El Cau dels Barrufets
Un homenatge just Quantes vegades no has tancat els ulls i has recordat els avis... La veu que et deixava clar per on podies anar i per on no; la mirada on, de petit, sempre hi trobaves refugi després de la malifeta; aquelles mans càlides que portaven escrites, amb els solcs de l'experiència, una vida plena d'esforç i tendresa; el somriure còmplice de quan, carregats de raons i murrieria, s'atribuïen el dret inqüestionable, que el grau de l'experiència els atorgava, de passar per alt alguna des les rigideses benintencionades dictades pels nostres pares i mares... Aquest trimestre ha estat l'escola qui ha volgut obrir les portes per deixar entrar aquesta onada de generositat i d'experiència. Els nens i nenes han pogut conèixer de prop el món —potser per ells molt llunyà però que només és a unes poques dècades — dels infants que un dia van ser les seves àvies i avis. El seu testimoni els ha permès acostar-se a la vida de les persones de només fa un parell de generacions enrere. Una lliçó de luxe d'història contemporània de la mà dels seus protagonistes. Avis i àvies, des del Cau dels Barrufets us volem agrair sincerament aquesta oportunitat que ens heu donat a tots, l'esforç i la generositat que heu demostrat en voler compartir amb l'escola els vostres records, per ajudar-nos a créixer compartint la vostra saviesa. Aquesta revista també és un homenatge just a les àvies i els avis que, en molts casos, s'han convertit en persones clau en el funcionament de les famílies. Sense el seu esforç seria impossible combatre la irracionalitat d'un món embogit que s'entesta a fer impossible conciliar la vida familiar i la laboral. Un esforç i un amor que també escalfa i conforta quan aquest mateix món de despropòsits escanya les famílies amb la xacra d'una crisi econòmica provocada per gent que fa temps que van deixar de tancar els ulls per somniar. Avui, nens, nenes, mestres, mares i pares us volem agrair tot el que heu fet, feu i fareu per tots nosaltres. Però, sobretot, aquesta revista us vol tornar una part ínfima de tot l'amor incondicional que ens heu donat, ens doneu i ens donareu. Moltes gràcies, avis.
1
El Cau dels Barrufets
Què passa a la biblioteca? Una nit quan ja no hi havia ningú a l'escola, la xemeneia, que tot ho veu des de la seva gran alçada, va sentir dins de l'escola un xivarri especial. Va allargar el coll i va veure les finestres de la biblioteca obertes. – Què és aquest guirigall? -es va preguntar en veure un munt d'objectes antics. I aleshores la van convidar a apropar-se, tot dient: – “Vine!, vine!” – Què hi feu vosaltres al mig de la biblioteca envoltats de tants llibres? Una lletera gran molt eixerida es va acostar pausadament i amb una veu profunda va dir: – Els nens i nenes de l'escola han estat investigant com era la vida dels seus avis i àvies: a què jugaven, com era la seva escola, els seus jocs i les seves joguines, casa seva... I nosaltres estem aquí com a testimonis de la vida d'abans. – I els contes, què hi fan fora de les prestatgeries? El telèfon, que ja es moria de ganes d'explicar alguna cosa, va contestar ràpidament: – Tots aquests llibres són contes que expliquen històries d'avis i àvies. – I qui us ha vingut a visitar? – Els nens, les nenes, pares i mares, avis, àvies... i tothom qui ha volgut -van contestar alhora tres màquines d'escriure-. Ha estat molt divertit, tothom ens volia tocar i hem pogut reviure els bons moments de quan érem molt importants i útils. La xemeneia va fer una ullada per damunt de totes les taules i amb ulls grans com taronges es va anar aturant en tot el que veia. – Quins barrets! Quines planxes tan feixugues!... De tant en tant s'aturava davant d'un objecte i preguntava per a què servia. Quantes històries hi ha darrere de cadascú de vosaltres!! -va exclamar, admirada. I les màquines fotogràfiques, tot fent-se les presumides, van dir: – Ui, nosaltres sí que n'hem vist de tots colors, persones, paisatges... i gràcies a nosaltres ha quedat constància dels fets i les vivències d'abans!!! Els objectes van quedar pensatius i es va fer un gran silenci... – Ring ring, pom-pom, xsst-xsst... la biblioteca es va omplir de sorolls, de tots aquells sons que havien omplert la vida de les persones: el ritme dels picaportes, el bufar dels ventiladors, la cançó dels telèfons, la melodia del pianet que tantes estones de joc havia omplert...
2
El Cau dels Barrufets A poc a poc, una melodia va sorgir d'una gran ràdio que presidia la sala. Els guants, els barrets, els moneders i les arracades van recordar les festes majors viscudes i es van posar a ballar el ball del fanalet. Tothom es va afegir a la gresca: els llibres, els personatges dels contes, el porró... fins i tot els ordinadors, que no entenien gran cosa, es van posar a picar de mans. La biblioteca semblava un envelat, era un divertit guirigall! La festa ja feia estona que durava quan les nines van començar a remugar: — Tenim son, volem dormir, estem cansades... De cop i volta un llampec va il·luminar la biblioteca i un gran tro va reunir tots els objectes al voltant del braser, que va encendre's i va prendre protagonisme a la sala. Les nines van començar a reclamar: ― L'hora del conte, l'hora del conte! I la xemeneia va contestar: ― Ara em toca mi, jo us n'explicaré un! La xemeneia, des de la seva gran alçada, va començar a dir: ― ”Hi havia una vegada uns nens i nenes d’una escola que havien compartit molt temps amb els seus avis i àvies i van decidir escriure una revista per explicar tot el que havien après i tot el que els hi havien explicat...”
3
El Cau dels Barrufets
E stem contents perquè hem tornat a fer i aprendre coses junts. X ino‐xano han anat passant els mesos i hem fet amics nous. T ocar instruments, cantar, ballar, nedar, patinar, fer esports... R iure, jugar, compartir, descobrir, coneixe’ns millor. A l pati, al gimnàs, a les aules, a la piscina, a música... E l que més importa, però, no és on, sinó amb qui. S i juguem, aprenem, i si aprenem, tenim més ganes de jugar. C ada classe i cada professor i monitor són importants. O n no arriba un de nosaltres els altres l'ajuden. L 'única norma és passar‐s’ho bé respectant a tothom. A lgunes vegades ens costa més fer cas, però és que encara som nens. R ondinaires, curiosos, divertits... en una paraula: barrufets! S egur que el curs vinent ens esperen moltes aventures més.
Més de 70 barrufets i barrufetes de P‐4 a sisè han fet extraescolars aquest curs. I el curs vinent volem que en siguin molts més. Si voleu ballar, fer escac i mat, patinar, nedar o fer esport, agafeu forces aquest estiu perquè al setembre tornem amb més ganes. Per fer‐ho possible necessitem que més pares i mares ens ajudin a organitzar les activitats, juntament amb els mestres i les persones que participen a la comissió. Si hi esteu interessats, ja ens podeu enviar un mail a activitats@ceip‐barrufet.cat amb el vostre nom i telèfon.
Necessitem els grans perquè juguin els petits. Apunta‐t'hi!
En nom de tots els que fem possible les extraescolars, que passeu un bon estiu i barrufagràcies per la vostra participació!
4
El Cau dels Barrufets PERQUÈ EN TOT CAMÍ, AL DARRERE D’UN TOMBANT SEMPRE HI POTS TROBAR UN AMIC L’11 de maig vam participar de la festa de final de curs de l’escola Patufet Sant Jordi de l’Hospitalet de Llobregat, on la seva colla de diables, els Patunyetes, ens van convidar a cremar unes carretilles. A les imatges podeu veure que ens ho vàrem passar molt bé!
Ha estat un dels darrers correfocs en què hem participat la colla de diables i tabals de l’escola, i va ser molt gratificant en molts aspectes, però sobretot perquè vam trobar molts punts en comú entre les dues colles. Compartint el matí i el pica-pica postcorrefoc, ens vàrem adonar que les dues colles no disten tant una de l’altra. No són tan llunyanes perquè: • la Patunyetes també és una colla infantil associada a una escola, formada per alumnes, famílies i mestres. • fa poc ha fet 25 anys que apropen el foc i els tabals als nens i nenes de l’escola. • i perquè hem pogut compartir el que més ens apassiona: el foc. De seguida ens vàrem adonar que aquesta primera trobada pot ser l’inici d’una gran amistat, de compartir altres maneres de fer, de comprendre que ens podem organitzar molt millor, de compartir solucions per mirar de millorar mútuament els funcionaments de les nostres colles... Aquest ha estat un any de molta feina per la colla de l’escola. L’augment de diables i diablesses, de tabalers i tabaleres ha necessitat un esforç logístic per part de tots. Logístic per equipar els nens, nenes, pares i mares, però també formatiu i organitzatiu. “Moure” una colla de més de 40 famílies no és fàcil, però hem intentat ser propers i acollir tots aquests infants i famílies que s’enfundaven una casaca i un mocador verd per primera vegada. Abans de tancar el curs, però, encara ens queden dos correfocs per gaudir de la festa del foc i els tabals: el de la festa de fi de curs de l’escola, el dia 14 de juny, i el de Sant Joan, al Casinet d’Hostafrancs, el dia 23 de juny, on caldrà “batejar” tota aquesta nova fornada de tabalers i tabaleres, diables i diablesses.Ens hi veiem! I molt bon estiu a totes i a tots! 5
El Cau dels Barrufets
L'escola treballa... INFANTIL Aprofitant que aquest és l'any de l'envelliment actiu, els nens i nenes d'Educació Infantil vam convidar als nostres avis i àvies, i altres persones que ens cuiden, a venir a l'escola a fer tallers. Ens va agradar molt poder escoltar les anècdotes, els jocs, les cançons, els menjars, els contes, les poesies... dels nostres avis i àvies. Ens van explicar que amb qualsevol cosa que tenien per casa podien fer un joc ben divertit. Quan eren petits també els agradava molt que els expliquessin contes i s'ho passaven molt bé. Va ser molt divertit compartir una estona amb els companys i companyes de les altres classes. Així els cargols, els peixos, els ocells, els pingüins, els picots i els mecànics i mecàniques vam fer petits grups per poder realitzar, al llarg del matí, tres tallers dels molts que ara us explicarem. PA AMB OLI I SUCRE Vam esmorzar pa amb oli i sucre com els nostres avis i àvies, i a més a més ens van recitar una poesia. L'esmorzar va ser boníssim!
6
El Cau dels Barrufets TITELLES Amb unes titelles de pal, una àvia ens va explicar el conte del “ Patufet”.
XEMENEIA / FÀBRICA Ens van explicar que, fa molts anys, la nostra escola era una fàbrica i vam construir una maqueta amb cartolina, amb una xemeneia i un fum de cotó.
7
El Cau dels Barrufets JOC DEL PUPUT I TRIS TRAS Ens ho vam passar pipa jugant a aquests dos jocs que no coneixĂem.
JOC DE XAPES Sabeu que abans no tenien tantes joguines? Havien d'inventar-se jocs amb coses que trobaven per casa. Un d'ells era el de les xapes i a nosaltres ens va agradar molt.
8
El Cau dels Barrufets FIGURES DE PORCELLANA Quan anem a la sala, de vegades, juguem a les figures. Aquell dia, ens van dir que ja hi jugaven i s'ho passaven d'allò més bé!
EXPLICAR COSES DE PETITA I CONTE Una àvia ens va explicar el conte de “Los tres cerditos” i també coses de quan era petita. Sabeu què?... Nosaltres ja el sabíem!
9
El Cau dels Barrufets JOC DE TABES I ANTON PIRULERO Amb els ossos de xai vam jugar a les tabes, com feien abans. Després, vam cantar l'”Anton Pirulero”.
ESCÒCIA Una àvia que va néixer a Escòcia ens va explicar moltes coses de quan ella tenia els mateixos anys que nosaltres i vivia allà.
10
El Cau dels Barrufets ANÈCDOTES DE L'ESCOLA I POESIA Sabeu que abans hi havia classes de nens i classes de nenes! Us ho imagineu? L'àvia que ens ho va explicar també ens va recitar un poema que li havien ensenyat a l'escola.
JOC DE LA RUTLLA Vam fer rodar un arc amb un pal que tenia un ganxo. També vam fer un joc, amb dos troncs amb punxa, que havíem de picar per fer-los saltar. Era molt difícil, però ho vam trobar divertidíssim.
11
El Cau dels Barrufets
RONDALLA MALLORQUINA Sabeu quina era? El gegant de l'ull al front.
CONTES Una experta rondallaire ens va explicar “El flautista d'Hamelín” i “El sol que no tenia memòria”, entre altres contes.
12
El Cau dels Barrufets JOCS POPULARS Una àvia ens va ensenyar a jugar als jocs que ella feia al pati. N'hi havia alguns que ja coneixíem una mica i d'altres que eren nous per nosaltres. Però tots van ser molt divertits.
TELÈFON Ens van ensenyar molts tipus de telèfons antics i, després, en vam construir un, amb dos iogurts i un cordill.
13
El Cau dels Barrufets
TALONS I CROMOS Vam posar cromos antics dins d'un cercle. Tiràvem els talons i havíem d'aconseguir que els cromos sortissin fora del cercle.
BITLLES Un avi ens va portar unes bitlles de fusta, molt antigues, de quan ell era petit. Com que es podien fer malbé, vam jugar amb bitlles de plàstic.
14
El Cau dels Barrufets
TITELLES Vam assistir a una obra amb titelles de guant que ens va agradar molt.
MÚSICA Una àvia, que havia estat mestra de l'escola, ens va fer un taller musical i vam ballar una dansa. Ens ho vam passar molt bé.
15
El Cau dels Barrufets
BALDUFES Ens van ensenyar baldufes molt diferents. N'hi havia de més petites i de més grans, amb formes i colors diferents i no totes funcionaven igual, però ens van ajudar a fer-les anar.
Després de fer els tallers vam reunir a tots els avis i les àvies a l'entrada de l'escola per poder-los donar les gràcies i obsequiar-los amb un punt de llibre elaborat pels nens i nenes. Els vam fer un gran “xip xap” mutu, i ens van dir que s'ho havien passat molt bé. Nosaltres també hem gaudit molt d'aquests tallers. Ens ha agradat molt que els nostres avis i àvies vinguessin a passar una estona amb nosaltres i que ens expliquessin coses de quan eren petits i petites.
16
El Cau dels Barrufets
Ai, per cert! Com ja sabeu, a l'exposició de la biblioteca, cada curs va dibuixar un avi o una àvia d'un conte. Mireu que bonics que ens van quedar:
L'àvia de La caputxeta L'àvia de La caputxeta. africana.
Sóc un avi campió.
Classes de Cargols, Peixos, Ocells, Pingüins, Picots i Mecànics i Mecàniques. 17
El Cau dels Barrufets L'escola treballa... Cicle inicial
ELS AVIS I ÀVIES A CICLE INICIAL A les nostres classes han vingut durant un temps uns quants avis i àvies per explicar-nos coses de la seva vida, de quan eren petits i petites... i sobretot per ensenyar-nos a què jugaven. Tots i totes han explicat amb il·lusió i amb certa nostàlgia les estones tan bones davant dels jocs i les joguines, que encara que en aquella època no n'hi havia tantes com ara , se les enginyaven per inventar-se'n, per crear-ne i utilitzar tot el que tenien a l'abast. Ha estat una experiència molt especial. Hem gaudit d'estones molt emotives, amb mirades còmplices, de tendresa... d'estimació. Gràcies a tots i totes per ensenyar-nos els vostres jocs i sobretot per estimarnos i compartir aquestes estones amb nosaltres. Ara us presentem un recull d'alguns dels jocs a què hem jugat amb els avis i les àvies. CROMOS DE PICAR Els avis de l’Arlet, la Roser i el Xec, han vingut a classe i ens han explicat un munt de coses de quan eren petits. La Roser vivia en una casa amb botiga i després de berenar anava amb les seves veïnes a jugar al carrer, a corda, a la xarranca, a botigues, etc. L'avi Xec, que és de Menorca, jugava al carrer i a un bosc que tenien al costat de l'escola. Li encantava anar en bicicleta. Ens han portat dues nines de cel·luloide i molts cromos de picar per jugar a escola i a classe. Cada jugador té una capseta on guarda els cromets i posa algun cromo cap per avall a sobre de la taula. Per torns, has de picar els cromos posant la mà en forma de mig ou per intentant girar-los. Tots els cromos que aconsegueixis girar, te’ls quedes. Cada cop ho fem millor!
NO VAL A BADAR La Laura, l'àvia de la Maria, ens ha explicat a què jugava quan era petita. Al que més li agradava jugar era a cromos de picar i també ens ha dit que tenia una nina negreta de cartró que era la seva preferida. 18
El Cau dels Barrufets Li agradava molt escoltar la ràdio, sobretot un programa que feien a la tarda que es deia “Tambor”, i quan explicaven contes. La Laura ajudava molt a casa i anava a la font del carrer Vallespir amb el càntir a buscar aigua per casa seva. També jugava molt amb els seus veïns a cartes i ens ha explicat un joc molt divertit de cartes: No val a badar! S'han de fer quatre piles en forma de creu i cada nen o nena va posant una carta a cada pila en ordre de més gran a més petita. Si no estàs atent, el teu company o companya se't pot avançar i posar ell la seva carta, així que no val badar!!! Guanya qui abans es descarta. Ha estat molt divertit!
EL JOC DE L'ANELL L’àvia de l’Eudald, la Marifé, ha vingut a classe a explicar-nos a què jugava quan era petita. Ens ha dit que com que hi havia pocs cotxes, jugava molt al carrer després de l’escola. Ens ha portat un trencaclosques i un conte molt antics. Jugava a saltar a corda, a “Si la barqueta es tomba”, a la xarranca, als disbarats, al telèfon, al pare carabasser, a picar esquenes, a la gallineta cega, a la baldufa i al joc de l’anell. Aquest joc ens ha encantat i ara hi juguem sempre que tenim una estoneta. Un nen o nena amaga un anell o un petit objecte entre les mans. Es fa una rotllana i tothom ajunta les mans i espera que el que para vagi un per un i, sense que ningú ho vegi, posa l’anell entre les mans d’algun nen o nena. Quan ha fet la volta sencera, tothom ha d’intentar endevinar qui té l’anell ara. Has de ser molt dissimulat perquè ningú no se n’adoni!
19
El Cau dels Barrufets CINE NIC L’àvia del Pau, la Montse, ens ha explicat moltes coses de quan era petita. Vivia al carrer Vallespir i, com que hi havia una vorera ampla, jugava molt al carrer sobretot a saltar a corda, a la xarranca, a fer figures, al telèfon, al pare carabasser… I als esglaons de casa seva feia representacions i cançons!!! El que més li agradava era jugar a “ventis” i a nines amb les amigues i ens ha portat una nina de cel·luloide molt antiga i molts retallables per a tots els trens. Però el que més ens ha agradat a nosaltres és el “CINE NIC” que ens ha portat. Hem vist la pel·lícula Dumbo i una de mosqueters que van dibuixar l’avi i el tiet del Pau. Per poder veure la pel·lícula hem fet una habitació fosca i l’àvia del Pau girava la maneta d’una màquina molt antiga de color verd que a dins tenia un rodet amb els dibuixos de les pel·lícules en paper vegetal. Al davant i hi havia una bombeta i així hem pogut veure la pel·lícula reflectida a la paret. Ha estat fantàstic!
PICAR CROMETS La tieta de l'Enoc, que es diu M. Dolors, ha vingut a la classe i ens ha explicat moltes coses. Ella de petita jugava al carrer perquè no hi havia gaires cotxes i s'hi estava bé. Els seus jocs preferits eren el dels cordills i, sobretot, el joc de picar cromets, que és el que ens ha ensenyat. Cada jugador posa sobre la taula 1, 2 o 3 cromets de cap per avall. Es tracta que amb la mà tancada i fent una mica el buit facis saltar el cromet fins que es gira del dret. Si se'n gira 1, 2 o 3, te'ls quedes! Quan ja ha passat tothom, hi tornes a jugar els cromets que vulguis. Cadascú té la seva capseta, on guarda els cromets que ha anat guanyant en les diferents partides. 20
El Cau dels Barrufets Ens ha agradat molt aquest joc i hi hem estat jugant una estona cada taula. Gràcies, M. Dolors!
-Ui, n'he guanyat dos!!!
CAVALL FORT L'avi de l'Enric i l'Elisenda, que es diu Albert, ha vingut a la classe dels pops i a la classe dels dinosaures i ens ha explicat moltes coses de quan ell era petit. Jugaven al carrer a futbol perquè no hi havia gaires cotxes. Els seus jocs preferits eren córrer, cavall fort, ídem, bales... A fora de l'escola jugava al parxís, a l'oca... També els agradava molt anar a Zoo, on hi havia una femella d'elefant que es deia Júlia i els agradava molt. Al pati de l'escola hem jugat a Cavall Fort, a ídem i a plantats. Cavall Fort ens ha agradat molt. Un es posa a la paret i els altres es van posant amb el cap acotat fent una cadena. Se'n fan dues i els altres van saltant a veure qui pot arribar més endavant. És un joc en què es necessita força perquè et poden fer caure. És molt divertit i ens ho hem passat molt bé jugant a aquest joc al pati. Gràcies, Albert, per tot el que ens has explicat. -Cavall fort, aguanta't !!!!
21
El Cau dels Barrufets NINES RETALLABLES L'àvia de la Lola, que es diu Mapi, ens ha explicat coses de Barcelona de quan ella era petita. De petita anava al cinema del barri, on feien dues pel·lícules i així tenies tota la tarda ocupada. Ella diu que no jugava al carrer perquè el carrer on vivia era perillós, només jugava a la vorera, vigilada per la seva mare. Els jocs que més jugaven a l'escola era a la saltar a corda, a gomes, a la xarranca , a fet i amagar... i sobretot les nines retallables. A l'estiu anaven al mas i feien obres de teatre i s'ho passaven molt bé. A la classe hem jugat amb nines retallables i ens ha agradat molt. Gràcies, Mapi, per explicar-nos coses tan interessants.
JOCS DE ROTLLANA Els avis de l'Aina, que es diuen Lola i Pepe, ens han explicat a què jugaven quan eren petits al seu poble de Galícia. Jugaven amb un “aro” i era una mica difícil fer-lo aguantar, però si ho aconseguies era molt divertit. També jugaven a la xarranca, al “patio de mi casa”, al “cocherito leré” i al “corro de la patata”. Jugaven alguna vegada al “pilla pilla”. Els nois, ens explica en Pepe, jugaven a les “canicas”, que aquí en diem bales. També feien un joc amb pedres i pals que era una espècie de tres en ratlla. La Lola ens va explicar que aprofitaven la cabellera peluda del blat per fer-se nines perquè no tenien joguines.
22
El Cau dels Barrufets
Van explicar-nos també coses molt interessants del seu poble. Gràcies, Lola i Pepe, per haver-nos explicat els vostres jocs. LA MASIA D'EN JOSEP En Josep que és l'oncle de la Júlia, i ha vingut a explicar-nos coses de quan ell era petit i de com era la seva vida a l'escola, a casa... Ell vivia i viu en una masia, potser l'única que queda a l'Hospitalet. Tenen gallines, oques i altres animals que cuiden amb molta cura. També tenen un hort on hi planten verdures i hortalisses. En Josep, que és molt amable, ens ha convidat a visitar la seva masia.
BALES Aquest joc ens el va explicar en Tomàs, l'avi de la Carla. Quan ell era petit els nens i les nenes jugaven al carrer i les bales era un joc molt divertit. Per jugar dibuixaven un cercle al terra —els carrers no estaven asfaltats— i dintre hi posaven cinc o sis bales. Cada nen tenia una bala. Per tirar es marcava una distància igual per a tots els que hi jugaven. Agafaven la bala i des del punt de tirada disparaven amb el dit polze. Havien d'intentar treure el màxim nombre de bales de dintre del cercle. Guanyava qui es quedava amb més bales.
23
El Cau dels Barrufets Els avis del Dan de la classe dels Dinosaures, en José Luis i la Maria del Carmen, ens han vingut a explicar coses de com es vivia, quan eren petits, en un poble de Galícia. Ens han parlat de com eren les cases, com s'escalfaven i com eren les escoles i el mercat. Entre les coses que ens han explicat hi ha tres dels jocs a què jugaven. I hi hem anat a jugar al pati. BALDUFES Són unes baldufes de fusta amb un cordill enrotllat al voltant. El joc consisteix a agafar la baldufa i deixar-la anar a terra sense deixar el cordill, de manera que la baldufa salti i comenci a rodar molt ràpid fins que es pari. No sempre funciona a la primera i s'ha de tornar a provar.
LA BILLARDA Consisteix en un pal de fusta i un trosset també de fusta acabat amb punta pels dos costats. El joc es tracta de posar el trosset de fusta a terra i amb el pal se li dona cops per aixecar-lo de terra. En el moment que s'aixeca es tracta de donar-li un cop amb el pal i enviar-lo lluny, com si fos un bat de beisbol. LA RUTLLA O CÈRCOL La rutlla és un cèrcol metàl·lic i una vareta també metàl·lica amb un ganxo. El joc consisteix a fer rodar el cèrcol ajudat amb la vareta metàl·lica, com més temps millor.
24
El Cau dels Barrufets BALES Els avis de l'Ona han vingut a la classe i hem jugat a bales i a cromets. Hem passat una estona molt divertida i hem jugat molt bé.
EL MARXANT DE BARRETS L'àvia Pepa ens va explicar un conte molt bonic que es deia “El marxant de barrets”. Aquest conte ens va fer riure molt i l'àvia en sabia tant, d'explicar-lo, que vam passar una estona molt divertida.
Classe dels trens, classe dels pops, classe dels dinosaures, classe dels vaixells
25
El Cau dels Barrufets
L'escola treballa... 3r Felins i Cinema Aquest curs els nens i nenes de 3r hem volgut saber quines feines havien fet els nostres avis i àvies. Primer de tot a classe vam fer una llista de possibles preguntes i després entre tots i totes vam acordar quines posaríem a l'enquesta. Cada alumne es va endur els fulls necessaris. En algun cas si l'avi o l'àvia no ens podien contestar l'enquesta ens la contestava el pare o la mare. Una vegada vam tenir les enquestes plenes, per taula vam fer un petit buidatge dins d'una graella d'algunes preguntes: feina, hores de feina, vacances, edat que van començar a treballar, quantes feines han fet, a quin sector de treball correspon la feina que feien. Hem après moltes coses dels nostres avis i àvies, algunes ens han sorprès. Aquí us escrivim alguns dels nostres comentaris: He observat que els avis abans treballaven més que no pas ara.
No sabia que els avis començaven a treballar de tan joves i feien treballs que actualment no es fan tant. Em va sorprendre els dies que treballaven. Treballaven tots els dies de la setmana. Feien poques festes perquè treballaven més per poder guanyar molts diners. Alguns dels meus avis només treballaven pels diners i no es divertien. Avui en dia la gent es diverteix més i es treballa una mica menys. La meva àvia quan era petita va començar a treballar als 14 anys a una fàbrica tèxtil. Vaig trobar molt curiós quan em va dir que el primer dia que va treballar a la fàbrica, que era petita i havia de treballar 12 hores... aleshores li va preguntar a un home gran: -Falta poquet, no? I ell li va respondre... -No, si només portem 4 hores!! I ella es va quedar molt sorpresa perquè li semblava que ja havia fet moltíssim!!! La feina de la meva àvia era molt dura perquè feia de pagesa i es passava moltes hores treballant i sota el sol.
26
El Cau dels Barrufets Un avi dels meus, que treballava moltes hores... i no tenia temps per dormir em va dir que treballava molt i que els donaven pocs diners... Ara treballen d'informàtics i de feines més modernes que abans no existien. Van començar a treballar de molt petits, els pagaven en pessetes i quasi tots els meus avis havien treballar de botiguers, d'agent comercial, venedora de calçats i de botiguer de roba. Alguns guanyaven molts diners perquè treballaven moltes hores. Algunes vegades treballaven setmanes senceres i no tenien cap dia de festa. Les meves dues àvies treballaven a casa. Netejaven la casa i cuinaven per elles i pels avis. No sabia que els avis començaven a treballar de tan joves i feien treballs que actualment no es fan tant. Em va agradar saber que el meu avi treballava la fusta. Feia de fuster a casa seva. Feia taules i cadires. També ajudava la gent que estava ferida perquè era una bona persona. Començaven a treballar molt joves i feien moltes hores i els pagaven en pessetes. Si ara ho passéssim a euros, veuríem que els pagaven molt poc. He après que el meu avi quan tenia la meva edat ja havia començat a treballar, que treballava moltes hores i ha fet més d'una feina. També que les feines eren més difícils. Que hi ha moltes feines que feien que actualment ja no es fan, com ara fer pantalons a mà. Antigament tenien més necessitat i per això treballaven de més petits, guanyaven pocs diners i feien moltes hores. La iaia treballava a casa seva de mestra. Els nens i les nenes de totes les edats anaven a casa seva i ella els ensenyava coses. Tenia una casa molt gran. L'avi treballava moltes hores de granger en una granja de porcs i li donaven pocs diners. En aquella granja encara queden porcs i el paller... i algunes coses més 27
El Cau dels Barrufets També que les feines han canviat molt i es feien servir eines que actualment ja no s'utilitzen. Em van agradar dues coses. La primera va ser la feina que feien. La meva àvia treballava de conserge a una escola i el meu avi treballava de mecànic. El meu avi també treballava de maquinista de tren i l'altre avi treballava de músic. Tocava el trombó a una orquestra. L'altra cosa que em va sorprendre va ser el tema dels diners. El meu avi cobrava 660 pessetes al mes i això ja era molt. Hi havia setmanes que treballaven set dies. Altres setmanes nomes en treballaven sis. Avui en dia en treballem cinc. Les coses d'abans són molt diferents de les d'ara i portaven una roba que actualment ja no portem. Els meus avis guanyaven pocs diners durant la setmana. Han fet més d'una feina i m'estranya que hagin pogut aguantar tantes persones al seu costat perquè eren caps d'oficina i rebien moltes trucades. Els hi costava fer la feina i treballaven en llocs molts grans.
Treballaven en fàbriques. Tenien roba més vella que la nostra i no tenien gaires diners. Feien moltes hores. La seva feina era molt dura. En aquella època guanyaven pocs diners perquè hi havia poca tecnologia i la feina que feien no els la pagaven gaire bé. Em va sorprendre que la meva àvia va tenir vuit feines... Va començar amb 15 anys perquè el seu pare s'havia mort... Avui en dia comencen amb 20 anys o més i cobren més. Em va sorprendre les hores que treballaven perquè treballaven moltes hores i també els diners que guanyaven perquè els donaven pocs diners i només poques persones en tenien molts. 28
El Cau dels Barrufets .Treballaven moltes hores però no els pagaven gaire. La meva àvia feia de patronista, feia patrons i el meu avi de fotògraf. Em va sorprendre que la meva àvia treballés amb els seus fills. Treballaven d'arreglar màquines (televisors, altaveus....). Em sembla que feien poques festes. Em va sorprendre saber que el meu avi va començar a treballar molt jove. Tenia uns 13 anys. Treballava de paleta i feia cases. Ell volia treballar per guanyar diners.
Com que hem classificat les feines dels avis i àvies per sectors de treball hem fet un mural que hem penjat al passadís.
29
El Cau dels Barrufets
4tB Galàxies i 4tA Amfibis
JUGUEM I APRENEM AMB LES ÀVIES I ELS AVIS Dins del monogràfic “ Els avis i les àvies” vam preparar uns tallers per tots els nens i nenes de Cicle Mitjà, tercers i quarts, on vam compartir els jocs a què jugaven els avis i àvies quan eren petits. També van venir uns avis a fer-nos una conferència sobre els costums i la manera de viure de fa molts anys, quan ells tenien la nostra edat i quan eren joves. JUGUEM AMB LES ÀVIES I ELS AVIS El dia 16 d'abril tots els nens i nenes de tercer i quart vam gaudir conjuntament en petits grups dels jocs que ens van ensenyar les àvies i els avis. AQUESTS VAN SER ELS JOCS:
“Jocs reunits” (àvia Mapi) Són jocs de taula. Un dels jocs és el ”Pica cromets” 1. Consisteix que cadascú agafa deu cromets i en fica dos al mig amuntegats. 2. Comença qualsevol jugador i pica sobre els cromos. Si quan pica algun cromo es gira, se'l queda. Després pica el nen o nena que té a la dreta. 3. Guanya qui tingui més cromets.
“El cinquillo” (àvia Nuri) És un joc de cartes que es juga fa molt de temps, i consisteix que aquell que tingui una carta amb el número quatre, cinc o sis, la pot tirar però ha de ser del mateix pal. Al final qui es queda sense cartes guanya. “Pare carbasser” (àvia M. Rosa) El pare carbasser és un joc en què no es pot dir ni sí ni no, ni blanc ni negre, ni or ni argent, ni el color de la xocolata. Si dius una paraula d'aquestes li has de donar una penyora al que fa de pare carbasser. Quan s'acaba la ronda has de fer el que et diuen per recuperar la penyora. 30
El Cau dels Barrufets “Bales” (avi Eduard) Les bales és un joc divertit i entretingut que consisteix a tirar la teva bala al forat i si hi entra, guanyes.
“Ventis” (àvia Rosa) “El primer taller que vaig fer va ser ventis; era un joc on l'àvia explicava una història i nosaltres l'havíem de seguir i acabar. Va ser molt divertit“… va dir una nena. “Piti” (avi José Luis) Es fan dos equips, un equip té dues pales i el piti, que és un tros de fusta amb una punxa a cada costat. L'equip de les pales tira el piti i l'altre equip ha d'intentar-lo agafar. Si l'agafa canvien. Aquest joc ens va agradar molt, ens ho vam passar molt bé. “Les pedretes”(Àvia Àngels) Primer l'àvia ens feia agafar una pedra, tirarla i agafar-la a l'aire; després, el mateix però picant un cop a terra, i després en lloc de picar havies d'agafar una pedra. El joc consisteix a anar agafant més pedres cada vegada. “Partidos corridos” (àvia Roser) El joc de “partidos corridos” consisteix a agafar la pilota amb les mans i tirar-la a la porteria contrària. Es fan dos equips. “El malalt” (àvia Pepa) Tothom ha d'estar assegut menys un. Un fa de malalt, un altre d'”ai”, un altre d'“ui” i els altres te'ls inventes. El malalt va dient coses i quan diu el nom d'algú, aquell ha de sortir a picar el cap del malalt i canviar de cadira fins que el malalt digui prou. Qui està dret, perd. 31
El Cau dels Barrufets
LA BARCELONA ANTIGA CONFERÈNCIA DE L’ÀVIA ÀNGELS I L’AVI CARLES El dia 29 d’ abril del 2013 van venir a l’escola l’ àvia Àngels (àvia de la Itzà) i l’avi Carles (avi de l’Eva) a parlar-nos sobre la Barcelona de la postguerra, anys 1940 i 1950. També dels costums, dels carrers, de quan eren petits… L’ avi Carles ens va explicar que en la seva època es començava a treballar als 14 anys. Els nois anaven en pantalons curts.
Generalment es jugava al carrer. Quan jugaven a futbol, feien una porteria a cada vorera. Sempre que hi jugaven s’havien de passar la pilota de vorera a vorera. En aquella època hi havia poc trànsit, però quan passava un carro o un cotxe, s’havien d’esperar fins que acabava de passar. A vegades, per allà on passaven els cavalls quedava tot brut, perquè es feien caca al mig del carrer. Els nens i nenes podien anar sols al cinema i cada sessió durava entre 3 i 5 hores. Primer hi havia el
No-Do, una mena de noticiari del règim franquista, després la pel·lícula i després màgia o pallassos.
32
El Cau dels Barrufets
L’ àvia Àngels ens va dir que anava a una escola de monges on només hi havia nenes; i com a tot arreu, no es podia parlar català, però tenien la sort que a l'hora del pati amb les amigues sí que podien parlar català. La gent anava a buscar la llet a una vaqueria, les vaques vivien a la ciutat. I també ens va dir que als autobusos, quan la gent no hi cabia més, anaven penjats i a més a més no pagaven!!!
L’àvia Àngels ens va explicar que no hi havia neveres com ara, i circulaven molt pocs cotxes. En aquella època no hi havia contenidors. Passava un home amb un ase que arrossegava un carro, i tocava un xiulet perquè la gent sabés que podien sortir a llençar les escombraries. A la pissarra digital, l’àvia Àngels ens va ensenyar fotografies i vídeos d’aquella època. A la televisió només hi havia un canal, però no feien dibuixos animats. Als nens petits els agradaven els anuncis com una cançó que feien per anar a dormir, que deia “Vamos a la cama que hay que descansar, para que mañana podamos madrugar”, i també un de xocolata i un de nines Famosa. 33
El Cau dels Barrufets
L'escola treballa... 5è “Coneixem millor els nostres avis i àvies”
Els grups de cinquè hem estudiat la feina de les àvies i avis. Ho vam plantejar com treball globalitzat de coneixement del medi social (temps històric, valoració del coneixement oral..), llengua (registre d'enquesta, text descriptiu, explicatiu i argumentatiu...) i matemàtiques (treball de gràfics i percentatges). A cada classe ens vam plantejar què era el que volíem saber i després els mestres ho van sintetitzar en una única enquesta. A alguns avis i àvies els vam poder fer les preguntes directament; a d'altres els vam trucar per telèfon i en alguns casos ens ho van explicar els pares i mares. A cada classe vam fer el buidat de les enquestes i els mestres els van ajuntar.
algunes ens han sorprès: que visquessin en pobles diferents i que es trobessin, que es van traslladar del lloc on vivien, que es van casar per obligació, i fins i tot hem descobert algun avi que era viu i no ho sabíem. Ens ha fet pena saber que la majoria van anar pocs anys a l'escola perquè van començar a treballar quan eren petites i petits, i tots ens han dit que nosaltres havíem d'aprofitar l'escola per aprendre moltes coses. També ens ha agradat perquè ha estat divertit fer veure que som periodistes i fer una entrevista. I també perquè així hem après com es fa un gràfic i com s'ha d'interpretar.
A continuació, us presentem el resultat final, amb una sèrie de frases en què hem descrit com són alguns dels nostres avis. Tinc un avi molt especial perquè té 75 anys i juga amb l'Aina i amb mi, i ens ho passem molt bé jugant a fet i amagar. M'agrada quan ve a casa a buscar-nos i anem a jugar al parc.
Ens ha agradat fer aquesta feina perquè ens ha permès parlar amb els avis i àvies de coses que mai havíem pensat a preguntar-los. Hem descobert coses que no sabíem; 34
La meva àvia té una boca petita com una cua d'un ratolí i les celles allargades. És molt baixeta i té un coll curt com tres dits (els meus
El Cau dels Barrufets dits). Té mans de cuinera però no li agrada cuinar de tot.
contenta i m'agrada que sigui així perquè alegra a tots el veïns.
El meu avi és molt treballador, perquè fins i tot treballa del matí a la nit, i menja molt perquè es passa tot el dia a la feina. També és molt seriós com el meu pare, que a vegades sembla molt enfadat.
El meu avi és molt alegre, parlador, bromista i rialler.
M'agrada estar amb el meu avi perquè ell sempre juga amb mi. M'estimo molt la meva àvia perquè he estat amb ella des que vaig néixer i sempre m'ha ajudat en moltes coses. El meu avi té la cara rodona, les celles allargades i sempre diu que vol un nas com el meu. També té els ulls grans i de color blau, i la pell blanca. Té el cos com si fos un jove, és una mica alt i té els braços llargs i forts.
M'agrada molt el dia que vaig a casa seva i fem manualitats. És molt especial perquè em porta al metro i a l'autobús, em ve a buscar a l'escola i em cuida molt bé. És especial perquè es conserva molt bé i té 89 anys. Fa de tot: rega les plantes, talla els arbres que estan morts, etc. També m'agrada perquè és aficionat al futbol però l'únic que no m'acaba d'agradar és que és de l'Espanyol. M'agrada molt estar amb el meu avi.
El meu avi té els ulls blaus, un bigoti blanc, el cabell blanc, les orelles grans i les celles caigudes. És alt, amb les cames llargues, els braços llargs i les espatlles caigudes. És molt fort perquè sempre que necessitem obrir algun pot el M'agrada molt com cuina, també com juga a tenis i m'ensenya a cridem a ell perquè ens ajudi. jugar-hi, m'agrada quan ens ve a L'avi és especial perquè riu molt. És buscar a l'escola, m'anima en els moments difícils. el millor de la família explicant acudits, em fa riure molt. Si jo estic trista ell m'ajuda i em fa moltes bromes, i jo em poso molt
Té molt poc cabell i és mes o menys calb. També té les espatlles caigudes. Les seves mans sempre 35
El Cau dels Barrufets estan calentes i hi té uns quants les coses; li fa angúnia el soroll quan pèls. s'escriu a la pissarra. Jo me l'estimo molt per què és l'àvia que més veig. Sempre que vaig els diumenges a dinar a casa seva em fa arròs a la jardinera. Sempre que arribo té tota la taula parada, l'arrós fet, la beguda que m'agrada... És una àvia molt organitzada.
La meva àvia Paquita és molt simpàtica. A ella li agrada molt estar amb la Clara, per això me l'estimo molt. La meva àvia és molt divertida i li agrada jugar amb mi a saltar a corda i és molt divertit perquè agafem una cadira i hi lliguem la corda.
Té uns ulls marrons clars però brillants. Té poc cabell i el té de color gris i blanc.
És punyeter i fa el possible per fer trampes als jocs de taula i sempre ens explica històries de la guerra. Li agrada molt la piscina i la seva afició és nedar.
És molt especial perquè tot i que té 72 anys fa mil coses: va a comprar el pa i el diari, cuida la meva cosina petita, em ve a buscar a l'escola, em porta als llocs, fa encàrrecs que li demanen els meus pares...
Li agrada molt dormir i llegir. És molt simpàtic i sempre que veiem el 'Pasapalabra' ell contesta totes les preguntes.
Té els braços i cames normals, les El meu avi s'inventa paraules i mai sé el que diu, però jo utilitzo les mans dures, de treballador. mateixes paraules i les canvio El meu avi Jose té les celles molt d'ordre. La seva afició són els primes, els ulls marrons foscos i ordinadors però de vegades li demana ajuda al meu pare. Ell és unes orelles grans i punxegudes. divertit però de vegades no vol que És alegre, a vegades s'enfada molt el molestin. ràpid; no li agrada que li tafanegin 36
El Cau dels Barrufets És molt alegre i simpàtica i sempre està contenta. Li agrada anar amb bicicleta. També fa uns pastissos boníssims i cuina super bé. Li agrada plantar plantes, regar-les i veure com creixen. Ella és molt divertida i sempre està somrient. Algunes vegades es posa trista però gairebé sempre està contenta. Viu en una caseta que era com una com una petita granja, ja que la meva àvia abans criava vaques, pollets i ovelles i també té plantes. Li agrada cuinar, anar al poble i cuidar les seves plantes. Li agrada cuinar i fer punt. És molt divertida i balla molt bé. Li agrada estar amb mi i amb el meu germà i amb els meus cosins. També li agraden les plantes i les flors i es passa el dia regant-les.
A partir d'aquest treball he descobert que a l'època dels meus avis i àvies hi havia molts objectes que jo no coneixia i també he descobert que treballaven de molt joves i que tenien moltes coses que nosaltres no tenim. Tot el que hem treballat m'ha servit per valorar més els meus avis i àvies perquè lluitaven per aconseguir coses. Havien de treballar de molt petits i no podien aprendre i anar a l'escola tant com nosaltres ara. I que tota l'estona els feien parlar en castellà. Si jo hagués d'explicar als meus néts, en un projecte com aquest, com era la meva infantesa, els diria que va ser molt bona perquè anava a l'escola amb moltes ganes i tenia molts amics. Que vaig néixer a Barcelona i tenia la sort de poder menjar cada dia i que vaig tenir una família molt bona.
Aquestes fotos són d'alguns dels nostres avis i àvies treballadors.
37
El Cau dels Barrufets
L'escola treballa... 6è Aquest curs, com en els anys anteriors, els nens i nenes de sisè hem participat en el projecte “Aprendre amb la gent gran”. En primer lloc, volem agrair als avis i a les àvies i a totes les persones que treballen amb ells les atencions que han tingut amb nosaltres. Hem vist com els atenen, com els estimen i com en tot moment els avis es senten acompanyats, com si estiguessin amb la seva pròpia família. Ens ha agradat molt compartir experiències amb ells mitjançant els tallers i les activitats que hem fet plegats: ioga, dòmino, Txi Qung, joc de memòria, punta de coixí, coral... A la residència, hem vist persones molt cuidades i contentes. S'han mostrat molt contents amb nosaltres. Les seves cuidadores ens han explicat, que quan tenen visites, en parlen molts dies de tanta il·lusió com els fa. Els encanta que els visitin nens i nenes. Als apartaments hem vist avis i àvies molt eixerits. Ens han ensenyat amb satisfacció els seus pisets. Al casal, hem vist avis amb moltes ganes de fer coses. Contents i ben units. Fan, amb il·lusió, activitats de tota mena. Així, en el seu temps lliure, es relacionen i es mantenen en forma. Saben fer de tot!! Hem vist l'alegria a les seves cares perquè es troben a gust amb el que fan: pinten, aprenen llengua, canten... i sobretot gaudeixen en companyia d'amics i amigues.
A mi m'agradaria que la meva àvia pogués anar a un apartament perquè està una mica malalta i així se sentiria com a casa i, si li passés alguna cosa, la podrien ajudar ràpid. Un lloc amb gent trista, això és el que jo m'imaginava. Doncs em vaig equivocar de ple, era tot el contrari, no hi havia ningú sense un somriure d'orella a orella. Jo em vaig sentir molt a gust perquè tots els avis i les àvies van ser molt amables. El comiat va ser molt bonic, ens van treure un “pica pica”!! i, quan marxàvem, una àvia ens va aplaudir. Em vaig sentir molt contenta. Va ser una experiència molt bonica. 38
El Cau dels Barrufets
Aquesta experiència m'ha agradat molt perquè he après coses sobre la gent gran i espero que, quan visitin l'escola i llegeixin això, ells també aprenguin coses de nosaltres. Ha estat molt bé barrejar generacions diferents. L'experiència que he tingut amb ells ha estat única, súper “xula” i inoblidable. Quan estava amb ells no parava de repetir-me: ”tant de bo pugui tornar la setmana vinent”. També pensava que, quan sigui gran i estigui jubilat, m'agradaria anar cada setmana a jugar al casal.
Estava molt contenta i feliç perquè descobria coses de la gent gran que no sabia. Aquesta experiència m'ha semblat molt instructiva i serveix per acostar-nos a la gent gran. Crec que s'hauria de compartir amb altres escoles i així deixaríem de tenir una idea equivocada dels avis i àvies que no són de la família.
Vaig aprendre molt i el que més em va sorprendre va ser que comptaven els punts de les partides de dòmino molt ràpid. Em va sobtar molt que no haguessin perdut la capacitat de comptar, era impressionant com ho feien! Pensava que fer Txi Qung amb els avis i les àvies seria molt avorrit, però l'estona em va passar volant i em va resultar molt divertit i relaxant, em vaig sentir molt feliç.
Em va sorprendre veure que els avis i les àvies no sempre tenen mal humor i que els agrada la visita i la companyia de nenes i nens o de persones que no coneixen perquè, d'aquesta manera, es distreuen i poden explicar les seves coses. S'ho van passar molt bé amb nosaltres i nosaltres... vam gaudir de poder compartir una estona amb ells i elles! Va ser una experiència molt bonica perquè ens vam poder relacionar amb gent gran que no eren els nostres avis.
39
El Cau dels Barrufets
Jo crec que als avis i a les àvies els va agradar molt que nosaltres anéssim a fer punta de coixí amb ells perquè els vam tractar bé i ells ens van tractar igual o millor. Per aquestes persones era una cosa especial el fet que el casal s'omplís de gent jove.
Em va agradar molt fer coral perquè m'ho vaig passar molt bé i em vaig fer amic de la gent gran. Ens van tractar molt bé igual que nosaltres a ells i a elles.
Ha sigut una experiència molt emocionat i no l'oblidaré mai perquè he après coses de la gent gran que no sabia i he pogut comprovar que no són rondinaires, són molt simpàtics. Jo em vaig sentir content de veure que tenien teleassistència. Em va recordar el meu avi, que també en tenia. La va portar fins que no va saber què era i se la treia. Uns dies després que nosaltres anéssim al casal d'avis, va ser la gent gran qui va venir a fer una visita a l'escola. Primer de tot, els vam rebre al vestíbul de l'escola, i els hi vam tocar unes quantes cançons que havíem practicat a classe de música. Seguidament, ens vam dividir en grups i, aproximadament cada cinc alumnes, vam agafar un petit grup de gent gran de quatre o cinc persones i vam anar a fer una mena de visita guiada per l'escola. Tots plegats ens ho vam passar molt bé. Al cap d'una estona, ens vam retrobar tots al menjador de l'escola, on vam fer un petit esmorzar conjunt amb menjars que havíem portat nosaltres i fins i tot alguns els havíem fet nosaltres. Hi havia de tot!!! Des de patates fregides fins a pastissos de xocolata!!! Sembla que a la gent gran, aquest detall els hi va agradar molt. Ens va agradar molt que vingués tanta gent, perquè no ens ho esperàvem, però això és un bon senyal, perquè vol dir que quan nosaltres els vam anar a visitar també s'ho van passar mooolt bé!! Nenes i nens de sisè
40
El Cau dels Barrufets
Els nens i nenes de sisè ens diuen adéu amb aquest missatge...
41
Llibres, llibrets, llibrots...
Una petita mostra dels llibres de l'exposici贸
42
BARRUFADES SOPA DELS ADÉUS
BARRINA
Troba "Adéu" en 7 llengües diferents
A
F
R
E
D
V
U
B
Y
C
R
E
W S
D
B
N
E
L
U
A
F
D
I
O
A
E
I
A
T
A
A
C
R
I
D
A Z
E
D X
G
D
S I
O C
R
G
I
O
J
W
K I
U
C
A
V
A
R
E
D
E
E
G
O
F
E
Q
O
X
E
O
W
L
A
S
U
P
U
D
I
S
O
D R
D
A G
T
U
P
R
R
Z
W
R
E
S
W
I
U
N Y
E
L
P
E
P
E
V
O
A
F
A
V
B E
S
E
S
R
A
O O
W
O
H
D
U
R
K E
C
N
S
T
Z
E
I
E
L
D
M U I
S
H
P
Q
V
S
I
T
E
E
4
9
R
O
8
5 6
F
2
3
4
9
7
7
4 7
3
S E
A
7
6 3
J
S
2 2
1
9
2
4
1
5
6 5
7
N
O G
N ENDEVINALLA Sóc més alta que un gegant
POEMA
i em paso el dia fumant.
Nit de Sant Joan aienemex al
Que bona la coca de pinyons i fruita!
BUSCA LA PARELLA
L'ha feta la iaia cruixent i ben cuita. Que gran la fogera de fusta molt vella! L'hem feta nosaltres amb trossos d'estella Que alegre la festa del nostre carrer! L'hem feta els del barri ens ho hem passat bé! Els coets s'enfilen pugen cel amunt La lluna s'ho mira Sant Joan és a punt! Lola Casas
43