. - La monitora ens ajudava per no fer-nos mal al coll. - Per fer la tombarella enrere vam fer servir una rampa tova. - Feia una mica de por fer la tombarella enrere. Fent rodes!!!
Exercicis d’escalfament:
Fent la tombarella enrere.
Fent rodes al terra.
Fent un dels escalfaments abans de començar amb els aparells.
Exercicis a la barra d’equilibri - Vam pujar cada vegada a una barra més alta. - La primera era molt fàcil, però la última... - A mi em van donar la mà, sinó em podia caure. - Per mi era molt fàcil. - Les gimnastes fan tombarelles i salten sobre la barra. És molt difícil.
Vam escalfar el cos fent exercicis.
Els pingüins fent equilibris a la barra.
10
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
11
treballem INFANTIL
P5
el cau del barrufets
Els cuiners i cuineres fent equilibris.
Pujava a la barra.
Havia de fer equilibri, sinó queia.
La Sònia i la Irene m’ajudàven.
L’entrenadora ens ensenyava a agafar-nos.
Intentava pujar jo sola però era molt alt.
Jo he arribat fins a dalt i casi dono la volta.
M’ha agradat molt enfilar-me.
Exercicis al mini tramp
Exercicis a les paral·leles - Era molt difícil. - Ens havíem d’aguantar amb les mans i havíem de fer molta força sinó quèiem al terra. - A mi em feia mal a les mans. - I a mi em feia mal als braços. - Hi havia dos barres. La primera era baixeta però la segona era molt alta. Jo sola no podia pujar. - A mi em va ajudar la Irene. - A mi em va fer por pujar a la de dalt. Estava molt alta.
- Corríem molt molt ràpid i saltàvem sobre el matalàs. - El mini tramp ens feia saltar més amunt. - Jo corria molt però no sabia caure amb els peus junts. - Jo saltava i em queia de panxa.
L’entrenadora ens ensenyava a saltar amb els peus junts.
El Pau pujat a la barra paral·lela.
Em preparava per saltar. Vaig pujar a la barra de més amunt.
12
número 64 - febrer 2017
Corria molt i molt ràpid. CLASSE DELS PINGÜINS I DELS CUINERS I CUINERES.
número 64 - febrer 2017
13
treballem INICIAL
1r
el cau del barrufets CICLE INICIAL
A Cicle Inicial la classe dels científics i les científiques, els tigres i les tigresses, el món i els robots, hem anat de sortida al CaixaForum a veure l’exposició Dins i Fora, en concret, dues manifestacions artístiques ben emblemàtiques que es poden contemplar de manera permanent: l’espai d’entrada al centre, projectat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, i la instal·lació de l’artista alemany Jospeh Beuys, Espai de dolor. En aquesta exposició d’art contemporani els infants es van involucrar físicament en l’exploració d’aquests dos espais.
Els i les alumnes de primer i segon vam fer un treball previ, a l’aula, sobre la figura geomètrica del rectangle, aquí en podeu veure algunes imatges així com també el mural col·locat al vestíbul de l’escola.
A l’»espai del dolor», tot i que té un títol estremidor, no hi ha res que faci referència explícita al dolor físic. L’obra de Beuys és un espai tancat rectangular que té les parets, el terra i el sostre completament folrats de plom, un material pesant, sense lluentor i que absorbeix tots els sons, cosa que fa que, un cop dins de la cambra, quedem completament aïllats del món. Només veiem una bombeta pelada i dues anelles de plata que pengen al seu costat.
L’espai del «Jardí secret» d’ Arata Isozaki, és un espai obert, rectangular, blanc i lluminós, revestit amb pedra calcària blanca, cosa que fa que s’ompli de llum. És discret i silenciós; la visió del cel i el soroll de l’aigua ens fan sentir sensacions agradables.
14
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
15
treballem INICIAL
1r
el cau del barrufets
Un cop a l’aula, vam parlar de com s’havien sentit, les sensacions que havien experimentat i ho vam recollir:
Por perqué podia venir un dolent o un monstre
Algú trencava el llum i ens quedàvem a les fosques
EL JARDÍ SECRET I Tristos...
Sols...
Tranquils
Bé
Nerviosos i espantats...
16
Calmats
Feliços
Alegres
Contents
número 64 - febrer 2017
Enfadats...
Rabiosos perquè ens havien abandonat
Tristos perquè els pares ens deien adéu
número 64 - febrer 2017
17
treballem INICIAL
2n
el cau del barrufets
Van dibuixar i van escriure el que s’havien imaginat: dins i fora. A continuació hi podeu veure alguns d’aquests treballs.
Al meu jardí secret em sento alegre, contenta i molt juganera. Estic jugant a pilota amb un amic en un jardí que hi ha una piscina.
A la meva «habitació del dolor» em sento trist.
A la meva «habitació del dolor» em sento avorrida i sola. Al meu jardí secret em sento relaxat i tranquil. Estic a la platja escoltant les onades.
A la meva «habitació del dolor» em sento trista, sola i tinc por. Al meu jardí secret em sento tranquil i m’ho passo bé. Estic al riu banyant-me, hi ha peixos i veig coses que no he vist mai.
A la meva «habitació del dolor» em sento trist, sol i enfadat. Al meu jardí secret em sento feliç, estic dalt del trampolí d’una piscina que està en un turó.
A la meva «habitació del dolor» em sento trist i avorrit.
Al meu jardí secret em sento contenta. Estic nedant i la mare em vigila amb el conill a les mans.
18
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
19
treballem INICIAL
2n
el cau del barrufets
Em sento en un lloc fosc i estret.
Estava estirada, tremolant de por.
Un jardí perfecte que té tot el que m’agrada.
Una habitació de colors imaginària o em sento feliç.
A la natura em sento feliç.
Ës un jardí secret que hi entres per una porta secreta.
Hi ha un tobogan que quan arribes abaix et Trobes animals i una piscina de caramels.
Algú havia vingut a matar-me.
Els meus pares em deixaven i estava trist.
La mama anava a comprar i em deixava a casa. Estava sola i trista.
20
La porta és de flors i quan entres veus muntanyes.
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
21
treballem MITJÀ
3r
el cau del barrufets
HEM ANAT A PATINAR SOBRE GEL
Aquest curs una altra vegada l’alumnat de 3r han pogut gaudir de l’activitat de patinatge sobre gel. De nou s’ha ofert aquesta activitat de forma gratuïta i tots els nens i nenes de les classes de la Màgia i Mars han pogut anar a patinar a la pista de gel del Barça durant 4 dimarts. S’ho han passat molt bé i han après molt. Això és el que han explicat:
Vam anar caminant a la pista de gel del camp del Barça. Allà ens vam posar els patins, els guants i els cascos. Després vam saltar a la pista de gel, allà ens esperaven els monitors. Vam començar a caminar agafats de la barana. ...
M’ho vaig passar molt bé patinant sobre gel. Els monitors de patinatge eren molt simpàtics i molt amables. M’ha agradat molt aquesta activitat. Quan pugui aniré amb la meva família.
número 64 - febrer 2017
A patinatge ens ho passàvem molt bé. Quèiem molts cops i apreníem coses difícils, però ho aconseguíem fer. Com que se patinar molt sobre rodes no m’ha costat gens. M’agradaria tornar a patinar sobre gel.
El patinatge ha sigut molt guai. Llàstima que només vaig anar tres dies perquè un dia estava malalt. Vaig aprendre molt. Això de frenar no em surt tan bé....
He après molt com lliscar molt ràpid i aixecar-me
22
Ha sigut molt divertit i ho vull tornar a repetir
Vam anar a la pista de gel i quan vam arribar ens van donar els patins i els cascos. Els guants els portàvem nosaltres. Després van fer els grups i vam fer jocs. Hem va agradar molt i m’ho vaig passar molt bé.
...El que més em va agradar és aprendre a fer la llimona...
número 64 - febrer 2017
23
treballem MITJÀ
3r
el cau del barrufets
A mi el que més m’ha costat és patinar d’esquena.
El primer dia m’ha costat més...
M’ha encantat el patinatge, encara que he caigut molt m’ho he passat molt bé. I l’últim dia amb la música més.
M’ha costat patinar enrere. M’ha agradat tot però ho millor va ser fer la coreo
...a vegades em costava aixecar-me.
m’ha agradat el rock and roll.
Tornaré un altre dia amb la meva família i els ensenyaré tot el que he après. Aquest curs hem anat a patinatge sobre gel 4 vegades. Els monitors eren molt amables perquè ens ajudaven a patinar. Va ser molt divertit i jo vaig aprendre molt.
Vull tornar amb el papa i la mama. Voldria tornar a patinar.
...penso que s’hauria de repetir cada any...
Jo mai havia patinat ni sobre gel ni sobre rodes, però em va ser més fàcil del que em pensava.
M’agradaria més si fos tot el curs...
Jo ja sabia patinar però he après coses noves, m’ho he passat molt bé. M’ha agradat molt
El primer dia em va costar una mica però després no he caigut. M’ha agradat molt i intentaré anar un altre dia.
24
número 64 - febrer 2017
Hem fet jocs i coses diferents: amb pals, cons, i objectes que fèiem lliscar.
número 64 - febrer 2017
25
treballem MITJÀ
4t
el cau del barrufets Hem estat practicant l’esgrima durant el primer trimestre. Hem fet servir dos tipus d’espases: el sabre de gomaescuma, com el que veieu a la fotografia anterior, i el floret.
L’ESGRIMA
A més, a més duiem, als assalts, unes carotes protectores. La seguretat és important.
Provant noves coses, les nenes i els nens de quart “Antiga Roma” i “Barcelona medieval”, han fet esgrima. Sabem que esteu pensant que això de lluitar amb espases ja els agradava força als romans i als medievals, però no, no es tractava exactament d’això. Provant noves coses, les nenes i els nens de quart “Antiga Roma” i “Barcelona medieval”, han fet esgrima. Sabem que esteu pensant que això de lluitar amb espases ja els agradava força als romans i als medievals, però no, no es tractava exactament d’això.
Concentració i atenció!
Ens posem carotes per començar. Saludarem, al company, a l’àrbitre i al públic.
- La Federació catalana d’esgrima ens va prestar els materials per poder anar fent practica a l’escola.
26
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
27
treballem MITJÀ
4t
el cau del barrufets
A principis del mes de desembre ens vam trobar amb d’altres escoles de Barcelona per posar en practica el que havíem aprés. Estàvem preparats pels assalts o combats. Quan acabem un combat saludem al contrincant encaixant la mà.
Els càmeres i els reporters ens van dir que ens avisarien quan emetessin el programa. Creiem que el podríeu mirar. És interessant saber una mica més sobre l’esgrima. A nosaltres ens ha agradat força!
- Marxes i trencats!!! Les càmeres de Barcelona Televisió (BTV), van venir a grabar. L’esgrima és un esport molt maco i volen que d’altres nens i nens de Barcelona el puguin conèixer una mica. Ens van fer moltes entrevistes que sortiran al programa...
FINS AVIAT!!!
28
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
29
treballem SUPERIOR
5è
el cau del barrufets
PERSONES REFUGIADES
Aquest trimestre, els nens i nenes de 5è i 6è hem treballat el tema dels refugiats a partir d’un reportatge de l’InfoK que explica la història de tres nens i nenes sirians: l’Aslan, la Hala i l’Omar. Tots tres han hagut de marxar del seu país perquè està en guerra i, no perquè ho hagin volgut, sinó perquè al lloc on viuen no és segur.
Jo penso que és injust que els refugiats se’n vagin del seu propi país i hagin de deixar casa seva, les joguines, la roba, el menjar... CAMILA
Un cop va acabar, vam obrir un debat. Tothom parlava del que sentia i pensava. Van sortir moltes idees per ajudarlos. També vam parlar sobre què faríem si fóssim nosaltres aquests nens i nenes i ens vam adonar que no sabríem què fer ni com reaccionar. Vam fer uns dibuixos acompanyats de reflexions i els vam penjar al passadís. Una de les conclusions a què vam arribar, va ser que tothom té dret a viure en el lloc on ha nascut. Gràcies a tot el que hem treballat, som més conscients del què passa a Síria i més capaços d’empatitzar amb aquestes persones. Hi haurà nens i nenes que no podran gaudir de la seva infància. MERCÈ
Aquestes persones i famílies estan passant molt mals moments ara mateix. ELOI
A mi, em fa tristesa veure que tantes persones van en llanxes tan petites. Moltes s’ofeguen! ARLET
Si em posés a la pell d’aquesta gent innocent tindria molta por i ploraria però igualment marxaria ADRIÀ R.
És injust que el nostre govern gasti diners per a construir barreres NOUR
No és normal que Europa no obri les fronteres a Síria perquè si hi hagués una guerra aquí, ens agradaria que ens obrissin les fronteres. Crec que tothom té dret a refer la seva vida. SERGI
Em fa pensar que nosaltres no siguem feliços amb tot el que tenim i nens i nenes de Síria que estan vivint en guerra somriguin i juguin. ENRIC
No és just ni que hagi començat una guerra ni que hi hagi diferents països que no acullen els refugiats quan marxen del seu país. LLUC No m’agrada que estiguin en guerra perquè és perillós viure entre bombes. DANIELA
30
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
31
treballem SUPERIOR
5è
el cau del barrufets JOUDIE, LA NOSTRA COMPANYA D’ALEP
Jo crec que tothom té dret a estudiar en un lloc segur sense que et bombardegin al costat , un dia i un altre. MATILDA
Aquest trimestre els alumnes de sisè hem tingut l’oportunitat de contactar amb la Joudie, una companya que està vivint en primera persona el setge d’Alep, dins de la guerra de Síria:
Crec que totes les persones tenen els mateixos drets i per tant hauríem d’acollir els que marxen del seu país per culpa de la guerra i gastar més diners en acollir-los que en construir barreres per impedir-ne el pas AINA
Quan vèiem i sentíem notícies per la televisió sobre aquest conflicte, no ens imaginàvem que els nens continuessin anant a l’escola diàriament a pesar del perill que això representa. Es per això que a través de la nostra carta, hem volgut conèixer més a fons a la Joudi, el seu entorn i hem aprofitat també per donar-li moltíssima força i esperança per a què aquesta guerra acabi el més aviat possible.
Tot el que està passant a Síria em sembla que no porta enlloc. Si jo estigués en el seu lloc, em sentiria atrapat i confós. No sabria què fer, però me n’aniria i intentaria refer la mena vida i oblidar-me del que passa allà i enfilar camí cap a Europa. POL S.
Si algun dia caigués una bomba a la meva escola jo em quedaria paralitzada però intentaria anar endavant i no mirar enrere. No és just veure a la teva família patint per una per una guerra. LINA
32
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
33
treballem SUPERIOR
6è
RELATS D’INFANTS EN SITUACIÓ DE REFUGI
Al mes de novembre, vam participar al Cicle de Cinema i Drets dels Infants als cinemes Girona. L’objectiu del Cicle és potenciar la reflexió sobre els drets i deures individuals i col·lectius dels infants, a partir del treball al voltant d’una sèrie de pel·lícules.
el cau del barrufets Per estrenar-nos en l’ús del correu electrònic, vam enviar la nostra opinió sobre els curts a les mestres. Aquí en teniu una mostra:
Enguany, diferents relats basats en històries reals ens han introduït en el drama dels infants refugiats: Alí i la pilota En un centre de detenció de persones refugiades on el temps i la vida passen molt lentament, hi viuen l’Alí, de 8 anys, la seva mare i la seva germana petita Fàtima. L’única distracció de la mare és fer mitja... Plantar una llar En Samer és un pare jove que ens explica com va prendre la decisió d’abandonar Daraa per salvar la seva família dels perills de la guerra. Història d’en Hamid. Un viatge des d’Eritrea Quan en Hamid tenia 10 anys va haver d’escapar d’Eritrea amb la seva mare. Van aconseguir arribar al Regne Unit i ser acollits com a persones refugiades. Carta a Sasha Des del camp sahrauí d’Auserd, al sud-oest d’Algèria, la Fatma, de 12 anys, escriu una carta a la filla petita del president Obama, la Sasha. Història de l’Alí. Un viatge des de l’Afganistan Quan la guerra de l’Afganistan es va intensificar, l’Alí, de 10 anys, va fugir amb la seva àvia cap al Regne Unit. Història de la Rachel. Un viatge des d’un país d’Euràsia Com que patia persecució per causes religioses, la família de la Rachel va haver de marxar del seu país. Després d’un periple per mig món, pare, mare i filla van aconseguir instal·lar-se al Regne Unit, on gaudien d’una vida força tranquil·la.
34
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
35
treballem SUPERIOR
6è
el cau del barrufets
CENTENARI NAIXEMENT ROALD DAHL
Aquest any 2016 celebrem el centenari del naixement de l’escriptor Roald Dahl. Autor de Matilda, La meravellosa medecina d’en Jordi, Charlie i la fàbrica de xocolata, Les Bruixes, Els Culdolla, Boy, Històries imprevistes i molts d’altres. Es presenta com un autor de capaçalera indispensable i imprescindible per a tots els públics. Les Bruixes és, potser, l’obra mestra de Roald Dahl. Però no és un conte de fades, sinó que tracta de bruixes de debò. Les bruixes de debò es vesteixen amb roba corrent i s’assemblen molt a les dones corrents. Un nen de set anys s’enfronta amb totes les bruixes d’Anglaterra, amb la sola ajuda de l’àvia més adorable de què mai hagueu tingut notícia. Les bruixes preparen un encanteri per a convertir els nens en ratolins. Nosaltres ens hem inspirat en aquest encanteri per inventar les nostres pocions.
36
número 64 - febrer 2017
número 64 - febrer 2017
37
comissió escola inclusiva nen, nena,o, j tu, alt, alta, baix, baixa, gran, petit, petita, blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler, riallera, mogut, moguda, tranquil, tranquila nen, nena, jo , tu, alt, alta, b aix, baixa, gran, petit, petita, blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler, riallera, mogut, moguda, tranquil, tr anquila
el cau del barrufets
El passat 1 de desembre, la Comissió per l’Escola Inclusiva va poder realitzar una entrevista a Gemma Pintó, mestra d’Educació Especial i coordinadora del projecte “JUGUEM!” que vetlla perquè conceptes com esport i inclusió vagin agafats de la mà.
Entrevista a Gemma Pintó
“Tothom a jugar” Què és el projecte JUGUEM!? El projecte JUGUEM! és un programa pioner en la inclusió d’infants i joves amb pluridiscapacitat en activitats físiques i esportives fora de l’horari escolar. És un programa conjunt entre L’ Institut Barcelona Esports (IBE), dins del programa “Barcelona Esport inclou”, l’Associació Esportiva l’Eixample, l’Associació de la Paràlisi Cerebral (ASPACE) i l’escola d’Educació Infantil i primària Els Llorers. Es compta amb la col·laboració de JOCVIU Associació i del Grup d’estudi d’Educació Física i la inclusió de l’alumnat amb discapacitat de l’ Institut de Ciències de l ‘Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona (UB) per fer el seguiment de l’experiència.
Quan s’engega aquest projecte i quina finalitat té?
El projecte JUGUEM! es va iniciar ara fa un any, al mes de novembre de 2015 i va acabar a mitjans de juny de 2016, com una activitat extraescolar a l’escola “Els Llorers” de Barcelona. En l’actual curs 2016/2017 s’ha tornat a reprendre amb la mateixa il·lusió que ho vam fer l’any anterior.
La finalitat no és una altra que demostrar que sí que es pot, que sí que es pot fer activitat esportiva amb una diversitat molt clara, amb un alumnat amb pluridiscapacitat que no es mou autònomament, que no parla, que no expressa què vol, què li agrada, què necessita... Sí que es pot!
Pel que fa als objectius que ens vam proposar assolir a l´ inici del projecte JUGUEM!, aquests es poden sintetitzar de la següent manera: per una banda, donar constància del model i de les estratègies educatives que afavoreixen el procés d’inclusió de l’alumnat amb pluridiscapacitat en les activitats físiques esportives fora de l’horari escolar; i per una altra banda, fer palesos els beneficis que la inclusió comporta, tant a l’alumne o alumna amb pluridiscapacitat com a la resta de companys sense discapacitat.
Com s’organitzen els grups de nens i nenes per que l’activitat sigui motivadora? Es treballa amb grups heterogenis? D’entrada hem de tenir clar que estem parlant d’un projecte que el que busca és realitzar una activitat d’iniciació esportiva amb 14 infants de l’escola on la fem, d’un curs concret (actualment d’alumnat de 5è i 6è) amb dos nens/es amb pluridiscapacitat que comparteixen l’activitat i que realitzen una activitat pròpia d’iniciació esportiva.
Dit això, l’organització serà diferent segons sigui l’activitat que plantegem: treballar en grup o grup reduït, per parelles, individualment, tot dependrà de la proposta que faci el docent o monitor. Per aconseguir que l’activitat sigui motivadora serà necessari conèixer el nostre grup. Esdevé essencial saber què els agrada al grup de nens i nenes que jugaran amb tu intentant donar una resposta adequada per a tots i totes, i on en cap cas s’hagi de limitar la potencionalitat de ningú. Per exemple, si el Pablo i el Sergio (que en aquest grup són els nens amb pluridiscapacitat) no corren ràpid i es fa una carrera, el company no ha de deixar de córrer. Ha de poder arribar al seu màxim i nosaltres hem de posar els recursos necessaris. En relació als grups, efectivament es treballa en grups heterogenis, amb alumnat de 5è i 6è, dos infants amb pluridiscapacitat que són el Pablo i el Sergio de tretze i onze anys ,i fins i tot hi ha quatre nens de 3r, perquè considerem que determinar només una edat no cal, perquè la proposta pot respondre a la necessitat d’un nen o d’una nena de 3r com a un nen de 4rt...
Quin tipus d’activitats i/o jocs es treballen?
La idiosincràsia del programa JUGUEM! és que les sessions d’iniciació esportiva les comparteix tot el grup, són totalment inclusives i ningú en queda exclòs. Per això s’imparteixen les activitats motrius, pròpies de la iniciació esportiva, mitjançant l’aprenentatge cooperatiu fent que tot el grup col·labori per tal d’aconseguir els objectius esperats. Per tal de dur a terme l’activitat, es compta amb un docent i un auxiliar docent que treballen plegats en el disseny de les activitats i en la seva dinamització.
Podries explicar quins beneficis aporta als infants que participen en aquest projecte, tant pel que fa
38
número 64 - febrer 2017
als que tenen alguna discapacitat com als que no? Val a dir que nosaltres com a associació no som especialistes en pluridiscapacitat ni en esports per a discapacitats, si més no treballem a les escoles inclusives i si hi ha alumnat que tingui alguna discapacitat l’acollim i fem el que faci falta per que pugui realitzar les activitats. Però tot arrencant aquest projecte, teníem molt clar que aquest projecte era i és per a tots i totes. Hem de tenir clar que la nostra intencionalitat no és la de crear una activitat per que en Pablo i en Sergio juguin, és una activitat per que hi juguem tots. El concepte és molt diferent, aquest és el concepte d’inclusiva. No és que jo vinc aquí a esforçar-me per que tu puguis jugar, no és assistencial: compartim un espai i unes vivències, som un equip.
Com es contacta amb les famílies interessades adequades? Es fa amb elles un seguiment del projecte en algun moment?
S’ha de dir que en un inici quan vam engegar el projecte el fet que es tractés d’una activitat gratuïta, d’un dia a la setmana, va facilitar que hi hagués més famílies interessades. No obstant això, estic convençuda que si s’hagués fet pagar un preu simbòlic segur que s’haurien apuntat les mateixes famílies, ja que les famílies venien molt predisposades i això és molt important, és bàsic. Si a casa ja hi ha certa sensibilitat, o si tu motives el teu fill,més el que nosaltres el puguem motivar explicant-li coses, tot ajuda, tot acompanya una miqueta per que vinguin. I és que la inclusió no comença amb els nens, comença amb els pares, la inclusió és cosa de tots. No només de les persones, sinó del context que ens envolta, l’espai, el material,... I és que necessitem
número 64 - febrer 2017
de tots aquests factors per que la inclusió sigui real. Per això nosaltres des del principi vam ser molt clars, vam enviar un díptic explicatiu i en una primera reunió vam informar a les famílies que hi hauria dos infants amb discapacitat en aquella activitat esportiva en horari d’extraescolars. Tota la gent que va assistir a la reunió es va apuntar aquell mateix dia. Perquè s’ha de dir que hem de comptar amb la voluntat de les famílies, ja que és essencial la implicació de les famílies perquè les famílies són part del projecte. Per que aquestes coses funcionin has de tenir unes famílies implicades i has de buscar aquesta sensibilitat en les famílies. Nosaltres fem una sessió amb les famílies un cop al trimestre, venen a jugar amb nosaltres, i és molt divertit. Només d’aquesta manera es pot engegar un projecte d’aquestes característiques que necessita d’una bona cohesió de grup, un aprenentatge cooperatiu enfocat a aprendre altres coses, i un treballar en equip com un concepte a aprendre. En aquestes tres fases s’hi inclouen
39
comissió escola inclusiva les famílies: en una primera sessió tothom estava a l’expectativa del què passaria; ja en una segona sessió els nens començaven a explicar als pares com havien de fer-ho, i en una tercera, els mateixos nens explicaven els jocs directament. Hem de pensar que actualment les adaptacions les fan els nens, nosaltres les pensem, però són ells mateixos els que troben les estratègies necessàries per que tothom pugui realitzar aquella activitat. Per això és molt enriquidor...
Quina valoració feu en els centres on aquest projecte d’esport i inclusió ja s’està aplicant? Ho valorem molt positivament perquè hem traspassat el que pensàvem que podíem arribar a aconseguir. Generalment, sempre intentes sensibilitzar, els prepares diferents activitats, pots fer mil i una coses, però fins que no ho veuen, ho toquen i ho han de fer, no poden anar tan enllà. Saben que han de respectar, però a l’activitat ho estan fent in situ, s’enduen un gran bagatge. Les preguntes que els hi sorgeixen se’ls hi poden contestar al mateix moment: Per què està així? Es curarà?
el cau del barrufets
Com menja?...
Ens podries explicar com es desenvolupa una sessió? L’estructura de la sessió està molt delimitada: comencem l’activitat fent una rotllana on ens veiem les cares i ens preguntem com estem i fem el ritual de benvinguda, que es tracta d’un passadís en el que ens ovacionem i animem els uns als altres. Després tornem a la rotllana i expliquem el primer joc. Sempre fem una activitat sensorial, perquè els nens necessiten també la vessant d’estimulació. Moltes vegades acabem la sessió escrivint. Ahir, per exemple, vam demanar que expliquessin què és el projecte JUGUEM!. Pel que fa al Sergio o al Pablo, sempre escriu algun company/a i explica com l’ha vist durant la sessió. Cal remarcar la idea que per nosaltres l’assemblea és vital: ens asseiem i expliquem, preguntem... Mai no hi ha una mirada que jutgi, i és que aquí no estem competint, estem jugant. És una activitat esportiva per jugar tothom.
Com es forma un/a docent per realitzar una activitat com aquesta? Com a formació hi ha blocs d’aprenentatge cooperatiu dins de la carrera, però els monitors no tenen per que ser titulats en Educació Física. Nosaltres vam anar a buscar el Raül Romero, el qual és un referent en aprenentatge cooperatiu a Catalunya. Val a dir, que apart dels coneixements bàsics també necessites tenir una certa aptitud, una visió i una sensibilitat. La mirada del monitor/a és molt important, perquè ha de donar confiança al infants a que portin la cadira, a que corrin amb ella. Has de confiar en els infants, i hi confies de fàbrica o no hi confies...
40
comissió activitats horari no-lectiu
número 64 - febrer 2017
Com podria una escola inclusiva com és Barrufet adherir-se a un programa d’aquestes característiques? Nosaltres estem intentant treballar amb l’IBE (Institut Barcelona Esports) de l’Ajuntament de Barcelona per que s’impliqui amb les activitats i destini alguna partida econòmica a ajudar a les escoles amb aquest projecte, ja sigui facilitant el segon docent o bé la formació, però això encara ho estan estudiant. En el cas que no comptéssiu amb l’ajut de l’IBE i volguéssiu iniciar l’activitat a Barrufet, necessitaríeu uns 15-18 infants, entre els quals dos o dues amb pluridiscapacitat, i dos docents amb la formació i sensibilitat adient. Com a reflexió final, caldria remarcar la idea que l’activitat física i esportiva és una eina de foment de la salut, d’ús creatiu del temps de lleure. A més, la seva pràctica regular la converteix en un espai de relació social, motor per crear comunitat i per tant capital social. És per això que s’ha de garantir el dret a la pràctica de l’activitat física i esportiva al sector social de persones amb discapacitat, per tal de millorar la seva qualitat de vida i col·laborar en l’objectiu d’una societat normalitzadora i inclusiva. Projectes com JUGUEM! vetllen per garantir la inclusió de tot l’alumnat en l’activitat física i l’esport. Des de la Comissió per l’Escola Inclusiva aplaudim la posada en marxa d’aquest projecte inclusiu i agraïm a tot l’equip humà que hi ha al darrera la seva atenció i disponibilitat a l’hora de realitzar aquesta entrevista. Seguirem!
Més de 90 criatures participen a les activitats en horari nolectiu proposades per l’AMPA Per segon any consecutiu les activitats en horari no-lectiu han tornat a la nostra escola amb una proposta d’allò més diversa, adreçada a nens i nenes de P4 fins a 4t de Primària. Entre dilluns i dijous, més de 90 criatures ocupen les tardes de 16.30h a 18.00h en una o dues d’aquestes activitats dins del recinte de Barrufet. Pels més petits i petites s’ofereixen activitats de tipus motriu i expressiu. Per a P4 i P5 una activitat musical que porta el nom de Cantem i ballem i es pot fer els dimecres a l’aula de música. També per a aquest grup, hi ha una altra proposta engrescadora: Juguem amb el cos, juguem a fer esport, els dimarts al gimnàs. Els nens i nenes de 1r i 2n poden descobrir diferents esports durant el curs, gràcies al Tastet d’Esports, cada dimecres al pati. També per a 1r, 2n i 3r cada dijous es fan activitats Sobre rodes, concretament: patinatge, skate i patinet. Els dilluns 2n, 3r i 4t està convidat a descobrir els Escacs. Com a activitats només adreçades a 3r i 4t hi ha Handbol al pati cada dimarts i Circ, al gimnàs, cada dimecres. Com que l’activitat de Circ va ser la darrera a iniciar-se és una de les que disposa de més places lliures. Per això aquest mes de desembre es van organitzar dues jornades-taller adreçades 3r i 4t amb l’objectiu de donar a conèixer les quatre tècniques principals de circ: malabars, equilibris sobre objectes, aeris i acrobàcia Monitors ex-alumnes Aquest any, destaquem que tres dels sis monitors responsables de les activitats són ex-alumnes de l’escola! L’Ariadna, el Pol i el Roger són ex-barrufets i també esportistes del Club Esportiu Handbol BCN Sants. Les activitats en horari no - lectiu a l’escola van recomençar el curs passat i estan coordinades per una comissió de l’AMPA composada per representants de famílies i de mestres. La gestió tècnica de les activitats la duu a terme el Club Esportiu Handbol BCN Sants. Projecte Som escola, fem esport Per segon curs consecutiu, l’Escola Barrufet participa a Som escola, fem esport impulsat per la Taula d’Esports de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. El projecte té com a principal objectiu connectar els centres educatius, les instal·lacions i les entitats esportives del barri per introduir noies i nois en l’aprenentatge de les diferents modalitats esportives que es poden practicar a Sants-Montjuïc. D’aquesta manera es potencia el valor de la pràctica esportiva i els clubs que la promouen. Més informació sobre les activitats en horari no-lectiu que fem a l’escola: escriviu-nos a activitats@escolabarrufet.cat
número 64 - febrer 2017
41
el cau del barrufets
nĂşmero 64 - febrer 2017
42
el cau del barrufets
nĂşmero 64 - febrer 2017
43
passatemps
44
el cau del barrufets
nĂşmero 64 - febrer 2017
Peixos
Benvingudes i benvinguts , a l escola !!
el cau dels barrufets Cargols
nĂşmero 64 - febrer 2017