Issuu

Fins sempre!! el cau dels barrufets

nĂşmero 67- juny 2018

actualitat

el cau del barrufets

Mirant l’horitzó

caba un altre curs. Un altre grup de 6è deixa l’escola i començarà una nova etapa de la vida. Ells i les seves famílies deixaran endarrere el dia a dia de l’escola. Però continuaran formant part de la gran comunitat de l’escola Barrufet. I guardaran en un espai càlid del cor els records dels anys viscuts aquí. I segur que allò après els farà mirar la vida amb uns ulls especials. Així van passant els anys, però de tant en tant val la pena aturar-se per veure el camí fet, resseguir els passos marcats i agafar embranzida per continuar avançant cap a l’horitzó. A l’escola també li arriba el moment per fer aquesta mirada. El curs vinent l’escola Barrufet celebrarà el 50è aniversari! Cinc dècades acollint infants, famílies i mestres. Tots els qui han format part de l’escola han acabat formant part d’aquesta gran família Barrufet i fent que l’escola sigui avui el que és. Ara, després de 50 anys arriba l’oportunitat de mirar el passat, des del present, per construir el futur. Al capdavall, això darrer, construir el futur, és el que ha fet sempre l’escola. Educar els més petits per convertir-los en les ciutadanes i els ciutadans de demà. Persones que comparteixin uns valors humanistes, i que amb les seves accions puguin contribuir a fer una societat més justa i lliure. Els valors han estat sempre elements essencials en la trajectòria de l’escola. I ho hem pogut veure aquest darrer trimestre de primera mà, amb tot el treball fet al voltant del tema de la Pau, la convivència, l’empatia, la tolerància... Contes, cançons, fotografies, xerrades i moltes altres activitats han servit perquè els nens i les nenes de l’escola coneguin què passa al seu entorn i a altres indrets del món. Hem pogut veure una bona mostra dels fruïts d’aquesta feina tot passejant per l’escola, des del vestíbul -acompanyats per Picasso (amb l’increïble Gernika!), un fantàstic mandala i la sardana de la pau- a la biblioteca -on s’hi han exposat delicioses receptes d’amor i convivència. El curs vinent, l’escola farà 50 anys. I en aquesta mirada enrere, segur que aquests valors hauran estat sempre ingredients essencials de les “barrureceptes” de l’escola. Enhorabona a tota la família Barrufet per aquests anys de viatge. I que aquells que ara deixen enrere l’escola, els que ja l’han deixada, faci molt o poc, i els que la deixaran en els pròxims anys preservin aquella espurna d’amor amb la qual sempre l’escola ha dibuixat l’horitzó on fixa la mirada.

AFA Barrufet (logo en construcció)

número 67 - juny 2018

monogràfic

el cau del barrufets

APRENEM A CONVIURE! Una societat que parla, que busca expressar-se, que opina i que, fins i tot, crida i no es resigna a deixar ofegar la seva veu. I és que, d’alguna manera, podríem afirmar que la tolerància també passa per l’acceptació de la diversitat d’opinions, de la capacitat de saber escoltar, del fet de debatre i sobretot, de respectar les opinions de tothom, tot valorant les diferents maneres d’entendre qualsevol fet per discrepant que sigui la nostra opinió.

Conceptes com TOLERÀNCIA, EMPATIA, RESPECTE, sovint esdevenen paraules que es fan servir amb certa lleugeresa, buides de contingut, tot oblidant la gran càrrega humana que comporten i la necessitat de la seva presència per aconseguir una bona CONVIVÈNCIA.

Ja des de ben petits, sovint la TOLERÀNCIA és un dels valors que més costa treballar i no és d’estranyar, ja que manté una estreta relació amb el fet de ser capaç d’acceptar aquelles persones, situacions o pensaments que no compartim o no veiem clars, o simplement no ens interessen.

La paraula TOLERÀNCIA prové del llatí “tolerare” i vindria a definir-se com “sostenir o suportar en els altres alguna cosa que desaprovem”. D’entrada, implica doncs, que el fet de tolerar ha d’anar acompanyat d’un cert esforç, d’unes ganes, d’una intencionalitat d’acceptació. Emperò això, malauradament, no és fàcil. No tothom està disposat a fer l’esforç de fer el treball d’EMPATIA necessari per posar-se en el lloc, en la situació de l’altre/a i plantejar-se, per un moment, un punt de vista diferent al d’un mateix. Prova d’això són les diferents situacions que hem anat vivint durant aquests últims mesos en el marc polític, social i de lluita per les llibertats de la nostra societat.

número 67 - juny 2018

Per una altra banda, la tolerància és la que fa possible VIURE i CONVIURE en harmonia amb persones de diferents creences religioses, tendències polítiques o condicions sexuals. I és per això, que des de l’escola hem volgut dedicar el monogràfic d’aquest any a la recerca de receptes, pocions i beuratges que afavoreixin una millor CONVIVÈNCIA entre tots i totes. I com no podia ser d’una altra manera, ho fem partint de la reflexió de les nostres petites accions en diferents àmbits, com ara l’escola o a casa, amb els nostres amics i amigues, amb la nostra família, amb els/les nostres mestres... Només partint de nosaltres mateixos podrem aconseguir estendre, com si d’una taca d’oli es tractés, aquesta tolerància i aquest respecte que tant necessitem per aconseguir una veritable i enriquidora convivència en el nostre dia a dia i en la nostra societat.

“El meu ideal més estimat és el d’una societat lliure i democràtica en la que tots puguem viure en harmonia i amb igualtat de possibilitats” Nelson Mandela, símbol de la PAU i la CONVIVÈNCIA (1918-2013)

número 67 - juny 2018

comunitat PETITES i PETITS

ELS PETITS CONVIVIM... TOT INSPIRANT-NOS EN L’OBRA DE PABLO PICASSO:

«LA SARDANA DE LA PAU», QUE VA DIBUIXAR A CERET L’ANY 1953.

el cau del barrufets

TENINT EN COMPTE ELS ESCULTORS I ESCULTORES QUE HEM TREBALLAT AQUEST CURS, A LES NOSTRES CLASSES: *JOAN MIRÓ *SOL LEWITT *NIKI DE SAINT PHALLE

ESPEREM QUE US AGRADI TANT COM A NOSALTRES FER-LES!!! «LA SARDANA ÉS LA DANSA MÉS BELLA DE TOTES LES DANSES QUE ES FAN I ES DESFAN»

LA COMUNITAT DE PETITS I PETITES HEM CREAT ELS I LES NOSTRES SARDANISTES PARTICULARS.

número 67 - juny 2018

UNA DANSA QUE AGERMANA I QUE ES BALLA EN ROTLLANA!

número 67 - juny 2018

comunitat PETITES i PETITS

el cau del barrufets

A P4 per fer el treball plàstic del vestíbul, ens vam inspirar en les escultures de Sol Lewitt que aquest curs vam treballar a la classe després de la visita al Caixa Forum, on vam poder veure el seu mural «Splat». Vam estar pensant com podríem representar el nostre o la nostra sardanista seguint la línia de colors i formes que utilitzava Sol Lewitt i finalment vam decidir que ho faríem reciclant caixes de paper i pots de iogurt dels que ens mengem a l’escola. Ho vam folrar tot amb paper d’embalar blanc i quan vam tenir l’estructura feta la vam anar decorant per grups tot pintant amb els colors que feia servir en Sol Lewitt. Vam inspirar-nos en una escultura que hi ha en un parc. Ens ho vam passar molt bé tot pintant l’escultura i finalment vam fer-li un cap amb una pantalla de paper i li vam enganxar tires de paper, com si fos el cabell. Ja l’heu vist oi? Ens ha quedat molt bonic! Un cop feta la vam voler dibuixar amb retolador per poder-la posar a la revista que ara teniu entre mans. En el moment de fer la plasmació, ens vam adonar que la nostra escultura està formada per figures geomètriques: un prisma, un cilindre i una esfera. Voleu veure’ls?

A P3 aprofitant que estàvem treballant l’artista Joan Miró, vam decidir elaborar una escultura inspirada en les que feia aquest artista. En Miró agafava objectes de rebuig i els reutilitzava per crear personatges. Així que vam demanar a les famílies que portessin material de rebuig que tenien per casa, i cada classe va crear la seva pròpia escultura a partir d’aquest material.

número 67 - juny 2018

comunitat PETITES i PETITS

el cau del barrufets ELS DE P3 HEM TREBALLAT... Per tal de poder treballar el tema del monogràfic d’enguany a P3, hem intentat apropar al màxim les diferents realitats del món, cap a la comparació amb el seu entorn proper per tal de que puguin identificar les diferències existents. Així, els vam presentar una fotografia en la que es veu que hi ha gent que ha de cuinar al carrer, i ha de fer el foc amb llenya i altres elements perquè no tenen cuina dins de casa. Vam establir una conversa en que primer vam descriure què vèiem, i després vam crear hipòtesis del que podia passar i buscar possibles solucions per poder-los ajudar.

Escultura de la classe dels Cargols.

Escultura de la classe dels Peixos.

Els nens i nenes han dibuixat les escultures i aquest ha estat el resultat:

Fotografia utilitzada per reflexionar sobre les dificultats per cuinar en altres llocs del món. A la conversa dels nens i nenes de la classe dels Cargols i dels Peixos van sortir les següents observacions i idees: - Són una família que cuinen al carrer, però estan tots junts. El nen sembla que està trist. - Han de cuinar amb branques i fulles per fer foc. Per això ho fan a la sorra. Dins de casa no es pot fer foc. - Estan fent sopa perquè tenen una olla. A sota l’olla hi ha foc. - Els hauríem d’ajudar a posar-se una cuina dins a casa. Nosaltres els hi podríem donar alguns diners per ajudar-los. - Tothom ha de viure en una casa, sinó han de viure al carrer i això no pot ser. - Això és Africa, vaig veure una foto i era igual. - Podríem ajudar-los portant-los a casa nostra. - I els hi podríem donar menjar. - O ajudar-los a construir una casa nova.

número 67 - juny 2018

comunitat PETITES i PETITS

el cau del barrufets Entre tots i totes vam fer una lectura de la imatge: què veiem, què feien, què passava,... Cadascú va anar dient tot allò que li suggeria: Porten galledes al cap. Potser porten aigua. Pesen molt, és molta feina.

Un cop feta tota la feina, vam anar a veure l’exposició tant de la biblioteca com de l’entrada de l’escola per poder admirar les escultures.

Dintre hi ha aigua. Les porten al cap perquè no pesin tant! A nosaltres ens pesaria una mica.

Els de P- 4 vam llegir atentament la fotografia que a continuació veureu:

Potser són més pobres i l’han d’anar a buscar al riu. Estan contents perquè porten aigua per casa seva. Potser són família o amics. No tenen aixetes. Necessiten diners per poder tenir aigua. Per tenir aixetes s’ha de pagar. No tenen diners per tenir aixetes a casa. Nosaltres agafem l’aigua de l’aixeta. No l’hem d’anar a buscar lluny. Obrim l’aixeta i ja surt. Porten vestits d’estiu perquè fa molta calor. I als peus porten xancletes. Tenen la pell marró. Potser són de la Xina, de Premià, de París o de l’Àfrica. Els carrers són de sorra, no com els nostres. Tenen cases molt rares com cabanes. Les cases són de palla, sorra i fang. Només tenen un pis. Tenen la roba vella perquè no tenen diners. Uns estan tristos i altres contents. Estan a Àfrica. Treballen molt.

número 67 - juny 2018

comunitat PETITES i PETITS

Els de P5 hem comentat... «En alta mar un petit detall pot marcar la diferència entre la vida i la mort»

el cau del barrufets A partir de la fotografia hem fet una conversa i això és el que han dit:

World press photo 15 de l’exposició «ver para entender»,Massimo Sestini, 2015.

número 67 - juny 2018

comunitat PETITES i PETITS

el cau del barrufets A partir dels contes que han mirat a l’exposició de la biblioteca, han fet aquests dibuixos:

UN EDIFICI DESTRUÏT

SEMPRE HI HA ALGÚ DIFERENT

UN LLOC ON JUGAR

NO ENS AGRADEN LES BOMBES

FUGIM DE LA GUERRA

ENS AGRADA SER FELIÇOS

ENS AGRADA JUGAR

TOT ESTÀ DESTRUÏT

LES BOMBES ENS ESPANTEN

LES GUERRES FAN MAL

ESTEM MOLT TRISTES

NO VOLEM ARMES

COMUNITAT DE PETITS I PETITES

número 67 - juny 2018

comunitat MITJANES i MITJANS

ELS VALORS A L’AULA A més de col·laborar amb el treball de la comunitat de mitjans, el nivell de primer hem estat treballant els valors a l’aula amb una sèrie d’activitats transversals. A través de l’expressió visual, musical i artística, com a llenguatge principal, s’ha incentivat l’hàbit lector i el gaudiment de la lectura vinculats amb la “Recepta per a la Pau”.

el cau del barrufets

Tot seguit, vam treballar l’ingredient de la col·laboració amb la realització del joc Cadires col·laboratives. Després de cada dinàmica, es va parlar sobre l’ingredient trobat posant algun exemple de situacions conegudes. A la segona sessió es va realitzar la lectura de dos contes amb tot el grup, de manera conjunta: De què fa gust la lluna i Orelles de papallona. Al final d’aquesta proposta, vam crear un racó de la classe amb tota una selecció de contes sobre el tema dels valors, per tal que els nens i nenes els poguessin llegir en les estones de lectura.

Hem partit dels coneixements previs dels alumnes sobre els ingredients de la Pau i tot seguit, els hem ofert eines i recursos per poder ampliar el repertori d’ingredients a partir de la lectura i la reflexió sobre experiències viscudes. Com que es tractava d’un tema massa general, es van concretar en set valors que resulten més propers als infants. Aquests són: el respecte, la paciència, la responsabilitat, l’esforç, compartir, la col·laboració i fer les paus. A la primera part de l’activitat vam introduir la temàtica a través de la música (El swing de la Pau de Rosa M. Vidal i Anna M. Lorente) i els curtmetratges (A Cloudy Lesson i Lifted). Els dos relacionats amb l’ètica i la pau per extreure els set valors i reflexionar sobre el seu significat, identificar situacions properes per exemplificar-los, etc.

número 67 - juny 2018

Finalment, en una tercera sessió i en grups cooperatius, havien de representar en uns diorames alguns dels valors treballats en els contes llegits. Un cop acabades totes les produccions, les exposarem a la resta de companys i explicarem què passava a la seva escena i com se sentien els protagonistes.

número 67 - juny 2018

comunitat MITJANES i MITJANS

el cau del barrufets

TOMI UNGERER El Centre de Recursos de Sants-Montjuïc ens va oferir participar en l’activitat de la bibliomaleta del Tomy Ungerer i els seus coetanis. Nosaltres ràpidament ens vam engrescar. El dia 18 d’abril vam anar a la biblioteca del Vapor Vell i de la mà de l’Olga Cercós, narradora i actriu, vam conèixer qui era Tomi Ungerer i la seva obra.

de defensa dels drets humans i en contra de la guerra del Vietnam. També va començar a publicar i il·lustrar els seus llibres. Alguns d’ells van resultar escandalosos i van ser retirats del mercat. Finalment, va emigrar a Escòcia l’any 1971 amb la seva dona i fills, on van treballar de grangers. El 1998 li van concedir el premi Hans Cristian Andersen, i al 2007 es va obrir al públic el museu Tomi Ungerer a Estrasburg. És el primer autor de literatura infantil a tenir un museu a Europa. Molts de nosaltres ens vam sentir identificats amb aquest autor que de nen va ser inquiet i rebel i de gran ha estat un escriptor subversiu i pacifista. Ha sabut explicar-nos les històries més tristes amb tendresa i humor i trobar sempre el costat bo dels personatges més dolents. A la classe vam seguir llegint contes de l’Ungerer i un dels que més ens va impressionar va ser OTTO. El llibre parla d’un ós de peluix que ens explica les seves aventures des del moment en que és regalat a un nen. També tracta temes com la guerra, l’abandó, i finalment el retrobament. A partir d’aquesta història tant colpidora, cadascú de la classe va portar un nino de casa i va explicar la història del seu peluix. Algunes eren realment inversemblants. D’altres no tenien molt a explicar però aleshores vam posar una mica d’imaginació i ens vam inventar noves històries…

T. UNGERER va néixer a Estrasburg el 28 de novembre de 1931. El seu pare era un rellotger que feia rellotges astronòmics i la seva mare era una gran narradora de contes i coneixedora de la natura.

Quan tenia quatre anys va morir el seu pare. La mare i els quatre fills es van mudar al poble dels avis a Alsàcia. Allà viurà l’ocupació nazi durant la segona guerra mundial (1939-1945). Ja de jove, va estudiar disseny, però el van fer fora de l’escola per indisciplinat. L’any 1956 va marxar cap a Nova York, on va treballar com a publicista, va il·lustrar cartells

número 67 - juny 2018

comunitat MITJANES i MITJANS

MANDALES

el cau del barrufets

Budisme:

Què significa mandala: Cercle sagrat. Què és? Cercle que representa el cosmos, la vida. Pot representar formes geomètriques de l’univers o la natura.

Neix a la India fa uns 2.500 anys i no creuen en cap Dèu. Tot i així els representa Buda. Creuen en la reencarnació i la il·luminació. El seu origen el troben en les religions hinduista i budista.

Quin és l’origen dels mandales? Antigament els mandales s’utilitzaven per a fer rituals i com a instrument de culte per a la meditació i la concentracció.

Hinduisme: Els mandales ens ajuden a… Aspectes físics: el tacte, la vista, els músculs del traç (motricitat fina)... Aspectes mentals: elecció de colors, la creativitat, la concentració… Millora aspectes emocionals: la por, els nervis, l’angoixa... Llocs claus per pintar mandales: a l’aire lliure, en un espai amb molta il·luminació o en una habitació on hi hagi silenci. Moments clau per pintar mandales: quan ens sentim tristos, nerviosos o angoixats, abans d’anar a l’escola o a treballar, quan haguem de fer una tasca important, si pateixes insomni o també si fas alguna dieta entre hores.

L’hinduisme neix a la Índia fa més de 3.500 anys i els seus practicants creuen en més de 630 Dèus. El seu màxim representant és Brahma. Creuen en la reencarnació i el Karma.

número 67 - juny 2018

comunitat MITJANES i MITJANS

PINTAR MANDALES HA DE SER UN ACTE LLIURE: TU TRIES QUIN VOLS PINTAR I COM EL VOLS PINTAR! Per tal que els nens i les nenes entenguessin millor el procés de creació dels mandales i tot el que comportava, vam dedicar unes sessions a crear els nostres propis.

el cau del barrufets

EL GRAN MANDALA Al vestíbul de l’escola s’ha instal·lat un gran mandala que és el resultat d’un treball cooperatiu i col·laboratiu de tots els nens i nenes de la comunitat dels mitjans.

En primer lloc, vam construir un calaix amb uns llistons de fusta que després vam omplir amb sorra de platja. L’objectiu és que aquests llistons ens facin de suport pel nostre mandala gegant.

Per començar un mandala hem de buscar el centre de suport. A partir d’aquí i jugant amb la simetria, l’hem d’anar creant.

Un cop dibuixat, toca pintar-lo. Podem triar els colors que més ens agradin i hem de pintar cada espai en blanc d’un color diferent al del costat, per tal que ressalti. Les línies ens delimiten aquests espais.

Després vam anar omplint el sorral amb diferents elements naturals que havíem portat de casa, del carrer, de les colònies… Entre tots i totes vam anar omplit l’espai per acabar fent un gran mandala de manera creativa i relaxada.

número 67 - juny 2018

comunitat MITJANES i MITJANS

el cau del barrufets

MANDALES CORPORALS A l’espai d’aprenentatge Alehoop! hem representat mandales amb el cos.

Finalment, ens ha quedat un mandala genial!

A mode de cloenda relaxada de l’espai, hem treballat entre moltes altres coses, la consciència corporal de manera individual i col·lectiva amb la intenció de representar mandales de manera conjunta.

número 67 - juny 2018

comunitat MITJANES i MITJANS

el cau del barrufets

LA RECEPTA DE LA CONVIVÈNCIA A les aules s’ha treballat la recepta de la convivència: Ingredients • Un grapat de pau • Un grapat de respecte • Un grapat d’empatia Què volen dir aquestes paraules? Què signifiquen per a nosaltres? Per què a vegades no n’hi ha? Quines situacions hem viscut o hem vist? … La decoració de la biblioteca representa “Can Barrufa”, un restaurant on es cuinen receptes amb els ingredients de la bona convivència.

A més, a les aules també hem pogut veure fotografies que ens han incitat a debatre sobre aquests conceptes.

Amb aquest mural volem fer arribar missatges de pau i esperança a tots els infants i les seves famílies que es veuen obligats a creuar el MAR en busca de PAU.

Aquestes fotografies ens han fet tenir empatia amb els personatges que hi surten. Què hi veiem? Què fem nosaltres quan veiem algú trist, preocupat…? Quin títol posaríem a la foto?

Aquests missatges de pau i esperança viatgen a través del mar, si un dia els trobeu no els agafeu! A l’escola tenim algunes mostres de les ampolles amb missatges de pau i esperança que ens van ser molt útils per per cuinar la recepta de la convivència.

número 67 - juny 2018

comunitat GRANS

5è

6è

A la comunitat de grans hem continuat cuinant amb la pau, el respecte i l’empatia i hem aconseguit una recepta de la convivència d’allò més saborosa!

el cau del barrufets Hem dividit el quadre en 15O trossos i l’alumnat de 4t, 5è i 6è n‘ha pintat un cadascú. Hem fet servir colors de fusta, del blanc al negre, passant per una gama de grisos ampla. En tot moment ens hem hagut de posar d’acord i col·laborar per tal que totes les peces encaixessin, com en un gran trencaclosques.

A continuació us fem un tastet de les activitats que hem treballat.

Des que el 1981 el Guernica va tornar a Espanya, s’ha convertit en el símbol de la lluita contra el terror i la brutalitat de totes les guerres.

El Guernica té com a motiu el bombardeig de Gernika, petita ciutat del País Basc que va ser atacada pels avions de la legió Còndor alemanya durant la Guerra Civil espanyola. El Govern de la República Espanyola li va encarregar a Picasso un quadre per a l’Exposició Universal de 1937, a París. Mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència, el caos i l’horror generats per les bombes. L’escena té lloc dins d’una habitació, on destaquen elements com un bou, un cavall travessat per una llança, un soldat mort, on la seva mà (en un braç separat) encara agafa una espasa trencada de la qual creix una flor, una bombeta que crema sobre l’ull del cavall, diferents figures humanes, un ocell... El pintor al costat del quadre va escriure:

número 67 - juny 2018

comunitat GRANS

5è

6è

el cau del barrufets

Els més grans, l’hem analitzat més en detall des del punt de vista estètic i emocional. Què ens sembla el quadre? Què ens fa sentir? Hem analitzat sis fotografies diferents relacionades amb la guerra i els conflictes, del passat i de l’actualitat, que hi ha al món on vivim. En petits grups, les hem treballat a la classe preguntant-nos què ens transmetien i com ens feien sentir, intentant posar-nos en la pell de les persones o situacions que s’hi reflectien. A més a més, gràcies a aquest treball hem après que, a través de la fotografia, podem extreure molta informació, o sigui que hem pogut comprovar que allò d’“una imatge val més que mil paraules” és del tot cert. I vosaltres, us animeu a reflexionar sobre les emocions que us transmeten aquestes imatges?

número 67 - juny 2018

comunitat GRANS

número 67 - juny 2018

5è

6è

el cau del barrufets

número 67 - juny 2018

comunitat GRANS

5è

6è

el cau del barrufets

La música pot ser un instrument poderós per promoure accions no violentes a favor de la pau i del canvi de situacions injustes i patiment. Al llarg de la història diferents compositors han deixat obres relacionades amb la pau, fruit de les situacions que van viure. Des de la música popular també trobem molts exemples on la música s’ha utilitzat com a instrument de pau i convivència. Molts artistes importants ens han deixat “una maleta” plena de composicions sobre temàtiques relacionades amb drets humans, discriminació, medi ambient, solidaritat, etc. amb una gran funció educativa de sensibilització. Algunes d’elles s’han transformat fins i tot amb símbols de lluites no violentes importants, per exemple, L’estaca de Lluis Llach o el Cant dels Ocells de Pau Casals. Des de l’àrea de música hem escoltat i cantat diferents cançons on es treballa la temàtica de la pau i la convivència. Amb totes aquestes cançons hem volgut decorar el fris de la nostra escola. Una de les cançons que s’ha treballat a classe és:

número 67 - juny 2018

comunitat GRANS

5è

6è

el cau del barrufets

Continuant amb el tema de la pau i la convivència, a les classes de sisè hem conegut un personatge molt curiós, la Mafalda. Una nena de sis anys simpàtica i atrevida, que viu a l’Argentina dels anys 60 i 70 i que tracta temes per a adults de política i del mon en general. El seu creador és el dibuixant Joaquín Salvador Lavado, també conegut com a Quino. L’autor dibuixa unes vinyetes on la Mafalda ens ensenya moltes coses sovint amagades darrere de l’humor i un punt de vista infantil. Un cop conegut aquest personatge, hem volgut fer com la Mafalda i mirar el món a través dels ulls dels nenes i nenes de 6è. Una feina gens fàcil, però el resultat ha estat fantàstic, unes vinyetes molt crítiques i molt ben dibuixades!

número 67 - juny 2018

comunitat GRANS

número 67 - juny 2018

5è

6è

el cau del barrufets

número 67 - juny 2018

comissió festa fi de curs Com molts sabeu, la Comissió Festa Fi de Curs s’encarrega de fer molt més que la festa de final de curs. La nostre feina es subdivideix en moltes petites activitats que portem a termini al llarg del curs escolar: des de la panera de nadal, passant per les samarretes, la cursa, les fotos de classe i, per suposat, la festa mateixa i tot el que comporta.

el cau del barrufets 1er els vam demanar que dibuixessin retrats de nens i nenes i als de 5è símbols dels elements de la recepta. I amb els dibuixos davant nostre, ens vam posar mans a l’obra i ens va sortir el disseny que tots ja coneixeu i que sovint veiem corrent per l’escola. Enguany vam fer també un complement: els boc’n’roll amb el disseny de l’escola. Fa anys que ho volíem fer i per fi ha pogut ser, i estem molt contents amb la rebuda tan positiva que han tingut entre les famílies. Fa anys que l’escola treballa per conscienciar els nens i nenes sobre l’impacte mediambiental del paper d’alumini i intentant reduir el rebuig que generen els esmorzars a l’escola, i amb el boc’n’roll hem volgut col·laborar en aquesta tasca aportant una alternativa reutilitzable.

Cursa Panera

Aquest curs la cursa ha celebrat el seu 10è aniversari. Felicitats!! Ho hem celebrat amb moltes famílies amb ganes de matinar un diumenge i fer una o dues voltes pel barri, un braçalet commemoratiu – i moltes rialles. Vam repartir 400 dorsals als barrufaesportistes, que van menjar 30 kilos de síndria i es van refrescar amb mooooolta aigua, per dins i per fora…

Amb les aportacions de totes les famílies aquest curs vam poder fer 10 paneres, que es van sortejar uns dies abans de les vacances de nadal. Enguany, vam fer una panera solidària que vam donar a la entitat “Proyecto Amor en Acción” que ofereix servei de menjador al Raval per a persones que viuen al carrer o tenen pocs recursos. Vam vendre gairebé 1000 números de participacions a la panera, i els beneficis d’aquesta venda van directes a finançar la festa mateixa.

Samarreta Fa un parell d’anys es va acordar que la temàtica de la samarreta de l’escola aniria lligada amb el monogràfic que treballen els infants a l’escola aquell any. El curs 2017-2018 l’escola va escollir treballar “La Recepta de la convivència: un grapat de pau, un de respecte i un d’empatia”. Una temàtica una mica abstracte que va suposar un petit repte a la comissió de samarretes, que és qui idea el disseny i els dibuixos que es necessitaran per fer-lo.Amb una idea al cap vam demanar ajuda a alguns nens i nenes de l’escola: als de

número 67 - juny 2018

Festa Al moment de redactar aquest article, la festa ja és a tocar. Tenim moltes coses preparades per passar una tarda i nit en bona companyia de tota la família Barrufet i esperem veure-us a tots!!

número 67 - juny 2018

comissió horari no lectiu

el cau del barrufets

Tot a punt per passar unes tardes molt divertides!! Des de la Comissió d’Activitats en Horari no lectiu, hem estat treballant per ampliar i millorar les activitats que oferim a la nostra escola. Teníem moltes ganes de proposar activitats divertides i engrescadores..!! I esperem que tinguin molt d’èxit! La primera setmana d’inscripcions així ha quedat palès. Amb més de 75 inscripcions! Aquest curs, continuem amb les activitats que tant han agradat a les nostres filles i fills, com “Petit circ”, “Esgrima” i “Handbol”. Les principals novetats són les activitats de “Teatre Musical”, que oferim pels cursos de 4t, 5è i 6è. L’activitat de “Màgia” pels cursos de 3r, 4t, 5è i 6è. “Cant Coral” per 1r, 2n i 3r. “Juguem Cooperativament” per 3r i 4t i “Juguem dansant” per P4 i P5. I hem ampliat l’oferta en l’activitat de “Circ” als cursos de 1r i 2n. Volem informar-vos que fins ara el Club d’Handbol Barcelona Sants era l’única entitat que s’encarregava de la gestió tècnica i administrativa de les mateixes. Actualment, incorporem més entitats del barri en la direcció de les activitats. Res més, colla Barrufeta!! Desitgem que les nostres filles i fills gaudeixin moltíssim d’aquesta estona a l’escola, una estona 100% lúdica, on les criatures poden sentir-se com a casa. I als que encara no us heu animat a fer la pre-inscripció, encara sou a temps perquè tenim algunes places disponibles, animeu-vos!!!

número 67 - juny 2018

consell escolar ESCOLA BARRUFET

La idea Barrufet

5 0 anys

El curs vinent l’escola farà 50 anys que es va fundar. Si no us sonen ja els noms de la Teresa, la Lluïsa i l’Àngels, és probable que aviat n’aneu sabent més coses. Elles tres l’any 1968 van tenir la necessitat d’engegar un projecte educatiu diferent del que hi havia a Catalunya, en aquells anys del final del franquisme. Es van llençar a una aventura sense ser-ne expertes, van buscar referents educatius propis, com l’Escola Activa de la República, i d’internacionals que parlessin de tot allò que elles imaginaven que havia de ser l’educació. I existien, i van llegir-los, i van rumiar, i van veure clar que el que volien era possible i era encertat. Montessori, Decroly, Freinet, etc. els donaven la raó i les empenyien amb més il·lusió i convicció que mai. La síntesi del que volien es resumeix en primer de tot posar l’infant en el centre del seu aprenentatge, i després que l’escola fos laica, catalana, coeducativa i activa. Finalment, els principis i pràctiques educatives que es van anar portant a terme, ho van anar ampliant i complementant, definint els trets d’identitat vigents a l’escola: participativa; pluralista i inclusiva; arrelada a la realitat personal; relacionada i oberta a l’entorn; i coeducativa. I van començar a construir, i hi van implicar a famílies, i hi van incorporar mestres, i entre tots van seguir construint, i van crear una comunitat educativa, l’Escola Barrufet. I han passat els anys, i hi ha hagut molts canvis, reptes, anècdotes, i criatures, centenars de criatures! Tot això elles tres, juntament amb altres mestres que han anat fent possible aquesta escola, ho estan plasmant en un llibre que explicarà tota la història d’aquesta comunitat fins avui en dia. Mentre arriba el llibre, ens podem preguntar: i aquesta idea d’escola, en què es concreta? És encara vigent? És vàlida? Si com a comunitat educativa ens fem aquestes preguntes i moltes d’altres, ens podrem entendre millor i podrem créixer i millorar com a comunitat, aconseguint una experiència educativa que participi de fer un món millor. Perquè al capdavall, es tracta d’això, no?

número 67 - juny 2018

el cau del barrufets

Tot el que configura l’escola actualment s’arrela en aquestes idees. La coherència amb elles determina com és la pràctica educativa diària, com són les estructures organitzatives de la part del centre escolar o de la part de l’AFA, els criteris per prendre decisions, etc. Res del que és, ho és perquè sí. El consell escolar, màxim òrgan de decisió de l’escola, està format a parts iguals per mestres i famílies (gens habitual). La direcció de l’escola es va assignant de manera rotativa, cercant un funcionament implicat i entre iguals de tot el claustre. El Consell d’Escola i els consells de classe volen conscienciar, corresponsabilitzar i donar veu a tot l’alumnat. Es busca la participació directa de les famílies en el dia a dia de l’activitat escolar amb els tallers, la organització de la festa de final de curs, les entrades a l’aula de final de trimestre i altres activitats. L’AFA te un grup coordinador, la junta petita, però les decisions es prenen de manera col·lectiva en les juntes ampliades mensualment i a l’assemblea anualment. Les comissions de l’AFA inclouen mestres per tal d’aprofundir en la coherència i la col·laboració centre escolar-famílies. Posant l’alumne al centre de les decisions, es procura que les circumstàncies econòmiques de cada família no afectin a les activitats que aquests realitzen, i per això hi ha un sistema de quotes mensuals que inclouen totes les activitats, sortides, colònies, etc. que es fan en horari lectiu, fent que cap família hagi d’assumir de cop un càrrec elevat (com generarien les colònies) i que si alguna te dificultats per pagar, es busquin fórmules per ajudar-los i que els infants realitzin totes les activitats igualment. I tantes altres coses, que fan de la idea Barrufet una manera de fer pròpia, definida i compartida. Tenint present tot l’esmentat, respondre les preguntes plantejades més amunt, ha de ser el resultat de la reflexió col·lectiva i personal de tothom. Això pot ser llarg i complex. Durant la celebració dels 50 anys el curs vinent, tindrem l’oportunitat de pensar-hi, de pensar-nos, d’entendre’ns millor. Aquest article, vol animar a prendre consciència de la idea Barrufet, de la que potser el més determinant és la idea de comunitat educativa. Entendre les escoles com a peces clau de la construcció d’una societat millor, i no només com a una eina de formació i preparació dels fills de cadascú individualment, ens pot donar una bona pista a seguir. I per entendre’ns i organitzar-nos com a comunitat educativa a tots els nivells, és fonamental. Alumnes, mestres i famílies. Tots junts. Des del respecte mutu i des de la confiança recíproca. Amb aquests elements al cap podem reflexionar sobre la idea Barrufet, i entendre una mica més el perquè de tot plegat. Rumiem? Consell Escolar de l’Escola Barrufet

número 67 - juny 2018

comissió escola inclusiva SOM ESCOLA

el cau del barrufets INCLUSIVA

XERRADA CHRYSALLIS & BARRUFACRISPETES 2018

Vam conèixer que des de ben petits o petites, una criatura pot manifestar la necessitat de reivindicar la seva identitat sexual i en aquest cas la família l’ha d’acompanyar a fer els passos necessaris per iniciar el seu trànsit o camí cap a la seva nova identitat sexual. I és en aquest moment, en què és molt important l’acompanyament que nosaltres, com a societat, oferim a aquests infants. Un acompanyament que ha d’estar basat en la comprensió i el respecte, ja que d’això dependrà el seu benestar, la seva autoestima i la seva felicitat. Durant la xerrada es va posar de relleu algunes de les dificultats que han de viure en primera persona les famílies que tenen un fill o filla que decideix iniciar un procés de canvi d’identitat sexual. I és que a dia d’avui l’administració encara parla de patologies, com si d’alguna malaltia estiguéssim parlant. De fet, no és fins ben entrat l’any 2014 que a Catalunya s’aprova per llei que les persones trans tinguin els mateixos drets que tenen la resta de persones, tot i que encara a dia d’avui no pugin fer el canvi de nom i de sexe en el DNI fins arribar a la majoria d’edat.

Lluny queda ja setembre i ens disposem a finalitzar un curs, que com ja és habitual, ens ha passat volant. I com no podríem fer-ho d’una altra manera, arribat el final no ens queda si no recordar i fer balanç sobre dues de les actuacions que com a Comissió Inclusiva hem tirat endavant aquest curs escolar: la xerrada de Chrysallis i el Barrufacrispetes 2018. Passat el temps, la valoració de totes dues actuacions són força positives, tant per les famílies, com per la mateixa comissió. Pel que fa a la xerrada de Chrysallis que va tenir lloc el passat més d’abril a la biblioteca de l’escola Barrufet, podem afirmar que va ser molt enriquidor tenir a dues mares lluitadores que desprenien molta força i coratge a l’hora de comunicar. La xerrada, enfocada a donar veu a l’Associació de Familiars Transsexuals Chrysallis va anar a càrrec de l’Anna Valenzuela i la Marta Ordóñez i va comptar amb l’activa participació d’un públic que transpirava empatia, proximitat, i ganes de conèixer com enfoquen les famílies amb menors transsexuals el trànsit cap a una nova identitat sexual. Acompanyades de les nostres ponents vam poder entendre que la terminologia importa i que sovint serveix per etiquetar-nos, i que hem d’entendre que una persona transsexual és una persona que no s’identifica amb el sexe que li van assignar al néixer, ja que una persona pot néixer amb les qualitats físiques d’un sexe, però no sentir-se identificada amb aquest.

Vivim en un món amb molta diversitat en què tots i totes som diferents i alhora iguals, per que en el fons volem el mateix: estimació, acceptació i respecte per sentir-nos integrats, per sentir-nos part d’aquesta societat. Pel que fa a la segona activitat organitzada per la Comissió Inclusiva, el dia 25 de maig vam tenir el plaer de convidar a les famílies de l’escola a celebrar el Barrufacrispetes 2018. Aquest any la comissió tenia clar que la temàtica de la pel·lícula havia d’estar relacionada amb les dificultats que de vegades alguns dels nostres infants troben a l’hora d’aprendre a llegir i escriure, és a dir: el procés de la lectoescriptura. I és que sovint, aquest fascinant procés d’aprendre a descodificar i iniciar-se en el gust per la lectura pot venir acompanyat d’algunes dificultats, com ara la dislèxia. A grans trets, podríem dir que la dislèxia és un trastorn del llenguatge que dificulta l’adquisició de la lectura i de l’escriptura en alumnat amb capacitats intel·lectuals preservades. Val a dir que això suposa un sobreesforç per les persones que tenen algun trastorn de l’ús funcional del llenguatge i que cal oferir els recursos i les estratègies necessàries a fi que puguin superar aquestes dificultats. A més a més, hem de tenir molt present que cal respectar el procés d’aprenentatge de cada infant i no incórrer en posar etiquetes a cap nen o nena des de ben petits. I és que tots i totes aprenem amb ritmes i de maneres diferents depenent del nostre propi procés maduratiu. Entendre i respectar això, esdevé clau, perquè el fet és que llegiran, però no quan nosaltres vulguem sinó quan estiguin

número 67 - juny 2018

comissió escola inclusiva preparats i preparades. I precisament, d’això va la pel·lícula Kerity: d’aprenentatge, d’esforç, de lluita i de superació. En Nathaniel haurà de començar a confiar més en ell mateix, com ja ho feia la seva titeta Eleonor, per poder sentir-se prou valent i prou segur com per acabar creient en ell mateix i ser capaç de tot. “Sí, s’esforça però el curs no li ha estat fàcil. És com si les paraules se li encallessin i es neguessin a sortir. Potser és massa somiador.” Sens dubte, Kerity és una pel·lícula plena de valors i que en segons quins moments ens commou, perquè tots i totes tenim els nostres punts forts, però també els febles.Tots i totes tenim alguna cosa que ens costa més, que ens resulta més difícil, però amb esforç i constància sempre acabem superant les nostres pròpies pors, tot oferint el millor de nosaltres mateixos. Perquè la por sovint ens paralitza, sovint ens bloqueja davant de qualsevol aprenentatge. Perquè com molt bé explica Jean Pennac (novel·lista, 1944): “Totes les solucions han de passar pel rebuig de la moralització del fracàs (...), ja que no es tracta de culpabilitzar ni aïllar aquells o aquelles que mostren certes dificultats. La solució sempre es troba en la joia de la felicitat d’entendre”. Evidentment, això implica sentir-se acceptat i comprès, com li passa al protagonista de la nostra pel·li: només quan sent el caliu de la gent que l’envolta, de la gent que li fa confiança, acaba vencent les seves pròpies pors i aconsegueix llegir la frase màgica que permetrà que tots els personatges de les històries dels contes de la bibilioteca perdurin en el temps: “Que sigui inventat, no vol dir que no existeixi”

Des de la Comissió Inclusiva us animem a continuar creient en vosaltres mateixos, vèncer les vostres pors i fer realitat els vostres somnis. I sobretot, recordeu sempre...

“Hi ha una cosa que tenen en comú tots els homes i dones d’aquest món, i és que ningú no pot viure sense somnis” Mai no deixeu de somiar!!!

número 67 - juny 2018

Fins sempre!! el cau dels barrufets

nĂşmero 67- juny 2018