Issuu

El 12 d’abril es va fer a l’escola l’acció formativa “Jugar per créixer” en què mestres, pares i mares vam poder intercanviar experiències, inquietuds i dubtes entorn el tema del joc. La ponent Sandra Moreno, pedagoga i educadora social, va guiar les nostres converses per fer-nos descobrir a tots i totes les immenses possibilitats del joc com a eina de creixement i d’aprenentatge, d’element potenciador d’habilitats com ara el respecte, saber esperar el torn, entendre unes normes i unes regles, o saber posar-se en el lloc de l’altre... Ens va ensenyar, per tant, que el joc ens permet explorar rols diversos i alhora practicar habilitats motrius grosses i fines. Així mateix, ens va saber transmetre la gran importància que el joc té per als infants i el paper que, com a adults, podem jugar en aquest àmbit. Per tots aquests motius, la valoració de la xerrada va ser molt bona per part de tots els assistents!!!

El 10 de maig una seixantena de pares i mares van venir a l’escola decidits a aprendre més coses sobre «l’autoritat i els límits» —el suggeridor títol que encapçalava aquesta última xerrada-col·loqui. La pedagoga Sandra Moreno ens va donar algunes pautes molt valuoses en aquest àmbit com ara marcar-nos quins són els nostres objectius en l’educació dels nostres fills i filles, tenir clar que, com a pares i mares, hem de donar amor i també posar límits, intentar sempre formular les normes de forma positiva i no negativa, tenir mooooooolta paciència, i establir comunicació emocional amb els nostres fills i filles. També vam parlar de com s’havien de formular els càstigs, dels sentiments de culpa que com a pares i mares podem tenir... i moltes coses més. Com ja estem acostumats que ens passi amb la Sandra, el temps va passar volant i ens vam quedar amb les ganes d’estar hores i més hores compartint experiències i escoltant els seus consells. Gràcies Sandra!!!

A L’ESTIU LA COLLA CONTINUA CREMANT I FENT SOROLL! Els diables i tabaleres de l’escola també diem adéu al curs. Ha estat un curs ple de canvis que ha afectat sobretot l’organigrama de la colla. La nova junta ens hem reorganitzat per poder continuar repartint foc i tabalades arreu on anem. I estem feliços de poder celebrar que aquest any ja en fa vint-i-cinc que la colla va encendre el primer foc. El curs s’acaba però la colla continua! Després de la festa de fi de curs, on ens podreu acompanyar mentre cremem i tabalem per l’escola, tenim tres cites importants a les quals tothom està convidat. La primera, per Sant Joan. El dia 23 de juny, al Casinet d’Hostafrancs engegarem la nit més curta de l’any: la nit de les populars fogueres i petards. La segona, durant les festes del nostre barri, del 18 al 26 d’agost, al correfoc que cada any contribueix a amenitzar-les. I, finalment, tan bon punt posem els peus al pròxim curs, les Festes de la Mercè, del 21 al 24 de setembre, el correfoc gran de la ciutat. Així que ja teniu dates per apuntar a les agendes! El curs vinent l’estrenarem amb bon peu: podrem estrenar casaques, capes i mocadors nous de trinca que ens protegiran de les guspires despistades que s’escapen per sota la maça. Per això, d’entrada, no us podeu perdre la Matinal Infernal que organitzarem el diumenge 30 de setembre de 2012. Tots els qui tingueu el cuquet i vulgueu provar de fer de diablessa o tabaler en tindreu l’oportunitat. Ja us avisarem més endavant quan s’acosti la data. Salut, foc i tabals! Colla de diables i tabalers de l’Escola Barrufet.

Finlàndia? No... Botswana! Ara ja sabem del cert que vam vendre la pell de «l’elefant» abans de caçar-lo. Eren uns temps difícils —com sempre— per a l’educació pública, però els anteriors gestors ens enlluernaven amb un miratge. Ens deien que la nostra Ítaca educativa era Finlàndia, i molts pares crèduls ens ho vam creure a pesar que fèiem un pas enrere per cada pas endavant. Ara, els actuals gestors, ja no se n'amaguen. Segons els sindicats, la nova retallada de la Generalitat de Catalunya significa prescindir de 5.500 docents no universitaris per al curs vinent, i de desenes de llocs de feina dels professors de les altres etapes. I això no acaba aquí. Les últimes mesures aprovades pels governs català i espanyol, inclouen l'augment del nombre d'alumnes per aula, de les hores lectives dels professors, la no cobertura de les substitucions... Les conseqüències? Una bomba de rellotgeria. Però encara n'hi ha més. El curs vinent també s'apujaran les taxes universitàries, es reduiran les beques, s'estrenarà una matrícula per al cicle superior de Formació Professional (FP), les llars d'infants municipals i les de la Generalitat seran més cares, i les federacions d'associacions de pares i mares no tindran finançament de gestió. A sobre, el salari dels professors es retallarà, no es contractaran interins per a tot el curs escolar i no hi haurà convocatòria d'oposicions. El miratge s’ha esvaït i la realitat és que tenim la sensació que fins i tot Botswana està millor que nosaltres malgrat el que digui Rajoy — ell va dir Uganda, però. El dret a l’educació ha de ser responsabilitat de tothom. De tothom. No només de la bona voluntat dels mestres i del sacrifici de les famílies. Sobretot necessitem un Govern que hi cregui i que recolzi els mestres, els pares i les mares. Només l’educació pública pot garantir l’accés a aquest dret en condicions d’igualtat per a totes les persones i en totes les etapes de la vida. Ens hi juguem el futur com a país. Catalunya té el perill de tornar als temps en què l’educació era un privilegi d’uns quants i això no ho podem permetre. Les retallades que executa el Govern de la Generalitat incideixen en l’atenció a l’alumnat, en els centres, en els professionals, en els serveis educatius, en els nens amb necessitats educatives especials i, per tant, afecten de ple en la qualitat de l’ensenyament. Ras i curt: hipotequen el nostre futur i el dels nostres fills. Totes aquestes retallades ens apropen a Botswana i ens allunyen de Finlàndia. Aquest trimestre els nostres fills i filles celebren l’Any Internacional dels Boscos mentre els governs català i espanyol han començat a podar els arbres més petits i més febles. A aquest pas, si no ho aturem, tot el país serà una infinita sabana on els caçadors faran el seu agost particular. Només amb una educació universal de qualitat podrem superar l’actual crisi econòmica i social. L’educació pública és l’única que pot garantir la cohesió social, els valors de la solidaritat, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per a totes les persones, en totes les etapes de la vida. Sembla, però, que cada cop ho tenim més negre. Per una educació pública de qualitat, NO A LES RETALLADES!

Quan els arbres ens deixen veure el bosc... Temps era temps que en una biblioteca d'una escola hi van arrelar uns arbres màgics que van fer créixer les ganes de llegir... Els arbres i els boscos tenen un paper molt important en la literatura, són protagonistes de moltes històries, són l'indret on amagar-se, són l'entorn on succeïxen un munt d'aventures, són l'espai on viuen éssers màgics i fantasiosos... Sense ells moltes històries no tindrien el mateix sentit! L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 2011 Any Internacional dels Boscos per sensibilitzar sobre la gestió, la conservació i el desenvolupament sostenible de tot tipus de boscos. Els boscos ens ajuden a respirar, a obtenir aigua, medicines, ens donen aliment, ens protegeixen... i sabem que juguen un paper vital en el manteniment d'un clima estable i del medi ambient mundial. Els boscos són vitals per a la supervivència i el benestar de les persones d'arreu del món, per als 7.000 milions d'habitants del nostre planeta. Des de l’escola, hem volgut dedicar el monogràfic de la biblioteca d'enguany a aquest tema per tal de reflexionar i aprendre més coses sobre els boscos, els arbres i l’entorn més proper. Aquesta exposició té com objectiu donar a conèixer els llibres sobre els arbres i els boscos a les nenes, als nens i a les famílies, així com també fer viure la biblioteca com a un espai agradable, atractiu, màgic... També hem volgut dinamitzar l'estudi de la temàtica dels boscos en un treball de recerca que inclogués els diversos àmbits del currículum: llengua, coneixement del medi, plàstica, etc. Ens els diferents cicles es va plantejar possibles blocs 2

temàtics que es van convertir en el nucli de la recerca de cada grup-classe. Al vestíbul de l'escola hi tenim el bosc del coneixement, on hi podem trobar els resultats de les investigacions que els nens i nenes han fet a partir dels seus interessos i inquietuds: el llimoner del pati, els arbres del voltant de l'escola o del camí de la piscina, l'estructura i les funcions dels arbres, els diferents tipus d'arbres, etc. Tot això acompanyat d'unes narracions en què els protagonistes són els arbres. I en el cor d'aquest bosc: l'arbre dels desitjos que acull les il·lusions de la mainada expressades en els Consells de classe. A poc a poc, tot pujant per l'escala ens acompanyen fragments del primer capítol de Pa negre i les poesies que els nois i noies de sisè van recitar el dia de Sant Jordi. La prunera, l'om, el pi... ens van acostant al bosc màgic de la biblioteca. I a dins del bosc... una gran quantitat i varietat de llibres i gèneres: contes populars, llegendes, poesies, narracions, teatre... i sense oblidar els llibres útils per conèixer millor com són els arbres. Gran part d'aquests llibres havien viatjat des de les biblioteques del Vapor Vell, Rosa Sensat i el Centre de Documentació Artur Martorell. I acompanyant els llibres hi podíem trobar uns quants personatges escapats de les seves pàgines: la Rínxols d'or, el Petit Polzet ,en Peter Pan, la poma viatgera o el petit avet, que tafaners i decidits, han volgut treure el nas fora dels llibres i compartir amb nosaltres les seves aventures. Nens, nenes, pares, mares i mestres hem pogut gaudir durant una setmana d'aquest espai.

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... P-3 EL LLIMONER DEL PATI Les classes dels Peixos i els Cargols hem treballat el llimoner del pati. Un arbre que veiem cada dia i que va canviant i creixent com nosaltres. Un dia vam anar al pati a observar-lo detingudament. Vam descobrir que tenia tronc, un tronc molt peculiar i divertit. ÉS TORT! TÉ FORMA DE SERP! ... També hem descobert que del tronc surten les branques i que de les branques surten les fulles que s'aguanten a les branques per un palet que es diu pecíol. De les branques vam veure que també sortien les llimones, que encara estaven verdes i eren petites. HAUREM DESPERAR QUE MADURIN!!! Però... el que més gràcia ens ha fet és saber que el llimoner necessita menjar i beure per créixer com nosaltres. Ho fa a través de les arrels. Beu de l'aigua de la pluja i menja dels aliments de la terra. OH MIREU LES LLIMONES JA SÓN GROGUES! JA ESTAN MADURES! Quan les llimones estaven a punt, vam sortir un dia els Peixos i els Cargols al pati a collir-les, bé nosaltres no, que no hi arribem, van ser l'equip de mestres. Ei espereu! El Guim ens diu que hem de deixar-ne una, perquè sinó l'any vinent no farà moltes llimones. Hem collit 14 llimones, caram quantes!, no les podem comptar amb els dits de les mans, són moltes! 4

El Cau dels Barrufets Ens hem quedat 7 llimones a cada classe i hem decidit fer llimonada.

Primer vam haver d'esprĂŠmer les llimones amb una espremedora i desprĂŠs i vam posar l'aigua i el sucre.

El Cau dels Barrufets RECEPTA DE LA LLIMONADA LLIMONES

AIGUA

SUCRE ÉS ÀCIDA!!!!....PERÒ AMB SUCRE ÉS BONÍSSIMA!!!

Vam deixar dues llimones per observar-les: En obrir-les hem vist que per dins és com una taronja però de color groc i que tenen grills i també pinyols.

Per fora la pell és rugosa i fa bona olor. Amb plastilina i un punxó hem treballat la rugositat de la pell. 6

El Cau dels Barrufets Un altre dia vam sortir al pati a dibuixar el llimoner com si fóssim grans. Vam fer un dibuix al natural amb retoladors i per fer-ho vàrem utilitzar unes fustes amb unes pinces per aguantar el paper. Què divertit, som tots uns/es artistes!

Com que ja dominem el tema, en acabat vam fer el llimoner amb pintura. I per primera vegada vam utilitzar els cavallets com si fóssim pintors de veritat.

Som uns/unes artistes!!! ens ha quedat molt bonic, no trobeu? Fins i tot hem fet una exposició al vestíbul de l'escola.

Hem sortit al pati i hem tingut una sorpresa. LA LLIMONA HA CAIGUT!!! La llimona que vam deixar ha caigut, perquè estava molt madura.

CARGOLS I PEIXOS 7

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... P-4 Quan vam plantejar als nens i nenes que aquest any l’exposició de la biblioteca seria sobre els arbres i els vam fer preguntes sobre què sabien i què volien saber, ens vam adonar que mostraven molt d’interès per saber coses dels arbres fruiters. Així doncs, vam decidir treballar aquests tipus d’arbres i els seus fruits i vam fer diferents treballs per tal de conèixer-ne més coses. Com que al pati, tenim un llimoner, el primer que vam fer va ser anar-lo a observar i el vam dibuixar al natural, amb unes fustes on aguantàvem el nostre full. Ens hi vam fixar molt i ens van quedar molt bé!

Un dia, a les classes, vam estar mirant fotos de diferents arbres fruiters, les flors, les fulles,... Vam veure el cirerer, el presseguer, el pomer, la perera, el taronger... i després els Avions, per parelles, vam triar-ne un i el vam dibuixar amb ceres. Les Marietes vam fer el nostre arbre amb pintura i el fons amb guix. Són alguns dels treballs que tenim penjats a l’exposició del vestíbul. Us han agradat...? Som uns i unes artistes!

Els Avions també vam fer un treball de recerca amb unes pomes que també podreu veure al vestíbul. 8

El Cau dels Barrufets

Unes les vam obrir per la meitat i les altres les vam deixar senceres. Les vam anar observant cada dia i teníem lupes al nostre abast per poder veure-ho millor. També les vam dibuixar. La pregunta era què els passarà a aquestes pomes? I vam preveure que:

* potser sortirien cucs (HANNA) * es podriran (TOMEU) *les obertes s’aniran tornant més fosquetes (ITZIAR) * poden venir formigues (HANNA) * es tornaran més negres (INGRID) Al cap d’uns dies ja vam anar veient que a les pomes que estaven obertes: *se’ls havia arrugat la pell dels costats. *tenia punts blancs i negres *estaven toves i feien suc, una mena de melmelada *més endavant es van anar enfosquint *tenien puntets verds, s’estaven florint * les pomes partides estaven podrides i en canvi les senceres no.

Va arribar un moment que les obertes feien molta pudor, estaven tan podrides que les vam llençar i vam continuar observant què passava amb les senceres i després de 37 dies, les vam obrir i sorpresa!: encara estaven bé, no s’havien fet malbé perquè la pell les havia protegit i fins i tot ens les vam menjar! Les Marietes vam fer una conversa prèvia i anàvem dient allò que sabíem dels arbres: 9

El Cau dels Barrufets

* * * * *

tenen un tronc molt gran ( MARIAN) les fulles s'aguanten (ELENA) tenen arrel (JAUME) al pati tenim un arbre ( VERA) sí, és un llimoner (diversos)

... Vam parlar dels arbres fruiters, d'on els podíem trobar i com neixen. Alguns van dir que de llavors que les fruites tenen a dintre i que es posen a la terra. Vam decidir observar com eren les fruites per dins i un dia, a la classe, vam obrir pomes, taronges i peres (amb cireres i préssecs no ho vam poder fer perquè encara no era el temps). Quan les vam obrir, vam veure com eren les llavors de cadascuna. I... sorpresa! , a la taronja no en vam trobar. Vam proposar que, a casa, quan anéssim menjant aquestes fruites, aniríem portant les llavors a la classe i vam aconseguir tota una col·lecció que anàvem classificant i observant.

A les peres vam veure que eren petites i negres i molt semblants a les de les pomes. Les de les taronges s'assemblen molt a les de les llimones. Encara ara, sempre que trobem llavors, a casa o al menjador, les volem afegir a la col·lecció. En tenim moltes. Vam veure que podíem trobar arbres fruiters plantats a terra o en un test. En Jaume ho va provar a casa seva i ens va portar un llimoner petit plantat dins d'un pot de iogurt. L'anem cuidant i observant a la classe, i 10

El Cau dels Barrufets veiem que està creixent. Li estan sortint fulles molt petites. Sabem que, perquè no es mori, necessita aigua, però no gaire, perquè si en posem molta es pot ofegar i fer malbé. Hem observat que quan no en vol més, la torna a treure per les arrels com si fes “pipi”.

No sabíem gaire com entrava l'aigua dins dels arbres i, un altre dia, quan vam anar a la sala, vam fer una vivenciació del que fa l'aigua quan passa per dins. Vam fer un arbre amb cordes de colors, amb arrels, tronc i branques. Ens vam transformar en gotes de pluja i vam passar per sobre. Quan vam arribar al terra, vam seure i ho vam mullar. Ens vam aixecar i les arrels ens van “xuclar” i vam passar per sobre de la corda blava, representant l'aigua que anava per tot arreu.

Treballar els arbres fruiters va ser molt divertit, vam aprendre moltes coses i ens ho vam passar força bé!

Avions i Marietes

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa...P-5 ELS ARBRES DE CAMÍ A LA PISCINA Un dia la classe dels Rinoceronts i els Dofins vam decidir fer un treball sobre els arbres. I parlant i passejant de camí a la piscina ens vam adonar que trobaven molts arbres i que no en sabien el nom. Vam buscar informació per Internet, als contes, vam mirar fotografies i, de tots els arbres, els que més ens van agradar van ser el plàtan, l'alzina i el pi. Endevina quin és quin? JO SÓC UN...

JO CREC QUE SÓC L'...

I JO SÓC UN...

El Cau dels Barrufets

Crec que et donaré alguna pista... t'agraden les endevinalles?

“Tinc fulles amb forma de mà, boles penjades com arracades, de dos en dos i la pell és llisa i de color gris amb taques marró.” Molt bé, sóc un PLÀTAN.

“Les meves fulles són dentades amb molts nervis, el meu fruit porta un barret i l'escorça es rugosa i molt dura i té com boletes enganxades”.

Genial, sóc una ALZINA.

“La meva copa està plena d'agulles, el meu fruit és molt bonic i dins té pinyons, nyam, que bons!. La meva pell té uns camins per on puc passar els dits”. Fantàstic, sóc un PI.

El Cau dels Barrufets

Per aprendre moltes coses dels arbres hem anat al parc de l'Espanya Industrial i allí hem observat tots els arbres de molt a prop.

AQUEST ÉS MOLT ALT

SI, TENS TOTA LA RAÓ

MIRA, PUC PASSAR ELS DITS FENT CAMINS

ÉS VERITAT SURT EL DIBUIX DE L'ESCORÇA

UI! COM PUNXA SEMBLA UNA AGULLA!

El Cau dels Barrufets

Una vegada hem acabat de manipular i observar, hem buscat l'arbre que mĂŠs ens ha agradat i l'hem dibuixat.

I aquest ha estat el resultat. Els Rinoceronts i els Dofins 15

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 1r Per què les fulles dels arbres canvien de color ? Els nens i nenes de la classe dels Guepards, volíem saber per què algunes fulles dels arbres van canviant de color al llarg de l'any i són marrons, grogues o vermelles durant la tardor, i verdes a l'estiu. Aprofitant que teníem la Irene fent pràctiques a la nostra classe, li vam proposar que ella ens ho expliqués. Amb ella vam fer dues activitats:

Els colors amagats La primera activitat va consistir en un experiment. La Irene ens va ensenyar un paper de filtre on hi havia dibuixat en una punta, una rodoneta pintada amb un retolador. I ens va preguntar: Què pot passar? •

Que el paper es mullarà i es desfarà.

•

Que el color es tornarà clar.

• • •

Que el color s'anirà escampant. Que el paper es tornarà del color que hem pintat la rodona. Que s'esborrarà una mica el color.

A continuació ens va donar a cadascun de nosaltres un paper de filtre igual que el seu i tots i totes hi vam pintar una rodoneta amb el retolador, com havia fet ella. Al cap d'una estona vam poder veure el que havia passat. Que ha passat ? • • • •

Que el puntet s'ha fet més gran. Que sembla una flor. Que els colors s'han tornat més clars. Que al voltant dels colors ha aparegut el color blanc.

El Cau dels Barrufets Amb aquest experiment vam veure que els colors primaris com el blau, el groc i el magenta no havien canviat de color perquè no tenen colors amagats ja que no estan formats per la barreja d'uns altres colors.

Observem les plantes La segona activitat va consistir a observar dues plantes iguals. Una d'elles l'havíem de tapar durant uns dies i mirar si hi havia alguna diferència entre una i l'altra. Observem la planta abans de tapar-la • • • • • •

Les fulles ten taques de color marró. Les fulles no són llises. La tija és marró. Tenen moltes tiges. Les fulles són verdes. Quan regues la planta i surt el sol, s'asseca la planta.

Tapem una de les dues plantes Observem la planta al cap d'uns dies La clorofil·la és la causant que les fulles siguin de color verd. La llum solar fa que les fulles es tornin verdes. Si no hi ha llum solar, fa que les fulles es tornin grogues o verdes claretes, és a dir, que apareguin els colors amagats de les fulles. Els colors amagats de les fulles, apareixen a la tardor. Classe dels Guepards - 1r A

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 1r ELS ARBRES DEL VOLTANT DE L’ESCOLA

La classe dels Cavalls i les Eugues, després de moltes discussions, ens vam adonar que no sabíem quins arbres teníem al voltant de l’escola i era molt important saber-ho. Vam pensar en qui ens podia ajudar, i en Pitu, el pare de l’Oriol, ens va dir tots els noms d’aquests arbres. Al voltant de Barrufet

tenim

pollancres,

plàtans,

acàcies, pruneres bordes i arbres de l’amor.

Per taules, vam baixar a dibuixar-los i cada una s’encarregava d’un arbre diferent. Ens vam fixar molt bé en com tenien el tronc, l’escorça, les rames, les fulles... També vam buscar informació sobre les característiques de cada arbre: els anys que podien viure, d’on eren originaris, com eren les seves flors, fruits... Finalment, vam dibuixar l’escola i els vam col·locar en ordre al seu voltant, tot fixant-nos en el nom dels carrers.

Arbre de l’Amor: Aquest arbre és originari dels països del mar mediterrani. És de fulla caduca, amb forma de cor i pot fer 6 metres d’alçada. Les flors apareixen abans que les fulles i són de color rosa, tenen fruits de color marró. 18

El Cau dels Barrufets

Prunera borda: És un arbre de fulla caduca. Les fulles són d’un vermell intens.

Plàtan: És una arbre de fulla caduca. Les fulles són grans amb cinc lòbuls punxeguts, el seu fruit té forma de globus. Ha estat molt emprat com a arbre ornamental.

Acàcia: Arbre de fulla caduca, pot arribar a fer de 20 a 30 m, creix molt ràpid. Les seves fulles són compostes, les flors menudes i amb cinc pètals. El fruit és una llegum plana. Tenen espines.

Pollancre: És alt i esvelt, pot arribar als 20 m. Les seves fulles recorden el rombe. Són de color verd i cauen a la tardor. Hi ha pollancres femenins i pollancres masculins.

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 2n ENS ENDINSEM AL BOSC ! Durant el segon trimestre i part del tercer, a l'escola hem engegat un petit projecte amb els arbres com a protagonistes indiscutibles ja que aquest any és l'Any Internacional dels Boscos. Hi hem volgut aportar el nostre granet de sorra i cada classe va pensar, rumiar i buscar informació sobre el que ens despertava més curiositat sobre els arbres. Els nens i nenes de la classe dels Planetes hem fet una petita recerca per aprendre més coses dels boscos i dels diferents elements que hi ha al seu voltant. Ara us l'explicarem. Hem partit de dues preguntes: *Qui viu al bosc? *Com són les fulles dels arbres i quins colors tenen. QUI VIU AL BOSC ? Al bosc, a més de les plantes i els arbres, hi ha molts altres éssers vius com ara els animals.

El bosc és un ecosistema que cal conservar i cuidar.

Hem vist que al bosc hi viuen molts animals i que la vida d'uns depèn de la dels altres. Al bosc hi conviuen: esquirols, papallones, falcons, àligues, llops, escarabats, serps, marietes, porcs senglars... i animals de tota mena. Hem après moltes coses d'aquests animals i hem tret informació de llibres, de contes i també d'Internet.

El Cau dels Barrufets COM SÓN LES FULLES DELS ARBRES I ELS SEUS COLOR L'altre recerca que vam iniciar pretenia esbrinar per què les fulles tenen aquests colors que van del verd, al vermell, al groc, a l'ocre..... Primer vam veure que hi ha una sèrie d'elements que entren i surten de la fulla. També vam estudiar les diferents formes de les fulles.

Els elements que entren i surten de la fulla fa que canviï el seu color, la forma i fins i tot l'olor.

Una altra cosa que hem après i que ha estat un gran descobriment és que les fulles tenen dos tipus de pigments: la clorofil·la de color verd i el carotè de color groc. Segons la proporció de cadascun, les fulles són d'un color o l'altre. La planta produeix contínuament clorofil·la gràcies a la llum del Sol . A la tardor i a l'hivern, com que hi ha menys hores de llum, predomina el carotè i per això les fulles canvien de color.

Ha estat molt interessant fer aquesta recerca i ens ha agradat molt fer aquest treball perquè hem descobert coses que ni ens imaginàvem. CLASSE DELS PLANETES Des de la classe dels Exploradors i les Exploradores, vam escriure una “pluja” d'informació a la pissarra sobre allò que sabíem dels arbres: 21

Conte proposat per la Comissió per l´Escola Inclusiva Isabelle Carrier

Barcelona: Joventut, 2010

En Gerard sempre arrossega el seu cassó.

És molt sensible.

Ho troben estrany…

S’encalla pertot arreu.

Li va caure al damunt un dia…no se sap ben bé per què.

Li encanta escoltar música.

A causa d’aquest cassó en Gerard ja no és ben bé com els altres.

Té un munt de qualitats.

i fins i tot inquietant…

Poques vegades s’adonen que en Gerard ha de fer dues vegades més esforços que els altres per arribar-hi.

Necessita molt d’afecte.

Però sovint, la gent no veu més enllà del cassó que arrossega pertot arreu.

A més, el seu cassó li complica la vida.

A en Gerard li agradaria molt desfer-se del cassó, però és impossible.

Un dia, ja no pot més, decideix amagar-se.

I està amagat molt de temps.

Però les coses no són tan senzilles, afortunadament ...

... hi ha persones extraordinàries.

Li mostra els seus punts forts.

A poc a poc les persones l’obliden…

…i no li pregunten res ni li fan cas.

N’hi ha prou amb trobar-ne una per voler treure el cap del cassó.

L’ajuda a expressar les seves pors.

Troba que té molt de talent.

El cassó encara hi és, però ara és més discret… i sobretot, no s’encalla pertot arreu!

En Gerard finalment pot jugar amb els altres.

Tot i així, en Gerard continua sent el mateix.

El Cau dels Barrufets “Alguns arbres canviaven el color de les fulles segons l'estació”; “Hi ha arbres molt grans fins i tot més que un edifici”; “Els arbres tenen escorça”. I, d'aquesta darrera frase, ens va sorgir la primera pregunta que volíem esbrinar: “COM ÉS UN ARBRE PER DINS?”. A partir d'aquí vam buscar informació en llibres força interessants que parlaven de milers d'arbres, o en els mateixos troncs morts de pins que havíem trobat el cap de setmana en una excursió. Ens vam centrar bàsicament en la part del tronc. Si bé molts sabíem que els troncs estan compostos d'anelles, encara no en coneixíem ni el motiu ni el significat.

Les arrels són de vital importància per a la vida de l'arbre Finalment, després d'una recerca conjunta vam arribar a saber que el tronc està compost d'anelles més clares i d'altres més fosques. Les més clares pertanyen a l'estació més primaveral i les més fosques a l'estiuenca. Una de les coses que més ens va atraure va ser que podíem saber els anys que podia tenir un arbre només mirant les anelles, fins ara pensàvem que els arbres més grans eren els més vells i vam poder descobrir que això no era així. Vam decidir llavors fer el muntatge del mural al més fidel possible a la realitat, i diem fidel perquè el paper que fa d'escorça el vam fer amb la tècnica del frottage, en poques paraules, vam sortir al carrer amb un tros de paper d'embalar i vam “fregar” amb un carbonet la textura de l'escorça en el nostre paper. Les Exploradores i els Exploradors, com a bon investigadors que som, no volíem només muntar un format bidimensional, així que vam decidir muntar un “tronc artificial” fet amb tires de cartolines enrotllades (feien la funció d'anelles) i una garrafa folrada amb paper, gravat amb la tècnica del frotagge, que feia d'escorça. Aquí teniu una mostra del nostre treball!

El Cau dels Barrufets

Una de les altres qüestions que van sorgir va ser que teníem clar que els arbres tenien arrels, però no sabíem la funció que tenien. Sabíem que estaven sota terra i que eren primes i tenien “pelets” però volíem saberne més. Després de buscar informació en els llibres i una vegada més portar arrels reals trobades pel bosc, vam arribar a la conclusió que les arrels tenen principalment dues funcions: sostenir l'arbre sota terra perquè no caigui, i succionar l'aigua amb minerals per portar tot l'aliment des de les arrels fins a la capçada de l'arbre. També vam poder saber que alguns arbres no tenen totes les arrels sota terra, sinó que de vegades també poden sobresortir i poden ser força grosses. Per dur a terme el muntatge del mural, vam agafar canyetes i les vam tallar en trossets. Després les vam enganxar sota el tronc formant unes ramificacions que xuclen tot l'aliment que poden per fer créixer el nostre arbre. Així, doncs, les canyes il·lustraven a la perfecció la funció que les arrels tenen en l'arbre: CLASSE EXPLORADORS I EXPLORADORES A les dues classes quan vam valorar les activitats, vam adonar-nos que havíem fet una bona tasca de recerca buscant informació en llibres, revistes, vídeos i fins i tot de la pròpia natura. Ens va agradar molt l'experiència i gràcies al muntatge col·lectiu hem pogut saber encara moltes més coses que potser ni ens havíem plantejat! Felicitats Barrufet per la bona feina!

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 3r Les classes dels Vampirs i dels Volcans vam fer una sortida a Collserola per treballar les plantes de l'alzinar. Vam observar, dibuixar i estudiar diferents tipus de plantes. També vam decidir recollir algunes mostres per després premsar-les per fer el mural per al monogràfic dels arbres. Per grups vam treballar un tipus de planta com pot ser un arbre, un arbust, una liana... tot cercant informació a casa en llibres o a Internet. Cada grup va explicar i resumir les principals característiques de cada planta per elaborar la seva part del mural col·lectiu. Així, per exemple, hem après moltes coses de diversos arbres: el roure, el pi blanc, el pi pinyoner i l'alzina.

El Cau dels Barrufets

També hem pogut estudiar diferents arbustos i lianes, de forma que tots tenen una explicació de les seves característiques i una mostra assecada:

El Cau dels Barrufets

A les estones d'educació visual i plàstica cada classe, Volcans i Vampirs, va fer dos troncs dels arbres bo i decidint quines tècniques utilitzàvem. Vam pintar el fons de forma conjunta els dos grups i vam omplir les capçades amb les fulles i el fruit segons el tipus de cada arbre.

El Cau dels Barrufets

Classes dels Volcans i dels Vampirs i Vampires 29

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 4t Fragments dels contes escrits per l'alumnat de 4t pel a v ina am c a qu e liv l n o e n or ... un ns u a va i d s ir e t e n n i id U e , s c e i a g ur cv mà plo s e o li a r b ar rb li i ç a ' r n l e la a par com sot a r a r ugi nça f e e r om ac v ar: t cop n u reg p va (...)

(...) D oncs aquest buscar s ami aventu cs va res. D n ana camina esprés r a nt va d n arr e dies estran i b i ar a dies y, i es un bo van tr sol. s c obar u molt n b on s Nom: a i trist i Bonsa iet. C de mi aracte da, br rístiqu anques es: pe verd in p rimes, tit tens; c amina fulles En aqu i d e est bo 'un s savi. sc els forts a r bres i es re eren a ien de Alesho lts i l B onsaie res els t . t r es ami (...) cs van exclam ar:

Hi havia u na

v e g ad a d o

s germans

que es r i a V íc d tor. a aju gradav a li e U r n dia van d sona a A l' arb ecidir ana ma per i lt r al bosc d ú l' a r e els lla e r i o u r a m e j s o . Quan van re b toth r a ' l e è ntrar van rqu veure un udar pe j a r a o i u r d e o m p o i lt u vell, amb q (...) ulls, nas i morir. e d boca que t n u p e ls a va dir: estava deien Mar c

(...)

- Soc un r oure màgic . Us conce diré 3 desitjos ( ...)

Fa molt molt i molt de temps quan encara hi havia els dinosaures, hi havia un arbre molt petit que tenia un problema: tots els dinosaures el trepitjaven fins que un dia va conèixer un cavernícola i es van fer amics. (...)

Després se'n van anar a ca sa, que era enmig d'un g ran bosc envo ltat de bonics arbres que eren els se us amics. A partir d'aque ll dia van viure sempre dins del seu bosc que era preci ós perquè hi havia tota men a de flors, pla ntes i molts tipus d'arbre s...

El Cau dels Barrufets

ra nen e l e , r va revi (...) c. Es va at s o s b e n ava r al El ne e est u a ana q v n i t gra valen arbre n u r ir: troba a noi. d li va d u e j a u a q viu!!! untar a teva l g e o r t i p ess va i va - Nec e li r nen l b r l a e l' rs olia i Llavo v è u a e q l'arbr l'últim s i : t e lan ndr que p respo o t i .) cess la. (.. - Ne u f u r de t llavor

n es va c s o (...) del b s a e r b tenia ls ar t i e r o s e et Tot uell m es q a e u ms, i i q s s r í a t olen adon res d t s n o . uns m uerra g dins a l per a parar e r p van

Hi h avi ciuta a una ve ga t era a un roure da en un lt b q llarg , les sev ue es de osces ar ia Ro ues, el ur e re molt cone seu fruit ls eren m i i gu olt pels eren menj t pel se u res glans, er ars q a taur ue fe ant i ia .

(...) L'arbre d e la vida mes urava més de 50 metre s, donava vid a a tota la vegetació de l seu voltant. Tenia 500 anys però n o ho sembla va, tenia flors a les arrels de to ts colors: verd, vermell, groc i blau. Pe l poble era el seu tresor, hav ien de protegir-lo, però les fl ames els superaven. (... )

(...)

e c qu s o a tf mol hi havi . c s r n bo l bosc lta po (...) ar a u e o m sd an Din ll tenia ix, és Va . r po , e te cre feia nstre sob o e m d n u re arb .) n U .. ic. ( g à m

(...) L'arb re

Laia v a

agafa menj r ar. E n com ptes menj de ar pe r le s arrel fer p s ho er la va boca, c o m un humà . La F ada l i va d prova ir que 3 con la sistia a ap rendr a beu e re co m un humà . (... ) 31

ELS NENS I NENES DE 4t A FAN CONTES D'ARBRES L'ARBRE DELS DESITJOS

EL BAOBAB I ELS SEUS AMICS

Aquell arbre es deia Alvin , era

CAPÍTOL 1

el més petit de tot aquell bosc .

Hi havia una vegada un baobab que

Un dia a la nit, un llop que

vivia en un bosc. Hi tenia molts amics:

sempre rondava

les plantes, els animals... A la nit feia

agafar la fulla que li donava el

una mica de fred, però des que sortia

poder per complir els desitjos de

el sol fins que es feia fosc ...

tots els arbres. Al molt

trist

per

allà,

matí estava

tota

l´estona

cridava...

L'AVET DE NADAL Hi havia una vegada un avet molt bonic que vivia en una zona de talar arbres. Era Nadal i els llenyataires havien de talar avets per a les famílies.

L'avet

estava

molt

preocupat perquè d'aquí a poc seria el seu moment de morir. L'avet tenia un amic que es deia Pi i l'estaven a

EL BOSC DE 'TOCACOLOMS' Hi havia una vegada un tranquil bosc molt llunyà, on vivia una família

d'arbres

immensos.

Semblava una ciutat, perquè era un bosc ple d'arbres alts i grans com

uns

edificis.

Aquests

arbres...

punt de matar...

L'ARBRE I ELS LLENYATAIRES Vet aquí una vegada un avet molt

L'ARBRE QUE NO TENIA AMICS

bonic que vivia en un bosc molt

Hi havia una vegada una llavor molt

gran. L'avet era molt especial

estranya que no tenia amics.

perquè podia caminar amb les

Es va cansar de viatjar sola i va

arrels. Un dia l'avet va veure uns

decidir plantar-se i es va ficar dins

llenyataires i va sortir corrents...

d'un forat...

EL BOSC DELS MISTERIS Hi havia una vegada un bosc de LA LLAVOR DE

LES

FORMIGUES

misteris on va aparèixer un guerrer. El guerrer es va trobar una serp i li va tallar el cap. El guerrer va pensar:

Hi havia una vegada una llavor

«Quina serp més estranya, té una

abandonada. Unes immenses

cara molt minúscula!».

formigues van aparèixer de la

Després va continuar caminant pel

terra i se la van endur.

bosc i es va trobar una destral d'or...

La van cuidar i cuidar perquè creixés, però no va créixer. La formiga reina va dir que ja era hora de menjar-se-la...

L'ARBRE D'OR Vet aquí una vegada un arbre que tenia tot el cos fet d'or i tothom es reia d'ell perquè no era igual que els altres. Un dia

L'ARBRE A L'ÍNDIA Hi havia una vegada una llavor. Aquella encara no s'avia plantat. Vivia en un trosset de terra del carrer del barri de Sants. Un dia de

se'n va anar a la Xina a buscar arbres que fossin iguals que ell. Va anar a 13 ciutats de tota la Xina, menys a Xangai. En 3 dies per fi... LES FULLES DE L'ARBRET

l'hivern el van trasplantar i van

Vet aquí una vegada un petit

ficar-la en un camió amb terra. La

abret que vivia en un bosc

llavor va anant creixent i al final es

encantat, però aquell arbret

va convertir en un baobab,...

tenia un problema: a la tardor li queien les fulles, i a la primavera no li havia crescut ni una de petita... L'ARBRE i LA ROSA MÀGICA

Feia una mil·lèsima de segon, havia aparegut un arbre que estava tocat del bolet. No tenia ni una fulla, estava literalment despullat i no hi havia ningú. Era de nit i el bosc estava tranquil. De cop i volta va aparèixer UNA ROSA MÀGICA. Era una rosa tan preciosa. Al seu voltant hi havia un nino amb un cartellet que deia: «Em dic Elmo Melmo i, a qui aconsegueixi arrencar aquesta rosa, li concediré 3 desitjos»... 33

L'escola treballa... a 5è Com tota l'escola, els nens i nenes de cinquè hem estat treballant el projecte plantejat des de la biblioteca. Nosaltres ens hem centrat en els arbres més que no pas en el bosc. Hem fet diverses activitats relacionades amb aquest tema: un treball de recerca, dibuix al natural dels arbres que tenim més propers, poemes que parlaven d'arbres i personatges de contes que passen en un bosc... A cinquè, dins els temes que treballem a medi, hi ha l'estudi dels paisatges i la seva transformació, i això també ens ha servit per poder avançar en la nostra recerca. Ha estat un treball que ens ha acompanyat gairebé durant tot el curs. Vam començar molt aviat plantejantnos què volíem saber dels arbres per tal de veure quin seria el camí a seguir en el nostre treball de recerca. Les mestres ens ho van plantejar i, nosaltres, per grups vam fer-nos un munt de preguntes relacionades amb aquest món. Un cop ho vam posar en comú, vam veure que gairebé tots i totes coincidíem a voler saber com són els arbres per dins i per fora, quines funcions fan les fulles, les arrels... Ens vam plantejar tantes preguntes que vam haver de repartir-nos la feina entre els diferents grups de cada classe. Les nostres fonts d'informació han estat llibres de la biblioteca i pàgines web que ens han indicat les mestres. En algun moment ens ha costat una mica entendre algun tema, com és el cas de la fotosíntesi. 34

Un cop acabada la seva recerca, cada grup la va exposar oralment a la resta del grup i va fer-ne un resum per completar la maqueta que s'ha fet al vestíbul. Hem dibuixat els arbres del pati de Joan Güell i els del passatge i mireu com ens van quedar:

Per fer-ho, ens vam haver de fixar molt bé en tots els detalls: com era el tronc, l'escorça, on tenien les fulles... A colònies vam construir amb fustes unes caixes niu que després vam pintar i ara que hem tornat les podrem penjar dels arbres perquè els ocells hi puguin niar.

També hem treballat alguns poemes i n'hem fet un mural tot buscant informació sobre l'arbre que ens ha tocat treballar. N'hem buscat el nom científic, característiques com si fa fruits o no, tipus de fulla, utilització per part dels humans.., 35

Aquí podeu llegir algunes de les moltes coses que hem après:

LES ANELLES DEL TRONC •

•

Segons el clima també canvia la mida de les anelles: una humitat adequada farà anelles amples i si hi ha sequera, les anelles seran primes, L'amplada de les anelles varia segons l'edat de l'arbre: a mesura que augmenta l'edat disminueix el gruix de les anelles.

• •

El Duramen és el cor del tronc o medul·la. Cada espècie d'arbre creix a una velocitat diferent. Per saber quants anys té un arbre s'han de comptar les anelles des del cor cap enfora. El nombre d'anelles són els anys. El cor és el punt de la part del centre del tronc.

• • •

La part que és de color clar es diu albeca. La fusta que està cremada és de color fosc. La part més vermellosa es diu fusta morta.

• • •

LES PLANTES •

Hi ha alguns tipus de fulles que, quan les fregues amb la mà, en surt una olor intensa i forta, per exemple, el llorer i l'eucaliptus.

• • • •

• • •

Les plantes són autòtrofes, és a dir, fabriquen el seu propi aliment a través de la fotosíntesi. Les plantes capten la llum solar gràcies a una substància anomenada clorofil·la. La saba ascendent o bruta viatja a través del xilema. Conté bàsicament les sals minerals absorbides pel sòl. La saba descendent o elaborada viatja a través del floema. Està formada pels glúcids resultants de la fotosíntesi que serveixen per nodrir les cèl·lules dels arbres.

El floema és el sistema format per canals interns i transporta la saba elaborada. El xilema és el conducte del qual disposen les plantes per conduir la saba de l'arrel cap amunt de la planta. La saba és el líquid que circula a través de les cèl·lules especialitzades que formen els vasos conductors. EL TRONC El tronc, aguanta tota l'estructura de l'arbre, conté els òrgans vitals i connecta les arrels amb les branques, fulles i els fruits.

El Cau dels Barrufets

L'escola treballa... 6è LA POESIA ENS ACOSTA AL MÓN van ser: Taronger, palmera i xiprer de DELS ARBRES Joan Amades i Josep Carner; Ametller florit de Josep Gibernau; Boscos de L'exposició proposada a la biblioteca Vallvidrera i La Fageda d'en Jordà de per aquest curs, sobre arbres i boscos, Joan Maragall; El bosc de Sàlvia del coincidia en el temps, amb el recital de Berri; El pi de Formentor de Miquel poesia que tradicionalment prepara Costa i Llobera; Flor d'ametller de l'alumnat de sisè per a la diada de Sant Salvador Estrem; Flora universal de L'arbre nu, Francesc Jordi. Així que vam ajuntar les dues Valentí Puig; propostes de treball i vam acordar Puigcarbó; La tardor de Bofill, Puig i mestres i nenes i nens que el recital Serrat, Lledoners de Júlia Costa; d'aquest any giraria al voltant del tema Tipuana, cirerer, palmera, prat, fageda , Lola Casas; Sota el faig de Josep de l'exposició. En una primera fase, l'alumnat ha de Carner; Arbre vell de Marc Granell i buscar poesies diverses que tractin del Alzina surera d'Isabel Barriel. tema i ho vam fer en llengua catalana i castellana. Algunes de les que van portar les vam llegir i comentar a classe. Més tard ens vam centrar només en les de llengua catalana: calia ampliar la cerca. A la biblioteca de l'escola hi ha molts llibres de poesia, però també en altres biblioteques públiques o familiars. I avui en dia també en trobem El següent pas és entendre del tot la moltes penjades a la xarxa. poesia: buscar les paraules que no coneixem al diccionari, adonar-nos si hi ha metàfores o personalitzacions o..., en una paraula, “fer-la a bocins”. El grup ha de prendre decisions: el títol el dirà una persona o tot el grup? Cadascú dirà una estrofa? I al mateix temps, cada membre del grup va memoritzant el seu fragment. I en el pas següent es canvia de Després d'aquest treball de recerca registre. Es tracta, des de la classe de calia concretar: fer grups i escollir la plàstica, de preparar les il·lustracions poesia. Calia que les poesies fossin que formaran la presentació de d'èpoques diferents i d'autores i autors diapositives en el recital. Cada grup en diversos. Les que al final es van escollir aquest àmbit també ha de prendre decisions: quantes il·lustracions, quina 38

El Cau dels Barrufets tècnica, reproduïm de manera fidel el Aquest any, però, no hem acabat aquí el que diu el text o interpretem.... Sovint procés: l'alumnat va enregistrar el text cal consultar llibres o a la xarxa la de les poesies i amb les músiques i les fesomia dels arbres. imatges vam elaborar unes petites Un cop les il·lustracions acabades es filmacions que podeu veure en la pàgina tracta de muntar la presentació. En WEB de l'escola. aquest cas, però, a les portades hi havia d'haver una foto de l'arbre i el títol i l'autor o autora. Per grups també calia escollir una música que fos adient. I s'havia de copiar en el format adequat.

Un treball complex i complet, agraït en el resultat, que desenvolupa moltes competències bàsiques i que comporta Ara ja només quedava assajar el text i relacionar la feina de diverses àrees. fer un assaig de com havia d'anar la Que mestres diferents treballem al voltant d'un mateix tema en presentació. col·laboració ajuda que l'alumnat valori I va arribar el dia de Sant Jordi. A la més la feina en equip, perquè s'adona de tarda, les classes de segon a cinquè van la seva utilitat en la pràctica. anar al gimnàs per veure l'espectacle. A cada classe se li havia repartit una petita revista amb totes les poesies que es recitarien. El recital va anar molt bé. Imatges, música, bona dicció, agilitat en els canvis. Molta responsabilitat per banda de les noies i nois de sisè. La utilització dels micròfons ajuda que el so sigui molt clar i que la força de la paraula vagi captivant a qui escolta. Llàstima de no disposar d'una sala que es pogués Aquest article l'hem escrit mentre enfosquir perquè, hauria estat molt més estàvem de colònies i hem demanat a les nenes i nens en estones lliures que impressionant. Un cop acabat el recital, les poesies valoressin l'activitat del recital. Aquí ampliades amb les il·lustracions s'han teniu els seus comentaris. penjat a l'escala perquè tothom en Laura P i Maria San Miguel: “Vam aprendre a pronunciar bé els poemes, gaudeixi. com se sentien els arbres.” 39

El Cau dels Barrufets Aitana i Marta S: “La poesia ja és final ens va sortir molt bé i en vam bonica de per si, i, parlant d'arbres és quedar satisfetes.” encara més bonica i tenir l'oportunitat Jandry, Joan i Aleix : “Hem après coses de recitar davant de tota l'escola és...” sobre els arbres. Hem après a Ahirton i Aitor: “El recital de poesia ens memoritzar un poema. A no tenir va agradar molt perquè el treball va vergonya. Vam aprendre a utilitzar el to quedar molt interessant i en vam quedar de veu adequat per recitar. Quan vam satisfets.” recitar per la gravació ens vam esforçar Laura G i Anna Riba: “Vam aprendre a a vocalitzar.” no posar-nos nervioses en recitar Danai, Laia Riba: “El treball en conjunt davant de tothom de l'escola i a recitar tenia les seves complicacions però ha una poesia de memòria de manera quedat bé tot i que algun petit error vam cometre. El més difícil va ser correcta.” Ànnia i Paula Gerona: “Preparar el memoritzar el poema i dibuixar una recital i fer-lo ens va agradar molt i imatge relacionada amb el que deia.” vam aprendre poemes de poetes que no Sara, Jana i Marc del Alcázar : “La coneixíem i que ens han agradat molt.” preparació del recital va ser llarga, però ens va servir per posar-nos davant del públic i articular bé. També vam haver de memoritzar els poemes i fer la presentació ens va servir per entendre millor el poema. Esperem que en una altra ocasió ho sapiguem fer de manera més independent. Vam estar contents perquè tot el públic va escoltar. Segur que els dibuixos ajudaven els més petits a seguir el recital amb atenció.” Dayara i Melanie: “Vam aprendre a recitar les poesies davant dels companys i a no tenir vergonya, i també a estimar i respectar més els arbres. Ens ho vam passar molt bé.” Anna Carretero, Paula Alonso, Maria Nogués: “A través de les poesies vam aprendre a respectar més la natura i, tot i que va ser difícil la preparació, vam gaudir de presentar-ho davant de tots els companys. Va ser una experiència Berta, Irene: “Ha estat una bona que ens va agradar molt.” experiència. Hem treballat la memòria. Carla, Júlia i Ariadna: “Vam posar Hem entès bé els poemes i el resultat il·lustracions a la presentació sobre la ha estat satisfactori.” poesia. Vam aprendre a pronunciar Ona i Laura Piñol: “Al principi, la poesia correctament. Va costar trobar costava d'aprendre, però quan la sabies músiques diferents per a cada grup. Al t'ho passaves bé al recitar-la i et 40

El Cau dels Barrufets senties satisfeta. Mai havíem pensat una manera diferent de treballar i vam que hi havien tants poemes sobre haver d'aprendre'ns el poema de arbres. Hem après coses noves sobre memòria. També ens va agradar els arbres i maneres diferents entendre el que deia el poema i buscar d'explicar el que sabíem.” la manera plàstica de representar-ho. Marc Dulcet i Marc Juan: “Aprendre's Paula Gené, Millaray i Ariadna Prats : “El la poesia semblava difícil al recital va sortir molt bé i el públic va començament però després va resultar estar molt atent. Ens va agradar fer les que no ho era tant. Va ser una bona il·lustracions, aprendre nous poemes i experiència haver-la de recitar davant preparar la interpretació en grup.” de tanta gent. Haver de recitar i Nicole, Aina i Irene Gómez : “Ens va després enregistrar la poesia ens ha agradar l'atenció que va mostrar el ajudat a vocalitzar millor. Preparar una públic. Tot el projecte va ser molt presentació ja ho havíem fet altres interessant però volem destacar en especial la feina feta en grup. Alguns vegades, però hem millorat.” Canigó i Pau: “Va ser bona idea centrar poemes van costar més d'aprendre que el recital sobre un tema. Tot i que d'altres però el resultat final de tots senties una mica de vergonya de sortir els grups va ser positiu.” davant del públic i equivocar-te, ens va Maria San Miguel, Elsa, Laia i Maria agradar el repte. Hem après a superar Cuello: “El recital va sortir bé. A algunes la vergonya i a parlar davant el públic.” ens va costar més aprendre i Paula Carrasco i Yang Hao : “Ens vam memoritzar la nostra part que a les esforçar perquè els dibuixos fossin altres. Encara que ens ho sabíem bé, a explicatius del que deia el poema i per l'hora de sortir a recitar davant del això ens vam documentar amb imatges públic ens vam posar una mica d'Internet. Va ser una experiència molt nervioses.” maca recitar poemes davant de tota Abel i Alejandra: “L'assaig ens va anar bé perquè vam veure com aniria tot. A l'escola.” alguns ens va costar aprendre el poema i donar-li l'entonació adequada, però al final quan vam veure que ens sortia bé ens vam quedar tranquils.” Podeu veure i escoltar les gravacions dels poemes a la pàgina WEB de l'escola, http://www.escolabarrufet.cat, dins l'apartat Notícies, cicle superior poemes del recital de poesia de Sant Miquel i Martí: “Ens va agradar Jordi de sisè. preparar i fer el recital perquè va ser

El Cau dels Barrufets

SANT JORDI A BARRUFET

La festa de Sant Jordi és la gran festa del país de la primavera. A l’escola la celebrem d’una manera ben especial.

Al matí, agrupats per edats: P3 i P4, de P5 a 2n, i de 3r a 6è realitzem tallers amb un vessant especialment artístic i lúdic. Hi ha una àmplia oferta d’activitats i això és possible perquè moltes mares i pares, àvies i avis, i fins i tot algun tiet, hi col·labora −aquest any hi han participat unes noranta persones. L’objectiu d’aquesta participació és poder oferir una àmplia oferta de tallers i que en cadascun hi hagi poques criatures, però sobretot, que les famílies, que puguin i vulguin, visquin l’escola des de dins i oferir als diferents estaments de l’escola (mares i pares, mestres i alumnat)

un espai de convivència. A la tarda, la festa és més íntima. El professorat d’educació infantil representa la llegenda del Cavaller Sant Jordi davant l’alumnat i la primària assisteixen al recital de poesia amb imatge i so que ha preparat sisè.

Podem dir que aquest model de festa està molt consolidat i, cada any, tant els Consells de Classe com el Consell d’Escola i el claustre en fan una bona valoració. Així mateix, aquest any, les mares i els pares que han volgut han fet la valoració que hem adjuntat en la memòria final i que tindrem en compte per preparar la de l'any vinent.

Moltes gràcies a tothom!! 42

Llibres, llibrets, llibrots... Un petit tast dels llibres de la nostra exposició EN BENET I EL SEU ROURE Claude Levert (text)/Carme Solé Vendrell (il·lustracions) Associació de Mestres Rosa Sensat; i Magenta Universal Productions, 2011. En Benet té un amic, un roure. Junts passen alegres les tardes de primavera i estiu. Quan arriba la tardor les fulles canvien de color i comencen de caure. En Benet convençut que l’arbre està malalt vol fixar-ne les fulles i l’abriga. Durant tot l’hivern el nen el visita, trist, pensant que perd el seu amic.

LA POMA VERMELLA Feridun Oral (text)/Feridun Oral (il·lustracions) Editorial Joventut, 2010. Un dia d’hivern molt fred, un conill famolenc va sortir de casa seva per anar a buscar una mica de menjar. Ni un bri d’herba ni res no va trobar. Tot estava cobert de neu. Finalment, va trobar una poma vermella en un arbre, però la poma estava molt alta i per més que saltava no hi podia arribar.

TOBI LOLNESS De Fombelle, Timothée (text)/François Place (il·lustracions) Empúries, 2007 En Tobi Lolness no fa més d'un mil·límetre i mig. Forma part del poble que habita el gran roure des de la nit dels temps. La seva família s'ha hagut d'exiliar i després ha estat empresonada i condemnada a mort. En Tobi, però, s'ha pogut escapar. Durant quant de temps?

UN SILENCIOSO PINO Chris Butterworth (text)/Mique Moriuchi (il·lustracions) Edelvives, 2008 Com més ens acostem a un arbre més detalls hi podem observar. Llibre desplegable que ens descobreix la vida que hi ha en un pi.

BARRUFADES SOPA Troba els noms de la llista de diminutius

Xell

BARRINA

Ció

Fes servir només un cop cada numero de l'1 al 9 per omplir

Cesc

les caselles i completar la resta

Biel

Quim

Tina

Iona

Toni

POEMA La Marina juga al sol amb la closca d'un cargol;

Relaciona aquest indrets amb la seva ubicació al mapa

s'ha volgut tombar d'esquena i troba un cranc a l'arena. El cranc és petit, li puja pel dit, li passa pel nas, li baixa pel braç, el cranc s'ha espantat i ja s'ha amagat Olga Xirinacs

Pensa-hi

Tot el que necessites saber és dins teu. Tu ets el professor i l'alumne.

Amin Maalouf

CONCURS desembre 2011

Que saps qui és? Tots els que vau posar l’Olga (coordinadora de menjador) esteu en aquesta llista. Hi va haver 38 encertants de 71 participants.

ENCERTANTS:

Jana Gil Ireland Onifige Jandry Mireia Albar Laura Valls Vinyet Frank Marti Anna Riba Alexia Elba B. Berta Pou Valentina Zuñiga Nil Mansilla Roser Cèlia Anna Carretero Paula Gerona

Oriol Daniel Gallart Lua Arkcaitz Extrem Clara Gallart Aina Company Danai Pallarés Arnau Blasco Valentina Aleix Blanc Mireia A. Laia Riba Sara Santamaria Marta Tinbit Rita Marc T. Paula Alonso

Rita Casin, la guanyadora, amb el seu premi: un tall de cabell a la perruqueria Handycap